Passen 10 minuts de les 10 del matí.
Temps per repassar qüestions de l'àmbit econòmic.
Avui amb el president de la patronal tarragonina CEPTA,
la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona.
Ens acompanya Josep Antoni Belmonte,
que a finals d'aquest any passat, del 2010,
el reelegien com a president per a un nou mandat de 4 anys.
Senyor Melbonte, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Canviaran molts objectius d'aquest nou mandat
en respecte al que s'ha fet durant els últims 4 anys a la CEPTA?
Bé, alguna cosa tindrem que canviar.
Han canviat alguns dels membres del comitè exegoteu,
han canviat alguns membres representatius
de la pròpia junta directiva,
i quan portes convidats nous, surten idees noves, segur.
A més, Josep Antoni Belmonte, recordem que també ha assumit
una vicepresidència de la patronal catalana Foment,
i recordem que hi ha hagut moviments importants
tant a la patronal catalana com a la patronal espanyola,
amb l'elecció de Joan Rossell,
el president de la patronal catalana,
com a president de la patronal CEO
i de la Confederació d'Empresaris a nivell espanyol.
Què suposen tots aquests canvis a nivell espanyol i català
pel món empresarial?
Bé, primer que tot, una mica l'autoestima al nostre territori.
serà la primera vegada que el nostre territori,
empresarialment parlant, té un càrrec d'aquestes característiques
a Foment.
No havíem estat mai o tingut mai una vicepresidència a Foment del Treball
i, a la vegada, lògicament, no havíem estat mai tan ben posicionats,
entre altres coses, perquè amb l'actual president, el Joan Rossell,
i a la vegada president de la CEOE,
ens relaciona des de la patronal tarragonina
i hasta, per mi mateix, personalment, una amistat excel·lent.
Hem estat amb ell a les eleccions de Foment,
hem estat amb ell a les eleccions de la CEOE
i, evidentment, això t'aporta, si més no, una bona connexió.
Joan Rossell, el capdavant de la patronal espanyola,
què pot significar pel conjunt dels empresaris de l'estat espanyol?
Bé, jo crec que, com es diu quan vas pel món,
d'allà on vagis, dels teus n'hi hagi, no?
I llavors hem d'aprofitar aquests aires que ens venen a favor,
que ens venen a favor per la senzilla raó del que el Joan Rossell...
Bé, jo crec que el president Rossell no farà ni més ni menys
que el que pugui fer, però, evidentment,
si a la vegada, pel fet de ser català
o representant els catalans a la patronal espanyola,
si més no, jo crec que, en principi, una connexió més directa
de la que han pogut tindre fins ara,
perquè és lògic i de sentit comú.
O sigui, quan vam a l'època, ara, del Gerardo Díaz Ferran,
lògicament, les seves connexions més directes,
suposo que devien ser les del propi Madrid,
i ara esperem que el Joan Rossell miri una mica enrere
i ens vegi pel retrovisor que estem aquí.
En qualsevol cas, està clar que amb l'elecció de Joan Rossell,
com a president de la patronal espanyola,
comença una nova etapa per la COE,
a més, en un moment complicat per la crisi,
en un moment complicat per l'economia en general del país.
Josep Antoni Belmonte, com a representant de la patronal terraronina,
ha participat en l'elecció i en les reunions
de la Junta Directiva de la COE.
En aquestes últimes setmanes,
i amb el canvi d'etapa que ara s'enceta,
què ha observat el senyor Belmonte
del que pensa la patronal, en general,
de la situació econòmica del país,
de la reforma laboral impulsada pel govern,
de les negociacions per la reforma de les pensions.
Quins són una mica els inputs, l'ambient, la sensació?
La primera alarma que s'encés en aquest moment,
perquè jo vaig estar present ara a Fonsdíaz de Madrid,
és la reforma de les pensions.
I això, tant el president Rossell
com el propi president del govern,
ho volen, i sindicats, lògicament,
ho volen tirar endavant com sigui.
El senyor Rossell té molta intenció
i molt d'interès en va tirar aquest tema endavant.
Jo crec que al final se'n sortiran,
o se'n sortirem, tots plegats,
se'n sortirem,
però no serà fàcil.
No serà fàcil perquè últimament
el govern, sindicats,
van tenir una de les reunions,
que no se'n van sortir,
però, bueno,
tampoc trobaria una resposta lògica,
ni tampoc trobaria una postura lògica
per part del govern
que s'aprovés per la via directa
i ja està, no?
Perquè no se n'ha entès per la raó que sigui.
Però jo crec que el Joan Rossell
té molt d'interès
en poder aclarir aquesta situació,
però realment, a la pregunta,
aquesta és la primera acció
més directa que s'ha obert des de la COE.
Llavors, però lògicament,
han passat pocs dies
de la seva presa de possessió
i, bueno,
dimecres que ve tenim junta directiva.
Suposo que, per digui alguna manera,
el calendari ja estarà més o menys centrat
i, bueno, per aquí aniran.
Però la primera,
que això ja se'n va parlar
abans de fer el plantejament,
abans de fer el futur d'accions de COE,
aquesta és la primera.
I vostè és partidari?
I, en fi, en general,
la patronal espanyola és partidària
de llargar l'edat oficial de jubilació
als 67 anys?
A veure, jo crec que és un error
i crec que és un error per una raó.
Perquè totes aquelles normes o lleis
que les tens que fer entrar en calçador
tenen una resposta
i aquesta resposta, moltes vegades,
no és ni la més còmoda
ni la més encertada,
però tenen, jo diria,
una represàlia, jo diria.
O sigui,
a la llarga,
l'estat de jubilació
dels 65 al 67,
depèn...
Si posem una mica de sentit comú,
depèn d'antastíssimes coses,
tots els treballs no són iguals.
tothom no ha cotitzat els mateixos anys.
Totes les feines,
escolta, hi ha feines que és igual
que et jubiles als 65 que als 67,
que als 70, que als 80,
però n'hi ha d'altres que no.
I llavors,
per què hi dic jo
la represàlia
que algú particularment pugui dir,
escolta, jo em puc jubilar als 65?
Doncs, bueno, ja en parlarem.
I llavors, la meva pregunta,
que ja l'he fet en altres ocasions,
és,
a mi m'agradarà sàpiguer
dels 65 als 67 anys
les baixes laborals
que hi obran, no?
Perquè, esclar,
anem a veure,
quan arribes amb una certa edat
com d'aquestes,
anem a veure,
no estàs gens còmode
per mil raons
i llavors, esclar,
escolta'm,
segons quina feina que tinguis,
el dia que un se senti
més o menys indispost
per anar a la feina,
podrà buscar la baixa
i s'acabar la història.
Però això s'ha de tenir en compte
dels 65 als 67,
les baixes laborals com aniran?
Perquè, bueno,
entre altres coses,
el propi treballador,
la pròpia gent
que es pot jovelar
en aquesta edat,
la veritat és que ja
no li encaixa
i com no li encaixa
suposo que respirarà
amb alguna postura,
si més no,
potser una mica especial,
jo diria.
Al marge de les qüestions
més en general
de l'economia,
si baixem aquí al territori
a les nostres comarques,
ara que acabem d'estrenar
en aquest 2011,
com veu els diferents sectors
que estan representats
a la CEPTA,
senyor Belmonte?
En fi,
pel que fa a l'impacte
de la crisi,
ni a alguns sectors
que estan especialment
tocats,
ni a d'altres
que comencen a veure
unes perspectives
més positives?
Al final,
independentment
que es digui
i es comenti,
i així està previst,
que el 2011
serà un any dur
un any dur
i possiblement
amb condicions més febles
que el 2010,
hem de tenir en compte
una cosa,
al final ens hem de fixar,
independient del que digui
la premsa
i els mitjans de comunicació
i tal,
hem de fixar-se una mica
el que veiem
quan anem pel carrer.
sembla que s'estava
llogant
algun tipus
de construcció,
algun tipus
de construcció,
tot el que ha sigut
el sector petroquímic
no ho passen malament,
van anant fent,
perquè van anant fent
perquè, a més a més,
el 80 o 90%
del seu producte
va a l'exterior,
a mercats exteriors,
a mercats internacionals,
i llavors això,
ells van anant fent.
Però llavors
totes les empreses
que estan darrere
el teixit petroquímic
que tenim aquí a Tarragona,
evidentment,
també van anant funcionant.
Algú de moviment
es veu?
Sí, la veritat és que
la maquinària
no ha parat mai,
tot i amb la crisi,
no ha parat mai.
Els sectors han parat
o han baixat
de marxa,
més o menys,
però aquests sectors
en concret,
el món del turisme,
tanquen les temporades
més o menys
amb una ocupació
doncs bastant fiable
però no gaire més.
Si d'aquí enllà,
d'aquí enllà 2011,
ens situem
o anem funcionant
com han funcionat fins ara,
doncs, bueno,
per dir-ho d'alguna manera,
anirem aguantant el tipus,
anirem aguantant el tipus,
entre altres coses,
perquè, bueno,
les estadístiques de l'atur,
doncs veus
que es van envellugant,
que es van recol·locant gent,
en sec, en sec,
hi ha algun dels sectors
que fa un baixón important,
perquè les baixons
són importants
de sector a sector,
però, bueno,
més o menys
es bellugarem d'aquesta manera.
Esperem,
esperem
que amb el canvi de govern,
que canvien els aires,
que canvia una miqueta
l'estat d'ànim
i totes aquestes coses,
com tradicional
ha sigut sempre així,
doncs, bueno,
que també canvia una mica
la problemàtica
que tenim avui per avui.
Ara que ha citat
el canvi de govern,
de govern a Catalunya,
senyor Belmonte,
què li demana la patronal
terrenyant el nou govern
amb els nous responsables,
doncs, clar,
bàsicament d'Economia
o també el nou conseller
d'Empresa i Ocupació?
Jo,
com jo he tingut oportunitat
de parlar amb alguna vegada,
el primer que hem de fer
és mirar el carrer
i saber realment
què és el que hi ha.
Implicar-s,
implicar-s molt
amb el món empresarial
i amb el propi col·lectiu
postlaboral
que ja tenim,
perquè hi ha una cosa
que està molt clara.
Jo crec que el nou govern
ho té gairebé tot
i dic que ho té gairebé tot
l'experiència.
Tenen experiència.
Van estar uns quants anys
al govern,
han estat uns quants anys
a l'oposició.
Ara,
en aquests moments,
torna a governar
el partit
amb alguns dels membres
que antigament
ja havien governat
i que fa uns temps
també han estat a l'oposició.
O sigui,
tenen totes les armes
i l'experiència
per
enfrontar-se amb la realitat.
Llavors,
el que passa
és que per enfrontar-te amb la realitat
i per prendre decisions serioses
has de ser valent
i, bueno,
si te la jugues,
te la jugues.
Però jo crec
que ara es tractaria
que aquest govern,
amb l'experiència que tenen
i per on t'han passat,
han de fer una actitud
de valentia,
de dir
això ha d'anar per aquí,
això ha d'anar per aquí,
d'aquesta manera
i no donar més moltes.
O sigui,
no perdre el trens
per les rames.
L'elecció, per exemple,
d'Andreu Mascolell
com a conseller d'Economia
o el fet
que hi hagi una conselleria,
un departament
que sigui d'empresa
i ocupació,
amb la paraula empresa,
són bons símptomes
per a vostès?
Jo ara fa uns dies
vaig tenir l'oportunitat
de compartir
tot amb el seu masculí
i ell em va explicar
una miqueta
abans de les eleccions
i del que era
la situació i tal.
És un il·lustre
economista,
té també
la seva experiència
amb aquests
nous departaments
i noves fusions
i noves
apartats
que han obert
entre conselleries
i tal.
El que sí que tenim
molt clar
és que
hem viscut
una experiència
últimament,
hagi manat
que hagi manat,
és igual que jo no entraré
aquí al cas,
amb unes conselleries
una miqueta complicades.
Ha semblat ser
que una de les conselleries
indústria,
comerç,
turisme
es tornarà
a apartar
l'altra vegada
i afixerà
unes per una banda
i una per una altra
perquè suposo
que és el que jo deia abans,
aquest govern
que ja havia governat
en altres temps,
evidentment
han cregut convenient
que així pot
o amb ells
els va funcionar
bé
en el seu moment.
Nosaltres,
la veritat és,
jo diria
que la consellera
que ha portat
a l'exconseller
Oguet
fins ara,
en altres,
amb tota sinceritat,
per nosaltres
no ha sigut gens còmode.
No ha sigut gens còmode.
Però bé,
com llavors
ja
qui en governa
i t'escolten
està a cert punt,
per almenys
el que també demanaria
jo al no govern
que el dia
que el món empresarial
sigui d'aquí
o sigui d'alguna altra comarca,
o sigui d'allò
o sigui,
que nosaltres
som els que estem
enfrontats
o s'enfrontem
per dir-ho d'alguna manera
a diari
amb la pròpia
realitat
que ens escoltessin
una mica.
Però crec,
crec que,
veieu,
el meu punt de vista
crec que és una decisió
acertada.
Del govern català
li torno a preguntar
pel govern espanyol,
ara no per qüestions econòmiques
o estrictament
de temes laborals
com parlem abans,
sinó de temes d'infraestructures,
perquè aquesta setmana,
per exemple,
hi ha hagut un acte
molt important a Brussel·les
reclamant el corredor
de ferroviari
i l'absència
del ministre de Foment,
José Blanco,
i fins i tot
les paraules del govern central
una mica tèbies
donant suport
a aquest projecte.
No sé com les valoren
des de la Pàtruma,
perquè m'imagino
que pels empresaris
tarragonins,
en fi,
per tota l'economia
de Tarragona
seria molt important
fomentar al màxim
aquest corredor del Mediterrani.
Aquest corredor del Mediterrani
que portem alguns anys
ja lluitant per ell,
que tothom hi confia,
que factories i empreses
importants
que hi ha en tot aquest
litoral mediterrani
ho tenen com a prioritat,
tinguem en compte
que és d'extrema necessitat,
perquè a més a més
també hem d'afegir
una altra cosa important.
O sigui,
tinguem en compte
que avui el transport ferroviari
està dintre
d'uns preus competitius,
d'uns preus competitius
bastant excequibles.
Bé,
això potser
les empreses i tal
s'han fixat
i han fet els seus números
i els hi surt a compte.
Tinguem en compte
que un corredor del Mediterrani
que ja neix al Marroc,
al Gezires,
fins a Portbou
o a Toulouse,
on hagui d'arribar,
fins a la frontera francesa,
més que a nosaltres
fins aquí és on ens importa,
tinguem en compte
que això s'ha deullit
amb el que passa,
que jo suposo
que el govern
tindrà més o més interès
depèn de com
se trobi el calaix.
Això és una inversió
important,
és una inversió
important
que independentment
que estigui subvencionada
de Brussel·les,
els governs
tindran que posar
de la seva banda
el que els toqui
i la veritat
és que és un paquet
important
que costarà
amb un pressupost
important també
i llavors
resulta
en una postura
una miqueta
incòmoda
econòmicament parlant.
Una altra cosa
és
que el ministre
Blanco
o el president
del govern
amb un acte
d'aquesta rellevància
estigui o no estigui
o s'interessi més
o s'interessi menys
però algú
li demanarà comptes.
En qualsevol casia
que parlem d'infraestructures
clar, la del corredor mediterrani
necessita unes inversions
multimilionàries
n'hi ha d'altres
que també necessiten diners
encara que no tants.
Les infraestructures
que ens afecten
el territori
tembla patronal
terragonina
que quedi
aturades
precisament
per la falta de diners
i aquí parlem
de l'autovia 27
de la que hem parlat
tantes vegades
o d'altres
inversions.
El que sí
és evident
és que
les infraestructures
s'han parat
per falta de liquidez
i això està claríssim
perquè
bé
doncs
al millor
parts d'aquests pressupostos
s'han tingut
d'estirar
en altres temes
més urgents
i s'han tingut
que parar.
Tinc en compte
aquesta
que l'A27
doncs
quan vas
en un avall
tu ho trobes
ho veus
realment
i està parada
total
i això
que comenta
escolta'm
no és que
ara estan treballant
aquí
o farem allà
no
està parada
desviu
de l'aldea
que
pel món
del transport
també era molt important
o està parat
total
i bé
sembla ser
que es belluga
una mica
una mica
la teons
aquí
l'autobèdia
de Reus
el trèbol
aquest que volen fer
per allà
el carrer
furga
barres
que belluga
una mica
a l'altura
a l'altura
de l'autopista
a l'altura
de la Florida
també s'està treballant
una mica
però molt
a ralentir
i m'estic referint
a lo que tenim
nosaltres
dintre plaça
per alguna manera
però el que és
l'A27
està parat
total
i desviu el dia
que era una obra
important
per aquella comarca
està parat
total
i bé
el que vostè diu
s'ha parlat tantíssimes
i tantíssimes vegades
i jo no sé
si serem capaços
entre tots
que d'una vegada
per tota exposició
arrenqui d'una vegada
que després hi haurà
un altre problema
si em permet
hi haurà un altre problema
de cara
reactivar
altra vegada
les obres
que es van parar
amb el seu moment
i això també costarà uns diners
perquè tenen en compte
que l'obra
que es va parar
amb el seu moment
avui estarà deteriorada
pels aiguats
perquè els taluts
de terra
han anat marxant
s'han de remuntar
anem a veure
reemprendre altra vegada
l'obra
costarà una quarta part
més
del que ja havia costat
per arribar
on estem
Per acabar
senyor Belmonte
hi haurà
trobada empresarial
aquest any
és a dir
hi haurà nit
de l'empresari
organitzada per la CEPTA?
Doncs sí
tenim intenció
i aquí els preparatius
que els portem
més o menys
al dia
i bastant avançats
serà el dia 25 de febrer
I amb quin format?
Un format similar
el que havíem portat
l'any passat
i m'accentro l'any passat
lògicament
per ser el més recient
un format
semblant
l'any passat
que
bueno
suposo que
canviarà
algun tema
d'escenari
canviarà
algun dels temes
perquè bueno
a mesura que ho vas fent
cada any
però lògicament
vas guanyant
alguna experiència
i alguna de les coses
que et surten
bé
o bé del tot
i unes altres
que no surten tan bé
però bueno
més o menys
més o menys
el format que vam fer
que vam fer l'any passat
que
ens va anar força bé
i bueno
i tot i la situació
que passem
i tal
com la gent també
està interessada
perquè és un acte
rellevant
per al nostre
tècid empresarial
i tal
doncs
bueno
en principi
hi ha les mil persones
que tenim assegurades
en quin intret
ho faran
doncs
es farà
el Palau de Congressos
nosaltres
amb l'Ajuntament
de Tarragona
doncs
vam acordar
un conveni
i aquest
dels pòrssims
tres anys
que van ser ja
que si mal no recordo
aquest serà
l'últim
que tornarem
doncs
segurament
a Reneguceu
o en un altre lloc
o per anar
a repartir una mica
per la comarca
que no sé
quin serà
però la veritat
és que en aquest any
continuem
continuem de la mà
de l'Ajuntament
de Tarragona
i ho farem
al Palau de Congressos
entre altres coses
perquè crec
que és un espai
de la més agradable
convidarem
el nou president
de la Generalitat
o el nou conseller
d'Economia
evidentment
doncs
invitarem
o sigui
invitarem els de casa
o sigui
els de casa
el nostre ajuntament
la nostra diputació
això ja es dona per fet
i evidentment
doncs clar
doncs
tindrem d'invitar
el president
de la Generalitat
el president
de la COE
dintre
dintre
de les conselleries
però lògicament
els consellers
que vulguin vindre
i estiguin disponibles
i sí
no poden faltar
i a més a més
amb aquesta novetat
i tan recient
doncs clar
no poden faltar
la festa
molt bé
doncs la cita serà
el 25 de febrer
25 de febrer
la nit de l'empresari
així acabem
aquest repàs
a l'actualitat
que avui hem volgut fer
amb el president
de la patronal
terraunina
excepte
el senyor
Josep Antoni
Balbonte
que en fi
fa poques setmanes
renovava el càrrec
per un nou mandat
de 4 anys
senyor Balbonte
moltes gràcies
i molta sort
que vagi molt bé
aquest 2011
i gràcies a vostè
per invitar-me
gràcies
Bon dia