Quart dia de la ràdio de les festes, Tarragona Ràdio agafa un aire més festiu
per oferir-vos entrevista, xerrada, conversa amb els diferents protagonistes de les festes.
Gent, persones que fan activitats per tal que les altres persones, els altres tarragonins
o gent que ve de fer-ho pugui gaudir-les.
I cada cop hi ha més gent que s'apunta a fer la festa més gran,
a participar de les activitats de Santa Tecla.
Avui, en aquesta primera part, des d'ara i fins a quarts de dotze,
estarem parlant de la gent gran activa amb la seva proposta de teatre.
I hem trigat una miqueta a començar l'entrevista perquè ens ha vingut moltíssima gent.
Fixeu-vos, tenim actors d'aquestes obres de teatre, el Francesc Martí, la Mandy Bassallote,
la Matilde Martínez, el Víctor Fernández, el Paco García.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
Ara anirem parlant amb vosaltres.
Ens acompanya la monitora de tot plegat del teatre, la Maria Cristina Barral.
Ara parlarem amb tu, Maria Cristina, tranquil·la.
Ja està.
I el Josep Maria Burgues i el César Grinyó, que venen del Consell Municipal de la gent gran.
Bon dia.
Bon dia a tothom.
Explica'm una miqueta què és gent gran activa.
Ja sé que ho heu explicat moltes vegades.
Josep Maria, ja et coneixem molt d'aquest espai que fem mensualment amb vosaltres.
Però explica'ns, dins del Consell Municipal de la gent gran, qui sou gent gran activa?
És una de les associacions.
gent gran activa és el nom que li ha donat tot el que és el servei a la persona de la regidoria de la gent gran, etc.
Que la regidora és Victoria Pellegrin.
i el Consell Municipal està compost de les 13 llars municipals que hi ha a Tarragona.
3 estan situades al centre de la ciutat.
Un al carrer Adrià, l'altre al carrer Pere Martell i l'altre a l'Avinguda d'Andorra.
i les altres 12 estan escampades pels barris, diferents barris que tenen les seves llars.
I per tant, gent gran activa és tot aquest projecte, tot aquest seguit d'activitats,
que des de la regidoria s'impulsa.
Exacte, i a més som un total de 54 associacions.
Descomptant les 13 llars, tot el que més són associacions de la gent gran.
I aleshores, tot el moviment que es porta cultural, de formació també, de lleure,
és el que es diu la gent gran activa.
Per tant, estem dedicats a això.
No és una associació concreta, és un programa d'activitats.
És un programa d'activitats que porta el Consell Municipal de la gent gran.
Doncs ja hem aclarit això.
Això vol dir que dins dels actors i tothom que participa en aquestes obres de teatre
trobarem gent gran d'arreu de la ciutat.
No només d'una associació o d'un casal concret, sinó de molts llars.
Exacte, exacte.
Poden pertànyer a qualsevol de les 54 associacions que som.
És així? Realment, Josep Maria, hi ha actors o gent que ha participat en el teatre
de tots els casals o de totes les zones de la ciutat o les associacions?
O n'hi ha una que pesa més?
N'hi ha algunes que pesen més.
De totes no, perquè pensa que si som 54, un mes que haguessin participat 3 de cada una
ja seríem 162.
No tenim escenaris per portar tanta gent.
Aleshores, hi ha algunes llars que m'han proporcionat més actors.
Ara, de tots molts, les portes estan obertes a qualsevol de les associacions.
Parlem amb la César, a Crinyó. César, també ets membre del Consell Municipal de la Gingran.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Digue'ns una mica, ara parlem amb els actors, però digue'ns quines són les obres de teatre
que presenteu i on i quan ho feu, això.
Home, les obres de teatre, aquí tenim els actors, que això ho sabran més vell que no pas n'altres,
el que tenen previst poder fer.
En principi, ho treballen molt bé, fan coses de riure, fan coses una miqueta més sèries,
però l'última serà per riure per tots altres vegades.
O sigui, són uns actors meravellosos, de la gent gran, indudablement, i s'ho prenen amb molt de carinyo,
cosa que els agraïm, el resta de companys, les ganes que hi posen i l'interès, a més a més,
dels interessats que tenen.
Això està clar.
És la primera vegada que organitzeu teatre?
No, no, ha sigut diverses vegades, ja s'han fet.
Quatre vegades, diu.
Quatre vegades?
Quatre vegades, és les que han actuat ja aquest bon senyor.
I presenteu sempre per Santa Tecla?
Bé, al final d'any també a vegades que se'n fa alguna, no?
Sí, al final d'any normalment també se'n fa alguna,
doncs per acabar, diguem, el cicle de l'any i per començar l'any nou amb més ganes, sí, és que cap.
Doncs anem passant el micro perquè tenim molta gent i poc temps,
parlem ara amb la Cristina, la Maria Cristina Barral, ella és la monitora d'aquesta activitat de teatre.
Sí, buenos días a todos.
Bueno, esto funciona de la siguiente manera.
Ayer recién comentabas o preguntabas cuántos grupos hay.
en realidad son seis grupos de teatro, están funcionando en diferentes llars,
el llar de Torreforta, de La Granja, del Pilar, de Premartel, de Paralta y San Pere y San Pau.
Pero de todas estas llars también funciona un grupo que es el que participa en Santa Tecla,
que es el grupo de Gen Gran Activa, de toda esta gente que está durante el año armando pequeños ainetes,
de los cuales se representan a fin de año y a fin de curso, llegado junio,
se forma a parte el grupo de Gen Gran Activa, que es aquel que participa en Santa Tecla
y es el que este saló precisamente estará en la antigua audiencia para animar a la fiesta.
Estàs tu de monitora de tots els casals?
Sí, de la llar de teatre, sí.
Quanta gent estem parlant que fa teatre?
I una, 60.
En total.
I per fer aquestes obres de teatre, tothom, tots els 60 hi són?
No, no, no, cada llar funciona con una obra determinada,
o sea, en total para fin de curso y para fin de año hacemos aproximadamente entre seis o siete sainetes.
O sea que hay mucho trabajo detrás.
Doncs a veure, anem a parlar ja directament d'aquestes peces teatrals,
estem parlant de la manta, mi amigo, el Jordi Unbocazas i el cabaret, el conill alegre.
Qui vol començar a parlar?
Qui està, per exemple, a la manta?
La manta.
El Francesc?
Ja està, ets l'únic que estàs a la manta, sí?
Sí, d'aquí sóc l'únic.
El Francesc Martí.
Doncs t'ha tocat explicar-nos de què va la manta.
Ui, és una història molt bonica que es pot fer una miqueta de propaganda.
Tota.
Si vulgui passar-s'ho un rato bé, el dissabte a les 5 de la tarda,
a l'antiga audiència, el farem, al principi faran una comèdia,
m'han dit que és alegre, i la segona part és la que interveneixo jo,
junt amb la meva senyora, un company i un nen de 8 anys,
i fem una obra que es titula La Flaçada en català.
És una obra que de riure, res de res.
No riurem.
Podria ser que hasta el final alguna llagrimeta caigués.
perquè és una representació molt adequada per a tothom.
Pel jovent, que es fixi bé el que es fa,
i per la gent gran, que s'hi trobem tots els avis i àvies que estaran allà.
Això de La Flaçada...
La Flaçada, si no es pot explicar perquè és molt tendre al final,
no es pot explicar el que és.
És un matrimoni, un fill i un avi,
que és el que passa en molts llocs, que fa nos a l'avi,
i en aquesta casa també fa nos a l'avi,
i no puc continuar com s'acabarà tot,
però és molt bonica i una miqueta forta.
Una miqueta forta, una miqueta trista,
és amb moralina, allò per prendre nota,
per prendre nota tots plegats.
Comencem amb La Flaçada, clar, jo he dit La Manta,
perquè ho tinc aquí, però...
La Manta és en castellà.
Però la fem en català, sí.
La Flaçada, doncs ens quedem amb aquesta idea.
Aquí participa el mi amic el Jordi Unbocafas.
Sí? La Mandy.
Sí.
I ja està, alguna cosa més?
Sí, tu has fet.
La Matilde també? I el Víctor?
Tots tres, sí?
Ah, doncs, el Víctor fa...
Estic aquí, estic aquí també.
Escolteu, qui és aquest Jordi?
Parla, parla tu.
El Jordi, doncs el Jordi soc jo,
que soc una...
una mica, una mica toquenassos,
que ho desarregla tot pel Víctor,
i, doncs, és que si ho explico, no...
Però alguna pista has de donar?
Sí.
alguna pista amb el personatge i ja veiem que és important, no?
És una mica poc assolta.
Resulta que el Víctor és una mica torero,
té nòvies per tot arreu,
i jo li desmunto el xou.
El xou.
Víctor, tu, com es diu el teu personatge?
Ah, jo lo veo muy, muy bien,
es muy bonito, muy divertido,
y espero que el teatro se llene.
Però Víctor, que diu que tu tens moltes nòvies
en aquesta obra de teatre.
Hombre, es que yo siempre he sido así,
soy un casanova frustrado, pero...
al menos en el teatro poder...
Yo no sé si me leo a la directora,
pero no hay manera.
Matilde,
tu li pegas al Víctor,
tu tens alguna cosa a veure amb el Víctor?
Yo no sé, Matilde,
pertenece al Grupo de Teatro,
de Sant Pere i Sant Pau,
y estábamos muy contentos,
porque estamos deseando que llegue pasado mañana
para estrenar nuestra obra,
que es El Bocazas.
Sou el de Sant Pere i Sant Pau, eh, vosaltres?
Sí, sí.
El Bocazas, ja l'heu dit així,
el títol és més llarg,
el Bocazas.
Escolta, i què l'heu fet vosaltres, l'obra o no?
O ja estava escrita?
Eso, estava escrita,
si veieu lo que nos presenta ella,
la que nos entrena y todo,
y es la que nos da.
Sí, sí, sí.
Escolta, i ja ho teniu ben assajat, això, no?
Sí, sí, sí, sí, segur,
segur que triomfarem.
Jo crec que sí, home, ple, segur que teniu.
Sí, sí.
Llavors, per eliminació,
me queda el Paco García
i l'obra El Cabaret.
Paco, sí, tu estàs al Cabaret.
Estic al Cabaret.
El Conejo Alegre, un poco picantito, no?
El Conejo Alegre.
Un poco picantito, no?
Sí, és una obra divertida,
entretinguda,
que és el desenvolupament d'una persona
que ha estat dos anys en coma
i llavors, mentre ella ha estat en coma,
la mestressa ha fet el que ha volgut.
Ah, ah.
I llavors, el desenvolupament de l'obra
tracta d'això,
del que s'ha fet per una banda ella
i la sorpresa que es troba a ell.
Quina és la més divertida?
Perdó, és una obra que també estava escrita ja.
Sí.
No l'heu fet vosaltres?
Sí, sí.
És un Cabaret,
però hi ha cançons i música.
Sí, música,
part picanta,
quasi tot,
llavors és el desenvolupament
dels personatges
els que diuen i els que fan,
no?
Els que fan l'obra divertida.
Molt bé, molt bé.
Què pot...
Ho teniu ja molt clar?
Ho heu assajat molt, això?
Sí, sí, sí.
Amb quin ritme d'assajos porteu?
Cada quan assajeu?
Normalment un cop a la setmana,
però ara,
doncs,
per quedar bé,
perquè, clar,
són les festes de Santa Tecla
i tot té que sortir...
Fa respecte, eh?
Una miqueta, no?
Té que sortir perfecte,
doncs,
hem assajat dos
i a vegades
fins a tres vegades a la setmana.
A la setmana.
Moltes hores?
Un parell d'horetes.
A veure.
Entre que arribes
i tornes
i ensetges
són dues horetes.
Però nosaltres tenim temps.
Francesc,
per què va bé això de fer teatre?
Com és que t'has apuntat a fer teatre?
Doncs, mira,
va bé per un motiu.
Diuen que hi ha
puestos per a la memòria,
reforçar la memòria.
Però fer teatre
és fer dues coses.
Reforçar la memòria
perquè has d'estudiar
i allò que estudies
ho has de dir
sense papers.
I llavors,
doncs,
fas dues coses alhora.
Fas memòria
i que t'ho passes bé
perquè fas el teatre
si t'agrada,
doncs,
és molt bonic.
Esteu d'acords tots?
Us va bé parlar
pel tema de la memòria.
Què és potser
el que us fa més por,
també?
El que fa més respecte
de cara a l'estrena?
Això que se te'n vagi
del cap alguna frase?
Sí, això,
que se'n vagi a vegades
fas oi, oi, oi, oi,
hasta que et ve,
per això et ve
i passes un molt rato, eh?
Perquè no saps què dir
només que oi, oi, oi,
i hasta que dius.
És això.
Jo m'imagino
que al darrere de l'escenari
entre cortines
hi ha tot de companys
i dient-vos la frase, no?
Sí, s'ha de tenir
bona memòria
i bona huida, també, no?
Això no es veu.
Diu, menys val
que això no es veu.
El més dolent de tot
és quedar en blanc.
Llavors, això sí que...
Què feu, llavors?
Què feu?
La Cristina segur
que us ha ensenyat
coses per fer.
Són muy profesionales
y aparte funcionan
como grupo.
Entonces,
dentro de los ensayos
está eso también, ¿no?
Que cuando el compañero
se nos afloja un poco,
ahí tenemos que machacar
o, más que nada,
ayudar y acompañar
a ese blanco
en que se quedó.
Así que,
todos, de alguna manera,
como trabajan como grupo
y hace muchos años
que están juntos,
entonces,
es como que ya saben
cuáles son las fallas
de los otros
y, sobre todo,
cuando el otro realmente
se quedó en blanco.
así que en ese sentido
lo hacen muy bien
y lo saben disimular bien.
Feu pinya,
això també va molt bé
per reforçar vincles, ¿no?
Sí, claro, claro.
Ah, quina és l'obra
més divertida?
Heu vist totes
les tres obres?
No.
És sorpresa, també.
És sorpresa.
Sí, nosaltres
tampoc hem vist cap obra.
Pensem,
cadascú posa
la seva part,
ens pensem
que la nostra
serà
bastant divertida, no?
Sí.
Cabaret és bastant divertida,
bé, almenys
és molt d'espectacle.
Hay que destacar
que lo he fet.
Sí, perdón.
Hay que destacar
que el objetivo de esto
es siempre
pasarla bien
desde los actores
hasta el público.
Y siempre tratamos
de hacer temas
que tengan que ver
con la risa.
Pero bueno,
a veces en Santa Tecla
le damos un poquito
también
de ese toque
de nostalgia
y sobre todo
dejar un mensaje, ¿no?
El mensaje de divertirse
pero también otro mensaje
que es un poco
lo que va
en la obra de La Manta
respecto a
lo que queremos dejar
unido con
el área de Singla,
o sea, con la gente
de tercera edad
y con lo que hoy en día
son los adultos
y los niños.
Incluso cabe destacar
que en esta obra
está participando
el nieto
de una de las actrices.
Entonces,
también eso es un poco
mostrar
que no podemos ir
por un lado
la gente tercera edad
y por otro lado
la gente joven,
sino que podemos hacer
cosas juntos
y funcionar muy bien.
De fet,
el César,
estaves a punt
de dir alguna cosa.
No, no,
de que el Paco
deia que
serà una obra
molt divertida
però
el Cisco
se l'ha mirat
i dius
que poden
altres
que guanyarem.
Ara s'ha de veure
el divendres
veurem
la gent
els aplausos
un puntat de competició.
Nosaltres no competim,
nosaltres som amics tots
i intentem
que el públic
se diverteixi.
L'opinió
la diu el públic.
Jo espero que,
jo ja l'he dit
a ella
que em portaré
dues bossetes
i un parell
de capses
per si se tiren
tomàques
tindrà
per
tindre la raó
ple.
Home,
la caramel
us tindran.
Tu saps
el car que està
la verdura ara.
Si et tiren,
escolta'm,
és un premi
tot cap a casa.
que vas,
vinga,
ens hi ha
molt tomàquet.
A veure,
el que us faré fer
mentre jo parlo
amb el Josep Maria,
us faré fer
una mica
de memòria,
aneu pensant
una frase
cadascú
dels vostres personatges,
una frase que digueu
o un moment
de l'obra,
encara que no sigui
del vostre personatge,
un moment de l'obra
que us agradi.
Jo mentrestant
li pregunto
a la Josep Maria
si continuaran,
suposo,
les activitats
aquestes de teatre,
no?
Perquè això triunfo molt.
Sí, sí que continuaran,
no hi ha cap propòsit
que vagin endarrere,
sinó més aviat,
si de cas,
ampliar.
Sempre mirem
de fer algunes facilitats,
de donar facilitats,
d'ampliar,
etcètera.
Vull dir que
hi ha molt bona
sintonia
amb la Cristina
i amb tots els actors
que hi participen.
Estan molt contents,
o sigui,
la característica
que veiem a les llars
quan tractem
amb els actors
és que estan contents
de fer-ho.
Els hi porta
una satisfacció interior
també i per tant
això desitgem
que continuï.
Per cert,
no és l'única
activitat
que ens oferiu
durant aquestes festes
de Santa Tecla,
me consta per aquí
que el dia 20
em sembla que organitzeu
uns jocs esportius.
Exacte.
Sí, sí,
són uns jocs esportius
que altres anys
ens concentraven
el mes de juny
i juliol,
però per primera vegada
hem vist que seria bo
incloure'ls dintre
de les activitats
de Santa Tecla.
Aquests jocs esportius
podríem dir
que jocs esportius legals
n'hi ha dos,
un d'ells és el billar
i l'altre són els escacs,
però també hi ha
altres jocs esports
com podrien ser
el ball de Saló,
el ball en línia,
també ve de la botifarra,
el dominó
i aquestes activitats
tenen un propòsit
molt important
i és que a més
de tindre un esperit
podríem dir
de fer les coses bé,
de voler guanyar
perquè això encara que diguis
la participació
a tothom li agrada guanyar,
però sí que hi ha
la participació
i clar,
és entre diferents llars
o associacions
que es vulguin apuntar.
Què fa que això
es coneixin uns
amb els altres?
Per exemple,
el parxís
doncs va per sorteig,
no saps qui et tocarà
de jugar
i en una taula
pot haver-hi quatre persones
de diferents llars,
etcètera,
que potser ni es coneixen
entre elles.
On ho feu?
Perdona tot això.
Això ho fem
en el centre cívic
de Torreforta.
Val,
que deu ser potser
on hi ha l'espai més.
Exacte,
més idoni,
si algú hi vol anar
doncs agafes
l'autobús número 6
i et deix davant mateix
del centre cívic
de Torreforta
que està a costat
del mercadet de Torreforta.
Això serà el 20 de setembre
a partir de dos quarts de 10
i durant,
en fi,
s'anirà allargant tot el dia.
Sí,
fins que s'acabi
totes les activitats
que hi hagi.
Molt bé,
Buti fa rapa tanca parxís,
a mi fa molta gràcia això
de campionat de parxís,
Olimpiada de parxís,
Déu-n'hi-do,
el Domino
que és un clàssic,
jo crec,
i després hi ha de més mogudets,
eh,
valls de Saló i valls en línia.
Això mateix,
sí,
molt bé.
Serien les dues coses principals
que organitzeu
per Santa Ticle.
Sí,
sí,
són dues coses principals
i que hem buscat
la participació
de la gent gran.
Pensem que,
a més,
no només els actors
o només els que juguen
i participen.
Podríem dir que familiars,
amics,
tots estan pendents
de tot això.
Bueno,
és que se us omplirà
l'antiga audiència
dissabte
de familiars,
suposo.
Això posa més nervis encara.
Esperem que s'ompli,
s'ho passaran bé.
Perquè com ho hem de fer
per aconseguir les entrades,
em sembla que és amb invitació
però s'ha de reservar abans
o com va?
Entrar,
entrar sense,
no hi ha res.
No necessita entrada ni res.
El que passa
és que hem d'estar
molt aviat
perquè és molt petit
i no hi cap molta gent.
Que és l'única representació
que feu dissabte?
Sí,
és l'única.
A quina hora,
a quina hora començarà
tot plegat?
A les 5
i quant de temps dure en total?
Una hora,
una hora i mitja.
Una horeta,
una hora i mitja.
A les 5 dissabte
a l'antiga audiència.
Bueno,
esteu preparats
per interpretar el vostre paper
un trosset només?
Sí,
la diu el Francesc Martí
que s'aixeca i tot.
Francesc.
Margeco, margeco.
Bueno,
durant la representació
la meva dona
que és la meva dona
verdadera
allí
i aquí
que l'altre dia
vam fer 48 anys
de casats.
Felicitats.
Oh, felicitats.
48 que m'està suportant
però bueno.
48.
Molt bé.
Desitjant que arribin als 50.
I compartiu això del teatre
molt xulo, eh?
Sí,
i té caràcter,
té caràcter.
durant la representació
la meva dona
no para de
picar
i a última hora
li dic
però què dius?
Reflexiona una mica,
dona.
Pensa...
No, veus?
Allò...
No.
Però què dius?
Reflexiona una mica.
Crec que ets molt injust
amb ell.
Pobre home.
Ja veiem el to dramàtic
aquí, eh?
Ja veiem que això va...
Em diu mig mig.
Qui fa?
Però segur que dins d'aquesta obra
hi ha algú que fa un personatge
una mica més de distensió,
més divertit.
El nen.
El nen.
El de Montañets,
que és el net.
El net.
El net.
El net que vol posar pau.
Molt bé.
Molt bé.
La Flaçada.
Així sona,
ens ha explicat,
en veu,
vaja,
del Francesc Martí,
un dels protagonistes.
La Mandy Bassallota
i la Matilde i el Víctor,
tots tres,
compartiu obra,
compartiu el bocafes.
Doncs escolta,
jo us passo un micròfon
i us apenyeu vosaltres mateixos.
Mandy.
Bueno,
jo diré,
amb el que es tanca l'obra,
que és la clau
de tota la petita obra,
que diu,
Víctor,
a què fot aquest error de la cuina?
Mandi,
jo crec que a tu el personatge
et va molt bé, eh?
No?
Que et queda com molt fet per tu.
Sí?
M'agrada molt,
diu la Mandy.
Matilde.
Jo abans que ella,
no,
surto i mire i dic,
no cabe duda
que todos los hombres
sois iguales.
Sin vergüenza,
más que sin vergüenza.
Que ya me he enterado
que tienes otra novia.
¿Y a ti quién te dijo eso?
Ay,
¿Quién me lo dijo?
¿Quién me lo dijo?
Tu amigo Jordi.
Mira,
te tienes que ser de casa.
Yo lo mato.
Eh?
¿Qué dices?
¿Por qué me han dicho la verdad?
Ay,
pues yo se lo agradezco.
Mira.
Ahí está.
Ja,
ja n'han cavalcat
una cosa amb l'altra.
Matilde i Víctor.
Així,
el Matilde
tu ets una de les afectades, eh?
A tu el Víctor te...
Yo soy una novia
que tiene dos más,
que tiene otra
y que las dos
tenen el que...
Y yo salgo
y digo que todos los hombres...
Yo no tengo más
que una novia
que eres tú,
tú eres mi amor,
mi cariño.
y yo le sigo pegando
sin vergüenza.
Y además,
la Matilde,
jo crec que fa mal, eh?
Vull dir,
l'hem vist com entregada
en el paper.
Estevo dos veces en urgencia,
como puede ya.
Pega los palos
que me deja frito.
que le pegamos todas, eh?
M'ho cregui,
desperta el vano a la mà, eh?
Això és un peligro.
Francesc,
que ens cantaràs alguna cosa.
A mi me...
No,
a mi me tocarà despedir-me.
Per què?
Perquè me toca despedir-me l'obra, eh?
Ah, sí?
Perquè clar, tu que...
Aaaaah!
L'Oli!
És el que fas?
És la despedida.
Ah, però fas més coses, no?
Sí,
però és la més exòtica, no?
A veure, torna-ho a fer,
torna-ho a fer,
que m'agrada el meu.
Aaaaah!
L'Oli!
Molt bé.
Ja veurem per què.
La sorpresa ve abans.
Molt bé.
Està bé això,
m'heu explicat al final
i ara hem de veure tot l'obra
per entendre-ho.
Clar.
Molt bé.
Cristina, escolta,
molt bé,
tens molt bon planté, eh?
Bueno, nada,
sí, sí,
realmente son excelentes
y de ellos aprendo mucho también.
Què és lo que costa?
Lo que costa més de treballar amb ells
o lo que te sorprenen
de dir,
ostres, que fácil que ho fan això?
De todo, de todo,
porque dan mucha sabidoria,
también dan mucho trabajo,
porque hay que a veces ponerlos
un poquito en línea,
pero no, no.
Y es por tan bé entre ells.
Sí, sí, sí.
Hay una cosa que es muy cierta,
funcionan mucho como grupo,
como grupo individual de las liars
y como grupo de teatro
al que yo represento,
o sea, como que también
en ese sentido
me da mucha satisfacción.
No tienen,
o sea,
tienen una competencia sana
entre diferentes grupos,
pero es cosa sana, nada más.
Esto de qué obra será más aplaudida
es simplemente un hecho.
En realidad serán las tres aplaudidas
y las tres serán muy buenas.
y les prometo que se divertirán mucho
y hay que recordar
que también es apta
para todo público
y sobre todo un grupo familiar.
El grupo familiar
está invitado, sí.
También hay una sorpresita
para el sábado,
que después de las tres obras
habrá un grupo,
que esto es una sorpresa,
un grupo de músicos
que, bueno,
nos debitarán
con algunas canciones.
Que, bueno,
en este momento
no tengo los datos,
pero, bueno,
es también importante decirlo.
O sea,
que se llevarán una tarde
de teatro
y de música.
Y entraremos a las cinco
y ya contamos
que hasta las seis
hasta la hora de baranar.
Y le avisamos a la gente
que sea bastante precavida
con la hora
porque nos ha pasado
que en otros Santa Tecla
se han quedado
más de 100 personas fuera.
¿Y por qué no hace doble?
¿Por qué no torneu
a repetir un otro día?
Sí, tendríamos que verlo.
Tendríamos que verlo.
Eso porque
si suele pasar otra vez
tendríamos que verlo
para la próxima.
Además, diuen que el segon día
surt mejor que el primer.
A mí me agradaria
que aprofiten
que han de inaugurar
el Teatro Tarragona
que ens portin
els tres grups allà.
Así que, bueno,
nada.
Desde ya les digo
muchas gracias a todos
por esta participación
porque ellos lo hacen
con muchas ganas
y con mucho entusiasmo.
Doncs això és
la participació
de la gent gran activa
que tindrem
durant aquestes festes
de Santa Tegla.
Per una banda
els jocs esportius
que tenen lloc el dia 20
i per altra banda
doncs aquestes
tres peces de teatre
la Flaçada
i el Bocazas
i el Conill Alegre
aquesta peça de cabaret
que veurem dissabte
a l'antiga audiència
a partir de les 5 de la tarda.
Si heu d'anar
aviat a fer cua
perquè
que no us quedeu
sense lloc.
A veure que us acomiado
el Josep Maria.
Sí, bueno,
el que voldria dir
és que l'entrega
de premis
de la competició esportiva
es farà el dia 21
l'endemà
en el pati de Jaume I
de l'Ajuntament.
Ves que no parlem
la setmana que ve
amb algun dels esportistes
amb algun dels que pren part.
Molt bé.
Ja et trucarem,
ja et trucarem.
D'acord.
En Josep Maria Burgues
és la president
del Consell Municipal
de la Gent Gran
la Tessar Grignó
també ens ha acompanyat.
Moltíssimes gràcies
per venir.
Gràcies.
Com has desitjat
bona festa
a tothom
i que com us ho passem bé.
I tant.
Hem estat també
amb la mare Cristina Abarrà
la monitora
d'aquests grups de teatre
i amb els 4 actors 5
que ens han acompanyat
a Francesc Martí
la Mandi Bassallote
Matilde Martínez
Víctor Fernández
i Paco García.
Gràcies per venir.
Moltes gràcies.
Ja sabeu que es diu
molta merda
en el món del teatre?
Doncs molta.
Adeu, adeu.