Els darrers minuts del programa d'avui dimarts
el dedicarem a parlar sobre novetat, una,
concretament novetat literària,
un llibre que ja s'ha publicat molt recentment,
es diu El port del nou món.
Possiblement l'heu vist ja en els aparadors
d'alguna llibreria de Tarragona,
el signe el gallec però resident a Tarragona,
Xulio Ricardo Trigo,
i ara ens explicarà tot el que hem de saber, tots els èxios.
Xulio, bon dia.
Bon dia.
Nou llibre després de l'últim, recordareu, El somri de Tàrraco.
Sí.
Era l'última novel·la.
Dedicada a Tarragona.
Escolta, ja te dediques directament a la novel·la,
ja passes de la poesia?
Sí, la veritat és que últimament estic dedicant-me més a la novel·la
i, bueno, de fet, jo he escrit molta poesia,
he publicat com nou llibres de poesia.
Per això.
Però el que sempre havia volgut era escriure novel·la,
per tant, estic en la meva salsa.
Estàs en plenitud, doncs, perquè em portes un parell
i, a més, de novel·les històriques,
que jo sempre trobo que és molt difícil, això.
historiador, quan era jove.
I, finalment, em vas decantar per escriure, per la literatura.
I ara, d'alguna manera, he trobat aquesta conjunció
entre allò que volia i allò que vull, també,
que és la literatura, i literatura i història.
I la veritat és que estic molt a gust.
És difícil fer novel·la històrica,
però és que, a més, des de la passada, no?,
que te centraves en la tàrraco romana
i ara ens trobem davant d'un nou escenari
com és l'edat mitjana, segle XV, el 1477.
Per tant, el període històric ja és totalment diferent.
Clar, la pregunta és obligada.
Com és que has fet aquest salt històric?
Sí, a veure, jo sempre dic que...
A veure, escrivint...
Jo crec que cada vegada més s'escriu
perquè tinc una curiositat.
En un moment determinat vas pensar que...
Bé, vas llegir que Barcelona, en aquest cas,
no tenia port al segle XV, a finals del segle XV.
Clar, això, una ciutat com aquesta,
tan important a l'edat mitjana...
Ja el tenim assumit, no?
En la gran ciutat de l'expansió mediterrània, no?
Escolta, que no tinguis port,
era una cosa estranyíssima, no?
I aleshores jo crec que vas escriure la novel·la
per a respondre'm aquesta pregunta.
Per què Barcelona no tenia port, no?
I pel que dius del salt temporal,
jo sempre dic també que, d'alguna manera,
quan fem una novel·la històrica,
que de vegades és més important la documentació,
fins i tot que l'escriptura,
perquè ens passem molt de temps documentant les novel·les.
Aquí m'he mirat més de 300 documents, llibres de l'època, no?
Doncs, què passa amb això?
Que realment quan escrius una novel·la històrica
és com fer una carrera, no?
Perquè has de començar i aprendre-ho tot
d'un moment determinat de la història.
Però també és certa una cosa
que jo penso que, d'alguna manera,
he arribat a la conclusió que és més important
quan escrius sobre una època concreta
tenir unes quantes idees, és a dir,
aconseguir unes quantes idees
de com era realment l'època
que no per ser un gran erudit.
És a dir, però és una novel·la.
En el fons ja sabem allò
que és una novel·la històrica,
novel·la és el nom
i l'adjectiu és històrica.
Per tant, sobretot ha de ser una ficció,
sobretot ha d'entretenir el lector
i després, evidentment,
que al reforç de la novel·la
hi hagi una bona base
de la història de l'època.
Sí, en aquest sentit és això.
t'has hagut de documentar
perquè, almenys, suposo,
la rigorositat,
jo transmeto tota l'ambientació i tal.
Això és una cosa
que intento que sigui molt ferma.
La documentació realment és real
i tot el reforç de la història
i de la novel·la,
fins i tot alguns personatges,
són reals.
Després, evidentment,
s'ha de jugar en la ficció
perquè, si no,
no seria una novel·la,
seria un llibre d'història
i hi ha llibres d'història
meravellosos
que podem anar-hi
i podem gaudir-ne.
Ens centrem, doncs,
a la Barcelona del 1477
i la teva història base,
diguéssim,
és la construcció
del port de Barcelona.
Sí,
és aquest moment
en què,
a veure,
Barcelona no tenia port,
com deien abans,
sí que el tenien
Génova,
Palerm,
Nàpols,
València,
per exemple.
Aleshores,
les autoritats,
el Consell de Cent
i el rei d'Alagó,
demanen
a un enginyer
molt famós
de l'època,
que és el que havia construït,
entre altres,
els ports de Génova
i Palerm,
que és Estàsia d'Alessandria,
que vingui a Barcelona
per a construir el port.
Perquè, bueno,
els intents,
que hi ha hagut
quatre o cinc intents
molt petits,
han estat
un autèntic desastre,
perquè,
en un principi,
també,
el que intentaven
era fer un port
omplint barques
amb pedres
i afonant-les
allà a la platja.
Ah, val.
Clar,
això era...
Clar,
l'enginyer aquest,
l'Estàsia d'Alessandria,
quan arriba a Barcelona,
es troba
una sèrie de problemes brutals,
com que,
per exemple,
Barcelona
és molt marobert
i, clar,
no té aquesta...
No té límits naturals.
No té aquesta badia natural
que podria ajudar
a configurar el port.
Aleshores,
clar,
té moltíssims problemes
amb l'arena,
amb la dinàmica de l'arena,
a la costa,
que saben que entra per...
Llevant
i es posa per ponent.
I també té moltíssims problemes
amb el que és
la mar obert
i les tempestes.
És a dir,
els baixells
que,
quan no havia port,
atracaven
en la platja,
una mica fora de la platja,
en el mar obert.
Clar,
quan venien una tempesta
s'estavellaven contra l'arena.
I fins i tot
havien de venir a Tarragona
a, diguem-ne,
a resguardar-se, no?
És a dir,
que, bueno,
és un moment difícil
i és un moment
en el qual
s'ha d'enfrontar
aquest enginyer.
Suposo,
vaja,
no ho sé,
has trobat llibres
prou documentats
sobre la història
del Port de Barcelona?
He trobat,
sobretot,
documents antics.
Documents antics.
i no hi ha cap llibre,
allò ja fet sobre la història.
No,
n'hi ha llibres generals
d'aquells que són
el Port de Barcelona
a través de la seva història.
Sí.
I, clar,
hi trobes quatre dades,
però sobretot
n'hi ha documents antics.
Barcelona està molt documentada,
molt estudiada,
però aquest tema concret
no ho estava tant.
Molt bé.
És curiós
que estigui molt estudiant
la Sala Barcelona,
per exemple,
en el segle XV,
però no estigui estudiat
el Port de Barcelona
en el segle XV, no?
Sí,
sí que és curiós.
Doncs, bueno,
has fet aquesta feina
de reconstrucció històrica
i, a més,
això ho plasmes
en forma de novel·la
amb uns personatges
que, clar,
no només els passa l'aventura
d'haver de participar
en la construcció del port,
sinó que els hi passen
altres històries.
Sí,
té a veure
amb la meva passió
per la cartografia.
És una passió
que em ve de lluny,
ja de quan era petit,
i a partir d'ahí
articulo una història
sobre cartografia,
sobre un cartògraf
àrab del segle XII
que era Al-Hidrisi
i amb aquesta història
fa que els personatges
diguem-ne,
evolucionen.
Perquè un dels problemes
del port,
sobretot,
era la falta de mitjans.
Barcelona,
en aquell moment,
és una ciutat en crisi,
això no ho vas pensar
en aquell moment
quan començava a escriure-la,
però era així.
Aleshores,
el que tenen
és molts problemes
per dedicar esforços
i inversions
al port.
I l'enginyer
troba també
que la capacitat
de construir
el port de la mitjana
és menor
que la dels antics,
és a dir,
que la dels grecs
i els romans.
Aleshores,
el que fa
és estudiar
aquella capacitat
dels grecs
i dels romans
a través d'una cosa
molt nostra també,
que és el port d'Empúries.
O sigui,
lligues una mica
el territori català
litoral, no?
Bé,
també Sicília,
no?
Però sí,
mediterrani.
Clar, clar,
és el nostre territori.
Clar, sí,
és el que ens coneixem.
Escolta,
i Tarragona,
en tota aquesta història
portuària de Barcelona
on queda?
Clar,
a veure,
Barcelona és la base
de la novel·la,
perquè el port
és el port de Barcelona,
però tota aquesta història
que parlàvem
de cartografia
passa en dos territoris
que jo m'estimo molt,
que són Montblanc
i Siurana.
teòricament
aquesta esfera
de plata
que busquen
els protagonistes,
que és un mapa
d'Ali Idrisi...
I està al punt
d'aventura, no?
Sí,
és un punt d'aventura, no?
Buscar una relíquia,
per dir-ho així,
una cosa antiga...
Bé,
una cosa que realment
va existir
i que es va perdre,
no?
que era una esfera
de plata
de dos metres
de diàmetre
amb un mapa
gravat
d'Ali Idrisi,
de lo que era
aleshores
la concepció
del món.
Aleshores,
això ho van
a la seva recerca
a Montblanc
i Siurana
i sempre di,
perquè, bueno,
té la seva gràcia
que Tarragona
fa un cameo
perquè realment
els protagonistes
passen per aquí
i s'allotxen
en una pensió,
en una fonda
de les muralles,
no?
I, bueno,
però sí que n'hi ha
aquests espais
també, no?,
de Montblanc
i de Siurana
que a mi me semblen
uns espais meravellosos
i molt telúrics,
sobretot Siurana.
I Montblanc
que era la setena ciutat
de l'època.
Clar, és que en època medieval
Montblanc era...
Montblanc va ser
una ciutat importantíssima
i una ciutat
que a mi també m'encanta, no?
Què és el que ha sigut
més difícil
a l'hora d'escriure
aquest llibre?
Documentar-lo,
documentar-lo, sí,
perquè no trobava res.
I segurament...
Ah, no trobaves...
He hagut d'anar
a documents molt antics,
és difícil llegir-los,
interpretar-los,
eh?
i després, bueno,
intentar també
construir una història
al voltant
d'alguna manera
d'un fracàs, no?
Perquè la història
aquesta primera
de la construcció del port
acaba una mica en fracàs.
Sé que és la primera base,
no?
Però, bueno,
el que és el port en sí
no...
Diguem-ne que Barcelona
no té un port lògic
i potent
fins al segle XVIII,
de qual cosa
és una mica sorprenent,
no?
Tenint en compte
les altres ciutats
del Mediterrani.
Però, bueno,
sí que ha estat
molt apassionant
aquesta recerca.
jo penso que la recerca
d'un tema,
documentar-se sobre un tema
és una de les passions
més maques
que pot haver, no?
Què és el que més t'ha sorprès
d'aquesta recerca
que has fet pel llibre?
Algo que no sabies
ni t'ho imaginaves
i dius, ostres...
Bueno, m'ha sorprès una cosa
que, tot i que ja
he estudiat
en altres ocasions,
sí que és molt curiosa, no?
I és la poca capacitat
intel·lectual,
tècnica, etcètera,
que realment
hi havia en l'edat mitjana,
saps?
Fins que no...
Fins que els tractats
àrabs no tornen
a introduir
a través de l'Àndalus,
i això passa
més tard
del segle XII,
tota la capacitat
d'enginyeria
que tenien
els grecs
i els romans,
realment la capacitat...
O també passen
els mapes, no?
Fins que els àrabs
no comencen
a fer mapamundis
o el mapa
de les terres conegudes
d'aleshores
d'una manera seriosa
i comencen
a...
Curiosament els àrabs
a través de Ptolomeu,
no?
Fins a les hores
no teníeu
els mapes fiables,
no?
I, clar,
una societat
que volia expandirse
com era la Mediterrània
necessitava
els mapes fiables
perquè tu,
si has de conquerir
alguna cosa,
has de saber
que conquerixes,
no?
Tot això
és un procés
molt maco
i que realment
es parla
de una...
Es deixa
extrañar
de la poca capacitat
i de la poca...
Sobre tot
per part de l'Església
d'aquell moment,
el poc interès
que havia
de que tot el llegat
grec i romà
es conegués
a l'Àda Mitjana.
Això ja t'ho pensaves
però amb la documentació
que has trobat
encara t'ho acabat
de confirmar.
Sí, sí, totalment.
Xulio,
què pesa més
a la novel·la
si no en sabem res,
si l'has de vendre
per dir-ho així
a un lector
que ni se l'hagi follejat?
Què diries?
És la història
de la construcció
d'un port?
O sigui,
pesa més la part històrica?
Pesa més la part d'aventures?
Jo penso
que és la història
d'uns personatges
que es troben
en un moment
històric determinat
com és aquest
de finals del XV,
que és un moment
molt interessant
i que es veuen
embolicats
en tota aquesta història
de la construcció
del port
i de la recerca
d'aquesta esfera antiga.
Però, a veure,
jo sobretot
que penso
que fas novel·les
de personatges,
fas novel·les
que són ficció
i que intenten
entretenir el lector.
Són potents
els personatges principals?
Bé, jo ho intento.
Hi ha el fill
de l'arquitecte, pot ser?
Hi ha alguns
d'històrics.
És una novel·la
també molt coral
com el Somni de Tàrraco.
Hi ha aquest arquitecte
o aquest enginyer
de l'època
que és l'Estàcia d'Alessandria.
Però també hi ha
tres joves,
el Marcel,
l'Arsenda
i la Teresa
que són una mica
els que mouen
els fills de la trama.
A banda d'algun cartògraf...
És una novel·la
de molts personatges
i que intenta
sobretot això,
que el lector
s'ho passi bé
i al mateix temps
que conegui
una època de la història
pot ser
massa oblidada.
Jo l'he fullejat,
la veritat,
no l'he llegit
encara de dalt-baix.
Ara
estamos en ello
i m'ha semblat
una miqueta
l'estil narratiu,
a veure què t'han dit
o què penses tu.
Doncs molt semblant
al del Somni de Tàrraco
en el sentit,
com deies tu,
de que passa ràpid.
Es fa molt fluid.
Molt fàcil de llegir.
És una mica
la meva intenció
que el lector
es trobi
a la possibilitat
d'avançar
i de sentir-se
incuriosit
pel que ha de passar
després.
És una novel·la.
Jo penso
a veure quina novel·la
n'hi ha més entretinguda
que Marambo Valí,
per exemple.
Aleshores,
a partir d'ahí,
penso que la novel·la,
a banda d'estar ben escrita,
a banda d'estar ben documentada,
etcètera,
ha d'entretenir el lector.
Com va de moment
la promoció
d'aquest Port del Nou Món
que recordeu
es presenta aquí
a Tarragona
dijous
a la llibreria
a la Rambla
dos quarts de vuit.
Ara parlem de la presentació
de moment
i l'has presentat
per Barcelona.
Sí,
l'hem presentat a Barcelona,
ho va anar molt bé,
també l'hem presentat
a la premsa
i a un vaixell
al port de Barcelona
que les instal·lacions
del port
ens van deixar
l'un vaixell
que tenen.
Vas a tirar
molt de documentació
del museu del port
en aquest cas?
Bé,
del museu d'història
però tampoc
és que n'hi hagi
tanta cosa.
D'aquest tema concret,
quan te'n vas a un tema
tan concret,
els museus
te serveixen
per ambientar l'època
però no tant
per el tema concret
que tu estàs estudiant.
Per cert,
ha durat dos anys
la construcció
d'aquest llibre,
la documentació
i tot plegat?
Ha durat més,
perquè el lector
sempre ha de pensar
que quan publiquen un llibre
posen-hi a portugà
en escrit.
No sempre es publicen
els llibres al moment.
I jo penso
que aquest llibre
ha costat uns tres anys
entre documentar-lo
i tot això
i escriure'l
ha costat uns tres anys.
I deies que de moment
la presentació
que n'has fet
doncs
l'has fet
ha anat bé?
Sí,
tot i que estem començant
perquè el llibre
fa tres setmanes
que ha sortit.
A la gent
li agrada molt
i sobretot
diu que se ho passa molt bé
i no li poden dir
una cosa millor
amb escriptor.
Missió incomplida.
Com anera la presentació?
Dijous,
tothom ja està convidat
a dos quarts de vuit
a la llibreria La Rambla.
Home,
espero que molt bé.
Tarragona
jo el considero
una mica el meu territori
perquè és el territori
que m'estimo
o la ciutat
en la que visc.
El somni de Tarragona
va tenir molt bona acollida.
De fet,
vaig llançar el llibre
a altres parts de Catalunya
i a més estaré acompanyat
per dues escritores d'excepció
com són la Maria Carme Roca
que la seva última novel·la
és escollida per els déus,
una novel·la que passa a Empúries,
a l'Empúries Antiga
i també per la Colla Baix.
i jo espero que tot el que senti curiositat
o el que ens vulgui acompanyar
una estona
i passar-se-ho bé
parlant de literatura
que ens visiti allà
a la ribida de la Rambla.
El Port del Nou Món.
Xulio,
ja per fer un guinyo,
no sé com es diu això en català,
a la gent que ens està escoltant,
digue'ns algun moment
de la novel·la
que per tu sigui especial,
alguna localització
o algun personatge
que li tinguis carinyo especial
per la gent que llegeixi
El Port del Nou Món,
que sàpiguen que allò és especial per tu.
Jo tinc un carinyo molt especial
per l'Arsenda,
que és un personatge
que jo no m'he determinat
el que és el jove protagonista
se la troba
i canvia molt la seva vida.
Personatge femení i dona?
Sí, sí.
Les dones,
és el que passa.
Això és el Port del Nou Món.
És que segur que passes
de qualsevol cosa.
De lo bueno y lo malo,
també.
Bueno, nosaltres també.
El Port del Nou Món
és el darrer llibre
de Xulio Ricardo Trigo,
segur,
presentació,
tots convidats,
dijous a dos quarts de vuit
a la llibreria La Rambla.
Segur que us el trobareu,
el veureu per Sant Jordi,
i deureu fer una bona campanya.
Jo crec que sí.
I ara per Nadal,
jo crec que és un bon llibre
també per regalar,
perquè penso que pot agradar
a molt tipus de públic.
Xulio, felicitats
per aquesta nova criatura.
Moltíssimes gràcies, Julio.
Per cert,
que sempre volem més.
Estàs pensant
en algun altre llibre, ja?
Sí, sí.
Ara què et tocaria?
Segle XIX?
És que de fet,
aquest llibre ja fa com un any
que està acabat.
Ara tinc en ment coses estranyes,
com anar-me molt lluny,
molt lluny,
a l'altra punta de l'Orbs.
O sigui,
ara no viatgem tant en el temps,
sinó en l'espai.
Possiblement, possiblement.
Bé, ho deixem aquí.
Ja ens ho explicaràs.
Xulio, felicitats
i que vagi molt bé.
Gràcies, Núria.