Dos quarts d'una del migdia seguim en directe
al matí de Tarragona Ràdio. Ara ens ocupem
d'una exposició que a partir d'avui ja podreu veure
al Palau Firal i de Congressos de Tarragona,
una exposició que val molt la pena
i que no els podeu perdre, i més si sou
tarragonins, si sou de Tarragona, en capses
de sabates, una exposició on podreu
veure un recull d'imatges que al llarg
d'uns mesos han fet el Francesc
per Ramon i la Sílvia Itúria,
que avui ens acompanya. Francesc, bon dia.
Hola, bon dia. Sílvia, bon dia. Bon dia.
Que maca us ha quedat l'exposició, eh? Maquíssima.
Que bé, eh? Molt bé, estem molt contents. Això va
començar ja fa uns mesos quan el Palau va
anunciar de fer una crida perquè
els tarragonins donessin imatges. Com va començar
tot plegat? Sí, de fet, com tu
comentes, el que s'ha fet és una crida
participativa, perquè
la gent que ara mateix està
residint a Tarragona, siguin
on siguin, portin tota la vida
o portin deu anys o cinc o un any,
doncs la gent que ara està residint a Tarragona
doncs ens aportés una
mostra de les seves fotografies domèstiques,
no? Aquelles fotos que tots tenim
i que tenen un valor
per cada família, però que vistes en perspectiva
doncs també ens parlen
de com és la societat i com
canvien les coses i exactament
doncs va haver-hi una oportunitat d'anar al Palau
de Congressos i portar unes fotografies
durant el mes d'octubre-novembre.
Jo els hi feia una entrevista
detinguda, hi parlàvem
i també vam tenir altres vies. Per exemple,
un grup d'antropòlegs, estudiants
de la Universitat Rovira i Virgili
també vam fer una sèrie d'entrevistes
intentant doncs que la mostra fos molt
representativa, que hi hagués
gent de totes les edats, gent de tots els
orígens, també per exemple la Sílvia
va anar a diferents escoles
de la ciutat, a fer activitats amb els nens,
per tant ha estat una crida
i una manera de recollir les fotos
molt diversa, molt participativa.
Remarquem-ho això, que m'agrada que m'ho expliquéssiu bé
això que no només la gent portava
les fotografies i prou, sinó que
anàvem, això, acompanyat d'una entrevista
si més no profunda, vaja, amb la gent
que us portava la imatge. Què us hi preguntàveu?
O què és el que volíeu treure d'aquelles entrevistes?
Nosaltres
tots valorem especialment
que les fotografies arrosseguen
històries i vides
i això ho volem posar en valor. De fet, això
diferencia molt aquest projecte de la ciutat
de Tarragona i del Palau Firal de Congressos
d'altres projectes que s'han fet
en altres ciutats, que també, òbviament, són
molt interessants, però nosaltres hem posat
molt l'èmfasi en contextualitzar
la imatge, en saber qui l'ha portat
i quines històries, no? I d'això
hem generat un fons que
tindrà, doncs ara, aquesta gran
sortida, que és l'exposició, que avui s'inaugura
però que segurament donarà més fruits
i pel que em preguntes
l'entrevista era, bàsicament, preguntar-li
qui havia estat la seva vida, alguns
fets rellevants de la seva vida
i després anar veient fotos i anar deixant
que la gent xarri i fer
petites preguntes, doncs, per desencadenar
aquest relax. I això com ho ha plasmat a l'exposició?
O tot això us ha ajudat a crear
tota l'exposició en si?
De fet, això ens ha ajudat a crear
tota l'exposició, perquè
ens hem donat compte que, evidentment, tots els àlbums
familiars són més o menys iguals
tots tenim la foto amb els reis
tots tenim la foto d'aniversari
tots tenim retrats familiars
celebracions, bodes, batejos
convenions, això, els àlbums
familiars que ens han portat no es diferencien
molt uns dels altres. Per tant, això ho hem
ordenat de manera temàtica, hem anat fent
una lectura de les imatges que ens conduïssin
o no amb una altra i així està
l'exposició. Quines
lectures heu fet? Quins àmbits temàtics
heu classificat?
Hem començat per la infància
de fet, la majoria
d'àlbums familiars, el gran protagonisme el té els nens
evidentment. Llavors, a partir
d'aquí, doncs, temes com la platja
equips de futbol, hi ha algunes també
els passejos als diumenges
els passejos als diumenges és curiós com
el capellà als anys 40-50
es feien moltes fotos
al passeig de les palmeres
però després passen a fer-se aquí
a la plaça
sempre hi ha el Tàrraco, més aviat
com a símbol de modernitat
Llavors, moltes imatges, això ho reflecteix
molts àlbums familiars ens han portat aquest tipus d'imatges
i es demostra, l'exposició es veu molt clar
També tenim, doncs, evidentment
aniversaris, la Palma
és un tema molt recurrent
Aquesta no pot faltar
I llavors, molts retrats de família, també
que hem anat combinant
De fet, bé, clar, les fotos són de moltes èpoques
Sílvia ha fet una tria, diguem, de l'any 90
enrere, no? Però, per exemple
la Palma, doncs, estava a tots els àlbums
dels anys 40 i 50
Doncs, d'alguna manera, quan
aquestes qüestions més formals
més religioses, doncs, estaven
en totes les famílies, no?
Avui en dia, doncs, les imatges són
aparentment més casuals, no?
Veus, òbviament, com ha canviat el temps
Veus que, o estranyament
o ben curiosament
la majoria de famílies de Tarragona
des dels anys 40 tenen fotos
el qual vol dir que, bé, hi havia molta afició
Això és interessant de veure
com ha canviat el temps a través d'imatges
o retrats de famílies
Això és molt interessant
Clar, ho pots veure pels vestits
pel mobiliari
Per exemple, tenim un apartat de cotxes
La gent es feia les fotos amb els seus cotxes
Els 600
Els 600, i tant
Sí, llavors
és molt xulo veure això
Clar, perquè potser estem acostumats a veure
el pas del temps a través d'imatges
de la Rambla
com ha canviat la Rambla
com han canviat el mobiliari urbà
com ha canviat la ciutat en si
però potser no ho havíem vist mai així
com havia canviat la ciutat
a través de la gent, no?
dels tarragonins
Clar, és que el que aquí buscàvem
era la imatge familiar
domèstica
buscàvem
no tant com era la plaça
dels carros fa 30 anys
sinó com vivia la gent a Tarragona
quins vestits portaven
què menjaven
llavors es veu a través de les ampolles
de cava
o de licors
o del mobiliari
o les televisions
tot això fa que també
li doni sentit a l'exposició
De fet, és una exposició participativa
feta pels ciutadans de Tarragona
per als ciutadans de Tarragona
i d'alguna manera
òbviament
el que interessa és veure la gent
que lògicament
surten amb objectes
amb espais
però
és una exposició de retrats
perquè és el que tenim
amb els abons familiars
retrats
i és una manera
de fer un paisatge social
de parlar d'una identitat
que és diversa
i al mateix temps similar
totes les famílies
són diferents
però al mateix temps
tots som una mica iguals
a mi em sembla
una mirada molt democràtica
i crec que Sílvia
com a comissària
ho ha reflectit molt bé
en la tria
A més, el trobo també
molt suggerent
el títol
en capses de sabates
És on molta gent guarda les fotos
Clar
Sí
De fet, s'ha presentat
molta gent
amb la capsa de sabates
llavors aquest títol
vam tirar per aquí
perquè crec que s'entenia molt bé
I no només és el títol
sinó que vaja
l'exposició gira
en tot això
les capses de sabates
Exacte
Vam encarregar l'exposició
a l'Assum Vidal
que és arquitecte
i professora
de l'Escola d'Art
i disseny
de la Diputació de Tarragona
i de seguida
quan li vaig proposar
de seguida
em va entendre
el que jo volia
jo crec que ho ha captat molt bé
i si aneu veureu
perquè realment
té aquest toc íntim
aquest toc humil
llavors
les capses de sabates
totes les fotos
estan muntades
sobre capses de sabates
i jo crec que li dona
aquest punt
que buscàvem
a l'exposició
ho ha aconseguit
I a més
vau haver de fer
una gran tria
perquè vau rebre
si no m'aquí vau
més de mil imatges
unes mil doscentes
de fet
són moltes imatges
són moltes imatges
però bàsicament
jo vull destacar
que el projecte
que hem tirat endavant
amb el Palau de Congressos
de Tarragona
ha estat un projecte
que el que ha buscat
és una cosa qualitativa
és a dir
tenir mil doscentes imatges
pot semblar molt
o poc
però en tot cas
mil doscentes documentades
mil doscentes entrevistades
mil doscentes
arrossegant aquesta història
és un fons
meravellós
i de fet
hi ha aquest producte
fonamental
que és l'exposició
que avui s'inaugura
però de segur
d'aquest fons
en sortiran més coses
de fet
sé que l'arxiu històric
de la ciutat
està preparant
una pàgina web
i aviat es presentarà
per tant
de fet
són unes quantes imatges
Sílvia
com a comissària
ha tingut una feinada
per triar unes quantes
però jo voldria destacar
que més enllà dels números
ha estat un projecte
treballat
amb molt de temps
el Palau de Congressos
ens ha ajudat
en tots els aspectes
i estem molt contents
Per tant és important
destacar això
que aquestes altres imatges
no es quedaran
precisament en capses de sabates
sinó que
hi ha la intenció
d'explotar-les
de treure-li profit
també
com dèieu
Sí, sí, sí
és que clar
és el que diu el Francesc
darrere de tot això
hi ha un contingut
de fet a l'exposició
es veu
hi ha una televisió
on es veu
tot aquest procés
d'entrevistes
que en principi
només era per documentar-ho
nosaltres
però jo vaig decidir
que havia de ser-hi
perquè la gent
ho vegi
on s'ha tret
i que li donen contingut
tot el procés
li donen contingut
a l'exposició
a part d'això
també m'agrada remarcar
que hi ha un apartat
de les escoles
sí, han treballat
amb tres escoles
el PACS
el Pràctiques
i el Pau del Clos
els nens han treballat
amb imatges domèstiques
que han portat
dels àlbums familiars
dels seus pares
i aquella capsa
que ells han treballat
està físicament
a l'exposició
la podem veure allà
hi ha un secret a dins
que no sabem què és
ni ho sabrem
perquè la capsa
retornarà al nen
hi ha un secret relacionat
amb la persona
que hi ha a la foto
i la capsa retornarà al nen
i podem veure
aquestes capses
allí també
a l'exposició
doncs ja ho veieu
fins avui
que a partir d'avui
que podreu veure
totes aquestes capses
deies que
hi ha hagut molt tipus
de gent
que les ha portat
de moltes dades
quins perfils
perquè potser
ens podem imaginar
com a potser
bàsicament gent gran
que té aquestes imatges
a casa
o hi ha hagut de tot?
Hi ha hagut de tot
òbviament
el que és la crida popular
la gent que venia
al Palau de Firal
i de Congressos
de Tarragona
doncs sí que
hi havia gent més gran
que és la gent
que dona valor
a aquestes imatges
de fet
per exemple
els antropòlegs
ho tenim com a molt estudiat
la gent gran
quan li preguntes
quin és el seu objecte
de més valor
acostumen a donar
per primera resposta
les fotos
les fotos
per posar un exemple
els joves
entre 18 i 20 anys
acostumen a posar-lo
en el vuitè lloc
perquè ara fer una foto
no costa gens
però bueno
de tota manera
això és curiós
això és interessant
ha vingut gent molt diversa
a mi per mi
m'he sentit a vegades
una mica
no sé
sabeu com aquests
locutors de ràdio
nocturns
que la gent truca
i explica històries
m'he trobat
històries meravelloses
per exemple
a vegades
gent no tan gran
però moltes vegades
per exemple
gent vinculada
que havia perdut
un familiar recentment
i aportar les imatges
a un àlbum col·lectiu
a una exposició
a un projecte de ciutat
era una manera
de dignificar
i posar en valor
doncs
els records
d'aquella família
i especialment
d'aquella persona
que potser
fer uns mesos
havien perdut
això ho he vist sovint
també ha vingut gent jove
i de fet
tal com us explicava
gràcies a aquest equip
de set antropòlegs
que estan estudiant
antropologia
a la Universitat
Rovira i Virgili
hem fet un esforç
perquè nosaltres
anàvem a buscar
doncs perfils
de ciutadans
que potser
no venien amb tanta facilitat
i al final
la mostra és molt diversa
Home, 250 imatges
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Està molt bé
Sí
A part hi ha un loop
un vídeo d'imatges
que es pot veure
jo crec que fins
gairebé
hi ha unes mil imatges
allà penjades
Sí, sí
Per tant, si podem passar
una bona estona
l'exposició
Sí, sí, sí
És per anar-ho a disfrutar
i fins i tot
agradarà tot tipus
agradarà als nens
i agradarà als més grans
vull dir que és
una exposició
que crec que agradarà
molt als tarragonins
de fet està feta per ells
I escolteu-me
què és el que més us ha sorprès
de tot el procés
és a dir
potser les imatges
que més us han sorprès
les que no esperàveu
que vinguéssiu
què és el que més us ha creat
l'atenció
A mi personalment
m'agraden molt
les imatges aquestes
dels 70-80
Llavors
aquestes imatges
no m'esperava
ni hi ha
ni
no m'esperava
trobar-ne tantes
dels 80
però aquestes
hi ha algunes
que a mi personalment
m'agraden molt
Llavors
Jo no sé
Jo soc historiador
M'han sorprès moltes coses
T'has creat amb les històries
Tu
Sí
Sí
però per exemple
m'ha sorprès veure
que la ciutat
ha estat una ciutat
força rural
fins als anys 70
és a dir
els ciutadans de Tarragona
tots tenien un mas
un maset
per exemple
el que ara és
la zona de l'Hospital
Joan XXIII
i tothom
anava a collir
és a dir
això fins als anys 60
és molt evident
els àlbums
tenir un mas
i anar
gairebé a diari
a fer activitat rural
o no sé
havia hagut moltes coses
per exemple
a mi
ara hi ha una sèrie
ahir a la nit
a mi és molt evident
el tema de la república
i després com ve
la postguerra
veus unes actituds
en les dones
de la república
potser és una visió
molt des d'ara
però a mi
m'és molt evident
després veig
una altra manera
als anys 40
50
aparentment
en les imatges
més conservadores
i les imatges
dels anys 30
són distintes
no sé
a mi
no sé
quina és la imatge
més antiga
que teniu
de fet
com són
àlbums familiars
les imatges
acostumen a començar
a partir dels anys 30
quan la gent
comença a sociabilitzar
el tema
de fer fotografies
diguem
tenien famílies
accés a càmeres
domèstiques
de fet
nosaltres
el que volíem
és que la gent
ens portés
els seus àlbums
i que fos
els ciutadans
de Tarragona
no hi ha hagut
un intent
d'anar a buscar
aquells fotògrafs
específicament aficionats
o aquells
grans col·leccionistes
o necessàriament
aquelles famílies
més riques
que per una qüestió
excepcional
podien tenir una càmera
al segle XIX
és una mostra representativa
i veus que
la majoria de famílies
comencen a tenir fotos
als anys 30
i molts
40
50
quan per exemple
conec molts projectes similars
i altres llocs de l'estat
fins als anys 60
70
és difícil
que hi hagi càmeres domèstiques
i veus que aquí
bueno
40
50
ja és freqüent
i això us ha sorprès o no?
a mi
sí
jo m'esperava
moltes imatges
a partir dels 60
i d'un i do
les que he trobat
o hem trobat
perdoneu
dels 40
i 50
d'un i do
això sí que
el que heu marcat
és a fotografies
anteriors a l'any 1990
anteriors a l'aparició
de la fotografia digital
ja ningú
les guarda
cap eh
ja ja no
en l'ordinador
en l'ordinador
ja veurem després
això
per tant era clau això
que la gent
les tingués guardades
en els àlbums
impreses
impreses
sí
llavors clar
vam decidir
com a tall
havíem de posar
llavors a l'aparició
de la fotografia digital
vam decidir
que tallàvem a partir d'aquí
cap endavant
cap enrere
perdó
llavors
ens han portat imatges
d'abans del 1990
per què creieu que val la pena
venir a veure l'exposició
ja me l'heu venut
molt bé ja
però per què creieu
que val la pena?
jo em sembla que
aparentment
clar
podem arribar
a veure només retrats
de gent
de gent que desconeixem
de fet
a mi una de les coses
que m'agrada
és que
Tarraona és una ciutat gran
i per tant
no necessàriament
anirem a l'exposició
a fer de tafaners
a veure si reconeixem veïns
a veure si reconeixem algú
és possible
també hi serà
també hi serà
amb aquesta actitud
i tant
i és normal
i és normal
i és lícita
però jo vull posar en valor
que més enllà d'això
veurem un munt de retrats
de gent desconeguda
i el que farem
segurament és aquest exercici
tan democràtic
de veure que som
una identitat col·lectiva
en alguns coses
hi ha coses
que repeteixen sempre
i no deixem de ser
una societat
amb molts elements
en comú
però després també
et reconeixes
com una societat diversa
i em sembla
un exercici
de conèixer l'altre
a través de les imatges
i a través dels seus records
trobo un exercici
de coneixement
i reconeixement
sí
perquè ahir
quan vam fer
la roda de premsa
el que comentàvem
molt de valtros
era que
ostres
jo aquesta imatge
també la tinc
jo que això també
te reconeixes
amb aquestes imatges
et reconeixes
perquè
és el que et deia abans
tothom tenim fotografies
d'aniversaris
de la palma
el que deies abans
et reconeixes
en aquelles imatges
i podries ser tu
realment
això és interessant
i el que deia ell
els tipus de lectura
que pot tenir l'exposició
un d'ells
és el que deia
anar a intentar fer
el tafaner
com dèiem
i veure si reconeixes algun
però quina lectura
recomanes tu
de l'exposició
jo recomano
que la gent vagi allà
realment
a disfrutar
a disfrutar
sí
llavors a partir d'aquí
que vagin veient
sobretot
el que diu el francès
és evident
aquesta lectura
de la repetició
de receptes socials
que diem
dels àlvols
com un estereotip
és que realment
tots som diferents
però tots som iguals
i llavors
aquests moments
que fotografiem
són els moments
que dic jo
fotografiables
entre cometes
perquè realment
tots fotografiem
el mateix
el moment
que estem més units
el moment
que ens cohesionem
com a família
com a amics
llavors no fotografiem
els moments de crisi
o els moments
que els nens
ploren
o que s'han caigut
i que s'han fet mal
o que tenen febre
doncs en això
sí que ens identifiquem
i hi ha
una lectura
de cohesió
d'unió
d'autorepresentació
en totes les imatges
una imatge
estranya
anecdòtica
per exemple
d'algun difunt
fotografiat
pels profis familiars
sempre hi ha
doncs bueno
sempre hi ha excepcions
però abans
es fotografiaven
els difunts
era habitual
fer-ho això
només n'hem trobat
un camí
diguem
com la història
sempre la fem
des del present
el que és estrany
és que les famílies
conservin
aquestes imatges
és a dir
tal com explica Sílvia
per exemple
fotografiar els difunts
al segle XIX
era molt habitual
però és estranyós
que una família
ara
l'any 2000
i les caig
mantingui aquesta foto
i no
d'alguna manera
les fotos tenen vida pròpia
això ho hem comentat
moltes vegades
i neixen
i moren
és a dir
d'alguna manera
les que no ens interessen
inconscientment
les desplacem
i les perdem
la capsa de sabates
és un
d'alguna manera
es va construint
amb el temps
i és un elixir
que es va construint
i Sílvia
doncs ha fet l'esforç
de quedar-se només
amb unes 250
o no sé
unes 200 i pico
que són les que
en aquest cas
són aquest àlbum col·lectiu
però les fotos
tenen vida
neixen i desapareixen
això ha sigut un esforç
no Sílvia?
Sí
perquè jo ara veig fotos
estic mirant
estàvem mirant
l'altre
i el vídeo
i dic aquesta
per què no l'he posat
i aquesta altra
i aquesta altra
clar
en el moment
de la selecció
jo vaig fer una lectura
i vaig anar mirant
a veure quina
em jugava amb quina
i quina es podia
anar buscant per temes
com t'he comentat abans
i llavors clar
era per tampoc
no repetir massa
sobre el mateix tema
llavors vaig anar
escollint sobre el mateix tema
doncs unes quantes
i ahir mirava
i dic i aquesta
i aquesta
i això
per què no
clar perquè
totes són vàlides
totes són vàlides
i evidentment
n'hi ha
ja ho veureu
tallades
desenfocades
malpositivades
perquè
forma part
del nostre
àlbum familiar
ara podem veure la imatge
i la borrem directament
però abans no
abans era
disparar la imatge
i veure què sortia
que és una llàstima
que ara la borrem
directament
sí
perquè veus
d'aquestes imatges
potser en podria sortir
una exposició d'aquí uns quants anys
però vaja
si l'esborrem
no en sortiran
es quedarà
al Palau de Congrés
l'exposició
és a dir
quan s'acabi
es quedarà
i està encara aquí
hi ha la intenció
hi ha la intenció
que itineri
per la ciutat
aquesta exposició
és efímera
això vol dir
efímera
és que quan la veieu
ja veureu que això
està fet
agrair
sobretot
la feina
de la gent del Palau
la gent que treballa
al Palau
perquè
és una exposició
que ha costat
moltes hores de feina
i quan ho veieu
ho entendreu
sobretot
la feina de la Txerlots
que és la coordinadora
d'exposicions
i els electricistes
els que han treballat
més
a
a
a
a
a
a
a
a
a
de
de
de
de
llavors
realment
val la pena
veure-la
perquè
ha portat
molta feina
i no es pot
transportar
és efímera
durarà un mes
un mes
teniu 30 dies
per anar a veure
l'exposició
matí i tarda
matí i tarda
avui hi ha inauguració
oficial
podríem dir
mira matí i tarda
sí
d'11 a 2
i de 5 a 8 de la tarda
gratuïta
vull dir
és que no podem demanar res
dissabte i dimeges
també està obert
també
per tant
anar a passejar
els diumenges
també podem anar a veure
l'exposició
en capses de sabates
històries domèstiques
dels tarragonins
un recull
de 250 imatges
on podreu veure
això
històries dels tarragonins
que han plasmat
en fotografies
que tenien allà
guardades
en les seves capses
de sabates
Francesc i òbvia
moltíssimes gràcies
gràcies
i gràcies per haver vingut
i que vagi molt bé
adeu-siau i bon dia
gràcies