Les 10 del matí i 10 minuts, en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
avui seguim analitzant la designació de Tarragona
per ser la seu dels Jocs del Mediterrani del 2017.
Han passat ja quatre dies, però encara hi ha molts aspectes a comentar
sobre aquesta gran notícia per a la ciutat de Tarragona.
Però avui també, en els propers minuts, ara de seguida,
i pendents com estem avui de Brussel·les i de la Comissió Europea,
parlarem del corredor del Mediterrani.
Perquè ens acompanya el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
responsable de l'àrea d'espais públics
i responsable també de l'oficina d'obres i projectes, el senyor Xavier Terres.
Senyor Terres, molt bon dia.
Bon dia.
En la seva condició de tinent d'alcalde,
que ha participat en reunions a Brussel·les per parlar del corredor del Mediterrani,
i també en la seva qualitat de responsable d'aquesta oficina
que ha impulsat el pla d'equipaments als Jocs del 2017,
avui abordarem aquestes dues grans notícies de la jornada.
Sobre el corredor del Mediterrani,
i a l'espera del que s'anunci d'aquí un parell d'hores,
suposo que, en fi, optimista,
en què la Unió Europea considerarà prioritari aquest corredor, no?
Sí, esperem la proclamació exactament,
si estem en època de proclamacions,
la determinació que avui ens diran,
però bé, totes les comunicacions
i aquelles no oficioses que ens han arribat,
doncs ens diuen que, efectivament,
el corredor del Mediterrani, en el tram de la península ibèrica,
passarà per la nostra ciutat
i també les diferents ciutats del Mediterrani,
que hem apostat,
i, per tant, esperem aquesta notícia que es confirma avui.
De fet, l'alcalde de Tarragona té previst anar avui a Barcelona,
participarà en un acte amb els alcaldes de Barcelona i de Girona,
i a la tarda també estarà present en un acte
que han impulsat el Ministeri de Foment i la Generalitat
durant, per fet, que hi haurà aquest anunci per part de Brussel·les.
Ens arriba que és així,
ens arriba que, efectivament,
és un acte ja de definició complerta,
de gairebé tot aquest periple
que han fet moltes ciutats, entitats,
comunitats autònomes i els seus diferents governs,
així com, per exemple, els ports i cambres
des de pràcticament la frontera fins al sud de la península.
I bé, jo l'únic que vull dir és que ha sigut un tema molt treballat,
on, efectivament, hi havia ideologies
i també capçaleres polítiques que no eren del mateix color,
però en aquest aspecte hem trobat el denominador comú
tan necessari i tan important,
i que, torno a dir-ho,
tècnicament tenia molta més transcendència
que qualsevol altra opció
en aquest aspecte que es pogués pensar.
Seria la segona gran notícia per Tarragona en pocs dies.
Doncs sí.
Ens ha tocat una mica la loteria,
estem de sort o és que també ens ho hem treballat?
Jo crec que hi ha molt de treball darrere.
No vull dir que, efectivament,
penséssim que la crisi econòmica
es podia atacar d'aquesta manera,
però sí que, per altra banda,
vull afirmar que aquest alcalde de la nostra ciutat
sí que ens havia transmet aquesta cultura de l'esforç
i de la preparació.
Jo crec que si fem un anàlisi de tota la tasca de govern
veurem que hi ha una tasca de preparació
de moltes situacions de futur
que sí que aquest govern de la ciutat ha portat a terme.
Estan donant els seus fruits, no?
I bé, no seran les darreres.
No hi haurà més.
Des de l'Ajuntament de Tarragona
s'ha donat suport, efectivament,
al cor del Mediterrani.
Des de l'Ajuntament de Tarragona
s'està treballant en els darrers anys
en la candidatura dels Jocs Mediterranis.
De fet, el regidor, el tinent d'alcalde,
que ha estat responsable de la part urbanística
en aquests darrers anys
configurant la proposta de Jocs del Mediterrani del 2017
per part de Tarragona, és Javier Terres.
Per tant, és la persona segurament ideal
perquè ens expliqui, des d'aquest punt de vista urbanístic,
de, en fi, un repartiment de mapa de la ciutat
de cara als Jocs del Mediterrani.
Ara mateix, en quina situació estem?
És a dir, quina és la proposta que es va ensenyar
dissabte, per exemple,
al Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani?
Què es proposa, des d'aquest punt de vista?
Bé, en primer lloc, és molt important
que, com sabeu, tant l'alcalde com el Màrio
i les persones que han tingut accés al dossier,
el famós dossier que has presentat,
és una realitat, és que Tarragona,
precisament, un dels seus factors urbanístics
i edificatoris, no?,
que tenia al seu favor, és que el 80%
de totes aquestes edificacions
que configuraran la Tarragona Olímpica del Mediterrani
ja els tenia fets.
El que vam fer primer,
amb un estudi també molt, molt participat
per assessors de la candidatura
i, bé, i per d'altres que també havien tingut experiència
i que tots coneixeu, no?,
amb el Maria 2005,
és veure no només la necessitat
dels edificis d'instal·lacions concretes
per a esports determinats,
sinó com es podia lligar
amb l'urbanisme de la ciutat,
que, vull recordar,
s'estava fent també paral·lelament
com és el POM.
És a dir, el POM,
el que ha beneficiat,
el que ha pronunciat d'una manera geomètrica,
és que també es pugui fer molt més fàcil
el que és la ubicació definitiva
i l'entremat de connexions
d'infraestructures a la ciutat.
Per una mica resumir,
hi ha, doncs,
quatre o cinc elements a fer
bàsics dintre del dossier.
Un, com sabeu,
és aquest gran pavelló,
aquest pavelló al voltant
de les 4.000 o 5.000 localitats,
que ha de ser, doncs,
el gran pavelló tarragoní, no?,
per tota mena d'esport sota, cobert,
i altres espectacles que es puguin fer.
Com sabeu, sou polivalents,
aquest tipus de pavellons.
Per altra banda...
On anirà?
Aquest nosaltres el tenim pensant
dintre de l'anella de Camp Clar.
Dintre de l'anella que va a Camp Clar.
Aquest és un altre dels conceptes.
Es fa, al final,
després de moltes anàlisis
per a diferents llocs de la ciutat,
es va primar perquè funciona,
funciona i econòmicament
també és abastible.
Vull recordar que l'alcalde va remarcar
que seria un concepte auster,
aquest de les edificacions
per als llocs del Mediterrani,
es farà ja en la vila de Camp Clar.
Per altra banda,
el gran pavelló de les aigües,
que sobretot ha de comprendre,
entre altres serveis de piscines,
la piscina de 50 metres,
que com saben molts oients
i seguidors del món de l'esport,
és la reglamentària per aquest tipus de competició.
Aquesta també s'ha pensat,
després de diferents ubicacions,
fer-la a continuació,
paral·lela exactament al projecte arquitectònic,
no el tenim definit,
de la que ja existeix també a Camp Clar,
perquè la de Camp Clar
podia pensar-se
o podia ser adequada
per allò que ells diuen
l'alcalentament,
aquestes qüestions,
perdoneu-me,
perquè en qüestió d'esports
he après gràcies a la candidatura.
Aniria d'ossada,
per dir-ho d'alguna manera,
pràcticament al costat de l'actual.
Podríem pensar que fos així.
La solució arquitectònica
exactament no la tenim,
però podria anar així.
Per altra banda,
el camp d'al·latisme.
El camp d'al·latisme ja existeix,
ja també a Camp Clar,
però també molts oïdors
podran comprovar
si hi van o si són usuaris
que no està finalitzat.
Falteria, per exemple,
un percentatge important de graderia
i també alguna qüestió d'accessos
i de sortida.
Però vull dir que la corda
que es diu,
o sigui, el que és l'element
de la pista,
és adequat.
Com sabeu,
també es va procedir fa pocs anys
a fer un tractament nou
del que és la pista,
del famós tartant,
encara que potser,
com això va evolucionant
i les normatives tècniques
demanen una major precisió,
potser tindríem que tancar.
I per últim,
hi ha d'altres,
hi ha d'altres que també
podem mantenir
dintre del dossier
que existeixen,
però jo estic donant
els de més rellevància.
I per últim,
i efectivament,
i veig que s'ha parlat darrerament,
la vila mediterrània,
la vila mediterrània
dels llocs
que com sabeu
en el dossier
nosaltres la tenim ubicada
i determinada
en la zona del Pou Bononat.
I aquesta seria
l'ubicació ideal
o podria
buscar-se alternatives?
A veure,
aquesta és la primera opció.
Aquesta és l'opció
consensuada
amb tots els elements
que han de condicionar
tècnicament
aquesta construcció
i també,
i molt important,
amb tots els membres
tant de la candidatura
com aquest cas
amb l'Ajuntament.
Si la pregunta és
és l'única opció existent?
No.
Com podeu entendre,
sempre,
sempre l'Ajuntament,
la persona que dissenya
i en definitiva
qui organitzarà els llocs
ha de tindre altres opcions.
I sí,
puc afirmar
que podrien
existir altres opcions
i que,
efectivament,
també les tenim estudiades.
Però,
bé,
d'entrada,
jo l'únic que vull és
fins que no hi hagi
una declaració institucional
per part de les persones
que han de dir-ho,
jo m'he de remetre
al que de moment
sona en el dossier.
Però,
si,
efectivament,
hem de pensar
que existeixen
altres opcions
molt capaces
i molt adequades
per,
també,
doncs,
allotjar aquesta vila mediterranià
i de dir que
Tarragona sí.
I per què?
Perquè hem aprovat un POM
i,
perdoneu,
que torni enrere.
El POM
és una de les grans
gràcies
que comporta.
Que,
efectivament,
aquestes mil,
mil i pico vivendes
que demanen
els comitès
per poder allotjar
aquestes atletes,
ara ens trobem
amb bastants espais
que poden allotjar-ho.
Sí,
perquè el POM
podria contemplar
aquesta vila mediterrània,
el Pou Boronat
o també a la vall del Llorito
o,
fins i tot,
suposo que la Budallera,
que són les tres,
serien les tres grans àrees d'expansió
contemplades pel Pla,
no?
Aquestes podrien ser,
podrien ser,
però podrien ser sobretot,
i jo suposo
que també,
doncs,
d'entrada,
la gent que entén
una mica del món
de l'urbanisme
i el que no entén,
doncs,
que es poden construir,
que efectivament,
en aquestes dues darreres
que ha comentat vostè,
doncs,
efectivament,
dobleguen,
o sigui,
doblen el que és...
La necessitat.
El nombre,
el nombre d'habitatges
que es fan allà,
només en les Terres Cavades
al millor ens anem
fins a les 3.000
o 4.000 vivendes.
I en canvi,
la vila mediterrània
necessitaria
poc més de 1.000 pisos.
1.000,
1.800,
una vegada,
me'n recordo
que vam fer un càlcul concret,
segons les permutacions
i estances,
i arribam a 1.080 habitatges.
les distribucions i tal.
Bé,
no són els únics,
els cas nomenats
no són els únics,
per suposat.
Si fem un càlcul,
podríem trobar
en altres polígons parcials
o plans d'actuació
que hi ha al POM,
que són molts,
són més de 60.
Podríem trobar també
aquest nombre
que necessita
la comunitat olímpica.
Ara bé,
jo al que
em referiré sempre
és que hi ha un,
que és l'oficial,
que és el que s'ha determinat
allà en el POM Brunat,
però sí que és cert
que, com és lògic,
tenim opcions B
i opcions C.
I què passaria després
amb aquests pisos?
Perquè aquí tothom recorda,
evidentment,
i ara que han passat 25 anys
de la nominació
dels Jocs Olímpics
de Barcelona,
de la Vila,
per exemple,
de la Vila Olímpica.
Quina destinació
tindrien aquests pisos
construïts
pels Jocs del Mediterrani?
Sobretot,
si parlem exactament
del POM Brunat,
però bueno,
intentaré fer una extrapolació
perquè no sigui concretament
el POM Brunat.
Ho dic POM Brunat
perquè el POM Brunat
és un are,
és un are estratègica
de la Generalitat.
I les ares estratègiques
de la Generalitat
obligaven,
dintre la seva normativa,
que el 50%
de l'habitatge
que es fes allà
fos lliure
i l'altre 50%
de protecció pública.
Llavors,
tindríem,
sobretot,
si em preguntes
per el dia després,
tindríem que donar
d'estir
en el mercat
a aquests pisos
no i així.
Els tindríem que vendre,
com va passar també
l'any 92 a Barcelona
amb la Vila Mediterrània
que vam fer,
la Vila Olímpica,
perdó,
allò era olímpic,
allà en la zona
d'Icària i de més.
Bé,
efectivament,
durant aquells 10-15 dies
que es necessiten
allotjaran els atletes
i després,
doncs,
a través dels corresponents
arranjaments puntuals,
tenen que passar
al mercat,
al mercat
i en aquest aspecte
promocionar-se.
Per qui?
Per als propietaris
que formen part
d'aquella promoció
i també per les institucions
que dintre de les seves
parcel·les de cessió
doncs,
també tindran
el seu
doncs,
parc de pisos.
Aquesta Vila Mediterrània,
vagi on vagi,
la farien directament
promotors privats?
Poden fer-se,
efectivament,
per promotors privats
i també pot haver-hi
col·laboració i gestió
per part de les administracions.
En el cas
de l'àrea del Povo Brunat,
hi ha un consorci,
hi ha un consorci
entre la Generalitat
de Catalunya
a través de l'Incasol
i l'Ajuntament
de Tarragona.
En aquest cas,
puc dir que el president
en aquests moments
actualment sóc jo.
Es va decidir
a fer un torn
i efectivament
tindria unes connotacions
de llestora
a l'hora de portar a terme
aquest Povo Brunat
i la construcció
molt importants.
I si és en una altra àrea
com al final
potser es decidís,
hi ha bastanta intervenció
de la propietat privada.
sí, però també
heu de tindre en compte
que qualsevol
desenvolupament urbanístic
sempre hi ha un Ajuntament
que ha de vetllar
i fer el seguiment
per veure si
s'acompleixen les coses.
Però la iniciativa,
la promoció
en molts dels polígons,
no només aquests
que ha dit vostè,
sinó d'altres
de la ciutat,
hi ha molta
participació privada.
Vostè per acabar
amb aquest tema
té una preferència
d'ubicació
per la vila mediterrània?
Home,
aquesta del Povo Brunat
la trobo adequada,
però també
en cas
que no sorgís
altres
que podrien sortir
i que ja ho dic,
que de moment
no tenen
aquesta
diguéssim
putestat
de s'oficials,
també les trobaria
molt adients.
O sigui,
està molt ben lligat,
és que el Povo
està molt ben lligat.
A grans trets,
doncs,
hem de fer
aquesta vila mediterrània,
vagi on vagi,
tot i que
el dossier
de la candidatura
marca que és
el Povo Brunat,
hem de fer
aquest pavelló
per una capacitat
d'entre 4.500
i 5.000 espectadors
a Camp Clar,
hem de fer
el que s'anomena
centre d'aigües
amb aquesta piscina
de 50 metres
també a la zona
de Camp Clar
i hem de fer
una reforma
en profunditat
de la pista d'atletisme.
Caldria fer
més reformes
o més arranjaments,
no?
Bueno,
hi ha el tema
de l'estadi,
hi ha el tema
de l'estadi
que com sabeu
quan va vindre
a la nostra ciutat
la comissió
avaluadora
del Comitè Internacional
dels Jocs del Mediterrani,
l'actual camp
del gimnàstic
de Tarragona,
la Budellera,
va rebre
bastanta
i bona puntuació,
és a dir,
ens van dir
el vistiplau,
possiblement
haurien de cometre
algun tipus
d'arranjament
però puntual,
no estrictament d'obra,
encara que així,
no estrictament d'obra
i per tant
consideren
que és un bon estadi
i així ho vull manifestar
avui en dia
tenim un bon estadi.
Ara bé,
no negaré
que com sabeu
hi ha un projecte
que també figura
en el dossier,
que és el nou estadi
del gimnàstic
a Camp Clar
que acabaria
de completar
tota aquella aneia esportiva.
Ja veurem,
ja veurem exactament
quina és la situació
per poder
treure l'endavant,
si en aquelles dates
o abans
això és una realitat.
Vull recordar
que aquest estadi
ja era un projecte
molt abans
de sorgir
o paral·lelament
atrevar-se
tot el projecte olímpic.
no hi renunciem
però hem d'estar
també
molt, molt, molt
creguts
de l'època
en què vivim
i sobretot
les paraules
de l'alcalde
de la ciutat
ho van reflexar
l'altre dia.
l'austeritat
també ha de presidir
aquesta iniciativa
sense deixar de banda
que el llegat
que deixi esportiu
i estructural
i urbanístic
de la ciutat
sigui important.
Per tant,
no hi renunciem
però no tindrem
una situació
o una voluntat
agosserada,
atabalada
i fora de si.
Per tant,
la primera opció
és arranjar
el camp actual
del gimnàstic
de Tarragona.
Caldria fer-hi
obres
en fi,
considerables,
arran de la visita
que van tenir
fa uns mesos
caldria ampliar
la capacitat
del camp.
S'està treballant
amb alguna idea
si hem de fer obres?
La capacitat
poder
no és dels aspectes
entenc jo
més prioritaris.
Possiblement
sí,
el que són diferents
que ja s'havien pensat
per altres projectes,
diferents qüestions
del que és
el terreny de lloc.
Com sabeu,
aquesta mena
d'infraestructures
com els estadis
no només són utilitzats
pel futbol,
sinó també
són
una mica
destinats
al que són
les cerimònies,
anem a dir-ho
d'aquesta manera,
apertures,
tancaments,
clausures
i coses d'així
i altres
i potser
tindríem
que fer alguna qüestió
i sobretot
també
si
respecte
a accessos,
sortides,
que això
rebesteix
un codi
propi
del món olímpic
i del món esportiu
que és
determinant.
Hem d'entendre
que hi ha
molt tipus
de persona
diferent,
no només un usuari
de l'esport
de futbol.
Ja en parla
de tots aquests
equipaments,
senyor Terres,
quedaria alguna cosa
pendent?
Hi ha altres aspectes
encara que siguin
petits,
més a detall,
menors,
que es contemplin
en la dossier
de la candidatura?
Jo el que espero
i com a regidor
que ha estat
involucrat
en el que és
el document
més important
de la ciutat,
que és aquest pla general
i que ho ha de
lligar
amb altres projectes
infraestructures.
Jo el que espero
efectivament
és que altres
infraestructures
importants
que estan al voltant
de la nostra ciutat
amb aquest impuls
del 2017
siguin una realitat.
I sí,
ho tinc que dir,
espero que efectivament
ferroviàriament
això ens ajudi
i si no
tota la infraestructura
ferroviària
que ha de passar,
estic parlant
de bypassos,
estic parlant
de façanes,
estic parlant
de noves estacions,
doncs si no estan fets
comencin a ser
una realitat
en part
i si són complertes
molt millor.
També espero
que
vies i autovies,
com per exemple
aquestes
A-27
que tenen
aquesta mena
de,
si se'm permetés,
de singlot,
que a vegades
sí que surt
i a vegades
no tira endavant,
doncs
siguin una realitat.
Espero que efectivament
si fem per exemple
les viles mediterrànies
on toquen
implicaran també
que al voltant
ha d'haver
unes infraestructures
més internes
de vies internes.
Per exemple,
si es fa en el Pou Brunat
es fa una nova entrada
a la ciutat de Tarragona
per darrere del Pou Brunat,
per darrere del riu
i que va parar
aquí al Pla Parcial 2
que és on està el Joan XXIII.
També s'entén
que això
ens ajudarà
i a més hi ha una part
on totes les administracions
han de participar
jo crec que el que ha de ser
això és un esperonament
perquè aquesta mena d'infraestructura
que ja tenim
i que ja teníem pensada
a Tarragona
doncs retallem
aquesta espera
d'una manera concreta
i que potser
això dintre del que és
el feix
de diners
que ha d'arribar
a la nostra ciutat
ens ajudi.
per tant
crec que no només
és una bona notícia
per al que ja
ha planejat
per aquells
15, 10, 15 dies
de competició
sinó per al que
ja a Tarragona
portava
diguéssim
a la cartera
i que potser
ens donen
una mena
de revitalitzant
perquè vagi
més ràpid
en la seva execució
i n'hi ha
com tots sabeu
que n'hi ha
pensant en qüestions
urbanístiques
és clar
vostè ara citava
el tema de Boronat
de Pou Boronat
ja ja va a la Vila Mediterrània
clar
a Camp Clar
sí que va segur
o aniran segurs
el pavelló
i aquest
gran també
centre d'aigües
tot això
ja en una zona esportiva
o al costat
per dir-lo alguna manera
en una gran zona esportiva
ja sí que caldrà pensar
o en fi
a nivell de mobilitat
no?
tenim la perspectiva
que allà
molt a prop
vagi
IKEA
si finalment
s'instal·la
a Tarragona
ja tenim
el polígon
les Gavarres
ja tenim
fora a l'altra banda
de l'autovia
vull dir que allà sí que
de l'autovia T11
que ara està en aquesta fase
de remodelació
allà sí que s'hauran de
de preveure
i m'imagino que ja el docent
bona part ho deu preveure
que allà sí que serà un nucli
de centralitat
molt important
sí no no
la T11
tal i com està configurada
és que no serà
una carretera
serà una avinguda
una avinguda
directa
i molt urbana
i després us he de dir
ja està així
projectada
perquè com sabeu
i suposo que ho hem patit
tots els tarragonins
quan anem per aquella zona
està veient el nivell
de rotondes
d'accessos
i de sortides
que n'hi ha
són rotondes
en tres nivells
que efectivament
han de produir
que això sigui
una realitat
i que tingui allò
doncs un nivell
d'infraestructura
com cap altra zona
de la ciutat de Tarragona
per exemple
aquesta ja l'estem veient
i crec que efectivament
tindrà un final
no molt llunyà
però és bàsic
és bàsic perquè allò passa
o deixa de ser
el que és una carretera
a una estructura
molt urbana
una última qüestió
des del punt de vista econòmica
aquesta nota no urbanística
pavellons
centres d'aigües
reformes de la pista
d'atletisme
fins i tot
Vilameditat
tot això
ja està clar
qui ho paga
quina administració
crec que va ser
el president
de la candidatura
el senyor Rigau
i crec que també
l'alcalde Ballesteros
amb una pregunta
que li van fer
el dia de l'assemblea
allà mateix
a Mercín
figura en el dossier
el compromís
tant del govern espanyol
com el del govern
de la Generalitat
el propi
de l'Ajuntament
i altres administracions
hi ha un compromís ferm
on efectivament
faran executiva
la seva part
d'econòmica
i bé
jo crec que és
una de les garanties
més fermes
que hi ha hagut
en totes les candidatures
que durant tot aquest procés
s'havien anat presentant
i que finalment
doncs es va valorar
completament
per als votants
això
en paraules
del president
de la Generalitat
em sembla que la tarda
mateixa
després de la designació
doncs ho va tornar
a ratificar
i ja són aquí
quan tindrem
els equips
econòmics
que ara es constitueixen
perquè entrem
en una fase
de constitució
diferent ara
dels organismes directors
doncs ho acabaran de definir
Així acabem
senyor Xavier Terrestin
president d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
director de l'oficina
d'obres i projectes
que ha dissenyat
aquest pla d'equipaments
i urbanístic
de cara als Jocs
del Mediterrani del 2017
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els oients
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
a vosaltres
gràcies
adeu bon dia
Gràcies
Gràcies
Gràcies