.
Les 10 del matí, pràcticament 37 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Us volem presentar ara en els propers minuts
la plataforma per la defensa del transport públic
que ha començat a funcionar aquí a les comarques de Tarragona.
El seu delegat és en Daniel Pih.
Entre d'altres càrrecs había estat diputat al Parlament de Catalunya
pel grup d'iniciativa per Catalunya verd.
Bers, senyor Daniel Pí, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Plataforma per la defensa del transport públic.
Aquesta és una entitat que treballa ja des de fa anys
a l'àrea de Barcelona, a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Com la podíem presentar ara als ciutadans de Tarragona?
L'Associació per la promoció del transport públic
és una organització, en primer lloc, sense ànim de lucre,
que pretén fer una feina d'impulsar, defensar,
fer propostes de tot allò que afavoreix la mobilitat sostenible.
La mobilitat que no va damunt del cotxe particular.
Per què? Perquè considerem que en un país dels amables,
dels que val la pena de viure ahir, hi ha molta feina a fer en aquest sentit.
I un bon transport públic és una cosa que quan està a l'abast del ciutadà
es fa servir molt i dona qualitat de vida.
La plataforma va néixer ja fa 18 anys
i ha estat treballant no només a Barcelona, a l'àrea metropolitana,
i també en altres zones, al Vallès, a Girona,
i ara comencem a treballar a l'àrea del Camp de Tarragona.
De moment hem fet un seguit de propostes,
estem contents d'estar aquí,
esperem que se'ns hi afegeixi molta gent,
i la veritat és que tenim moltes ganes de fer feina.
Suposo que l'experiència d'altres territoris els ha servit, no?,
per posar en marxa l'entitat aquí a Tarragona i per fer propostes.
Efectivament, és a dir, la nostra entitat és molt propositiva.
Ha participat, per exemple, en el debat previ
que es posés els carrils d'autobús
a les autopistes d'accés a Barcelona,
que en aquest moment és una cosa que ja s'està implementant.
Ha participat activament en els debats
que hi ha hagut amb mobilitat a la ciutat de Barcelona.
Ha fet propostes que després molts municipis
les han incorporat a les seves planejaments
en la zona del Vallès, del tramvia,
entre Moncada i la zona de la universitat.
Ha estat plantejant la possibilitat
d'incrementar les capacitats dels transports públics,
moltes vegades no reclamant inversions,
que són a molt llarg termini, sinó senzillament posant major servei,
posant més servei, que és molt baratet,
damunt del que ja existeix.
I aquest tipus de propostes que hem estat fent
a l'àrea metropolitana, però també a nivell d'altres territoris,
a Lleida s'ha treballat molt activament,
al Vallès s'ha treballat molt activament,
és la feina que ara hem començat a fer
amb moltes ganes i molt d'entusiasme aquí al Camp de Tarragona.
Molt bé, doncs senyor Piquín, és el punt de partida?
És a dir, quines són les primeres propostes que llencen
i què consideren prioritari de tota aquesta xarxa possible de transports?
Aquí podem incloure, clar, ferrocarril, autobusos,
fins i tot el projecte futur de Trambia.
Quines són les prioritats?
Nosaltres ho hem marcat amb un objectiu,
perquè a aquest país ens agrada molt allò d'anar...
Tal any passa això, ho hem de tenir llest per tal any.
Doncs vinga, agafem-ho, agafem un esdeveniment important
i de relleu per a la ciutat,
que són els Jocs pel Mediterrani.
Molt bé, tenim aquest esdeveniment,
Tarragona se'ls mereix
i hem d'aconseguir que siguin uns bons jocs.
Com anirem en els esdeveniments?
Amb cotxe?
Nosaltres hem presentat una foto
de com estava el camp del Nàstic
el dia del partit amb el Sabadell
i al costat hi posàvem una foto
d'un esdeveniment olímpic,
en aquest cas em sembla recordar que era a Múnich.
I, escolti, el contrast.
Nosaltres volem que la gent vegi uns escampats plens de cotxes?
Aquesta serà la manera?
O agafem el model de Vancouver
en què quan et compres una entrada per un esdeveniment esportiu,
aquella mateixa entrada ja et serveix de passe
pel transport públic tot el dia?
De tal forma que ja es dona per suposat
que la gent n'hi ha en transport públic.
Per tant, ens hem marcat que d'aquí a l'any 2017
tinguem la capacitat d'establir un sistema de transport públic
que sense requerir grans inversions,
no estan els temps per fer allò grans meravelles,
aprofitant molt del que tenim,
millorant-ho i racionalitzant-ho,
doncs tinguem que el camp de Tarragona
tingui una xarxa de transport públic amb condicions.
Pels jocs, però també per l'endemà dels jocs,
pels habitants d'aquesta zona.
I no parlem només estrictament de la ciutat de Tarragona,
sinó de totes les ciutats de l'entorn,
perquè tenint en compte que a més els jocs
impliquen en moltes localitats el territori,
és la millor excusa, segurament.
Els jocs impliquen en moltes poblacions del territori,
i segona qüestió,
en aquest territori tots ens va llogar d'una banda a l'altra.
Un treballa aquí, estudia allà,
va a comprar en un tercer municipi,
i a vegades va amb el restaurant en un quart,
amb la qual cosa, quan parlem de la mobilitat de la ciutat
i de la seva àrea d'influència, el camp de Tarragona.
Per tant, tenim una sèrie de seus.
Tenim una curiositat,
i és que totes les seus dels jocs,
excepte una que és Constantí,
són poblacions que tenen tren.
Això ja ens dona una pista.
Per tant, potser podem aprofitar la xarxa de tren actual,
sense fer cap tipus d'inversió,
i això ho podem aprofitar per posar-hi
el famós servei de rodalies,
que el camp de Tarragona no té,
ningú pot entendre el per què.
Sempre que dic això, dic el mateix,
ningú no entenc com Cádiz,
que és d'una població similar a la nostra,
té servei de rodalies,
i Tarragona no en té,
i les rodalies absurdament s'acaben a Sant Vicenç de Caldes.
Però aquí no caldria fer inversions?
Aquí no caldria fer més inversions
que destinar uns trens,
que en algun cas es podrien aprofitar alguns
que en aquest moment estan siguen canviats
a l'àrea metropolitana,
i fer-los passar per damunt d'una via existent.
Possiblement sí que caldria fer alguna petita inversió
a alguna estació que fa molt de falda,
a l'estació de Creixell-Roda,
a l'estació de Bellisens,
però aquestes inversions estàs parlant d'inversions
de centenars de milers d'euros,
no de milions d'euros,
amb la qual cosa són les coses que,
a més a més, ràpidament això retornaria.
En vies no caldria invertir?
En vies pràcticament no cal invertir gran cosa.
Sí, s'ha de fer que Picamoixons no calgui
que els trens que vagin a Valls
hagin de fer l'entrada i sortida,
però estem parlant sempre de coses que són molt petites.
pensi la quantitat de diners que ens hem gastat
en duplicar l'AP7.
I ara tenim dues autovies
i tots pensem que potser,
bueno, una autopista i una autovia,
tots pensem, home, que ens agrada molt
anar fins a l'hospitalet sense pagar,
però potser aquest país no es podia permetre aquests dispendis.
Nosaltres estem a l'antípode d'això,
el que estem parlant és allò de petits apanyos
que ens permetin fer circular unes rodalies per aquí
i que molts llocs hi puguin anar,
senzillament, utilitzant un servei
amb freqüència, amb qualitat, amb fiabilitat.
Vostès fins i tot fan propostes concretes
fins on hauria de ser el servei de rodalies,
quines freqüències ho haurien de tenir els trens?
Arriban fins a aquest detall o encara no?
Sí, nosaltres sempre fem unes propostes determinades
que després les obrim molt al Consens de la Societat.
La nostra associació intenta sempre ser positiva,
és a dir, no ens agrada fer catastrofisme,
i propositiva, proposem.
Després hi ha, evidentment,
hi ha molts agents implicats,
hi ha administracions, hi ha ajuntaments,
i nosaltres respectem el seu punt de vista
i el que volem és generar consens
i el que volem és fer una feina de lobby.
En un país en el qual moltes vegades
altres qüestions tenen el seu lobby
que sap fer pressió pel cotxe privat,
escolti, que no penem cotxes,
o saben fer per determinades coses,
potser falta algú que defensi el transport públic.
Per tant, nosaltres sí que hem fet una proposta
en el camp de Tarragona
d'anar a buscar unes freqüències que siguin raonables,
estaríem parlant de freqüències de quart d'hora
en període de màxim afluència,
de mitjana en la resta del dia,
i que això ens donaria un servei
que en aquests moments no tenim
pràcticament sense haver de fer res.
Aquí estaríem parlant de Tarragona,
Reus, Vilaseca, Cambrils...
Aquí estaríem parlant fins i tot...
Fins a on?
No, no, estaríem parlant fins i tot
d'enllaçar amb les rodalies de Barcelona,
perquè el Vendrell...
Fins a Sant Vicenç de Caldés.
Sí, però que no hi hagués els sales,
i per què els trens acaben a Sant Vicenç de Caldés?
Un tren que et ve de Vilafranca
i que ha passat per l'Arbós,
que ja és del camp de Tarragona,
i que ha passat pel Vendrell,
és fantàstic que sense fer cap canvi
pugui continuar i pugui parar Altafulla,
i pugui parar a Creixell,
que ara no hi ha estació,
i pugui parar a Torre d'en Barra,
i pugui parar a l'àrea nord de Tarragona,
amb un petit baixador,
i arribi a la ciutat i continuï.
Per tant, estaríem parlant d'aquesta línia de costa,
estaríem parlant de Vilaseca, Reus
i l'enllaç cap avall,
i llavors hi hauria un altre tema
que mereixeríem tractament a banda,
que és el nucli de costa,
Vilaseca, Salou,
Vilaseca, Porta Aventura,
Salou-Cambrils,
que per aquí tenim una proposta específica.
Quina és?
Doncs, el 2015,
la via actual quedarà lliure,
perquè es posa en marxa el tram
actualment en construcció del Corredor del Mediterrani.
Passa pel mig de la població.
Aquestes poblacions estan cuites, fartes,
i és absolutament comprensible
a veure passar mercaderies, euromets,
això no ha de passar més.
però un sistema tramviaire,
absolutament urbà,
com el de Barcelona,
que ara és el que tenim més vist,
però que és el mateix que tenen a València,
que tenen a Múrcia.
Fixi's que ja no estic posant Alacant,
ja no estic posant exemples d'Europa,
europeus.
Ja em quedo a la península,
perquè ningú em tingui que somiu.
Em quedo a la península.
Per tant, que s'integren molt bé
en una realitat urbana,
i això ens permetria enllaçar
l'estació nova de Cambrils,
Cambril Nord.
L'estació actual de Cambrils,
aquest tram hauria de ser de nova construcció,
i per la via actual
anem passant per tota la façana,
anem passant per Vila Fortuny,
anem passant pel nucli de Solou,
passem pel costat de Port Aventura,
és que ja ho tenim fet.
Arribem a Vilaseca,
i de Vilaseca per l'actual via,
que també queda desafectada de la costa,
arribem fins al port de Tarragona.
De Tarragona, al port de Tarragona,
podem crear,
aquí tornem a fer una petita inversió,
un eix que pugi fins a la plaça Imperial d'Arrago,
que el dia de demà es pot fer arribar
fins a la universitat.
La quantitat de gent que va al campus de Sassalades
i que ho troba inconvenient,
i tornem a anar a grans solars plens de cotxes,
que em sembla que no és la manera
que ens hem de bellugar.
Pel camí, serviríem al Tarraco Arena,
que és un punt important d'aquests jocs,
pel camí, serviríem, si és que finalment va allà,
l'àrea del Pou Boronat,
que és en principi una de les propostes
per la Vila Olímpica.
És a dir, això seria convertir aquestes vies
en el tramvia de Tarragona.
Seria un tramvia que ens donaria un servei,
com insisteixo,
l'està donant la nostra ciutat,
s'assembla molt a altres ciutats.
Hem posat l'exemple de Vitòria,
que ha triomfat una proposta d'aquest tipus,
però també hem posat, per exemple,
l'exemple d'Alacant,
o l'exemple de Múrcia,
que són ciutats que tenen aquesta tipologia,
que són massa petites per plantejar-nos un metro,
però massa grans per no tenir un sistema
de transport públic
i amb unes característiques de major capacitat
que els autobusos.
Hem parlat molt, bàsicament,
de ferrocarril i de tramvia.
En matèria, per exemple, d'autobusos,
perquè aquí, per exemple, també històricament,
i fins i tot la Generalitat ho reconeix,
no està d'acord, no està content
amb el servei que donen algunes empreses
que tenen la concessió privada fins i tot de connexió
de les dues grans ciutats al territori,
Tarragona i Reus.
Aquí què cal fer a nivell urbà i a nivell interurbà,
segons vostès?
Nosaltres fem una primera cosa que diem,
és que no hi poden haver-hi barreres
en el transport d'autobús.
El que és absurd és que l'autobús de Tarragona
que arriba a Ferran no pugui arribar a Altafulla,
perquè això és competència d'una altra administració,
o que el dia que entriem en funcionament
l'estació de la T11,
que al final que li posin el nom que vulguin,
que l'autobús de Tarragona no pugui arribar
perquè està 300 metres dins d'un altre terme municipal.
Aquestes qüestions són absurdes.
La gent no les entén.
Per tant, la primera cosa que hem de trobar
és el desllorigador,
la manera que els autobusos urbans
puguin fer determinades coses que ara no poden fer,
i a l'inversa també.
Per tant, perdoni,
que les empreses públiques de transports municipals
puguin superar l'àmbit territorial del municipi.
Via acord amb els altres ajuntaments,
via mancomunitat,
via prestació coordinada amb una empresa privada
que té la concessió,
hi ha 10.000 solucions.
El que no pot ser és quedant-se,
oh, és que allà no hi puc entrar,
quan realment gent de Tarragona
que haurà d'anar a l'estació de la T11,
n'hi ha molta,
o realment si l'autobús de Ferran
pogués arribar al Tafulla,
podria anar molt més ple.
O no arribar a l'aeroport.
O no arribar a l'aeroport.
Que no es pot arribar a l'aeroport.
És exactament el mateix cas.
Per tant, hem de trobar el desllorigat en això.
I a l'inversa també,
que l'autobús interurbà,
però que fa un interurbà,
que a la pràctica és un àrea metropolitana,
com passa a Barcelona,
l'autobús que va de Sant Just d'Esvern a Barcelona,
fa d'autobús urbà.
Pot entrar,
té unes característiques d'autobús urbà.
Per tant,
pot parar a les parades de l'autobús urbà
i dona un servei absolutament equivalent.
I això voldria dir també
entrar en un control de la qualitat
d'aquelles línies
que avui en dia estan operades
majoritàriament als interurbans,
i que en algun cas,
i avui no m'agrada gens acusar genèricament,
en algun cas,
en altres casos no,
presten un servei deficient,
presten un servei irregular,
incompleixen els horaris,
incompleixen senyalització,
insisteixo molt,
en algun cas no vull fer passar tothom
per la mateixa cabota,
que hi ha operadors magnífics.
Però n'hi ha que no.
Per tant,
aplicant allò que té la Generalitat,
que en aquest cas és l'administració competent,
començar a fer un control de qualitat.
I si un operador no compleix,
doncs se li ha de requerir que compleixi,
perquè tenen l'obligació de fer-ho.
Per tant, aquí tindríem un doble nivell,
però que a l'hora de la veritat
l'usuari fins i tot no ho sabria gaire.
Agafaria un autobús
i resultaria que aquell autobús
seria de l'AMT
o seria Reus Transport,
agafaria un altre autobús
i resultaria que seria un operador privat.
A l'hora de la veritat,
el tipus d'autobús,
la senyalització,
el billetatge,
tot això seria equivalent.
I el servei que prestarien també.
I en l'àmbit estrictament urbà de Tarragona,
en fan alguna proposta?
Nosaltres hem fet una proposta
que potser Tarragona
podria millorar el seu transport urbà.
Amb carn i bus o no?
Sí, per suposat,
tot allò que significa
poder donar regularitat
on es justifica,
per suposat.
Però, a més a més,
potser es podria estudiar
reduir algun nombre de línies,
que ningú no se m'espanti,
però a canvi donant
molta més freqüència.
I si en algun cas,
algun viatge s'ha de fer
amb un intercanvi,
si jo sé segur
que esperant-me cinc minuts
ben un altre autobús,
no em fa por.
El que em fa por
és quedar-me vint minuts
amb una parada
esperant,
que això sí que no m'ho puc permetre.
Per què diem això?
Home, perquè hi ha experiències
que en fet això
s'han aconseguit
resultats notables.
Precisament explicàvem
el cas de la ciutat de Vitòria,
que ha fet exactament això,
ha reduït fortament les línies
i ha donat molt de freqüència,
ha introduït una línia
de tramvia
i en dos anys
ha aconseguit incrementar
el 40% del passatge.
Un 40% del passatge
és incrementar fortament
els ingressos
i per tant també
és de reduir el dèficit.
O sigui,
no només estem parlant
que han millorat servei,
sinó que a més de millorar servei,
econòmicament els hi ha sortit bé.
Per tant,
una proposta d'aquest tipus
que caldrà estudiar
que l'Ajuntament
és qui hi té
la darrera paraula,
que nosaltres
intentarem fer una feina
d'influència i de consens,
que caldrà parlar també
amb la societat civil de la ciutat,
no puntifiquem,
però a nosaltres
ens sembla
que per aquí
podria anar una via
molt raonable
de la ciutat.
I després
el transport urbà de Tarragona
arribar a aquells punts
en què, escolta,
deixis estar a termes municipals.
És raonable
que hi arribi.
Si l'estació
de Tarragona
de trens
no està en el terme municipal
per 300 metres,
l'autobús hi ha d'arribar.
I qui no entengui això
és que no entén
en quin país viu
o senzillament
és que només sap
anar als llocs amb cotxe.
L'altre dia
escoltàvem
a la tinent
d'alcalde de mobilitat
de Begoña-Floria
per cert parlant
i donant xifres
com que hi ha
280.000 vehicles
que cada dia passen
pel centre de la ciutat
amb un pla de mobilitat
que ara s'ha de parlar
amb la societat civil,
amb els partits polítics.
Segurament
estem davant
d'una situació
d'un moment,
amb aquesta perspectiva
dels propers anys
en què haurem de
retocar moltes coses,
repensar moltes coses
respecte a la mobilitat
i el transport públic
i per tant
l'entitat que vostè representa
suposo que aspira
a jugar a un paper...
Intentarem nosaltres
fer aquest paper
que volem
des d'una associació
sense ànim de lucre,
de voluntariat
però d'influir
en el sentit
del transport públic.
Perquè a més a més
hi ha una novetat.
Durant masses anys
durant masses anys
a Tarragona
hem estat obsessionats
per les infraestructures.
Hem perdut molt de temps.
Se'n recorda
quan discutíem
de la gran importància
de l'estació de Perefort
i Perefort
qui no veia
Perefort
com la cosa salvadora
quedava fora
de la discussió.
Escolti,
ara es veu
que realment
Perefort
és el que és.
Hem perdut molt de temps
parlant d'una obra
que segur que és necessària
però que té
una altra
període de temps
que és
la façana marítima
i el soterrament
de la via.
Amb els recursos actuals
aquest no és
un projecte
pel 2017.
No hi perdem més temps.
que s'impulsi,
ens sembla molt bé,
fantàstic,
no hi estem en contra.
Però aquesta no és
cap obra
que ens permeti
millorar el transport públic
per se.
L'endemà hi passarà
el mateix nombre de trens
però és que el seu import
ens ha superat.
Ara ens passa una mica
el mateix
amb el corredor
al Mediterrani.
Escolti,
que bé
que tindrem un corredor
al Mediterrani
l'any 2030
no sé quants
mils de milions.
Escolti,
acabem la via
que s'està construint
entre Perefort
i Vandallós
que és l'últim
tros que queda
en què no hi havia
no hi havia doble
hi havia única
i per què han de passar
les mercaderies
i és un tap.
Aquest tipus de debat
sobre la gran infraestructura
s'ha acabat
i ara
a l'èmfasi
estan amb el servei
amb el mínim
d'inversió
fer el màxim
de servei
i donar el màxim
de servei
i aquí podem aprendre
molt de l'experiència
d'altres ciutats
i de l'experiència
també d'altres ciutats
de l'estat espanyol
i d'Europa.
I precisament
aquest és el tipus
de proposta
que la ciutat
en aquest moment
s'ha de plantejar
i és, escolti,
amb el que tenim
que són unes vies de trens
en què no hi passen
prou trens
amb el que tenim
que és una xarxa d'autobusos
que no lliga
fem la lliga
fem-hi passar trens
fem aquell petit tram
de tramvia
que és l'eix central
sobre el qual
pivota la resta
del transport públic
plantegem-se
el carril bici
en sèrio
per aquells desplaçaments
que tenen
les característiques
i amb això
amb ganes
i amb relativament
pocs recursos
podem donar un tomb
en el transport públic
insisteixo
pels jocs
perquè siguin uns jocs
en què la gent no digui
ostres tu
aquests tius
que malament s'ho munten
sinó que
ostres tu
aquesta ciutat
que bé
que fa les coses
però parlant de mal jocs
perquè la gent
del camp de Tarragona
tinguem
el que ens mereixem
i el que tenen
les ciutats
i les àrees
de la nostra vida
uns sistemes
de transport públic
d'una qualitat
bona
aquí queden
les propostes
aquí es posa en marxa
aquesta nova entitat
a favor del transport públic
seguirem les seves passes
en fi
totes les seves propostes
que avui
s'ha explicat
del seu delegat a Tarragona
el senyor Daniel Pi
senyor Pi
moltes gràcies
i moltes horas
amb aquesta nova aventura
moltes gràcies
fins la provera
bon dia
a reveure
totes les prisons
gràcies
ơi