Les 10 del matí, 10 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Durant els propers minuts,
conversant amb un dels protagonistes de l'actualitat del dia,
perquè des d'ahir dilluns és el nou delegat territorial,
el nou director dels serveis territorials
del Departament de Salut de la Generalitat a Tarragona.
És un conegut d'aquesta casa,
és el doctor Josep Mercader,
fins ara ocupava la direcció assistencial
de la xarxa social i sanitària de Santa Tecla,
i en fi, cada dimecres, fins a la setmana passada,
estava en aquests estudis i en aquesta cadira que ara ocupa
participant i coordinant en l'espai de salut
que des de fa anys fem aquí a Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la pròpia xarxa de Santa Tecla.
Així que una setmana després, encara no,
torna, però torna amb un nou càrrec de responsabilitat en el govern.
Doctor Mercader, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Gràcies.
Enhorabona.
S'haurà de canviar a partir d'ara...
Se'm fa una miqueta estrany això d'estar assegut aquí
i parlar com a delegat provincial
o com a director dels serveis territorials de salut.
donat, doncs, bueno, com tu hauràs dit,
fins ara havia vingut com a director de Santa Tecla
i amb un altre xip.
Però, bueno, en definitiva és el mateix, jo crec, no?
És parlar de sanitat,
parlar del servei als ciutadans
i parlar de la salut de les persones i de la societat.
Vostè ja té experiència en tasques de govern.
Ja va ser en el seu moment
director dels serveis territorials
del Departament de Salut de les Terres de l'Ebre.
Per tant, d'alguna manera,
aquesta responsabilitat no és del tot nova.
però, en fi, un cop assumit el càrrec,
els principis, la filosofia,
els objectius d'aquesta etapa que s'obre
i que sembla que venen molt condicionada
pel context de crisi,
per les retallades pressupostàries,
en fi, quines són els seus reptes,
la seva filosofia, els seus objectius
en aquest mandat que ara comença?
Bé, em vaig incorporar ahir.
Per tant, encara és aviat
per poder parlar de coses concretes,
però, evidentment, com t'ho vés dit,
el tema de la situació econòmica del país
marca molt el pressupost de sanitat.
Tot Catalunya són uns 10.000 milions d'euros
i és una partida important
dins del pressupost de la Generalitat.
I com ja sabeu, perquè sap tothom,
hi ha la necessitat,
no la intenció ni la voluntat aleatòria,
sinó que la necessitat
de reduir o de contindre
aquesta despesa que ha anat creixent
de manera exponencial.
I, per tant, això, d'alguna manera,
marcarà molt
d'aquestos pròxims quatre anys.
El que està clar és que
jo, de moment,
el que crec que hem de parlar
és que els serveis sanitaris
que es donen a aquest país,
Catalunya,
són bons.
I a Tarragona també,
globalment, estem parlant,
sempre hi pot haver
una cosa que no funcioni,
un consultori que està envellit,
però, globalment,
la sanitat a Catalunya funciona,
funciona bé.
Això està reconegut
pels professionals,
està reconegut
pels enquestes dels usuaris
i, per tant, tenim
un sistema sanitari
de qualitat.
A Tarragona també,
tot el que són
el camp de Tarragona,
les comarques de Tarragona,
tenim un sistema sanitari
de qualitat
i la meva voluntat
és
fer prevaldre això
o mantenir
aquesta qualitat
dels serveis sanitaris.
Aquest serà, diguéssim,
el fil conductor
que jo em marco
durant els quatre anys
que estic allà dalt,
a sanitat,
quan parlo d'allà dalt,
és que la qualitat
del servei sanitari
es mantingui
i es millori
si possible.
On podem reduir?
Si hem de reduir alguna cosa,
que aquesta és una mica
la filosofia expressada
pel president de la Generalitat
i pel conseller de Sanitat
en les últimes setmanes,
on es poden reduir despeses?
Sí,
si em permets,
vaig...
Primer,
parlar del servei,
de la qualitat,
mantindre aquest servei
i aquesta qualitat,
amb això
fonamental
el paper dels professionals,
els professionals,
els metges,
les infermeres,
els col·legis professionals,
els sindicats,
els proveïdors,
que són els que presten el servei,
amb la col·laboració
dels urbaris,
que també han de posar
el segurada a sort,
perquè tot funcioni.
El segon punt
que a mi m'agradaria destacar
seria l'accessibilitat,
perquè jo crec
que és fonamental,
és un pilar bàsic,
que el sistema
sigui molt accessible,
sigui molt accessible,
no per anar
a urgències de l'hospital,
que això ja sabem
que s'hi pot anar
en qualsevol moment,
tothom té lliure accés
a les urgències
dels hospitals,
però jo crec
que el que sí
que hem de garantir
és una accessibilitat
al sistema sanitari
a la base,
a la primària,
als CAPs,
les àrees bàsiques
de salut,
la gent ha de poder anar
i tindre
una
una atenció,
no en aquell moment,
però sí
en un temps raonable,
que faci que la gent
no tingui la necessitat
d'anar als hospitals,
vull dir que
jo també
una de les prioritats
que m'he fixat
és
millorar
l'accessibilitat
a les àrees bàsiques
de salut
del nostre territori,
hi ha algunes
que tenen
una accessibilitat
estupenda,
però n'hi ha d'altres
que jo crec
que s'han de millorar,
perquè això
a més ens garanteix
que el ciutadà
se sent ben atès
i a més
evitem
que el ciutadà
accedeixi
a altres nivells
del sistema sanitari
que són més gustosos,
llavors entraríem
en el tercer punt
que seria
la disminució
del cost
que un dels punts
i lligant amb això
un dels punts
seria
intentar
contenir
que la gent
vagi
als serveis
que són més
costosos,
tot el que
puguem solucionar
a l'atenció primària
amb uns metges
de capçalera
que la majoria
ho estan fent bé,
però que jo crec
que
es pot
millorar
l'eficiència,
això és un dels punts
que podem reduir.
Potenciar,
perdoni,
doncs,
potenciar la figura
del metge de capçalera
encara més.
hi ha la figura
del metge de capçalera
i de l'atenció primària
generalment,
en general,
perquè dintre de les àrees
bàsiques de salut
no sols hi ha el metge de capçalera
que és la figura principal,
sinó que també hi ha
la figura
de la infermeria,
dels infermers i les infermeres
que fan una tasca
molt important,
que s'ha anat
desenvolupant
i jo crec que
encara té
un ampli camí
per recórrer
en el sentit
que l'infermeria
ha de tenir
un paper
més destacat
dintre de les serveis
de primària
i evitar
que la gent
doncs,
evitar,
contindre
o intentar
reduir
que la gent
hagi d'accedir
a nivells
més
més alts
de tecnologia
i de més cos,
per tant,
no?
I llavors
que la gent
no hagi d'anar
a urgències.
Quan s'hi ha d'anar,
s'hi ha d'anar.
Però si tu
pots anar
al teu metge
de capçalera
demanes hora avui
demà vas al metge
o passat demà
i et soluciona
el teu problema,
probablement
no has d'anar
a un servei d'urgència
per exemple
per un mal de cap
perquè el teu metge
de capçalera
te la resol
a vegades
amb mesures
que no són
tan costoses
com anar
a urgències,
com urgències
mantenint un servei
d'urgències
i les proves
que es fan,
etcètera,
doncs tot això
genera un cost
i llavors
és una pilota
de neu
que es va fent
cada vegada més grossa.
Tot això
que ens ha explicat
està relacionat
amb la qualitat
del servei sanitari
i per tant
amb la qualitat
del servei de salut
que el govern
i l'administració
i tot el sistema
pot oferir als ciutadans,
aleshores
poden haver-hi retallades
com també ha anunciat
el conseller de Salut
en matèria
d'equipaments
sanitaris
perquè estem prou
ben servits
en el conjunt del país
i també
en aquestes comarques.
Aquí sí que es preveu
preveu vostè
que haurem de retallar
alguna cosa
o haurem de frenar
algunes inversions
en nous equipaments
sanitaris?
Jo crec que és millor
parlar de frenar
que no pas de retallar
perquè això de retallar
queda molt lleig
perquè és una cosa
que ja existeix
i que la retalles.
I frenar
vol dir que
aquells projectes,
aquelles actuacions
que es tenien previstes
és modular
quan es poden fer.
i amb això
jo crec que sí
que hi haurà.
Jo ara en aquests moments
vaig incorporar
i no puc concretar
però jo crec
que la tendència
serà
a revisar
tots aquells projectes
amb la intenció
de si podem
alguns
frenar
i no
anar tant de pressa
i no tindre tanta despesa
l'any 2011
i pugueu anar
prorrogant
o d'alguna manera
anar-la fent
quan la situació econòmica
sigui més favorable.
De moment
ara
d'entrada
el que hem de fer
és
intentar
reduir
el cost
global
i quan parlo
de cost
és global.
Hem parlat
dels serveis
especialitzats
que aquí
hi ha un
nitxo
de reducció
de cost
parlaríem
de les inversions
que també seria
un altre nitxo
de reducció
de cost
i parlaríem
de la farmàcia
que també és
un altre
punt important
que em van parlar
l'últim dia
que vaig ser aquí
de la farmàcia
jo suposo
que ja estava
influenciat
perquè jo en aquell moment
ja sabia
que m'havien proposat
per anar a fer
aquesta feina
aquesta tasca
a la delegació
i per això
jo crec que ja vaig parlar
de la farmàcia
perquè ja tenia
inventar
que és una altra
de les àrees
on es pot
fer una important
fer una important
tasca
per reduir
el cost
ara sí
parlem
del tema
de la despesa
farmacèutica
i d'altres
però ja que li havia
preguntat
pel tema
d'inversions
clar
Tarragona
ha estat
una inversió
emblemàtica
que s'ha estat
fent
en els últims
anys
per diferents
àrees
per diferents
plantes
que és la
de l'Hospital
Joan XXIII
que a més
és l'hospital
de referència
de les comarques
de Tarragona
aquí la frenada
ja que no li agrada
la paraula retallada
la frenada
d'inversions
també li afectarà
a l'Hospital
Joan XXIII
en aquest moment
no està decidit
i per tant
no puc contestar
estem estudiant
quines mesures
són necessàries
prendre
però decidit
en aquest moment
no tenim res
jo ja vaig estar
a Barcelona
parlant d'aquest tema
perquè doncs
és una
clar
són propostes
a nivell general
de tot Catalunya
que afecten
doncs
a projectes
i a edificacions
i a
bueno
que s'estan fent
a tot Catalunya
i llavors
d'alguna manera
s'està estudiant
com
i de quina manera
es pot fer
però en aquest moment
no està decidit
per tant
jo tampoc
no m'agradaria
dir
escolta'm
farem això
perquè pot ser
que doncs
que
bueno
tot just
avui
doncs
ho parlarem
aquí a la delegació
ho estudiarem
però la tendència
la tendència
és a frenar
ara estic parlant globalment
a nivell de Catalunya
la tendència
és a frenar
les inversions
que s'han fet
durant aquests últims anys
aquest context
de crisi
de retallades
pot influir també
en una qüestió
de la que s'ha parlat molt
els darrers mesos
a Tarragona
que és la possibilitat
de crear un gran parc sanitari
precisament al voltant
de l'Hospital Joan XXIII
amb un possible trasllad
de l'altre hospital
de referència
de la ciutat
que és el de Santa Tecla
a vostè
que fins ara
precisament
treballava
era un dels directius
de la xarxa Santa Tecla
li sembla un bon model
la concentració
a mig i llarg termini
de dos grans hospitals
en una sola àrea geogràfica?
a mi em sembla un bon model
la concentració
d'esforços
sanitaris
a Tarragona
i jo crec que
de moment
diria això
diria que jo crec
que és un bon model
el que a Tarragona
tingui un model sanitari
únic
que no existeixin
dos proveïdors
que es mirin de reull
que no existeixi
que no existeixin
llistes d'espera
diferents
perquè actualment
pots trobar un senyor
que viu al carrer
Prat de la Riba
i que té
x mesos d'espera
per dir una xifra
sis
i a l'altre costat
del carrer
un altre
que viu
al carrer del costat
però que té
dos mesos
de llista d'espera
perquè doncs
van a dos proveïdors
diferents
jo crec que això
sí que ho hem de resoldre
i per tant
jo estic d'acord
i a més ho vaig dir ahir
que a Tarragona
hem de fer l'exercici
de concentració
d'esforços
amb el sentit sanitari
que no vol dir
una concentració
en un espai geográfic
llavors
jo crec que
jo crec que és una bona notícia
que el pla d'ordenació
urbana
de Tarragona
hagi reservat un espai
per equipament hospitalari
que està doncs
a la zona de Llorito
amb una zona d'expansió
una zona ben comunicada
amb comoditat
per l'aparcament
bé
un espai suficient
per també
poder optar
a fer un projecte allí
en principi
aquest és un espai
que
està destinat
al futur hospital
de Santa Tegla
això era
una de les propostes
i després hi havia
l'altra proposta
que era aquesta
de portar
l'hospital
de Santa Tegla
a Joan XXIII
però jo
sincerament
no sé si cap
no sé si cap
i en tot cas
jo crec que
és un tema
que hem d'estudiar
a fons
en el sentit
que
no sé si cap
primer físicament
i
està basat
en una idea
que es va llançar
en un moment determinat
es va llançar
en un acte públic
i que ha quedat
una miqueta a l'aire
jo crec que les coses
hem de seure'ns
hem de mirar
plans funcionals
de les dues centres
de les dues entitats
i estudiar
de quina manera
tot això
després
un cop estudiat
què es vol fer
doncs
on t'ho ubiquem
en base
a el que necessitem
què necessitem
i on ho ubiquem
Joan XXIII
és un hospital
que ja té
la seva edat
també
no és un hospital jove
no és un hospital
que diguis
té 10 anys
i té
una arquitectura
que és
molt fàcil
funcionalment
per l'organització
de la feina
sinó que és
una estructura
antiquada
és una estructura
antiquada
perquè és una estructura
vertical
s'han tingut
que anar fent
s'han anat fent
afegits
i a vegades
és millor
fer una cosa nova
que no fer afegits
ara estic parlant
a nivell general
no estic parlant
a nivell
del cas concret
de Joan XXIII
però sí que és un principi
que a vegades
és més barat
a la llar
que fer una cosa nova
que no fer
molts afegits
per tant jo crec
que el tema
de les obres
de Joan XXIII
és un tema
que s'han
d'analitzar
en quin moment
estan
i com evolucionaran
les que estan
en ejecució
en els pròxims
mesos
anys
i després
fer l'exercici
des de la delegació
o promocionarem
de fer un projecte
per Tarragona
global
i que no que cada proveïdor
hagi pel seu compte
sinó que s'ha de fer
un projecte global
a Tarragona
això ho tinc
que em diu
i per tancar
aquest tema
de preguntes
sobre qüestions
d'equipaments
sanitaris
ve a tom
d'un tema
que també
en els darrers mesos
en el darrer any
2010
ha estat motiu
de debat
i de polèmica
a Tarragona
amb el greuge
Tarragona Reus
amb el nou
hospital
Sant Joan de Reus
mentre a Tarragona
s'estava fent
obres
per plantes
i per sectors
de l'hospital
Joan XXIII
vostè sap
que a Tarragona
hi ha alguns sectors
que consideren
que aquest és un greuge
que s'ha de solucionar
a curt
mig
o llarg termini
vostè
per tant
de les seves paraules
es esprèn
que caldrà estudiar
potser a mig termini
fer un únic
nou gran centre hospitalari
de referència
a Tarragona
és una de les possibilitats
jo crec que l'hospital
de Sant Joan de Reus
està fet
allà hi està
un gran equipament
i ara
doncs
bueno
Tarragona és un tema pendent
Tarragona és un tema
que hem de
que hi ha un
jo crec que hi ha
una sensibilitat
especial
sobretot
per part dels professionals
els professionals
que treballen
a la sanitat pública
tant
a l'Institut Català
de Salut
com a l'entitat
concertada
de Santa Tecla
doncs tenen
una important
preocupació
per aquest tema
i jo crec
que és un tema
que hem de deixar
participar
als col·legis
hem de deixar
participar
evidentment
a participar
a l'Ajuntament
que aquí té
un paper
clau
i els proveïdors
implicats
i entre tots
hem de ser capaços
de buscar
la millor solució
deixem temes
d'equipaments
després
en medicaments
després
farmacèutica
la setmana passada
en parlà
amb l'espai de salut
amb la xarxa
de Santa Tecla
ara que
d'alguna manera
de canviar
el xip
com a director
territorial
de salut
com a nou
director territorial
podem realment
estalviar
què pot fer
l'administració
el govern
per estalviar diners
en temes
de medicaments
bueno
es pot fer
es pot fer molt
i s'ha anat fent
durant aquests
últims anys
jo crec que hi ha
una evolució
positiva
però bueno
aquesta evolució
ha de continuar
en aquest sentit
perquè
Espanya
i Catalunya
també
és dels llocs
d'Europa
on es consumeixen
més medicaments
això és un fet
constatable
que estem
al rànquing
de països
que consumim
més medicaments
i això
no és culpa
de ningú concret
és una miqueta
culpa de tots
de tot
el sistema
i la societat
i per tant
l'esforç
també ha de ser
conjunt
ha de ser conjunt
dels metges
que han de receptar
menys
i han de receptar
mirant-se més
aquesta relació
del preu
i la qualitat
del medicament
i dels usuaris
també
que
també han de fer
l'exercici
de contindres
a l'hora
del consum
de medicaments
i això
clar com es fa això
home
ahir abans d'ahir
no sé en qui parlava
i pensava
i li deia
tu pensa
en l'armària
de medicaments
que tens tu
a casa teva
per exemple
jo li reconeixia
que jo a casa meva
tinc una caixa
de medicaments
que hem acumulat
de quan la nena
va tindre
una
una al·lèrgia
i vaig comprar
una capsa
d'antistamínics
i un altre dia
un antiinflamatori
i tens un antiinflamatori
lligga tal
i això
jo estic parlant
d'una família
jove
però quan és una
una família
de jubilats
grans
amb patologies
cròniques
llavors l'acumulació
de medicaments
bueno
hi ha gent
que llavors
bueno
fan un acúmul
de medicaments
prenen medicaments
per qualsevol cosa
i
es va entrant
en una espiral
que és difícil
i això es pot evitar
bueno
jo crec que
és important
hem de frenar-lo
com a mínim
jo crec que és important
sobretot
clar
aquí ha de fer
molta pedagogia
amb això
és el metge
o la infermera
de primària
el que dèiem abans
de la primària
que ells
són els que tenen
les receptes
són els que
tenen el potencial
de receptar
i amb la recepta
electrònica
hem millorat moltíssim
perquè doncs
la recepta electrònica
et permet
fer uns controls
que abans
no podies fer
amb les receptes
de paper
ara doncs
la cosa
està molt més
però de totes maneres
encara hi ha molt marge
per millorar
perquè
bueno
entre d'altres
hi ha
com en tot
hi ha metges
que estan conscienciats
i d'altres
que encara no hi estan
conscienciats
i el que dèiem
dels genèrics
els medicaments
genèrics
són uns medicaments
que estan aprovats
que estan legalitzats
que estan autoritzats
pel Ministeri de Sanitat
i que per tant
tenen una eficàcia
comprovada
i que són molt més barats
que les marques
diguéssim
i l'utilitzar
o no utilitzar
aquests medicaments
ens genera
un important
també estalvi
del cos
del medicament
i el tema
que comença
ja de manera experimental
a les comarques
de Girona
de lliurar
els pacients
els usuaris
de la sanitat
la factura
amb les despeses
perquè la gent
tingui consciència
del que costa
qualsevol servei
de la sanitat
li sembla una bona mesura
i també s'acabarà
aplicant
tard o d'hora
en aquest territori
s'aplicarà
aquí
perquè s'aplicarà
tot el que és
les entitats
concertades
amb el servei públic
i li sembla bé?
jo crec que sí
jo crec que
a nivell general
jo crec que està bé
està bé que la gent
sàpiga
el que costa
aquell servei
que rep
que rep
gratuïtament
però que té un cost
pel conjunt
de la societat
això
m'ho explicava
aquest dematí
una persona
que em deia
és que vaig anar
al meu pare
a urgències
el seu pare no havia anat gaire
i va quedar esgarrifat
perquè em deia
qui ho paga tot això nena
qui ho paga tot això
m'explicava
aquesta
aquesta persona
que és metge
però el seu pare
no havia anat mai
en un servei d'urgències
i llavors
va tenir un problema
de salut abans d'ahir
i se'n va anar
en un servei d'urgències
i és bo que el pare
que
bueno
estava sensibilitzat
en aquest tema
i li preguntava
a la seva filla
qui ho paga tot això nena
però quina feinada
que tenen aquí
però si hi ha gent
per tot arreu
i l'home aquell
estava sensibilitzat
sobre el cost
de com podia assumir
la societat
tot aquell cost
perquè la persona aquesta
pensava
bueno
això està aquí
a Joan XXIII
a Santa Tecla
hi ha un altre servei
com aquest
i a Vendrell
hi ha un altre
i a Valls
hi ha un altre
i a Reus
hi ha un altre
el que ens costa
tot això
l'home que tenia
sensibilitat
de societat
no social
i que pensava
el que ens costa
tot això
el que ens ha de costar
tot això
doncs d'alguna manera
el fet
que toquen
el que costa
és una miqueta
per despertar
aquest sentiment
per conscienciar
tot això té un cost
i per tant
siguem curosos
a l'hora
de fer el servir
creu que podrem
mantenir la cartera
de serveis
que actualment
la sanitat pública
ofereix en aquest país
en el sentit
d'aquests serveis
entre cometes
gratuïts
per a la població
o que haurem
de tenir tard o d'hora
això que també
s'anomena així
de manera molt simple
el copagament
d'algun d'aquests serveis
home jo crec
que el conseller
ja va ser molt clar
en aquest sentit
que va dir
en moments de crisi
el copagament
no és prudent
fer-lo
perquè pot perjudicar
amb els més desafavorits
i per tant
jo amb la línia
del conseller
dic
en aquests moments
el copagament
doncs no toca
més endavant
doncs bueno
més endavant
quan en canvi
la situació econòmica
quan hi hagi un altre context
doncs bueno
suposo que es tornarà a plantejar
el tema del copagament
és un tema
que es parla
des de fa 15 anys
des que
l'Abril Martorell
va fer el seu
famós informe
de mesures
ja per racionalitzar
la despesa
amb sanitat
doncs ja va proposar
el copagament
vull dir que és un tema
històric
i que probablement
en seguirem parlant
i ara segurament
no és el millor moment
donat el context
de crisi econòmica
en fi
així acabem
aquesta primera entrevista
que avui hem fet
amb el nou director territorial
dels serveis territorials
del Departament de Salut
de la Generalitat
a Tarragona
ha estat una repassada
molt general
perquè en fi
acaba de prendre
possessió del càrrec
i temps tindrem
durant els propers mesos
d'anar conversant
amb el doctor
Josep Mercader
de temes molt més concrets
que afecten a la salut
d'aquestes comarques
i als equipaments sanitaris
d'aquesta ciutat
i del seu entorn
doctor Mercader
ha estat un plaer
demà el trobarem a faltar
l'espai de salut
però anunciem als nostres oients
que l'espai de salut
amb la xarxa de Santa Tecla
continuarà
esperem que cada dimecres
després de les notícies
a les 11
però ja serà
sense la presència
del doctor Josep Mercader
ja que té
a partir d'altres ocupacions
de totes maneres
ja sabeu que podeu comptar amb mi
per allò que vulgueu
el meu tema és la salut
i recomanar salut
doncs l'anirem convidant
i anirem repassant
aquests temes de salut
en posteriors programes
molta sort doctor Mercader
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies
bon dia