I continuem en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Aquests dies al Javier vi deu sonar moltíssim el telèfon,
deu estar una mica desbordats,
perquè d'un dia per l'altre la Virgínia s'ha fet gairebé famosa.
Virgínia Salvador, bon dia.
Bon dia.
T'has fet gairebé famosa, és que et coneixen ja,
per tot arreu, a internet, amb el vídeo.
Què et sembla, això?
Bé.
Estàs contenta o no?
Sí.
Ens acompanya també el seu pare, el Javier Salvador, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal aquests dies? Una mica desbordats.
Una miqueta, una miqueta.
Tu esperaves tot això, eh?
No, tant no.
Sincerament, tant no.
Jo m'esperava alguna cosa, però tant com ha sigut, no.
I a l'altra banda, el fil telefònic ens acompanyen,
els escoltarem, vaja, no els tenim aquí en directe des de l'estudi,
la Patricia Martínez, bon dia, Patricia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
I també el Toni Uixau, bon dia.
Bon dia, què tal?
La Virgínia us vol saludar, jo crec.
Hola.
Hola, Virgínia.
És que sí, és que els vol saludar.
Ells ens acompanyen perquè són els creadors d'aquest vídeo,
treballen al programa Quarts de Nou de TV3, són periodistes.
I, vaja, també era bo saber com va anar tot això de la gravació del vídeo.
Patricia, Toni, com va començar tot això?
Vaja, la idea de venir a Tarragona,
gravar amb la Colla Jove, gravar amb la Virgínia, com va anar?
Doncs bé, el Toni em va comentar que des de la Virgínia,
que és la productora on fem el programa Quarts de Nou,
li havien explicat que hi havia l'iniciativa aquesta de Trilliscot,
de gravar una petita càpsula per l'any final d'ell,
i vam decidir fer una peça sobre castells,
perquè ja que treballàvem en el programa Quarts de Nou,
i llavors vam buscar el 24 de juliol quina actuació hi havia,
perquè s'havia de rodar el 24 de juliol,
i vam veure que la Colla Jove de Tarragona
tenia actuació Sant Jaume dels Domenys.
i vam decidir anar a conèixer la Colla Jove de Tarragona
i a buscar la nena que millor ens pogués fer
la seva interpretació en el nostre vídeo.
I ho va fer bé la Virgínia,
perquè el vídeo surt amb una naturalitat
com si ho hagués fet tota la vida.
La Virgínia és superbon actriu per nosaltres.
Eh, Virgínia?
Com si ho haguessis fet tota la vida, això.
Sí.
Sí, que et vas posar nerviosa aquell dia.
Una mica.
Com va anar aquell dia? Que ho recordes?
Com va anar?
Bé.
Bé? Sí, però com va començar?
Van venir el primer dia del matí,
et vas haver de llevar aviat.
Com va anar?
Ai, és una mica tímida, Jove de Tarragona.
És molt tímida.
Ella és de pujar castells.
Ella sí, exacte.
Perquè tu què ets en els castells?
Explica'ns-ho.
Acotxadora.
Ella és acotxadora.
I quina és la paraula aquella que dius al vídeo
que també et queda?
Aquella frase que dius?
Fineta i amunt.
Això, veus com s'ho sap?
Veus com s'ho sap?
Com va anar una mica aquell dia de rodatge?
Perquè havia de ser el dia 24
perquè era una mica l'exigència
per participar en aquest projecte, oi?
Si no m'equivoco.
Sí.
Toni?
Sí, sí.
Era el...
Bueno, és el dia que van...
Decidia ells que fos el dia
que retrataríem a tot el món.
I bueno, el rodatge va anar molt bé.
Feia força calor.
i les pedres de la catedral
estaven una mica calentes
i la Virgínia li cremaven els peus,
recordo.
Però a part d'això,
tot va anar molt bé.
Tot va anar molt bé
perquè tots estaven molt
per allò que havíem d'estar
i tots ens feien moltes ganes participar.
I bueno, l'energia de tots
va fer que el vídeo hagi sortit així de bé.
Tu te'n recordes d'això, Virgínia,
que et cremaven els peus?
Feia molta cabó.
Sí.
Sí, no?
Sí, sí, sí.
I allò que va sortir el vídeo,
que et lleves,
que menges els queucs,
que menges el xoriço,
allò ho fas cada dia, tu o no?
No.
No, allò era pel vídeo només.
Sí.
Ah, allò era pel vídeo.
Pobre d'ella.
Pobre d'ella,
si no, mare de Déu,
quina fanyada.
Mare de Déu,
i fins i tot vas baixar,
no vas baixar per les escales,
per on vas baixar?
No ho sé.
No te'n recordes?
El vídeo es veu que surts de casa
per un altre lloc
que no són les escales.
Eh, què sé?
Sí, sí, sí.
Comparar una mica
el tema de la història,
Patrícia, Toni,
a l'hora d'explicar,
vaja,
el que volíeu explicar en aquest vídeo.
Què és el que volíeu explicar?
Nosaltres volíem parlar d'una nena
que és una nena
que és una mica màgica,
és una nena especial
i no saps ben bé
perquè fa coses
que no són de nena normal,
com per exemple
anar descalça per Tarragona
o portar el casc tot el dia
o dir fineta i amunt
tota l'estona.
La nostra idea
era fer com una petita Amelie
o una Matilda
o una nena xica
que sembla que sigui
com una mica màgica
i descobreixes
que no és que sigui màgica,
bueno, en el fons sí que ho és
perquè és que és enxanera
o acotxadora
d'una colla castellera
i aquest és com
el seu poder especial.
I vaja,
va anar perfecte, no?
Total com us esperàveu?
Home,
mai t'esperes.
Mai t'esperes, no?
Mai t'esperes, no?
Mai t'esperes
que vagi tan bé, eh?
Sempre confies
en que anirà bé, no?
Tot el que fa una a la vida
confia en que anirà bé
però realment
aquest èxit
ha sigut una miqueta sobtat
i molt agraït.
Un regal de reis
molt maco.
El Xavier fa que sí
amb el cap,
Déu-n'hi-do quin èxit,
perquè això ha sortit
a tot arreu,
fins i tot el trailer
surt al vídeo.
Sí, sí,
és que ahir
ho vaig veure jo
per internet
i és que és una passada.
Vaig trucar
a la Patricia
i li vaig dir
ho ho veus?
Dius, sí, sí, sí.
Però és que allò que dius
però com pot ser
que fiquin el flyer d'ella?
Vull dir,
un munt de vídeos
i han anat a escollir el seu.
Vull dir,
és una passada.
La notícia internacional
de l'estana
de la pel·lícula
s'ha associat
en el vídeo
de la Virgínia
i això és fantàstic
perquè vol dir
que no només
als mitjans nacionals
sinó que a nivell internacional
el que la gent s'ha quedat
és que aquest és
el trailer
de la pel·lícula.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
La cosa s'ha fet gran, eh?
Molt gran, molt gran.
I més en un any
perfecte pels castells,
l'any que els declaren
Patrimoni Material
de la Humanitat,
ara surten
en aquest projecte
del Ridley Scott.
M'imagino que vosaltres
com a castellers
és un goig això, Javier.
Molt, molt, molt contents.
que ens facin Patrimoni
de la Humanitat
i ara donar a conèixer
els castells
arreu del món
és algo increïble,
increïble.
I a tu, Virgínia,
t'ha agradat això
de ser actriu
una miqueta o no?
Sí.
Ho repetiries o no?
No ho saps?
Si t'ho diuen,
potser tornen a cridar
ara que sortiràs
per tot arreu,
potser tornen a cridar
per una altra pel·lícula?
O no?
Sí.
I a tu què és el que t'agrada fer?
No ho sé.
Castells?
Sí.
I què més?
Què més?
A l'escola també
t'agrada anar?
No.
No?
T'agrada més
anar als castells?
Sí.
I a música.
I a música també?
Què toques?
El gelo.
Molt bé, no?
Molt bé.
Així m'agrada...
Els castells,
vaja,
és passió.
Això es porta la sang també,
Javier, eh?
Sí, es porta la sang,
perquè jo porto
més de 20 anys
amb la colla jove,
m'han vist pujar als folres,
fer algun castell d'altre i tal
i suposo que, bueno,
la sang tira.
Sí, no?
Perquè no només ella,
sinó la seva germana també.
La seva germana també,
també.
També puja.
Com es diu la teva germana,
Virginia?
Olga.
I també és castellera?
Sí.
Sí?
I ella és més petita que tu?
Sí.
O sigui, que tu l'ensenyes amb ella?
No.
Home, una miqueta, eh?
No?
Ja l'ensenyen aquí,
el que van ensenyar, no?
Perquè ella,
quina posició està, ella?
L'enxaneta.
Ella és l'enxaneta.
Molt bé.
Sí, perquè ella de moment en un any
només ha fet pilars.
Ah, d'acord.
Ha fet pilars, eh?
Déu-n'hi-do.
I escolteu-me, Patrícia i Toni,
ara quin és una mica el següent pas?
És a dir,
ara que ja us han escollit,
entre, no sé quants vídeos hi havia,
però eren milers de vídeos,
no sé si eren...
80.000.
80.000 vídeos.
N'han escollit uns,
un de català,
un de Tarragona.
Una mica,
quin és el següent pas, ara?
Patrícia?
Patrícia i Toni,
clar, que és que no es veuen,
no es veuen ni que va.
No, no sé,
el següent pas és ara anar allà
i veure aquest granet de sorra,
que crec que tots estem d'acord,
en què ens ha quedat molt maco,
gràcies a l'esforç que hem posat,
a veure què pinta dintre la gran pel·lícula,
no?
Si tota la gran pel·lícula té sentit,
si no té sentit,
si una miqueta aquest és el que queda ara,
jo crec,
per saber.
I va ser complicat això
de l'exigència de gravar-ho
en un mateix dia,
en aquell dia ho havies de gravar,
va ser complicat,
tot el muntatge o no?
Patrícia, vinga.
No,
va anar bastant bé,
va ser bastant ràpid,
de fet,
ens pensàvem que potser no ens donava temps
de fer totes les escenes de la Virgínia a casa
i després l'actuació castellera,
i ens va donar temps de tot
i fins i tot a dinar tranquil·lament per Tarragona.
Jo crec que va ser bastant agradable
i un dia molt divertit,
que recordem tot l'equip
com un dia molt guai per Tarragona
amb la Virgínia i la seva família.
Quanta gent vau participar en tot el rodatge?
Érem cinc,
teníem el Toni i jo que som els creadors,
però el Xavier Barangé
ens va fer la foto,
la Maria Antònia ha mantegut
la direcció artística,
la de Serra el muntatge
i finalment teníem
una ajudant de càmera
que és l'Oriol Marí.
I Xavier, m'imagino que content,
això que la Virgínia
surti en el vídeo,
un vídeo a més a més ben fet,
que parla dels castells,
que és la vostra passió,
m'imagino que content.
Content i orgullós,
clar,
poder veure ta filla
que surt en una pel·lícula,
una cosa no t'esperes mai a la vida,
doncs és algú que la família
està molt content.
I vosaltres també anireu a l'estrena?
També anem,
al final anem als quatre,
sí.
Ah,
mira l'ella que diu que sí.
Tens ganes d'anar-hi?
Sí.
On és?
Que ho saps?
on és?
Als Estats Units.
Als Estats Units?
I tant lluny aniràs?
Sí.
Sí?
Ja hi has anat mai o no?
No.
És la primera vegada,
és el primer cop, eh?
Sí, sí.
Així serà tota una experiència,
a més a més.
Sí, sí, sí.
Anem a viure aquesta experiència.
Bàsicament és que és això,
anem a viure aquesta experiència.
I quin dia és això?
Quin dia?
Marxem al 24 al dematí
i tornem al 30.
El 30 al dematí,
primera hora.
Així estem uns dies per allà, no?
Unes setmanetes.
Una setmaneta.
Cinc.
Cinc dies.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Estàs contenta, què sé?
Sí.
I com va anar amb la Patrícia o Tònio?
Perquè veig que sou, vaja,
gairebé amics i ja sou amics.
Sí.
I què sé?
Sí.
Va anar molt bé, no?
La Patrícia, com deia en Tònio,
amb la Virgínia, sobretot,
que, vaja, se la veu encantadora.
Sí.
Després ens anàvem trobant,
com que estàvem fent el programa el 4 de 9
i això ho vam rodar a mitja temporada.
Després ens anàvem trobant per les places,
amb la Virgínia i amb el Xavi
i amb l'Olga
i era agradable.
Cada diumenge ens anàvem trobant.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh?
I, vaja, quin serà una mica el vostre paper
per a Tícia, Tònio,
un cop estigueu als Estats Units?
No sé quin és una mica el protocol
que haureu de seguir.
Encara no ens ho explica tan bé
què esperen de nosaltres.
Nosaltres ens imaginem que,
bé, només pel fet de conèixer el Ridley Scott
ja serà excepcional,
però sabem que hi ha una roda de premsa
per presentar la pel·lícula
davant de tots els mitjans
i que nosaltres i els institucis més
de tot el món escollits
d'anar amb ells a Tandans,
doncs estarem en aquesta roda de premsa
explicant la nostra aportació a la pel·lícula.
I no sabem gaire cosa més.
Home, i si han escollit el vostre vídeo
pel trailer,
potser hi haurà algun protagonisme espacial
diferent, no ho sé.
O què?
Vosaltres espereu alguna cosa diferent o no?
Toni, un, tu t'has fet alguna cosa?
No, no, una miqueta el que deia el Xavi,
disfrutar, disfrutar de l'experiència.
D'estar allà i de...
És com el Xavi la fàbrica de xocolata, no?
Anar un dia a jugar com els mayores.
Estrà divertit.
Què t'agrada, aquesta pel·lícula?
Sí.
Sí?
I això, ja l'has vist, tu, aquesta?
Perquè a tu t'agrada el cinema, Virginia?
T'agrada mirar pel·lícules a la teva i al cinema, sí?
I quines t'agraden, de pel·lícules?
Les de petits.
Les de petits.
I tu, Ridley Scott, el coneixies o no?
No.
No.
Ara el coneixeràs,
que és molt important,
aquest senyor del món del cinema,
és molt important.
Sí.
Què et sembla, això?
Bé, no?
Bé.
Sí.
Així, d'aquí, unes sabanetes que marxaran tots,
tots junts, la Virginia,
el Javier Margell, tots junts,
amb la Patrícia i l'Antonio...
Tot junts, tot junts, tot junts.
Tot junts, fem una gran excursió.
La gran família, perfecte.
Doncs, Patrícia i l'Antonio,
moltíssimes gràcies per haver-nos atès
i que vagi molt bé l'experiència
i felicitats,
perquè no es pot dir cada dia
que un vídeo d'aquestes característiques,
vaja,
que surti en una pel·lícula de Ridley Scott
a nivell mundial
i a més a més que parli dels castells
i que parli de Tarragona.
Ho van fer molt bé.
Ho van fer molt bé.
Si tu estàs molt satisfet,
se'l veu a la cara, el Javier.
A nosaltres, perquè ara no el veieu,
ja el d'haver vist,
vosaltres heu satisfet que està,
però ara se'l veu a la cara,
se'l veu a la cara, eh?
Ho van fer molt bé.
Patrícia i Toni,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé,
o sigui,
que ens veiem.
Adéu.
Adéu, eh?
Que la Virginia els hi diu adéu.
Doncs, vaja,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat,
també, Javier i Virginia.
Gràcies a vosaltres.
Quan torneu,
us agafem la paraula
i ja quedarem també
que vingueu un dia
perquè ens expliqueu
com anà l'experiència.
D'acord.
Eh?
Eh que sí?
Que ens explicaràs.
I fes-te moltes fotos, eh?
Que als Estats Units
no s'hi va cada dia.
Virginia,
que vagi molt bé.
Sí.
Adéu-siau.
Adéu.
Javier, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu.