This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I el protagonista del Metropol d'aquest cap de setmana,
concretament d'aquest dissabte a dos quarts de deu del vespre,
serà refri el cantant Raúl Fernández,
cantant, productor, vaja,
amb moltes de les facetes que el caracteritzen
i que avui el podem sabudar
i és que està a l'altra banda del fi del telefònic
en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Raúl Fernández, bon dia.
Bon dia, què tal?
Què tal?
La primera vegada que véns a Tarragona a actuar?
No, no, no, em sembla que he tocat unes quantes.
Unes quantes, eh?
Això ja fa temps.
Ja fa temps.
Va ser al festival de...
Què sé, es diu?
Al QS, sí, de Músiques del Món, sí, sí, sí.
Vaig trucar allà davant de la catedral.
Al Metropol, però la primera o no?
O també hi havies actuat, al Metropol?
Al Metropol em sembla que és la primera.
Vaig trucar també,
però no va ser un concert de refri com a tal,
sinó que va ser en un festival de curtmetratges
que deien curt, fa bastants anys d'això,
vaig muntar un concert de bandes sonores del cinema espanyol.
I em sembla que va ser al Metropol,
però tinc una memòria de peix.
En tot cas, arriba refri Raúl Fernández
a Tarragona, al Metropol,
per presentar el seu darrer treball, Matilda.
Matilda.
Què hi ha en aquest nou treball?
Quina evolució podem veure respecte
a les altres treballs de refri?
Bé, jo crec que intento que cada disc sigui diferent,
tot i que jo crec que hi ha una línia contínua,
però crec que Matilda és un disc de cançó,
com ho són els altres,
però bastant basat més en orquestració,
quasi més en moments contemporanis,
i pop, i d'orquestra,
i sense bateria, amb percussió...
No ho sé, és difícil sempre definir la pròpia música,
però em sembla que és un disc de cançó
i per acompanyament més amb textura.
Jo què sé.
La meitat deu disc en català,
la meitat en castellà,
cançons més llargues, més curtes...
Què vols aconseguir amb tot plegat?
Doncs no ho sé,
no sé què vull aconseguir.
Vull aconseguir el que em ve de gust en cada moment
i experimentar, en certa manera,
amb el format de cançó,
que em sembla que, de vegades,
sembla que sigui inamovible,
com que la cançó sigui un gènere menor
i em sembla que és un gènere
amb el qual es pot experimentar moltíssim
i per això cançons llargues,
cançons curtes
i cançons sense estructura clara
i cançons amb una estructura més clara.
Més que res perquè m'agrada molt el joc,
amb aquest format,
el joc amb la música en si.
Per què matiu-te aquest disc?
Perquè...
Bé, jo vaig composar el disc
mentre estàvem embarassat
amb la meva parella,
del nostre primer fill
i vaig començar la composició
i el treball de l'ISM
doncs una mica abans
i vaig acabar
quan el meu fill va fer quasi bé un...
tenia quasi un any
i en un principi
jo estava com convençut
allò que tens el presentiment
en aquest cas
terriblement
doncs això, equivocat
de que seria una nena
i va ser un nen,
és a dir, encantat,
però em va semblar com que
en certa manera la Matilda...
Bé, jo tenia pensat
que es diria Matilda
si era una nena
o teníem pensat
i en certa manera Matilda va néixer
en forma de disc.
Home, fer un disc
és gairebé com, vaja,
com tenir un fill,
no el mateix,
però vaja,
amb la feinada
que també comporta,
no tot plegat?
Tot és una feinada,
tot plegat és una feinada,
tot plegat és molt maco
i també dona molta satisfacció,
però sí, sí,
és equiparable, eh?
Mira, ara mateix
estic amb el meu fill al parc
i fent entrevista al mateix temps,
les coses de...
De compaginar, no?
S'han de compaginar les coses.
I escoltem,
a més,
ha estat un disc produït
per Brad Jones.
Això li dona una categoria
més important
en aquest nou treball,
creus?
Home,
Brad Jones és un dels noms,
jo crec,
que indiscutibles
de la producció
als Estats Units
dels últims anys
i...
i ens vam conèixer
en una gravació
del disc als Pets
fa dos...
no l'últim,
sinó l'anterior,
com anava al Celiturnà,
que em van convidar
a fer uns coros i tal,
i bueno,
en realitat em van dir
que el Brad em volia conèixer
perquè a Lluís
li havia posat els meus discos
i li havien agradat.
I des de llavors
havíem mantingut una relació
que ella em contava
que volia treballar amb mi,
i jo també,
jo també,
no?
Ah,
si trobem el moment
de fer alguna cosa junts i tal,
però en tres anys o així
no havíem trobat l'ocasió.
I mira,
amb aquest disc
va ser l'ocasió millorable
per posar-nos-hi.
I què tal treballar
amb Brad Jones?
Bé,
molt bé,
ens hem entès molt bé.
La veritat és que
molts cops em pregunten
doncs això,
que tan acostumat
a ser productor d'altres,
jo com vaig portar
el fet de tenir un productor,
però potser perquè estic acostumat
i sempre parlo amb la gent
que tenir un productor
és una cosa seriosa,
no?
Vull dir,
que ha de tenir confiança
i que li has de deixar paper,
vull dir,
li has de deixar paper
a les decisions
o li has de fer cas
en moltes coses.
També jo anava preparat per això,
no?
Per confiar plenament en ell
si en el cas
que agafava un productor
com vaig fer,
doncs saber que no era un joc,
no?
Que era una figura
que havia de ser important al disc
i ho va ser,
però va ser molt fàcil,
en realitat.
No,
ens hem portat molt bé.
I escolta'm,
no sé quants,
és que he perdut la conta
de quants instruments toques
tu mateix,
i en toques moltíssims.
Jo no sóc un gran instrumentista
de res,
però diem que la meva vida
m'ha portat,
suposo que per la inquietud
de portar,
d'aprendre a tocar i fer
uns coses,
potser no toca res
especialment bé,
però toco moltes coses.
I escolta'm,
durant aquests anys,
a més a més,
de dedicar-te
al teu projecte personal
a Refri,
tu també ets productor
i has estat durant uns anys
també,
vaja,
amb moltíssima feina
i amb diversos grups
treballant.
Sí,
la cosa és que
vaig acabar els invertebrats,
vaig acabar els concerts
dels invertebrats,
que era l'anterior disc de Refri,
i jo tenia bastant clar
que passaria uns anys
fins a fer el proper,
perquè,
bueno,
notava,
no?,
que necessitava prendre'm un temps.
I la sort ha estat
que m'he passat
tres anys i escaig,
doncs,
treballant amb moltíssima gent
i fent coses molt xules,
des de la Mala Rodríguez
fins als Jens Raus,
discos com el de Les Migues
o el del Nacho Umbert
que he produït,
i no sé,
la veritat és que he tingut
els últims tres anys
que han estat fantàstics
a nivell de feina.
Doncs ja ho sabeu,
Refri,
que serà aquest dissabte,
dos quarts de deu,
al Teatre Metropol de Tarragona,
presentant aquest darrer disc,
Matilda,
i que el podreu sentir en directe
al Teatre Metropol de Tarragona.
Que vagi molt bé el concert,
moltes gràcies per atendre
la trucada del Matilda Tarragona Ràdio.
Un plaer,
a vosaltres.
Que vagi bé, gràcies.
Adéu.