A les 10 del matí i 11 minuts, com cada estiu,
molts nens i nenes del Sàhara passen l'estiu a Tarragona,
passen aquests estius a la ciutat de Tarragona
o a alguns municipis del camp de Tarragona.
En Guanya, 43, que participen en aquest programa Vacances amb Pau.
Avui en volem parlar amb el seu coordinador,
amb el Joan Carles Baptista.
Joan Carles, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el Mohamed.
Bon dia.
Bon dia.
Ell és un dels nens que està amb el Joan Carles a casa seva.
No és el primer any, eh, Joan Carles?
No, és el tercer any que està amb nosaltres.
Tercer any, eh?
Tercer any, sí.
Què tal? Més? Porta bé o què?
Doncs sí, de meravilla.
És molt bon noi, molt obedient i li agrada molt estar aquí,
ens estima molt i nosaltres amb ell també.
Evidentment.
Estàs content, Mohamed, tu?
Sí, molt també.
Sí, no? Estàs content, eh?
Sí, sí.
Escolta'm, Vacances amb Pau, com cada any venen a Tarragona molts nens i nenes,
no sé si en guany ni venen més o menys que l'any passat, com està en guany la cosa?
Doncs aquest any està més o menys igual, però han vingut, em sembla que han sigut sis nens menys que l'any passat.
Sis menys.
I el que és el còmput de Catalunya també han vingut bastants de menys.
La crisi s'ha notat també, creieu?
Sí, sí.
Veieu que famílies s'han fet enrere per la situació econòmica?
Moltes, sí. Moltes famílies que l'any passat tenien els crios ja d'últim any, que venen fins als 12 o 13 anys com a molt,
doncs aquest any moltes famílies a l'hora de dir, escolta, doncs n'agafaré un de nou, doncs moltes s'han tirat enrere, sí.
Quin és una mica l'objectiu, creieu, d'aquest programa Vacances amb Pau, que ja fa anys que es fa a Tarragona?
Quins són els principals objectius que persegueix, Joan Carles?
Bé, principalment és el benestar del nen, perquè allí el que és a l'estiu poden arribar fins a unes temperatures de 55 graus,
llavors allí el que és la sanitat també és molt precària, com tota la vida i els campaments,
llavors els nens aquests venen aquí, se'ls fa un reconeixement mèdic,
evidentment si se'ls troba alguna malaltia que es poguéssim ajudar,
doncs se li intenta ajudar a fer-li el tractament que correspongui,
venen aquí, mengen, passen unes vacances bones, coneixen una altra cultura,
per al dia de demà, doncs suposo que els farà bé,
i a més a més també serveix per sensibilitzar i conscienciar la població
de la situació del poble saharaui que porten 37 anys i allí abandonats,
i em sembla que va per llarg, perquè en principi hi ha una difícil solució al problema aquest.
Quants anys o quantes vegades poden arribar a repetir, per exemple, aquests nens i nenes?
Fins a quina edat poden venir, per exemple, a Tarragona?
Doncs bueno, si es porten bé, que és el principal, poden vindre fins a 5 anys,
és l'edat escolar d'allí, dels campaments, des dels 7 anys fins als 12 anys.
Quants entens, Mohamed, d'anys?
Tengo 10.
10.
10 anys, molt bé.
I escolta'm, a tu què és el que més t'agrada d'estar a Tarragona?
Todo.
Todo, sí?
Sí.
Els amics...
Sí.
La platja.
La platja?
La platja.
T'agrada la platja?
Sí.
O més la piscina?
Més la plaia.
La platja més, eh?
Sí, eh?
I amb els amics, perquè teniu més fills o amb els germans?
No, nosaltres no, però bueno, d'amics en té...
Molts, eh?
Una borrada, és molt simpàtic i la veritat és que allí a les activitats d'Hospitalet de l'Infant,
ha fet molts amics, tant els monitors com els nens de la seva edat i estan tots encantats amb ells.
I bueno, vas pel carrer i sempre moja, moja, moja.
És quan coneix ja quasi tot.
Perquè, a més a més, durant aquests mesos feu activitats conjuntes, us trobeu tots alguna vegada per fer coses juntes, eh?
Sí, sí, alguna festa es fa organitzada per alguna entitat, alguna col·laboració d'algun ajuntament i sí, sempre es fan alguna trobada de tots junts.
I després, al final d'agost, fem la festa de comiat amb tots, amb els 43 nens i bueno, doncs ja és el comiat de tots perquè al cap d'una setmana ja marxaran i bueno, ja li es troben tots.
Què creus que és el millor per ells quan són a Tarragona? Quin és el principal benefici que creus que s'emporten després cap al seu país?
Bueno, doncs jo crec que és el record de lo bé que s'ho passen aquí.
L'alimentació, perquè venen molt malament, venen molt malament i se'n van amb uns quilos de més.
La revisió mèdica, que és molt important perquè allí és molt precari i tot i bueno, jo crec que...
Jo crec que és el conjunt de tot perquè és una cosa que no oblidaran mai.
O sigui, les vacances per ells, que si no fos per aquest projecte, evidentment no tindríem possibilitat de sortir dels campaments de cap manera.
Estan totalment aïllats, allí no arriba a res.
I per a aquelles famílies que ens estiguin escoltant, que mai s'hagin decidit a acollir algun nen durant l'estiu i ho vulguin fer,
quin és una mica el procediment que s'ha de seguir, Joan Carles?
És a dir, m'imagino que hi ha un procediment, uns passos a seguir per poder acollir un nen a l'estiu.
Bueno, en principi és posar-se en contacte amb l'associació i nosaltres després el que fem és una entrevista amb la família,
una entrevista o un parell d'entrevistes, se'ls explica tot el projecte, el funcionament, els drets que tenen, les obligacions amb els nens
i probablement, segons com, també demanem algun servei, o sigui, algun informe als serveis socials de l'Ajuntament,
però això ja és en casos molt especials.
I hi ha suport a les institucions?
Sí, sí, hi ha institucions que col·laboren, altres que no, però bueno, sí.
Cada vegada està més complicat pel tema de la crisi.
N'altres intentem fer coses, rifes, i fem estants a les fires solidàries i estants a altres fires que es munten
i intentem postreure calés per poder finançar els bitllets dels nens.
Per què, per exemple, Joan Carles es va decidir a participar d'aquest programa?
Doncs, bueno, a l'Hospitalet sempre hi ha hagut molt de moviment amb el tema de saharauis,
sempre s'han fet molts de concerts, però saharauis, i bueno, doncs quan he tingut l'oportunitat
de fer-ho tan econòmicament com tindre una mica de temps, perquè també és molt important
poder dedicar-li temps als nens, no solament portar-li després, deixar-la amb un germà,
un amic o a les activitats, sinó que viure l'experiència amb ell personalment.
Doncs, bueno, em vaig decidir fa quatre anys i feia temps que ho volia fer,
però fa quatre anys vaig veure que era el moment i, bueno, i ara cada vegada que entres
i t'emboliques més, o sigui, és una cosa, és una roda que després ja entres més en el tema.
Som solidaris els catalans, és a dir, i participem en especial en un programa com aquest,
perquè cada any venen moltíssims nens i nenes a Catalunya.
Doncs, jo crec que sí, a veure, són 600 nens que han vingut a Catalunya,
i mirant l'estat actual econòmic de les entitats, de la família i tal,
doncs jo crec que sí, sempre hi ha hagut molt de moviment,
jo crec que sí, que els catalans som, per almenys amb el poble saharauí,
som bastant solidaris i sí, jo crec que sí.
Deies que una part important també de venir a Tarragona és la gastronomia,
o menjar, que marxen amb uns quilos de més, no sé com arriben i com marxen.
Doncs, a veure, arriben molt primers, molt primers, sembla que estiguen hepàtics o amb anèmia,
però, bueno, en 15 dies es recuperen, però venen molt sants, eh?
O sigui, normalment quan se'ls fa la revisió mèdica, els pediatres sempre es queden una mica estranyats
perquè no els falta ni ferro ni magnesi, la base principal la tenen ben coberta.
Malgrat que allí l'alimentació que tenen és molt, molt deficitària.
Mengen, repeteixen molt el tema de pasta, molt d'arròs, cuscús i poca cosa més,
el que és verdures, fruita i tot aquest tema, coses fresqueses.
Només hi ha quan, normalment, quan hi ha viatges de les famílies als campaments,
llavors s'hauré alguna botigueta, entre comilles,
i sempre hi ha algun que porta coses de la ciutat de Tindúf,
que és la ciutat d'Argelina, que hi ha al costat,
però després l'alimentació és bastant eficient.
Perquè durant un any, abans de quan estén ells aquí a l'estiu,
va, tots hi aneu alguna vegada?
Forma part també del programa anar fins allà, veus-los o no?
Sí, bueno, és voluntari.
El Front Polisari organitza un parell de viatges a l'any,
un és al desembre al Pont de la Constitució i l'altre és per Setmana Santa.
S'organitzen uns viatges per les famílies d'acollida,
però sempre hi ha gent que es volgui apuntar,
es pot apuntar sempre quan tingui lloc allí per dormir, clar,
perquè allí no hi ha res.
Allí jo vaig anar al desembre i vaig estar a casa del Moja.
O sigui, allí no hi ha ni pensions, ni hotels, ni...
I que tal, la rebuda a casa seva.
Fantàstica.
És una cosa molt especial, molt emotiu.
Sí, sí.
La rebuda a la família i l'entrada als campaments que és molt...
Se't cau el cor a terra, no?
Perquè és...
Només de pensar que aquests nens viuen en aquell lloc,
dius, ostres, fa molt que pensar.
La veritat és que canvia molt la relació.
Després que tu...
Després d'haver estat als campaments,
la relació que jo tenia fins ara amb el Moja,
ara canvia.
Ara...
Si abans ja ho veia diferent, ara ho veig...
Veig que, bueno, que moltes coses...
veus el per què de moltes coses que ell fa aquí o vol fer o actua, no?
Moja, a tu què és el que més t'agrada, de menjar?
Perquè ja m'explicava Joan Carlos que aquí mengeu força.
Què és el que més t'agrada, el menjar d'aquí?
A veure...
Verde i pizza.
Va, va, la pizza i...
Verde.
El verde...
L'amanida...
L'amanida, sí.
La verdura, vol dir, el verde és la verdura.
La verdura.
Li costa una mica.
Sí, sí, la verdura.
I la pizza t'agrada?
Sí.
Quina és la que més t'agrada?
La verdura o la pizza?
De la pizza, quina és la que més t'agrada?
La pizza, quina és la dels formatges o quina?
De atun.
De atun?
La que li fa Paloma, la meva dona.
A més, mira.
Ah, o sigui, te la fan a més a més, eh?
Ostres.
És la que més li agrada.
Molt bé, eh?
La de atun així que és la que més t'agrada, eh?
Sí.
I escolta'm, per exemple, aquests dies què heu fet?
Què has fet aquests dies?
On has anat aquests dies?
Voy a la playa, a la piscina, a las actividades.
Voy con el bici, jugar al fútbol.
Jugues al fútbol amb un equip, eh?
Ah, sí.
Amb un equip, el torneo, todo esto.
Anda.
O sigui que Déu-n'hi-do, eh?
No t'avorreixes, eh?
No t'avorreixes, eh?
No.
No, no.
I escolta'm, aquí no fa tanta calor, que no?
Com el Sàhara.
No.
Home, aquests dies, a més, hem enganxat uns dies això una miqueta, no?
Quasi mal temps, però vaja.
Ell està dient que aquest estiu no podem anar gaire a la platja.
No podem anar a la platja.
Ah, ah, ahir no vam poder anar a la platja.
Home, imagina una satisfacció quan veus que s'ho passen molt bé aquí, no, Joan Carles?
Sí, sí, aquest per almenys s'ho passa de meravella i la majoria de nens s'ho passen molt bé.
A l'hospitalet n'hi ha un més i un altre marit d'homs.
i, bueno, de quan en quan ens trobem a la platja i, sí, la veritat és que disfruten.
Com es diuen els teus amics aquí, Moja?
Com es diuen?
Uns hi dieu Abia i l'altre s'hi ha Malaj.
Però els nens d'aquí?
D'aquí.
El Pau, el Mar, l'Albert, el David.
El Pau, el Mar, el David, l'Adri.
Té molts, eh?
Sí, no, eh?
Sí, no, eh?
El David, el Dani, i tot.
Home, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
O sigui que cada tarda, escolta, a jugar allà a futbol i a passar-s'ho bé, eh?
Sí.
Sí, molt bé.
I, escolta'm, tu te'n recordes de quan va anar el Joan Carles el desembre allà al Sàhara?
Sí.
I com va anar?
Va a comer a la botiga i un dia vam saber el sol l'último dia,
i després a comprar i ell se queda dormido.
i un dia amb l'Ajmet, és mi primo, i se queda a dormir a su casa i a comer a su casa.
I quedamos ahí a hacer una música i, bueno, después venimos a casa y la he dormido allí a Juan Carlos y todo esto.
Home, déu-n'hi-do, que munt de coses, eh?
Perquè tu tens germans o germanes?
Tengo dos hermanas y una hermana.
Més grans o més petits?
Més petits.
I també estan a Catalunya o no, ells?
No, mi hermano està en França i després que ja vaig a Espanya.
Ah, molt bé. I les germanes? Estan allà.
Tengo una petita.
Una petita.
Però mi hermano ja tenia seis anys i se va a los siete.
Ah, molt bé. O sigui, amb els set ja no marxen, no?
Sí, no estan en edat...
Encara no estan en edat de marxar, eh?
Sí, és que és l'edat quan estan escolaritzats,
és quan entren dintre del programa de vacances en pau,
que és a partir dels set anys.
Però també vull apuntar que abans dels set anys
allí tenen com una espècie de guarderies,
o sigui, a partir dels dos anys, em sembla,
les mares ja poden portar els nens en un lloc on els cuiden una mica
i per almenys els deixen una mica alliberats,
perquè si no les mares sempre estan rodejats de crios
i sempre se'n van expulsant, perquè és que si no no podem fer res.
Recomanes a les famílies que s'animin a participar de l'experiència,
Joan Carles?
D'acollir un nen?
Sí.
Sí, sempre.
Sí, és una experiència molt gratificant
i a més veus que són nens molt senzills que venen aquí
i la majoria no et solen demanar més del que tu els vols donar.
O sigui, raro és que et demanen marques i coses així.
Però almenys els dos primers anys.
Després ja...
Quan ja comencen a conèixer tot...
Quan ja comencen a conèixer potser sí,
però no és difícil de convèncer-nos
que no cal un es van més naik perquè costa molts d'euros
i més val guardar aquells euros
perquè després s'emporti una mica de calés al Sàhara
i allò és per menjar i per ajudar la mama que compri menjar.
No és difícil.
Fins a quin dia hi estan, Joan Carles?
Doncs normalment estan 60 dies,
van vindre el 3 i el 4 de juliol,
doncs marxaran, em sembla que és,
entre el 2 i el 3 de setembre.
De setembre, per tant queda tot el mes d'agost per endavant.
Sí, sí.
Són 59 o 60 dies que estan aquí.
Vosaltres sou de l'Hospitalet, eh?
De l'Hospitalet de l'Infant, sí.
I què tal, allà bé, no?
Deies que allà hi ha molta tradició de...
Sí, allà sempre hi ha hagut molt de moviment
i sempre hi ha hagut famílies,
ara n'hi ha menys,
però sempre hi ha hagut molta família
i a Montroig del Camp també.
Sí, és una zona que sempre hi ha hagut.
Entre els dos municipis,
7 o 8 nens, 6,
sempre n'hi ha hagut.
Ara aquest any, per exemple,
em sembla que són 7 els que hi ha.
Moja, content o què?
Sí, no?
Sí, molt content.
Sí, molt content, eh?
I amb ganes de tornar a casa?
O de moment estem bé aquí?
Encara no.
Encara no, o què no?
Quan falten un parell de setmanes
ja comencen a contar els nens.
Ara encara queda molt bé que us han de passar.
Molt bé, doncs Joan Carles, Moja, moltes gràcies.
I que vagi molt bé l'estiu a Tarragona, a casa nostra.
Moja, que vagi bé.
Molt bé.
Apa, adeu.
Adéu, gràcies.