Encarem els darrers minuts del programa.
Avui tornant a parlar de teatre,
tenim moltes propostes aquests dies a la nostra ciutat
i aquest cap de setmana en tenim una
que volem comentar ara a la sala El Magatzem
de la Cooperativa Obrera.
La companyia Cau en Teatre
venen a representar un espectacle
que anomenen així, precisament, Cau en.
I ara mateix podem parlar amb un dels actors
d'aquest muntatge, el Marcos Jiménez.
Marcos Jiménez, bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Molt bé.
Primer, ens agradaria que ens presentessis una mica
què és la companyia.
Qui sou, la companyia Cau en Teatre?
Bueno, Cau en Teatre som uns joves de 50 i escaig d'anys
que provenim del teatre independent.
Jo mateix vinc de la Universitat Laboral de Tarragona
on allà per allà als anys 70
em van inculcar el meu amic Arturo Alverí del teatre.
Hem estat donant molt de temps hibernant, diem-ne,
però ara fa uns 4 anys.
En el 2007 vam coincidir amb Joan Verdú,
que també és un company, hi hagi sent de feina en aquest cas,
i vam coincidir amb un curt que s'estava fent,
que l'havia sigut ell, que l'havia sigut el Nacho,
i vam dir, bueno, i per què no fem el que ens hagi fet durant molts anys?
Vam afrontar la companyia Cau en Teatre.
Molt bé.
És a dir, som dos actors, vam agarrar un músic, l'Àlex,
que és un professor de l'Escola Municipal de Música d'aquí on vivim,
d'aquí de l'Aliac, de València,
i ens ha dirigit el Pep Ricard,
que és un company també provinent també laboral de l'any 70,
que és tu dos vegades Premis Teatre de la Generalitat de València,
i bueno, i hem fet aquest espectacle, Cau en.
Molt bé.
I el nom de l'espectacle i de la companyia aquest Cau en
té alguna cosa a veure amb el fet de caure,
o no, o té un altre origen.
Perquè és Cau en Ca,
perdona que ho recordi els oients,
estem parlant de Cau en Ca.
Correcte.
Doncs bé, perquè voleu caure...
Mira, jo crec que Cau en,
és allò de l'ou i de la gallina, oi?
Què és primer, Cau en Teatre, Cau en?
Jo crec que Cau en, en principi,
és un concepte,
és un concepte que hem volgut desenvolupar,
és una paraula que té molts significats
i que volem representar,
diguéssim, al nostre espectacle.
Vol dir que Cau en Teatre és un concepte,
és una forma de treballar, és una filosofia,
són les idees,
és una gent que tenim molt clar què és el que volem,
volem donar importància a l'ú senzill,
que és l'important, jo crec,
i a partir d'ençà, doncs, els nostres espectacles
estan basats en idees senzilles
que desenvolupem, però dintre d'això concepte.
Molt bé.
La nostra nova producció,
que ja l'estrenem d'aquí un parell de mesos,
diuen Equiliquari.
I els col·legues,
la gent de la producció diu,
això què és, Cau en dos?
Dicen, bueno, això és un concepte,
Cau en Teatre,
vol dir que treballem,
és un concepte que jo crec
que si la gent ve este cap de setmana
o vegades hem,
doncs podrà gaudir
i entendre per què,
per què cau en aquest espectacle
i per què cau en teatre és la companyia.
Molt bé.
Doncs explica'ns una miqueta
de què va l'espectacle,
què és el que podrem veure aquest cap de setmana?
És un espectacle per riure,
és un espectacle, això, còmic o no?
Bé, jo li diria que la gent
que sigui avorrida,
que no vagi.
La gent que vulgui passar una estona divertida,
que s'acosti el dissabte o el diumenge,
el dissabte a les 10,
o el diumenge a les 7 i mitja,
perquè podran gaudir de,
bueno,
d'un espectacle que en principi
pretén ser, jo que sé, moltes coses,
però que al final serà sorprenent,
segur que no els deixarà indiferents,
però això,
per almenys és el que ens en diuen
la gent que ens ha vist per aquí,
per la nostra terra.
És un espectacle còmic,
són sketchos,
música en directe,
estan basats en textos
dramaturg alemany
dels anys 30, 40,
el cal Valentin,
però que estan reescrits
o escrits en aquest cas
per als altres mateixos,
per al meu company Joan,
que és verdaderament
que es fa aquesta funció.
És a dir,
són situacions,
dient-ne,
quotidianes,
en aparència,
proposades per a nosaltres mateixos,
en Joan i a mi mateix,
que es transmuten,
amb altres que a la volta
vinen de ser disbarats.
És a dir,
bueno,
que evidentment és còmic,
perquè la gent s'ho passa molt bé,
riu molt,
nosaltres disfrutem molt,
jo entenc que si nosaltres
ens ho passem bé,
doncs la gent també s'ho passa bé.
I està basat en textos,
deies,
d'un dramaturg alemany
que es diu
Carl Valentin.
Per alguna raó en concret
us ha agradat,
us va atrapar
el que deia,
el que va escriure
aquest dramaturg?
Bé,
Carl Valentin,
sí,
és una vella història
d'un company Joan,
portava molts anys,
de fet,
a Catalunya hi ha
un grup de Terrassa,
els Globus,
que havia estrenat
a Falicats,
de veritat,
que és l'únic text
que jo conec
que s'hagi fet aquí a Espanya.
Vaig estar parlant amb ells
perquè volíem tornar
a repetir
alguna cosa de Valentin,
però, bueno,
com que ja s'estava fet
i tal,
vam voler recuperar
un poc l'esprit de Valentin
al cabaret social
dels anys 30-40,
bueno,
en plena guerra mundial,
etcètera,
i hi haguessin l'esprit del poble
a l'esprit quotidià.
I, aleshores,
bueno,
és tot un procés
perquè, bueno,
vam haver de
retrobar llibres en alemany,
els vam haver de traduir,
vam trobar una traducció
que no era ben bé a l'alemany,
sinó que era al bàber,
era bastant complicat,
però al final ho vam fer.
Però allò era infumable,
incomestible,
perquè estem parlant
del llenguatge dels anys 30-40
i l'havíem d'actualitzar.
I és, precisament,
jo crec,
el gran treball que ha fet,
o que ha fet en aquest cas,
però fonamentalment
el meu company Joan,
2010-2011,
i que la gent,
diguéssim,
les situacions siguin
dels nostres dies.
Però l'esprit de Valentín
sí que hi és,
en aquest,
si la gent coneix
i vol retrobar-se un poc
amb aquest,
amb aquell esprit,
jo crec que acabo en trobar.
I us acompanya,
com deies,
en música en directe
del pianista de l'Àlex Belàfquez.
Correcte, correcte.
I quin paper, doncs,
juga la música?
O quin paper li voleu donar,
doncs, a la música,
fins i tot pel fet
que sigui en directe?
Jo crec que aquest espectacle
sense el músic
no té sentit.
Aquest.
D'altres podem no,
però aquest,
perquè jo crec que
els sketches
han de tenir
un enllaç,
han de tenir una línia
que s'ha de retrobar,
i que l'Àlex,
que és un xiquet jove,
però és magnífic,
li dona aquest aire.
o sigui que l'ambient,
l'ambient de transició
d'un sketch a un altre,
l'Àlex,
que és un magnífic compositor
de part de música,
ho ha fet molt bé.
Aleshores,
és un poc el que fa de pont,
perquè la història
tingui un començament
i un final,
que sigui tot una línia,
és el que li dona això.
És el fil conductor.
Correcte.
El Pep Ricard
és el director del muntatge.
Forma part també,
d'alguna manera,
amb vosaltres dos,
com a actors de la companyia,
o només dirigeix aquest espectacle?
Anem a veure el Pep,
bé, no sé si ho coneixem,
aquí a Catalunya,
bé que he fet estat a Tarragona,
em sembla que l'estat fa poc a la Trono
i a Barcelona ha estat molt sovint,
a més,
és un dels actors més reconeguts
aquí a València,
ell fa cine,
fa TV3 i tal.
Però bé,
amb nosaltres,
jo crec que fa això
que a ell li agradi
que a nosaltres també.
Nosaltres no tenim tampoc
un gran compromís
amb diferents altres coses
i això ho fem
perquè ens agrada.
I jo crec que en Pep,
ha trobat amb Cau en teatre,
primer perquè som amics,
som amics de quan hem dit a Tarragona,
i segon perquè amb el temps
ens han retrobat
i han dit,
bueno,
per què això que volem fer
amb Joan i jo
que s'està donant de solidaritat,
per què no ho fem amb tu?
I va bé,
jo crec que s'ha involucrat
molt amb el projecte
i nosaltres,
lògicament,
ell dirigeix altres coses
i fonamentalment actua
perquè ell és un ame de teatre
i és un gran actor,
un gran actor,
però jo crec que
la direcció dels nostres espectacles,
a part que li permet,
diguéssim,
fer una mica
d'envolupament de laboratori,
ell també li causa
una profunda satisfacció
el treball que queda al final.
És a dir,
que jo crec que tenim això.
Per ell és un,
diguem-ne,
és un repte més
i per nosaltres és un plaer
treballar bé.
Sou de València,
estava dient, Marcos,
que clar,
sou de València,
ens explicaves que fa quatre anys
que us vau posar en marxa
amb aquest espectacle
i amb altres,
en fi,
amb ganes de seguir endavant,
de fer noves propostes,
de girar molt,
per exemple,
amb aquest CAUEN
que ara presenteu aquí a Tarragona?
Bueno,
el CAUEN,
tindries en compte
que el CAUEN
és una...
aquí la comunitat
està molt,
està molt,
està molt,
està molt,
està molt,
i ara veniu a Catalunya,
teniu possibilitats
de representar bastant
per aquí,
per Catalunya
o per altres zones?
A veure,
nosaltres vam estar
l'any passat a la casa
a l'Itàlia,
a Barcelona,
que vam fer una proposta
d'aquesta sala
que havia de preparar
per aquest tipus de teatre
que em va semblar
molt interessant,
o sigui que
l'havíem portat
a Barcelona l'any passat.
Ara anem a Tarragona,
bueno,
estarem a sesta cap de setmana,
dissabte i dimensió,
i després a la setmana
si no anem a un plet
de Barcelona
que ens diuen Caldes,
Caldes de Montbuí,
i allà doncs
farem una representació
també.
És a dir,
clar,
costa molt,
en aquests moments
el teatre
molt bé aquí
a la comunitat
ja està
en hores baixes,
necessitament,
però,
bueno,
jo crec que
l'esperit
i el sentiment
de la nostra companyia
que vol estar
en perverent,
en vanguardia,
ens en venda.
De fet,
ara estem,
el que tu dius,
estem fent altres coses,
de fet,
el mes que ve tenim
una,
la Cowen també presenta
un espectacle,
diguéssim,
d'homenatge
a l'Hernández
i Diana
els Sentits,
el meu hernández
farem les tres herides,
que és una col·laboració
que fem
amb l'únia musical
de la Diana,
cantants,
actors,
músics,
i la setmana següent,
el dia 6 de maig,
estrenem
la nostra segona producció
de com
Joan i jo,
que és el concepte
de Cowen,
que el diem
equil·liqual,
basat un poc
en aquest esprit.
És a dir,
que estem,
jo crec que este mes
de març i abril
està bastant
plen
quant a activitats.
Doncs això està
molt bé.
Els Cowen Teatre
els podrem veure
aquest cap de setmana,
dissabte a les 10 de la nit
i diumenge a dos quarts
de vuit de la tarda
a la sala El Magatzem.
Marcos Jiménez,
un dels dos actors,
conjuntament amb el Joan Verdú,
formen la companyia.
Moltes gràcies
per atendre aquesta trucada
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
aquest cap de setmana
aquí entre nosaltres.
Molt bé,
espero que esteu per allà,
tots ens convé.
I tant que sí,
que ens veurem.
Gràcies, Marcos.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.