Doncs anem per feina perquè el que ens està passant
la tònica general aquests dies dins la ràdio
de les festes és que hem d'anar
correcuit amb les entrevistes, tenim moltes coses
de què parlar, molts són els protagonistes de la festa
i aquesta entrevista d'avui la farem
conjuntament amb dos protagonistes i molt ràpid
perquè els hem de deixar lliures, ells són
dels que entraran amb les bandes de música
que faran l'entrada de músics, perquè són músics.
Tenim per una banda el Toni Guerra,
Gareller. Toni, bon dia.
El Toni és
pertany, veig, als Garellers
de l'Alfàbrega, sou els que organitzeu
per aquest cap de setmana, diumenge concretament
a la segona edició del Vall de Grales Petit.
Sí, senyora. Ara en parlarem. Molt bé.
Perquè comencem, si us sembla, parlant amb el Francesc Sanz,
director musical del
que veurem també aquest dissabte,
aquest cap de setmana concretament dissabte,
organitzat
també tots dels Garellers de Tarragona, Toni,
ets el director musical, i per tant
part de l'organització d'aquesta mostra
de bandes de cornemuses. I tant, sí.
Dissabte, això és la primera vegada que es fa. Dissabte a la tarda, sí.
I és, donem-li la importància
que té, perquè és molt important això. No només és la primera
vegada que es fa, sinó que és un acte
únic.
Bàsicament
perquè serà el primer cop
en què es pot trobar
junts tot aquest tipus d'instruments
que hi ha a la península.
Cornemuses, aclarem que són cornemuses,
que són el nom genèric. Sí, mira, les cornemuses és un nom genèric
que és la família
que hi ha arreu del món
dels instruments
amb bot, diguéssim, com
les gaites, el sac de jamecs,
tot aquest tipus d'instruments. Instruments que porten
una bossa d'aire. Exacte,
és un bot on s'acumula l'aire
i diferents tubs, exacte,
diferents tubs, doncs, ja sigui per fer melodia
o per fer el pedal o un baix
continu. Cornemuses
és el nom general, en les diferents
regions del món. Exacte,
cadascú, exacte, vull dir, hi ha uns instruments que, és evident que els més coneguts són els escocesos o els gallecs i tot això, però d'aquests instruments n'hi ha a Rússia, n'hi ha a Turquia, n'hi ha a Algèria, n'hi ha a França, n'hi ha a molts llocs.
Nosaltres en diem sac de jamecs, aquí a Catalunya, i sembla que les cornemuses catalanes, els sacs de jamecs, tenen algunes característiques diferents d'altres.
Sí, sí, sí, cadascú té les seves característiques particulars, la qual cosa, tant en la forma com amb el so, fa que es pugui veure que és un instrument diferent.
Atenció, perquè els sacaires de Tarragona
sou dels pocs, no m'atreviria de dir l'únic, però sí dels pocs grups que hi ha de sacaires
a Catalunya. A veure, el sac de jamecs és un instrument que
es va perdre del tot, els anys
55 o així van morir les dues últimes persones
que l'havien tocat, de tradició oral,
i a partir de l'any 83 es va recuperar un altre cop
per a les nostres festes. Llavors, sí que és un instrument que des de llavors fins ara
ha estat molt present en les festes.
Aquí a Tarragona fa molts anys
que surten diverses formacions, amb el Vall de Serra Llonga,
amb el Vall de Valencians
i algunes altres formacions. Primerament per Setmana Santa, m'han explicat.
També, llavors, el que és el cas
és que
com a agrupació, diguéssim,
amb un pensament
bandístic i una agrupació nombrosa
de sacs de jamecs, és l'única.
Això sí. Perquè quanta gent sou
als sacaires de Tarragona? Sobre uns
30 i escaig. I això ja fa goig, ja?
Sí, entre
27 sacaires i 8 timbalers.
Això fa goig i fa soroll. Exacte.
I heu anat a representar Catalunya en diferents festivals internacionals.
Hem anat a tocar en llocs que nosaltres creiem molt importants, com a sacaines de la germandat del Sant Exceomo vam tocar amb una audiència papal el dia de Sant Pere de l'any passat.
vam tocar a Roma, al Palau de Sant Pere, vam tocar al Virulai.
Això amb una audiència papal.
I llavors, també aquest estiu, hem assistit a Astúries a una de les més importants trobades de bandes que hi ha a la vila de Candàs.
Els de Candàs seran una de les bandes que participaran aquest dissabte.
Doncs anem ja directament al tema. Parlem d'això perquè aquesta importància, diguéssim, dels sacaires de Tarragona, a vegades malauradament més coneguts fora, que no pas a casa.
Sí, sempre passa això.
Bé, ja voldríem que no, però vaja, és així, eh? Us ha donat prou forces com per organitzar aquesta primera mostra, primera trobada de bandes de Cornemuses.
Qui vindrà? Això serà dissabte.
Mira, a veure, d'entrada hem intentat agrupar tot això que deia, totes les formacions, tot aquest tipus d'instruments que hi ha a la península, que tampoc no són pocs.
I no només això, sinó que, a més a més, els grups que vindran són significatius dintre les seves regions o dintre les seves formacions, diguéssim.
O el millor de cada casa, no venen aficionats, sinó que venen professionals.
No, no, no, exacte, exacte. Vindran de les millors. Per exemple, de Mallorca vindran la colla de Xeremies de Sòllar, una colla amb un bagatge important no només a l'illa Mallorca, sinó que han actuat a Alemanya, Escòcia...
Ells ens representaran l'instrument germà del Sà, que són les Xeremies mallorquines, que de fet és el mateix instrument, però tocat a l'illa de Mallorca.
També vindran d'aquí, molt proper també, la formació de gaites de boto de Saragossa.
La gaita de boto és l'instrument, la corna musa de l'Aragó.
També una banda amb uns 30 gaiters i tot això.
També d'aquí a Catalunya vindrà una formació que agrupa sacs de jamecs i flabiols i això de Vilanova, que es diu la sacairada.
Que doncs diguéssim, la sacairada no només té sacs sols, sinó que té altres instruments i diguéssim, una formació més o menys germana, la nostra d'aquí a Tarragona.
També vindran una mostra de banda de gaites gallegues, en aquest cas són de Cornellà, però sabeu que aquí la migració gallega sempre ha sigut molt nombrosa i tot això i molt mantenidors dels seus costums.
I aquesta banda que vindrà, tot i ser d'aquí, participa als artàmens que fan de lliga, hi ha una lliga de bandes gallegues, hi ha una lliga.
Com la lliga de futbol.
Exacte, exacte, hi ha un campionat, sí, sí.
I aquesta banda, doncs també alguns anys guanyant la lliga, tot i ser una banda d'aquí.
I per tant és un exponent magnífic del que seria la gaita gallega i també hi haurà la banda d'astoriana de Candàs, que precisament són els que en guanyen guanyant la lliga aquesta.
Tot i ser una banda d'astoriana, participen a la banda de lligues, a la banda de la lliga gallega i l'han guanyat.
Jo et deia que són bandes d'una altíssima qualitat i amb un prestigi molt gran.
Això tindrà lloc, atenció, eh, totes aquests cornemusses, sac de jamecs per entendre'n, tots junts dissabte a la tarda, on?
Exacte, comença a les 6 i començarem des de la Rambla i anirem pujant per la Rambla, pujarem cap a la plaça Verdaguer i pujarem pel carrer Portalet i cap al carrer Major.
Exacte, tocant pel carrer en Cercavila fins a arribar aquí a la plaça de les Cols, on cada grup farà una mostra del seu repertori i de les seves formes d'interpretació.
Quantes persones vindran, que calculeu més o menys perquè després les bandes dels músics venen acompanyats i tal?
Sí, seran més de 200 músics.
Ostres!
Sí, sí.
Això és molt de soroll.
Sí, sí, sí.
Això ho farem tremolar a Tarragona, sí, sí.
Déu-me'n.
Què ens sorprendran?
Què ens hem de fixar, eh?
Per a aquells que ho escoltarem per primera vegada, que no tenim ni idea de les cornemusses, què és curiós?
Mira, jo d'entrada ja crec que precisament la forma de cada un dels instruments, veurem que tots són un bot, del qual hi surten tubs, no?
Però, per exemple, els argonesos van amb uns vestits molt virulats, els gallecs tenen una manera de portar-ho molt marcial, els asturians, la gent pensarà, mira, els de la cidra el gaitero, no?
L'anunci aquest de Nadal i tot això. Una mica les formes i el vestuari ja és impactant.
I llavors sí que es veurà el punt en comú que tenen, que és aquesta força del so i aquest so constant i saturat que tenen aquest tipus d'instruments, no?
Que ja és el punt en comú...
Ara ho has dit. Constant i saturat, eh?
Sí, sí, no, no, és la definició...
Joan Maria, l'estratènic, diu, ui!
És un instrument que quan comença a tocar no només no para, sinó que no té, sempre m'entén, no té variació d'intensitat, eh?
Mira, és curiós.
És una de les característiques grans d'aquests instruments, no? Els altres instruments tots poden tocar fort, més fluix, més es pot matisar
i en canvi aquest tipus d'instruments, una de les característiques que tenen, que és pel fet de tenir el bot, és que no hi ha cap matis ni cap dinàmica que se'n diu en el so.
I sempre és aquesta contundència del so.
Francesc, avui no tenim temps perquè anem apretadíssims de temps i vosaltres heu d'anar també a preparar-vos per l'entrada de músics, però escolta, les cornemuses, el sac de Gémex es mereix una entrevista i el sac Aires de Tarragona també.
I tant, i tant.
Que vagi molt bé, no tanquem micròfon si vols intervenir ara, però que ja us desitgem que us vagi molt bé.
Moltes gràcies, doncs esperem a tots el dissabte a la tarda.
Des de la partida de les 6 de la tarda, des de la Rambla Nova i mira cap amunt, cap aquí a la plaça de les Cols.
Exacte, a seguir el so.
El Toni Guerra ens acompanya també, ell pertany als grallers de l'Alfàbrega. Toni, bon dia.
Hola, bon dia.
I vosaltres organitzeu una altra de les activitats de música tradicional, la segona edició del Ball de Gralles Petit.
Sí, és una proposta arrel que aquí a Tarragona ha tingut tant d'impuls el que és tota la vessant de la vessant de la vessant de la tecla petita,
amb tots els actes que es fan i que cada any s'han sumat tant en participació com en elements,
tant el que és la cercavila de la vessant de la tecla petita com el que és la baixada de la ligueta, com la vessant de les escoles.
L'any passat ja vam voler sumar una proposta més i en aquest cas balls de gralles convencionals se'n fan habitualment a les festes majors,
però creiem que un ball de gralles orientat al públic infantil, almenys nosaltres no en teníem constància de que n'hi hagués cap.
Llavors vam intentar dur a terme una proposta d'aquestes característiques.
Però a Matissem és un ball de gralles per al públic infantil o tocat per amants petites?
No, és un ball de gralles destinat al públic infantil.
Sabeu que escudets els que toqueu, eh?
Sí, això sí, bastant crescudets.
I què fer? Un repertori especial, doncs?
Bé, la idea del... A veure, clar, en un ball de gralles convencional el que és habitual és que els grups de grallers
interpreten peces de qualsevol característica i la gent espontàniament balla.
Clar, el que passa és que amb la canalla és difícil que si això no ho dirigeixes una miqueta
que la canalla per si sola es posi a ballar les peces que tu toquis.
Llavors aquest ball de gralles no només és el grup de grallers que participa d'aquest ball
sinó que hi ha tota una sèrie més d'elements com són en primera part els dos gegantons
que hi vam treure a la Cercavila, l'Espineta i el Cargolí,
que són dos gegantons, un en forma de gralla i l'altre en forma de timbal,
que conjuntament amb una persona que fa d'animadora a la plaça,
bueno, doncs fan tota una teatralització i cadascuna de les peces dirigeixen els nens
i organitzen, diguem-ne, un ball per cadascuna de les peces que interpretem.
És a dir, no és un ball lliure, els nens no han de ballar les peces que es toquen,
sinó que cada peça va acompanyada d'un ball i a vegades d'una explicació.
Això tindrà lloc, que no hem matisat l'hora, a dos quarts de set, segons em consta,
a la plaça dels Sedassos, no?
Correcte, sí.
El diumenge, sí.
És la segona edició, com va anar la primera, quina experiència teniu?
La veritat és que va anar molt bé, va anar molt bé.
Sobre previsió o fins i tot més?
Molt més del que es podia preveure.
De fet, a veure, tampoc cal córrer gaire perquè tots els actes que es duen a terme aquests dies a Tarragona
estan a rebentar i, bueno, hi ha gent per tot i la canalla és molt participativa,
la plaça dels Sedassos és un lloc idoni per fer aquest tipus d'espectacles
perquè s'està convertint una mica en aquesta plaça on hi van aparar tots els espectacles
d'aquestes característiques, de música tradicional, de gralles, pel públic infantil,
perquè té unes dimensions molt raonables per fer aquest tipus d'esdeveniments.
Hi va anar molt bé i la veritat és que els nens s'ho van passar molt bé, que és el que compta.
Es va passar molt ràpid, els nens es diverteixen perquè hi ha moltes propostes diferents,
hi ha coses que són més d'estil tradicional, com balls que es poden veure i ballar habitualment
i altres peces que potser són més noves, però que també hi apliquem alguns conceptes,
que sigui globus, que sigui carpes, que sigui confetis, que sigui algun tipus d'oquerografies
que fan perquè els nens puguin ballar.
Déu-n'hi-do. Potser d'aquí uns anys veurem un fruit, un derivat de tot plegat,
que és més nens, o sigui que seran els nens mateixos qui tocaran les gralles.
Home, jo crec que això ho estem veient, vull dir que aquí a Tarragona
els que han anat seguint la festa durant tots aquests anys hem passat...
Guanya la proposta aquesta de les mans petites, no?, des de la música tradicional...
Sí, hem passat uns anys en què, bàsicament, les formacions,
tant associacions i agrupacions de ball o de diferents elements del bestiari
eren molt consolidades i a nivell musical també,
i hem vist com en l'última dècada hi ha hagut un creixement exponencial de nens, no?,
i això enriqueix la festa perquè la fa més gran en si mateix,
perquè hi ha molta més gent qui participa, molta més gent vinculada des de dintre,
que de fer la festa, una de les gràcies que té és veure-la des de dintre.
Està molt bé participar i participar dels actes,
però si té alguna cosa d'especial la festa major de Tarragona
és poder-la viure, no només veure-la.
I el fet que hi hagi totes aquestes propostes infantils,
que n'hi ha moltíssimes, el que fa és que assegura
que la festa de Tarragona vagi creixent de forma permanent.
A més, les propostes infantils jo crec que també apropen els pares
a alguns actes que d'altra manera potser no haguessin vist.
Potser no tothom es fan de la música de gralles,
però el fet que es faci un val de gralles petits i que has d'acompanyar,
dius, bueno, doncs em fa gràcia que el nen ho vegi, no?,
l'acompanyo i jo com a pare ho descobreixo també.
No, no, els pares, jo segurament,
molts de pares estan descobrint facetes de la festa major
que possiblement no havien descobert.
A veure, una de les coses molt, molt interessants
i que això també crec que és bastant patrimoni de la nostra ciutat
és el fet d'aquesta proposta que ja fa molts anys que funciona,
que és el d'apropar la festa a les escoles,
portant-li diferents elements del seguici
i diferents elements folclòrics a les aules
per tal que els nens ho coneguin de primera va.
I aquests nens que possiblement,
en segons quins entorns dels barris de la ciutat,
possiblement no tindrien l'opció de veure aquest tipus de festa
perquè no els hi portarien,
doncs és una manera també d'apropar-los.
Què feu als carrers a l'Alfàbrega durant aquestes festes?
Bueno, participem a nivell personal o col·lectiu
amb tot el que podem.
Sí?
Vull dir, mentre el cos aguanti,
anem tirant, no?
Per acabar l'entrevista, Francesc i Toni,
us pregunto, va, un dels actes que heu vist fins ara
i que us ha agradat molt
i un que recomaneu que espereu a part dels vostres,
del que queda, que queda poquet ja.
Però vaja.
Mira, jo...
Ahir vaig veure una...
ja sé que tiro cap a casa i cap al gremi, eh?
Però ahir vaig veure un concert fantàstic
en el que deia el Toni,
el marc incomparable dels sedassos,
un concert dels grellers, la canya d'or,
una mica més enllà de les grelles,
amb acompanyament de piano,
instruments de metall i tot això,
que va ser...
Bé, a mi em va sobtar, no?
Perquè a vegades la gent té una idea premeditada
de què faran aquests instruments i tot això
i, ostres,
amb un repertori fantàstic
i de veritat que em va sorprendre.
I l'altre acte que jo recomano
i que a mi em motiva molt
és, i a més ho faig sempre,
perquè els que toquem fem l'anada ofici al matí
i quan acabem l'anada ofici
sempre entro a dintre la catedral
a veure el cap d'entrada de l'ofici
i com aquesta processoneta petita
que es fa,
que treuen la relíquia
de la seva custòdia i tot això
i la porten,
doncs trobo que és un acte
que no és d'aquests massificats
i que...
Però gairebé és aquest punt nuclear de les festes.
El dia de l'entrada d'ofici, eh?
Sí, sí, demà al matí.
Enguany ho tindrem una mica més complicat
perquè l'ofici la catedral està tancada
i, en fi, ja ens haurem de buscar una miqueta a la vida.
Però mira, bona recomanació.
Toni, ràpidament,
l'acte que has vist que t'ha agradat
i el que recomanes?
A veure, a mi,
jo diria que tot el que he vist m'ha agradat.
A mi m'agrada molt
i destaco la gran capacitat que té la ciutadania
de participar,
d'estar al carrer
durant tot el dia
sense que hi hagi grans aldarulls
ni grans incidències.
La capacitat que té la gent de participar.
M'encanten molta gama d'actes,
el que passa que, evidentment,
per la situació familiar
vas més cap als actes de caire diurn
que no pas als nocturns.
A mi me segueix fascinant,
per molt que l'he vist 20 anys seguits,
me segueix fascinant
el retaule de Santa Tecla.
Jo crec que és una cita ineludible
pels tarragonins veure aquest espectacle.
Aquests últims anys
s'ha de veure la façana de la catedral
en vez de dintre com era tradicional.
I bueno, animo a tota la gent
que participin activament
o passivament amb tots els actes
que es duguin a terme.
I els convido, lògicament,
al nostre ball de gralles
de diumenge a la tarda,
pares, fills, avis
i tothom qui vulgui participar.
Convidats quedem.
Hem parlat d'aquesta faceta
que per festes és explosió,
surt moltíssim,
que és la de la música tradicional.