Avui arrenca el Festival Roma de Tarragona.
Abans parlàvem de la gastronomia del Tarracó a taula
amb alguns dels restaurants que participaran en aquestes jornades
i ara tenim més convidats.
Des d'una part més científica, més seriosa, podríem dir.
Ara ens acompanyen aquí als estudis de Tarragona Ràdio
dos arqueòlegs, l'Andreu Muñoz, de l'Arquivisbat de Tarragona,
ell, a més, és el director del Museu Bíblic.
Andreu, bon dia.
Molt bon dia.
Josep Maria Macías, també arqueòleg, en aquest cas delicat,
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia a tothom.
Ells en un moment o altre de les jornades de Tarracó Viva hi participaran
i ara els que estan participant i molt,
suposo que són centenes de nens i nenes
que estan als jardins del Camp de Mar,
allà tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran
i amb Josep Ardila.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
M'imagino que molts nens i nenes,
i a més a més, el coordinador del festival també el tenim aquí, no?
El tenim aquí el Magí Saritjol.
Magí, bon dia.
Hola, bon dia.
I, com dèiem, estem al camp d'aprenentatge
durant tot el matí els nens i nenes
de les diverses escoles de la ciutat.
Estan aprenent a jugar,
estan aprenent com vivien i com jugaven
els nens i nenes de l'antiga Roma, dels romans.
Això és una de les activitats estrella del Tarracó Viva,
sobretot pels més petits, Magí.
Doncs sí, perquè a més avui hi ha més de 1.000 alumnes
de les escoles de Tarragona participant
amb això del juguem quan jugaven els nens romans.
I nosaltres calculem que amb els anys que portem
de Tarracó Viva,
més de 20.000 alumnes de Tarragona
han passat pel festival.
Per tant, estem fent pedreres,
estem fent mating masies,
és a dir, estem fent la nostra masia particular,
d'amants de la història,
d'apassionats de la història,
i començant pels més menuts.
I d'aquí uns anys espero que passin
a grups de reconstrucció
i que integrin aquesta gran família de Tarragona
que estima el patrimoni.
Us n'heu trobat que potser molta canalla
ha conegut a Tarracó Viva
a través d'aquests camps d'aprenentatge
i després haver agafat el coquet de participar-hi o què?
No només això, sinó que amb gent que nosaltres
que després ens trobem en els grups de reconstrucció
venen d'aquí.
És a dir, nens que han participat,
llans que han participat en aquesta activitat
que després s'han posat a grups,
doncs ara hi anem a aquest projecte Fènix
i s'afegeixen als grups de reconstrucció.
Ja t'hi dic, això és la nostra pedrera,
és plantar la llavor pel futur
i perquè sempre hi hagi continuïtat
tant de públic com de participants.
Enguany arriba la tretzena edició del Tarragó Viva.
Quines, diries, Magí,
que són les principals novetats de l'edició d'enguany?
Hi ha a prop d'una centenar de novetats.
Cada any hi ha moltes, eh?
Cada any aneu incorporant coses...
Això és bo, incorporar coses noves.
Sí, a veure, ens significa una gran pressió
a nivell de temps,
perquè un any és poc temps per produir coses noves,
però també ens fa créixer més, no?
És a dir, ara ens obliguem a fer moltes novetats
perquè per un costat ofereixes un programa molt atractiu
i fidelitzem molt el públic.
És a dir, que la gent pot venir cada any
que troba sempre moltes novetats,
amb la qual cosa qui li agradi el tema
repeteixen any rere any.
Això vol dir fidelitzar el públic
i vol dir donar continuïtat al nostre públic, no?
I, de fet, és això, no?
És a dir, que intentem...
El programa és inabastable, són més de 450 actes
i ho fem expressament.
És a dir, ho fem perquè la gent tingui el cuc
que no ho he vist tot i molt menys,
per tant, tornaré l'any que ve
i tornaré a venir al festival.
L'espai Tàrraco potser és una de les principals novetats d'enguany?
Aquest és un espai que sí,
que ens va sugerir gent del projecte Hospitalites,
que són els anfitrions de Tàrracovi,
i ens van dir que per què no creàvem un espai
per parlar de la ciutat de Tàrraco.
A mi ens va semblar una bona idea,
l'hem incorporat al programa,
i cada any parlarem de coses estrictament de Tàrraco.
És a dir, aquest any començava un munt de detectivitats,
parlarem de gent de Tàrraco,
és a dir, parlarem de noms i cognoms
i d'oficis de tarragonins de fa 2.000 anys.
Aleshores, molta gent se sentirà identificada,
perquè, clar, hi havia molts dels mateixos oficis que hi ha ara,
i els noms són molt diferents, evidentment,
però dona una gran proximitat.
D'hi ha, hosti, fa 2.000 anys hi havia un pedagogos, un mestre,
hi havia un fuster, hi havia un lampista,
un obrer de la construcció,
i això amb noms i cognoms.
Aleshores, sobta bastant que la gent pugui retrobar,
es puguem retrobar als nostres avantpassats.
Quina altra novetat destacaria,
es magia així com a principal?
Si m'ho posa com aquest brete.
A veure, hi ha dues coses que em sembla que poden ser destacades,
depèn, això és el públic qui decideix, no?
Però a veure, l'exposició de Román Orumbita,
que presenta la Fundació La Caixa a Tarragona,
és un esforç enorme, perquè és una gran exposició,
hem tardat 10 dies per muntar-lo,
i és una exposició que, d'alguna manera,
sorgeix de Tarragona Viva,
perquè els comissaris han estat,
el meu germà Enric i jo mateix,
és a dir, que ens van,
el Festival de Tarragona Viva,
d'alguna manera està exportant els seus productes
a altres entitats culturals,
en aquest cas, una entitat tan important com és Fundació La Caixa, no?
És una exposició que, a més que una exposició,
tant ho diem, és una immersió,
és a dir, la gent estarà immersa en una ciutat romana, no?
a olors, textures, colors...
És a dir, pràcticament és allò,
un fragment de ciutat en viu, no?
Jo crec que això agradarà molt,
estar aquí a la s'inaugura demà,
i la tindrem durant tot el festival a la plaça Verdaguer.
I dilluns hi serem en directe,
també amb el Magí fent un recorregut
per aquest de Román Orumbita.
Perfecte, i després una altra cosa
que penso que pot estar bé,
perquè és una novetat absoluta,
i penso que marcarà una miqueta el camí
del futur del festival,
és l'acte de Cluenda,
que intentarem recrear com era el Senat romà,
aquesta institució tan important en la història de Roma,
com era una sessió dels Senats romà,
com es reunia, qui parlava, com s'abotava,
i intentarem, diguéssim això,
aproximar-nos a aquest institució tan important.
Això ho farem al Palau de Congrés
l'últim dia, el dia 15,
a les 5 i a dos quarts de 6 de la tarda.
Crec que és una aposta arriscada,
però és una aposta que el festival ha de fer,
el festival ha de seguir creixent,
i ha de créixer tant en quantitat com en qualitat,
i per tant hem de fer apostes
per un format una mica més gran.
Hem anat al Palau de Congrés
perquè no ens hi cabia cap altre lloc,
són més de 100 persones
que pujaran dalt de l'escenari
vestits de senadors,
i amb tota la vara fanàlia
que és necessària
per fer una reunió del Senat,
i per tant penso que pot ser interessant.
I escolta'm,
també Tarra Coviva té presència a internet,
es poden comprar entrades a través d'internet,
i moltes exaurides ja.
Exaurides les del primer cap de setmana
per internet,
ara n'hi ha,
n'hi ha, n'hi ha,
n'hi ha, n'hi ha,
aquí a Casa Cefos
avui han començat la venda,
és a dir que encara ningú s'espanti,
eh?
S'han exaurit les del primer cap de setmana
per internet,
però encara en queden
directament a Casa Cefos,
i pel segon cap de setmana
encara en queden per internet
i directament en vendes,
és a dir que encara en queden d'entrada.
Això fa preveure,
però, Magí,
una bona acceptació
per part del públic,
que molta gent
se costi un any més
a Tarra Coviva?
Esperem que sí,
no sé,
nosaltres aquest any
hem quedat perplexes,
hem rebut,
sabem que hi ha hagut americans
que han comprat entrades
des d'Ohio,
des de la costa
des d'Americana,
i suposo que com a mínim
una vintena d'americans
vindran al festival aquest any,
no? A veure,
no és significatiu
a nivell quantitatiu encara,
perquè no, evidentment,
però a nivell qualitatiu
sí que és significatiu
que sense haver fet promoció
ni comunicació
en un país tan llunyà
com els Estats Units,
doncs comença a tenir
un cert ressalt.
Què ens indica això?
Ens indica que tenim
un futur esplendorós,
és a dir,
si ens posem les piles
i ens aboquem
i fem créixer encara més
el festival,
tenim a les nostres mans
una eina de promoció
de la ciutat impressionant.
Perquè tu,
quins creus que són
els principals atractius
d'un festival com aquest?
Doncs que hem aconseguit
fer un festival cultural
al voltant de la història,
és a dir,
això no ho ha fet ningú,
a Europa els grans festivals culturals
són al voltant del teatre,
del cinema,
de la dansa,
de les arts plàstiques,
de les arts escèniques,
no?
Però no n'hi ha cap
que hagi fet el Dave Motiv
no sigui cap de les arts escèniques
o les arts plàstiques,
sinó que sigui la història,
és el patrimoni històric.
Això ha sigut nosaltres
els pioners a Europa
i penso que això pot anar a més
i crec que aconseguirem
un públic internacional
en pocs anys,
és a dir,
veritablement ens hem de convertir
en un gran festival internacional,
el que passa que en lloc
de dedicar-ho al teatre
ho dediquem a la història,
per mi és igual de cultura,
és igual cultura
és l'altistòria que el teatre,
no?
Però bé,
hem tingut la sort
de ser pioners en això
i penso que tenim una eina,
repeteixo,
impressionant,
és a dir,
el camp de creixement
en això és enorm,
és a dir,
la cultura clàssica,
la cultura del món romà
atreu a milers de persones
de tot el món.
hem de saber que construir
el nostre producte ben construït
perquè a la llarga
ens vindran visitants,
és que no en tinc cap dubte,
ens arribaran visitants
a molts països.
Escolta'm,
quins dies t'esperen
aquests dies, Magí?
Molt atrafegats,
m'imagino, oi?
No,
molt tranquil,
molt bé,
sí, home,
evidentment,
molta feina,
moltes hores,
molt d'esforç,
però bé,
per això estem,
és a dir,
no treballem per nosaltres mateixos,
treballem per la gent
i estem al servei de la gent
i per tant,
si veiem la gent contenta,
ara estem veient la canalla,
a veure,
és un plaer,
és a dir,
veure que les hores de treball
que esmerces en una cosa
i veus després el fruit
és una passada,
és a dir,
en fi,
m'estimula
i ens estimula
tot l'equip de Tarra Coviva
a ficar-li tot el que calgui
perquè sorti bé
i que la ciutat
no estigui orgullosa
i que en gaudeixi.
Doncs ja ho sabeu,
el Tarra Coviva
que comença avui,
avui hem estat presents
al camp,
demà,
amb el camp d'aprenedatge,
de fet,
tenim un document sonor
que després podreu escoltar
de bo bé que s'ho passen,
com deia ara el Magí,
tots els nens i nenes
que durant tot el matí
es passen amunt i avall
del camp de mar
jugant i vivint
com ho feien els romans.
Magí,
moltes gràcies.
Ens trobem dilluns
des de la carpa
de plaça Bardaguer
on farem aquesta ruta
per a l'exposició
Romano Rombita.
Moltes gràcies a vosaltres,
com sempre.
Que vagi bé,
gràcies.
Gràcies.
Fins ara, Ricard.
Fins ara,
d'aquí una estona
escoltarem els documents
que ens comentaves
d'aquests nens i nenes
que estan avui
als jardins del camp de mar.
Mentrestant ens quedem aquí
als estudis
amb l'Andreu Muñoz
i amb el Josep Maria Macías
de seguida parlant
de la seva presència
a nivell personal
i a nivell també
de la institució
que representen
amb tot el que faran
aquests dies a Tarracoviva.
Però primer que res
m'agradaria demanar-los
una impressió que tenen
quan escoltem
això de fons
dels nens i les nenes
jugants al camp de mar,
quan escoltem
el Magí Saritjol
parlant d'en fi
d'aquestes propostes
que ens arriben
aquests dies
fins al 15 de maig
amb una tretzen edició
d'un festival
com Tarracoviva.
Quina impressió tenen
vostès que es dediquen
i que són experts
en la matèria?
La impressió
jo crec que és
de molta esperança,
no?
És a dir,
que la cultura clàssica
pugui revertir
sobre la ciutadania
i en especial
sobre els infants
i els joves
en un moment
no massa afortunat
sobretot
pel que representen
les arrels clàssiques
que en gran mesura
és una assignatura
deficitària
en gran mesura
en l'ensenyament.
El fet que hi hagi
propostes
com la que
està abordant
Tarracoviva
això és una esperança
molt gran.
Els infants
i els joves
que des de petits
puguin tenir
activitats atractives
que els hi apropi
a tot aquest món
és una bona inversió
per la sensibilitat
en el futur
perquè puguin entendre
que el progrés
i el futur
s'ha de construir
també
tenint molta cura
del patrimoni
que hem legat
aquí en particular
a Tarragona.
És sorprenent
perquè
són 13 anys
i és una experiència
fins i tot
allisonadora
pels mateixos
professionals
de l'arqueologia
en el sentit
que ha nascut
s'ha dinamitzat
des de fora
de l'entorn
diguem-ne
professional
és un èxit
els professionals
ens hem donat
compte
que realment
l'abast social
de la nostra feina
és molt més forta
que ens pensàvem
a vegades
estàs acostumat
que et mous
en una activitat
certament elitista
però realment
aquesta resposta
anòmala
és brutal.
D'altra banda
també
el meu cas particular
és a vegades
una mica frustrant
jo no sé
si en Magí
si en Magí
intenta competir
amb Santa Tecla
en el sentit
que a veure
si munto
més activitats
que davant
Santa Tecla
però realment
estàs tan interessat
en assistir
aquests llocs
durant nou dies
que és que no
dones l'abast
ara estàvem mirant
que gairebé
hi ha 50
o 70 xerrades
és personalment
inassumible
no sé si
al final
alguns
hem d'adoptar
la postura
de Santa Tecla
de demanar
algun dia
de festes
per poder anar
a tot arreu
però realment
és una activitat
abrumadora
estressant
una mica
però tot allò
que no puguis
veure en un any
ho veuràs en un altre
sí
perquè a més
hi ha aspectes
molt diversos
des de la gastronomia
que hem comentat abans
les experiències
gastronòmiques
de diferents restaurants
aquestes activitats infantils
la part més seriosa
o la part més científica
d'aquestes xerrades
algunes de les quals
ara comentarem
les lluites de gladiadors
que poden ser l'espectacle
que pot ser més mediàtic
més popular
en fi
hi ha tantíssimes coses
que realment
com deia el Josep Maria
és impossible
segurament d'assumir
com a ciutadans
nosaltres
gairebé impossible
de gestionar
i d'explicar
com a mitjans de comunicació
però en fi
del que es tracta
és que la ciutat
visqui realment
aquesta Tarracoviva
l'Andreu Muñoz
com dèiem
representa l'Arquivisbat
de Tarragona
i a més és el director
del Museu Bíblic
el Josep Maria Macías
treballa per l'ICAC
l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
com a institucions
a més
aquest any
feu alguna cosa conjunta
no?
Andreu?
Sí, efectivament
moltes coses conjuntes
de fet
la línia que hem tingut
Arquivisbat
Ajuntament de Tarragona
i CAC
ha estat una línia
de col·laboració
transversal
científica
i hem volgut
que aquest
treball quotidià
que anem fent
sobretot al voltant
de les excavacions
a la catedral
de Tarragona
tingués una dimensió
translacional
com podem revertir
tots aquests coneixements
sobre el gran públic
i en aquest sentit
jo diria
que hem estructurat
com a quatre grans activitats
una bateria de conferències
que ha de servir
per explicar
doncs bàsicament
quines són
les fases evolutives
de la part alta
com la part alta
s'ha desenvolupat
durant tota l'època romana
des que va ser
un campament romà
a ser un temple
fins a la catedral
crear una exposició
que crec que agradarà molt
l'exposició
presidi un temple
meteclèsia
les intervencions arqueològiques
a la catedral de Tarragona
que s'acollirà
també al museu bíblic
i que d'alguna manera
aproparem
a les intervencions
arqueològiques
d'una forma didàctica
a través de plafons
maquetes
peces arqueològiques
que hem exhumat
durant aquests anys
la gent les podrà
veure i comprendre
era una exigència
que a partir
de les excavacions
que vam fer a l'estiu
ens ho havien sol·licitat
molt
o quan podrem veure
el que s'ha exhumat
doncs bé
ara és el moment
ara són les possibilitats
la projecció
d'un audiovisual
incoemeterio
com funciona
un enterrament
en l'època tardorromana
recordem que Roma
no s'acaba
al segle III
Roma
se desenvolupa
durant tot
el Baix Imperi
i tanmateix
hem acabat
una altra activitat
molt bonica
que serà
una escenificació
al pla de la seu
al voltant
d'un gran sarcòfag
que conservem
encastat
a la porta lateral
de la catedral
el sarcòfag
de Betesda
un sarcòfag
produït
en època paleocristiana
a finals del segle IV
que a través
d'una representació
d'un muntatge
escènic
i d'imatges
doncs la gent
el podrà comprendre
i veure
com mai s'havia vist
amb macroimatges
que l'aproparan
als detalls
més ínfims
per tant
tota aquesta activitat
coordinada
entre capítol
catedralici
entre ICAC
ajuntament
associació
cultural
sant fructuós
que participa
és el resultat
d'aquests esforços
científics
traslladats
ara
a una voluntat
de pedagogia
i tot això
que explicaves
es farà
durant aquests dies
al museu bíblic
efectivament
tot això
l'exposició
serà del 7
el 15 de maig
i les conferències
també s'aniran
desenvolupant
doncs
en la sala d'actes
al costat
de l'exposició
Josep Maria
què ha suposat
aquestes intervenções
arqueològiques
de la catedral
que centren
això que ens comentava
ara l'Andreu Muñoz
perquè
sembla
segurament
per la gent
que no està gens
vinculada
al vostre món
que en fi
la feina
que vau fer
l'any passat
a la catedral
ha suposat
segurament
un gran descobriment
per a molts ciutadans
constatem
allò que ja
feia 400 anys
estàvem cercant
els fonaments
del temple
que creiem
que és el d'Algust
però sobretot
el que creiem
que representa
és una imatge positiva
de l'arqueologia
en el sentit
que hem treballat
tres institucions
aplegades
conjuntament
en el sentit
que hem ofert
una excavació
arqueològica
d'estiu
oberta a la societat
informada
gairebé dia a dia
amb un bloc a internet
amb ardoles de premsa
i hem volgut donar
sobretot
una imatge positiva
d'un projecte emblemàtic
que evidentment
des del punt de vista patrimonial
no portarà res nou a la ciutat
perquè les restes
estaven ja molt escapçades
a l'època visigoda
però que a nivell de coneixement
és un abans més
prova d'això
és que per exemple
arreu d'aquestes excavacions
la maqueta de la volta
del Pallol
es va veure complementada
i a més a més
amb la difusió científica
més estricta
introduïm
reintroduïm
tema més
amb tota la recerca
i amb tota la discussió
a nivell internacional
però més enllà
exactament
que a nivell científic
sigui més o menys interessant
és la importància
de difondre
la vostra feina
les vostres excavacions
les vostres intervencions
a difondre-ho a través
de les noves tecnologies
amb molta transparència
obrint-ho
a la ciutat
això segurament
ha pogut marcar
fins i tot
un avant-junt
després
en la relació
entre els arqueòlegs
i els ciutadans
de Tarragona?
Això haurien de dir
els altres arqueòlegs
i la resta dels ciutadans
jo et puc dir
que el bloc
hostetjat
a la revista Sapiens
té més de 22.000 visites
que en un cap de setmana
d'estiu
vam aconseguir
1.700 visites
que ja hem fet
5 o 6 conferències
i sempre hem omplert
i que continuarem
fent altres conferències
i és un model de treball
però és un model
de treball
i de comunicació
que ho han de propiciar
els agents
que intervenen
nosaltres
en aquest espai
hem optat
per aquesta postura
són els altres
que han de decidir
si volen aplicar o no
també està condicionat
a la crida mediàtica
de l'objecte d'estudi
el temple d'August
és una cosa
altres excavacions
potser són més discretes
però igualment
el model de coordinació
entre institucions
es podria seguir
i el model de difusió
és a dir
jo crec que
tots plegats
els que heu intervingut
en aquestes intervencions
heu après
també coses
manera d'explicar
manera de donar a conèixer
la vostra feina
l'hem repetit
en els treballs
que estem fent
amb la basílica
de l'amfiteatre
tot i que no és tan mediàtic
també es va dur a terme
en el projecte
de planimatia arqueològica
de Tarragona
és trobar
i saber actuar
a nivell mediàtic
en funció
de l'interès
i en funció
de la vàlua
d'allò que estàs fent
no és una cosa
que hagis de fer sempre
sinó senzillament
anar insistint
sobre aquesta línia
i sobretot
normalitzar
el que hauria de ser
la col·laboració
entre institucions
Andreu
tindreu altres intervencions
a nivell personal
tu com a arqueòleg
representant
a l'arquevisió
del Museu Bíblic
altres coses
altres aparicions
en aquestes jornades
de Tarracoviva
o amb tot això
que ens has comentat
ja n'hi ha més que suficient
amb això
hi ha molt més
que suficient
realment
hem tingut un estrès
molt agradable
perquè jo també
estic molt d'acord
amb el que diu
Josep Maria
aquesta dimensió mediàtica
l'hem d'entendre
com una autèntica
tasca de socialització
en el pla
per exemple
de les ciències
més positives
o del món biosanitari
tothom entén
que s'investiga
perquè al final
el producte
que s'investiga
pugui arribar
i ser un benefici
per la societat
l'arqueologia
d'alguna manera
ha de participar
també
d'aquesta filosofia
si nosaltres
participem
en alguna cosa més
amb el Josep Maria
Macías
també estem incardinats
en un cicle
de conferències
que ens ha sorprès molt
coordinada
pel doctor
Joaquim Ruiz
d'Arbulo
en la que hem intentat
fer un curs
accelerat
sintètic
per la ciutadania
sobre la història
de Roma
en la que s'han
dividit
les diferents fases
d'aquesta història
la part de monarquia
i república
la feia el Joaquín
hem acabat
la part del Timperi
el Josep Maria
a mi em va tocar
la de Baix Imperi
i ens va produir
una sensació
doncs molt positiva
perquè
quan ens va fer
la proposta
tant el Joaquín
com el Magí Seritjol
de dir
escolta'm
volem organitzar
un curs
obert
de la ciutadania
en els barris
perquè pugueu explicar
la història de Roma
i aquest curs
a més la gent vindrà
i pagarà
automàtic
que vam dir
sí, acceptem
perquè sabrem
que no es farà
bé, doncs
ha hagut
overbooking
a més a més
una participació
i una química
amb tot aquest alumnat
que va estar
formidable
és a dir
això
mostra
l'interès
real
i l'èxit
que està representant
tota aquesta organització
de Tarraco Viva
que se converteix
en un gran aliat
de l'arqueologia
i de la història
perquè ens interconnecta
professionals
persones
tots junts
aconseguint
aquest objectiu pedagògic
que en darrer terme
és el millor
sí, perquè
arran d'això
que comentava l'Andreu
aquest curs
sobre la història de Roma
podria semblar
fora de lloc
d'unes jornades
com Tarraco Viva
en què molts poden pensar
que en fi
que clar
sobretot
és per la gent
que ja en sap molt
i curiosament
ha tingut aquesta resposta
no, Josep Maria
de gent
que segurament
demanda
saber més
de la història
d'aquella època
el problema som nosaltres
no és la gent
que no sabem
com arribar a la gent
i realment
aquesta estructura
del festival
ens dona eines
per poder-ho fer
aquest curs
que comentava l'Andreu
ja hem fet dues sessions
prèviament
una en el centre cívic
de Sant Pere de Sant Pau
i una altra
en el centre cívic
de la part d'alta
i han estat sempre
les sales plenes
i ara tornem a repetir
crec que a Casa Canals
a Casa Canals
sí, sí
a partir de dilluns que ve
si no m'equivoco
sí, sí
qualsevol activitat
està plena de gent
jo li diria a la gent
però
que no se senti tant
aquests dies
en tot allò
que fa referència a Tarragona
que miri les coses
que fan a Maltacitats
que visiti la fira
de Roma al món
i que pugui tenir
elements de judici
i de confrontació
es podran donar compte
de les fortunats
que som els tarragonins
pel patrimoni
que se'ns ha conservat
i també tindran elements
de judici
per poder comparar
el que es fa aquí
i el que es fa en altres ciutats
Quina
ja ha posat-se a fer
una recomanació
fa aquesta recomanació
a la fira
ens recomaneràs
alguna altra cosa?
jo m'agraïa molt
l'activitat
que durarà a terme
la companya Diana
Gostidi
passejant per Tarragona
amb l'epigrafia
està mirant
la veu de les pedres
i també la passejada
epigràfica
per Tarragona
fins i tot avui
o ahir
va sortir a la premsa digital
crec
les reiterades
queixes sobre
les epígrafs
o les inscripcions conservades
a la part d'alta
amb tot el problema
de conservació
que això comporta
aquesta activitat
pot ser útil
per entendre
realment
l'avàlua
històrica
d'informació social
i política
que ens donen
aquestes inscripcions
que estan
encastades
en les façanes
i que
diria que cap equip
de govern democràtic
des del traspàs
de competències
ha sabut donar
resposta
Andreu
quines recomanacions
faries?
sí
jo una didàctica
que per mi
crec que serà espectacular
que és Roma Norumbita
per mi realment
el ciutadà
podrà entrar
dintre d'un carrer
de Roma
i ja només
les fotografies
que veus
són espectaculars
és una passejada
per Pompeia
a Tarragona
però a més a més
una Pompeia real
una Pompeia
del segle I
diem-ho així
per mi aquesta és
obligatòria
i a més a més
serà una delícia
amb tota seguretat
i enllaçant
amb el tema
de l'epigrafia
que és una font
preciosa d'informació
a mi m'agrada molt
una activitat
que fa el doctor
Pere Navarro
de la Universitat
Rovira i Virgili
que és sobre
l'evolució
de la llengua llatina
perquè ens fa entendre
que realment
el final de Roma
no va arribar
en el 476
amb la caiguda
de Rómulo Augusto
nosaltres som
els romans
del segle XXI
i un aspecte
que ho demostra
és la nostra
pròpia llengua
parlem el llatí
evolucionat
parlem el llatí
del segle XXI
i a través
d'una sèrie
d'exemples
ho fa d'una manera
molt didàctica
molt clara
i són aquests elements
intangibles
de vegades ens fixem
en els tangibles
en els monuments
en les mostres
arqueològiques
però la llengua
és la fossilització
d'una sèrie
de costums
que ens fa entendre
això
que som els romans
del segle XXI
Aquest matí
parlant amb gent
dels restaurants
que participen
a Tarracó
a Taula
o abans sentint
fa una estona
el Magí Ceritjol
parlant amb els restaurants
ens deien
per experiència
d'ans anteriors
que saben
de gent
que ve de València
de la resta de Catalunya
d'altres zones
d'altres ciutats
d'Espanya
que venen expressament
a Tarraona
a veure Tarracó Viva
sentíem fa una estoneta
amb el Magí Ceritjol
el que ell considera
una anècdota
però en fi
que no deixa de ser significatiu
que hi hagi gent
dels Estats Units
que s'apunti
a algunes de les activitats
de Tarracó Viva
vostès que són
això
professionals
d'aquest àmbit
consideren que
després de 13 edicions
tenim un festival
absolutament de referència
reconegut
a nivell europeu
o a nivell internacional?
Jo diria que sí
tot i que no
em considero professional
d'aquest àmbit específic
dels festivals culturals
que per mi és un aspecte
que jo visco
i pateixo des de la distància
i vull continuar així
però jo crec que sí
però sobretot
és una experiència
que la societat de Tarragona
ha interioritzat
i ha fet seva
Seria impensable
que es digués
que per qüestions econòmiques
aquest festival
desapareix
perquè és que a més a més
la força del festival
crec que està
en part d'una societat
de Tarragona
que a través dels grups
de recerca
o de restitució
l'ha fet seva
com ha fet seva
altres experiències
que formen part
del nostre calendari anual
jo crec que a doble sentit
local
i internacional
podem estar contents
i tranquils
Andreu?
Sí, el gran punt per mi
el punt d'inflexió
de delimitació
ha estat
que Magí Seritzó
i el seu equip
han aconseguit
una cosa molt important
marcar el principi
de demarcació
entre el que representa
un festival
de caràcter
més festivalero
etnogràfic
a crear
un festival educatiu
amb unes bases
culturals
i pedagògiques
i això ha donat
una marca
una denominació
d'origen
que per mi
el converteix
pràcticament
no en únic
però sí
per mi avui dia
en un dels millors
de tot el món
Andreu Muñoz
Josep Maria Macías
arqueòlegs
entre d'altres
qüestions
un treballant
per l'Arquebisbat de Tarragona
l'altre per l'Institut
Català d'Arqueologia Clàssica
amb molta feina
amb moltes activitats
aquests dies
com a espectadors
però també com a ponents
que els hi vagi molt bé
aquest curs de Roma
especialment
per cert
que la gent
que vulgui inscriure's
doncs que entri
a la pàgina web
de Tarra Coviva
a veure si encara és possible
les inscripcions
perquè el curs
es farà la setmana vinent
si no m'equivoco
a casa canals
amb diferents jornades
amb diferents sessions
en les quals
com dèiem
participaran tant
l'Andreu Muñoz
com el Josep Maria Macías
i altres ponents
entre ells
el coordinador
el director d'aquest curs
que és el professor
Joaquim Ruiter Boló
com dèiem
Andreu Muñoz
i Josep Maria Macías
moltes gràcies
que vagi molt bé
Tarra Coviva
i bona feina
gràcies
bon dia
i ara tornem al Camp de Mar
per escoltar el testimoni
d'aquests nens i nenes
que aquest matí
ja porten gairebé 3 hores
potser ja estan a punt de marxar
estan disfrutant
de com ho feien
de com jugaven els nens
i les nenes
de l'època romana
així que tornem
a la unitat mòbil
a connectar
amb els nostres companys
Joan Maria Bertran
i Josep Ardila
Josep bon dia de nou
bon dia de nou
que ja han marxat els nens
o encara els tenim aquí
estan ja marxant
ara cap a dos quarts d'una
era el moment
en què ja acabaven
aquests jocs
penseu que hi són
des de primera hora del matí
des de quarts de deu del matí
ara ja s'estan reunint
totes les escoles
i ja estan començant a marxar
penseu que
s'estan tot el matí
per tots els jardins
del Camp de Mar
a cada un dels racons
hi ha alguna taula
amb alguns dels monitors
vestits de romans
i que ensenyen
doncs a jugar
com jugaven els romans
moltíssimes activitats
els ensenyen
com menjaven
la música
que feien
a l'època romana
i també
a l'auditori
del Camp de Mar
l'utilitzen per explicar
com eren els gladiadors
com lluitaven
quina era la seva filosofia de vida
en definitiva
que s'ho passen
molt bé
al llarg de tot el matí
i a més a més
aprenen moltíssimes coses
de fet
ens ho deia ara
el Magí Ceritxol
és una cantera
doncs per aquella gent
petits
no tan petits
que en definitiva
aprenen
com vivien
els comença a entrar
el cuquet d'això
de participar
al Tarracó
al Tarracó Viva
i d'aquí uns anys
segurament molts d'ells
formaran part
doncs
de grups
de reconstrucció històrica
o formaran part
d'aquest Tarracó Viva
tenim un document sonor
hem anat tombant
amb el micròfon
de la ràdio
parlant amb alguns dels nens
amb els monitors
posant el micròfon
algunes de les activitats
que estaven fent
i aquest
n'és el resultat
d'una estona
que hem passat avui
al camp d'aprenentatge
del Tarracó Viva
un any més
aquí
als jardins
del Camp de Mart
David
bon dia
bon dia
aquí veig molts instruments
què els ensenyeu
o els ensenyeu la canalla
en aquest taller?
bueno
li ensenyeu
com toquen
les trompetes romanes
i també
que agafin
una mica d'instrumental
tot el que vulguin
i que vagin tocant
també
perquè aquí hi ha alguns
dels instruments típics
de l'època romanes
sí
i sobretot
les trompetes
són els més significatius
eren
quan venien les lesions
i coses així
eren el toc
que donava
quan venien
i bueno
i després
les flautetes aquestes
també
utilitzaven
sobretot
per coses mitològiques
i coses així
també s'utilitzaven
i tot el que més
percussió
que també s'utilitzava
generalment
a veure
podem fer sonar
algun d'aquests
quin creus que és
potser dels més característics
com deies
dels que tens per aquí damunt
les flautes aquestes
dius?
sí
o les trompetes
a veure
a veure com sona
a veure
a veure
sentirem a veure com sonen
aquestes
aquestes
aquí tenim el trompet
hola noies
hola
què tal
com està anant això
del camp d'aprenentatge
del Tarracovia
heu après moltes coses
o què?
sí
a veure
explica'm alguna cosa
que heu après
qui m'ho explica
vinga va
què heu après
no sé
això de tirar
uns ossos cap a dalt
i anar-les d'agafar un entre el vol
i així
fins que arribis a cinc
en un dels jocs
jugaven els nens i nenes romans
no?
sí
i què més?
què més?
els perfums que utilitzaven
i què?
fan molta bona olor
sí?
sí
quin és el que més t'ha agradat
això són perfums
això que tens a la mà?
sí
però és menta
menta
sí
t'ha agradat o què?
sí
i què més?
què més?
les lluites romanes
els gladiadors
el boxeo
que feien
així us ha agradat
això i què més?
tu què has après?
hem fet un joc
que és saltar amb sacs
i hem fet una carrera
així bé
us ho heu passat bé
sí
gràcies
em portaré
la primera ànima
de la persona
que vegi
del meu pont
perfecte
hola
què estan fent?
què estan fent aquí?
estan fent una obra de teatre
i de què va aquesta obra?
d'una noia
que va construir
un pont
a Tarragona
i va
va ploure molt
i va
se va caure el pont
t'està agradant o què?
sí
i què has fet més avui
a la Tarragona Viva?
veure un anfiteatre
t'ha agradat o no?
sí
i què és el que has après?
que et dius
ostres
tot això no ho sabia
moltes coses
molt bé
adéu
adéu
hola nois
hola
bon dia
explicau-me
què heu après avui
a Tarragona Viva?
que
que
doncs com diu
que van anar
com lluitaven
els gladiadors
a aquella època
de
gladiadors
sí
com luchaven
i quan valien
i tot
i escolta'm
heu après a jugar
com jugaven els romans
també?
sí
i què és el que més us ha agradat
de com jugaven ells
a aquella època?
a mi
la lluita de gladiadors
amb ell la lluita de gladiadors
i amb vosaltres?
a mi
m'agradava molt
la valdufa
per exemple
hi ha molts llocs diferents
l'arc
l'arc
i els jocs populars
alguns
i cap a paret
i cap a paret
també
per tant us ho esteu passant veu que
sí
sí
la lluita de gladiadors
i ara ho voy a contar
quién soy yo
jo soy dos personas
no es que me diga por la vida
sino que me voy a poner
en esta parte de la vida
aquí soy el editor
¿quién es el editor?
el editor es el que paga
los espectáculos
de gladiadores
puedo ser un polífono
o puedo ser una persona
con mucha licencia
que lo que hace es
comprar ese espectáculo
aquí que es el espectáculo
yo tengo el dinero
y voy a comprar
un espectáculo de gladiadores
soy editor
pero no te compro
un espectáculo de gladiadores
bien
ahora soy otra persona
ahora soy el ganista
yo soy el profesional
que eterna los gladiadores
los selecciona
los prepara
en mi casa
que es una escuela
y se lo prende
a la mitad
vaia bon dia
bon dia
estás al joc de
l'olla
explica'm-ho això
a veure
bueno
el joc d'olla
consisteix
és un tipus de gallineta cega
que hi ha una persona
que es fica al mig
i té una olla al cap
i té els ulls tancats
i hi ha gent al voltant
i nosaltres hem de dir
quina persona diu
i aquella persona
ha de dir
qui té l'olla
ho ha de preguntar
i el que està al mig
ha d'encertar
qui té l'olla
i un cop l'acerti
doncs el que l'acertat
se fica al mig
i bueno
diguem-li
que li passa a l'olla
i què
a la canalla
li agrada o què
aquest joc
bueno
sí
més o menys
sí
però també
com que som grups
números i van molt sueltos
pues costa una mica
costa recollir-vos
no?
sí
molt bé
gràcies
de res
Òscar bon dia
bon dia
què és el que feu en aquest taller?
consisteix en 4 proves antigues romanes
que consisteix en aixecar un pes
saltar la corda
saltar el peu cos
i passar-se una pilota
sense que toqui el terra
això eren proves
que feien típics els romans?
en fi
era una espècie d'entrenament
que es feia des de fa molts anys
a l'època romana
i bueno
un cop es feia això
es feia unes petites olimpiades
i bueno
era com l'entrenament
pels nens petits
pels nens petitets
i què?
a la canalla d'avui en dia
estaríem ben preparats o què?
home
jo per ara ho he vist bé
no veig res
no veig res que ara ho puguin fer
a més ho fan molt bé
estan entusiasmats
i bueno
se'ls hi torna quan acaben
un ramillet d'olivera
que és el que se'ls donava antigament
molt bé
gràcies
de res
hola
hola
tu què has fet aquí?
explica'm
primer he saltat amb el peu coix
15 vegades
15 vegades?
sí
i què?
has tingut alguna o no?
no
he agafat un sac
d'això que està ple de pedres
i ho he aixecat amb una mà
sense que se'n caigui
15 vegades
i després he saltat amb la comba
10 vegades
i tot perfecte
sí
o sigui que tu series un esportista
a l'època romana
estupendo
no ho sé
i escolta'm
què has après més avui
al camp d'aprenentatge
aquí al Tarracó Viva?
que els gladiadors
no estan molt musculosos
i que tenen més grasa
molt bé
gràcies
de res
què tal com esteu?
bé
bé
què heu après avui?
què tal per Tarracó Viva?
doncs molt bé
hem après moltes coses
sobre els gladiadors
i què més?
què més?
més o menys
el que feien els romans abans
heu estat jugant
com jugaven els romans
i què us ha agradat?
què és el que més us ha agradat
el que feien els romans?
el tiro
el tir d'arc
el tir amarc
sí?
sí
estaríeu d'acord amb això
sí
molt bé
gràcies
hola
hola
això és l'oracle
em dius, oi?
sí
i què és això de l'oracle?
és una cosa que tu tires els daus
que són osos
que fiquen números
els comptes
hi ha una capsa
i porta un número
i llavors l'obres
i hi ha una targeteta
que et diu
que a mi m'ha tocat
una que deia
que
una que deia
que
cal no desesperar
de res
superaràs
les situacions difícils
o sigui, és com una mena de
gràcies, eh?
de res
és com una mena
bon dia, bon dia
bon dia
com una mena d'horòscop, això?
sí, un oracle
que prediu el futur
això ho feien molt els romans?
sí, sí
s'entretenien molt
durant les tardes
a prediu el futur
als nens
i també als adults
i per què?
amb ossos?
era el material
que tenien a l'època
com que encara no tenien daus
amb daus
havia de ser
molt bé, gràcies
de res
hola
hola
què? com va estar anant
això del Tarracoviva?
bé
has après moltes coses o què?
sí
va, explica'm alguna cosa
doncs he après
a que els romans
eren
bons jugadors
sí, no?
perquè hi ha un munt de jocs
aquí de l'època romana
sí, són tots
quin és el que més t'ha agradat?
tu dius
ostres, aquest
m'hauria agradat jugar
amiga l'època romana
el del temps futur
el del?
el temps futur
quin és aquest?
el que et tires uns ossos
i et surt un número no
i llavors
et surt una caixa
i et surt el teu futur
molt bé
i a tu
què és el que més t'ha agradat?
a mi m'ha agradat molt
el de fer el cabell
el de les polseres
i el del futur
què és això de fer el cabell?
o sigui
que et fan pentinats
de les noies de l'època
i què?
t'agradaven o no?
doncs sí
m'han agradat molt
i dels jocs de com jugava
els romans
què és el que més s'ha cridat l'atenció?
el que més m'ha cridat l'atenció
és passar la pilota
perquè passava la pilota per dalt i per baix
sense que es caiguin
i fem a la bars
i no ho fan ara com tirem pel terra
jugant a fons baú o no?
o per dalt o per baix?
per dalt o per baix
molt bé
gràcies
de res
doncs ja ho heu sentit
i això era una mena de concert improvisat
amb tota la música
amb tots els instruments
que sentíem
des d'un bon principi
aquelles trompetes
aquelles flautes
tots els instruments
que tenien avui aquí
doncs per conèixer també
com era la música
a l'antiga Roma
ja ho heu vist eh
la canalla entusiasmada
en aquest terracó
en aquest terracó viva
en aquest camp d'aprenentatge
on com cada any
aprenen
doncs com jugaven
els romans
com vivien
sens dubte
l'activitat estrella
és la dels gladiadors
això els crida molt
l'atenció
i també doncs
tots aquells jocs
de lluites
de vaja
tot això és el que més
els cridava l'atenció
ens estem a més
quedant pràcticament sols
en un moment
hi ha hagut una esbandida
de gent
i estan ja
pràcticament tots marxant
cap a les seves
respectives
escoles
i ja ho heu sentit
un any més
al camp d'aprenentatge
del terracó
viva ens hi hem colat
en algunes de les activitats
i heu pogut escoltar
molt bé que s'ho passen
als nens i nenes
de la ciutat
perfecte doncs
molt agraït
poder escoltar
aquests somriures
i aquesta alegria
dels nens
que han participat
en aquesta activitat
al llarg del matí
als jardins del Camp de Mar
Joan Maria Bertran
Josep Ardila
gràcies
adeu que vagi bé
que vagi molt bé
gràcies als companys
de la unitat mòbil
que ens han acompanyat
en diferents moments
del programa
avui parlant
de Tarracó Viva
el festival romà
de Tarragona
que es posa en marxa
de Tarracó Viva