I l'última aposta del matí de Tarragona Ràdio d'avui
és tornar a parlar de teatre,
tornar a parlar del Teatre Metropol,
ara per parlar de la companyia de gana en teatre gestual.
És Boulras, que presenta aquesta setmana,
aquest proper diumenge, a les 7 de la tarda,
al Teatre Metropol, la seva darrera producció, Esgac.
Avui en volem parlar amb un dels seus actors,
en Joan Faneca.
Joan, bon dia.
Joan?
Bon dia.
Hola, bon dia, que no t'havíem sentit.
una obra que arriba aquest diumenge al Teatre Metropol,
a les 7 de la tarda,
en una obra que gira en torn al concepte de l'aigua.
Sí.
Com es porta això dalt a l'escenari?
Bé, ara de cara a l'estiu va molt, molt bé, això.
Bé, la proposta nostra, diguem-ne,
és parlar de l'aigua des d'un punt de vista lúdic,
és a dir, des del punt de vista de disfrutar de l'aigua
i que la gent prengui consciència,
important que és per la nostra vida, tot i que ho sabem,
però és d'aquelles coses que són tan, tan evidents
que ningú apareix ment fins que et falta, no?
Llavors, la nostra proposta és que la gent vegi
l'important que és l'aigua,
la vida tant quotidiana com la professional,
com la d'esbarjo, no?
I a partir d'aquí, doncs, cadascú que faci les reflexions que calgui.
I com es fa això de manera divertida, agradable?
Com es fa això de l'aigua?
Doncs, bàsicament, sense paraules.
He de dir, he muntat una història d'una societat general d'aigües globals
i el que és la representació de l'aigua, no?
De l'aigua, doncs, des dels seus inicis,
que es composa l'arc d'Ozó, no?
Fins a això, fins a l'aigua, ja, no al mar,
sinó l'aigua de consum, no?
L'aigua incurs de les piscines, per dir-ho així, no?
I com es fa?
Doncs, amb moltes ganes de jugar
i que la gent, doncs, vegi en aquest joc,
participi alguna vegada en aquest joc, no?
Ells estan a la butaca, eh?
En aquest cas, no es mullen ni els mullarem.
Però sí que, diguem-ne,
que ho deixarem nosaltres dels gacs que fem al voltant de l'aigua.
I vosaltres us mullereu o no?
Nosaltres mullem bastant.
Sí.
I no només en el sentit literal, sinó també en el metafòric,
vull dir que també, diguem-ne,
que parlem de l'aigua, doncs,
des d'un punt de vista crític, també.
I tot això, amb els gestos, sense cap mena de paraula,
això complica encara més la cosa o ho fa més fàcil?
Bé, en alguns moments la parlem de l'utilitzem,
però és més punts informatius,
hi ha una veu en off que valguin tant també l'espectacle.
Però, bàsicament, sí, bàsicament és en gestos.
No és fàcil.
Vaja, ens han mogut en aquest terreny,
per tant, no ens estan...
Ja el teniu a parlar mai, eh?
Mai més ben dit, eh?
Mai més ben dit.
Tot i així, cada vegada és un repte, eh?
Perquè també, doncs, com a artista, diguem-ne,
no et vols repetir,
vols buscar noves maneres d'espesar-te.
I sempre busques coses que no hagis fet abans.
Tot i així, és inevitable, tens un estil,
tens una manera de fer,
que, a l'altra banda, la gent també ho espera i ho agraeix.
Com ho has rebut fins ara el públic, creus, Joan?
Molt bé, vam estar tot un mes aquí al Tècnol Nacional,
fent-ho per tots els públics.
De vegades, és que va ser un èxit,
i es va omplir més o més d'un dia la sala,
i la gent sortia molt contenta.
Com tots els nostres espectacles,
són espectacles que comencen d'una manera
i acaben d'una altra.
Vull dir que l'actuació que vam fer fa un any i pico
no és la mateixa que veurà la gent de Tarragona.
Està molt més desenvolupada,
més ritme, els gags has terminat.
És el típic dels nostres espectacles,
que els venen una mica amb el públic.
Això no vol dir que el primer dia
no estiguin ja en condicions de ser vistos,
sinó ja ho faríem, no?
Però sí que diguem que es va provint, es va millorant.
Clar, i allò que m'imagino també a la improvisació,
com deies tu, depenent de l'ambient,
depenent del públic,
potser està tot ben planificat,
però amb una certa improvisació, doncs.
Sí, he de tenir en compte una mica l'aigua,
a vegades no surt allò on vols
o, diguem-ne, fa efectes imprevistos
i aleshores has de tenir les armes suficients
com per a aquell moment
improvisar i disimular-ho de manera que la gent
ho vegi del meu més normal
que ho fessin cada dia, no?
Però si a vegades hi ha algun petit detall
que ve produït, doncs per això,
perquè l'aigua a vegades és incontrolable, no?
L'obra es diu Esgac
i ara l'explicaves tu, aquest nom té un significat.
Sí, Societat General d'Aigües Globals.
És a dir, ens han inventat una societat
que algun dia podria ser possible,
gairebé em sembla que no ho és,
que et manipula i et monopolitza
fins al punt que et venen assegurances
de l'aigua de la piscina,
que no et falti mai, no?
O una perceu antàrtic,
que no et falti mai aigua, etcètera.
Doncs molt bé, hem parlat amb Joan Faneca
que serà aquest diumenge
al Teatre Metropol de Tarragona
a les 7 de la tarda
amb aquesta obra Esgac,
amb aquest espectacle de la companyia Bauràs.
No us ho perdeu.
Joan, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé, adeu-siau.