Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Me enamoré de ti
apenas sin saberlo
pintándome en tu mundo
siempre pegado al suelo
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Deies!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tama!
Fins demà!
Fins demà!
i gràcies a la música hem juntat amb gent d'aquí, músics d'aquí,
i la veritat és que hem après un dels altres
i està molt bé la proposta, és original,
i a més que fem música, o sigui, flamenco, sèrio,
i els d'aquí aprenem els palos.
O sigui, és flamenco, no és rumba, eh?
Bé, és fem rumba, però també fem flamenco,
fem voleria, fem tanguillos,
i jo estic molt content d'haver-los trobat,
ha estat com allò, saps?
Perquè és com... te trobes la veritat, no?
De com és una buleria, de com és un tanguillo,
de tot això, no? De gent d'allí,
i ens hem juntat i el grup és de Tarragona, no?
I això està molt bé.
Home, és una mica pel que funciona a l'Associació de Músics,
o a més d'una vegada, per crear aquestes sinergies
o aquests enllaços entre gent, per fer conèixença, en definitiva.
O sigui, jo la veritat és que a l'agost vas veure un bolo d'ells
i em vaig quedar impressionat amb la versió de la llegenda del tempo de Camarón.
O sigui, és que el tempo era igual, o sigui, era el coppassos,
la manera de cantar, tot i diu, ostres, tu...
I això passa aquí, no?
Sí, sí. I ningú s'ha adonat d'això encara.
Hem de gravar-lo, hem de fer promoció amb ells.
Bueno, fa molt poquet, no? Que aneu o no?
No, no, avui, el grup ja fa temps.
Jo fa un any i pico que vaig entrar de baixista,
que buscàvem baixista,
però, bueno, fa temps que rodar.
El que passa que, bueno, és el de sempre, no?
Costa una mica, i les sales i tot això,
estava una mica el negoci parat,
o inclús més parat que parat.
Anant cap enrere, marxa atrás.
I espera-te, i espera-te.
I espera-te.
Però, bueno, que estem molt contents, no?,
de fer la música,
que al final el que omple és fer la música.
I sobretot això, molt agraïts al tema aquest del segell, no?,
de Tarragona, que sí que és veritat,
que hi ha un segell que fas música de Tarragona
perquè estàs a Tarragona
i això, doncs, des de l'associació s'ha defensat molt
i no, crec que moltes vegades no ens en donem compte,
però això és una riquesa que tenim
i que no ho tenen totes les ciutats, no?
Perquè, a veure, quants, sempre t'ho pregunto, Miguel,
quants socis teniu a l'associació de músics pel cap baix, ja, més o menys?
500 i pico ara mateix,
i diguéssim que quasi 200 que són actius.
O sigui, tenim socis que no paguen quota
i socis que paguen quota.
I en aportacions.
Entre 500 i 200.
Algun tindreu simpatitzant que no sigui músic?
Sí, sí, sí, n'hi ha, n'hi ha.
O sigui, pensa que l'associació de músics és una associació oberta,
no tenim res a ocultar
i, a més a més, s'agrada treballar amb tota la societat civil,
saps, del que sigui.
Qualsevol aportació és bona i benvinguda.
Qualsevol persona que vulgui dir
o fer coses per la cultura,
en aquest cas musical de la ciutat de Tarragona,
aquí estem,
l'associació de músics de Tarragona,
www.musics.gene.com
Per tant, ja està feta la palca.
La vida és de carrerilla.
Per tant, ja veieu entre 200 o 500 persones,
més o menys,
estaríem movent-nos amb aquestes...
La veritat, Núria,
és que tenim un escamot,
que és el grup d'1,
que són entre unes 12 persones
i una vintena de persones
que són els que realment treballen
i fem la producció dels festivals,
els concursos del DEO,
de la producció del CD multimèdia,
de les reunions,
i sempre agafant temps de la família,
i això és complicat, és complicat.
Serien les grans produccions,
per a algú que li vingui això de rau,
qui són l'associació de músics.
Feu el més gran que feu, diguéssim.
El DEO Tarragona,
el festival de l'associació de músics...
Jo crec que el més gran
és el festival.
Sí,
com barany guant.
Perquè és reivindicatiu.
Molt bé,
o sigui,
no va anar tan bé
com l'any passat
amb l'Off of Les Vians,
sí que és veritat
que el cap de cartell
no era igual,
és tan estil,
és una altra història,
una altra tarannà,
però van tindre
més de 5.000 i escaig persones
durant tota la nit,
a les 8 hores
que va durar el festival.
Llavors,
això són dades,
això són resultats,
només un concert gratuït,
fet amb gent de Tarragona,
des de Tarragona,
produït en Tarragona
i amb totes les complicitats
que van tindre
en l'Ajuntament de Tarragona,
en aquest cas,
i en altres entitats
que sí que creuen
en la labor
i en la feina
que estan fent
des de l'associació de músics
de Tarragona.
Realment,
arribar a un 12 festival
se'n diu ràpid,
o sigui,
si mirem,
potser una mitjana
de 3.000 persones de mitjana,
estem parlant
de 100 i escaig
de 1.000 persones
que han passat
als festivals nostres
durant els 11 anys
de vida que tenim.
M'agradaria saber
quins altres associacions,
quins col·lectius
o quins teatres
o edificis
o sales de concerts privades
pot dir
que hem portat
100 i escaig
de persones
en els 11 anys
que tenim.
Jo crec que cap ninguna
a la ciutat de Tarragona.
Doncs és una mica
perquè veieu
les xifres
en què es mouen,
l'associació de músics.
Home,
no em va fa molt de temps
que s'hi dediquen
i sempre intentant
donar una sortida
professional
a el que és
la professió,
encara que sigui
repetitiu,
que s'entengui el músic
com a un professional
i se li doni una dignitat.
Fa temps que treballeu
en això,
està aconseguit del tot,
encara hi ha molt...
I ara amb la crisi
jo crec que
les coses aneren
una mica tanrere,
pot ser?
Pot ser que sí,
però jo sempre penso
que les complicitats
i el treball ben fet,
quan tens un problema
de la taula
tens oportunitats.
de jugar-te,
de manejar-te,
de veure les coses
diferent formada
i fer propostes
i treballar en aquesta línia.
Sí que és veritat
que nosaltres estem aquí,
no hem sortit com un bolet
i portem ja 12 anys
al maig d'aquest any
i volem treballar més,
encara.
Tot el que sigui
és poc.
És veritat
que hi ha una eina
i un treball
que és la formació
i la dignificació
del músic professional,
però també respecte
al músic amateur,
al músic que comença,
com molts de gent
que està gravant ara mateix.
Que tinguin puestos
on tocar,
que tinguin puestos
on fer formació,
que tinguin puestos
on sàpiguer
com és el show business
musical d'aquest estat,
espanyol
o de la Catalunya nostra.
Aquestes eines
la dona la associació de músics
des de sempre,
des de fa uns anys.
i realment va existir
per això, no, Òscar?
Sí, sí, sí.
El tema és això,
que es fan coses
i coses que si no
les fes l'associació
no les faria, no?
I sobretot
a l'estar units, no?
Als grups,
ni que sigui per coses puntuals,
doncs fa que
que es facin coses,
que es facin concerts
i que si no,
no es farien.
I és una riquesa cultural.
Jo crec que a defensar
i a reivindicar
i a estar-ne tots
molt orgullosos.
Fem una cosa,
entrem a dir quatre cosetes
dels deu integrants
d'aquest CD,
un munt d'idees,
i després us pregunto
pel tema clàssic,
que és el tema
de veure si ja teniu
seu, local,
un lloc on està.
Que aquest tema,
clar, ha de sortir.
Expliqueu-me coses.
Aquesta taula m'agrada.
Sí, no?
Te vols quedar aquí?
Aquest micrós
està bé, eh?
Vols quedar-te aquí, Miguel?
No, podem fer un 3x4.
Escolta,
què em dieu d'aquests músics?
Parlava el Miguel
de donar oportunitats
als nous que comencen.
n'hi ha algú que sigui
9-9-9 d'aquest CD?
9 de trinca,
9 de trinca,
9 de trinca,
m'atreviria a dir
que la Isabel,
que portava molt poquet de temps
en la seva formació,
aquest any,
realment,
va fer la seva proposta.
Fins i tot va sortir
al Fotogrames,
a una sèrie de concerts
al carrer,
pujava a un escenari,
que no era un escenari,
era un balcó,
i cantava en directe.
I això està al Fotogrames,
a la revista Fotogrames
de Setembre.
i jo crec que és
el grup nou
per excel·lència.
Després ve a Abre que Paso,
que és una reivindicació,
una reestructuració
dels anteriors números rojos,
que és en el Paco,
el baixista de números rojos,
que fa una nova proposta
a dins del rock and roll
de barri
i en el seu terreny.
McFrogs és una nova proposta,
però que ja té un any i pico.
Esfera és un grup nou també,
però que també té una,
no dilatada,
però sí una curta carrera.
El de Sabió,
per a mi sí que van ser nous
des d'agost.
el que no sabia jo
és que portaven treballant,
però és que, clar,
oportunitats per a tocar en directe
tenien poquetes,
molt poques.
Llavors jo creia
que sí que era necessari
que el de Sabió estigués.
A més,
al veure els càrboles
en aquella manera
tombats en el baix,
doncs vas dir,
vale, sí, no compro.
Des de moment hem trobat
bandes així més,
més callejeres,
com deieu vosaltres.
Hem trobat influències a punk
i ara una proposta
de rock i funk.
I grunx?
Sí, bueno,
Euler,
m'estàs dient?
Bueno,
Euler és una de les noves propostes
també van obrir el festival.
Bueno,
van ser els segons
en obrir el festival
d'aquest any
i és un grup de metal
que està afiançat a Reus,
a les comarques
i realment fan una proposta
molt, molt, molt interessant.
Després ve Badó,
que aquest ja és un conegut per tots,
és mestre de música,
té una formació molt adient
i Jo Mip,
que és el José Manuel,
que aquest cantava en el surco,
que és una proposta
molt sensual
entre la samba,
la salsa,
és una producció molt elegant
i en una proposta musical
molt curiosa.
Ander Gran Espírit
sí que és veritat
que és el punt
i ja he llevat
el metal
pur i duro
de la Vila Seca.
Ander Gran Espírit
seria més veterano, eh?
Sí, aquest és veterano
de tota la vida,
i tant.
Imagina,
cantava en espets
i en els condons adulterats,
en això ja t'ho dic.
Us sembla si n'hem acabat
l'entrevista
escoltant Jo Mip,
que m'ha picat la curiositat,
és el track número 8,
Joan Maria.
Ja per acabar,
explicau-me com teniu
el tema, home,
de l'associació de músics,
tenim seu física,
no ens han dit encara dates,
però sí que seran properes.
Estem treballant
a cara a Nyuls,
molt a prop
a l'Ajuntament de Tarragona,
i treballem quasi,
ja et diria jo,
que quasi cada 15 dies
ens trobem per a parlar
en l'oficina de projectes
i amb el que és ara
la persona que ho porta
des d'alcaldia, no?
Realment creiem
que és el bote,
el submarí,
que pot fer
que la música
d'aquesta ciutat canvia.
És el que necessiteu ara, eh?
Perquè tot el més
ho teniu consolidat,
el CD,
el munt d'idees
a cada any surt,
per sort,
tot i que això
no es pot dir mètode,
em fusta,
el festival de Sant Magí també,
la D.O. Tarragona,
tot això no perilla,
en principi.
El dia de la música,
el dia de la música,
la setmana de formació,
tenim un munt de coses.
I ara el que us falta
és això,
acabar de tancar
el que és la seu física,
que vosaltres
heu presentat projectes,
vosaltres ja teniu clar
el que necessiteu.
Sí, sí,
tenim un full de ruta molt clar
i tres planes d'usos presentats
i una sala de concerts
de mitjà d'aforament,
sempre ho dic,
un estudi de gravació
i pocs tassaig.
Doncs a veure,
quan no sabem dates,
no podeu dir...
Val, no, no.
Pròximament.
En les sales d'incidència.
Òscar,
escolta,
felicitats,
perquè sona molt bé
aquesta proposta
a Flamenquilla.
Moltes gràcies.
Però molt,
li dic Flamenquilla,
però no com a pejorativa,
que ser Flamenquilla sona...
No, no, claro.
El de Savio.
Hi ha molts grups,
jo em quedo en aquest
ja que ha vingut l'Òscar.
Moltes gràcies.
El de Savio,
sona molt bé.
Miguel Alberto Crut,
president de l'Associació de Músics
de Tarragona.
Escolta,
quan tenim la presentació
en directe de l'Un Munt d'Idees?
Ah, sí,
el divendres,
dia 20 de gener,
a l'espectacle,
serà a la Caixa Tarragona.
Sí,
a l'auditori d'aquí
del carrer Pérem Martell.
El 20 de gener
ja en tornarem a parlar.
Regalar un FD
a la persona que entré
per la porta.
I després serà fàcil
de distribuir,
de trobar,
si és contactar amb vosaltres,
no?
Sí,
com sempre.
Si venen el dia 20,
donarem a totes les persones
que vinguin gratuitament.
Suportaran gratis,
fins i tot.
Bones notícies
des de l'Associació de Músics.
Moltes gràcies,
nois.
Gràcies a tu.