Passen pràcticament 11 minuts de les 10 del matí.
Estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
L'any que acabem d'estrena, aquest 2011,
sembla clarament que continua marcat per la crisi
i per l'índex de persones sense feina.
Ara fa uns dies, la setmana passada,
us explicàvem que la demarcació de Tarragona,
segons les dades del Ministeri de Treball,
en el conjunt de la demarcació havia pujat l'atur en l'últim any.
A la ciutat de Tarragona tenim algunes dades molt interessants
que ha fet públiques l'Ajuntament,
segons les quals es calcula que unes 1.400 persones
han trobat feina en els darrers mesos.
Aquí, per exemple, és un factor fonamental,
l'arribada del Corte Inglés i també els plans d'ocupació
impulsats per l'Ajuntament de Tarragona.
Avui volem analitzar tot aquest panorama de la feina,
de la falta de feina, de les persones que busquen feina.
Ho volem fer amb la regidora responsable
de l'àrea de formació, empreses i ocupació
de l'Ajuntament de Tarragona, la senyora Lola Herrera.
Senyora Herrera, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Si haguéssim de fer una valoració general del 2010,
ara que són dies que es fan molts balanços
de com ha anat l'any que hem deixat enrere,
des del punt de vista de l'ocupació
i de les persones que busquen feina,
i pel que fa a la ciutat de Tarragona,
quina valoració, quin balanç faria vostè?
Bé, la ciutat de Tarragona està per baix de la mitja de persones aturades,
perquè estan en l'entorn del 12%.
O sigui que vull dir que en aquest sentit no ha anat malament,
encara que, evidentment, un 12% d'atur, un 16%, un 17%, un 20% és una barbaritat.
Això vull dir que l'objectiu és que l'atur baixi,
però dins de la ciutat de Tarragona pensem que hem anat per el bon camí,
en qualsevol cas.
Quin paper, jo deia, que ha pogut jugar segurament, per exemple, el Corte Inglés?
Ha estat fonamental l'arribada d'aquest centre comercial?
Evidentment, el Corte Inglés ha sigut fonamental,
i encara que, evidentment, no podem dir que nosaltres hem creat aquests llocs de treball,
però sí que hem fomentat perquè es creï,
en el sentit que hem ajudat a la formació de les persones
que estan ocupant ara els llocs de treball del Corte Inglés.
Hem favorit perquè el Corte Inglés tingués tota la documentació necessària
perquè pogués començar.
Això vull dir que l'Ajuntament no té competències en l'apartat d'ocupació,
però sí que pot fer molt perquè les empreses vinguin,
i el nostre objectiu és que vinguin empreses i que les que estan es mantinguin,
i posem tots els mitjans a la nostra abast perquè això passi.
A part d'això, evidentment, hem participat en tots els plans d'ocupació
que s'han generat dins de la Generalitat de Catalunya,
i hem aprofitat totes les subvencions perquè aquí a Tarragona
es quedessin els màxims de diners possibles per poder contractar persones,
i no només contractar, sinó a més donar formació
perquè aquestes persones, quan tornin a buscar feina a l'empresa privada,
estiguin més preparades.
Ara parlem dels plans d'ocupació, del que s'ha fet
i dels que poden arribar els propers mesos,
però abans, tornant un moment al tema del Corte Inglés,
li consta a l'Ajuntament, i a vostè com a regidora responsable d'aquesta àrea,
doncs hi ha un grau de satisfacció alt per part de l'empresa
respecte a les persones contractades?
Sí, jo a més ho he preguntat específicament, i la veritat és que sí.
O sigui, vull dir que sí, som personal molt competent i preparat, o sigui, sí.
En les últimes setmanes, parlant de l'àmbit comercial,
s'ha anunciat la possibilitat que arribi IKEA també a Tarragona.
Això, encara que sigui a mig termini,
seria un revulsiu també molt important des del punt de vista de l'ocupació?
Absolutament, perquè l'arribada d'aquestes grans empreses
no només implica una ocupació efectiva,
sinó també implica molta més activitat per a la ciutat,
i això favoreix perquè els altres negocis que estan a l'entorn també creixin.
O sigui, penso que tot el que sigui portar noves empreses
és portar noves empreses i portar nous clients,
i això és importantíssim, perquè dels clients, per exemple,
que ha rebut el Corte Inglés en els últims dos mesos,
hi ha un percentatge molt elevat que són persones que són de fora de la ciutat.
Això significa que aquestes persones que són de fora de la ciutat
no només han vingut al Corte Inglés per comprar durant dues hores,
una part importantíssima s'ha quedat a la ciutat,
ha visitat la ciutat, ha mitjat en un restaurant,
ha fet altres compres, etcètera.
O sigui, jo penso que això és una revolució
per a l'economia en general de la ciutat.
Entrem una mica en el detall del que comentava fa un moment
dels plans d'ocupació municipal,
perquè a més en els últims mesos,
i ja ho havíem comentat amb vostè en altres entrevistes,
sobretot s'han fonamentat en dues o tres línies,
en dos o tres eixos temàtics que considerem prioritaris.
Sí, evidentment són tots aquests segments de treball
que són nous o que poden generar ocupació,
que són el treball social, o sigui, el servei a les persones,
el tema mig ambiental, el tema de les energies nobles
i el tema de la rehabilitació d'edificis,
que també són les tres bases per crear ocupació adicional.
Ara n'hi ha en marxa o s'han acabat els plans d'ocupació que es van posar?
Ara encara estan contractades les 299 persones
que van contractar fa sis mesos, acaben ara.
Aquestes persones han estat fent...
O sigui, jo crec que l'important no només és contractar 299 persones
i pagar-los un sol, sinó que és important que en aquest període
que han estat fent el servei a la ciutat,
han fet tasques que la ciutat les té ja,
o sigui, vull dir que han estat treballant per millorar aspectes de la ciutat,
que això és molt important,
però a part d'això han tingut uns temps de formació
i aquesta formació el que fa és que han tingut un màxim de 100 hores de formació
i un mínim de 60 hores de formació cada treballador
i aquestes 100 hores o 60 hores han servit perquè estiguin més preparats
per quan tornin a buscar feina, que serà d'aquí pocs dies.
A part d'això, ara tenim en marxa el pla ordinari d'ocupació
que hem contractat 79 persones relacionades,
o sigui, estan administratives, oficina jove, mediadores,
treballes a la brigada i treballadors polivalents
per la teixa de monuments, jardineria, etc.
Aquestes 79 persones també tenen, són sis mesos també,
també tenen formació, un dia de formació a la setmana.
Després també tenim el treball dels barris, que són 50 persones
que també han començat ara, bàsicament a Camp Clar
i amb el mateix objectiu, formació i ocupació.
A part d'això, tenim en marxa dos programes,
que un es diu SUMA i l'altre reinicia't.
El SUMA és per joves, són per joves que no han acabat la bàsica,
que no han acabat estudis i que l'objectiu,
però a un costat és que acabin uns estudis mínims
i que tinguin una titulació mínima
i el segon objectiu és que les empreses els contractin,
o sigui, tenen com a objectiu la reinserció
i les empreses que contracten aquests joves
tenen una subvenció que ve dada per la Generalitat.
I després tenim el reiniciat,
que això és per persones més grans de 50 anys,
que l'objectiu és que es reciclin,
perquè si són persones que estaven a la construcció
i la construcció encara tardarà una mica en reanimar-se,
doncs que es reciclin i que puguin fer unes altres tasques
i l'objectiu també és la reinserció
amb acords que nosaltres farem en les empreses
perquè els contractin.
O sigui, vull dir que tota la nostra tasca
va encaminada a que les persones amb més dificultats
per trobar feina tinguin una possibilitat de trobar-la.
Estem explicant tot el que fa l'Ajuntament en aquest àmbit.
Com preveu?
Es pot preveure una mica com pot ser aquest 2011?
Cap a on creu que evolucionarà?
I des del punt de vista estrictament municipal,
cadrà que continua insistint en aquestes línies
que ara ens estava explicant?
Nosaltres el que farem és no deixar passar cap oportunitat
per donar feina i formació.
O sigui, això per descomptat.
O sigui, treballant en la mateixa línia.
Però a part d'això, quan un any comença
amb una perspectiva tan pessimista,
la tendència és que no es compleixin les expectatives.
O sigui, la veritat és que jo crec que potser
estem sent massa pessimistes.
I sembla, almenys fora, a l'exterior,
hi ha indicis que la economia va millorant
i les exportacions nostres, evidentment, milloren també.
a la, per exemple, a la química,
ja en els últims sis mesos de l'any passat
ja es va notar una tendència a un augment de les exportacions.
Si augmenta la demanda, o sigui, si augmenta la demanda,
augmenta la producció i augmenta la feina.
O sigui, això per un costat.
Per altre costat, seguirem insistint i tractant
que s'obrin noves empreses.
Estem en favorint moltíssim tot el que és l'autoocupació.
Ahir estava llegint que la província de Tarragona
havia baixat, o sigui, havia pujat molt
el número d'autònoms que havien deixat
la seva feina o la seva empresa.
També suposo que això té molt a veure
en què tinguem una tassa d'atur més baixa
perquè molts d'aquests autònoms
probablement s'han reincorporat a treballar per compta a Liena.
O sigui, vull dir que tenim per un costat
l'objectiu és ajudar en el possible els autònoms també
en la mida en què estigui al nostre abast,
però a part d'això és favorir que se creïn noves empreses,
o sigui, des del servei d'ocupació
i des del viver d'empreses
estan fent molta incidència amb això.
La setmana, el mes passat, vam entregar
Tarragona, o sigui, els Premis Tarragona Empresa Jove,
que precisament el que intenta
és que les persones que tinguin una idea
les posin en pràctica.
Perquè al viver d'empreses han notat un augment
de les peticions d'informació,
de les sol·licituds d'ajuda,
de persones que volen muntar-se el seu propi projecte,
la seva pròpia empresa?
Bé, realment un augment no, però es mantenen.
O sigui, es manté.
I jo diria que és que potser
el que falta és informació,
és que la gent sàpiga que hi ha un lloc
on poden anar,
o sigui, perquè hi ha subvencions
per joves, per dones,
per persones que estan a l'atur,
home, que no són molts diners,
però que sí que són unes quantitats
que serveixen almenys
per posar la primera pedra.
O sigui, que en aquest sentit,
evidentment, perquè tot això marxi,
es ha de demanar que la qüestió bancària
s'arregli una mica
i que els bancs obrin una mica la mà, evidentment.
Sí, perquè pots tenir molt bones idees.
Tant per les empreses que estan en marxa
com per les empreses que comencen
i, sobretot, per les mitjanes
i les petites empreses.
Perquè les grans empreses,
això ho tenen una mica més solventat,
però les mitjanes i petites empreses,
jo diria que el que més estan patint
és la qüestió del crèdit.
I si, per aquesta banda,
s'arreglés d'una forma o altra,
l'altre aniria molt més bé.
Hem parlat molt d'ocupació,
de les ajudes a empreses
i després també hi ha tot el tema de la formació,
que en altres entrevistes ja ho hem comentat
amb la regidora Lola Herrera,
en fi, de la importància
que en una situació de crisi com aquesta
es fomenti els temes formatius.
També ho fan des del propi Ajuntament.
Ara mateix, amb quins cursos
o amb quines perspectives
durant els propers mesos?
La veritat és que la llista no la tinc
perquè tenim en marxa,
o sigui, els que van començar l'any passat
estan encara en marxa
i ara tenim a començar els del 2011
que seran molt similars.
O sigui, però mai hem tingut
tanta gent formant-se dins de l'Ajuntament
com la tenim ara
i, a més, en totes les branques.
Ara estem fent un curs
de treballadores familiars,
estem fent un curs de cuina
o d'ajudant de cuina.
O sigui, el programa per al 2011
ha de sortir en aquest trimestre.
Tenim en marxa el CEFET,
que ja sabeu que el CEFET és aquest curs
que es repeteix cada sis mesos,
que fa ja dos anys i mig que ho estem fent,
que té una acollida impressionant.
Cada vegada tenim entre 24 i 30 alumnes
que ensenyem a treballar dins d'una empresa
passant per tots els departaments.
O sigui, és una empresa virtual
i que els alumnes fan que aquesta empresa funcioni
i que es formen en tots els departaments de l'empresa
i, a més, que té un nivell d'inserció
a aquest programa d'uns 70-80%.
O sigui, que aquest és continuat
i, a més, és un curs que estem molt contents.
També tenim en marxa dues cases d'oficis.
O sigui, també un de treballadores són 40 persones
que s'estan formant
en treballadores socials i energies renovables.
O sigui, que el tema de la formació per nosaltres
és un element bàsic
perquè pensem que una de les maneres de sortir de la crisi
és que les persones estiguin cada vegada més formades
perquè la competència és molt gran,
no només la competència a nivell local
o a nivell estatal,
sinó la competència global
i els nostres ciutadans
han d'estar preparats per lluitar
amb aquesta competència tan brutal que tenim.
Tots els terrenins i terrenines
que puguin estar interessades en cursos de formació
en temes de feina,
amb això que dèiem de les ajudes
a nous projectes d'empreses,
poden trobar la informació a través d'internet,
a través de la pàgina web,
també, bàsicament, el viver d'empreses.
Sí, de moment, el viver d'empreses
i d'aquí tres o quatre mesos
ho tindrem a la tabacalera
que estem construint
el que serà la sede del Tarragona Impulsa
que té que...
Allà estarà tot, per dir-ho d'alguna manera, no?
Té que englobar totes les tasques
de formació, ocupació
i recolzament a les petites i mitjanes empreses.
Com van les obres? Bé?
Bé, van bé.
Amb ganes d'estrenar les noves instal·lacions?
Sí, sí.
Aprofitant aquesta entrevista amb l'Ola Herrera,
recordem que ella és també la presidenta
de l'empresa municipal de mitjans...
L'empresa municipal d'aparcaments...
Sí, està així.
Li volia preguntar
per algunes qüestions molt ràpides.
Per exemple, l'alcalde ja va anunciar
fa un temps que aquest 2011
podran començar les obres definitivament
del pàrquing Jaume I.
Com està ara mateix el tema?
Bé, estem esperant una...
Bé, aquí el problema que tenia Jaume I
era tota la qüestió...
Judicial, no?
Judicial.
I ara estem esperant una sentència
que esperem que surti ja,
perquè ja tenia que sortir d'ell al mes de desembre.
i a partir d'aquí tenim ja el projecte fet
per fer el pàrquing convencional.
Esperem que puguem començar.
Però, bé, estem a l'espera
que la qüestió judicial estigui
la més clara possible,
perquè el que no podem
és posar-nos en un altre embolic
perquè ja està prou embolicat
i ja s'han gastat prou diners inútilment.
O és a dir, un cop tinguéssim aquestes sentències,
podria obrir tot el procés de licitació
i adjudicació de les obres.
Sí, sí, perquè hem anat avançant
en el que és el projecte, etcètera.
Finalment, aquest aparcament
o la immensa majoria de les places
seran bàsicament per veïns?
Això ja ho han parlat,
ho han decidit a nivell d'empresa?
Bé, la veritat és que es farà
el que més convinc.
Evidentment, els veïns tindran
una presència fonamental
dins d'aquest aparcament,
però ho hem d'acabar de definir.
Mentrestant, el tema alternatiu d'aparcament,
de places de pàrquing alternatives
a la part alta,
a través de les negociacions
amb l'Arcabisbat pel tema del camp del Roqueral
i la possible ampliació del pàrquing Torroja
que gestiona l'empresa?
Amb això estem,
sobretot amb el segon tema,
estem amb això també.
Suposo que en pocs dies
sortirà alguna cosa definitiva.
Estan redactant des de l'empresa el projecte?
Estan almenys fent un anteprojecte.
Se sap quantes places
es podria augmentar el pàrquing?
Bueno, estàvem pensant
en augmentar 170-180 places més.
I això es podria fer al llarg d'aquest any?
No, si és que no serveix.
O sigui, ha de ser una cosa immediata
o no fer-la.
Això hauria de ser molt ràpid.
I per tant, el que es planteja
és fer una cosa,
un projecte que sigui...
I a més provisional.
A més, amb un ús provisional totalment,
però l'objectiu és aquest.
Donar servei a l'aparalta
que ara està en tot el tema
de la peatonització, etcètera,
està mancant d'aquest servei.
Molt bé.
Doncs amb aquests apunts sobre temes d'aparcament
acabem aquesta conversa
amb la regidora Lola Herrera.
Ella és la responsable
de l'àrea de formació,
empreses i ocupació.
Avui volíem parlar
precisament de tot aquest panorama
que tenim per davant del 2011,
encara marcat molt clarament
per la crisi econòmica
i per moltes persones
que malauradament no tenen feina
i que la miren de trobar.
Senyora Lola Herrera,
moltes gràcies per venir
aquest matí en directe.
Gràcies.
Bon dia.