...
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa.
Ahir encetàvem un joc, un espai de participació,
un concurs, podríem dir,
que pretén buscar el fet o els fets més importants
dels darrers 25 anys a la nostra ciutat.
Coincidint amb el 25è aniversari d'aquesta casa de Tarragona Ràdio,
enguany estem de festa, d'aniversari.
Doncs des d'ahir i durant aquests dies fins al 17 de febrer,
cada dia tindrem les vostres trucades,
si voleu participar, si voleu jugar amb nosaltres,
a través del 977-24-4767,
perquè entre tots volem buscar aquestes notícies o aquests fets
que a nivell personal cadascú consideri
que han estat els més importants per a la ciutat de Tarragona.
Estem parlant d'un període que arrencava el 1986
i fins ara, fins a l'actualitat, fins al 2011.
Per vosaltres, quina creieu que ha estat la gran notícia
d'aquests darrers 25 anys?
És el que farem cada dia des del matí de Tarragona Ràdio
durant uns minuts i també amb la participació
d'alguns dels representants de la societat civil,
de les entitats i de les associacions de la ciutat de Tarragona.
Ahir, a aquesta hora, saludàvem el president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ignaci Soler,
per buscar-li, per preguntar-li precisament
pel que considera el fet més important d'aquests 25 anys.
I avui li volem preguntar al president de la Federació d'Associacions
de Veïns de Tarragona, el senyor Antoni Peco.
Senyor Peco, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Des del punt de vista de moviment veïnal,
i, en fi, vostè com a president ja des d'Afanys de la Federació,
veient aquesta perspectiva dels últims 25 anys,
quina notícia o quines notícies creuen
que han estat les més importants per Tarragona?
Bé, jo crec que l'afentat del RAC a l'any 87
va ser un avanç i un després de la percepció
de la seguretat a la nostra ciutat,
sobretot els rics, de conviure amb la indústria química.
Per tant, aquest va ser un gran insult per la ciutat,
malauradament,
i va marcar, doncs,
tot un avanç i un després, no?,
sobre la seguretat química a la ciutat.
Haurien millorat molt en aquests 25 anys,
serran precisament d'aquell accident tan greu?
Sí, sí, evidentment,
s'han implementat molt les mesures de seguretat
i també ha despertat molta...
bé, doncs molta inquietud
en el moviment veïnal
sobre aquestes accions que es produeixen
i, sobretot, els incidents que es produeixen
a l'entorn petroquímic de la ciutat.
Era el 12 de juny del 1987.
Han passat pràcticament 24 anys
d'aquell atemptat d'enpatrol.
Senyor Antoni Peco,
president de la Federació d'Associacions de Benz de Tarragona,
gràcies, doncs, per atendre aquesta trucada del matí
de Tarragona Ràdio
i per haver participat en aquesta elecció
de les notícies o dels fets més importants
de la nostra ciutat en aquest quart de segle.
Gràcies.
Vinga, a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, adéu-sia.
Com dèiem, era el 12 de juny del 1987.
ETA atemptava contra el ràc d'enpatrol.
Milers de persones fugien aquella nit de casa seva
davant de les flamarades que sortien del polígon petroquímic.
Aleshores, Ràdio Fòrum,
l'emissora municipal de Tarragona,
la que després esdevindria Tarragona Ràdio,
narrava amb diferents col·laboradors
i amb diferents professionals
aquella nit de pànic a la nostra ciutat.
Aquest és un dels moments del programa especial
d'aquella nit del 1987.
Ens hem traslladat des del mateix pantanal de la César,
si no m'equivoco,
fins aquí mateix de la ràdio en cotxe
i hem estat comproment la situació que està a la gent.
N'hi ha molta gent que suposo
que ens està seguint a través de la ràdio
i no sap ben bé el que ha passat.
Sembla, suposo que ja ho heu informat abans,
jo no ho sentia, a través de l'antena,
que ha explotat dos, dos, almenys un,
i després s'ha produït una altra exposió
i exposions més petits a la zona petrocrímica de Tarragona.
De totes formes,
la gent convindria que es tranquil·lzés,
que no es traslladés cap allà,
perquè n'hi ha molta gent que s'està traslladant
cap a la zona de la plaça Imperial Tàrrec
o el govern civil està de ple, de gom a gom.
Aquesta veu és la de Jordi Bartran,
col·laborador durant molts anys d'aquesta casa.
Ha estat gestor cultural a l'Ajuntament de Tarragona
i, en fi, col·laborador del Matí de Tarragona Ràdio.
L'any 1987 ja col·laborava a l'antiga Ràdio Fòrum
i aquella nit, aquella matinada,
narrava, com ara hem sentit,
el pànic de molts ciutadans
si feia recomanacions a molts terraunins i terraunines
perquè no sortissin de casa seva
davant d'aquell atemptat amb patrol.
En fi, han passat moltes coses en aquests 25 anys
a la nostra ciutat.
Us convidem a que jugueu amb nosaltres,
a que participeu, a que concurseu,
a que d'alguna manera voteu
la que creieu que ha estat per vosaltres,
a nivell personal, la notícia més important
o la notícia o el fet que més us ha impactat
en aquest quart de segle.
Tenim el telèfon obert.
Esperem les vostres trucades.
El 977 24 47 67.
A més a més, tots els que participeu
entrareu en el sorteig d'una gran panera
que estem preparant amb embotits Germo,
una gran panera dels 25 anys de la ràdio
i que sortejarem en el programa especial
que farem el dijous 17 de febrer
a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Un programa especial amb moltes sorpreses,
molts convidats i en què ens agradaria molt
que com a mínim durant una estona
ens acompanyéssiu.
Estarem en directe, com dèiem,
a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Això serà el 17 de febrer.
Regalarem la gran panera
i esperem les vostres trucades
com la que tenim ja a punt
ara mateix al telèfon de la ràdio.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Soc Montse.
Montse, què més?
Montse Feliu.
Què tal, Montse?
Bé.
Què tal, Alfred?
Bueno, el anem passant.
Sí, d'aquella manera, com podem, no?
Sí, com podem, ben tapats, però Déu n'hi do, eh?
Molt bé.
Montse, escolta, recordant, fent una mica de memòria,
per tu, pensant en els últims 25 anys,
quina per tu ha estat a nivell personal
la notícia més important per a la ciutat de Tarragona?
Doncs mira, la que han dit abans
era la que a mi em va impactar més.
La d'Empetrol.
Sí, sí, de l'Empetrol.
Per què?
Bé, jo era joveneta encara
i, bueno, vaig veure que els meus pares s'espantaven,
que teníem que marxar de casa
i, clar, això me va impactar.
Dic, bueno, què passa, no?
I sí, sí, va ser molt fort.
I vau arribar a marxar de casa?
Sí, sí, sí, sí.
Vam agafar el cotxe i se'n vam anar
i, bueno, no massa lluny,
però van dir, hem de marxar,
que això, a veure què passarà, i sí, sí.
Que fort, eh?, quan ho pensem ara.
Sí, sí, és que, vamos, jo tenia 14 anys.
Però sí, sí, és el que me va impactar més.
Segons dubte, tu, a la teva família
hi ha moltíssims terraonins,
aquella fugida, que ara seria segurament impensable.
En fi, no sabem què passaria,
però, en fi, segurament la reacció seria molt diferent.
Sí, sí, era marxar i fugir pel que pogués passar.
Doncs mira, era el juny del 87.
Mira si han passat anys.
Sí, sí, doncs és el que recordo més.
Perfecte, doncs Montse, moltes gràcies per haver participat.
et dono el número 3, perquè tindràs aquest número
per uns sortets, això, de la gran panera
que regalarem el dia 17 de febrer, d'acord?
Molt bé, i moltes felicitats.
Felicitats a tu també.
Moltes gràcies.
Vinga, a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu, bon dia, adéu.
I per vosaltres,
quina ha estat la notícia més important d'aquests 25 anys?
Quina notícia us ha impactat més?
977, 24, 47, 67.
Entre tots, com si fos una votació,
volem triar els fets més impactants
o que, en fi, han estat els més alegres,
perquè també hi ha hagut notícies molt positives
i de molta alegria per a la nostra ciutat.
I per vosaltres, quina ha estat aquesta gran notícia?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Maria del Carme Pinyol.
Què tal, Maria del Carme?
Bé, he escoltat la ràdio.
Has sortit de casa o no?
Sempre.
Sí, sí, oh, quin fre,
les mans m'han quedat congelades.
Ara ja tenim dos graus,
segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
Fixa-t'ho, quina temperatura de luxe,
tenint en compte que fa un parell d'hores
estàvem a 3 sota 0.
Jo fa molt de temps, molt,
però molt, molt, que no tenia tant de fred.
Jo crec que és temperatura rècord,
dels últims 10, 15 o 20 anys, diria,
perquè...
20 anys potser no, eh?
No ho sé, no ho sé,
jo tampoc tinc tant de memòria,
però arribar 3 o 4 sota 0 a Tarragona, ciutat,
és tenir molt de fred.
A la matinada, la matinada,
fa un fred a la matinada, al llit, eh?
sense un...
No sé quina hora és,
perquè no miro el rellotj,
però noto l'enfredor.
Mària del Carme, escolta,
per tu, buscant una notícia
o un fet que t'hagi impactat en aquests darrers anys,
quin seria?
Bueno, mira, n'hi ha moltes de notícies,
perquè són molts anys,
però jo potser...
Aquesta de l'enpatrol,
o del...
Aquesta, esclar,
és una notícia que estàs atenta
i estàs escoltant la ràdio
tot el rato.
Inclús en totes coses amb altres emissores
i totes les emissores parlaven d'un mateix.
Sí.
És a dir, et va...
Te'n recordes aquella nit?
Sí, va impactar aquesta,
però jo la notícia potser
molt important, molt important,
no ho sé,
com que soc de Tarragona,
doncs la del patrimoni mundial...
La del patrimoni mundial.
De la...
Sí, sí, de l'UNESCO.
De l'UNESCO.
Te'n recordes?
Aquesta, no sé, és una...
Te'n recordes de l'any, Maria Alcarma?
Sí, és el 2000, no?
Sí.
Estava la Maria Mercè Martorell
i l'Albert Vallvert, no?
Exacte.
de cultura.
Ara hem celebrat el 3è aniversari,
va ser a finals de l'any 2000
i va ser la designació de patrimoni mundial.
I de seguida ho van dir, eh?
Quan ja va sortir,
nominada,
ja ho van dir per l'emissora.
Va ser una gran notícia, sens dubte.
Sí, sí, va ser...
Tothom ho esperava.
Jo crec que molta gent ho esperava, eh?
Exacte.
Sí, és una alegria, no sé,
és de Tarragona
i almenys és coneguda per tot el món.
Que, clar,
hem tingut notícies bones i dolentes,
doncs segurament el millor també
és quedar-se amb les bones.
És la que més alegria t'adona,
les altres eren tristes.
A veure,
no totes són tristes, eh?
La dels focs,
la d'en Patrol,
després de l'accident aquell que va bé
per allà a l'Hospitalet,
no?
Sí.
Bueno, no me'n recordo com s'hi diu allò ara.
Sí, sí, sí.
Tota aquella gent tristes, no?
N'hi ha d'importants,
però jo trobo que aquesta t'adona,
no sé.
Molt bé,
doncs te l'apuntem, Maria del Carme,
t'apuntem el nom,
t'apuntem el tema de la notícia
del Patrimoni Mundial
i et donem el número 4
pel sorteig d'aquesta gran panera
que farem el dia 17.
A veure si ens pots acompanyar
una estoneta
allí a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Home,
tot el rato, no?
Perquè comencem a les 7 del matí,
no?
Home,
tampoc començarem a les 7,
potser començarem a les 9.
Ah, val.
Ja us ho explicarem,
Maria del Carme.
Val, val.
Moltes gràcies.
Que vagi bé.
Adéu, bon dia.
Farem un programa especial
el dijous 17 de febrer
perquè farà tot just
aquell dia 25 anys
de les primeres emissions
de l'emissora municipal
de Tarragona.
En aquell moment
va començar la història
amb el nom de Radio Fòrum
i de seguida es va convertir
en Tarragona Ràdio.
Si voleu jugar amb nosaltres,
si voleu fer memòria
i recordar les notícies
més importants,
9, 77, 24, 47, 67.
En aquests anys
han passat moltes coses,
per exemple,
unes inundacions
que va haver en un càmping
de biesques
i que van provocar
5 víctimes
de la ciutat de Tarragona.
També això ho vam recollir
als micròfons
de Tarragona Ràdio.
Se nos vino
una avalancha de agua
encima
que no nos dimos de cuenta.
Entonces, pues fuimos
arrastrados
todo corriente abajo.
Mi marido, mi hijo y yo
pudimos agarrarnos
de seguida
a un primer árbol
que había,
pero después
vino un matrimonio
también.
Se agarró
también al árbol,
éramos 5.
En el árbol
entonces bajaban
muchos troncos
y piedras y todo
y el árbol empezó
a crujir
y empezó
para romperse.
Aquesta dona
de Tarragona
va ser testimoni
d'aquella tragèdia
del càmping
de Biescas.
Afortunadament,
moltes persones
van sobreviure,
però malauradament
vam tenir
morts
de la ciutat
de Tarragona
en aquell mes
d'agost.
Era el mes
d'agost
del 1996,
aquelles inundacions
tan greus
del càmping
de Biescas.
Més trucades
al telèfon
de la ràdio.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Jaume Guillem.
Jaume Guillem.
Des d'on truques,
Jaume?
D'aquí de Tarragona.
Estàs treballant
o a casa?
No, estic ingressat
a l'hospital.
Carai, què dius?
Però no és res greu,
no, suposo?
No, porto un any
i pico i he ingressat.
Carai, per quina raó
si es pot saber?
Sí, que em van tenir
que em posar
els dits al peu
de la cama esquerra
i la cosa
va a poc a poc.
Bé, no.
Però va bé.
Estàs a Joan XXIII?
No, aquí vaig
al cap llevant
de 30 tecles.
Molt bé.
Així que la ràdio
et serveix també
de companyia, no, Jaume?
M'imagino.
Sí, tant, i tant.
Doncs, en fi,
ens alegrem
que també serveixi això
per acompanyar
i per entretenir-vos
a les persones
que esteu
en un centre sanitari,
com és el teu cas.
Escolta, Jaume,
doncs, si has trucat,
suposo que em podràs
recordar alguna
de les notícies,
potser el que més
t'ha impactat
d'aquests últims 25 anys
a Tarragona.
Sí, però mira,
quan va pujar el Nascen
a primera divisió.
Sí, senyor,
encara no ens ho havia dit
ningú,
una notícia tan positiva.
Te'n recordes l'any?
El 2006.
Exacte.
El 2006.
El 2006,
el 3 de juny
del 2006,
que vam anar a l'estadi de Chapin.
Ets aficionat al futbol?
El Nascen,
per mi el Nascen primer.
El Nascen primer.
El Nascen, el Nascen.
Molt bé, doncs, Jaume,
escolta,
t'apuntem també amb el nom,
amb la notícia
de l'ascens del Nascen
a primera
i et dono el número 5
perquè farem aquest sortatge
a la Gran Panera
el dia 17 de febrer
i escolta,
que et recuperes
el més aviat possible.
Vale, sí,
per aquestes coses
em toques
que no tinc tant
que no et digui
tant,
m'avisaríeu per telèfon?
I tant,
i tant que t'avisarem.
Ho direm per la ràdio
i en tot cas,
aquell dia
doncs,
ho anirem comentant
i ens pots trucar tu també
i et tindries el regal,
evidentment,
aquesta Gran Panera
que estem preparant.
Molt bé,
moltes gràcies.
Jaume,
gràcies i que et recuperis.
Vinga, moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Vinga, fins ara.
Estem encara recordant
fets que han passat
en aquests 25 anys.
L'any 94,
per exemple,
l'enderrocament
de les casernes
militars
de l'Avinguda Catalunya,
on ara hi ha
la Universitat Rovira
i Virgili.
Us en recordeu?
No cal que els digui
que avui ja és un dia
de festa.
Tarragona està de festa
i nosaltres també.
No hi ha dubte
que el govern de la Generalitat
des de fa ja bastants anys
ha intentat fer una transformació
del sistema universitari català.
I això s'ha anat fent
pas a pas
i una part molt important
d'aquesta expansió universitària
per Catalunya
va ser, evidentment,
la territorialització
de les universitats.
Cosa que comportava,
entre d'altres,
la creació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Un dia important.
Aquesta veu
correspon
al que va ser
conseller de la Generalitat
Josep Laporte,
conseller responsable
de l'àrea d'universitats
que venia a Tarragona
per participar
d'aquell enderroc simbòlic
de les casernes militars
perquè el conveni
incluïa
que la Universitat
de Rovira i Virgili
construiria allà,
a l'Avinguda Catalunya,
el gran centre universitari,
el gran campus
de la universitat
que ara és,
el que ara coneixem.
Allà hi havia
fa escassament
poc més de 15 anys
aquelles casernes militars,
les casernes
general Contreras.
Us en recordeu segur
d'aquesta notícia,
d'aquest fet.
Anem a recollir
una altra trucada,
serà l'última
d'aquest matí de dimarts.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Què tal?
Bé.
La Mar Cossó, no?
Sí.
Què tal, Mar?
Molt bé.
Molt de fred?
Una mica.
Sí, no?
Una mica, bastant.
Però en fi,
és el que toca en aquesta època
de l'any.
És el que toca, exacte.
Mar, digue'm,
per tu,
quina ha estat
la notícia
més impactant
d'aquests anys?
Bueno,
ja heu dit
unes quantes,
però jo crec que
una de les que més
em va impactar
i la tinc molt present
va ser l'explosió
de la casa de gas
de la Rambla Nova.
I, bueno,
va ser...
i sobretot,
va ser un dia
molt trist
per Tarragona.
Va ser
el de l'atemptat
del conseller
del Partit Popular,
el Blanco.
Sí.
Com tot a Tarragona
s'ha de tirar
a la manifestació
aquella que ens van pintar
les mans blanques
a la Rambla Nova.
No li he vist mai
tanta solidaritat
per una persona
contra el terrorisme
a la ciutat de Tarragona.
Va ser una
de les manifestacions
més multitudinàries
de la història
de la ciutat.
Jo que jo recordo
i va ser la meva,
que jo recordo.
Sí, sí.
Era el juliol
del 1997.
És a dir,
hem passat ja
més de 13 anys
com passa el temps.
I l'explosió
de la casa
de la Rambla Nova
molt més recent
en aquest període.
Em sembla
que han passat
cinc anys
concretament
de l'explosió
que també ens va...
En fi,
va ser com un sutrac
en una nit
del mes de novembre
d'ara fa cinc anys.
Molt bé, Mar,
doncs t'apuntem
també a aquestes dues notícies,
t'apuntem el nom
i et donem un número,
el número 6
per aquest sorteig
de la panera,
d'acord?
D'acord.
Gràcies.
Que vagi molt bé.
Adéu, bon dia.
Adéu, adéu.
Avui, de moment,
ho deixem aquí.
Per en fi,
les línies continuaran obertes
cada dia
durant una estona
al matí de Tarragona Ràdio
i amb els testimonis
de moltes veus
anirem recordant
les notícies
i els fets
més importants
que han passat a Tarragona
en aquest quart de segle
perquè Tarragona Ràdio
també celebra
aquest 25è aniversari
i ho vol fer
amb els seus oients.
a Tarragona Ràdio