I ara conversarem amb en Jaume Sant Llorente.
De fet, ja estem acabant de contactar amb ell
a través de la vínia telefònica.
És un dels protagonistes de la jornada avui a la ciutat de Tarragona
i és que donarà a la conferència
Responsabilitat Compartida en un món canviant.
És la conferència que farà avui a partir de les 7 de la tarda
a la sala d'actes de l'Ajuntament.
Ell és el fundador de l'ONG Sonrises de Bombay
i avui hem volgut conversar amb ell
per conèixer més a fons aquesta ONG.
I ho fem com veiem amb en Jaume Sant Llorente
que ho tenim a l'altra banda del fiu telefònic.
Jaume Sant Llorente, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia. Avui a les 7 de la tarda, conferència a Tarragona.
Vostè és el fundador de l'ONG Sonrises de Bombay.
Des de l'any 2005, eh?
Exactament.
Què és Sonrises de Bombay?
Doncs és una organització que actualment,
sis anys després, va començar amb 40 nens
i actualment dona possibilitats de futur
a través de projectes educatius i sanitaris
a quasi 5.000 persones de les comunitats més vulnerables
d'aquesta ciutat de l'Índia.
Com va néixer aquest projecte, Jaume?
I com està tota aquesta expansió?
Perquè de tants pocs nens a gairebé 5.000,
home, és un creixement impressionant.
Doncs bé, va començar per unes vacances que jo tenia.
Treballava com a periodista a Barcelona.
i vaig conèixer un petit orfenat que estava en una situació difícil
i jo penso que la resposta davant qualsevol injustícia
de tots els éssers humans ha de ser combatre-la, no?
I lluitar per fer-li front.
Aleshores vaig fer el que creia que com a ésser humà
em tocava fer que va ser tornar a Barcelona,
vendre el pis i iniciar aquest camí, no?
No ha estat fàcil, però bueno, afortunadament
també hem tingut factors de sort,
que potser la ONG ha estat més coneguda,
hi ha hagut el tema del llibre,
i això també ha fet que més ciutadans d'Espanya
ho puguin conèixer, no?
I ens puguin recolzar dia a dia
i hagi pogut arribar al que és avui.
Tot i així queda molt camí a fer, encara.
Quina és la vostra feina amb aquests nens, Jaume?
Doncs bueno, actualment no només són nens,
sinó també famílies, dones, cooperatives de dones dels islams,
tenim també centres sanitaris dedicats a la lepra,
els pacients amb lepra,
doncs actualment serien molts els projectes que duem a terme,
avui diria dels educatius,
amb guarderies, escoles, sistemes de beques universitàries,
fins a projectes més de desenvolupament socioeconòmic de la comunitat,
com pot ser la creació de cooperatives
o empreses creades i autogestionades
per les pròpies dones de les zones de barraques, no?
Tot a la ciutat de Bombay?
Sí, sí, sí.
Sí, eh? Tot centrat a la ciutat de Bombay, eh?
Sí, fins i tot ens estem apotant concretament en una zona concreta.
Ah, quina zona?
A la zona d'Anderi, que és la zona del nord.
Potser perquè és la més pobra?
És una de les moltes pobres que hi ha.
Pensa que Bombay és una ciutat amb 20 milions d'habitants,
dels quals un 60% viu en l'extrema pobresa.
És una situació que hi ha un 60% de 20 milions d'habitants.
Home, de fet,
vau començar tot aquest projecte precisament per això.
M'imagino que et va sorprendre a tu personalment
la situació que t'hi vas trobar.
Exacte, vull dir,
una situació amb ciutadans
on dia a dia es violen els drets humans més innegables, no?
Com es comença una ONG d'aquest tipus, Jaume?
Doncs es comença creant-la,
es comença lligant de manera molt ferma
tots els aspectes burocràtics
i després el segon pas és formar-se realment.
Vull dir, jo en aquells moments,
quan vaig iniciar la ONG,
doncs era periodista i segueixo sent periodista i escriptor,
però, bueno,
em vaig haver de formar en moltes altres temes,
en cooperació amb desenvolupament,
management, la prologia...
Perquè si realment una cosa és important que tothom sàpiga
és que el sector de la cooperació amb desenvolupament
s'està professionalitzant moltíssim,
tant a nivell laboral com a nivell acadèmic, no?
I això és molt important.
De fet, avui a Tarragona
un dels motius de la conferència
és precisament el tancament
d'un curs de cooperació amb desenvolupament, no?,
de la universitat d'estiu.
I una de les coses que més recalcaré és això, no?,
que segueixin per aquest camí,
que és important formar-se
i estar estudiant absolutament en tot moment, no?
Vull dir, jo, per exemple,
vaig crear l'organització,
doncs fa això, poc més de sis anys,
i a dia d'avui segueixo estudiant.
És important.
De fet, la conferència té el títol
de responsabilitat compartida en un món canviant.
Imagino amb aquest objectiu de crear aliances
per millorar aquest món canviant.
I a més és que tots tenim responsabilitat, no?
Vull dir, jo penso que ja s'ha acabat l'època
on les ONGs eren les úniques
que havien de millorar el món
i les empreses,
l'única col·laboració que havien de tenir amb les ONGs
era enviar diners puntualment i ja està, no?
Jo penso que el sector de la cooperació i el desenvolupament,
en aquest cas, les ONGs,
a través d'això,
de cooperació internacional o d'acció social,
s'han d'empresarialitzar,
és a dir, han de buscar fórmules empresarials
per poder ser autosostenibles en el temps,
fins i tot,
encara que impliqui tenir línies de negoci,
per què no?
I el sector empresarial s'ha de socialitzar molt més, no?
Vull dir, la crisi en la que està actualment el país,
jo visc a la Índia
i no me n'entero gaire,
però també m'arriba, no?,
per l'aspecte de la crisi
i, a més, ho he vist molt en l'ambient, no?
I jo penso, al cap i a la fi,
els organismes que l'han creat, aquesta crisi,
d'alguna manera, han estat,
o les empreses que l'han creat,
han estat empreses basades en la pura especulació monetària, no?
És un bon moment, ara, per replantejar-se,
jo penso que les empreses han de buscar,
més enllà, de fer diners per fer diners,
i buscar finalitats socials en les seves missions.
Així estàs vivint a la Índia, tu també, eh?
Visc a la Índia fa set anys, sí, sí, sí.
I, per tant, va ser també una aposta valenta,
m'imagino també a nivell personal,
de marxar de Catalunya i anar-te'n cap a la Índia.
Doncs la veritat que sí.
Bastant, bastant, perquè no té res a veure.
I què tal la vida, allà?
Doncs bé, la veritat que molt bé, és una vida molt diferent,
una vida que comporta, lògicament, sacrificis,
però quin compromís a la vida, no?,
sigui laboral, sigui social, sigui vital, sigui sentimental,
no implica també sacrificis, no?
Doncs en aquest cas, el sacrifici és potser una vida
una mica menys social que la que puc fer aquí,
però, bueno, jo penso que és el compromís que ha assolit
i que segueixo assolint a dia d'avui
com a director general de Sonrises de Bombay.
Tota aquella gent que ens estigui escoltant,
que s'animi a participar-hi d'una manera o altra,
com ho pot fer, Jaume?
Doncs és molt fàcil, entrant a la web,
sonrisesdebombay.org
i col·laborant en quantitats com ara 10 euros al mes,
per exemple, es pot contribuir a que el futur d'una persona
a la ciutat de Bombay realment canviï, no?
Vull dir, sé que és un temps de crisi,
sé que no són èpoques fàcils,
però si algú veiés per un foradet
durant unes dècimes de segon
com és la situació de crisi perpètua
que arrosseguen aquestes famílies
des de fa moltíssimes generacions,
possiblement s'ho repensaria i diria
ostres, doncs val la pena gastar aquests 10 euros al mes.
A més, a la pàgina web,
quan entres ja al Sonrises de Bombay,
hi ha un subtítol que m'ha cridat l'atenció
creant futuros a través de l'amor.
Com m'ho explicaries, això?
Doncs bé, perquè pensem que...
De totes maneres, és un subtítol
que vam iniciar fa 7 anys
i que potser haurem de replantejar-lo,
però...
però, a més, mira, està bé que m'ho hagi recordat.
Però, bueno, perquè sí que creiem que l'amor
i la... no ho sé, la bona relació entre tots
ha de contribuir també a millorar el món en el que vivim, no?
De totes maneres, insisteixo, no és només a través de l'amor
com cal canviar i transformar realment una societat,
sinó també a través del compromís ferm, de la constància
i, sobretot, sobretot, de la professionalitat.
Deies abans que queda molt camí per recórrer.
No sé quins projectes teniu ara entre mans
així en què esteu treballant ara actualment.
Doncs ara mateix un dels projectes en què estem més centrat
és el centre d'oncologia infantil
de l'Hospital Holy Spirit de Bombay.
Estem creant totes les infraestructures
i tot el sistema organitzatiu
per assegurar, doncs, que aquests menors
que pateixen càncer de la zona de barraca
puguin seguir el tractament
i les famílies també, doncs, no els hi suposi
un sacrifici laboral o un sacrifici, doncs,
de no poder viure...
Si ja és difícil per tots, no?
Aquí a Occident, per exemple,
imaginar-nos, doncs, tenir un nen amb càncer a la família,
imagineu-vos, doncs, tenir-lo a la Índia
on un tractament d'un, no sé,
un linfoma de Hopkins, per exemple,
pot costar 5.000 euros
i aquestes famílies guanyen 60 euros al mes, no?
Són molta gent treballant-hi, Jaume, en l'ONG?
Sí, actualment, entre treballadors directes i indirectes,
224 persones.
Déu-n'hi-do.
Sí, de les quals, val a dir, i cal remarcar-ho a més,
el 90% són de nacionalitat índia
perquè sí que creiem que són persones del propi país
les que han de transformar la seva propietat social.
I conferències com les d'avui, m'imagino que també ajuden
a donar a conèixer l'ONG
i a donar a conèixer tota la tasca que realitzeu
a la ciutat de Bombay.
Doncs sí, la veritat és que és molt important.
A més, hem aprofitat que estava jo aquí el juny,
també m'agradaria mencionar-ho,
convidat pels prínceps d'Astúries i de Girona.
Vaig estar parlant per la seva fundació
fa aproximadament cinc dies a Girona,
el Fòrum Impulsa.
I, doncs bé, s'ha aprofitat d'aquesta videntesa,
també s'ha aprofitat que he tret una novel·la fa poc,
la Canció de la concubina,
i s'ha aprofitat que estava per altres temes aquí.
I, vamos, no m'ho he pensat gens de venir a Tarragona,
una ciutat a més que d'oro,
perquè vaig estiguar ja durant molts anys al Tafulla,
al costat de Tarragona.
Aquí al costat, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I, a més, tenia molt bona relació amb la universitat
i és un curs, a més, de molt prestigi,
de molta importància,
i estic encantat de poder fer aquesta xerrada avui a Tarragona.
Somrises de Bombay es va crear l'any 2005,
fundat pel Jaume Senyorente.
Si mirant enrere, Jaume, canviaries alguna cosa?
Alguna cosa la faries diferent?
I tant!
Sí?
Sí, moltes.
Sí, sí, sí.
A mi aquestes persones que diuen
jo no m'arrepiento d'absolutamente nada,
a mi m'horroritza,
perquè penso que mai s'han guiat per cap impuls,
i això és molt trist,
o que no han evolucionat.
Aquesta gent que diu
jo penso exactament el mateix.
Home, jo sí canviaria coses.
Potser, per exemple, els primers anys,
jo personalment vaig viure d'una manera bastant miserable,
que jo penso que tampoc era necessari,
no?
No penso que per ajudar els pobres
hagis de viure com un pobre, no?
De la mateixa manera que un oncòleg
no és millor metge per tenir càncer
que un oncòleg que no té càncer.
Vull dir, això està claríssim, no?
I és una de les coses que canviaria, per exemple,
i sí, sí que hagués canviat coses.
Però, bueno, les equivocacions i els errors
també sempre donen lloc a aprenentatges, no?
Per tant, benvinguts siguin.
I us heu trobat amb moltes complicitats
a la hora de tirar endavant projectes?
M'imagino que aquí es necessita la col·laboració
d'institucions a nivell europeu,
vaja, de gent que hi col·labori de manera activa.
Sí, afortunadament ens hem trobat
molt recolzament, eh?,
per part de no només ciutadans individuals,
com comentava, doncs aquests ciutadans
que paguen 10 o 15 euros al mes,
sinó també, doncs, d'institucions importants
que ens recolzen
i que permeten al cap i a la fi
que aquesta lluita sigui possible, no?
No obstant, ara mateix també és bona època
per incidir
i seguir buscant aquestes col·laboracions,
sobretot en una època
on empreses que ens donaven suport, per exemple,
degut a la crisi econòmica a Espanya
no n'hi existeixen com a empresa.
Per tant, és important també, no?,
que no ens adormim i que seguim buscant recolzament
perquè són temps difícils per tots
i el sector no lucratiu, les ONGs,
també notem directament aquesta crisi.
Doncs, podeu escoltar avui el Jaume Senyorente,
fundador de la ONG Sonrises de Bombay,
a partir de les 7 de la tarda
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Terraona,
una conferència que, a més a més, com dèiem,
servirà de comenda de l'11a edició del postgrau
Espacialista Universitari
en Cooperació Internacional.
Ja fa uns anys que es realitza
i en aquest temps,
de fet, ja fa uns anys que es realitza
i en aquest temps ja s'han format
més de 200 persones.
Jaume, moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé i bona feina.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Perfecte, adéu-siau, bon dia.