A les 10 del matí i 10 minuts seguim endavant
al matí de Tarragona Ràdio.
Avui, en l'entrevista que cada dia fem a les 10,
ens visita Paco Zapater.
Ell és el regidor de Relacions Ciutadanes
i també d'Universitats en aquest nou mandat
de Josep Fèlix Ballesteros al capdavant de l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, fa poques setmanes que està al capdavant del càrrec
i una de les primeres entrevistes l'aconsellaix avui a Tarragona Ràdio.
Paco Zapater, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Una cartera que treballa molt amb les associacions de veïns,
amb la universitat, però una part important és això,
les relacions amb les associacions de veïns,
que m'imagino que serà una part important de la seva feina
al capdavant d'aquesta conselleria.
Sí, sí, sí, evidentment.
Les relacions amb les associacions de veïns són bones,
són molt bones, crec jo,
no n'hi ha cap contenció d'envergadura.
Jo crec que la labor de l'anterior regidor,
el senyor López Pasca,
que és un home amb un talant obert
i és relacionat molt bé amb les associacions,
jo crec que ha deixat una bona situació.
No sé si la crisi econòmica, que també s'emparla,
les restriccions pressupostàries, també l'Ajuntament de Tarragona,
afectaran a les associacions de veïns,
que moltes viuen també de les subvencions de l'Ajuntament.
Bé, és evident que nosaltres administrem recursos,
recursos escassos,
probablement més escassos en aquests quatre pròxims anys,
i per tant nosaltres hem de prioritzar
i prioritzar la prioritat és menjar,
la segona prioritat és la sanitat,
serveis socials, etcètera, etcètera,
i així successivament.
Naturalment,
naturalment l'ajuda econòmica a les associacions,
si bé no pujarà en el pròxim any,
doncs esperem que no baixi,
perquè també és prioritari per nosaltres aquest tema.
Per tant, almenys mantenir el que ja hi ha ara.
Voldrien mantenir el que n'hi ha ara.
Voldrien mantenir el que n'hi ha ara.
Però, clar, nosaltres tenim que,
en funció del calaix que tenim,
doncs donar més o menys.
Ara fa uns dies es feia precisament una festa major
als barris de Ponent,
on s'hi van unir tres associacions de veïns.
No sé si la cosa ha de passar una mica per aquí,
fins i tot per optimitzar recursos econòmics.
Efectivament, efectivament.
Pot ser això és la primera pedra
d'una nova manera d'actuar.
O sigui, unificar costos,
unificar serveis,
i això surt més barat.
I, a més a més,
també es fa ciutat unint-se les associacions
i crec que és més barat.
I seria un exemple a seguir.
Seria una vínia a reforçar, en aquest sentit.
Naturalment, naturalment.
Nosaltres ho veuríem molt bé.
No sé si no heu parlat amb els veïns
de com va anar aquesta primera experiència
o de què en pensen,
de com els va anar aquesta primera festa major a Ponent.
Jo no tinc dades,
però jo crec que això no pot anar malament.
O sigui, és un exemple a seguir.
I, a més a més,
tenim ara tres federacions de veïns a Tarragona,
la de Llevant,
la segle XXI,
la Federació de Veïns de Tarragona.
No sé si es treballarà precisament per això,
perquè aquest moviment veïnau treballi conjuntament.
Bé, la unió fa la força.
Jo detesto les fronteres,
les fronteres geogràfiques,
les fronteres entre països.
Crec que el que fan és compartimentar a la humanitat.
I, clar, també defenso,
també detesto les fronteres personals.
Jo crec que les federacions molt bé podrien unir-se
i fer una sola federació.
Jo crec que també seria optimitzar,
però no només optimitzar recursos,
sinó també unir esforços de tots els veïns.
I crec que fora bo,
fora bo,
ara l'Ajuntament
ha de ser curós
i ha de deixar la sobirania
de les diferents federacions
perquè faci el que ells creguin oportú.
Ells, en aquest anterior mandat,
a més a més,
no sé quina és la relació
o quina creu que ha de ser
l'aportació d'aquestes federacions
a l'Ajuntament.
Per exemple,
ells en l'anterior mandat
demanaven poder participar en els pressupostos,
poder-hi dir la seva
en moltes de les coses que es fan a la ciutat de Tarragona.
Quin paper creu que han de tenir
aquestes federacions?
Home, el paper que cal que tinguin
aquestes federacions
són d'interlocutors
entre les associacions i l'Ajuntament.
Intervenir en els pressupostos,
doncs, home,
no estaria malament,
però, clar,
seria una intervenció
extremadament interessada.
Extremadament interessada,
doncs,
a l'igual que no estan permès
els referèndus
per baixar impostos,
clar,
deixar la decisió
de fixar unes quantitats
a una persona
que és per
ser jutge
i ser part
no fora
no fora
Moladín, eh?
Per tant,
bueno,
podem participar
a nivell consultiu,
però la decisió
en últim instanti
ha de ser
de l'Ajuntament,
naturalment.
En tot cas,
sí que m'imagino
això,
i d'aquestes
d'intercanviar posicions
o intercanviar propostes
de la federació
cap a l'Ajuntament,
m'imagino que això
pot ser una línia
a seguir.
Miri,
jo tindré sempre
la meva porta
oberta
a les associacions.
He tingut una reunió,
vaig convocar
a totes
les associacions,
vam fer una reunió
al Saló d'Actes,
i, bueno,
jo vull,
jo vull
tindre la porta
oberta
a totes les associacions.
Lògicament,
jo tinc que ser
també eficaç,
tinc que gestionar,
i, per tant,
no me puc passar
la vida
en les associacions.
La porta
del meu despatx
estarà oberta
els quatre anys
pròxims.
Quin és el futur,
senyor Zapater,
de hotel d'entitats?
Bé,
l'hotel d'entitats
té un nom
que sembla
una mica curiós,
però jo crec que és molt avient.
Doncs, això,
albergar
a les entitats
que no tenen
capacitat econòmica
per si mateixes
de tindre
un local propi.
Llavors,
és també
un símbol,
un exemple
de l'optimització
de recursos.
Es tracta
de posar
a l'abast
de determinades entitats
que no tenen
ànim de lucre
unes dependències,
una infraestructura
perquè allí
puguin
complir
els seus fins.
Per tant,
crec que
el nom,
encara que sigui curiós,
però és adient.
És curiós,
no un nom hotel,
no?
Sí, hotel d'entitats.
En aquest sentit
del barcar
les entitats.
Exacte.
Quantes n'hi ha actualment?
No sé si tenim alguna xifra
de quantes n'hi ha actualment.
Bueno,
mirem vostè,
a Tarragona
tenim
setcentes
i pico
entitats,
que si diu molt aviat
que això,
setcentes
i pico
entitats.
Jo crec que és important.
el teixit associatiu
que tenim a Tarragona
és molt important.
deixar-me dir
que,
bueno,
les entitats
el que fan
és
cohesionar
la ciutat.
Les entitats
el que fan
és servir
com a element
aglutinador
i d'integració
de les diferents
capes
socials,
de diferents
sectors
i mentre
tinguéssim
un fort
impuls
d'entitats,
de fundacions,
de societats,
tindrem
una societat
forta
i deixem dir-me una altra cosa,
un exemple de resultats.
El que passa és que no són
resultats tangibles.
La relació
de presos
a la presó
entre
el nostre país
i els Estats Units
és
d'un a tres.
Nosaltres tenim un pres
i els Estats Units
tenen tres presos
en termins relatius.
Això
sembla que no
però és en part
degut
a aquest tipus
d'institucions,
d'associacions,
d'entitats
que fan
que les persones
s'integren
en la societat
sense necessitat
d'arribar a la delinqüència.
Això és molt important
però no és veu
i per tant
s'ha de potenciar.
Una manera diferent
de veure-ho, no?
Lògicament.
Lògicament
no és tangible això.
però és important.
És important
perquè
una persona
pot donar
a una societat
pot aportar
o pot
detreure
i és important
que aporti.
Una part important
també del moviment
veïna de Tarragona
són les cases regionals.
En l'anterior mandat
també es va fer
algunes accions
per fer actes
en les cases regionals.
Quin paper
creu que han de tenir
també
aquestes entitats?
Doncs molt senzill.
Aquestes entitats
han de tenir
el paper
de potenciar
la seva cultura
propia
del lloc d'on venen
però també
de integrar
no fer guetos.
Els guetos
són negatius
per la convivencia.
A llavors,
aquestes culturas
de diferents
comunitats
del Estat
tenen també
que mirar
que estan a Tarragona
i que allà
on fure
és el que vies.
I no es poden
no es poden
alluñar
ni fer guetos.
De fet,
de fet,
estan fent el contrari.
Estan molt integrades.
Ahí mateix
vaig tenir
una entrevista
amb totes
aquest tipus d'entitats,
amb les cases regionals,
i van posar en comú
el problema general,
fonamentalment un,
fonamentalment un,
i és el problema econòmic.
Però aquest és un problema
econòmic general
i allà on no arribi
l'economia,
doncs haurà d'arribar
el capital personal
d'aquest tipus d'entitats.
I també
una part important
d'aquesta cartera,
o vaja,
també se'n va parlar
en l'anterior mandat,
van ser aquestes ciutats
de Germanades
que també estan a Tarragona.
En alguns casos
s'hi han fet visites
des de delegacions
a Tarragona.
S'han de fomentar,
creu,
aquestes relacions
amb ciutats
de Germanades?
Sí,
evidentment,
evidentment,
viatjar,
viatjar
és molt important
per conèixer les persones.
i, bé,
evidentment,
el tema econòmic
comportarà també
una determinada situació
d'estambai
de les visites
a aquestes ciutats
a Germanades.
Però, clar,
no podem oblidar
que allò
que no es cultiva
és per.
Per tant,
el que farem
és buscar harmonitzar
el calaix que tenim
amb que la collita
continuï.
i també
el que volem fer
és que
l'acte que es faci
amb les ciutats
a Germanades
durant,
sobretot,
el primer any,
que serà
l'any més dur
econòmicament,
siguin actes
que suposin
que tinguin
dues característiques.
Primera,
oberts
a qualsevol ciutat
de Tarragona
i, segona,
si pot ser,
si pot ser
que siguin
a costo zero
de l'Ajuntament.
Per exemple,
si es fa un viatge,
per exemple,
a l'Alguer,
a l'Alguer,
que precisament
aquest any que ve
es compleixen 40 anys
de l'agermanament
amb l'Alguer,
doncs el que procurarem
que sigui
obert a tota la ciutat
i costo zero
per l'Ajuntament.
És possible això?
Sí,
sí que és possible.
I que és possible
qualsevol
la ciutat de viatges
cobra
X diners
per un viatge
a l'Alguer,
però pot fer
una rebaixa
substancial
si són
100 viatges
a l'Alguer.
Llavors,
la ciutat de viatges
lo fa
a un preu
mòdic
per qualsevol
ciutadà
i això
és d'aquesta
que queda
clar,
anem cap allà,
costo zero
i qualsevol
ciutadà
de Tarragona.
Per tant,
oberta
tota la ciutadania
i costo zero
si pot ser.
Exacte,
exacte.
Seria el principal
a relacions
amb això,
ciutats de germenars,
com deia ara
el senyor Zapater,
que en guany es compaix
aquest quarantena
aniversari
de la Germenament
amb la ciutat
de l'Alguer.
Una altra
de la part
de l'àrea
de la seva cartera
és la relació
amb la universitat,
societat del coneixement,
una part importantíssima
de fet
d'aquesta cartera,
una aposta
també
d'aquest govern
de Ballesteros
al capdavant.
Quina és la relació
que ha de tenir
l'Ajuntament
amb la universitat
o quin paper
ha de tenir
l'Ajuntament
dins d'aquesta universitat?
Bé,
la cartera
s'ha creat
per buscar
més enllà
de la pura relació.
La relació
entre la universitat
i l'Ajuntament
ha de ser
d'una autopista
oberta
i sense peatges.
Sense peatges.
Tenim que crear
entre la URB
i la ciutat
una situació
de simbiosi
positiva
que beneficiem
la universitat
i que beneficiem
la ciutat.
Nosaltres
hem passat
per les
successives
estadis.
Societat primària,
secundària,
terciària
i ara estem
més enllà
de la terciària.
Estem
més enllà
del sector
terciàri.
Estem en el sector
del coneixement,
de l'IMASDEM.
i per tant
la universitat
és un element
importantíssim
de desenvolupament
d'una ciutat
i
hem de pensar
que és així
i llavors
hem de potenciar
que aquest element
que és la universitat,
element
importantíssim,
treballi
pel bé
de Tarragona
i per tant
naturalment
Tarragona
li ha de posar
l'autopista,
li ha de posar
el terreny
perquè aquest treball
es pugui fer
en benefici de tot.
No sé si ho tingueu
temps encara
de parlar
per exemple
amb el rector
de la universitat
de seure ja
en una taula
és molt recent encara.
Miri,
la primera trucada
la primera trucada
que vaig fer
el 23 de maig
el dia següent
de les eleccions
va ser
pel rector
senyor Grau.
Després
m'he entrevistat
en dues ocasions
m'he entrevistat
amb els vicerrectors
i estem treballant.
El que passa
que és un asunto
de molta enjúndia
i per tant
els fruits
no es poden veure
ni a cur
ni a mig pla
però hem de posar
les bases
sobretot
per part tecnològic
i científic
que serà fonamental
per vindre
de Tarragona.
Jo per mi
aquesta és
una de les facetes
més importants
que jo tinc
en la meva agenda mental.
Un dels principals objectius
doncs?
Un dels principals objectius.
Com el tenim ara
el tema
del part tecnològic?
Com tenim?
Està
encara per començar.
Està
encara per començar
i una altra vegada
i una altra vegada
ens trobem
amb la situació econòmica.
Es necessita
una inversió
molt forta
i que
sens dubte
això
ens ha de comportar
que nosaltres
hem de tindre cura
de l'administració
dels nostres diners.
Però clar,
també hem de mirar
el futur.
També hem de mirar
el futur
i hem de fer un esforç.
Ballester
us va dir
en la seva
presa de decisió
que nosaltres
no treballarem
per guanyar
les pròximes eleccions.
Nosaltres
treballarem
per les pròximes generacions
i el part tecnològic
i científic
serà
serà
un element
un element
molt important
per les pròximes generacions.
Que no els dissem
solament
deutes,
hipoteques,
dèficit públic,
no.
Que els dissem
el part tecnològic
i científic
perquè puguin
tindre
tenir menjar
aquí
i tenir feina
aquí
sense necessitat
d'anar
a cap puesto més.
No sé si es marca
alguna data
en aquests quatre anys
per exemple
perquè realment
inicin
aquestes obres.
Bé,
més que res
l'Ajuntament
no ha de fer
obres.
L'Ajuntament
el que ha de fer
és dissenyar
el terreny
de joc.
És a dir,
ja tenim
un terreny
però aquest terreny
sembla petit
i per tant
caldrà
fer
qualsevol
treball
d'expropiació,
de compra
de terreny
del que sigui
per comprar
el terreny
de joc.
Una vegada
tinguem
comprat
el terreny
de joc,
allà
es tractarà
de situar
l'edifici
principal
i a partir
d'aquí
esperar
que les empreses
vinguin
i que es creï
un teixit
social,
un teixit
industrial,
un teixit,
tenint en compte
tenint en compte
que, clar,
aquest part
tecnològic
ha de ser
fonamentalment
part tecnològic
de la química,
part tecnològic
de l'enologia
i part tecnològic
d'aquelles disciplines
universitàries
que estan ubicades
a la ciutat de Tarragona.
I estan buscant
molt aquest terreny,
doncs?
Bueno,
aquest terreny
està
al darrere
de
Seselades,
del campus
Seselades.
Allí està.
Doncs una part
important també
d'aquest mandat
serà això,
l'impuls
del parc
tecnològic
de Tarragona.
Senyor Paco
Zapater,
no sé si
content
amb el càrrec,
porta unes setmanes
al cap
davant de la
conselleria,
molta feina o què?
Bueno,
bueno,
jo me checo
a les set i mitja
i fins a les
deu de l'anil,
doncs,
clar,
jo continuo,
porto
les relacions
ciutadanes
università
i a més a més
faig d'abogat.
I clar,
bueno,
doncs són
activitats absorbents,
però
el que se fa
amb ganes
i amb voluntat,
doncs,
costa menys
esforç.
Era la primera
conversa que teníem
a Tarragona Ràdio
amb Paco
Zapater.
Des que
fa unes setmanes,
fa uns temps,
ja va ser nomenat
com a regidor
de relacions ciutadanes
i també
de societat de coneixement
i universitats
en aquest nou mandat
amb Josep Fèlix Ballesteros
al capdavant.
Senyor Zapater,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i bon estiu.
Gràcies a vostès
i sempre estaré
a disposició de vostès.
Gràcies i bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.