Bossa és de plàstic,
Cintes de casset,
Motor d'explosió,
Uralita,
Clínex, Tampacs,
Rellotge de quarts,
Poliester,
Radar, cinema,
Fusió nuclear,
Cremallera,
Màquina d'escriure,
Coerti, bomba atòmica,
Vitroceràmica,
Polígraf,
Llumes, troboscòpiques,
Plaquets solars,
Totes ses coses modernes...
Poquíssima presentació, crec jo,
necessita aquesta música que estem escoltant de fons.
És el Pau de Bon, una veu inconfusible,
amb les sonoritats
de tots els Antoni Afon.
Hi havia moltes ganes d'un nou treball discogràfic
i justament enguany ha arribat el Lamparetes,
que venen a presentar dissabte
aquí a Tarragona, tot i que no sé si únicament
l'Lamparetes sonarà, perquè estem parlant
que Antoni Afon són els protagonistes
del concert familiar,
una tradició que durant les festes de Santa Tecla
arriba enguany a la tercera edició,
si no m'he descomptat,
i que pretén ser un concert això de tarda,
una mica revival,
perquè els pares puguin ensenyar als fills
quina és la música que han escoltat de sempre.
A les 6 de la tarda,
a la plaça de la Font,
els Antoni Afon.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
justament el Pau de Bon,
el cantant dels Antoni Afon.
Pau, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Molt bé.
Sí, deia jo que hi havia moltes ganes
de l'Lamparetes, eh?
Així, teníeu pressa vosaltres per treure,
ho notàveu, que hi havia pressió,
que la gent us deia, vinga, va, endavant.
Sí, sí, o sigui, que clar,
potser feia dos anys que estàvem
que m'ho hauria presguts, no?
Sí.
I sí, si la gent que m'ho es topava amb això,
tot on tenia moltes ganes, no?
I nosaltres també,
el que passa és que necessitàvem un descans
i va anar molt bé.
Perquè, això, quan faig la feina descansat
i amb ganes renovades,
evidentment que surt, surt millor, no?
Estàveu, Antoni Afon, desapareguts com a grup,
però em sembla que alguns dels membres,
si no tots, anàveu anant fent cosetes
en solitari o amb altres projectes, no?
Sí, en Joan Miquel va treure un disc
en solitari i va aprofitar l'estraturada
d'Antoni Afon.
I, bueno, la seva gira, en Pere,
les bateries, també tocava amb ell.
En Jaume tenia espectacles de dansa,
és actor i veïnava fent amb una companyia de dansa.
I en Joan i jo, per la seva feina, estiduem.
En Joan és gerent d'una empresa de getineria
i jo estava en estilastre de Palma.
Us ha anat bé, doncs, aquesta parada.
Heu tornat amb quin esperit, amb quin ànim?
Renovats, una mica canviats
o amb la intenció de seguir el fil d'on ho heu deixat?
Bé, no, han tornat en llanes, sobretot.
Després, quan te poses a fer feina,
pues te surts lo que te surt.
Lo bo que ha tingut l'emparates
és que no mos van imposar cap data límit
per treure el disc.
I això se nota, perquè fins que no ha estat
realment enllestit així com nosaltres el voldiem,
no hem turat.
I és el primer disc que mos passa això.
En els altres sempre havíem anat de cult,
que no arribàvem a temps,
perquè tal dia havíem d'entragar el màster
i era un polla estressant, no?
En aquesta ha anat tot el contrari.
Hem tingut temps i això, i tranquils, no?
O sigui, això està bé perquè així,
agradi o no agradi, és culpa vostra, eh?
En el bon i el mal sentit de la paraula.
És Antonio Font 100%.
Escolta'm, ho sembla a mi?
O sona una mica no tan orgànic,
sinó més...
Clar, és que hem sentit coses modernes.
Potser és la influència d'aquesta cançó.
Com a més tecnològic, si cap, eh?
Té una seguretat diferent.
O potser és que m'enganya la portada,
que a la portada sou
Esteu molt modernos,
Esteu molt grataçals.
Té un poc de tot.
I per clar, coses modernes...
Sí, a l'altre part,
se m'ho ha quedat fent perillós,
hi ha molta electrònica i això, no?
Però...
Electrònica no.
Però així,
el que se feia abans, els 80, no?
Ens veig els sintetitzadors i aquests sons, no?
Però té un poc de tot.
Té bastantes cançons
on predomina molta guitarra elèctrica.
Això també és una espècie de novetat
en els discos d'Antoni Font.
Té cançons que xeren de Mallorca, de Badears,
que...
Hi ha gent que diu que hem tornat un poc en el primer disc, no?
que era disxerrada més d'aquí on vivim, no?
Bé, ja que té un poc de tot.
Té un poc,
nosaltres no molt fonteixem
com ha de sonar
i què han de fer, no?
Quan mostrem a fer feina,
molt surt això
i quan estàs convençuts
de que m'agradureixem.
Sigui molt...
Això, elèctric, o no.
Ah, surt com surt,
però bueno, ja ens has dit una cosa,
que té més presència de guitarras, no?
En segons quins temes.
Sí.
Hi ha algun instrument especial
que veurem en directe?
Que heu incorporat?
Us recorda una època
en què portàvem un teremín, pot ser?
Sí, en Jaume o en teremín.
Sí.
Bé, això va ser una...
una gira acústica, jo ara em feia.
Però no, en guany,
bé, una que ens ha tocat és...
és el xilàfon.
Sí.
En guany, també,
jo tot s'allitava
amb altres temes,
que abans no ho tocava,
però, bàsicament,
els altres instruments
són els mateixos.
val.
A nivell de lletres,
encara es pot pujar,
penjar l'etiqueta de surrealistes?
Bé, aquest disc és el més narratiu.
En Joan Miquel
va tenir ganes de fer
unes lletres més narratives,
més explicatives.
I s'anota bé, vull dir,
no és tan poètic,
ni tan d'escriptor automàtic,
que tant li agradava a en Joan Miquel.
I això s'anota molt.
Hi ha bastantes històries
d'inici,
un ús i un desenllaç.
Una història contada
clàssicament, diguéssim.
que és el mateix autor
que el escriu
i això s'anota.
En Joan Miquel
d'aquesta manera d'escriure
que sí,
que és un poc surrealista.
De fet, tant amb la composició
del Joan Miquel
com amb la teva manera de cantar
i després amb la posada en escena,
manteniu el segell encara
d'Antonio Font?
Teniu alguna cosa de particular,
de peculiar, xiquet,
que encara ho manteniu?
Què us diu la gent?
Com ha caigut aquestes
aquestes candeletes
entre el públic?
L'Emparetes, perdona,
t'he canviat el nom.
Sí, no,
s'han sentit en tant.
Com a més,
això és inallable
i encara que no ho volguéssim,
jo crec que molt sortiria,
no?
Això s'ha de notar.
Que som els mateixos
i que fèiem
que fèiem fèiem igual,
no?
Però
sí,
la gent ha vist,
és a dir,
nosaltres des del principi
vam intentar fer un...
un so,
unes chansons,
una manera de fer
el més original possible,
no?
Sense...
sense còpies.
Mira,
de fet,
nosaltres molt surts,
sense...
traves de ningú,
no?
I m'ho va sortir
per un estil,
sí,
un poc personal
i això és bo que
en definitiva
a la gent
li agrada
i li va agradar
en el principi.
I això crec que
no ho hem perdut.
De fet,
és una de les coses
que mos he mirat més,
no?
Seguir sent
el que és possible.
Heu guanyat,
a Pau,
amb l'Emparetes,
heu guanyat,
a públic que potser
no us coneixia
i us descobreix ara,
gent molt jove
que s'està interessant
per la música
feta a casa.
Sí,
me'l sorprenem un poc
perquè en els concerts
hi ha molta diversitat
d'edat,
hi ha molt de nins,
per això
aquest concert
de Sora Baixa
creiem que pot anar
molt bé
perquè
a tot el moriu
i a tots els nins
els agrada molt
la nostra música.
I també
per gent
més gran
que també
li feia
venir els concerts,
però per nosaltres
això és un...
és un triomf,
no?
poder agradar
a totes
a un ventall
bastant gran
d'edat,
està molt bé.
Com us plantegeu
ara que ha estat
el tema, no?
Com us plantegeu
un concert familiar?
A les 6 de la tarda
no és un horari
habitual
vostre,
com
hi ha alguna cosa especial?
Suposo que a part
de les cançons
de Lamparetas
repassareu
aquelles més típiques
de la trajectòria.
Sí, sí, farem un repartori
això, farem el Lamparetas
i després repassarem
una sèrie de temes
entre discos anteriors
i bé,
supos que
les cançons
que sabem
que agraden
els nins
o que agraden
els pares
dels nins
també
que n'hi ha un parell
mirem de porar-les
a Bambú
a Sant Joan Miquel
quan vaig mirar
el seu fill
i sé que agrada molt, no?
Aixera molt
agrada molt
els pares,
sobretot
i que esteu
l'haurem de tot ja
perquè és
el concepte ideal
per aquesta cançó, no?
Escolta,
cansats una mica
allà de l'alegria
o no?
De
de la cançó?
Sí,
que deu ser
la que us demanen
sempre, no?
És una mica l'himne.
Vaja,
és la sensació
que tenim nosaltres
suposo que vosaltres també.
Sí, sí.
Bé,
això ja passa, no?
Som
som
cançons que
bueno,
que agrada molt
que evidentment
l'haure de tocar
perquè
perquè
tothom la demana
a tothom
li agrada molt
a tothom
l'espera
i sí,
en grups
mos passa un poc això, no?
Que quan fa 10 anys
que estàs toquant
la mateixa cançó
cada concert
li pes un poc
d'estima, no?
Però
realment,
quant a tu
has de pensar,
és una cançó bona,
és una cançó
que nosaltres
mos ha
mos ha
donat
molt a conèixer
per tot
i
és una cançó
que també
li tenim
molt de pressa.
I a més
deu sonar
super diferent
si ara
escoltem
una de les primeres
interpretacions
d'Alegria, no?
Li he donat
tants toms ja
que segurament
la que sentirem
a la plaça
de la Font de Mar
serà totalment
diferent
ja de les primeres.
Sí,
i és molt
inconscient
perquè
sobretot
ja la manera
d'anar-la
cantant
inconscientment
ja vaig
parir
amb bastantes
melodies
perquè
la riba
i cantar tant
que
cada dia
te surt
un cos diferent.
Clar.
Escolta,
perdona,
abans m'has dit,
Pau,
una cançó
que deies
aquesta agrada molt
i l'hem de cantar.
Ah, la de l'Iglú?
Bambú, Bambú.
Bambú?
Bambú?
No l'he trobat?
L'estim...
És una cançó
del Batiscafo
que t'has buscat.
Ai.
És una cançó
de xerra
d'Un Toronat.
Ja la tinc,
ja la tinc.
Ja la tinc.
A de l'hipopòtam.
Exacte.
Que xerra
d'Un Toronet,
deies,
perdona,
explica, explica.
Sí, bé,
explica un pot
que
en tema figurat
és una família
de taurons,
que
és tauronet,
que s'oppa
en son pare
i sa mare
i
això
és imatge
d'una família,
no?
I aquesta heu detectat
tot que agrada.
Sí,
aquesta...
En plan familiar,
vull dir.
Exacte.
que la va fer
quan va néixer
el seu ninc
i, clar,
els pares
no vells
sobretot
han tingut
un ninc
fa poc
i els agrada molt
perquè els recorden
la seva criatura.
Doncs, escolta,
tothom vaja
que vagi
al concert familiar
de dissabte
que se l'aprenguin,
no?
Que serà una mica
el moment
de cantar
el cinc
de que et giraràs
el micròfon
i ja està.
Us espera un hivern
tot de gires?
Vaja,
de concerts,
de gira
que s'estan en l'Emparetas.
Tenim
totes aquestes setmanes
fins a final de novembre
i ja tenim bastantes dates
de cada l'any que ve
o sigui que sí.
M'ho estan
superbé a la gira
i molta feina
i concerts
xulos i guapos
i no sé,
estan molt contents.
Molt bé,
continueu amb projectes
en solitari
paral·lelament
o no hi ha temps
ara ja?
Bé,
ara no hi ha temps
perquè
l'Emparetas
me'l va dur
molta feina
i ara
per presentar-lo
i per tocar en directe
també,
no?
Però bé,
sí,
que ja ha vascut
aquesta seva vida
però a veure
que un moment
o l'altre
quan s'atengui temps
se s'estanirà,
no?
Pau,
passant de singles
i de cançons
més òbvies,
digue'ns la cançó
que sentirem dissabte
que a tu més t'agrada.
Del repertori
de dissabte.
Va,
que la posarem
per acabar l'entrevista.
Bé,
jo n'hi ha moltes
que m'agraden
però
tinc una predilecció,
no sé per què,
no ho sé,
ho he pensat
a ballades
i no...
Però li tinc
un estima especial,
que és
porta avions.
Per què?
Perquè, Clara,
t'has de mullar.
No,
és que
t'ho dic
que no ho sé.
és una cançó
que jo...
és molt senzilla
però
la ballada
molt intensa,
no?
I,
sobretot,
quan la cant,
perquè clar,
jo tinc
aquest handicap
que l'he d'acantar,
no?
I la millor,
per ser,
home,
me crea
sensacions diferents
que un aspecte
dóna.
No ho sé,
és una gent soig
i jo t'hi ha d'aviat
i arriba,
doncs m'arriba
un moment de gent tarda,
m'agrada molt.
Ai,
doncs,
doncs molt bé,
escolta,
ens quedem amb aquest apunt,
doncs,
quan et sentim el dissabte
a partir de les 6
a la plaça de la Font
cantant al portaavions,
pensarem que estàs tot esborronat,
que tens la pell de gallina
i nosaltres també.
Exactament.
Molt bé,
Pau de Bon,
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
el vol a Tarragona,
que segur que hi anirà
perquè tenim moltes ganes
de veure'ls Antoni a font.
Molt bé,
moltes gràcies.
Un abraçat.
Adéu, adéu.
Un abraçat.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Badies de petroliers,
excuses de malbevedors.
Li falta una capa de mel,
li falta una banda sonora
en aquesta mirada d'oliva i de gel.
Un dia de sucre i de son
vols ser aquí per mi i ja no plora,
vols ser aquí i me xerrin sa planta
que no puc ampliar estes hores,
que no sé planxar el meu abrit,
el món ple de combinacions,
combines meu cel sempre gris
amb tots els teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de malbevedors.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.