El matí de Tarragona Ràdio.
Les 12 del migdia i 7 minuts.
Aquí seguim en directe en aquest especial,
el matí de Tarragona Ràdio,
especial 25 anys de la ràdio de la ciutat.
Aquí estem des de quarts de 9 del matí
i aquí seguirem fins a dos quarts de 2.
Gràcies a tots els que ens esteu escoltant a través de la ràdio,
gràcies a tots els que ens heu felicitat a través de la xarxa social,
especialment del Twitter, del Facebook,
a la gent que ha trucat a l'emissora
i gràcies també als que esteu compartint una estona del programa amb nosaltres,
des d'aquí, des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Un agraïment especialment a aquesta casa per haver-nos acollit
i per haver fet possible aquest programa de celebració.
El programa encara té moltes coses.
D'aquí una estona, d'aquí menys d'una hora,
sortejarem aquesta gran panera que ens ha preparat l'empresa Germo
i que pot ser per a alguns dels oients de la ràdio,
alguns dels que han trucat en els últims dies,
participant en el concurs dels 25 anys,
o per a alguns dels que esteu aquí
i ens acompanyeu a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Si us hi voleu apropar, encara hi sou a temps,
si quan sortiu de la feina, si sortiu d'aquí una estona
o veniu de l'escola de portar els nens o de treure els nens de l'escola,
podeu passar per aquí per l'auditori, que encara hi sou a temps,
i a més a més us convidarem després a una mica de cava i a pastís,
un pastís que també ens han preparat els amics de la pastisseria a Trill.
En fi, per nosaltres aquest és un dia de festa,
ho volem celebrar amb molts convidats,
ara també amb les persones que han estat o són responsables polítiques
de l'emissora municipal, d'una aventura que començava l'any 1986
a partir de la iniciativa de molta gent jove i del propi Ajuntament,
una època que ja hem recordat en el seu moment a quarts d'onze del matí
i que ara també tenim entre els nostres convidats
el que era regidor responsable de la ràdio municipal en aquell moment.
Ell era regidor de Relacions Ciutadanes a l'Ajuntament de Tarragona
l'any 1986.
És el Julián López, ara mateix viu a Barcelona
i li volem agrair especialment que hagi vingut avui a Tarragona
per celebrar aquest aniversari.
Julián López, molt bon dia i moltes gràcies.
Felicitats.
Gràcies per venir.
Felicitats a vosaltres.
Ens acompanya la història que representa Julián López, l'inici.
Ens acompanya també la persona que representa el moment actual,
l'actual presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona,
regidora de Joventut i Festes de l'Ajuntament, la Sandra Coloma.
Sandra, molt bon dia.
I també ens acompanyen altres persones que han estat presidents,
que han estat els màxims responsables de l'empresa de mitjans de comunicació.
Javier Terrés, molt bon dia.
Bon dia.
I Gabriel Mas.
Gabriel, molt bon dia.
Molt bon dia.
A més a més, d'aquí uns minuts esperem a l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros, que durant quatre anys,
ell també va ser el responsable, el president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
També esperem d'aquí uns instants a una altra expresidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
com és la Maria Mercè Martorell.
I a través del telèfon saludarem el que va ser primer president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
Josep Maria Mosté.
I en un dia com avui també voldria agrair la feina que en el seu moment van fer altres tres regidors
de l'Ajuntament de Tarragona i que en el seu moment també van tenir responsabilitat sobre l'emissora municipal,
que són Javier Sabaté, Matías Palau i Josep Miquel Sevil.
Però m'agradaria començar pel Julián López perquè ens recordi una mica aquell 1986 des de l'Ajuntament
com van veure el naixement d'aquella emissora de Ràdio Fòrum
i de les altres emissores municipals que van anar naixent en diferents barris de la ciutat.
Com va ser aquella aventura, Julián?
Se'm permès, en primer lloc, podria felicitar Josep Maria Recasens per la distinció d'ahir.
i a la vegada propondria que les entitats econòmics de la ciutat i les ciutadans
le diran la distinció del millor ahorrador que ha pogut tenir mai la ciutat de Tarragona.
Jo crec que és incalculable i imposible saber,
quizás algun estudiós os atreve a investigar,
els diners que Josep Maria Recasens ha ahorrat a aquesta ciutat i a seus ciutadans
amb la seva forma de fer política.
Per exemple, la Recasens no permetia un endeudament superior al 15% del pressupost.
Bueno, pensar lo que passa ara a les ayuntaments.
Respecto a aquel any, pues, bueno,
me tocaba como responsabilitat incidir en els temes de comunicació
i a part del boletín municipal, pues, iniciàmos la experiència de la radio,
algún pinito con televisión.
Y, por resumir, pues, la batalla era triple,
había una batalla de tipo jurídico,
la llenadita de, en aquells moments,
pues, bueno,
las frecuencias FM,
las daba a los suyos, digamos,
y lo extraño fue que fuera a machacar a los que no eran suyos,
que era la mayoría de los ayuntamientos de Tarragona,
e inicia una política que llevó a 130 expedientes,
entre ellos todas nuestras emisoras también.
Pero, al final, esto se ha solucionado,
la batalla jurídica se ganó,
la batalla económica, por lo que veo,
también se ha ganado.
En aquellos tiempos,
pues, el presupuesto de cada emisora municipal
era de 250.000 pesetas
que apenas daban para el equipo emisor.
Y, bueno, veo que la cosa se ha consolidado,
afortunadamente, para todos.
Pero era emocionante ver cómo,
pues, no sé, el Lloren,
yo no sabía que había un payo en Tarragona
que supiera tanto de música
y que se llevaba los discos de su casa
para hacer los programas.
Pues, francamente, eso era emocionante.
O como el Frances Valls,
cuando tenía una peseta,
se iba a los encantes de Barcelona
a comprar discos viejos.
Bueno, pues así se construyó.
Pero hay una faceta
que es de la que yo creo que todos
nos podemos sentir orgullosos,
que era la faceta social,
la batalla social.
O sea, cada uno tiene su estilo
de hacer las cosas.
A mí me lloveron muchas bofetadas
por mi estilo.
Pero para mí era muy importante
la participación de la gente.
Y en este caso, pues,
miel sobrejuelas porque además era juventud.
Pensar que en aquel año,
al siguiente,
había listados,
que lo vi yo una vez,
450 jóvenes de Tarragona
en torno a las emisoras municipales,
pues, francamente,
una cosa que se puede calificar
como se quiera,
a mí me emocionaba.
Una experiencia seguramente única
que ahora, seguramente,
tampoco nos podría repetir,
entre otras cosas,
porque ahora estamos
en el Twitter, en el Facebook,
ahora a Tarragona Rádio
s'escolta arreu del mundo
a través de Internet.
Han cambiado mucho las cosas.
La realidad del momento
la representa ahora Sandra Coloma,
una de las regidores
más joves de la Junta,
de la Junta,
joventud, festas,
presidenta de l'empresa municipal
de mitjans de comunicación.
Escoltar, ¿no?
Això que dijo ahora el Julián López
sembla una mica la prehistoria.
I només han pasado 25 años, ¿no?
Sí, de fet, jo quan va néixer
a Tarragona Ràdio
jo tenia 8 anys.
Imagina't.
Sí, sí, per mi és tota una vida
el que té Tarragona Ràdio.
Però en primer lloc
voldria felicitar a l'emissora
perquè 25 anys,
a la gent que ha fet
que fan Tarragona Ràdio,
no només els treballadors
que amb el seu esforç
i la seva dedicació
estan sempre al darrere de la notícia
per portar-la a casa de tothom
i com tu dius també
a través de la web
a tot el món,
sinó a totes aquelles persones
que, a totes aquelles entitats
que venim convidant
ara sempre expliquen
i ens acosten
el que passa a la nostra ciutat.
Què representa,
creus tu ara,
el paper de Tarragona Ràdio
en el panorama de la ciutat
en respecte als altres mitjans
de comunicació
i respecte precisament
al que fa la gent de la ciutat,
les entitats,
els col·lectius,
el propi ajuntament?
Jo crec que la característica
més especial
que té aquesta emissora
és realment la fidelitat.
La fidelitat
durant tot aquest temps
a la ciutat
i aquell acompanyament
que sempre hi és.
Jo recordo quan era petita
que sempre anàvem al cotxe
amb un pare
a posar Tarragona Ràdio
i la seguies
i des d'aleshores en sa
no ha canviat
aquest tarannà fidel
del caire social
que comentava
el Julián Muñoz
i que jo era una cosa
que aquest matí
anava pensant
que realment
el que destaca
aquesta emissora
i la seva particularitat
allò que li fa especial
realment
és aquest caire social
que és un micròfon obert
a tota la ciutat
una porta oberta
per comunicar
i que penso
que és allò que
com deia
la fa més especial
i més sensible
a totes les coses
que succeeixen
a Tarragona.
Julián
vis ara en perspectiva
d'aquells inicis
que ens explicaves
ara és per sentir-se
orgullós
del que s'ha arribat a fer
una iniciativa
que surt
molt de la gent
amb quatre duros
com dius tu
ara és per sentir-se
orgullós?
Jo crec que sí
i cal felicitar-os
i tant que sí
perquè s'ha consolidat
alguna cosa
que s'ha demostrat
que era necessari.
Entre els presidents
de l'empresa
hi ha Xavier Terrés.
Ell és advocat,
ell és regidor
ara de territori,
d'urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona
i va ser durant un temps,
més d'un any,
crec,
president de l'empresa
municipal de mitjans
de comunicació.
El que potser
molta gent no recorda
o no sap
és que ell abans
de ser president
de l'empresa
va ser col·laborador
de la ràdio.
I tant.
Ens venies a explicar
notícies
i temes
de justícia,
no?
De lleis.
I tant.
Bon dia a tothom.
Enhorabona també
a Tarragona Ràdio,
a l'empresa,
a tothom,
els que esteu present,
els que col·laboreu,
a algun membre
del Consell d'Administració,
el senyor Francesc Putau,
que veig aquí present,
que me'n recordo molt
de totes aquestes tasques,
sessions i reunions.
Doncs sí,
la veritat és que
jo participava
en aquests debats
amb el Col·legi
d'Advocats
de Tarragona,
amb el qual
era diputat,
era membre governant,
i la veritat és que
va ser una experiència,
mai havia tingut
aquest temps
amb un mitjà
de comunicació
i tan immediat.
I en aquest sentit,
doncs,
em va tocar
presidir l'empresa,
doncs,
justament,
després de molts anys
sense governar
el Partit Socialista,
el partit
del senyor Ballester
i el nostre,
doncs,
en una nova època.
I a més,
va ser curiós
perquè recordo
que el dia
de les eleccions,
quan ja coneixíem
tots els resultats,
em vau entrevistar
i, sincerament,
el meu grau
d'eufòria
i d'aclaració
va ser terrible.
No sé
el que vaig arribar a dir,
i justament
el dia en següent
em diu l'alcalde
doncs,
seràs el president
de la ràdio.
Clar,
no sabia com entrar
als estudis,
jo,
el dia següent,
perquè el que s'havia
gravat de la meva eufòria
era tot menys un president,
no?
Però molt content,
vaig aprendre molt,
ja ho havia tastat,
no coneixia
el món
de la comunicació,
encara que sí,
possiblement,
de com es tenia
que gestionar
i l'experiència
és molt bona
perquè tot el que
la senyora Coloma
us ha comentat,
aquest arrelament,
aquest aproparia,
també doncs,
aquest gust,
aquest gust tarragoní
que és molt,
el vaig notar
i sobretot,
doncs,
no només com a
els professionals,
jo crec que
tots els presidents
o membres
havien volgut deixar
en aquesta empresa,
en aquesta ràdio.
És molt diferent
venir de col·laborador,
de fer d'advocat,
que de venir a la ràdio
i fer de polític,
no?
Allà com a col·laborador
podia dir de tot.
entre els presidents
també hi ha
Gabriel Mas.
Ell va ser durant uns mesos,
si em permet
l'expressió i la ironia,
va ser el president
més breu
de la història
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació.
Deixi'm també recordar
que l'emissora
anèix l'any 1986,
impulsada per la regidoria
de relacions ciutadanes,
i és l'any 92
quan es crea
l'empresa municipal
de mitjans de comunicació,
que va tenir diferents presidents,
entre els quals,
com dèiem avui,
ens acompanyen
aquesta àmplia representació.
Gabriel, per tu,
encara que fossin només
sis mesos,
crec recordar,
o menys, fins i tot,
què representa?
Quina sensació,
quin esperit,
quina anàlisi fas
en un dia com avui
d'aniversari?
Jo recordo
que teníem
una mica l'obsessió
d'allò de la ràdio
de proximitat.
Les ràdios
convencionals
comercials
tenien un abast
més ample
perquè, òbviament,
des del punt de vista
comercial i empresarial
ser més viables
i nosaltres, òbviament,
ens plantejàvem coses
no tant des del punt de vista
de la rendibilitat
econòmica,
sinó des del punt de vista
de servei.
I, en aquest sentit,
recordo una miqueta
que vam posar
l'exemple
de la BBC.
òbviament,
això era
molt agosarat
i molt ambiciós,
però, realment,
aquestes van ser
una miqueta
les pautes,
que volíem
una ràdio
autònoma,
independent
i, sobretot,
de proximitat.
Permeteu-me
dues o tres coses
abans,
eh?
Felicitats.
sobretot els
protagonistes,
els actors,
els professionals,
els que hi heu treballat,
perquè, òbviament,
els que han tingut
una responsabilitat política,
doncs,
és això,
hi hem estat un temps,
jo diria que hi ha estat
el president breu,
però, doncs,
altres han estat,
doncs,
durant tres anys,
quatre anys,
o que és el mandat,
per tant,
els vereders protagonistes
sou vosaltres,
els oients,
que, amb la seva confiança
que us dipositen,
us permet continuar,
i, després,
una cosa que no voldria
deixar passar,
la ràdio
és també
un element vertebrador,
m'explicaré.
Quan parlàvem
dels ajuntaments democràtics,
a partir de l'any 1979,
a Tarragona,
es va començar a parlar
de la vertebració
dels barris,
i vam parlar,
sobretot,
de l'urbanisme
com una eina fonamental,
recordo,
ara que parlàvem
del Josep Maria Requesens,
que aprofito,
també, òbviament,
per felicitar-lo,
perquè,
no en la vessant política,
sinó, en aquest cas,
la seva contribució
a la història de Tarragona.
Jo crec, sincerament,
que ha estat un merescut
reconeixement
del món universitari,
i, en aquest sentit,
només queda, òbviament,
d'estar molt content
i agraït
que la ciutat
hagi fet aquest reconeixement
en una persona
que, al marge, òbviament,
també de ser
el primer alcalde democràtic
de la nostra ciutat,
doncs,
la seva contribució
en l'estudi de la història
de Tarragona
ha estat capdalt
i fonamental.
Però, tal com us deia,
la vertebració
no només és un element físic.
La ràdio municipal
hi ha jugat
un paper molt important,
fins i tot,
ràdio també Sant Pere i Sant Pau,
o els seus inicis
vinculats molt a la part alta.
Per tant,
aquest seria
aquest immobilitzat
immaterial,
però que ha estat
capdalt,
important,
per la formació,
també,
de la nostra comunitat,
de la nostra societat
de la ciutat de Tarragona.
Gabriel Mas, com dèiem,
va ser el president
amb menys temps
a la presidència,
uns mesos.
En canvi,
si no m'equivoco,
Maria Mercè Martorell,
que és la nostra propera convidada.
Bon dia, Maria Mercè.
Hola, bon dia.
Són dos mandats
i, per tant,
crec que deu ser
exactament
la presidència
més llarga
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació.
Quina anàlisi,
quin record
li porta
a Maria Mercè Martorell
haver estat
al capdavant
de Tarragona Ràdio?
Bé,
m'agradaria...
No.
A veure,
ara sí?
Sí?
Sí.
No, no.
Ara, perdó.
Perfecte.
Bé,
en primer lloc,
certament,
va ser el mandat més llarg
perquè va ser del 99,
o sigui,
la presidència
va començar en realitat
a finals del 99,
principis del 2000.
Jo vaig succeir
amb la presidència
l'actual alcalde,
el Pep Fèlix,
que era el president
en aquell moment,
i, bueno,
va acabar el maig del 2007,
o sigui,
van ser set anys i mig
de presidència.
Home,
jo crec que l'experiència
va ser boníssima
perquè, a més a més,
igual que tots els altres presidents,
vaig tindre la sort
de comptar amb un equip boníssim.
Va ser, a més a més,
una època
en què,
per qüestions,
no perquè toqués
la meva presidència
sinó una altra,
sinó,
senzillament,
va haver-hi un problema
amb la casa,
l'ubicació que hi havia a la Rambla,
que era un lloc de lloguer,
on ara hi ha l'hotel,
l'Alexandre,
i, per tant,
es va tindre que buscar
un altre espai.
Va ser el moment
que es va decidir
comprar un espai
de propietat,
i llavors,
sota l'alcaldia
de l'alcalde Nadal,
es va decidir
que l'Ajuntament el comprava,
que el posava
a nom de l'empresa
i les instal·lacions
que actualment hi ha.
I, com diu molt bé
el Gabriel,
com cada un dels presidents
a la seva època
des de la Fundació
amb una idea
en cada moment,
jo crec que la Tarragona Ràdio
ha sigut molt puntera,
i en aquell moment
es va entendre
que era també
un punt d'inflexió,
que hi havia que donar un salt,
que s'havien de fer
unes noves espais,
una nova ubicació,
una nova unitat mòbil,
uns nous estudis,
etcètera,
i així es va fer.
Per tant,
l'experiència boníssima,
no sols per tot
el personal de la ràdio,
que era i és magnífic,
sinó perquè
tinc la sort
de dir,
igual que jo crec
que tots els presidents,
que, a pesar
que era un consell
d'administració
d'una empresa
de mitjans de comunicació
i que teníem,
doncs bé,
el que vosaltres ja sabeu
que jo deia
el boletí municipal,
que jo deia jo
el boletí del règiment,
perquè d'allò
i fet,
i amb tal,
i amb tal,
i després les columnes
de l'oposició,
doncs en realitat
no ha sigut mai
una ràdio
que presideixi
i el color que presideixi
no ha sigut mai
tan denciosa,
ni la ràdio,
ni el boletí,
ni res de res.
I a més a més
el consell d'administració,
jo vull donar les gràcies
a tots els companys,
alguns estan aquí
del consell d'administració
dels vuit anys,
jo crec que érem
un grup d'amics
i això es notava molt.
O sigui,
cada un feia
el que tenia que fer,
votava en funció
del seu partit,
però sempre posant
per davant
els interessos
de la ràdio
ni que el color polític
fos totalment diferent,
ni que estiguessin parlant
d'una presidència
d'una independència
per la llista del PP
i un representant
d'iniciativa
d'Esquerra
del Partit Socialista
o de Convergència i Unió.
Per tant,
això era molt important
i aquesta relació
jo crec que sempre s'ha notat
amb la projecció
que ha tingut
Tarragona Ràdio
des dels inicis,
des dels inicis
de Ràdio Fòrum
està a l'actualitat.
Ens queda una cadira buida
que és la que ocuparà
d'aquí uns instants
quan vulgui
l'alcalde Josep Elis Ballesteros
que ja arriba també
a l'auditori
de la Fundació
Caixa de Tarragona
i que com jo deia
ell també va ser president
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació.
Va ser en una etapa
que va de l'any 1995
al 1999.
Ara se saluda
amb Julián López,
regidor de l'any 1986
i se saluda també
amb els altres
contartulis.
amb els que estem parlant
precisament
d'aquests 25 anys
de Tarragona Ràdio.
Han passat moltes coses
en aquests 25 anys
i segur que l'alcalde
també ens ajudarà
a analitzar-ho.
Ell és alcalde,
ell va ser president
en el seu moment,
ell ha estat al govern,
a l'oposició.
Alcalde, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui, com que estem
una mica de festa
i tenim aquí tots els presidents,
ens queda un que ara
el trucarem per telèfon.
De l'etapa
de la presidència
de l'empresa
de mitjans de comunicació
o del naixement
de Ràdio Fòrum
i de les altres emissores
d'aquell 1986,
algun record,
alguna cosa
que li vingui
a la memòria?
De Ràdio Fòrum,
el lloc
que era molt bonic,
allà dalt,
damunt del mercat
i que a més a més
hi havia molt de voluntari,
era bàsicament
gent voluntària,
gent jove,
era una onada
d'aire fresc real
perquè en aquell moment
ja feia la seva funció,
però hi havia
la Ràdio Nacional,
hi havia ràdios
que apostaven molt poc
per tot allò
que estava sortint
que era nou
en una societat
efervescentment democràtica.
I era molt divertit
perquè hi havia gent
de totes les tendències.
Crec que era
de les primeres experiències
en aquesta ciutat
comunicativament
a les zones
de molta diversitat.
I a més a més
tenia una penetració
gairebé cap pilar
a tots els barris.
Hi havia Bonavista,
hi havia,
suposo que ja n'heu parlat,
Sí, sí, n'hem parlat.
Sant Perí, Sant Pau,
Sant Salvador...
En un lloc hi havia un capellà,
en un altre hi havia
una associació de veïns,
en un altre una entitat cultural
que ho portava,
en un altre quatre
o cinc joves
amb gent gran
que ho anava
fent possible.
I a més es feia
amb unes condicions...
Bé, això del mercat
ja va ser després.
No, no, primer va ser el mercat,
després del carrer l'Anau.
El primer mercat, després del carrer l'Anau.
Després la Rambla
i després l'Avinguda Roma.
I de la meva època
més recent,
recordo que va ser
l'època de la digitalització,
que vam començar
a passar del suport
analògic
de les cintes
aquelles a la revox
a la digitalització.
És a dir,
vaig passar
d'entendre
com funcionava
una ràdio
a no entendre res
perquè, clar,
era tenir-ho tot,
posar-te en llau...
O sigui,
ara ja és normal.
Vas a una ràdio
i ja veus
que pitgen,
que entra,
que no sé què.
En aquell moment,
el fet de no treure un revox,
posar l'altre,
sinó que amb dos tecles
entraves,
sorties,
posaves música,
a mi em va semblar
un autèntic miracle.
I va ser una transformació
molt divertida,
molt bonica,
un repte per tots vosaltres,
però per nosaltres
també va ser molt important.
Han passat moltes coses
en aquests 25 anys.
En aquesta taula
que veuen
estan representades
diferents formacions
i sensibilitats polítiques
que han tirat endavant
la ràdio de la ciutat
en aquests 25 anys.
Ens falta una persona
que la volem saludar
a través del telèfon
perquè no s'ha pogut traslladar
fins a aquest estudi
que avui tenim aquí
a l'auditori
de la Fundació Caixa Tarragona,
però li vull agrair
especialment
que ens pugui acompanyar
a través del telèfon.
Ell va ser
el primer president
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació,
el senyor Josep Maria Mosté.
Senyor Mosté,
molt bon dia.
Bon dia.
I felicitats també a vostè.
Gràcies igualment a tots
i una salutació
a tots els que han estat presidents
i han col·laborat
amb Tarragona Ràdio
des dels seus inicis,
des del fòrum,
fins avui dia.
Tots ho podem celebrar
i crec que una idea
com la que es va tindre
ha donat fruit
perquè era una cosa bona
i tots hi hem col·laborat,
amb la millor de les intencions
i en fet també hem pogut
dir que cada una
en el seu temps
ha fet el que li tocava.
Què recorda d'aquells primers anys
de l'empresa?
L'empresa es crea
l'any 1992,
és època també
en què ja s'ha traslladat
al carrer La Nau,
amb els mitjans
que es tenien en aquella època,
que clar,
no eren gaires,
cada cop més.
Quin aspecte destacaria més
d'aquella època,
senyor Mosté?
I ara,
amb la perspectiva del temps,
és per sentir-se,
creu vostè,
com a tarragonins i tarragonines
orgullosos
de la ràdio que tenim ara?
Sí,
jo crec que seran orgullosos
de la ràdio que tenim
i de la gent
que teníem treballant,
perquè realment
els polítics van fer
el que vam poder
i vam ajudar,
però realment
hi havia un equip de gent,
recordaràs,
el Francesc Valls
i Josep Maria
i altres,
que tots els que col·laboraven
en aquell moment,
la Cristina,
la Tere,
vull dir jo recordant,
i recordant a tots
i van dir
que seria algun,
no vull dir ningú més
perquè a tots els records
no tinc presents,
però crec que ho devem amb ells,
perquè del fòrum
que vam passar,
del fòrum
que va a la rau,
vam tindre
les possibilitats
d'anar ampliant
mica en mica,
a poc a poc,
i vam formar
l'empresa
de millors de comunicació,
va ser una conseqüència
precisament
del treball
de la gent
que entregada
i amb molta voluntat,
amb més voluntat
que mitjans,
vam fer possible
que nosaltres,
els polítics
esguéssim obligats
d'alguna manera
també a col·laborar-hi,
a part que com hem parlat
de totes les armidures
que teníem,
de Sant Pere i Sant Pau,
de Berger Fira,
recordo perfectament,
com portava
de Sant Pere i Sant Pau
o de Bona Vista,
doncs bueno,
en aquell moment
hi havia,
la ràdio era
un mitjà de comunicació
que teníem més a l'abast,
avui com s'ha dit
també repartidament,
hi ha altres mitjans
socials
de comunicació
que fan que la ràdio
potser no sigui
a nivell personal
o d'equip
de joves,
tan imprescindible,
però realment
Tarragona Ràdio
ha arribat allà en temps
perquè tots
hi han col·laborat
des del primer,
des de Sant Julián López,
fins a l'últim
que avui presideix
de Santa Coloma,
doncs crec que tots
han fet
el possible
perquè Tarragona Ràdio
sigui una emissora
que es pot escoltar,
que s'ha d'escoltar
i que si ho vol
està al tanto de Tarragona
ha de saber
el que passa
escoltant l'emissora.
des d'aquell primer
queig que va fer
Radio Fòrum
del RAC d'en Patrol,
cuidat-ho,
que el RAC d'en Patrol
ja us han atentat
fins al que pugui
passar avui.
Avui hem recordat
senyor Moster
i a tots els oients
ho recordaran
la nit d'en Patrol
o per exemple
el 10 d'octubre del 94
quan vostè era portaveu
de l'equip de govern
i van tenir aquelles inundacions
del riu Francolí
que segur que també
les recorda i molt.
Les recordo
perquè em vaig moinar una mica.
Sí,
em sembla que
l'homitant m'ha afectat.
L'alcalde també
el vol saludar especialment,
l'alcalde i tots
els altres convidats.
Molt bé, molt bé.
Josep Maria,
una abraçada molt forta
i molt bon dia.
Molt bon dia,
Joan Cèdix.
moltes gràcies per estar aquí
i gràcies pel suport
que actualment té
Tarragona Ràdio
a través de la direcció
de la teva alcaldia
i que per molts anys
puguis fer
tot el que puguis
per Tarragona.
Des d'un lloc
tot des d'un altre.
Des del lloc que ens toqui
a cada un i en cada moment,
Tarragona
és el nostre objectiu.
Saps de què m'alegro més
de veure't amb tanta força.
Bueno, veure't no,
sentir-te,
escoltar-te amb tanta força.
Ja saps que
si no tinc força,
Tarragona me'n dona.
Senyor,
vostè,
una última qüestió
perquè m'agradaria
preguntar-li a tots
els nostres convidats
i començaria
per vostè.
Si vostè
hagués de destacar
alguna notícia,
algun fet d'aquests últims
25 anys,
fent una mica de memòria,
en fi,
què és el que més destacaria?
Què creu que ha estat
el més important
per Tarragona
en aquest últim
quart de segle?
Ai,
ho poses en una...
És difícil, eh?
jo.
No sé què vols que et digui.
Potser, mira,
el que jo...
Clar,
és una cosa que és general
i potser no és precisament
de la ràdio,
però la consolidació
de la democràcia
i el poder parlar
en aquesta amistat
i en aquest carinyo
entre uns i altres.
Perquè avui
estem tots aquí
de diferents partits
i diferents maneres.
I tots hem treballat
amb el mateix.
i hem aconseguit
un objectiu
gràcies a que
la idea
de la democràcia
que totalment tenim
fa que no distingim colors
sinó que
assenyalem objectius.
I hem tingut objectius
units tots.
En el moment
que a cada un
li toqui fer-ho
és quan es aconsegueix
que Tarragona avanci.
El que no farem
serà si destruïm coses
perquè ho rei d'una altra.
Fet que ho hagi fet.
El que està fet,
ben fet.
Està ben fet.
I en aquest sentit
d'unió
amb
aconseguir
per Tarragona
tot allò
que és bo
i no criticar-ho
sinó ajudar-ho
a construir
és la postura
que tots els tarragonins
haurien de tindre
els polítics
els primers
i tots els altres
seguint-hi.
Aquest és
per mi
un dels objectius
que tinc
que Tarragona
realment
ha aconseguit
que la gent
no siguin rivals
però no pas enemics.
Doncs amb aquest missatge
ens quedem
Josep Maria Muster
primer president
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació.
Des d'aquest auditori
de la Fundació
Caixa Tarragona
un agraïment
i un aplaudiment
per a vostè.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Li preguntava
a Josep Maria Muster
per algun fet
d'alguna notícia.
Periodistes,
polítics,
oients
ens han dit
aquests dies
que recorden
d'aquests 25 anys
especialment
dues o tres coses
i les vull compartir
amb els contartulis
que tenim ara.
El RAC d'en Patrol
la gent ho continua
recordant molt
l'atemptat d'en Patrol
de l'any 87
la Sandra gairebé
no es deu recordar
i després
dues coses positives
la declaració
de patrimoni mundial
i el Nàstica Primera
i moltes altres
però segurament
si haguéssim de fer
un rànquing
els hi pregunto a vostès
i vostès a nivell personal
d'aquests 25 anys
algun fet
alguna notícia
alguna cosa
que fins i tot
a nivell personal
els hagi impactat
especialment
alcalde?
Jo recordo
una manifestació
que es va fer
a Tarragona
demanant
la llibertat
de Miguel Ángel Blanco
quan estava
segrestrat
per l'ETA
i que es va seguir
es va tallar
tota la programació
es va seguir
a més a més
en directe
i a mi em va tocar
en aquell moment
circumstancialment
ser president
de la
de mitjans
de comunicació
era l'any 97
97 devia ser
i ho recordo perfectament
perquè
encara m'impressiona
recordar la Rambla
des del Balcó
fins pràcticament
la font del centenari
plena de gom a gom
de gent
i vam alterar
la programació
amb una programació
especial
molt emotiva
i la unitat
d'acció
que va haver
en aquell moment
entre tots els guis polítics
i tota la gent
que patíem
per aquella situació
que dissortadament
no va acabar bé
Maria Mercè Martorell
algun fet
que destaquí
d'aquests 25 anys
Bé
jo crec que
com a oient
evidentment
el racc d'enpatrol
va ser importantíssim
i a més a més
el fet de Tarragona
com a ràdio
de referència
i vinculada
a tot el pla secte
actualment
i a cada moment
amb els plans
d'evacuació
de la ciutat
jo crec que va ser importantíssim
i home
jo ja sabeu
el que diré
no cal que ho diguin
hem sentit la seva veu
abans des d'Austràlia
quan deia a la ciutat
que havien estat
declarats patrimoni
de la humanitat
jo vaig tindre la sort
que durant la presidència
i durant els consells
d'administració
que vaig tenir la sort
de presidir
van haver-hi dos coses
a les que heu dit
una va ser la declaració
i el 30 de novembre
l'any 2000
i l'altra va ser
precisament
l'ascens
del nàstic
per tant
al marge
de la il·lusió
també la capacitat
que va tenir
tot el personal
de la ràdio
d'adaptar-se
a dues qüestions
la de la declaració
perquè era important
però que permetia
més un treball
més dintre
de la ràdio
i després de sortir
al carrer
i conèixer
el que la gent pensava
a part de les connexions
amb Kerres
en aquest cas
amb l'equip
que estàvem allà
però en el cas
de l'ascens
del nàstic
perquè allò
va ser un tema
complicadíssim
i una festa
i per tant
jo recordo
que tots vosaltres
estàveu absolutament
destrossats
a l'instant de mà
de l'esforç
que es va fer
per tant
jo això ho recordaria
però també m'agradaria
molt recordar
que clar
que també em va tocar
a mi els 20 anys
de Tarragona Ràdio
i que amb aquesta
bona relació
dels presidents
com deia molt bé
Josep Maria Mosté
jo recordo que allà
el Julián
el Gabriel
el Josep Maria
el Pep
que va ser el que
a mi me va donar
el relleu
i bueno
ell
el que és el Javier
no com a president
però sí com a col·laborador
a partir de l'espai
dels advocats joves
la bona relació
amb aquells 20 anys
que ja vam celebrar
recuperant el Julián
que era el que teníem
més lluny
més lluny i que en tot moment
va estar amb nosaltres
amb totes les celebracions
el Julián
que el recuperem
sempre d'aniversari
serien aniversari
el Julián
l'impacte
encara per exemple
el tema d'anpatrol
el tema del rac
d'anpatrol
és a dir que una notícia
de fa 24 anys
encara sigui
per a molts ciutadans
el que recordi més
fue muy impresionante
fue una experiencia
que habría que escribir
algún día al detalle
porque
aparte de lo dramático
tiene algunas anécdotas
muy particulares
recordando eso
darle de aquí
las gracias
al Juárez
que hizo un papel
muy importante
por ejemplo
por eso digo
que hay que escribir
muchas historietas
yo personalmente
para mí es muy
fue el minuto de gloria
de la ración municipal
aquel
pero eso pasa
aunque no pase
en nuestra memoria
en cambio
me parece infinitamente
más positivo
Tarragona
Patrimonio Universal
porque es un reconocimiento
pero sobre todo
porque es una cicate
para que se siga trabajando
en algo que tiene
que permanecer
y que además
rinde otro tipo
de frutos
paralelamente
y lo siento
yo no soy aficionado
al fútbol
y siempre me ha parecido
un estipendio
demasiado caro
ha de haber
opinions por tot
Sandra
a tu
¿qué es el que destacaries
d'aquests
d'aquests anys
per Tarragona?
home
jo recordo
lo de Repsol
i la veritat
que va ser un impact
a més
eren molt petits
i bueno
va ser un trasbast
quan ets tan petit
tampoc no encaixes
molt bé
que és el que està passant
vau sortir de casa
aquella nit
vam anar
tota la família
amb els cotxes
va ser una moguda
perquè és a dir
però potser
aquest negatiu
el que recordo
més impactant
l'explosió
l'explosió
de la rambla
de l'òptica

jo ara avui
em sento molt orgullosa
de tindre aquesta herència
de poder ser
jo la presidenta
de l'empresa de mitjans
amb tot el que comporta
i celebrar avui
amb vosaltres
tot això
però és aquest fil conductor
del tarragonisme
que ens porta avui
a celebrar això
i per exemple
potser perquè em toca
més de prop
el moment de les festes
que realment
hi ha una exaltació
de tot aquest tarragonisme
però sobretot
durant tot l'any
també hi ha aquestes puntes
en les que realment
Tarragona
flueix per les venes
i ho sents molt teu
i realment
te sents molt orgullosa
de la ciutat
amb la que vius
de la gent
amb la que comparteixes
i de l'esforç
que fem tots
per construir una Tarragona
millor
i això jo crec que
potser és el que més
destacaria en positiu
destacant totes les notícies
en positiu
que es van succeint
al llarg de l'any
De fet de l'excursió
de la festa
també se n'ha parlat
al llarg del matí
com en aquests últims 25 anys
la festa
en fi
ha tingut una transformació
espectacular
Javier Terres
què destacaria
ell a nivell personal
d'aquests 25 anys
alguna obra
ell que ara
que és el regidor d'urbanisme
ja sé que
és el que voleu que dir
l'altre dia ens van dir
una persona
que el POM
destacava com a fita històrica
jo particularment
i sent el POM
de tots
la veritat és que
aquestes gravacions
que teniu
dels plenaris
i sobretot
dels aplaudiments
com aquest darrer dia 31
doncs crec que
ha de quedar
mal la memòria
i jo ho dic
des de la meva posició
de part interessada
però efectivament
té aquest grau d'emoció
i a més
tampoc és habitual
que es produeixi
aquest aplaudiment
per tant
sí que ho destacaria
me'n recordo molt
de totes les
les gravacions
i dels desplegaments
que vau fer
tant per als RACs
com per la Riada
recordo a més a més
que en el del RAC
si no tinc mala memòria
en Jordi Bertran
un tècnic
que us feia
les informacions
des de les cabines
des d'una cabina
en aquella època
la telefonia mòbil
ni idea
Jordi Bertran
el que després
ha dirigit
durant molts anys
tècnicament
tota la festa
que després
imagineu-vos
de com
va impactar
aquell document
que quan he tingut
un moment
quan he arribat
a l'ajuntament
li vaig fer explicar-me
un dia com va ser
i vaig quedar encara més parat
de com era jo
perquè jo me l'imaginava
gairebé
dintre de les flames
no
són un munt de coses
després també
no fa falta
que sigui
gran desplegament
el que comentàvem
d'aquesta properia
d'aquesta properia
amb el ciutadà
jo personalment
en els darrers anys
ho havia comentat
amb alguns de vosaltres
sent encara jo president
amb Josep Junier
amb la Yolanda García
que una salutació
per ella
que també
li agradaria
molt estant aquí
i era un document
d'una entrevista
que em sembla
que va fer
el Josep Junier
o no sé si la Núria
el doctor Santís
el doctor Jordi Santís
que no està amb nosaltres
que em pot deixar
que ens hi
afectat
per una malaltia
per una malaltia
per una malaltia
per una malaltia
per una malaltia
per una malaltia
que va arribar
i que bé
que va arribar
fins al final
i que ens va donar
una llició de moral
era cap a les 5 de la tarda
són aquells documents
d'una lucidesa
d'on sàpiguer
la situació en el que està
i sobretot
d'un can a l'esperança
jo crec que és un document
que he demanat
jo he demanat
alguna vegada
de poder tindre'l
i que bueno
que dona idea
de la humanitat
que ha de presidir
les comunicacions
ja siguin a través de la ràdio
ja siguin a través de les persones
no?
em quedo amb aquell document
dintre de l'època
de la meva presidència
perquè em va copsar
i el Gabriel Mas
d'aquests 25 anys
algun fet de destacar?
bé, jo crec que ja s'ha anat dient
totes les coses
més rellevants
les més significatives
però jo crec que hi ha
una cosa que cal ressaltar
les bones pràctiques
jo crec que
Tarreona Ràdio
és un exemple
de bones pràctiques
i com jo soc una persona
que se'n va educar
entre altres coses
en el món de l'escoltisme
i quan anàvem allà
a baix a la parròquia
de Sant Joan
amb els llobetons
molt petitet
allí sempre ens ensenyaven
fer la bona obra
i sempre a punt
i jo penso
que Tarreona Ràdio
fa bona obra
i Tarreona Ràdio
sempre està a punt
i està al costat
de qui realment
necessita la ràdio
i quan hi ha
un aconteixement
per això
abans al començament
us parlava
de la ràdio de proximitat
i això
és un actiu
que no podem perdre
i espero
que siguem capaços
tots plegats
de conservar
per molts anys
per anar acabant
que em permet
fer un apunt
ara ja com a expresident
no com a alcalde
suposo que a tots
els que heu estat presidents
us ha passat allò
que la resta d'equip
de govern
de companys
us foten la bronca
perquè l'oposició
té massa canxa
aquesta també
és una característica
d'aquesta ràdio
la probabilitat
la diversitat
d'opinions
que no sempre és fàcil
de pilotar
de conduir
d'equilibrar
que es visualitzi
per molt que ho intentis
aquesta és una característica
important
d'una ràdio pública
en general
dels mitjans públics
però aquesta
en concret
aquestes bronques
que rebem
d'alguns companys
dient
no
és que l'oposició
té massa canxa
o els crítics
no cal que sigui
l'oposició
en fi
jo no sé
si us ha passat
però
el cas
és que
celebrem
avui els 25 anys
a més
ho celebrem
amb bones notícies
segons les últimes dades
del baròmetre
de la comunicació
de Catalunya
som la ràdio
local líder
del país
pel que fa a audiència
29.000 oients
tenim
més de 20.000 visites
al mes
a través d'internet
a través de la xarxa
ens poden escoltar
des de desenes
i desenes
de països del món
de fet
ho podem comprovar
en el dia a dia
més de 2.500 amics
al Facebook
al Twitter
en fi
això que ara
és tan modern
i que aquest matí
tothom
s'està felicitant
amb aquestes dades
damunt de la taula
amb aquesta realitat
alcalde
ja per acabar
aquest bloc del programa
abans li preguntava
al Julián López
que va ser l'impulsor
en aquell moment
vostè ara és l'alcalde
és per sentir-se
orgullosos
de tenir
una ràdio pública
a la ciutat de Tarragona
com aquesta
un mitjà públic
encara que costi diners
i que per tant
també la paguem
entre tots els
tarragonins i tarragonines
Costa molts diners
costa molts diners
no diré que masses
però costa molts diners
no
sentir-se orgullosos
com s'ha dit per aquí
primer de la trajectòria
quan veus
els que estem aquí
i els que no ens han pogut
acompanyar
excel·lents persones
dedicades a la vida pública
que a més a més
no tenen altre objectiu
que dedicar uns anys
de la seva vida
o unes hores i dies
de la seva vida
a la seva ciutat
és fantàstic
però a més a més
haver mantingut
una línia
de fidelitat
amb allò
que forma
part del moll
de l'os
de la nostra identitat
les festes
el nàstic
encara que a Julián
li sembli molt car
el nàstic
els castells
la dedicació
als castells
recordo que
la primera entrevista
que vam tenir
tu i jo
quan vaig ser president
és
escolta
no hem de renunciar
per molt que sigui car
als castells
al nàstic
i a la diversitat
o a la pluralitat
i després
aquesta
penetració
en diferents barris
com sempre
Sant Pau
Bonavista
en el seu moment
Sant Salvador
i altres experiències
també és molt important
també és molt important
perquè difícilment
qualsevol altra
experiència de ràdio
ens pot acostar
amb aquest nivell
de detall
dedicació
i desinterès econòmic
la realitat
de la nostra ciutat
que és molt diversa
però que no sempre
és notícia
per la resta
de cadenes
de televisió
per tant
orgullós
de la trajectòria
orgullós
del present
i atent
o amatent
com diuen
els que en parlen
de maneres caient
als reptes
de present
i de futur
que hi són
que hi són
per mantenir
un bon nivell
un bon producte
però alhora
adaptant-se
als nous requeriments
de futur
sobretot
xarxes socials
internet
necessitat
de tenir informació
actualitzada
minut a minut
al dia
en fi
per tant
orgullós
de la realitat
i del passat
i sobretot
expectant
perquè
aquesta realitat
fantàstica
que és
Tarragona Ràdio
i l'empresa
de mitjans de comunicació
en el seu conjunt
segueixi estant
a l'alçada
del que la ciutat
necessita
i del que tots demanem
alcalde
Josep Félix Ballesteros
regidor de relacions
ciutadanes
l'any 1986
Julián Ortif
presidenta
Sandra Coloma
expresidents
i expresidentes
Xavier Terres
Maria Mercè Martorell
Gabriel Mas
també Josep Maria
Mostec
els hem saludat
a través del telèfon
gràcies per haver
compartit aquesta estona
amb nosaltres
i gràcies per haver
celebrat també
aquests 25 anys
de la ràdio
de la ciutat
recordant
ho dèiem al principi
i ho recordo ara
que també
altres tres polítics
han tingut responsabilitats
sobre l'emissora municipal
els regidors
Xavier Sabater
Matías Palau
i Josep Miquel Sabit
moltes gràcies
felicitats a tots
i que vagi molt bé
fins la propera
adeu-sia bon dia
molt bon dia
les notícies del matí
a Tarragona Ràdio
atenció en Tarragona
Don Tresello Loft
la tienda del diseño
ahora precios de ofertas
para ayudarnos a ahorrar
sofá 3 plazas
asiento extraíbles
con Chase Longfield
solo 1.155 euros
sofás 3 más 2 plazas
extraíbles
reclinables
solo 599 euros
telas a elegir
dormitorios juveniles
matrimonio
comedores
a precio de fábrica
dos años de garantía
financiación
hasta 24 meses
sin intereses
Don Tresello Loft
centro comercial
Port Halley
Pila Seca
Abans que comenci la jornada
el diari més a prop teu
cada dia repartim més de 25.000 exemplars
cada dia gratuït
cada dia a la teva població
Tarragona
Reus
Torre d'Embarra
Vilaseca
Salou
a més de 20 localitats
cada dia
amb les informacions
més properes
tu decideixes si avui és un dia més
o un dia més
del 25 de gener
fins al 27 de febrer
vine al Palau Virali
de Congressos de Tarragona
i descobreix l'exposició
en capses de sabates
històries domèstiques dels tarragonins
un recull de fotografies
que conformen la identitat personal i familiar dels tarragonins
amb imatges anteriors al 1990
obert de dimarts a diumenge
fins al 27 de febrer
més informació a la web del Palau
aquest dissabte
tenim una cita amb el futbol
a partir de les 3 de la tarda
Rayonàstic
a Tarragona Ràdio
i a tarragonaradio.cat
Aprofita la setmana blanca
amb el Club Bàsquet Tarragona
Si tens entre 4 i 13 anys
apunta't a fer esport
i nous amics
coincidint amb les vacances escolars
del 7 a l'11 de març
trobaràs un munt d'activitats
al Paballó del Serrallo
tallers i manualitats
per als més petits
i cursos d'iniciació
o millora de bàsquet
per als més grans
més informació
a les oficines del club
o a la pàgina web
cbtarragona.cat
Campus de la setmana blanca
al Club Bàsquet Tarragona
Tarragona Ràdio
és informació
i de un nou igual
de l'Ajuntament
ha explicat
que el concurs
comenci demà
Tarragona Ràdio
és esports
controlada
frac Angel 하
1 d'ovinca
per Rodri
nooo
gol gol gol
tur
Amb qui parlo?
Amb la mascota.
Amb com?
La mascota.
Com la mascota?
La mascota del nazi.
Ah, molt bé, el nazikus.
I Tarragona Ràdio és humor.
A l'última mitja hora recollim els moments més divertits i curiosos de la ràdio de la ciutat.
Por favor, pero esto qué es?
L'última mitja hora amb Miquel González.
I Josep Ardila.
¿Cuánto sale esto por la ràdio?
Cada divendres a partir de la una del migdia al 96.7 de la freqüència modulada.
i a tarragonaradio.cat.
El cuerpo de periodismo de la ciudad es fuerte, eh?
I ara parlarem de rebaixes amb un referent de moda a Tarragona.
Sasteria Pizarro i Pizarro Gala.
Hola, Raquel, explica'ns.
Hola, aquesta rebaixa es trobarà descomptes del 20 al 60%, vestits d'home a partir de 126 euros.
També comprant el primer article li fem el 20% de descompte
i comprant el segon li fem el 40% de descompte.
Tot això en camises, pantalons i corbates.
Estem al seu servei i els recordem que és un servei personalitzat de més de 40 anys a Tarragona.
Ens trobarà al carrer Mallorca número 1, Sasteria Pizarro i número 27, Pizarro Gala.
Gràcies i els esperem.
Gràcies, Raquel.
I recordeu, aquestes rebaixes a Sasteria Pizarro i Pizarro Gala,
al carrer Mallorca número 1 i 27 de Tarragona.
El telèfon 977-21-3617.
Sasteria Pizarro, perquè som professionals.
I can't go when it's further dancing.
Molt bon dia a tothom, benvinguts, benvingudes.
Estem just aquí al costat del que vagi a obvi, a obvi, a obvi.
A les seccions, les entrevistes...
I avui presentem...
...espectes ben diversos del món de les discapacitats.
Aquí la plaça Miquel Sons.
La plaça Miquel Sons.
El nuevo cuerpo de periodista de Tarragona.
Són dos quarts de dues.
Gràcies al conveni, la Federació de Gremis de la Constitució...
...podrà organitzar l'edifici de l'autoritat portuària...
...demonirà cinc nincsades de la xarxa...
...la majoria de països del nord d'Àfrica...
...a crac, crac, crac, crac...
...en forma de vinil...
...i no per fer res dels carregues.
Una, dues, tres, passes, tres, un...
...el primer que s'ha valorat molt positivament...
...que l'equip només hagi...
...és avui el que no li ha sortit per desmentir totes aquestes...
...totes...
Tarragona Ràdio es confirma com a líder...
...de la ràdio local de Catalunya.
Som 29.000 oients, segons el baròmetre de la comunicació.
La millor notícia per celebrar...
...els 25 anys de la ràdio de la ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Falten sis minuts per arribar només al punt horari de la una del migdia.
Estem ja a la recta final d'aquest matí de Tarragona Ràdio,
d'aquest programa especial dedicat als 25 anys de la ràdio de la ciutat.
Ara, segurament, ve un dels millors moments del programa,
que és el sorteig de la gran panera que ens han preparat des de l'empresa Germo,
i als quals volem agrair especialment que ens ofereixin aquest obsequi tan espectacular
que algú de vosaltres, dels que esteu aquí o dels que potser heu trucat en els últims dies
a través de la ràdio, s'emportarà.
Tornem a saludar el Josep Ardila. Bon dia, Josep.
Hola, bon dia.
Estàs al costat del Pernel i al costat del Gervasio Mojío.
Del Gervasio. Bon dia.
Hola, bon dia.
Quina panera, quina bona pinta que fa tot, eh?
Sí, no està mal.
El que li toqui.
Explica'ns per aquell...
Le va solucionar una miqueta, que estem bé.
A veure, explica'ns exactament què tenim en aquesta panera.
Per a aquells que no ens vegin i ens escoltin només avui.
Hi ha un pernil de bodega de Jicuelo,
xorizo ibèric d'Extremadura,
llangurissa de Pallés,
una sobrassada,
dues botelles de cava,
dues de vi,
un formatge d'ovella i un...
I aquest?
I aquest de què és?
Sí, aquest és de cabra.
Escolta, aquests són productes de la màxima qualitat, no?
Sí, sí, és de la màxima.
Perquè el tema del pernil,
que jo ja et preguntava ahir,
aquest pernil per què és el que teniu vosaltres a Germán?
És un bodega de Jicuelo,
és el que fem normalment amb la marca del Nasti,
però ja que la setmana passada ganàvem el Salamanca,
l'hem posat a la panera.
És a dir, que és un pernil de Salamanca.
Sí.
Molt bé, doncs anem a procedir ja al sorteig.
A veure, tots els que han vingut,
suposo que tenen el seu numeret,
els que ens van trucant els últims dies també.
anem a...
Quants números tenim, Josep, ho sap?
Crec que 83, si no m'equivoco.
83.
83.
La Rosari Manys...
82, 82.
82.
La Rosari Manys ens ajudarà,
ens està remenant la...
I serà el mateix Gerbacio,
qui traurà el número?
La mai no sent que traurà el número.
Atenció, perquè...
A veure si està aquí,
o és dels que ens han trucat aquests dies per telèfon.
És el número?
72.
Número 72.
72.
La tenim aquí?
Tenim aquí l'afortunada, afortunada o no?
72, no?
Ha marxat el 72?
Potser ha marxat o...
Fa pocs minuts ha marxat,
no està el 72?
Potser ara torna...
Si algú coneix el 72,
que ens truqui per telèfon a Tarragona Ràdio
o que torni a venir a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona,
perquè tenim aquí el...
Tenim aquí el lot, la panera que ens ha preparat Germo.
72, sí, no?
Sí?
Sí.
Aquesta noia?
Sí o no?
72?
Doncs som-hi.
Doncs va, un aplaudiment.
Un aplaudiment.
No t'havies adonat.
Número 72,
que s'emporta aquesta magnífica panera
del Gerbacio Mojillo,
que ens ha preparat, com sempre,
un pernil aquest lligat molt amonàstic
i també amb Tarragona Ràdio,
que n'hem sortejat diversos.
És el 72 o no, Rosó?
Sí, és el 72, no?
72, eh?
Hola.
Sí, és el 72.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Bé.
Portes molta estona aquí o què?
Sí.
Què t'ha semblat?
Bé.
Com et dius?
Vídeo.
D'on ets?
Ets de fora?
De Nepal.
De Nepal.
I fa molt que vius aquí a Tarragona?
Tres anys.
Tres anys.
I escoltes la ràdio molt sovint o...
Sí, sovint, sempre.
I per què?
Pots parlar en castellà, eh?
Si vols.
No, és igual.
Ah, t'agrada parlar en català també?
I per què escoltes la ràdio?
No, a mi m'agrada
i també per aprendre català i si poses.
Has vist quins productes?
Sí.
Sí?
Què?
Que estàs que no saps què dir, no?
Has provat aquest pernil?
No.
Boníssim, eh?
Boníssim, aquest.
Ja ho podres prendre tot cap a casa?
Hauríem de cridar amb una furgoneta.
Escolta, doncs, moltes gràcies
i, en fi, moltes felicitats
i que ho disfrutis.
Gràcies.
Un aplaudiment per a ella.
Aquesta oient que tenim del Nepal
que fa tres anys que viu a Tarragona.
No cal que te'n vagis, queda d'aquí.
I, en fi, ella és la afortunada oient
de Tarragona Ràdio que s'ha emportat
aquesta gran panera.
Després tenim pastís i tenim cava
per celebrar una mica entre tots els oients.
Un pastís que ens ha preparat la pastisseria Trill.
I abans de la una, Josep,
el tema del Twitter i el tema del Facebook.
Com el tenim?
Continua, eh? Continua.
Fins i tot ens han felicitat
també altres mitjans de comunicació,
com dèiem abans, des de Canal Reus.
Ens han dit moltíssimes felicitats
per aquests 25 anys.
Han penjat també la Sandra Colón
en una fotografia teva
mentre fèiem el programa.
També N. Bermudes ens diu
moltes felicitats per aquests 25 anys
amb aquesta etiqueta 25TR.
I també una foto que ha penjat
el company Pep Sunyer de la Rosó
quan estava preparant aquest pastís
i tot aquest sorteig que hem fet ara mateix.
Per tant, heu pogut seguir minut a minut
el que hem fet aquest matí avui
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Perfecte. Tenim encara moltes més coses.
Per exemple, l'estudi de música
que està a punt,
que ens farà una petita actuació
i després el pastís i el cava
per celebrar i per fer el brindis final
d'aquests 25 anys de Tarragona Ràdio.
Seguim en la recta final ja des d'aquí,
des de l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona.