Fins demà!
Perdo tot, la partida i la vida, cada ciutat li esmipulava el cor, només el far del sud ell es mira, segueix la flama fins que res no es mou, i empenya el sol tan bruna tan fort.
Aquest dissabte arriba a Tarragona, a la Tarracorena plaça, el gran escenari que tenim a la ciutat, i no pot ser d'altra manera, el sopa de cabra.
Després de tres concerts exitosos a Barcelona, perquè van representar el retrobament d'aquesta formació gironina,
tres concerts que en principi havien de ser únics, van tenir tant d'èxit que han ampliat gira,
i venen també a Tarragona amb aquest concert únic dissabte, com dèiem, a la Tarracorena plaça, dins de les festes de Santa Tecla.
Ara tot seguit parlarem amb Gerard Quintana, que ja ens està esperant a l'altre costat del fil telefònic,
abans de parlar amb ell, però, tenim entrades per regalar-vos.
Entrades que podeu guanyar via Facebook i via Twitter, però entrades també que podeu guanyar via telefònica,
perquè volem que, si no esteu tan familiaritzats amb les noves tecnologies,
doncs pugueu participar a través del telèfon.
977-24-4767, crec que tenim una sintonia preparada per poder fer el concurs,
bé, una cançó especial del sopa de cabra que ens porta al concurs,
jo recordo el telèfon, 977-24-4767.
I mentre busquem aquesta cançó especial per fer el concurs, farem una cosa,
mireu, primer saludarem a Gerard Quintana, que sembla que ja ens està esperant
i no volem que esperi més del conte, i el concurs per guanyar les dues entrades
per anar a beure sopa de cabra el deixarem per al final,
als vols de la una del migdia, quan acabem l'entrevista.
Gerard Quintana, bon dia!
Molt bon dia, hola!
Hola, moltes gràcies per agafar-nos el telèfon, que sabem que estàs com a relaxat i tranquil.
Suposo que preparant també...
No t'ho pensis, no t'ho pensis.
No, no, no, no, hi ha manera, no.
Ara estava escrivint una entrevista per al Descobrir Catalunya
i n'heu trucat vosaltres i s'acabava.
Sí, són moltes cosetes pendents perquè també vaig d'un costat a l'altre
i sempre hi ha un munt de coses amuntades sobre la taula.
És que, clar, quan el sopa de cabra decidiu tornar per fer aquests concerts extraordinaris,
no només són els concerts, sinó que és tot l'alçaig que hi ha al darrere,
la previsió de com ha de ser l'espectacle i totes les entrevistes.
Vull dir que hi ha una feina al darrere que no s'acaba només sortint a l'escenari, no, Gerard?
No, és cert, és molt intens.
Jo, després d'aquests 10 anys de cantautor, amb aquesta tranquil·litat,
de sobte hi ha molts que em diuen
«Ostres, com t'has aclimat, com ho has fet?»
I dic «Mira, és la dieta del rock, o sigui, és no esperar ni un moment.
He perdut 9 quilos aquest estiu en la donteria,
però això amb el tràfeg, no?, d'anar cap aquí i assajar assajos de 9 hores seguides,
amb una hora per dinar, arribar tard, tota l'estona, tot arreu,
perquè vas desbordat d'horaris, menjar deshores o no menjar,
no és gaire sa, però per això sí que perds molt de pes.
Compensa tot, tot i això? Compensa una decisió jo crec que bastant meditada, no?,
quan us van proposar, us vau plantejar de tornar,
i devia haver pros i contres.
Què hi havia sobre la taula, Gerard?
Hem estat potser més de dos anys o tres xerrant, putint i descartant,
i quan semblava que tots ens posàvem d'acord,
tot tornava a estar això, com a començament,
i sí, bé, les coses volem fer bé, més que tot,
quan per nosaltres és important,
perquè és el que ens va canviar la vida, no?, d'alguna forma,
aquell amor que sentíem per la música, aquell artigen,
i llançar-nos a muntar una banda,
i que acabés portant, doncs, tot el que va ser el soto durant 15 anys.
Aleshores, qualsevol cosa que pogués devaluar el record que hi havia
de les nostres cançons i de tota aquella experiència,
ens semblava perillosa.
Vull dir que el nostre repte era intentar aconseguir,
superar el record que tenia la gent de nosaltres, no?
En aquest sentit, ja sabem que el record sempre idealitza molt.
Aleshores, superar un ideal sempre és difícil,
però hem treballat fort perquè així fos,
i hem esperat el temps que ha calgut,
vull dir, res, ho estem disfrutant molt.
El sopa de cabra que trobarem ara són diferents,
evidentment, fins i tot de l'última època vostra,
perquè pel camí han caigut dues persones, com a mínim,
molt importants pel grup,
i perquè també els que heu quedat, doncs,
esteu com a més madurs en el bon sentit de la paraula.
Seria això?
Home, amb el temps perds una mica d'arrogància, no?
I aquella cosa que té la joventut,
que és bona perquè et fa tirar endavant i superar límits, no?
Que, en teoria, són els teus límits,
però aquelles ganes, no?
Aquelles ganes també d'afirmar-te,
de trobar el teu propi espai,
de sentir que bé, que també tens alguna cosa a dir en aquest món, no?
I això ajuntat amb cinc, amb quatre o cinc persones més,
doncs, evidentment, és poderós, no?
I aquell sentit, evidentment, que hi era.
I, d'alguna forma, sento que l'hem recuperat,
tot i que falten Joan, Joan Cardona, el niñín,
que era el que ens va ensenyar més a creure en tot això,
era el més tixot de tots, el més temerari.
I després, bé, el seu germà,
que sempre ens va acompanyar durant molt temps,
ja sigui com a backliner,
ja sigui cantant algunes cançons,
que ell també composava amb el seu germà, el Pau Cardona,
que va morir un ple de mesos abans que ell.
Tot això va conscriure amb el final de la banda.
En Pau va morir un mes i mig abans que féssim l'últim concert
i en Joan, doncs, un mes i pico després, aproximadament.
Aleshores, clar, evidentment, va ser un...
No va ser un final excessivament feliç,
perquè, de que era un final...
Bé, jo crec que ara, d'alguna forma,
l'energia que tenim és fins i tot millor
que la d'aquell final de fa 10 anys,
que segurament hi havia forces coses que ens passaven i ens cubien, no?
Quines sensacions vau tenir
en el primer concert de retrobament a Barcelona?
Crec que va ser justament el dia 11 de setembre, pot ser?
O el dia 9.
El dia 9.
El dia 9 vam fer el primer
i després el 10 i l'11 vam fer dos concerts més.
Quina sensació vas tenir quan vas sortir a l'escenari,
suposo que amb aquell típic bon ànim malparits?
Quina sensació vas tenir al començament?
Un vertigen, un vertigen positiu, no?
De dir, uf, això no s'acaba mai, no?
Hi ha gent que, al final, veuen els meus ulls
i, d'alguna forma, sense poder pensar molt,
adonar-me'n quan portava una o dues cançons
que, més que cantant,
estava posant tota la meva força,
estava cridant i de dir, eh, just et, no?
I tots plegats també,
perquè, evidentment, és molt diferent
fins i tot trobar amb un Sant Jordi Vuit
o tenir 18.000 persones absolutament...
plenes d'energia, no?,
que ocupen l'espai d'un altre lloc
i, a sobte, la teva música,
on tens, no?,
estàs buscant-la entre el soroll,
entre l'escripte de la gent,
entre tot plegat,
vull dir, és de vertigen, bàsicament,
els primers moments, els primers instants,
després de seguida d'un agraïment enorme, no?,
i de ganes de donar-ho tot
i de tornar a tota aquella gent que estava allà
i que havien sigut, precisament, aquell dia,
havien sigut els primers que van córrer
per poder ser allà
i els que van ajudar a fer gran, tot allò, no?,
que després, doncs, bé,
un dia fos...
un dia s'acabessin les d'entrades
i es fes curt tot allò que nosaltres havíem previst
que era suficient, no?
Clar, us va sorprendre l'èxit que s'ha esgotés, sí?
Sí, sí, sí, sincerament.
Sí, i segurament, general,
que intentava tocar més de peus a terra
i, bé, aquell mateix any havia vist figures
com Peter Gabriel, que per mi,
va, és un tros de música
i una referència posant 3.000 persones
al Plou Sant Jordi
o estic posant 5.000.
Aleshores, dius, bé,
els temps no estan per fer aquests grans esdeveniments,
ens costa molt convèncer la gent
perquè vingui a veure una proposta, no?,
un concert de qualitat, en aquest cas,
com eren aquests dos.
Aleshores, doncs, pensem que nosaltres
som els Reis del Mambo, eh?
Vull dir, jo, quan deien un Sant Jordi
vam quedar amb un Sant Jordi
i trobava fins i tot, doncs, no ho sé,
dic, bueno, tenim 6 mesos,
si més no, però per intentar omplir-ho.
Però no ho veia gens, clar, absolutament.
Un després de 10 anys no té
les referències suficients, vull dir,
no ho sé, no vas a cada cas
a veure si se'ns recorden de tu, no?,
d'alguna forma.
I bé, els mitjans, en molts casos,
en aquest país, de vegades és així,
quan sembla que el passat queda enterrat
i que només forma part d'alguns oldis, no?,
algunes estones del dia de la radiofórmula, no?
Però més aviat ni a tan sols els crítics en general
ni a la gent que d'allò
fins i tot senties en algun moment,
penso que erròniament,
perquè quan va bé a un músic va bé a tots, no?
És bona cosa per la feina.
Però en aquest país hi ha una tendència a dividir.
I molt sovint senties això, no?
Senties que fins i tot per reafirmar
el que està passant ara,
que és molt positiu i fantàctic
amb unes propostes artístiques de gent jove
i no tan jove amb una qualitat
cada cop més gran,
senties que el pitjor que havia passat en aquest país
era el rock català, no?
I això ho he sentit per boca de molts periodistes, no?
I fins i tot en antena, no?
Aleshores dius, oh, potser això va ser, doncs, això,
una caca de vaca, no?
Una solda de cabra, o uns pets o tot això.
I al final veus que no,
que estàs en la memòria de la gent
i que per la gent va ser una cosa important
i el que és també emocionant
és veure que per molta gent jove
també compta, no?
Que estan allà protagonitzant el concert,
a l'artista,
sabent-se les cançons
i això trobo que és important.
I penso que això, d'alguna forma,
és un reconeixement, no nosaltres només,
sinó tot un...
una moguda que va succeir
d'una forma molt espontània
i gens dirigida per ningú,
com va ser aquella que em van anomenar
el rock de malà, no?
I amb propostes molt diverses.
i que tot el procés,
sempre cap a algun lloc
i cap al present,
també forma part de moltes fases, no?
No és mai lineal.
Tot és important
i està bé que convisqui tot
i que això,
que puguem estar tan orgullosos
del que està passant ara
com del que va passar fa 10 anys
o 15 o 25
o fa 30
o fa 40
i fa més temps
amb la nova cançó
i tot allò, no?
I que tot forma part
d'una mateixa història.
Quines cançons,
quin repertori
portareu aquí a Tarragona?
Suposo que va ser
un dels grans hàndicaps, no?
Haver de triar
quines cançons
havien resistit
o resistien bé
el pas del temps
i quines ja no us venia de gust
potser tocar.
No, no sé.
La gent ens diu
que ens n'hem deixat moltes fora.
Aleshores,
entre 120-140 cançons
és difícil
definir-ne 30
que és el que tocarem
30, 31, 32,
depèn del dia.
i sobretot, per exemple,
aquí a Tarragona
perquè al Sant Jordi
dius bé, són 3 dies
doncs cada dia
anem camillant algunes cançons
i així n'acaba escoltant
potser doncs 40, no?
Però aquí només tenim
una oportunitat
aleshores hem d'encertar
bé el repertori.
Dissabte passat
vam ser a Mallorca
tocant
en un concert
també molt emocionant
Som Fusteret
i bé,
crec que
ja hem tret conclusions
del que podem arribar a fer
el que sí que
és un concert generós
això està clar.
Val,
30,
unes 30 cançons.
Gerard,
per la gent que us vingui a veure
dissabte,
digue'ns quina és la cançó
o el moment de l'espectacle
que tu personalment
doncs
se't posa la pell de gallina.
N'hi ha uns quants
però n'hi ha un
que el primer dia
em va superar i tot
i quan he vist
la gravació
bé,
no sé,
canvio la lletca
i bé,
és un moment
que va ser
ho temia
perquè en el local d'Assat
ja estava carregat
d'emoció
aquell moment
però amb la gent
es va fer tan gran
que això
el dia nou
al Sant Jordi
em va superar
una mica
en algun moment
que és el Seguirem Somiant.
La darrera
que ens acabem
composant
amb el Josep Tió
fa només 5 anys
o una cosa així
per un homenatge
a en Joan Cardona
a l'Ignin
que vam incloure
en el pis
de tribut
que es va fer
per sopa de cabra.
Aquell moment
és realment emocionant
perquè
bé,
quan en Joan
va morir
com ja dic
ja havíem desfet
el grup
ell va ser present
fins a l'últim
concert
en alguns moments
tot i la prohibició
dels metges
d'alguna forma
jugant-se a la vida
tot i que
l'Ignin
ja la tenia
sentenciada
i d'alguna forma
tornar
al concert
i en aquell moment
amb ell tan present
i cantar-li una cançó
feta especialment
per ell
i per el seu record
és això
és
vaja
emocionant.
També hi ha un moment
que
té un altre tipus
d'emoció
que és un moment
en el qual cantem
sortim a l'escenari
amb Josep Tió
i jo sols
a cantar una cançó
i bé
és una cosa
que potser
em havia semblat
impossible
durant molt de temps
i ara que s'ha fet
la realitat
m'emociona
també
la veritat
és que amb els companys
del Sopa
ara mateix hi ha
una relació
extraordinària.
Ja per acabar
l'entrevista
Gerard
t'ho de preguntar
a partir d'aquí
què?
perquè d'aquí
vam fer un pacte
perquè aquesta pregunta
ens la feien sovint
i havíem de fer
molta feina
i de sobte
ens descentrava
un començava a contestar
el que voldria
l'altre
i vam decidir
i vam decidir
que fins al dia
2 d'octubre
que és el dia
després del darrer concert
que farem a Girona
no ens preguntàvem
això
o sigui
després de l'1 d'octubre
hi ha un full en blanc
i això
s'apaga la llum
que de alguna forma
i ja començarà
una altra realitat
i t'era entès
de parlar-ho
ara encara hem d'acabar
de paï
i encaixar tot això
que ha passat
i que està passant
i amb el que estem
gaudintant
i amb aquesta sorpresa
que ens ha donat
el públic
de fet
un cop ho deia
l'altre dia
en el fons
tot això
és entre el públic
i les nostres cançons
nosaltres estem aquí al mig
i li deia
sí
però bé
farà que
al llarg
d'aquest mes
de setembre
des del dia 9
fins al dia 1 d'octubre
ens hauran vist
entre 75
i 80.000 persones
segurament
i bé
això ho hem de pair
encara
i hem de pair
de tota l'experiència
i a Tarragona
tindrem la sort
de veure-us dissabte
a la Tarracoherena
plaça
Sopa de Cabra
Gerard Quintana
és l'únic
pel qual
encara queden
algunes entrades
sí
doncs vinga
aprofitem
de fet
ara mateix
és únic
el concert aquest
en el sentit
que no hi ha
possibilitat
de veure'ns
doncs
aprofitem-ho
no és perquè hi hagi
poca gent
que us vulgui veure
perquè la Tarracoherena
plaça és molt gran
ja t'ho dic
ja t'ho dic ara
jo sé que portem
entre 6.000 i 7.000
entrades venudes
imaginat
ho portàvem ahir
i bé
falta
bé
com que em sembla
que va ferament total
no sé si arriba
avui
tancar
i ara
Crec que d'alguna manera ho estem fent assabentar-se aquí,
que estàs posant la seva demanda,
perquè féssim un tercer concert a Girona,
estem adreçant aquí a Tarragona,
perquè no hi haurà un tercer concert a Girona.
Gerard Quintana, moltes gràcies al Sopa
per haver-vos tornat a reunir
i sobretot disfruteu d'aquesta etapa
que nosaltres també ho estem fent.
Vinga, gràcies. Fins dissabte, que serà gran.
Fins dissabte, Gerard, gràcies.
Adéu, adéu.
Hi ha algú que ja ha pagat el preu
Seguirem somiant
Escoltarem