La una del migdia i pràcticament 9 minuts.
En aquesta recta final del matí de Tarragona Ràdio
us volem parlar, com dèiem fa un moment,
del cicle de conferències de divulgació mèdica
que organitza el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
i que arrenca aquesta mateixa tarda.
És el quart cicle de conferències
i seran quatre, precisament, les xerrades
que hi haurà a partir d'avui
durant quatre setmanes consecutives.
La cita serà els dimarts a les 7 de la tarda
a la Sala d'Actes del Col·legi Oficial de Metges
que està a la via de l'imperi.
I enguany han escollit com a tema monogràfic,
com a fil conductor de les xerrades,
el tema del càncer.
Ens acompanyen el doctor Jaume Fontanet,
que és el coordinador de les jornades.
Doctor Fontanet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanyen dos dels ponents,
la doctora Teresa Argemi,
doctora Argemi, bon dia.
Hola, bon dia.
I el doctor Antoni Roset, doctor, també bon dia.
Bon dia.
Comencem pel doctor Fontanet
perquè ens explica una mica, doncs, en fi,
primer, la temàtica.
Per què han triat el càncer en aquest cicle de xerrades?
Bé, primer, dir que, ja ho has dit abans,
que és la quarta sessió, el quart cicle.
I els altres cicles havien fet temes diferents.
Llavors, hem pensat que fer un tema monogràfic
potser era més atractiu,
i especialment perquè el tema del càncer,
malgrat tot, encara està en boca de tota la ciutadania.
Encara ens preocupa molt.
Llavors, hem triat tres temes,
bé, quatre, però tres de malaltia i un de tractament,
i hem triat la mena de càncer, potser,
que és la més coneguda i la que més preocupa.
Càncer de pulmó, càncer de mama i càncer de còlon.
Aquests tres tipus de càncer són, a més, els que en general
l'afecten més a la població?
Podríem dir que són dels més freqüents, sí,
dels més freqüents que hi ha.
Aleshores, amb quatre companys,
bé, el quart tema hem dit que era de tractament,
el doctor Rosset, que és especialista oncòleg,
farà les pinzellades que puguem dir que tenim a favor.
O sigui, el càncer ens ha de preocupar com qualsevol malaltia,
no més que altres malalties,
perquè avui en dia potser una malaltia més grossa
és un accident de tràfoc,
i sortim amb el cotxe tranquil·lament.
Hem de saber que hi ha tractaments,
que cada vegada hi ha tractaments nous,
tractaments curatius, tractaments paliatius,
tractaments d'intervencionistes,
i s'està lluitant contra això.
El doctor Rosset l'últim dia ens explicarà
la forma de fer-ho millor.
Pels demès temes, doncs quatre especialistes,
tres especialistes de la ciutat,
ens desenvoluparà cada un el seu cas.
Avui comencem amb el càncer de còlon,
a càrrec del doctor Francisco Javier Ramos Pasqual,
el dia 14, el càncer de pulmó,
amb la doctora Teresa Argemi,
i el dia 21 de juny el càncer de mama
amb la doctora Paquita Gras.
Perquè, doctor Fundanet, la paraula càncer
continua sent una mena de tabú
per a molta gent, encara?
Continua sent, sí.
I pronuncia aquesta paraula...
La gent diu la malaltia dolenta.
Aquesta frase és molt més coneguda
que no pas dir càncer.
Ens hauríem d'acostumar a dir-ho.
I ja dic, no ens té que preocupar més
que una altra malaltia.
A vegades passa que una persona
està diagnosticada de càncer
i li han donat dos anys de vida,
tres anys de vida.
Vostè sap quanta gent es mor sana
durant aquests tres anys
que aquesta persona ha viscut?
És una de les preguntes.
Hem de canviar la mentalitat una mica.
M'imagino que, a més,
les sessions pretenen ser molt planeres
i arribar al públic en general.
És a dir, que no són conferències
per a experts.
No, són conferències xerrades
per a la població en general.
Al metge tenim aquest problema
que quan parlem entre nosaltres
fem servir molts tecnicismes
i a vegades també se'ns escapen
quan parlem amb la gent del carrer
pensant que ens entenen
i no ens entenen.
I ens entenen difícilment
parlant d'una altra manera
però han de procurar fer-ho
perquè el metge,
a banda de curar i prevenir malalties,
jo penso que ha de fer docència.
I el col·legi de metges és sensible
en aquest fet
i hem de fer docència.
Hem de participar en la ciutat,
amb el que puguem nosaltres.
Càncer de col·lom, càncer de mama,
com dèiem, i càncer de pulmó.
Del càncer de pulmó
ens parlarà la doctora Argemi.
Com planteja la xerrada, doctora Argemi?
Bé, una mica, com deia el doctor Fontanet,
jo crec que hem d'explicar
a la gent que tenim al carrer cada dia
el primer, que és el càncer,
perquè a tothom li fa por
però ningú sap exactament què és el càncer.
Es tractarà d'explicar una mica
que el càncer és un creixement anòmal
de determinades cèl·lules,
perquè algunes són benignes,
algunes no,
i que potser el més important
és diagnosticar-lo ràpid
i poder emprar totes aquestes tecnologies
que ara tenim a l'abast,
tant diagnòstiques com també terapèutiques.
En el cas del càncer de pulmó,
la principal causa,
pregunto, com a ciutat de carrer,
continua sent el tabac?
Ho és el tabac?
Amb un 95% dels malalts
diagnosticats de càncer de pulmó
sabem que eren fumadors,
però hi ha d'altres factors de risc,
l'asbest, la contaminació,
factors genètics,
no és que hi hagi una predisposició genètica,
però sí que hi ha uns gens
que a vegades muten,
però el tabac és el que fa mal,
el que fa mal
i que al damunt el coneixem
i el podem evitar.
I la investigació,
la recerca dels darrers anys
ajuden a tenir moltes millors perspectives
per a tots aquells malalts
que tenen càncer de pulmó
o un altre tipus de càncer?
Hem millorat molt
en la perspectiva dels darrers 15 o 20 anys?
Sí, moltíssim.
Jo crec que...
Voldria dir que potser el càncer de pulmó
és una mica l'oblidat,
perquè a tothom li fa molta por,
malalt el diagnostiquen d'un càncer de pulmó
i s'ha mort, no?
Jo crec que el que hem de fer
és canviar una mica
el que hem aconseguit
amb el càncer de mama i el de còlon,
que fer un diagnòstic preventiu,
diagnosticar-lo fent controls
en una fase molt prèvia
i això fa que l'índex de curació
del càncer augmenti desproporcionadament, no?
Si nosaltres aconseguim,
i aquesta serà una mica
la meva lluita
i la meva explicació
a la gent que vingui a la xerrada,
és dir-los que
si diagnostiquem el càncer de pulmó
en les primeres fases,
a l'estadiatge 1,
pràcticament
un 85-88% dels malalts
es poden curar.
Si nosaltres no fem
aquest diagnòstic tan ràpid,
el percentatge s'inverteix.
el 85% dels malalts
al cap de 5-10 anys
es moren
i en podem salvar
a un percentatge molt més petit.
Crec que això és important,
les campanyes de detecció precoç
d'aquestes malalties.
Com algunes ho hem aconseguit
i amb aquesta encara no.
Aleshores,
el diagnòstic ràpid
s'hauria de fer
a partir també
de fer controls periòdics
en aquest cas del pulmó.
Exacte.
Hi ha uns determinats protocols
per edat,
per sexe,
per factors de risc
que obligarien a fer
un control
de determinades coses
si més no un cop a l'any.
I llavors
ens arribaríem a temps.
Això potser,
posava l'exemple
del càncer de mama,
sí que s'ha aconseguit
en els darrers anys, no?
I tant.
Gràcies precisament
a les revisions periòdiques,
els controls...
Jo crec que les dones
han fet els deures
molt ben fets, no?
I els metges
i especialistes
que s'han dedicat a això
ho han explicat molt bé.
Les revisions periòdiques
fan que
els càncers ginecològics
o els càncers de mama
hagin disminuït.
O sigui,
es diagnostiquen,
es tracten
en fases molt inicials
i es curen.
Un percentatge elevadíssim.
El càncer de pulmó en camí
és un dels que provoca
més mortandat a la població?
Sí, sí, sí.
Estadísticament,
les últimes estadístiques
de la nostra comarca
el tenim en el rànquing
de dalt de tot.
Malalties
d'altres tipus canceroses
com la mama,
el còlon,
linfomes,
es curen
i el càncer de pulmó
encara el tenim
en un rànquing
elevadíssim
de fracàs.
I aquí la clau bàsica
està segurament
en la detecció tardana
en molts casos, no?
Exacte.
La doctora Argemí
ens parlarà del càncer de pulmó,
abans ens hauran parlat
del càncer de còlon,
després del càncer de mama
i tancarà les sessions
el doctor Rosset
amb el tractament oncològic.
Així es titula
genèricament
la xerrada.
hi ha molts tractaments
doctor Rosset
de càncers?
Bueno, aquí ja s'ha dit un,
no?
D'entrada la prevenció.
La prevenció...
Aquest és el millor segur.
Sí.
La prevenció
no disminueix
el número de casos
però sí que ens
diagnostiquem
el tumor
amb una estadió
en què podem tractar-lo
i sobretot
podem començar
a tractar-lo
amb una cirurgia
que és poder
quan la cirurgia
és completament neta
quan ens permeteix
tindre més
possibilitats
de curació
tant sigui parlant
del càncer de pulmó
o una lobectomia
amb el nòdul
traient el nòdul
a l'orígin
el tumor primari
se pot estirpar
o la glàndula mamària
quan és més petit
o la prevenció
del càncer de còlom
mitjançant la colonoscòpia
si anem traient els pòlips
pues anirem fent
una prevenció.
No disminueix
el número de tumors
però sí que
augmenta el número
de curació
per la població.
A part d'això
és quan ja està
podem
si s'ha fet
una bona cirurgia
podríem fer
un tractament
encaminat
a completar
l'acció quirúrgica
o sigui
el que nosaltres
diem
un tractament
enjuvant
i aquí
ja entrem
ha actuat
el cirurgià
ja està actuant
el metge
oncològic
i ja veiem
una cosa característica
del tractament
oncològic
que és
un tractament
no ho fa
només una persona
sinó que tenim
que començar
ha parlat
dels comitès
de patologia
oncològica
el comitè
de mama
el comitè
de pròstata
el comitè
de còlon
en què
no intervenen
un especialista
només
sinó que intervenen
diversos especialistes
com pot ser
un cirurgià
com pot ser
un metge
oncòleg
un radiòleg
un radioterapeuta
i després
un especialista
de la
part anatòmica
que s'està fent
si és còlon
serà un digestòleg
o si és mama
pot ser un ginecòleg
o un cirurgià
llavors
s'ha de fer
un tractament
en conjunt
una vegada
s'ha arribat
al tractament
en conjunt
nantros
el tractament
oncològic
se combinen
diverses
d'aquestes
especialitats
i podrem
fer un tractament
radioterapeuta
quan sigui necessari
sobretot
on se veu
més clar
l'exemple
és en el tractament
del càncer de mama
en què
quan no s'estirpa
tota la glàndula
mamària
tenim que fer
una radiació
al reste
de la glàndula
mamària
sí que podem dir
que tant
el tractament
radioterapeutic
com el tractament
quirúrgic
són tractaments
locals
i després
tindrem
altres tractaments
sistèmics
per si s'ha escapat
alguna cèl·lula
que encara
macroscòpicament
no podem determinar
com si hi hagués
alguna metràstasi
els tractaments
generals
a tot l'organisme
és per exemple
l'hormonoterapia
que hi ha
tumors
que són més sensibles
a l'hormonoterapia
com pot ser
la pròstata
com pot ser la mama
com pot ser l'endometri
no?
i un altre tractament
també general
a tot el cos
seria la quimioteràpia
a què jo m'ho dedico més
i ja s'ha vist
que la quimioteràpia
moltes vegades
no donem
només un quimioteràpic
sinó que
la combinació
de diverses quimioteràpies
ens està donant
més respostes positives
més reduccions
del tumor
i més
diguem
completament
podem reduir
completament
metàstases
i lesions
i per últim
un altre tractament
també general
seria
la immunoterapia
abans has parlat
del que s'està avançant
ara han sortit
uns medicaments
que ens ajuden
a la immunoterapia
que fomenten
la immunoterapia
del cos
que intenten
que el cos
per si sol
rechace
la malaltia
aquesta
és molt important
en fi
davant d'un tractament
oncològic
de tenir un malalt
afrontar-ho
amb un estat
d'ànim
positiu
o això
en fi
va com va
i és evident
que no té
ho deia
abans
quan li preguntava
al doctor Fontanet
pel que representa
encara per la població
escoltar
d'un metge
la paraula càncer
bueno
nosaltres no la fem
anar massa
perquè dintre
de la paraula
càncer
hi ha més de
280
malalties
diferents
totes aquestes
malalties
tindran un comportament
diferent
tindran un tractament
diferent
llavors
amb càncer
estàs
englobant
tumors
molt
que comporten
un índice
de mortalitat
molt alta
com ara parlem
del
del càncer
de pulmó
i també estàs
englobant
per exemple
el càncer
de tiroides
el càncer
de tiroides
als 25 anys
tenim una supervivència
superior al 80%
llavors
englobar
els dos
dintre
és una mica
despistar
una mica
del que estàs fent
i
ja tenim
molts
molts
tumors
que podem fer
uns tractaments
molt importants
llavors
englobar-lo
tot
en una paraula
personalment
a mi
no m'agrada
llavors
sí que
tens que fer
anar a la paraula
perquè en la consulta
te lo demanen
les persones
però
dintre d'aquesta
paraula
tens que
posar el nom
i el cognom
perquè té un tractament
diferent
segons el tipus
molt bé
doncs de tot això
molt més ampliat
evidentment
perquè avui només
hem fet un tas
les persones
interessades
podran escoltar
les xerrades
d'aquests experts
d'aquests professionals
els de la medicina
m'imagino
a més
doctor Fundanet
que obert també
a la participació
és a dir
que són xerrades
que després
suposo que
atenen
preguntes
o dubtes
penso que això
és una part important
de la xerrada
que després
hi hagi un col·loqui
amb els que participen
a l'audició
i potser que preguntin
la seva pregunta personal
que sempre és el cas
enriquidor
per cada un
i aquest també és el paper
una mica
que ha de fer
el col·legi oficial
de metges
d'apropar
en fi
qualsevol aspecte
de la nostra salut
d'apropar-lo
al màxim possible
a la població
Sí, aquesta és una feina
de totes les entitats
cadascú
ha de fer
la seva feina
pròpia de l'entitat
però ha de col·laborar
amb la ciutat
dins de les seves possibilitats
Recordem doncs
que el cicle
comença avui mateix
que és molt fàcil
de recordar
perquè són quatre dimarts
consecutius
que es fan
les sessions
a les set de la tarda
a la sala d'actes
del col·legi oficial
de metges
que està a la via
de l'imperi
en fi
molt cèntric
són obertes a tothom
i avui mateix
comencen
amb el càncer de Colón
a càrrec del doctor
Francisco Javier Ramos Pasqual
continuaran dimarts
vinent
el dia 14
amb el càncer de pulmó
amb la doctora
Teresa Argemi
el dia 21 de juny
amb el càncer de mama
a càrrec
de la doctora
Paquita Gras
i el 28 de juny
es tancarà el cicle
parlant dels tractaments
oncològics
amb el doctor
Antoni Rosset
Doctor Rosset
doctor Argemi
doctor Fontanet
moltes gràcies
felicitats per la iniciativa
per continuar divulgant
això
la medicina
entre els nostres ciutadans
esperem que vagi molt bé
moltes gràcies
gràcies
adeu-sia
bon dia