Li hem agafat el relleu a la Núria Cartanyà,
que ha conduït aquesta última hora de la ràdio de les festes
i aquí seguirem nosaltres fins a dos quarts de dues.
Amb molts protagonistes, potser, del protagonista principal,
el tenim ara mateix aquí a l'estudi de l'estat de la Rambla.
A més, s'estan conversant amigablement
i gairebé no em fan ni cas parlant simpàticament.
Mariano Borrero, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, que ara l'està escoltant tothom.
Ara només l'escoltava l'alcalde.
Alcalde, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Josep Feliç Ballesteros i Mariano Borrero els tenim aquí,
cara a cara, podríem dir, en l'estat de les festes.
De què estàvem parlant, si es pot saber?
Mariano, què li estava dient a l'alcalde?
O l'alcalde...
No, que tenim família en comú que ve de Cuenca,
a més a més d'un poble preciós que es diu Poyatos,
que està al costat del nasciment del riu Cuervo,
que jo li, o la serrania de Cuenca, que és preciosa,
que jo l'he vist gelat.
Al Parc Nacional de los Esquillos.
Sí, senyor.
Molt bé.
Així que tenen fins i tot alguna vinculació
tenim la malaltia de la festa i dels castells en comú,
però a més a més ara teníem això de Poyatos,
que ja és la pera, és la pera això.
Ahir me'n van dir que la seva senyora és de Huete.
Bueno, no, la meva sogra, la meva senyora és de la Pobla de Montornès.
Ah, bueno, per la sogra.
Bueno, també ve d'allà.
Mariano, que com estem?
Molt bé.
Omar, jo el veig fantàsticament aquí xerrant amb l'alcalde.
I demà perpetuador de les festes.
Bueno, això hem decidit.
Què li sembla?
Molt bé.
No per mi, perquè a mi, de la manera que soc...
Però bueno, sempre és un reconeixement potser a una tasca que has fet durant molts anys.
Jo m'imagino que...
per això estic content, que reconeguin alguna cosa, que ja m'ha tocat potser.
Més de 60 anys, no, vinculat als xiquets de Tarragona?
Sobre els 60 anys, sí.
Als xiquets de Tarragona, m'escola, no me'n xiquets de Sant Miri, eh?
Però sempre ha sigut que algú, collons?
Ai, perdó.
No.
Ara t'ensenyaré una foto de fa 37 anys.
Ah, perquè...
Com jo l'has vist.
No l'he vist, no l'he vist al programa.
Aquest sóc jo.
Ah, però sí, tenies cabell.
Oh, clar.
Mariano, i què tal aquests 60 anys vinculats al món dels castells?
Molt bé, eh?
Molt bé.
Les haurà vist de tots els colors, no?
De tots els colors, i potser colors que estan fora de l'arquíris.
Estan colors que se desconeixen.
Jo crec que els he vist de tot també.
I per què de petita entra ja en una colla castellera?
Bueno, jo sempre he dit el mateix.
Segons jo me'n recordo, molt petita, ja era 6 anys, m'ho puc recordar molt.
Jo, llavors, quan se podia jugar, senyor Alcalde, a la plaça, a la fora, escriu, que ara no es pot.
Ara no es pot.
Però llavors, anàvem a jugar allà mateix, els cabellets salta i cau, aquestes coses.
Jo sabé que tenia bastant agilitat.
Llavors, el coll del murret, el Jaume, me va veure.
Nens, vine cap aquí.
Que vol?
T'agrada això dels castells?
Si no sé ni què és, jo dels castells.
Entra, entra.
Llavors, ensenyavem allà el pou.
Sí.
El partit del pou.
Bueno, me'n van fer pujar un castellet, tres de quatre, tres de cinc, com ni si tenia facilitat.
D'acord, que t'agrada això?
Oh, no ho sé.
Doncs mira, va anar i fins avui.
Ja s'hi va començar.
Sí.
Mon pare l'únic que no volia, però després s'ho va apuntar ell també.
També mon pare.
Escolti, Maria, i a més has fet tots els papers de l'auca.
Tots, tots, tots.
De xaneta.
Tots, tots, tots.
Ara continua fent pinya.
Ara guardar les espardenyes, les bosses.
Però aquesta feina també és important, eh?
En una colla castellana s'ha de fer de tot.
S'ha de fer de tot, perquè si deixes les espardenyes allí, quan acaba el castelló te les trobes,
et pas girat descalç tot el dia.
Mariano, i quin ha estat el millor moment de la colla castellana d'aquests anys?
Jo sempre ho he dit.
Per mi, això és una opinió, que llavors les opinions són molt lliures.
L'any 81, quan vam carregar el primer 4 de 8 a Sant Pere i Sant Pau.
Per mi, aquesta, perquè jo crec que a partir d'aquí,
va ser quan vam sortir d'una colla petita, llavors era petita,
a intentar ja que estigui de colla gran.
que d'aquí és temps, l'any 81 es feien castells o nou, així, eh?
Cuidau.
Llavors es feien castells.
I a partir d'allí, ja vam carregar el 3 de 8 a Torre d'Embarra,
ja vam descarregar aquí a la plaça La Font el 2 de 7,
i per mi, aquesta va ser la clau de...
4 de 8 a l'any 1981.
Sí.
És a dir, ara fa 30 anys.
Carregat, eh?
Carregat, sí, sí.
Però en aquella època això ja era molt...
Era màxim.
És quan es feien les festes allà a la plaça de la Sardana.
A la plaça de la Sardana, sí, sí, sí.
I com veu ara els castells en general,
i les colles de Tarragona, i especialment la seva?
Bueno, jo crec que està en un nivell que no sé hasta on s'arribarà,
perquè mira, jo pensava,
æsticament que el 2 de 8 no se descarregaria mai,
i en porten dos, m'assembla, descarregats el 2 de 8.
El 4 de 9, jo pensava que no el veuria, i també els he vist.
Que no sé a quin punt, no sé a quin punt se pot...
Potser ara jo crec que potser és el 3 de 9.
Quan parlo de 3 de 9, és el meu parec, eh?
Que d'això del forro, jo quan som castells net, no dic 3 de 9 net, eh?
3 de 9 és el 3 de 9, i si ni vull posar el forro...
Ho dic.
Ho dic, 3 de 9 el forro.
I si no dic res, és que és net.
Claro, si dic el 3 de 9, és el 3 de 9.
Aquesta ha sigut una petita història que he tingut en molts caps de colla, eh?
Al final m'han donat la raó, però veig que se continua a dir 3 de 9 el forro,
4 de 9 el forro, o 2 de 8 el forro.
No ho entenc.
Mariano, i per què gordito?
Doncs no ho sé.
Perquè ha estat grassonet tota la vida?
Es veu que de petit, sí, bastant més que ara.
Però, bueno, no me ve de tradició, eh?
No me ve de cuenca.
No me ve de cuenca, bueno.
La cuenca és fàcil estar grass, eh?
Perquè, Déu-n'hi-do, la ve que es menja...
La matança que hi havia allí.
Però aleshores de gordito ja, de jovenet, li van dir gordito.
Sí, sí, sí.
I s'ha quedat tota la vida.
Tota la vida, s'ha quedat mori.
I la manera de fer castells, l'ambient de la colla,
és molt diferent ara, en els assajos, al que es feia fa 30 i 40 anys?
Completament.
Però completament.
De la nit al dia.
I en què ha canviat, doncs?
Jo crec que ha canviat potser la cultura de la gent.
Ara la gent s'apunta a la colla i agafa més responsabilitat per apuntar.
Responsabilitat, no una obligació, però quasi.
Llavors, si hi ha ensejos, tothom va a la gent.
Tothom no, però sempre en falta.
Però bueno, va molta gent.
Hi ha una sortida i el cap de colla o la tècnica que sigui
pot veure la gent que li va.
i pot decidir el castell allà des de casa.
I abans, no.
Llavors, no.
Tenies que decidir el castell que faries al moment de la plaça.
No dues o tres hores abans.
No, no.
A mi, dues o tres hores abans també hem marxat.
Quatre o cinc.
una de les imatges que es veien en aquell moment des del balcó de l'Ajuntament
és la gent, quan acabava l'actuació, anar a fer la cervesa.
I el cap de colla desesperat i el cap de pinyes desesperat buscant gent i cridant a la gent.
On està aquest?
A tal mar.
On està aquell de l'altre mar.
A veure, no passa tant.
No, ara no passa.
La gent ja està allà tot a l'entorn.
És molt més professional, entre cometes.
Sí, diguem-li així.
Diguem-li d'aquesta manera.
Sí, diguem-li així.
Alcalde, per què perpetuador Mariano Borrero?
Home, en primer lloc perquè s'ho mereix.
Encara que ell digui que no, s'ho mereix.
I s'ho mereix molt.
Primer, perquè és un malalt de festes, un malalt de castells, com molts tarragonins i tarragonines.
Perquè forma part del paisatge.
És a dir, jo el dia que surt el seguici o la processó i no faig així el costat i no veig el gordito.
Perdona que et digui gordito, però no veig el gordito davant de la penya Barça.
O pujant als quatre cantons, allò al carrer Major i tal.
Alguna cosa ha passat, no és la mateixa festa.
I últimament, amb el seu amic Arturo, que va ser regidor de l'Ajuntament, que és un tio excel·lent.
I a més a més, perquè ha fet molt per la festa.
I ha fet molt per la festa en uns moments en què la festa no és el que és ara.
Que ara la festa es viu, allò que es diu a lo grande, es viu amb molta intensitat, amb molts recursos, amb molta activitat.
Ell va ser un malalt de festa i un perpetuador de la festa i un gran conservador i potenciador de la festa
en un moment en què la festa era una cosa petita, de quatre persones i va mantenir aquesta flama.
I això té un mèrit enorme, que els que vivim la festa ara només ho podem valorar quan hi pensem, però que té un mèrit brutal.
I després, doncs home, la camisa ratllada no seria la mateixa sense el gorditos.
I ha de ser, guardant les espardenyes, guardant la cervesa, o apoiant que sigui, o donant ànims a algú, dient-li a la mare no pateixis.
Però, i forma part d'això, la festa no s'entendia sense ell i sense molta gent com ell, que dissortadament no hi són.
I, a més a més, sempre, sempre, sempre, jo el recordo positiu, sempre.
Molt poques vegades l'he vist amoïnat, pessimista, sempre és aquell, com dèiem l'any passat, amb el Genó.
Escolta, tirarem endavant, no patiu, va, vinga, va, amant, per moltes dificultats, perquè ell n'ha viscut,
per moltes que vivim ara, n'ha viscut molt més grosses, molt més intenses i, per tant, s'ho mereix.
S'ho mereix ell, s'ho mereix la seva família, que ja em va dir el germà, diu, podré venir a veure-ho, tindré un lloc.
El germà és el president de l'associació de veïns a Torreforta, ni més ni menys.
Què podré venir, què podré venir? Sí, home, clar, que podràs venir, només faltaria.
Què recorda d'aquelles èpoques, Mariano, amb la festa tan petita, comparada amb la d'Ara,
en la que era difícil mantenir, com ho van aconseguir, de mantenir viva la festa de Santa Tecla?
Bueno, doncs, molta fenya, primer molta fenya, perquè jo te puc explicar sobretot una anècdota
que me va quedar gravada, i llavors encara me'n recordo.
Nosaltres teníem que provar un 4 de 7 a l'agulla,
tenia que provar un 4 de 7 a l'agulla, va fer falta un terç i estava dormint a casa.
Però vaig haver d'anar a casa, despertar-li i fer el vidre cap al castell.
O sigui, tenies que fer de cap de colla, de pare, de mare, de vigilant, de tot.
Llavors, això, per un cap de colla d'aquests temps, perquè llavors no hi havia tècnica,
tenies el cap de colla i com màxim el segon cap de colla, per si estaves malalt,
però no hi havia ningú més. Tenies que posar els baixos, les crosses,
les primeres mans, les agulles, en fi, tot.
I llavors, bastanta fenya tenies, si te faltaven dos altres castells,
perquè un estava dormint a l'altre estava al bar i tu estaves a la plaça fent castells,
o sigui, terrible. Una tensió, digue-li així.
I ara quan veu la festa tan esplèndida i tan gran...
Una meravella, què és això? Què és aquest mos?
Com viu la festa? Més allà dels castells i d'anar als sesajos i d'anar a la plaça...
Jo ara la festa l'ha viscut total, que això molts anys, molts anys,
jo no m'he entrat el que és la festa, aquesta és l'altra.
Poc colla la festa millor, o sigui, bueno, explica-m'ho.
Explica-m'ho, perquè jo anava a la verbena, que era bastant més jove,
i a la una màxim, cap a casa, i recollia el personal...
Perquè estiguessin bé endavant, no?
Això ara normalment no passa, però llavors sí, era molt normal,
perquè si no se'ns descuidava, que ara m'entarava l'endemà,
que un encara no havia anat a dormir,
i se movia més que el castell, m'aplicarà.
El Mariano Borrero ens podria explicar,
com els altres perpetuadors que han tingut en els últims anys,
ens podrien explicar mil i una històries de les festes de Santa Tecla.
Alcalde, Alcalde i Tecler, per cert, a partir de demà, no?
En Guany Tecler, sí, sí, sí, sí, cosa que agraeixo molt a qui hagi fet la proposta,
que suposo que és la comissió assessora del seguici popular.
Sí, perquè fa...
Jo pensava que feia 25, i l'altre dia em va dir el president
que feia 26 anys que portava el capgros de manera interrompuda,
havia tocat la gralla, també, en fi.
I és un honor.
En fi, vaig estar dubtant de si ho acceptava o no
per la meva condició d'alcalde,
perquè serà una mica difícil que jo em doni a mi mateix el diploma,
llavors ja ho hem arreglat, en el moment en què em toqui a mi,
jo baixo o baix d'entro al públic, amb el gordito,
i llavors pujaré a l'escenari com si...
El que es mani.
Això, això, a manar, a manar, que dius.
El que es mani.
Fa molta il·lusió, de veritat, molta il·lusió,
i, sobretot, pensar que la meva família, els meus amics,
han anat seguint mantenint viva això.
Els meus fills també porten, quan poden, nano.
La meva dona també la porta el dia 23,
el dia de Santa Tecla, fa la sortida del matí.
Molt orgullós, molt agraït i, sobretot, molt responsabilitzat,
perquè ens toca mantenir aquesta festa,
que és un patrimoni impressionant.
I, a banda de ser tecler, com veu aquesta Santa Tecla
enmig de la crisi, que no sé si val la pena parlar-ne
aquests dies gaire de crisi, però, en fi,
amb crisi, pocs diners, o menys diners que d'altres anys...
El Màriol allò diu, això no és problema,
perquè ell n'ha viscut Santa Tecles amb quatre duros.
I tant, i tant.
No té importància.
No, no, ell ha viscut, segurament, Santa Tecles
que eren, probablement, menys importants que el cos del Bou,
que és Sant Roc.
Oh, sí, a vegades, sí, a vegades...
Per tant, per això ho pot mirar tot
amb aquesta mirada, afortunadament, positiva,
que és el que el manté molt actiu, no?
Doncs com veu aquesta Santa Tecla?
Doncs és una Santa Tecla molt esperada,
potser pel temps que vivim,
perquè la gent té ganes també d'oblidar penes
i allò de matar les penes compunyalades, que diuen,
i és una Santa Tecla que, malgrat que té menys pressupost,
no ha deixat de tenir menys activitat
i la gent s'hi ha abocat molt per suplir la falta de recursos
amb treball, amb iniciatives, amb ganes, amb voluntarisme.
Jo estic molt orgullós, molt orgullós perquè
quan em van presentar el programa de festes,
és un programa de festes que no té res a envejar
als programes de festes d'altres anys.
Absolutament, absolutament.
I això és un esforç molt bonic que fem tots,
no ho fa l'Ajuntament, ho fem tots, afortunadament.
Per tant, molt orgullós de tenir la ciutat que tenim,
la festa que tenim,
i de lluir-la davant de la molta gent que ens vindrà de fora.
Ja m'han dit que els hotels estan gairebé al 100%.
Sí, sí, i tant.
I els restaurants ja tenen reserves,
per tant, és una molt bona sensació.
Molt bona.
Mariano, i vostè què fa per Santa Tecla?
Digui'm algun secret, algun moment,
quin és el millor moment de la festa,
ara que la pot gaudir?
Jo, sempre dic el mateix,
jo, a part dels castells, el seguissim,
a darrere el seguissim,
mira, no formo part de cap seguissim,
només dels castells,
però aquesta tarda,
normalment quan surt el seguís,
m'obro una miqueta i ho veig tot,
perquè si no, és que no veia cap.
Li agrada veure el seguisser,
ser un bon espectador.
Sí, seguir-li, seguir-la,
no me quedo una cantonada,
sinó que mai seguir-la.
Això que diu ell,
ho diu molta gent que ha participat intensament a la festa,
que és que durant tant de temps has estat pendent
que l'activitat surti bé,
d'estar dins,
que no vivies la festa com un ciutadà normal.
I ara és el moment de gaudir-la, no?
I ara és quan pot gaudir la festa,
quan la pot mirar,
quan es pot recrear,
quan la pot criticar,
quan se'n pot enfotre,
quan invita els amics,
quan fa la canya, no?
I quan veu aquest seguissim tan espectacular que tenim,
comparat amb els d'aquella època, no?
Home, és que...
És gairebé per emocionar-se, no?
Sí, és que ja t'he dit,
és que no té res a veure fa 40 anys,
no té res a veure,
és molt millor ara,
on va parar.
Llavors, bueno,
a mi és el que hi havia,
vull dir que ja estàvem contents,
perquè no hi havia res més,
vull dir que...
I ara, doncs mira,
és millor, o millor.
Diumenge, Mariano,
tenim la primera diada castellera de les festes.
Què?
Què farem?
Home, nosaltres anirem a tope,
si surten més ensenjos que es queden.
I a tope què vol dir?
Bueno, tope, això ja ho dic...
Això que ho diguin els...
Els camans.
Jo crec que n'hi ha d'haver.
No, home, però a partir de la diada
que vau fer per Sant Magí,
que va ser molt bona,
hi ha molt bona expectativa
i la colla està molt animada.
Doncs ha sortit a pobles,
no ho han fet 5 de 8...
Sí, sí, sí,
per això, per això...
3 de 8, 4 de 8...
És un moment molt bo per la colla,
molt bo per les dues colles
que faran actuació diumenge,
i esperem veure...
Quina dia d'espera, alcalde?
A mi m'han dit...
Al marge del tema de les joves,
que a més és d'agrair que,
malgrat tots els problemes,
al final hagin decidit no venir,
però s'espera una gran diada, no?
S'espera una gran diada,
m'han dit els de Valls
que volien fer el 9 de 8 aquí,
que també és un castell històric.
Que es veu poc.
Almenys per la quantitat de gent
és molt espectacular.
I que es veu poc.
Es veu poc.
I és molt espectacular, sí.
I que venen a fer la seva millor actuació,
o sigui, no venen a fer una actuació
perquè de bé,
i les dues colles de Tarragona
evidentment estan en un moment fantàstic
i espero que sense riscos innecessaris
però que facin una diada històrica.
Aquí on anirem, a veure.
Perquè em consta que en les dues colles
hi ha molta gent que va assajar,
més gent que altres anys,
amb més ànim, que això funciona molt,
que la gent estigui animada i decidida.
No han pres mal de manera especial,
per tant la canalla està bé.
I això és el que toca,
disfrutar i després poder fer el vermut contents
i celebrar-ho.
Jo espero una molt bona diada
i crec que podem assegurar
que en el còmput pot ser històrica.
Ja no parlem de Vilafranca
perquè aquests estan...
En una altra lliga,
en un moment de forma que ja no saps...
i després els de baix fan el dia abans
l'arribada a l'antiga.
Sí, que això és nou també,
que serà curiós veure-ho.
És molt bonic,
em van dir que ja ho estaven preparant,
que és molt bonic,
entraran per la porta...
Faran l'entrada
quan venia a Tarragona amb els carros
i faran l'entrada
per portal del Roser, Cavallers,
quedarà molt bonic, molt bonic.
No, no ho sé.
Estem compartint aquesta estona
amb el perpetuador i amb l'alcalde
i per ser aquí davant també a la Rambla
alguns dels teclers i tecleres
que demostren això, la vitalitat.
No els hem pogut convidar tots
perquè són moltíssims
i demà ja es trobaran tots
a la sala d'actes de l'Ajuntament
en la crida de les festes,
però Déu-n'hi-do, no?
Veient l'alcalde,
la gent que ara entrevistarem,
doncs això demostra la vitalitat
de la festa,
que hi ha moltíssima gent
amb moltes ganes,
que fa anys que surten,
que fan la festa
i que a més també tenim planter,
que tenim futur.
Sí, sí, sí.
És que aquí davant nostre
hi ha diverses generacions,
hi ha el president de la meva colla
de portadors nanos vells,
amb la seva senyora,
la seva filla,
que també hi ajuda,
gent que ens...
Bueno, el Paco García,
que ja és de tota la vida,
igual que jo,
però gent jove, gent gran,
el Mariano, en fi,
tenim tanta gent
que fa molt forta
i molt enorme aquesta festa,
que en fi,
que és per emocionar.
jo no vull encomiadar
sense tenir un record
pel Jaume Guas,
que no ho està passant
especialment bé
i també la seva família
i vull que sàpigui tothom
que està molt animat,
que està molt pendent
de la festa
i que tots estem amb ell.
Doncs amb aquest record
també al Jaume Guas
ens quedem,
entre altres coses,
ahir la seva dona,
la presidenta de l'ESBAR,
Santa Tecla,
la Rosa Llorac,
també va compartir uns minuts
amb nosaltres del programa
comentant, precisament,
que malgrat les dificultats
del moment,
l'ESBAR està a punt
per fer tot el que calgui,
totes les activitats
programades en aquests dies
de festa.
Alcalde,
alcalde Itecler,
demà,
gràcies per compartir
aquesta zona amb nosaltres
i gràcies per acompanyar-nos
al costat del gordito
del Mariano Borrera,
ha estat un plaer,
estaríem aquí hores i hores
parlant d'aquelles festes
i de les d'ara,
però Mariano,
felicitats,
perquè s'ho mereix,
que vagi molt bé
aquesta festa major,
que disfruti al màxim
i que els castells
també ens donin
moltes alegries
aquests dies.
Moltes gràcies a vostès.
Mariano, gràcies,
alcalde, gràcies.
Ara, després de la publicitat,
saludem alguns
als teclés.
Gràcies.