A menys d'una setmana de l'inici del curs escolar,
avui volem repassar l'actualitat educativa
i la situació dels centres de la ciutat de Tarragona.
Ho volem fer des de la perspectiva de l'Ajuntament,
que té competències municipals,
especialment en el tema de les llarxes d'infants,
però també en el manteniment dels centres educatius
de primària i de secundària.
I també, esclar i donada l'actualitat dels últims dies,
analitzarem el que pot suposar la resolució judicial
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
sobre la immersió lingüística,
aquesta interlocutòria que es va fer pública el passat divendres
i que tanta polèmica, tant de debat, ha aixecat.
En fi, tot això ho comentarem durant els propers minuts
amb el regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Joan Saneujas.
Senyor Saneujas, molt bon dia.
Molt bon dia.
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
sobre el tema de la immersió lingüística,
com la valora vostè i com la valora, de fet,
l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona?
Bé, la valorem des de l'experiència que portem així com a 20 i tants anys
amb el tema de la immersió lingüística,
que ha estat un èxit i que, per tant,
no entenem que ara en aquests moments,
respectem perquè el tenim que respectar lògicament,
però no entenem perquè ara tenim que variar el nostre sistema educatiu
amb una cosa tan important com és aquesta.
La immersió lingüística, he dit, ha estat un èxit.
Els nostres alumnes, quan acaben primària,
ja, quan acaben primària,
surten de mirar els dos idiomes,
el qual és el que es pretenia
i, per tant, no s'entén que ara
hem de variar el nostre sistema educatiu.
En aquest sentit, l'Ajuntament aconsellarà alguna cosa
als centres públics de la ciutat,
als professors,
o esperaran a veure també què fa el govern,
que és qui té les competències,
i ha anunciat que presentarà un recurs.
Lògicament, esperarem a veure el que fa el govern,
però ja sabem quina és la postura del govern
i, per tant, té el nostre suport.
I tot el que fa aquí el govern,
l'Ajuntament ho implementarà amb la mesura que pugui.
I a nivell de plenari municipal,
és possible que vostès impulsin algun tipus d'emoció
en defensa d'aquest model d'immersió lingüística?
És, vamos, segur, diria, no probable,
sinó segur que sí que s'impulsarà algun tipus de mesura,
que puguem prendre alguna moció i tal.
per poder aprovar alguna cosa
que després feu arribar a les instàncies superiors.
Aquesta resolució judicial, d'alguna manera,
ha ocupat l'atenció informativa de les últimes hores
i dels últims dies,
quan estem, com dèiem,
a poca d'inici del curs escolar.
De fet, això és el que ens ocuparà
durant els propers minuts en l'entrevista,
perquè des del punt de vista de l'Ajuntament,
senyor Sanouges,
quina és la previsió de cara al proper dilluns,
quan tornin a obrir les aules?
Ho podran fer tots els centres de Tarragona,
ciutat, en plena normalitat?
Sí, sí, tots els centres de la ciutat
ho faran en plena normalitat,
perquè, bueno,
durant les vacances aquestes,
aquests pràcticament dos mesos de vacances,
doncs han fet la feina, no?
Tant la Generalitat de Catalunya
com l'Ajuntament de Tarragona
han arranjat els centres,
han preparat el curs, no?
I, per tant, doncs, bueno,
el dia 12 comencen els alumnes,
però els mestres ja fa uns quants dies que hi són,
ja estan allí treballant,
i, per tant, bueno,
sí que és cert que hi ha alguns retocs,
s'estan fent encara,
però, bueno, el dia 12 estarà tot acabat.
No hi haurà cap obra,
potser que hagi fet l'Ajuntament,
que perjudiqui una miqueta
el funcionament d'un centre.
Sí, hi haurà una obra,
una obra que no és en un centre,
bueno, és un centre públic,
és l'Escola Municipal de Música,
que se'ns ha retracat una obra
que és una obra important,
per tant, que és la insonorització
de l'aula de percussió, no?
Important que la insonoritzem,
i, bueno, és una obra que tardarà uns dies,
o sigui, començarà el curs
i encara estaran treballant-hi, no?
Però, bueno, una setmana,
una setmana crec que ho hem acabat.
I pel que fa a dades o xifres que tingui l'Ajuntament
sobre matriculació de cara a aquest curs,
quants alumnes es matriculen per primer cop
entrant en el sistema?
Sí, aproximadament són uns 1.300.
Són 1.300 alumnes de P3.
Bueno, amb tots els altres cursos,
hi ha un degoteig,
però, bueno, l'important és P3, no?
I, bueno, hi ha una dada importantíssima,
que és que el 95...
No, perdó, sí,
el 95,7% dels alumnes de P3
van al centre on han demanat en primera instància, no?
Això vol dir que de cada 10 alumnes,
bé, doncs 9...
9, més de 9, bastant més de 9,
doncs van al centre on han demanat en primera instància, no?
Això és importantíssim, no?
Perquè els pares fan una tria
en funció dels seus interessos,
el que creuen ells millor pels seus fills,
i, bueno, que més de 9 alumnes
vagin de cada 10 paguin al centre
on volen els seus pares,
doncs això és importantíssim, no?
I és una...
A més, aquesta és una xifra
que cada any estem apujant,
vull dir, cada vegada la satisfacció,
podríem dir, de les famílies és molt gran.
I, per tant, doncs això creiem que és important.
I, a més, és una dada que estem per damunt,
bastant per damunt de la mitjana de Catalunya,
que és el 91%,
nosaltres estem al 95,7%,
doncs, bueno, a partir d'aquí ja és difícil, difícil pujar més,
però, bueno, de moment, els últims anys
estem pujant poquet cada any, però estem pujant, no?
És a dir, que són molt pocs els casos d'alumnes
que no poden...
A accedir al centre que demanen en primera instància, no?
A partir d'aquí, bueno,
la resta del 5, aquest, el 4,3%,
doncs, bueno, la majoria va anar en segona instància,
alguns en tercera i alguns sí en quarta i en quinta,
però en xifres absolutes és molt baix, no?
I aquests 1.300 alumnes que comentava de P3
estan en la línia dels últims anys?
S'ha anat creixent la xifra?
Està baixant, està baixant.
Està baixant, sí.
Està baixant amb tota la ciutat, a més,
està baixant amb tota la ciutat.
Bé, és el típic de les crisis,
vull dir, quan hi ha una crisi econòmica,
doncs, el nombre de naixements baixa
i, bé, és el que està passant, no?
I el repartiment entre escola pública i escola concertada?
Bé, això està pràcticament estancat
des de fa 3 anys, pràcticament,
des de que, no, perdó, des de fa 4 anys,
des que es van posar en marxa
els centres de primària públics,
l'Olga Txirinagues, la Rebassada i Ponent,
a partir d'allí, bé, es va estancar,
lògicament no ha crescut ni la privada,
ni la concertada, no, ni la pública,
per tant, es va estancar allà.
Prevéu un curs, doncs, amb normalitat,
amb alguns dels camis,
en fi, que ha introduït el nou govern de la Generalitat
pel que fa a la sisena hora
o al calendari escolar,
però, en general, preveu que sigui un...
Sí, en general, l'inici del curs
serà un inici normal,
a menys que hi pugui haver alguna cosa
estranya en aquests dies,
però, bé, no està previst que hi hagi res raro.
I, bé, sí que ho ha citat,
el tema de la sisena hora,
els alumnes de l'escola pública
perden una hora cada dia,
el que equival a un curs
en tota la primària.
Per tant, això és una pèrdua gran, no?,
de, bé, de càrrega lectiva
que no tindran.
I, bé, ara feia cinc anys
que això estava funcionant,
els resultats ja els estàvem veient,
amb l'informe,
amb tots els informes que havíem anat pujant, no?,
i, bé, ara esperem que,
com a mínim, mantindreu el que passa,
que, clar, perdent un curs sencer,
un alumne de primària,
doncs això és important
i crec que ho notarem.
Aquesta pèrdua de la sisena hora,
l'anul·lació de la sisena hora,
fa que segurament molts centres
acabin la seva jornada abans.
No sé si li consta a l'Ajuntament
les decisions que han pres els col·legis,
però m'imagino que la majoria,
a les tardes,
doncs acabaran a dos quarts de cinc.
A dos quarts de cinc.
Potser no.
Molts centres acabaran a dos quarts de cinc,
acabaran a dos quarts de cinc,
la qual, bueno,
representarà, d'alguna manera,
un trasbals per a les famílies, no?,
perquè, bueno,
alguns centres ja ho feien,
acabaven a dos quarts de cinc,
però no era la majoria, no?
Ara és molt probable
que molts centres acabin a dos quarts de cinc
i, bueno, representarà un trasbals per a les famílies, no?
Acabar mitja hora abans,
doncs, bueno,
tothom ja té la seva vida muntada,
més o menys,
i ara, bueno,
fins ara acabaven tots a les cinc
i, a més,
hi ha un altre tema
que acaben tots també a la una
i, bueno,
ara es tindrà que augmentar
la dotació
de monitors de menjador,
etc., etc.,
el qual, doncs,
també perjudicarà d'alguna manera
econòmicament a les famílies, no?
La sisena hora
és una de les,
en fi,
de les qüestions
que ha estat més de debat
en els últims mesos.
Hi ha, per algunes excepcions,
a la ciutat de Tarraona
també hi haurà alguna escola
que mantindrà la sisena hora?
Sí, hi ha
tres escoles
que mantenen la sisena hora, sí.
I aquesta és una mesura
que vostès consideren
positiva com a ajuntament?
A veure, nosaltres com a ajuntament
el que vam fer
va ser una moció
demanant a la Generalitat
que tots els centres
de Tarragona
tinguessin la sisena hora.
Bueno, doncs,
no se'ns ha fet cas
i només hi ha
tres centres
que ho mantenen.
Els centres de primària
començaran el curs escolar
el proper dilluns,
les llars d'infants,
però ja aquest passat dilluns
s'han començat
a posar plenament
en marxa.
Des del punt de vista
de les escoles Bersol,
com espera que sigui el curs,
senyor Saneujàs?
Bé, ha començat normalment,
ha començat normalment,
el que sí és cert
és que no hem cobert
la demanda.
Hi ha hagut una demanda,
n'han quedat aproximadament
així com unes 400 places
que no hem pogut
cobrir la demanda.
Això ho solventarem
quan puguem
posar en marxa
les llars
que estan programades
i estan adjudicades
i que dintre d'aquest mes
o el mes que ve
començaran les obres.
Pel curs que ve,
això, doncs,
pensem que o desapareixerà
o pràcticament desapareixerà
aquest desfase
que hi ha entre
l'oferta i la demanda.
Estem dient
que està baixant
la natalitat
i, per tant,
amb les tres llars d'infants
que creiem
que podrem posar en marxa
al llarg d'aquest curs,
sumaran aproximadament,
doncs,
sobran unes
doscentes,
novanta,
doscentes,
vuitanta,
doscentes,
novanta places.
Estem parlant
de 400 alumnes
i s'han quedat
en aquests moments
sense plaça
amb una llar pública
o subvencions
amb fonts públics
i, per tant,
estem pensant
que podem cobrir
pel proper curs,
podrem cobrir,
doncs,
tota la demanda que hi ha.
Quines són les escoles
per sol
que s'han de construir
en aquest curs?
Aquest curs,
les dues que són segures
són la del Joan,
la que està al costat
del Col·legi Tarragona,
del Joan XXIII,
i la del que està
a Sant Pareix-en-Pau
al costat del Col·legi
Marcelo Domingo.
I una tercera,
que és la de la Mora,
que aquí, doncs,
tenim un problema,
no pressupostari,
bé,
alguna cosa afecta
el pressupost,
que és, bé,
que ens hem trobat
que hi ha hagut un,
hem fet un estudi
i etgeur tècnic
del terreny
i, bé,
tenim que fer
una cimentació
fent un forat
d'11 metres,
que són quatre pisos
de profunditat
per poder fer la llar
i això, clar,
fa que s'encareixi
bastant,
el tema.
Llavors, bé,
o bé estem buscant
un altre sistema constructiu
o bé estem buscant
un altre emplaçament
per aquesta llar.
I quina creu
que seria la solució?
A dia d'avui més viable?
Estem treballant,
estem treballant
amb allò
i encara no ho sabem, no?
Aleshores,
les escoles per sol
de Joan XXIII
i del Marcelí Domingo
a Sant Pere i Sant Pau,
quan calculen
que podrien obrir les portes?
A veure,
jo no m'atreveixo
ara en aquests moments
a posar una data.
Jo em posaré la data
el dia que comencen les obres.
Llavors, sí,
perquè sí que són
com a màxim
sis mesos de construcció
i és el que posa
el contracte
que hem fet amb l'empresa
i per tant això,
llavors sí que podrem marcar.
Bé,
al cap dels sis mesos,
l'empresa ens ha de dir
que anem a salut
i direm, bueno,
d'aquí sis mesos
segur que podem obrir la llar.
L'oferta, doncs,
que s'ha començat,
que s'ha posat en marxa
aquesta setmana
és la mateixa
que hi havia
a finals del curs passat.
La mateixa
que hi havia
a finals del curs passat.
Estem pendents
del projecte
de l'Escola Persol
de la Mora,
com deia vostè,
i aquell de les clarienes
del que havíem parlat
històricament
ja ho descartem definitivament
per tots els problemes
arqueològics
que es van detectar?
Sí,
el lloc en si
el descartem,
no descartem la llar
perquè, bueno,
la llar no,
perquè a més
està subvencionada
per la Generalitat,
una part de la construcció
està subvencionada
per la Generalitat,
per tant,
nosaltres buscarem
doncs, bueno,
emplaçar-la
en un altre lloc
de la zona,
si és possible,
no?
El qual és complicat
perquè, bueno,
el centre de la ciutat,
doncs,
el que són solars municipals
o solars
que no siguin municipals
però que siguin públics
doncs,
és complicat trobar-los,
no?
Perquè les llars
es han de fer
sobre solars municipals
o com a mínim públics,
no?
i, bueno,
trobar-lo al centre de la ciutat
és complicat
però, bueno,
amb això estem.
De les seves paroles abans,
entenc, doncs,
que en aquest mandat municipal
ja pràcticament
no caldrà plantejar-se
cap nova previsió
de noves llars d'infants
perquè l'oferta
haurà cobert la demanda
pràcticament.
Sí, però
aquesta oferta,
aquesta demanda,
probablement
ho cobrirem.
Quasi segur,
vamos,
que ho cobrirem
però sí que hi ha
una zona de la nostra ciutat
que és la zona de Torreforta
que no té cap
llars d'infants públic.
Llavors,
nosaltres volem
llarg del mandat
si és possible
crear una llar d'infants
a la zona de Torreforta
que la idea
és posar-la al costat
del col·legi Torreforta
a l'antic Gualvillalví.
És a dir,
que aquesta seria
la previsió
més a llarg termini.
Recordem sobre el tema
de les llars d'infants
que a més la Generalitat
ha anunciat
la reducció
de les aportacions
a les places
d'escoles bressol.
La pregunta
en aquesta setmana
en què tothom
ja comença
a portar els seus fills
a les llars d'infants,
això quina repercussió té?
En la pràctica
què vol dir?
En la pràctica
vol dir
que durant el 2011
la Generalitat
ens havia dit
que ens donaria
1.800 euros
per plaça i nen.
Molt bé,
el 2011
ja hem començat,
ja l'han passat
la meitat
i bueno,
doncs no.
Bé,
el que ens donarà
la subvenció
serà de 1.470 euros
és el que ens estan dient
ara, eh?
Bé,
de moment
l'Ajuntament
ja ha tingut
que afegir
entre 1.470
i 1.800
van 370 euros
per plaça i nen,
això ho ha tingut
que afegir
l'Ajuntament de Tarragona
i tots els ajuntaments
de Catalunya
ho hem tingut
que afegir ara.
Pel 2012
ens ho tindrem
que plantejar
perquè, clar,
a l'Ajuntament
això li és difícil
mantindre
aquest diferencial
que, bueno,
perquè anàvem molt justos,
etcètera, etcètera.
tothom sap com està
el tema econòmic
dels ajuntaments
i, bueno,
doncs mirarem
a veure
com ho podem solventar
perquè l'Ajuntament
no se'n pot fer càrrec
d'aquest diferencial.
La reducció
del govern
de la Conselleria d'Educació
és de tot l'any 2011
i, per tant,
ja comença
des de principis d'any.
Sí, sí, ja, ja.
I, per tant,
afecta ja
a tots els nens
que van anar
a les escoles de sol
en el curs passat.
Que els pares
han pagat
el preu de sempre
i, bueno,
i l'Ajuntament,
vull dir,
ha pagat
el que està pagant, no?
Això aproximadament
és un terç.
Vull dir,
els pares paguen un terç,
l'Ajuntament paga
un altre terç
i la Generalitat
un altre terç.
Però, clar,
la part del terç
que no paga
la Generalitat
tampoc l'han pagat
els pares
i l'ha tingut
que paga l'Ajuntament, no?
I, bueno,
això en aquests moments
pel 2012
és bastant insostenible
i tindrem que buscar
algun tipus de solució.
Quants diners
s'han calculat
que extres
que ha de pagar
l'Ajuntament
per l'any 2011?
Mira,
aproximadament
tenim unes mil i pico places
doncs
hem de multiplicar
això
a 330 per mil
i, bueno,
això surt
330 mil, no?
Déu-n'hi-do.
I, aleshores,
de cara al 2012
hem de preveure,
en fi,
pel que diu vostè,
que els pares
hauran de pagar més?
Bueno,
tindrem que buscar la solució
i, clar,
Sí,
però no n'hi ha gaire
més alternatius, no?
No n'hi ha massa solucions
perquè, bueno,
la Generalitat
ens ha posat
en aquest disparatge
que, bueno,
nosaltres no podem,
com a Ajuntament
no podem
i, bueno,
és molt probable
que els pares
tinguin que fer una aportació
més alta
de la que fan ara.
Tampoc és,
a veure,
tampoc és massa
l'aportació
que hauran de fer els pares
perquè si tinguin
330 per 10 mesos
són, bueno,
doncs això
són uns 30 i pico euros.
No és
excessiu,
però sí que és important
en un moment com aquest,
no?
És important
en un moment com aquest.
Hem parlat
de les escoles Bressol,
hem parlat també
dels centres de primària,
pel que fa als centres
d'ensenyament secundari,
alguna
novetat
pel que fa el curs
que ha de començar?
No,
a veure,
les obres
que s'estan fent
al centre,
aquests els fa la Generalitat,
però, bueno,
n'hi ha unes
que nosaltres
estem directament implicats
que és amb l'Institut Tarragona
que estava
a l'antiga
facultat de lletres.
Bueno,
s'ha arranjat
una part,
una part important
d'un dels edificis
i, bueno,
perquè hi entrin
els de tercer
d'ESO
d'aquest any
i, bueno,
l'any que ve
hi entrarà
el quart d'ESO.
Aquí tindrem
un problema
dintre dos anys
que és que, bueno,
un edifici és un edifici
i un edifici no creix
i, bé,
bueno,
la Generalitat
tindrà que prendre
ràpidament
una decisió
en quant a la construcció
d'aquest institut
a la zona
que se li va assignar,
bueno,
se li va fer
la cessió del terreny.
Aquest és un tema
important
que inclús
ja l'han parlat
amb la Direcció Territorial
d'ensenyament
d'aquí Tarragona
és el tema
més punyent
que tenim.
Perquè els altres centres
de primària
que estan
en mòduls,
bueno,
els mòduls
pots anar a posar
en mòduls,
però, clar,
un edifici
no el pots fer
més gran.
A més,
un edifici vell
com aquest
és impossible,
i aquest és el tema
més preocupant
que hi ha.
I en quant
als centres
aquests
que estan
en mòduls,
aquest plenari
del mes de setembre
farem la cessió
de dos solars,
un que és
el de l'Escola
de Ponent
que està a Campclar
i l'altre
que és el de l'Escola
de la Rebassada
que està a la zona
de la Rebassada.
I a més a més
també farem
la cessió
d'un solar
per fer
una construcció
nova
al barri
de la Floresta,
que té una substitució.
En el cas
de Ponent
i de la Rebassada
és aquella fórmula
d'escola-institut,
no?
Sí, exactament.
És a dir,
que és un centre
que serveix...
Sí,
de 3 fins a 6 anys.
En Ponent
i a la Rebassada.
A Ponent i a la Rebassada.
I en el cas
de la Floresta
es tracta de substituir...
De substituir
el centre que és actual
per una reconstrucció nova.
Al marge
de totes qüestions,
ahir podíem llegir
al diari
Mesa Tarragona
que han descobert
prop de 200 casos
de persones adultes
que utilitzaven
de manera fraudulenta
la targeta escolar
de l'empresa
municipal de transports,
la targeta gratuïta
que poden utilitzar
els alumnes
de la ciutat.
Què en sap vostè
del cas?
Bé,
les dades
que ens ha donat
l'AMT
jo ho contextualitzaria,
a veure,
hi ha 12.000 targetes
i, bueno,
són 180,
o sigui,
no arriba ni a un 2%,
bueno,
un 2%
al llarg
d'un any.
Bé,
és important,
sí,
és important,
millor que no hi fos,
però tampoc
ho magnifiquem,
no?
Magnifiquem.
I, lògicament,
el que sí que està fent
l'AMT
és, doncs,
aquest frau,
doncs,
l'ha detectat
i, lògicament,
doncs,
corregi'l, no?
I si hem de prendre
alguna mesura
important,
doncs,
per part del que és
el Departament
d'Ensenyament
de l'Ajuntament,
lògicament,
estem al seu costat,
al costat de l'AMT.
És més,
amb l'AMT
han fet un reglament
de la targeta
de transport escolar
i, bueno,
aplicarem el reglament.
I, de cara a aquest curs,
tot el tema
del sistema gratuït
de transport
pels estudiants
es mantindrà igual
o amb alguna...
No,
hi haurà
algun tipus de modificació,
hi haurà algun tipus
de modificació
perquè ara ja hem agafat
l'experiència total.
Nosaltres vam ser els pioners
i seguim sent els pioners
en aquest tema
i hem anat fent
modificacions,
no?
Al començament
van ser els de 5 i 6,
el 2008,
estem parlant del 2008,
ja fa un cert temps,
després han entrat,
han anat entrant
progressivament,
han modificat també
l'horari per dalt i per baix
i aquest any
també farem
algun tipus de modificació.
Podem avançar
aquests camis
o encara no?
Encara no.
Però hi haurà modificacions?
Sí, alguna modificació.
Aquest era el quart curs, no?
Sí, perquè estem agafant
experiència,
estem agafant experiència
amb tot
i l'experiència et fa
que rectifiquis
amb algunes coses, no?
Per exemple,
hi va haver
una rectificació
que ens demanava molt
que els alumnes
als instituts
aniran a les 8 i mitja
i l'horari
començava a les 8
o vam adavant
a les 7.
També ens van demanar
els alumnes, sobretot de l'ESO,
a partir de les 7
o les 8 de la tarda
van a fer esports
fins a les 10 de la nit.
Bé, és allò
que els seus pioners
lògicament
has d'anar modificant
en funció
de les necessitats que hi hagi.
El que ja no es pot créixer més
perquè ja dona servei
pràcticament a tots els alumnes.
Sí, a tots els d'obligatòria, sí.
Molt bé, doncs
parlant d'aquesta qüestió
que ve amb aquest repàs
a l'actualitat educativa
que avui hem fet
amb el regidor d'ensenyament
de l'Ajuntament de Tarraó
el senyor Joan Sanujes
quan ja les escoles
i els mestres
i en fi tothom
i els alumnes i els pares
estan preparant aquesta setmana
la tornada a les classes
de cara al proper dilluns.
Senyor Joan Sanujes,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Fins la propera.
Adeu-sia, bon dia.