Les 11 del matí, 38 minuts.
Aquí estem en directe en aquest matí de dilluns.
Deixem l'espai a tothom amb el Miquel González,
que després, per cert, tornarà amb temes relacionats amb internet
i amb xarxes socials, com cada dia.
Amb ell fem un clic.
Ara el que volem fer és repassar la temporada d'espectacles
del Teatre Metropol, perquè aquesta mateixa setmana
es posa en marxa la temporada d'hivern
amb el conte d'hivern de William Shakespeare.
I com ja és habitual cada trimestre,
convidem el responsable, el coordinador de la programació
del Metropol, el Jordi Giramer, per fer això,
una repassada, una ullada conjunta a la programació.
Jordi Giramer, molt bon dia.
Bon dia.
Arrenquem, jo diria que de manera potent,
amb un clàssic de Shakespeare, en una temporada
que no sé com definiries, aquesta d'hivern,
que s'allargarà durant els propers dos mesos i mig, tres.
A veure, potser el que definiries és que teatralment
és una temporada molt potent.
té alguna, en global, segurament és continuïsta
en respecte a les darreres temporades,
per tant, com ha fet sempre el Metropol,
la temporada eclèctica, en la qual intentem que hi hagi
el més destacable i ressenyable en el camp del teatre,
la dansa, la música, el circ, diferents gèneres.
Venim d'una temporada de tardor que, bé, vam fer un balanç,
i la regidora l'altre dia a la roda de premsa,
vam fer un balanç molt positiu,
perquè vam exaurir set de les funcions programades.
Per tant, hi ha un seguiment important
i, si em demanes això, doncs potser continuïsta,
potent teatralment, amb alguns clàssics,
com per exemple aquest que estaves dient,
comencem amb un Shakespeare, amb un conte d'hivern,
allò amb un espectacle potent.
Comencem, doncs, parlant de teatre, si et sembla,
perquè a més tenim això, el conte d'hivern,
i, a més, la setmana següent tindrem també una obra de teatre
que promet molt, dirigida per Sergi Belbel,
com és el fora de joc.
Com podríem definir, doncs, aquesta arrencada de la temporada,
amb el conte d'hivern i amb el fora de joc?
Bé, si dèiem que tota la temporada teatralment és potent,
perquè llavors parlarem de la resta d'espectacles que hi ha,
sí, comencem amb dos espectacles de teatre,
abans d'arribar a Jorge Drexler,
el conte d'hivern de Shakespeare,
bé, el títol s'escau molt, no?,
començar la temporada d'hivern amb conte d'hivern,
doncs, bé, aquest és un text de Shakespeare,
potser d'aquests més, diguéssim, més peculiars o particulars,
que no acaba de ser ben bé una tragèdia,
ni acaba de ser ben bé un drama històric,
ni acaba de ser, bé, d'aquesta franja així,
però que fa allò que fa també Shakespeare,
que és endinsar-se en la condició humana,
i en aquest cas endinsar-se en que rectificar és de savis,
i que encara que costi,
al final, doncs, això pot portar més beneficis
que no pas intentar tu que ficar-te en una idea prefixada.
Aquí parteix d'un rei, d'un acord,
que al final, doncs, ell maltracta una mica
per qüestions d'una certa gelosia
vers una mica a la seva dona, verbalment, no?,
per entendre'ns, i la menysprea, tot plegat,
i arriba un moment, doncs, que se n'adona
que segurament ha de rectificar
i que ha d'aprendre dels seus propis errors.
Ho fa la Factoria Scènica Internacional,
que ens ve molt de gust portar-la...
Qui són aquests?
La Factoria Scènica Internacional
és la companyia dirigida per la Carme Portacelli
i que s'apropa als clàssics
des d'un punt de vista molt contemporani.
I, per exemple, una de les característiques
és que sempre té molt de pes la música en directe.
A càrrecs sempre confia,
tant a nivell d'actors com a nivell d'equip artístic,
confia sempre en un nucli, allò, un nucli dur, no?
En aquest cas, doncs, hi ha el David Begés
com a protagonista, gran actor, no?
L'Albert Pérez, hi ha el Nau Albet,
que hem pogut veure aquest actor jove,
que l'hem pogut veure a vent del Pla durant molt temps,
la Gabriela Flores,
en fi, tot un repartiment allò potent
que té la música en directe del Dani Nelo,
el saxofonista, conegut també per les seves coses,
així més amb la seva banda.
Música en directe.
Això, música en directe.
Cal remarcar-ho.
Sí, sí, a càrrec de Dani Nelo i de Jordi Prats.
I bé, la Factoria Scènica Internacional
ara va estrenar això a temporada alta de Girona
i farà temporada també al Teatre Ròmia
i fa aquesta incursió aquí per inaugurar la nostra temporada.
Per tant, una mica amb els espectadors teatrals habituals
i els no habituals,
els convidem a veure una companyia
que està fent coses molt interessants
de readaptació d'una manera més contemporània
dels clàssics,
i en aquest cas un clàssic
que per si té molt interès,
que és el conte divern de Shakespeare.
I al fora d'això que comentàvem,
que no està dirigida per Sergi Belbel,
per si algú pensava que ell era el director.
No, no, ell és l'autor de l'obra,
és a dir, arriba el divendres 4 de febrer
i és una obra escrita per Sergi Belbel.
Com l'explicaríem?
Comèdia negra.
Comèdia negra.
Sí, comèdia negra.
Per tant, és un to de comèdia,
la gent riu molt,
aquí nosaltres fins i tot fem un petit extracte
d'una crítica, no?
Diu, magnífic espectacle,
no us el perdeu,
si el que us agrada és riure,
seguit de veres, no?
Per tant, rius molt,
però té aquest punt, aquesta cosa mordaç,
que jo diria que alguns dels espectacles,
3 o 4 espectacles d'aquesta temporada,
quan abans em deies una mica d'això,
jo penso que hi ha bastants espectacles
marcats pel to de comèdia
o per l'humor,
però que a la vegada
no són comèdies allò
pures i dures i pur entreteniment,
sinó que a darrere amaguen
un cert missatge,
una certa reflexió.
En aquest cas, fora de joc,
no és una excepció.
Amb to de comèdia,
per tant, estàs rient tota l'estona,
però retrata una família burgesa
que té com a objectiu
portar la seva filla superdotada
que estudia en una universitat americana
i, però clar, en temps de crisi
han de començar a retallar despeses
i, clar, això no dona
perquè ningú vol renunciar
als seus plaers habituals
i anar a esquiar i tot plegat
i llavors arriba un moment
que resulta que tenen un avi
que el cuida una persona sud-americana,
tot plegat
i, bueno, jo us podeu imaginar
que el que primer pensen
o el que creuen
que poden retallar despeses
és d'aquí, de l'avi i tal,
per tant,
una situació complicada
que ens fa pensar,
ens fa reflexionar
i retraten aquesta família
d'aquesta manera.
Per tant, en un text interessant
i quan deies
no està dirigit per Sergi Balbel
però sí que està dirigit
per Cristina Clemente
que és una habitual
que treballa amb el Sergi Balbel
i que fa...
Com si fos la seva mà dreta, una mica.
Bueno, sí,
darrerament ha fet bastantes coses
d'ajudant de direcció
amb el Sergi Balbel
tant al Teatre Nacional
com a altres llocs, no?
Amb un repartiment, jo diria,
molt destacable, molt potent, eh?
Tenim a Nazcona,
tenim a Carol Casasaias,
tenim a Toni Sevilla,
també molt conegut,
i a Francesc Luquetti
Jordi Andújar.
Per tant, un text
molt interessant
del Balbel
i fet d'una manera
també molt rígida.
Ja que estem parlant
molt de teatre
que ja deia el Jordi Genome
que segurament
és el que més pot destacar
per la seva potència
en aquesta programació.
Clar, dèiem que començava
la temporada
amb un Shakespeare
però és que clar,
fent una repassada
a aquesta programació d'hivern,
tenim una obra
de Samuel Beckett,
Primer Amor,
o una de Txephov,
L'Hor del Cirerès
dirigida per Julio Manrique
que a més és l'home de moda
podríem dir
en el teatre
del nostre país.
És a dir,
aquí hi ha dues obres
d'aquelles d'autors
molt, molt, molt
coneguts i molt potents, no?
Sí, sí,
aquest és una altra
de les característiques.
Molt de teatre
i entre ells clàssics
tot i que hi ha
alguna altra cosa
que en tot cas
en parlarem
després dels coproduccions
i dels coses locals
que em sembla
que també són interessantíssims
en aquesta temporada.
Com bé deies,
seguint cronològicament,
llavors tindrem també
Primer Amor de Beckett,
és un text de l'any 46
i també
és un text,
una història d'amor
que explica
el primer amor i únic
d'un personatge determinat
amb un Pere Arquilloé
fantàstic i extraordinari.
Clar, que després
autors potents,
directors potents
i actors
aquells molt coneguts
en fi,
del millor que hi ha
a l'escena catalana, no?
Sí, jo diria
que aquest és un espectacle
que és una petita perla,
fins i tot
es treballa
amb un aforament
una mica més reduït,
es vol més intimista,
és un monòleg
del Pere Arquilloé
i clar, és una cosa
que li ha sortit rodona
al Pere Arquilloé.
Llavors aquí sí que hi ha
aquesta mena d'humor
una mica tràgic
de Beckett,
però no és dels textos
allò difícils de Beckett,
no dels més difícils
o de més críptics,
jo sóc un apassionat
de Beckett,
però entenc
que hi ha algunes obres
que a vegades
per un públic més habitual
poden costar una mica,
aquest no és el cas
i per tant
una petita perla.
I com bé deies,
Chekhov
per acabar
amb l'art dels cirerers,
un gran clàssic
de Chekhov,
però
atenció,
amb una adaptació
del David Mamet,
perquè tu deies
que el dirigeix
el Julio Manrique,
és l'home de moda,
estic absolutament d'acord,
a més a més
ara ha passat
a dirigir
o substituir
el Cali XTB
i tota la direcció
del Teatre Romea
i aquesta és la primera,
allò,
la posada de llarg
del Julio Manrique
al Teatre Romea,
però ho ha fet
amb un text,
però ell tracta molt
la dramaturgia contemporània,
no?,
el Nin Labud
i diferents autors
i en aquest cas
fa l'adaptació
del David Mamet.
Ho dic perquè fins i tot
això ha sigut una mica
controvertí,
perquè hi ha gent
que no l'ha acabat
de satisfer.
Que no li ha agradat
l'adaptació.
L'adaptació,
fonamentalment.
Massa moderna,
per dir-ho
d'una manera planera.
Mira,
més que massa moderna,
que també seria
un qualificatiu ajustat,
el que fa David Mamet
és potenciar molt
el caràcter així
més d'humor
o més sarcàstic
o més lleuger
de les relacions
entre els personatges.
I esclar,
qui ha vist molt Chekhov
i qui aprofundeix
una mica
l'art dels cirerers
hi ha un coixí,
diguéssim,
més de relacions personals,
més íntimes.
Un altre,
normalment,
ha subvintejat
una altra versió
de l'art dels cirerers
i això ha sorprès.
No obstant això,
l'espectacle funciona
i funciona molt bé
i a més a més
té un repartiment excepcional,
com bé dèiem,
el Montse Guallar,
el Ferran Ranyer,
en fi,
tot un seguit
de repartiment
molt ampli,
a més.
Sí,
i això ho farem
per acabar teatralment
la temporada
l'1 d'abril.
Però si vols
poder continuar amb el teatre
no deixaria de destacar
les tres coses
que tenim,
a més a més.
Sí,
perquè a més tenim
algunes moltes reunines,
molta gent vinculada a casa,
per exemple,
l'estrena d'un text
del Joan Cavallé.
Sí,
i a més a més
una coproducció
amb el CAER,
col·laboració
amb el Centre d'Arts Escèniques
de Reus
i la productora
Rema XII,
per fer viable
la posada en escena
d'un text extraordinari.
No és que ho diguem nosaltres,
ho diu molta gent,
perquè de fet
ve avalat pel primer premi
que torns a d'abril del teatre
i,
segurament,
el premi més important
del país
a nivell de textos,
que és el Premi
de la Crítica
Serra d'Or de Teatre 2010.
Per tant,
ve molt avalat
aquest text
que,
a grans trets,
tracta de la memòria històrica,
sense situar-ho
en cap guerra
en concret.
És una reflexió
de la memòria
i de la importància
de recordar,
depèn de quins fets.
Però fa d'una manera
molt metafòrica,
molt simbòlica,
amb moltes coses
ja dins el text,
amb duplicitat
de personatges,
amb una característica
que és que,
a partir de la troballa
d'unes restes
a la muntanya,
hi ha uns investigadors
que comencen
a exhumar les restes
i a veure,
però que només
és l'espectador
que té el privilegi
de veure
què va succeir
en aquell moment,
d'on venien
aquells personatges
i això provoca
una confrontació
molt interessant
a l'espectador
que bé,
esperem
que la posada
en escena
faci justícia
a l'avàlua
del text
i estem convençuts
que sí
perquè ho dirigeix
l'Ober Mestres.
Hi ha un equip artístic
de primer nivell
amb el Quico Gutiarré
de les llums,
la Maria Elçori
al vestuari,
el Ramon Simó
a l'escenografia
i un planter d'actors
també molt importants.
Algun d'ells
potser no tan conegut
pel gran públic
però que sí que fa molts anys
que fan teatre
molt potents
com pot ser
el Pep Cortés
o el Pep Planes
i un component
tarragoní important
la Mercè Anglès
i el Fermi Fernández
no?
Pensem per cas
a banda de dos o tres
el Quimet Pla
i alguna cosa més.
Molt bé.
Això serà el cap de setmana
del 19 i del 20 de febrer?
Sí, sí, estrenen a Tarragona
Estrenen a Tarragona
el cap de setmana anterior
es farà a Reus
al Fortuny
llavors estrenen a Tarragona
dissabte i diumenge
19 i 20 de febrer
un punt àlgid de la temporada
sense cap mena de dubte.
I ja que tenim teatre
i parlàvem de la relació
amb Tarragona
tenim un grup com
Zona Zàlata
que fa anys
25 anys
i també presenta
un espectacle
en forma d'estrena, no?
Sí, sí, sí
presenta
el Bosch Sagrat
Zàlata
ja fa molt temps
ho col·loquem
dins d'aquesta etiqueta
d'escena metro
oberta una mica
als nous llenguatges
a les noves poètiques
i dramatúrgiques
a Joan Pasqual
li agrada molt
parlar de poètica
i és cert
Zona Zàlata
ha anat consolidant
en una poètica determinada
molt basada
en el treball
en el treball
actoral
en el treball
una mica coral
que l'obra
es va fent
conforme es va assajant
en una part física
també molt important
i aquí a la vegada
també hi ha unes dosis
de comocitat
important en aquest espectacle
i que fa una reflexió
sobre com
ens deixem enlluernar
per moltes coses quotidianes
i que amaguen
una mica
les coses importants
de la vida
de l'existència
i situa l'escena
en un gran superfície
en un gran supermercat
i bueno
s'està treballant
el text i tot plegat
però també ens sembla
que pot ser
una proposta
prou interessant
i com sempre
fa Zona Zàlata
aquella mateixa setmana
hi haurà una instal·lació
de Pere Espanyol
en el teatre
hi haurà alguna activitat
complementària
tot plegat també
que servirà per celebrar
el 25 aniversari
d'aquesta companyia
tarragonina
això ja serà
el 18 i 19 de març
i per tancar
el capítol de teatre
Jordi
veig que ve una obra
premiada
com la millor obra
argentina
que es diu
l'Omissió de la família
Coleman
explica'ns una mica
sí
abans parlava
de punalgit
amb peus descalços
i jo diria
que l'Omissió de la família
Coleman
és el punalgit
això diria
que gairebé
és la cirereta
del pastís
jo penso
que és una obra
absolutament imprescindible
estem parlant
d'una de les obres
amb més èxit
dels darrers 4-5 anys
i gairebé diria
a nivell argentí
però també
amb un recorregut
internacional
impressionant
això està dirigit
pel Claudio Tolcachirt
és un noi jove
33 anys
per entendre'ns
per situar-nos
una mica d'aixeble
del Daniel Veronese
que potser és
el director argentí
més conegut
i que
es va donar a conèixer
el nostre país
via temporada alta
de Girona
festival amb prestigi
tot perquè està molt atent
al Salvador Sonyer
allò que passa
Buenos Aires
en aquest moment
teatralment
és un lloc molt important
on t'anar a veure
les coses més interessants
que passen
a nivell internacional
i va entrar
a través de temporada alta
va anar
també fa dos anys
al Teatre Lliure
ha anat al Teatre Espanyol
de Madrid
acaba d'anar
al Festival d'Otoño
de París
amb unes crítiques
extraordinàries
que ha de tornar
a Madrid
torna ara
al Matadero
al mes d'abril
ara al mes de febrer
torna a Barcelona
al Teatre Borràs
us ho dic
perquè estem parlant
d'una cosa
molt excepcional
és una obra
coral
que tracta
d'una família
podríem dir
desestructurada
amb tot un seguit
de peripècies
a partir de l'internament
també d'un avi
en un hospital
per tant
tornem a parlar
d'una obra
amb clau d'humor
amb tot plegat
però que a la vegada
hi ha un reflex
d'una situació
doncs
complicada
i de com a vegades
apartem la gent gran
i tot plegat
les crítiques
només cal que fullegeu
nosaltres n'hem posat
algunes aquí
i jo penso
que si em permets
ho llegeixo
una del Marcos Ordóñez
del País
un equip d'intèrprets
que tallen la respiració
meravellosament dirigits
pel propi autor
una autèntica festa teatral
i una lliçó
per aquests temps
de crisi
i la Rosana Torres
també del País
espectacle deliciós
ple d'humor
estem parlant
d'una cosa
molt excepcional
per tant
és el punt
internacional
dins la nostra
programació
que ningú
s'hauria de perdre
perquè és un espectacle
que fa les delícies
i absolutament
aclamat
per públic
i crítica
doncs la recomanem especialment
això serà el divendres
25 de març
per aquesta obra
i per totes
ja les entrades
estan a la venda
Jordi?
estan a la venda
des de dimecres passat
des del dia 19
i bé
hi ha tothom que vulgui
doncs ja pot
fer la seva reserva
si vol aconseguir
bones entrades
i ho dir
perquè clar
si venim
de l'experiència
de la Tardó
que deies
que alguns espectacles
havien exaurit
les localitats
i tenim algunes
d'aquestes obres
que hem comentat
doncs
amb aquest atractiu
potser va la pena
això
planificar-ho
planificar-ho
amb temps
en un parell de minuts
i més enllà del teatre
tenim
coses de cir
de clown
de dansa
i de música
que destacaríem
una mica
seguint aquesta línia
que dèiem
eclèctica
i de subvintegir
tots els gèneres
jo destacaria
les
les
jo ho destacaria
tot
és que em costa molt
de quedar
però en tot cas
fent un repàs ràpid
com tu deies
a nivell de clown
torna a venir a la ciutat
Pepa Plana
vull dir
amiga
amiga
i no cal
gaires presentacions
i no gaires més presentacions
en aquest cas
molt nou test
dirigit per no la RAE
una de la gana
de les pallasses
Penélope
i que
el que agafa
és l'anècdota
de Penélope
que espera
Ulisses
quan ha anat
a la guerra
de Troia
llavors ell
amb una màquina
de cosir
va fent
les seves coses
va fent
les seves reflexions
sobre la guerra
sobretot en seguit
de qüestions
esperant
el retorn
d'Ulisses
amb la manera
de fer
que té la Pepa Plana
que tots coneixeu
per tant
espectacle
allò deliciós
fi a càrrec
d'una de les clowns
més importants
que tenim
i en aquest cas
Ballenca
i del territori
Circ
una altra perla
de la programació
que ara ha estat
durant el mes de desembre
al Teatre Nacional
de Catalunya
i que ha tingut
el Premi
Fat Sebastià Gàs
d'Arts Pareja Teaterals
i el Premi
el millor espectacle
de circ
de sala
del 2010
amb música
en directe
també
i acrobàcia
música
a partir
d'una escenografia
feta de paper
que és una mica
metafòrica
dels canvis
que hi poden haver
contínuament
a la nostra vida
però
és un espectacle
que conjuga
la qüestió
de l'habilitat
pròpia del circ
però a la vegada
amb una manera
de fer una posada
en escena
que passa molt bé
és això que es qualifica
de nou circ
o
és difícil
el gènere
les etiquetes
sempre costen
però
pensem que val
molt la pena
perquè és de les espectacles
en tot cas
d'aquest gènere
més reiixits
dels darrers temps
això és un espectacle
per a tots els públics
i per tant
a partir de sis anys
encara que no ho hem inclòs
a Metropol Familiar
perquè de fet
això està pensat
per adults
també s'hi poden anar
a les famílies
ho hem programat
el diumenge a la tarda
perquè així sigui
i
tenim de familiars
Zing Zing
de la companya
Roberto Gialonso
un tarragoní també
que és ballerí
coreògraf
amb un espectacle
també deliciós
ple de fantasia
amb un vestuari espectacular
i a la companya
Passabarret
també en aquest cas
del territori
amb el temple d'Agni
una cosa entre teatre infantil
i circ
això pel que fa
que els gèneres
i de dansa
la companya
que no és de les companyies
de dansa més conegudes
com poden ser altres
però sí que és
de les més prestigioses
del país
i que fan un tipus
de dansa
molt passadora
molt per tot tipus
de públic
i en aquest cas
és un programa doble
primer és un duet
i en segon lloc
és un quintet
choice
que el coreògraf
és Russell Mali
fan un de les personalitats
més importants
en aquests moments
de la coreografia
a nivell internacional
i amb això
hauríem acabat
el repàs
a les arts escèniques
i ens queden
dues propostes
de música
pensem que realment
molt importants
també
quines són?
Jorge Drexler?
Jorge Drexler
que aquest dissabte passat
va exaurir
les entrades
amb bastantes setmanes
d'antelació
al Carnegie Hall
de Nova York
amb una gira
que està fent
en aquests moments
als Estats Units
que està nominat
als Premis Go
i és com a millor cançó
per una de les cançons
que surt en la pel·lícula
Lope
que té set nominacions
i que amb una banda
de sis músics
per tant
no és que vingui ell sol
sinó que ve
amb tota la seva banda
nosaltres hem inclòs
el dijous 10 de febrer
per tant
d'aquí 15 dies
el seu concert
de la gira
Amar la trama
sabeu que va guanyar
l'Òscar
fa 5 anys
per una cançó original
per diari
moticicleta
i és aquest cantant
uruguaià
instal·lat al nostre país
i que bé
que té molts seguidors
i que els que no l'hagin sentit
els recomanem
que hi vagin
perquè són
és un espectacle
un concert deliciós
i refri
que tancarà
la programació musical
Matilde
es presenta
el seu últim disc
és el darrer treball
també acompanya
per una banda
de 4 músics
aquesta setmana
està a l'Auditori
de Barcelona
per cert
i que
bé
està amb tots
els fregats musicals
del país
i que per exemple
doncs ara
així com a cosa més popular
ha fet la banda sonora
d'aquesta sèrie
Infidels
que podem sentir
a TV3
en fi
pensem que
propostes
de molta qualitat
i
interessants
per públics
molt diferents
doncs amb la música
de refri
tanquem aquest repàs
que hem fet
amb el Jordi
i Giramer
de la programació
al Metropol
i ja sabeu
els habituals
de la programació
de Terraona Ràdio
que cada setmana
anirem comentant
amb els seus protagonistes
les diferents propostes
aquesta primera
aquesta mateixa setmana
Compte d'hivern
Jordi Giramer
moltes gràcies
a vosaltres
i que funcioni
que vagi molt bé
molt bé
hem anat una mica
atropellats
esperem que els espectadors
hagin pogut
ens disculpin
aquest atropellament
tota la informació
a totes maneres
a la pàgina web
és el més fàcil
gràcies
i que vagi molt bé
adeu bon dia
de manera
que tots
em queden
emprenedats
a tots