Hola Josep, bon dia. Doncs som aquí al Col·legi Pràctiques.
Ara mateix estan fent aquest taller de la Colla Jove de la Chica de Tarragona.
Hi ha una decena de castellers.
I estan ara mateix amb una canalla petita,
però després també en passaran d'altres una mica més girants.
Ara potser aquests nens i nenes que hi ha aquí
deuen tenir, no sé, dos, tres, quatre anys potser.
Són molt, molt petitons.
I ens acompanya el Xavi, que és integrant de la Colla.
Xavi, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Expliques una mica en què consisteix aquest taller que feu aquí,
en aquest cas avui, al Col·legi Pràctiques.
Bé, doncs el taller el dividim en tres parts
i ara mateix estem a la part més tècnica
on expliquem el fet casteller,
introduïm els nens del món casteller
i ens expliquem més que res
quantes colles hi ha a Tarragona,
com es ve si tallis un casteller.
Després hi ha una altra prova,
un altre taller, que és l'onfraula,
que és el més apreciat pels nens.
El que s'agrada més, no?
Evidentment.
I després hi ha l'últim taller,
ja és el que ensenyem a pujar,
els enfeixem als nens també
i ensenyem com farien uns dos o l'enxaneta,
que també és acollidor pels nens.
Home, la part de l'inflable,
ara hi vinc, està la part del darrere del col·legi.
Déu-n'hi-do, no és un inflable prou gran, no?
Sí, sí, ells xalen molt allà dalt,
s'ho passen molt bé,
poden escalar,
hi ha un inflable al mig on poden escalar,
i bé, bé, no, no,
és un bon inflable perquè els nens s'ho passin pipa.
Per l'experiència que teniu d'altres anys,
ja diries que hi ha, no sé,
molt de desconeixement del que és el món casteller,
aquí a Tarragona, entre la canalla, no?
No, no, Déu-n'hi-do.
Tots se'n coneixen,
tots saben com fa l'aleta,
l'enxaneta,
saben més o menys quins colors porten les colles de Tarragona,
o sigui, m'he sorprès,
fa molts cops.
D'aquí sortiran futurs castellers, creus?
Home, tant de bo, tant de bo.
A veure si algú s'anima
i el podem portar cap a la colla.
Aquí, al partit,
que sereu avui només o són diferents dies?
La setmana que ve tenim tres tallers més programats,
anirem al Sagrat Cor,
el dimecres, diria,
després anirem a Vilallonga
i el divendres al Teix Tarragona.
També hi ha diferents tallers d'aquests casals estius
i anem a ajudar els nens, també,
que es diverteixin i farem això.
És una activitat que feu a la canalla,
tot i que amb les colles teniu un gran panter de canalla,
de nens i nenes que ja puixen als castells.
Sí, sí, força de planter,
però, bueno, mai està més una nova generació de xiquets,
perquè sempre van creixent,
els nens no pots fer res,
van creixent i no pots,
sempre han d'estar canviant,
passant d'acotxador a enxaneta,
de fesadosos i ja has d'anar renovant la plantilla.
Perquè el primer pas amb un nen com ara aquest
que es feia d'acotxador o d'enxaneta?
Home, el com més petit és acotxador,
el més petit sempre és l'acotxador.
I ara aquests, per exemple,
aquí potser hi hauria algun grandet,
però no, no, això són acotxadors.
Molt bé, Xavier,
doncs seguireu aquí ensenyant-los
què és el món casteller.
Veig que porteu també diferent matxarnatge,
perquè puguin veure i tocar,
que és una faixa, no?
Un casc, un amocador,
la faixa correcta,
la camisa,
li ficarem la camisa a un nen
i després sí que portem un plànol
per explicar les diferents parts d'un castell
i això,
perquè vegin com s'estructura un castell.
Com s'hi podeu explicar també,
suposo que els que deixen un patrimoni material
de l'humanitat, no?
Que això és una novetat important, no?
Correcte,
però no sé si ho entendran tan petits.
Molt bé.
Qui sou,
dels que esteu per aquí,
què sou,
integrants de pinyes,
de tronc,
de gent que puja,
hi ha una mica de tot?
Hi ha una mica de tot.
La majoria som de pinya,
perquè és el feix gros,
però bueno,
ja ens repartim,
perquè allí hi ha algun que puja
i llavors ensenyarà els crios a pujar,
amb el taller d'aprendre a pujar.
Què és el que els hi costa més
a l'hora ja d'entrar a la pràctica, eh?
No sé,
a pujar,
creus que són prou àgils que pujen bé?
Home,
ja de tot,
ja de tot.
Jo crec que un nen,
si està motivat,
no...
i sap pujar,
i és àgil,
ja ho té fet.
Després ja és treballar de la tècnica,
però bueno,
el principal és la motivació.
Si un nen ja no vol pujar,
poca cosa faràs.
Molt bé, Xavi.
Doncs moltes gràcies,
que vagi bé al taller
i en fi,
també aquests propers dies
que anireu a altres col·legis de la ciutat
i també de fora de la ciutat ensenyant això,
que és el món casteller
i en concret el de la Júpiter de Tarragona.
Moltes gràcies.
Gràcies.
I també volem parlar amb Saturino Jimeno,
ell és el coordinador d'aquest campus,
que recordem és un campus d'estiu
de la Universitat Rovira i Vigili.
Saturino, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Per què heu triat el món casteller
o per què el triau cada any, el món casteller?
A veure,
això ho ha planificat la tècnica d'esport,
que és Yolanda Santiago,
que és la persona que s'encarrega
sobretot de cercar activitats
que siguin significatives en si mateix,
com és el món castellers.
És una realitat aquí, a casa nostra, a la ciutat.
Llavors avui comptem amb la presència
d'aquest grup de joves,
perquè són tots molt joves,
i m'estic adonant que, de fet,
ho fan molt bé,
perquè explicar a noies de 3, 4 i 5 anys,
després farem una segona tanda a les 11,
amb gent ja que està inclús en l'ESO.
El valor que té aquesta activitat
és, sobretot,
cridar l'atenció d'aquests petits
que veuen a les festes de casa nostra
o de la ciutat tot això
i que és un món que els agrada,
a veure, com ho diria jo,
viure de prop,
com estan fent en aquest moment.
El valor dels castells
no soc jo la persona més adequada
per comentar-lo,
perquè jo soc de Teruel,
és una activitat
que a mi m'ha cridat l'atenció
des que soc professor de la Universitat Rovira i Virgili
i amb els meus 70 anys
sigo admirant tot això que es fa
en el món castellers.
Hi ha moltes coses que es fan a Tarragona,
a Catalunya i a Espanya
que, d'alguna manera,
són activitats socialitzadores
per integrar els xavalits
en aquesta xarxa social
que tenim en aquest moment.
aquesta activitat
que té la seva dificultat,
la seva tècnica,
com em sembla que t'explicava
el Xavi, sí,
exactament, fa una estoneta,
doncs a poc a poc
es fa present
a l'escola
i a les activitats d'estibus.
La universitat,
el campus,
que és el quarto campus
que es fa
amb la participació
de fills
de
fills
de
professors de la universitat,
de personal
de la administració
i servicius,
del colegio
de pràctiques
i també
de fills
de
alumnes
que,
per la circunstancia
que sigui,
estan cursando,
tenen fills
i estan cursando,
aprovechando
estos dos mesos
de verano,
sus estudios,
avanzando,
trabajo
para el próximo
año
o en máster,
en doctorados,
etcétera,
etcétera.
Yolanda,
sota la direcció
dels tècnics
i de la
vicerrectora
María Vargaslló,
està
de alguna manera
fent catas,
catas,
como si fueran
catas tectónicas,
de aquello
que sobresale más
y que de alguna manera
enriquece
la formación,
formación complementaria
de estos chavalitos.
És un cas,
el castell,
és un cas ben clar,
no?
Els castells
d'un,
d'un fet
tradicional molt destacat
i també,
ho comentava vostè,
molts valors,
valors,
doncs,
l'amistat,
en fi,
la solidaritat
treballant aquí,
no la piña,
la piña,
el treball
colaboratiu,
és molt important,
tot està coordinat a les ordres del que diries la torre humana,
com diuen, en mi terra, en Teruel i en el rest d'Espanya,
però això és molt important, perquè el treball col·laboratiu,
el treball en equip, se impone i lo estem necessitant en aquests moments.
En aquests moments un poc difícils, tant des del punt de vista econòmic,
però d'alguna manera aquests xavalits seran els dirigents del país del futur.
Molt bé, Saturnino Jiménez, moltes gràcies.
De res.
I també volem parlar amb una de les monitores, és la Núria.
Núria, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Està molt bé això, no?, que aquesta canalla tan petitons
no puguin aprendre com és el món castellà des de dintre, no?
Sí, està molt bé, home, de fet, sent una tradició de Tarragona,
ja va bé que des de petits els ensenyin què és i com va tot això.
Per què ara que es n'ensenya que hi ha per aquí, de quina edat tenen?
Doncs tres o quatre anys, més o menys, són els de P3.
I com ho veus, com els veus, com reaccionen?
Home, estan una mica, tenim alguns conceptes encara una mica confosos,
però bueno, es nota que són de Tarragona i que han vist castells
i que saben de què va una mica tot això.
La noia que t'acompanya, tan maca, com es diu?
Com te dius?
Maria.
Hola, Maria.
Hola.
Tu, què et sembla això dels castells?
T'agrada?
Sí.
Però tu segur que ja n'havies vist de castells alguna vegada, eh, que sí, que a Tarragona?
I què et sembla, quan veus que puxen cap amunt?
És que jo no vaig a que col·le, eh?
No, tu vas a un altre, on vas? A un altre lloc?
A Bàbila.
A un altre lloc, a un altre col·legi.
Però tu has vist mai una autosia castellera?
Has vist castells, segur, no?
Sí.
És que he vist una pel·lícula de la Ramoncel de Castells.
Veus? Estan informats, eh?
I què et sembla, si les castelletes que puxin un damunt de l'altre i la canalla baixi cap amunt?
Han de ser molt valents, no?
Sí.
A tu ara provaràs aquí, posaràs una faixa i provaràs de puxar, a què et sembla?
Però com pujo, si no tinc escala?
Perquè pujis pel darrere, d'una altra noia a noia, llavors ho hauràs d'anar puxant per la faixa, després dels espatlles, al cap, fins a arribar a dalt.
Ja veuràs com, segurament podràs tirar molt amunt, eh?
Sí.
A tu, quan fossis més gran, t'agradies ser castellera, d'alguna colla, d'aquí?
No.
No, perquè et fa una mica de...
Sí, de por.
Bueno, però està tot controlat, eh? Maria, moltes gràcies.
Adéu.
Doncs la Maria, que bé, coneix el món castellet, però ho coneixem d'aquella manera, no?
Sí, sí, encara som petits, però bueno, esperem que això ja els serveixi per anar coneixent més.
Molt bé, Núria, doncs sou uns quants monitors aquí, veig, no?
Uns quants, uns quants.
Moltes gràcies, que vagi bé.
Merci, adéu.
I també s'acompanya la vicerrectora d'Estudians i Comunitat Universitària, Maria Bargalló, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Déu n'hi do, no? Quina activitat bonica, no? Per la canalla.
Home, Déu n'hi do, és d'aquestes maques que se't donen gust que comencin a veure com es fan els castells,
com s'organitzen i que prenguin nota del que és la tradició, no?
Això és un campus, és a dir, que ja aquesta activitat, però també d'altres, no?
Quina és una mica la filosofia de fons?
Doncs, bàsicament, és oferir als fills, als persones relacionades a la comunitat universitària,
però també amb altres persones de fora, als dels fills del col·legi de pràctiques,
que és amb qui té un vincle especial també a la Universitat de Rovira i Virgili,
una activitat d'estiu.
A partir d'això, el que intentem és també transmetre alguns dels elements específics
de la Universitat de Rovira i Virgili, que pot aportar de manera diferent, si voleu dir-ho així,
amb aquest campus d'estiu.
Per tant, diguem-ne, ho intentem vincular també a les activitats de recerca,
a les activitats de divulgació que nosaltres fem com a universitat.
És fer un campus, però donar-li contingut, no?
Un sentit, és a dir, que no fos només omplir una sora, sinó que, a més a més,
hem d'estar tots plegats que hagi un rerefons, important.
És això, penso, la clau.
Jo crec que els pares és el que volen, que també demanen les criatures.
Està clar que ara volen descansar perquè són merescuts,
perquè han estat treballant durant tot el curs,
però el lleure també cal trobar-li, diguem-ne, algun sentit.
i, per tant, el que és el que intentem de totes totes,
amb la gent que ens ajuda, evidentment, amb els monitors, amb els coordinadors,
que estan duent a terme aquesta tasca directa,
que ho vincula també als nostres estudis de Ciències de l'Educació.
És fonamental per a nosaltres aquest enllaç també,
perquè ens permet que els nostres estudiants vegin
què és el que es pot treballar en aquests casos
i també que els petits puguin veure també una petita, diguem-ne,
aproximació al que es fa a la universitat, no?
Aquí hi ha, bàsicament, nens i nenes, infants,
amb els pares que no estan aquí, també deuen estar contents, no?
Home, i tant, no, no, la qüestió és que ens els confien any rere any,
ja és una activitat que té una certa tradició,
i, per tant, vol dir que aconseguim, jo crec,
els objectius que ens havíem proposat el primer any,
quan ho vam plantejar i vam trobar, diguem-ne,
hi ha una bona receptivitat,
i jo crec que l'hem anat incrementant any a any
perquè hem trobat que fèiem bona feina.
i, vaja, jo no estic convençuda,
perquè la gent que hi treballa fa molt bona feina.
Són cinc setmanes, no?
Cinc setmanes?
Cinc setmanes, sí, sí.
Són, bàsicament, les que, diguem-ne,
enllacen des del final de curs dels nens i les nenes
amb el que seria l'enllaç amb les vacances d'agost, diguem-ne.
Molt bé, Maria Obreguello, moltes gràcies.
No, gràcies a vosaltres, com sempre.
Doncs, continua aquest taller,
ara han tret a Josep les faixes,
i en aquests moments estan enfeixant
amb algun d'aquests nens i nens que han vist petitons,
els acaben de posar la faixa que,
pràcticament, els hi cobreix tot el tòrax,
perquè les són molt petitons,
i la faixa els arriba,
podem dir que, pràcticament,
dels aixelles fins a la cintura.
S'estan enfeixant i continua aquest curs
en aquesta part d'aquí de les pràctiques.
Després, com ens deia el Xavi al començament,
aniran a la zona del darrere,
on hi ha aquella part d'inflables,
i allà ja podran exercir el fet castellet
a propi, és a dir, puxar,
enfilar-se una miqueta per practicar
i per conèixer així, de prop,
el que és el món castellet a través d'aquest campus
d'estil de l'URB,
i en concret d'aquesta colla,
la colla jove dels xiquets de Tarragona.
Això és tot des d'aquí,
des d'aquest campus,
des del col·legi pràctiques.
Fins ara, molt bon dia.