Fins demà!
I ja ho vam comentar en els diferents espais informatius de Tarragona Ràdio.
La ciutat de Tarragona, el seu Ajuntament, va estar present en un gran congrés,
en una gran trobada a nivell internacional que es va fer a Barcelona
per parlar d'això, de Smart City, de ciutats intel·ligents.
I en el cas de Tarragona, l'Ajuntament vol aprofitar la perspectiva que tenim
de la cita dels Jocs del Mediterrani del 2017.
Per aclarir de totes maneres tota una sèrie de conceptes
i com podem aprofitar això, aquesta projecció que pot ser ser una ciutat intel·ligent,
per això avui hem convidat el tinent d'alcalde responsable
de l'àrea d'activació econòmica i ocupació de l'Ajuntament de Tarragona,
Javier Villamallor.
Javier, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Què és exactament aspirar a ser una Smart City?
Bé, el concepte de Smart City o de ciutat intel·ligent,
i per dir-ho molt resumidament, el que és el concepte
i alguns exemples que ajudin a la gent a entendre-ho,
és intentar utilitzar les noves tecnologies
i tota la innovació que generen tant les empreses com les universitats
per millorar la gestió de problemes urbans,
que són comuns a moltes ciutats.
El problema del transport públic i la mobilitat en general,
la gestió dels residus, l'enllumenat públic,
els serveis de seguretat ciutadana,
però d'altres també més lligats a la cohesió social,
com pot ser l'envelliment.
Totes aquestes dimensions, que són problemes que un ajuntament
estigui aquí o a l'Índia o als Estats Units ha de fer front,
aplicant tecnologies es pot fer una gestió d'aquests problemes
més eficient, tant des del punt de vista medioambiental,
i després posaré exemples,
com des del punt de vista de la cohesió i del capital social que es genera,
és a dir, de la capacitat que tenim empreses, administracions i universitats
d'anar junts millorant la gestió urbana.
Posaré diversos exemples.
I pot ser una gestió també més econòmica, que retueix els costos?
Evidentment. Parlem de sostenibilitat econòmica,
medioambiental,
i posaré alguns exemples que són molt gràfics.
Fa pocs dies, l'Ajuntament de Sant Cugat,
amb el qual vam compartir, com saps,
estant en la fira d'Smart Cities,
va inaugurar un carrer intel·ligent,
el primer carrer intel·ligent de Catalunya.
Vam estar amb la seva alcaldessa,
el nostre alcalde va estar parlant sobre
com havien posat aquest programa pilot,
aquest programa pioner en marxa,
i ens deien que
les primeres dades d'aquest carrer intel·ligent
demostraven un estalvi d'entre el 20% i el 25%
en consum d'aigua i en consum de llum.
Com es pot aconseguir aquest estalvi del 20% al 25%
en aigua i llum tan ràpidament?
Doncs mira, molt senzill.
Es varia la intensitat de l'enllumanat públic
en funció del trànsit de persones i de vehicles,
en funció de la llum ambient.
Per tant, uns sensors col·locats en cadascun dels fanals
d'aquell carrer,
en funció de la llum que troben natural,
graduen la intensitat.
I, per tant,
si veuen que no hi ha trànsit,
a hores altes de la matinada, evidentment,
el trànsit de persones i de vehicles és molt inferior,
es redueix.
Es redueix fins a un límit, evidentment,
perquè, si no, la foscor generaria sensació d'inseguretat.
Però, al mateix temps,
hi ha exemples, hi ha aplicats,
on d'altres dispositius col·locats als contenidors de la brossa
emeten un senyal
quan han assolit una determinada capacitat.
Per tant,
si està omplent el contenidor en un 80, un 85, un 90%,
emet un senyal perquè el camió de la brossa
vagi a buidar aquell contenidor.
Si no és el cas,
estalvia un viatge.
Per tant, estalvia el temps d'un camió,
la contaminació que emet un camió,
al combustible que no consumeix aquell camió,
etcètera, etcètera.
Hi ha molts exemples.
Nosaltres vam estar en aquest Congrés Mundial de Ciutats
que es va celebrar a Barcelona
en els dos foros que hi havia.
El foro del Congrés,
per explicar un projecte que creiem que és engrescador
i ens demostra l'interès de les empreses,
que ha estat exitós,
que és parlar de Tarragona com a ciutat mediterrània,
olímpica i que vol ser intel·ligent,
amb mires el 2017.
I també vam estar presents en la fira comercial,
on hi havia empreses i ajuntaments
per exposar els projectes que tenim com a ciutat.
Per tant, fira i congrés estaven coordinats.
El que vam veure és, primer,
vam fer una delegació de Tarragona
amb actors econòmics,
empreses molt importants,
ens va acompanyar Dao Chemical,
BACF,
Urbacet,
RapSol,
és a dir,
els grans actors locals i regionals
ens van acompanyar en l'estant,
van tenir presència amb nosaltres,
i també la Universitat Rubí i Vigili,
que va participar en nom del rector
en la inauguració de l'estant
i que va demostrar que en aquesta línia
el coneixement que genera l'URB,
l'Ajuntament com a gestor públic
i les empreses van coordinats.
Per parlar una miqueta més d'Smart Cities,
hem tingut l'oportunitat de veure
com ciutats del tamany de Sao Paulo
o de Bangaloria a la Índia
o d'Oakland i San Francisco
han fet,
han iniciat un camí des de fa uns anys
aplicant tota aquesta tecnologia
en benefici ciutadà.
És molt important veure
no només un procés tecnològic,
no es tracta només de posar sensors a tot arreu
i tenir informació al detall i quantitativa
de tot el que passa a una ciutat.
No es tracta només d'això,
es tracta d'intentar utilitzar
en molts processos que passen en una ciutat
l'opció més sostenible.
Això també té un factor claríssim
de conscienciació ciutadana.
S'ha demostrat que si els ciutadans
tenen a casa seva un lector
que els diu el consum diari d'aigua,
són molt més fàcils
de sensibilitzar en un consum racional de l'aigua.
Si els ciutadans
tenen informació
dels aparcaments municipals
i de les places lliures,
el seu vehicle
els orienta
o ells mateixos orienten
la seva conducció
a les zones on hi ha més aparcament.
D'aquesta manera
s'estalvien donatoms
ineficients
a la ciutat
trobant un aparcament
que saben que no existeix.
Per tant,
hi ha moltes solucions tecnològiques
per fer de les ciutats
un lloc millor per viure.
És molt important això.
No és només un procés tecnològic,
és un procés per millorar les ciutats.
A Tarragona tenim un avantatge
que hem pogut comprovar
en aquest certamen.
I és que nosaltres tenim un esdeveniment
el 2017,
als Jocs del Mediterrani,
que volem que jugui
des de l'Ajuntament
un paper d'aparador
per la innovació,
per la tecnologia,
que algunes empreses
ja estan posant en marxa.
És a dir,
nosaltres,
als Jocs del Mediterrani
el 2017
serveixen com a excusa perfecta
per anar impulsant
amb aquesta perspectiva
dels 5 anys
tota una sèrie de processos
en aquesta línia.
La ciutat de Tarragona
porta un temps,
va dedicar un temps
a preparar el seu futur
en el pla estratègic 2022.
El pla estratègic 2022
és ple de referències
al que ha de ser
una ciutat com Tarragona
si vol avançar
en ser una ciutat intel·ligent.
Ara tenim l'excusa
que són els Jocs del Mediterrani
per fer atractiva
qualsevol inversió
d'aquestes empreses
que millori la ciutat de Tarragona.
Per què?
Perquè tenen una parador
i perquè també tenen
unes condicions fiscals
més favorables.
Qualsevol inversió
que estigui orientada
als Jocs del Mediterrani
com bé saps
té un tracte fiscal
diferent
i molt vantajós.
Per tant,
això ens fa competitius
i ens fa atractius.
Clar,
la nostra sorpresa
ha estat
que al anar a Barcelona
no només hem tingut
la col·laboració
de l'Ajuntament de Barcelona
que va participar
en la inauguració
del nostre stand
i que ens ha ofert
la mà estesa
per col·laborar amb nosaltres
en fer de Tarragona
una ciutat més intel·ligent
perquè ells
en tot el tema
del districte 22
tenen un camí
ja molt recorregut
i que els està fent
referent mundial
no només ens van donar
la seva col·laboració
sinó que van dir
hem de compartir
solucions
a problemes comuns
amb altres ciutats
de Catalunya.
Per exemple,
quins temes
una ciutat tan gran
com Barcelona
i una ciutat mitjana
com Tarragona
poden compartir
en aquesta línia
que apunta?
Podem avançar moltíssim
en el tema
de la prevenció
de la malaltia
i la millora
de la salut
utilitzant la tecnologia
i et diré
una de les reunions
més interessants
que hem tingut
en aquest certament.
Ens vam reunir
amb l'Ajuntament
d'Indoven
i amb una associació
europea
que es diu
Living Lab
que és laboratoris
vivents
que el que fa
és intentar
trobar operadors
en aquest cas
ha estat
l'empresa Philips
que el que ha fet
és
a tots els centres
de gent gran
de la ciutat d'Indoven
i a tots els ambulatoris
de la ciutat d'Indoven
ha instal·lat dispositius
per tal
que a través
del telèfon mòbil
o ordenadors
que estan
en aquells centres
de gent gran
i ambulatoris
les persones grans
puguin
rebre
recomanacions
cada dia
de què han de menjar
quins por han de fer
i diàriament
se'ls va
monitoritzant
la seva salut
de forma que
ells
en el seu telèfon mòbil
en el seu ordinador
que tenen a casa
en el propi ordinador
que troben
a la llar de jubilats
van rebent
cada dia
informació
sobre
les passejades
que han de fer
els esglaons
que han de pujar
si han menjat
o no
les dosis necessàries
de verdura
tot això
utilitzant la tecnologia
de forma que
hi ha un monitoratge
és a dir
un seguiment
personalitzat
individualitzat
d'aquestes persones
i això
tota aquesta informació
es va recollint
per part del seu metge
el seu metge
el que fa és
i la infermera
fan recomanacions
aquella persona gran
no segueix
les pautes
acordades
això ho està fent
la ciutat d'Indoven
ho està fent
també la ciutat
de San Francisco
i al mateix temps
estan fent
petites millores
urbanístiques
per exemple
fer de les escales
i dels espais públics
espais més amables
i més confortables
pel passeig
per tal
que la gent
vagi fent
passejades diàries
que
amb uns sistemes
d'ascensors
també
el que li permeten
és fer
complir
amb aquestes recomanacions
el dispositiu mòbil
que porten
va emetent
una informació
pels punts
que van travessant
a la ciutat
d'Indoven
i el que fa
una centraleta
recull aquesta informació
i veu que la persona
X
el senyor Pérez
ha fet
la passejada
que havia de fer
et dic
hi ha aplicacions
en l'entorn de la salut
hi ha aplicacions
en l'entorn
de la gestió racional
de l'aigua
nosaltres vam explicar
en aquest congrés
també una petita experiència
a Tarragona
que és el jardí vertical
ara li anem a preguntar
perquè crec que Tarragona
sí que té aquesta petita experiència
ja que és el jardí vertical
de la tabacalera
exacte
el jardí vertical
això seria un exemple
d'aquesta ciutat intel·ligent
que volem
exacte
per què?
per una qüestió
molt senzilla
perquè quina gestió
es fa del jardí vertical?
un jardí vertical
com el de Tarragona
ja existia
en altres ciutats
d'Europa i d'Espanya
el que fa especial
aquest jardí vertical
és que utilitza
aigua de clavegaram
i per tant
estalvia 26.000 llitres
d'aigua
per regar
les plantes
del jardí vertical
un jardí vertical
es pot fer eficient
en consum d'aigua
o no eficient
en consum d'aigua
podria consumir
seria una parveritat
però podria consumir
aigua de boca
per regar aquelles plantes
tan verdes i tan maques
però nosaltres
el que volem fer
o el que ha fet l'Ajuntament
és un procés
pel qual
l'aigua
que rega
tota aquella zona
prové del clavegaram
amb una sèrie de processos químics
que la fan és
fer-la apta
pel rec
aquesta iniciativa
va interessar
a moltes ciutats
pel tamany
perquè són més de 4.000 metres quadrats
de zona jardinada
i que vam estar explicant
en el Congrés
però hi ha
moltes altres qüestions
jo quan deia
que teníem
la ponència de l'alcalde
es va titular
una Tarragona
mediterrània
intel·ligent
i olímpica
el que volíem dir
és que
una ciutat també intel·ligent
és la que sap
utilitzar
els seus recursos
les seves oportunitats
en el nostre cas
podria ser
des de la gastronomia
a la qualitat de vida
a la climatologia
etc.
per fer que els ciutadans
visquin una mica millor
per tant
una ciutat intel·ligent
no ha de ser
una ciutat
on tot és tecnològic
vull posar molt l'accent
en això
perquè no es confongui
tecnologia
que és necessària
amb un procés
de transformació
de la ciutat
per fer-la més intel·ligent
hem de ser respectuosos
amb el medi
i ho podem ser
aplicant tecnologia
però no només
aplicant tecnologia
per exemple
el pla de mobilitat
que té la nostra ciutat
i que molt poques ciutats
de Catalunya tenen
es fa seguint uns criteris
molt pautats
que també m'ha explicat
en aquest Congrés
de Ciutats Intel·ligents
i que segueix perfectament
la pauta
del que ha de ser
una ciutat més sostenible
i que tingui
una pacificació
millor entre avianals
vehicle privat
i transport públic
això també és
avançar cap a una ciutat intel·ligent
Aleshores
a partir de l'experiència
d'assistir a aquest
Congrés Mundial
de Ciutats Intel·ligents
i amb la perspectiva
que hem explicat clarament
del 2017
dels Jocs del Mediterrani
i a partir
suposo també
dels contactes
amb moltes d'aquestes
empreses
que estaven en la fira
quines són les passes
que voldria
fer l'Ajuntament
buscar
tres o quatre coses
concretes
o en fi
o aspirar
a que d'aquí
al 2017
puguem tenir
realment
moltes experiències
en aquest àmbit
Jo crec que el primer
que hem de fer
és
no abandonar
la línia
de la col·laboració
o la concertació
entre els actors econòmics
que ens han acompanyat
i els quals
vull tornar a agrair
la seva col·laboració
amb l'Ajuntament
i la universitat
Aquí estem jugant
a tres bandes
Empreses
Universitat i Ajuntament
Empreses, Universitat
i Ajuntament
És important
que la gent vegi
que això
té una traducció
evident
en la gestió
dels Jocs del Mediterrani
perquè aquí
per exemple
tenim el repte
de com
i on
es fa la vila mediterrània
quin tipus de materials
per exemple
s'utilitzen
per construir
aquella vila mediterrània
o les instal·lacions esportives
que encara necessitem
Vull destacar
que hi ha molts projectes
ja en marxa
i si em permets
explicaré
una petita anècdota
de l'Ajuntament d'Amsterdam
Com veieu
Holanda
està molt ben posicionada
en aquest tema
Indóven, Amsterdam
també ciutats nord-americanes
Amsterdam
fa un reciclatge
fins a tres vegades
de l'aigua
de les piscines municipals
de forma que no
malversa aigua
el repte de l'aigua
és un repte
que la ciutat de Tarragona
ha tingut
de forma històrica
històrica
inclús els romans
ja el van haver de resoldre
amb la tecnologia
que en aquell moment
o les infraestructures
que en aquell moment
disposaven
i nosaltres també
des dels anys 80
amb el trasbassament de l'Ebre
etcètera
el tema de la gestió
de l'aigua
és molt important
per la ciutat
i fer una gestió
molt racional
de l'aigua
en les instal·lacions esportives
és un llegat
que ha de quedar
per la ciutat
més enllà del 2017
aquest projecte
de Ciutat Intel·ligent
del qual
crec que el primer
que hem de fer
és oficialitzar
la relació
entre les empreses
la universitat
i l'Ajuntament
creant un terreny de joc
que estem explorant
ara quin instrument
ha de ser
si ha de ser
una fundació
si ha de ser
una oficina
de Ciutat Intel·ligent
vinculada
a l'Ajuntament
però el que sí que sabem
és que els tres sectors
anem conjuntament
i que és bo
per la ciutat
tant des del punt de vista
dels jocs del Mediterrani
com del llegat que quedi
del llegat que quedi
és molt important
pensar en el 2018
en el 2019
en el 2020
perquè els jocs
duren dos o tres setmanes
i serem
el centre del Mediterrani
i molt probablement
d'Europa
durant aquells dies
però és important
que la gent vegi
que això té
que és una visió
de cap a on
ha de transformar-se
la ciutat de Tarragona
si vol ser
sostenible
cohesionada
equilibrada
i ser una ciutat
amb una energia
i una economia
noves
molt més fructíferes
de les que teníem fins ara
jo crec que aquest canvi
de model
s'ha de fer
amb empreses
del territori
i també
amb aquelles empreses
catalanes
espanyoles
i internacionals
que hi vulguin col·laborar
i empreses del territori
que estan en aquesta línia
ja tenim
agendades reunions
perquè
tots ens pregunten
i ara
quin és el següent pas
per tant
el que ens toca fer
ara és
trebar bé
l'organització
dels jocs
amb aquest projecte
de ciutat intel·ligent
que ja està elaborat
i que ja està redactat
en el pla estratègic
i
veure
concretar
quines
dos o tres experiències
es poden començar
a fer allà
per iniciar el camí
et deia
al llarg termini
la vila mediterrània
els materials aïllants
que s'utilitzen
per aquells edificis
ens poden permetre
un estalvi
d'energia
per
climatitzar
aquells habitatges
o refrigerar
aquells habitatges
té fins a un 30%
segons quins materials
aïllants
en la construcció
dels edificis
utilitzem
de cara al futur
aquell edifici
pot tenir
un estalvi
del 30%
en despesa energètica
jo crec que
és aquest el llegat
no es tracta només
de fer uns jocs
fantàstics
ben organitzats
sinó es tracta
de fer uns jocs
sostenibles
econòmicament
i també
mediamentalment
perquè aquest serà
el llegat
que la ciutat
ha de projectar
a l'exterior
i que les empreses
utilitzen Tarragona
com a banc de proves
en el bon sentit
per aplicar la seva innovació
que existeix
és a dir
no sé què ens diferencia
d'Indoven
evidentment
no som la mateixa ciutat
ells tenien un problema
molt greu
de malalties
cardiovasculars
i d'obesitat
en la gent gran
també
i van intentar
això que us explicava abans
utilitzant la nova tecnologia
per fer recomanacions
que millonin la vida
de la gent
perquè no podem aplicar
això a Tarragona
i per quines dues
altres experiències
que deia que li agradaria
impulsar
de manera immediata
creuen que serien
les més factibles
aquí a Tarragona
jo crec que
resoldre la mobilitat
cap a les zones
d'expansió
on es facin
les noves instal·lacions
esportives
on es faci
la vila de Mediterrània
la connectivitat
i la mobilitat
envers aquestes zones
és el primer repte
que hem de resolucionar
aplicant també
el pla de mobilitat
amb criteris intel·ligents
el segon
com et deies
jo crec que totes les instal·lacions
que es puguin construir
en decar els llocs
han d'aprofitar
el coneixement
i la
que ja existeix
i que tenen empreses
que moltes estan al territori
per
fer
unes instal·lacions
modèliques
en quant al respecte
del medi
i després
molts més processos
que afecten
els ciutadans
i que no només
tenen a veure
amb
els llocs
jo crec que
hem d'estimular
i incentivar
sensibilitzar
la població
perquè
amb dispositius
que ja existeixen
col·labori
en fer
de la nostra ciutat
de Tarragona
una ciutat
que és més sostenible
i sobretot
que valora
l'entorn
on es troba
clar
aquí caldria una tasca
molt important
de consciència
dels ciutadans
recuperant
un dels primers exemples
que ha posat
al principi
de l'entrevista
aquell carrer intel·ligent
que ja s'ha encuat
al Vallès
s'ha posat l'exemple
de les llums
clar
molts ciutadans
poden pensar
que ara
per exemple
si poséssim dispositius
en els fanals
això en careix
és a dir
això són diners
i en aquest context
de crisi
clar
és difícil
assumir
un ajuntament
doncs que ara
l'ajuntament de Tarragona
per exemple
seguís aquest exemple
que ha posat
de Sant Quat
clar
potser caldrà explicar-li
a la ciutadania
que això no
en careixi
que en un termini
molt curt de temps
s'amortitza
s'amortitza
i reverteix
la inversió
i s'estalvia en diners
clar
és a dir
la fórmula més tradicional
amb el que s'està fent
en això
perquè les empreses
que es dediquen
a aquests sectors
són prou conscients
de la situació
de les finances locals
per tant
saben que si
del que es tracta
és d'utilitzar
els ajuntaments
com a clients
d'aquesta tecnologia
i vendre
aquesta tecnologia
molts ajuntaments
ara no podran fer front
vol dir que estan disposats
a fer-ho gratis
o gairebé
no
el que estic dient
és que nosaltres
tenim un aparador
el 2017
que per ells
és un aparador
i que hi ha
unes condicions fiscals
favorables
que els pot justificar
el fet d'iniciar
les proves pilot
a la nostra ciutat
per això hem anat
al Congrés
de Ciutats Intel·ligents
Mundial
per dir
nosaltres
tenim el principal esdeveniment
que es farà
en una ciutat catalana
i espanyola
d'aquí al 2017
per tant
senyors
teniu un aparador
utilitzeu Tarragona
que ha de fer front
a un repte
organitzatiu
urbanístic
de mobilitat
que són els jocs
del Mediterrani
per aplicar
a casa nostra
allò que estan innovant
primera cosa
perquè els sortirà a compte
i segon element
les fórmules
que apliquen ciutats
que no tenen aquest esdeveniment
Sant Cugat
no organitzarà
els jocs del Mediterrani
però el que està aplicant
ciutats com Sant Cugat
o Terrassa
o Màlaga
una petita lliga
de ciutats intel·ligents
el que fan és
compartir amb l'empresa
l'estalvi que es genera
la inversió inicial
la fan les empreses
i és el 30%
o el 20%
que s'estalvia
el que en X anys
es reparteix
l'Ajuntament
o l'empresa
que ha apostat
per aquella innovació
per tant
és important
no estem parlant
d'encarir
processos
ni gestió
de serveis
sinó de fer-los
més eficients
i és pensar
en el llarg termini
jo crec que
qualsevol dispositiu
que s'instali
en un contenidor
de brossa
que eviti
la molèstia de soroll
que pot suposar
un camió
circulant
segons quines hores
de la nit
però també la contaminació
la no emissió
de CO2
el fet que no s'està
perjudicant
el trànsit
d'aquella zona
és a dir
hi ha molts elements
externalitats
positives
que diuen els economistes
que no només
és un estalvi econòmic
sinó que també
ens fa
de la nostra ciutat
una ciutat millor
quan parlava abans
que hem de fer
unes zones verdes
sostenibles
no només redunda
en la factura
de l'aigua
que l'Ajuntament
de Tarragona
com qualsevol persona
ha de pagar
si vol tenir
les zones verdes
sinó que també redunda
en que un recurs
molt escàs
com el tenim
que és l'aigua
doncs
es faci
d'una manera
més eficient
i es preservi
per tant
hi ha molts elements
no només econòmics
però també econòmics
que poden reduir
la despesa corrent
d'un ajuntament
si aplica
aquestes coses
que ja estan funcionant
és important dir
que hi ha moltes ciutats
del món
que ja les estan aplicant
i funcionen
la gràcia
d'aquest congrés mundial
de ciutats intel·ligents
és que hem pogut
amb mesers
de debat
que hi ha hagut
compartir experiències
Bangalore
és una ciutat de la Índia
que ha compartit
una forma de gestionar
la mobilitat
perquè és una ciutat
de 6 milions de persones
que té uns problemes
de mobilitat
impressionants
i ha compartit
amb Sao Paulo
i també
en una taula amb Tarragona
els reptes
d'una mobilitat
més sostenible
hem presenciat
com l'Ajuntament
de Valladolid
ha fet una aposta forta
pel vehicle elèctric
és a dir
en aquell espai
durant 4 dies
hem intercanviat
receptes
per reptes comuns
que tenen
totes les ciutats
aleshores
a nivell organitzatiu
el proper objectiu
en els propers mesos
seria
formalitzar
aquesta aliança
empreses
universitat i ajuntament
formalitzar-la
que estem treballant
a través d'una fundació
una figura
que permeti
que estudiarem
amb aquests socis
que tenim
quina és la millor manera
d'orientar
tot el canalitzat
tot el coneixement
que genera l'URB
el coneixement
que generen les empreses
i que ja estan aplicant
estan fent transferència
de coneixement
des de la seva recerca
que pot estar
d'altres ciutats europees
cap a la nostra ciutat
i també que l'Ajuntament
posi damunt de la taula
quins són
els principals reptes
que tenim com a ciutat
que albergarà
els jocs del Mediterrani
et posava d'altres exemples
la mobilitat dels jocs
el tema
de la vila Mediterrània
o la construcció dels habitatges
per fer
que siguin
una arquitectura
d'avantguarda
en quant al respecte
al medi
però també
la gestió
de les instal·lacions esportives
i el futur
ús d'aquestes instal·lacions
queda clar
abans d'acabar l'entrevista
i després de parlar
tan ampliament
d'aquest concepte
tan interessant
de ciutat intel·ligent
i d'aquest congrés mundial
de smart cities
que va haver-hi
fa pocs dies
a Barcelona
parlàvem de l'exemple
del jardí vertical
de la tabacalera
hi ha una qüestió concreta
que és també responsabilitat
del tinent d'alcalde
Javier Villamayor
que ja ens havia explicat
fa un parell de mesos
en una altra entrevista
les dificultats
que hi havia
amb l'empresa constructora
de la capsa jove
per problemes econòmics
de l'empresa
aquelles obres
s'havien aturat
i Javier Villamayor
ens explicava
la necessitat
d'afrontar de seguida
en el tram final
d'aquest 2011
la reanudació
de les obres
s'han pogut reanudar?
Sí
s'està treballant
s'han readjudicat
la part de l'obra
que no s'havia fet
perquè l'anterior empresa
havia fet suspensió de pagaments
i ja està
la part que falta
en execució
per tant
és molt important
perquè
com sabran els nostres oients
hi ha un termini màxim
d'execució d'aquesta obra
s'ha de fer un lliurament
diguem-ne
de les claus
d'aquest edifici
a l'administració central
que és la que
en aquest cas
està gestionant
aportant els recursos
d'aquest nou espai
i l'Ajuntament
que gestiona aquest espai
ha de demostrar
que l'ha fet
en el temps i en el termini
que li tocava
per tant
estem a disposició
de complir els terminis
està treballant-se
per guanyar temps
tot el temps que puguem
i acabar
en el temps adient
i també dir
que tindrem un equipament
no només
per la banda
del jardí vertical
i de l'espai públic
que ja s'ha generat
sinó per la banda
de l'interior dels edificis
amb el Tarragona Impulsa
com a centre
que ja saben els oients
que es dedicarà
als plans d'ocupació
a la formació
a aquelles persones
que estiguin en atur
a la foment de l'emprenedoria
i també a la part de sota
les primeres dues plantes
a un espai
que volem que no només sigui
un espai musical
pels músics de la ciutat
sinó també
un motor econòmic
que estem convençuts
que la cultura i la música
poden ser
activitats econòmiques
rendibles
que generin riquesa
que generin jocs de feina
i per tant
aquelles instal·lacions
no només són lleure
no només són una oportunitat
perquè la gent assagi
sinó que són sobretot
una oportunitat
per generar
a la nostra ciutat
activitat econòmica
de la música
i de la cultura
i tot el tema
de capsa jove
i Tarragona impulsa
vostè creu que
en el primer trimestre
del 2012
sí
doncs amb aquesta
bona notícia
acabem
aquesta entrevista
tan interessant
que ens ha servit
per explicar als ciutadans
aquest concepte
de smart city
de ciutat intel·ligent
a la que aspira Tarragona
amb la perspectiva
dels Jocs Mediterranis
del 2017
com a gran aparador
internacional
ho hem parlat
amb el tinent d'alcalde
responsable
de l'àrea
d'activació econòmica
i ocupació
Javier Villamallor
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi bé
moltes gràcies Ricard