I a 15 minuts de tancar el matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimarts
ens ha agradat conversar i convidar al programa
a un escriptor i a un il·lustrador.
Els textos d'aquest conte tinc un gat de tres colors,
són d'Àngela Octavi Brunet.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
I els dibuixos o les il·lustracions són del Xamín Medrano.
Xamín, bon dia.
Hola, bon dia.
S'ha presentat fa re, una estoneta, a les 12 del migdia a l'Ajuntament de Tarragona.
Aquest conte tinc un gat de tres colors
que s'emmarca dins dels actes de commemoració del bicentenari
del setge de la Guerra del Francesc a la ciutat de Tarragona.
Tinc un gat de tres colors.
Què vol dir, això?
Àngel.
Bé, si llegiu el conte, quan es llegiu,
sabreu el misteri que tenen els gats de tres colors.
No sé si ho sabeu, o ho trobareu en aquest cas en el conte,
els gats de tres colors són mascles, són els únics que són màgics,
són els únics que tenen set vides.
i aquest és un dels protagonistes de la meva història.
Aquest conte parla sobretot d'això, del setge de la Guerra del Francesc.
Com ho hem pogut plasmar, això?
En textos i en il·lustracions per a un públic infantil?
Com ho hem fet? Com ha anat tot el procés?
Això ha sigut el hàndicam més...
Quan a mi em van proposar, possiblement fa un any i mig o dos anys,
em van dir, Àngel, a tu t'agradaria fer un conte sobre el setge?
Uah, de seguida la meva imaginació se va anar amb una aventura èpica,
lluita, sang, fetge, gairebé se me'n va anar una història gore,
podríem dir, no?
Això en Pic m'ho va preguntar, m'ho van fer la pregunta,
i quan el que em va fer la proposta va acabar de dir
però ha de ser una història per a nens de nou anys
amb un fort contingut didàctic.
Uf, aquí em vaig quedar molt parat perquè dic, ostres,
la primera imatge que tens del setge o d'aquests fets tan cruents
que vam tenir aquí tot just fa dos cents anys,
feia rai per explicar als nens de nou anys, no?
Dic, com m'ho faré jo i a més s'ha de tenir un contingut didàctic
i no ha de tergiversar la història, vull dir, hem d'explicar història
i alhora fer una història o una narració entretinguda
i que enganxi el lector.
De seguida vaig dir que sí,
vaig dir que sí perquè no em va de ser exescriptor
i has de tirar endavant com sigui, no?
Era un repte per mi.
Tinc jo, soc pare de família nombrosa, tinc tres nens,
un dels quals estava en aquesta edat que me van dir,
en aquesta franja, amb els nou anys, no?
I vaig dir, mira...
Perfecte.
Tira endavant i a veure com l'hi explicaries tu,
políticament correcte, el que va passar aquí fa dos cents anys
és el teu fill Àngel
i me vaig posar a escriure aquesta història.
Ho va acceptar el fill o no?
Li va agradar o va ser?
Déu-n'hi-do si m'he...
Sí, sí, però Déu-n'hi-do si m'he basat en coses
que ell m'ha anat corrigint, Déu-n'hi-do.
I a més, tenim en compte que el públic infantil és molt sincer,
vull dir, el públic adult, entre cometes,
encara el pots enredar,
però amb els crios no els pots enredar.
I una part important del llibre són també les il·lustracions.
Com s'ha coordinat també tot plegat, Xomín?
Com s'ha coordinat?
Bé, quan m'hava plantejat a mi el projecte,
la veritat és que va ser força engrascador per mi
perquè venia del món de la...
Bé, això és il·lustració infantil també,
però venia d'il·lustrar tarragonins,
d'il·lustrar un conte modernista també per Tarragona
i...
Perdó.
I, de fet, aquest projecte sí que és infantil també,
però té el punt del rigor, de la documentació
i això m'ho hauria de prendre jo com un repte,
com un repte personal
i des d'aquest punt de vista va ser un projecte diferent
i amb el que m'ho ha passat bé fer.
Content amb el resultat?
Sí, sí, molt content.
Molt content pel que em dic,
perquè he trencat una mica el que portava fent
i això, i el resultat són imatges amb un rigor
i amb...
Doncs...
L'afanyada que has tingut.
Sí, no?
L'afanyada perquè és el que he comentat jo abans,
que jo, clar, he tingut també el meu rigor històric
i m'he hagut de documentar,
però, en canvi, ell ha tingut una afanyada suplementària
perquè ha estat marcat molt de prop,
perquè jo, quan amb el meu text posava, per exemple,
qualsevol pilaig, per exemple,
o el castell del Patriarca...
Ho havia de dibuixar?
Jo deia el castell del Patriarca i em quedava tan ample.
Ara era ell l'afanyada seva d'ensenyar-vos a tots vosaltres
com era aquell castell del Patriarca.
O sigui, que el xòmin ha tingut molta afanya
de la qual jo estic molt orgullós.
Hi ha hagut una castell important de documentació
a la qual he d'agrair, sobretot,
l'aportació de l'Elías, d'Incitu,
que va estar molt a sobre,
va ser una obsessió gairebé malaltissa
pels detalls i...
Molt pesat, molt pesat.
És molt pesat, però crec que ha estat...
Positivament parlant.
És important, sobretot, cuidar tots aquests detalls,
precisament per això,
per tota la rigorositat que té a explicar la història,
m'imagino,
cubrir tots aquests detalls.
I com expliquem als nens, als joves,
què va passar amb la guerra del francès?
Primer és de tenir una història que els enganxi,
o sigui, és de tenir un començament que enganxi
i a partir d'aquí que tu ja tinguis estructurada bé
una història amb començament,
no s'hi desenllaç,
saber-la farcir d'això que vols explicar històric,
però sense que sigui un afegit.
Aquí he tingut que fer mans i mànigues
per intentar que les coses,
tant la història del temps real
com la història de fa 200 anys,
anessin de la mà i que no fossin forçades,
és a dir, que la història del passat
no entrés forçada aquí.
I jo crec que, vaja,
crec que me n'he sortit,
no és cosa meva de dir-ho,
això ho haureu de dir com he dit ara
els tarragonins i les tarragonines,
però crec que la fenya ha valgut la pena
i endavant, a veure si això agrada.
Perquè a més a més tot això n'hi ha acompanyat
a banda d'haver fet el conte,
n'hi ha acompanyat unes activitats a les escoles, oi?
Sí, sembla que sí, que faran unes activitats.
De fet, el llibre estarà a la venda,
però primer es repartirà gratuïtament
als alumnes de quart de primària
i a partir d'aquí hi haurà unes activitats
que faran amb un educador,
que sembla que anirà pels centres,
acompanyat també del conte,
i explicaran als nens
què van ser aquests fets
que van passar aquí fa 200 anys.
I la vostra experiència,
havíeu treballat junts alguna vegada?
No, no havíem treballat.
Què tal?
Molt bé, molt bé, molt bé.
El xavi és un crac amb això.
Tanja no s'ha picat gaire a la meva feina,
jo no a la seva,
i això és important, no?
A mi, de fet, m'agrada molt
com ell ha interpretat el meu conte.
De fet, li vaig deixar només dues premisses,
jo tinc una gata de tres colors,
gata, no gat,
i li vaig ensenyar com era,
m'ha sortit clavadet aquí,
però me l'ha posat mascle,
amb el cap més gros, com són els mascles.
I després la protagonista, la Carme,
també és la meva filla gran,
i també me l'ha clavat.
A més a més, estic mirant les il·lustracions,
surten, vaja, que es veu perfectament
que és Tarragona,
que va per l'apartalta,
que es veu fins i tot una entitat bancària,
per tant, totalment realista,
podríem dir-ho així, no?
Sí, sí que ho és.
De fet, per la tasca de documentació
de les imatges actuals,
he tirat d'un truc,
que és fer servir el Google,
bàsicament, el Google,
com es diu, el Street View.
Sí, sí, sí.
Inclús m'adonava el punt de vista educat,
després, evidentment, feia les modificacions
i adaptava la perspectiva
i afegia personatges,
però, clar, tens una base,
tens la imatge concreta
que et fa falta per després il·lustrar.
Per tant, que bé,
les noves tecnologies, no?
Sí, sí, agraït, agraït.
Jo també soc informàtic,
soc llicenciat,
o sigui, tot això més o menys ho conec.
Per tant, una bona combinació,
una cosa i l'altra, no?
Sí, sí.
Una bona combinació,
perquè a vegades tens un text
i potser no es plasma en la il·lustració
tal com tu voldries.
Per tant, aquí la cosa ha sortit
com vosaltres volíeu,
tant d'una banda com de l'altra.
Molt bé, a mesura que aneu llegint,
veureu que bé es compaginant
les il·lustracions i el text.
Vull dir, el Xeomín ho ha sabut interpretar,
però molt bé.
N'estic molt content.
El podrem trobar a la venda, dius, també.
Sí, primer serà repartit als alumnes de quart,
de primària,
després estarà a la venda.
Algun altre projecte que estigueu ara immersos,
o què?
que es pugui explicar,
que tingueu ganes d'explicar,
ja que esteu a la ràdio.
I paral·lelament, també,
i amb el Bicentenari del XVI,
també he fet el guió del còmic
que es presentarà el 7 d'abril,
juntament amb Hugo Prades
i amb el Josep Lluís Saragossa.
Això és el més imminent que tinc.
Per tant, també aquest any involucrat
amb la Guerra del Francès, eh?
Tant d'una banda com de l'altra.
Sí, en un any estic jo
batallant aquí com a tarragoner,
com a bon tarragoner.
I el Xumin?
Bé, jo amb el meu estudi,
Mènsula, que som il·lustradors i dissenyadors,
tenim una sèrie de projectes,
alguns no es poden dir,
però pel que fa a la il·lustració,
estem dissenyant les mascotes
d'un centre comercial important de Tarragona,
que no es pot parlar, potser.
Aquí ho deixem.
Aquí ho deixem.
Per tant, el més important
és que estiguem treballant en coses,
sobretot que estiguem fent el que ens agrada.
De fet, el conte,
quan acabeu,
podeu veure que hi ha un final una miqueta obert, eh?
Sí?
Això que veu dir-ho.
El conte s'acaba, vull dir,
la història és aquesta,
però possiblement hem creat uns personatges
que ens poden ajudar molt
a fer altres aventures junts.
I heu pensat en això, doncs?
De pensar, sí.
Possiblement el Xomen i jo donarem més guerra.
Us animarà a la dreta?
Sí, si tot va bé, sí.
Així heu sortit d'aquí una combinació explosiva, eh?
Gairebé o què?
Sí, jo crec que sí.
Un bon equip, un bon equip.
Un bon equip.
Xomín, Àngel,
moltes gràcies per haver-nos acompanyat
i que, vaja,
que tingueu molta sort amb el conte
i a veure si un dia
podem parlar d'una hipotètica segona part
amb aquests personatges.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi bé, no s'hi hau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.