El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona.
El matí de Tarragona.
El matí de Tarragona.
Sí, sí, moltes ganes.
A més, pel que va significar Tarragona per la Maria Odèlia i també pel Jaume Vidal.
És una cita molt especial per nosaltres.
És una obra, suposo, no feta exclusivament per ser representada aquí al Metropol?
No, no, no.
S'obra se va estrenar al Juriol, a l'Institut del Teatre, a Barcelona,
i ja ha anat també a Granollers i a Vic.
I l'intenció és una altra vegada donar a conèixer l'obra de la Maria Odèlia i tot allò que aquesta dona ha representat pel país,
tant a nivell de dramaturgia com a nivell de novel·lista, de dona política, vull dir, de tot.
Tot això, totes aquestes facetes de la Maria Odèlia Camany comprimides en una hora i vint minuts, com us ho feu?
Bé, de fet, l'obra és una adaptació de la seva novel·la, Feliçment Soc una dona, és una adaptació que he fet jo mateixa,
i vaig escollir aquesta novel·la perquè ella la va escriure just després de fer el llibre sobre la dona a Catalunya
i pens que ella hi va reflectir molt la realitat de moltes dones diferents.
I, de fet, per mi, Maria Odèlia sempre m'ha fascinat a l'escalidoscòpic,
el que és ella de dona i persona diferent.
Això te n'anava a dir, de fet, me lligues i amb la propera pregunta,
que és com és que vas arribar a la figura de Maria Odèlia Camany, com és que la vas triar per dur l'escena?
Bé, jo soc mestra, a part de persona de teatre, soc mestra d'escola,
i ja des de fa anys, com buscava altres sortides, altres al·lusions en aquest sistema educatiu
que tenim ara, que no m'agrada ni em posa ni molt ni gens,
i vaig aterrar l'institut d'escola, abans Ferrer i Guàrdia,
i va aparèixer la figura d'ana Maria Odèlia
i tot allò que ella deia, les seves memòries,
que per ella tocaria ser l'ensenyament, com hauria de funcionar en una escola,
tot allò que hi havia de bé,
i llavors, esclar, ja em va fascinar aquesta dona.
Després, quan vaig entrar a l'ins del món del teatre,
la vaig tornar a retrobar
i sempre ha estat una de les meves autores de capçadera,
qualcú que, per llegir-la, m'adona força i m'ajuda, no?,
a tirar endavant i a crear nou projectes.
Llavors, jo tenia molt clar que quan vaig començar a estudiar a l'institut del teatre,
que he fet dramaturgia i direcció,
que un any o un altre jo volia fer una cosa d'ana Maria Odèlia,
perquè, a més, l'incompenciblement ha estat fora dels nostres escenaris
durant anys, vull dir, durant aquests 20 anys que ara fa, que va morir,
s'ha representat molt poques vegades, cosa seva,
i llavors pensava que era una assignatura pendent i ho volia fer.
Has triat una obra que representa, com deies tu,
aquest punt, aquesta mirada caleidoscòpica, no?, de la Maria Odèlia Camany,
el qual t'obliga, en certa manera, a comptar amb moltes actrius.
Em sembla que fins a cinc actrius veurem a dalt de l'escenari.
Vuit! Vuit actrius i un actor, pobra.
Pobre, diu.
Sí, sí, sí.
No, són vuit actrius, perquè, bé, la novel·la anava a la vida de la Carola Milà,
que és una dona que neix en el segle XX,
i, vull dir, comença a comptar les seves memòries l'any 1968,
i remunta, i llavors veiem tots aquests perfils
que ha anat passant la dona en el nostre país,
des d'aquelles proto-feministes burgeses de principis de segle
que tenien aquell feminisme entès a la seva manera,
des de sa prostituta, des de sa dona,
des de sa burgesa més acomodada,
des de sa lluitadora, des de sa anarquista rebel,
tots aquests calidoscopis de dones...
i, clar, la Maria Aulèlia, bé, i de fet, la protagonista,
la va d'escriure a ella durant la novel·la,
inclús va canviant de nom,
cada vegada que se va refent per circumstàncies,
fins i tot canvia de nom,
i llavors vaig pensar que, no ho sé,
qualque cosa me va dur a que cada una d'aquestes caroles diferents
fos representada per una actriu diferent.
I, a més, després, per acabar de contar sa història,
i això, el conte ens ajuda, diguem,
de quatre noies que li fan com els cors
i li ajuden a muntar ses excenes.
Déu-n'hi-do, eh?
Vuit dones dalt de l'escenari i un home,
a quin paper fa ell?
Ells fas de tots els homes.
Molt bé.
Perquè, així com, per exemple,
volia diferenciar clarament
cada una d'aquestes dones que surten a la novel·la,
és cert que per ella, per la Carola,
els homes, tots, diguem,
tenen com una mateixa funció en sa seva vida,
que són, diguem, com es trampolí,
com a sa circumstància que l'empeny
a refer-se d'un cop i un altre.
Només un cop a sa seva vida,
només un cop s'enamora realment.
i aquest personatge masculí
és l'únic que, durant sa representació,
no és representat per un homo,
sinó que és representat també per una dona.
Perquè, com ella diu,
durant sa representació,
és l'únic cop que va sentir amora de bo.
Déu-n'hi-do, escolta, Margalida,
quina interpretació n'has fet
de la novel·la de la Maria Erià i Campany?
Vé de l'obra, eh?
De Feliçment soc una dona.
Com l'has adaptat, com l'has canviat,
suposo que apropant-te a la figura de l'autor
amb aquesta reverència, no?,
amb aquesta, bé, que t'agrada molt
i que li tens molt de respecte.
No sé si això ha sigut una mica d'impediment
a l'hora d'adaptar-ho.
Era ses dues ganes, no?,
com ses grans passions,
allò que pateixes molt,
perquè a la vegada ho disfrutes molt.
i el que sí que era és que volia ser també molt fidel
així com jo crec que na Maria Eulélia
en tenia el seu teatre.
Doncs ella utilitzava molt fragment brexiant,
utilitzava aquest distanciament
que provoquen ses cançons,
tenia molta passió cap a sa cançó popular,
i llavors de tot això ho he intentat por avall
i també reflectir-ho a dins de la novel·la,
vull dir, també mirant molt
ses adaptacions que ella havia fet,
com a d'un lloc entre els morts
o d'altres novel·les que ella va adaptar
en el teatre
i també altres adaptacions de guion de cinema,
com ella ho feia,
i a part d'això també per escriure estets,
per anar cercant frases i això,
he por a molt des de les seves memòries,
des d'entrevistes,
des d'altres novel·les,
fins i tot de la novel·la d'Idoia Neas,
d'en Jaume Vidal,
que en Jaume va escriure aquesta novel·la
com un homenatge a la Maria Eulélia,
perquè sembla que hi ha un perfil
d'en a Maria Eulélia molt clar
a la protagonista d'Idoia Neas,
vull dir, una mica de per tot
i que quedes molt reflectida també
en a Maria Eulélia en tota l'obra,
no només com a autor de la novel·la,
sinó també ella com a persona.
Tens, diríem que és una bona manera,
una bona aproximació,
entrar en aquesta obra,
per entrar també a la vida
de la persona de Maria Eulélia Campany,
per aquella gent que potser
no la coneixem gaire,
és una bona manera d'entrar?
Jo m'agrada pensar que sí,
perquè de fet,
una de les actius,
que és l'Argentina,
llavors es va quedar fascinada
quan va conèixer aquest personatge
i va comprar ses memòries,
les va enviar a la seva mare allà a l'Argentina,
perquè per això entenes català,
i molta altra gent,
quan ha sortit de veure l'obra,
m'han dit que els ha pegat
moltes ganes de llegir sa novel·la,
i clar, vull dir,
jo penso que no,
Maria Eulélia és això,
que tot és començar a estirar estil
i que una cosa t'adur l'altra,
i llavors a mi m'agrada pensar
que quan han vist l'obra,
esperona que sa gent vagi
i la rellegeixi,
la descobreixi,
i ja hi torni,
perquè realment,
així com és tantes coses,
crec que necessitem revaloritzar,
aquestes persones de combat
que hem tingut en el nostre país
i que ens cal seguir venint.
Doncs això,
aquesta és la proposta baja
per diumenge,
dos quarts de set,
al Teatre Metropol.
Feliçment,
jo soc una dona
per descobrir
la figura de Maria Eulélia Camany
o bé per retrobar-la,
per tota aquella gent
que n'hi ha molt a Tarragona,
que per aquesta vinculació tarragonina
també la coneix,
l'estudia.
Si més enllà de la història
o més enllà del punt de gènere
que pugui tenir,
que ara, Margalida,
ens expliques
si realment és una obra de gènere,
jo la recomanaria també
simplement per veure
una mica la història
del nostre país,
la història més recent,
des de les lluites obreres,
com deies tu,
fins a, doncs, això,
la burgesia,
l'època noucentista,
l'esclat de la guerra,
tot plegat.
És una novel·la,
ai, perdó,
és una novel·la de teatre
que té, bàsicament,
un regust històric
o la història serveix
simplement de lligam
per explicar una història
de gènere,
per explicar una història
femenina 100%.
Què diries?
O sigui,
això són dues coses.
Per una banda,
sí que va de fet
diverses etapes històriques,
però també hi ha una relació
molt clara
de com en aquestes etapes
ha anat influint
sobre l'estat
o els drets
o les capacitats
que se li otorgaven
o se li donaven
o se li concedien
o la dona
en aquell moment.
i de quina manera
com a dona
tu havies de lluitar
per trobar
l'escletxa
per seguir-se
en tu mateixa.
És un drama,
és una...
diguem,
seria una obra
de caire biogràfic,
d'una persona
que t'acorda
de la seva biografia,
però que a la vegada
marca molt
això,
els punts
més essencials,
més significatius
de la nostra història
durant aquest segle XX
i també
d'això
de la realitat
i de la situació
de la dona.
És la proposta,
com dèiem,
per aquest diumenge
al Teatre Metropol.
Felicament jo sóc una dona,
avui n'hem parlat
amb la dramaturgia
i directora de Totplegat
en Margarida Estalric.
Margarida,
moltíssimes gràcies
i ens veiem diumenge
aquí al teatre.
A vosaltres,
sí, diumenge.
Gràcies.
Gràcies.