D'aquí 6 minuts seran 3 quarts 11 del matí.
El matí de Tarragona Ràdio té a punt altres temes,
altres continguts, altres veus, altres convidats
que han d'aparèixer per aquests micròfons.
Ara saludem l'actor Joan Negri,
director de la Sala Trono,
director màxim responsable
d'aquest primer Festival Internacional de Teatre de Tarragona
que s'ha fet la setmana passada
i del qual ja vam parlar àmpliament en aquest programa
i precisament amb algunes de les companyies
que hi van participar.
Per exemple, companyies procedents de Colòmbia i d'Itàlia.
Joan Negri, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Doncs molt bé.
I vosaltres, a la Sala Trono, com esteu?
Nosaltres estem supercontents
i celebrant l'èxit d'aquest festival que ens hem inventat.
En què passeu aquesta satisfacció de la Sala Trono
ara que podem fer això, balanç del festival?
Doncs, bàsicament, en què ha participat moltíssim públic,
més del que ens imaginàvem
i justament per això podem estar més que satisfets
perquè sent la primera edició
i que hi ha hagut tan poc temps de promoció,
de difusió i tantes qüestions a solventar a última hora,
la resposta del públic ha sigut excel·lent per la nostra part.
La resposta del públic bona.
I l'ús dels espais?
Perquè aquesta és una característica especial del festival.
Heu utilitzat en diferents espais,
l'antiga audiència, el Conservatori de Música,
la capçalera del circ...
Tot això com ha funcionat?
Com ha funcionat la tradició de l'espai?
Doncs, hem estat de col·laboració amb l'Ajuntament
i, en el cas del Conservatori, amb la Diputació,
que en tot moment han confiat en el festival
i en el projecte de la Sala Trono.
I ja està, perquè la nostra idea inicial era això,
poder barrejar espais patrimonials
o espais monumentals no teatrals, en definitiva,
amb el teatre que es fa avui en dia arreu del món, no?
I ha sigut, penso jo, també l'encert d'aquest festival
i de l'èxit de públic.
És a dir, les pròpies companyies,
teniu la sensació que han sortit molt satisfetes
d'això, de poder treballar en espais poc convencionals?
Sí, sí, sí, sobretot perquè Teatre de los Sentidos,
el seu director, Enrique Vargas,
quan va venir aquí a veure la ciutat
i va veure aquest espai de la volta llarga
de la capçada del Ciri,
va quedar enamorat i va dir
jo, voy a muntar algo paraquísimo y dejáis, no?
I llavors, como le dejamos, o le dejaron,
doncs ho va muntar i, clar, ha sigut un espectacle rodó
perquè era pensat per aquest espai.
I en el cas dels italians, en el Conservatori,
clar, estaven molt emocionats
perquè era el primer cop que sortien fora del seu país
i l'espai del Conservatori era, a més o menys,
que per la seva arquitectura,
per la seva condició de conservatori,
ideal per això,
perquè ja la gent que va veure
va veure que hi havia uns cantants
àspac increïbles,
és a dir, jo m'estic encara emocionat
recordant molts moments de cançons
de la companyia
i gent que tocava instruments,
no que tocaven la guitarra, tocaven el piano,
tocaven...
És a dir, que estava ideal
per fer-ho en un espai com el Conservatori.
Quins són els inputs que us han arribat a vosaltres
per part del públic,
per part de la gent que ja ha anat
en un o altre espectacle
o potser alguns que ja han anat a tots quatre?
Sí, el que ens ha fet...
Bueno, molta, molta il·lusió
és que hi ha hagut gent
que ha vist les quatre propostes, no?
Des de la inauguració fins ahir
a Última Hora a Los Sentidos
o vas dir-la ja ara aquí a la Sala Trono.
I llavors, altra gent que ha anat
en un o en dos
i els inputs que ens arriben,
si podeu mirar el Facebook
o el meu o el de la sala
o el del CID, veureu que tots són superpositius
i que la gent està encantada
que s'hagi fet aquest festival a Tarragona,
que hagin portat aquest tipus de propostes
i que ens en demanen més.
De fet, més en volíeu fer
en la idea original de la primera edició.
En fi, la dimensió del festival era més gran,
això ja ho vam explicar la setmana passada,
també ens ho va explicar
l'atinent d'alcalde de Cultura, Carme Crespo,
que per raons pressupostàries
segurament s'ha retallat la primera edició.
Però un cop feta la primera,
i segurament ara caldrà un temps d'anàlisi,
de debat entre vosaltres,
què és el que penseu de cara al futur?
Bé, doncs de cara al futur
el que pensem és continuar, evidentment.
Si els pressupostos ens deixen,
sobretot perquè sabem que estem en una època molt complicada,
però la nostra intenció inicial ja era
poder fer un festival anual
i ara, doncs, veient com ha anat aquest primer,
doncs encara amb més raó.
Però tot s'anirà veient,
perquè com ja sabeu,
les coses canvien a última hora.
Mira, ahir va arribar una notícia
que una molt amiga meva,
directora del Festival Sextre de Mataró,
que l'Ajuntament ha suspès,
ha suprimit el festival a 11 dies de la seva estrena.
Vull dir que tot pot passar
i que estem vivint el dia i el moment.
i anant solucionant problemes
segons arribin,
perquè és una època molt complicada per tots.
És veritat que hi ha entrebanys,
com el que comentaves,
situacions concretes,
però creieu que el festival
pot pensar en una segona edició
encara una mica més gran
del que ha estat la primera l'any que ve?
Bé, sí, podem pensar-hi, pensar-hi podem.
Ara, clar, d'aquí un any,
queda un any encara per resoldre aquest desig,
queda encara molt temps
per poder desenvolupar-lo.
La intenció i la voluntat sí que hi és.
Amb la línia del festival,
és a dir, aquesta aposta per les noves dramaturgies,
estaria clar que aquesta ha de ser
la que s'ha d'aprofundir?
Sí, sí, això,
jo com a lloc del festival
ho defenso
i fins a la mort, no?
És a dir, penso que el que
a nosaltres, com a sala Trono,
com a grup tipus de la sala Trono,
que és el que hem treballat
durant aquests vuit anys,
aquest tipus de propostes,
que a Tarragona no havien arribat mai,
també volem que es mantinguin
a nivell de festival més gran,
en espais no teatrals,
però sempre aquestes propostes de teatre,
de nova dramaturgia,
de nous llenguatges escènics,
fugint dels clàssics
i dels convencionalismes teatrals,
en aquest cas,
doncs posant-ho
en espais no teatrals,
sobretot, no?
Però si la filosofia del festival
ens agrada que sigui aquesta.
El festival ha comptat
amb un suport important
de l'Ajuntament, com dèiem,
de les administracions públiques,
però també
d'un cert patrocini
d'esponsibilització privada.
Creieu que també
es pot aprofundir
en aquesta línia
de cara a properes edicions
i tenint en compte
que ha anat prou bé
aquesta primera vegada?
Home, tant de bo t'escoltin
i tant de bo sigui així.
En principi,
aplicant el sentit comú,
tot apunta que sí, no?
Perquè és evident
que el que ha passat,
per exemple,
al Conservatori de Música
aquests dos dies
ha sigut
una cosa
que jo crec
que quedarà a Tarragona
i en la gent que hi ha passat.
I, evidentment,
també en la gent
que hi ha col·laborat,
perquè van venir, evidentment,
els esponsors
i polítics
i vull dir que han vist
el que allí es va coure
durant divendres i dissabte, no?
I jo crec que
que això ja és un revulsiu
per poder continuar apostant
per aquest tipus
d'esdeveniment a Tarragona
i que, bueno,
que han vist que realment
són bons per ells,
per la ciutat
i per tothom, en definitiva.
Pel que fa a públic,
hi ha algun espectacle
que hagi triomfat especialment
dels quatre que proposàveu?
Sí,
és que han anat molt bé
tots quatre,
la veritat,
perquè hem fet
ara la valoració
i hem arribat
a un 83%
d'ocupació
en general, no?
El que podria dir
que ressaltar més
seria
els italians, no?
Dignitat autònoma
i prostitució,
que els divendres
van venir
doncs unes 100 persones
o així
i tal com va anar
la funció
i vam veure
que l'endemà
s'ompliria
i així va ser
perquè el Bocavella
va funcionar
en una nit
o en un dia brutal
perquè l'endemà
hi va haver
overbooking, no?
Es van vendre
més entrades
de les que tenien previstes
però la companyia
deia
sí, sí, veneu, veneu
perquè era una proposta
que es podia vendre
entrades fins a mitja nit
encara que obre
comences a les 10, no?
I així va ser
vam anar venent entrades
perquè vam veure
que la Fundament
encara ho permetia
i va ser apoteosa
que al final
i la gent
encara en comenta
el Facebook
i encara en parla
i això va ser
com l'excitas, no?
Per acabar, Joan
com a Sala Trono
què suposa
haver arribat
a això
a l'organització
d'aquest festival
i un cop passat
aquest festival
teniu la sensació
d'haver cobert
doncs un dels grans objectius
que es podia
plantejar
una sala
un col·lectiu
com el vostre?
Sí, sí, sí
jo crec que sí
nosaltres això
evidentment
ara a la Toro Passau
doncs
a ser molt clar
però al començament
era realment
molt complicat
era un dels objectius nostres
sí
perquè som així
nosaltres
n'enganxem a la piscina
sense aigua
des del primer dia
no acabava més
la Sala Trono
i ara
ja muntava un festival
però sí, sí
realment
estem satisfets
d'haver complert
aquesta idea
que aquest embrió
que era fa un parell d'anys
i que ara ja realment
és una realitat
i que ja
ja ha nascut
Un últim detall
ja hem parlat
que la filosofia del festival
és l'adequada
noves dramatúrgies
en espais
no convencionals
les dates
també
aquesta estrena del festival
a principis d'estiu
creus que també és adequada?
Bé
en un principi
tot ens anava a la conta
perquè
era començament d'estiu
el pont de Sant Joan
la gent ja començava
a anar-se'n a la platja
i
bueno
és que en el fons
en el món del teatre
mai res és exacte
i sempre diem
que la gent va al teatre
si vol anar-hi
i si no vol anar-hi
no hi va
i és igual
que hi hagi un pont
que hi hagi
Nadal
o que hi hagi
Setmana Santa
la qüestió és que la gent
que hi hagi a la ciutat
o als espais
vulgui anar al teatre
i en aquest cas
s'ha demostrat
que
aquest pont de Sant Joan
la gent ha volgut anar al teatre
i ha vingut
a veure Los Sentidos
els italians
el vasil de les arts
i el Tani Nelo
a l'antiga audiència
Joana Griem
director del primer festival
internacional de Tarragona
moltes felicitats
per l'èxit assolit
que vagi molt bé
a treballar ara
ja en la segona edició
i molta sort
gràcies a vosaltres
com sempre
pel suport que ens doneu
gràcies Joan
i que vagi molt bé
i bon estiu
igualment
adeu