En aquesta part final del matí de Tarragona Ràdio
hem tingut ocasió, jo crec, amb moltes ganes
de saber que a Tarragona es fa música
de primera línia, se fan pel·lícules
també de prou qualitat, molt interessants,
i tenim fotògrafs professionalíssims
que se'n van fins i tot exposar a Sant Petersburg.
Pep Escoda, bon dia.
Bon dia, Núria, com estàs?
Molt bé, molt bé.
Jo a vegades em sorprenc i ric una mica de dir
ja, tornem a entrevistar el Pep Escoda,
però és que ets actiu, ets actiu
i fas coses molt interessants.
Sí que vols que hi faci, jo no ho sé.
Ara els russos m'agriven cap a Rússia, tu.
Cap a Rússia, al Centre d'Art Contemporani de Sant Petersburg.
Allà vas a fer exposició
i també em sembla una masterclass, no?
Sí, sí, és una exposició col·lectiva
de fotògrafs espanyols i italians
i es diu Passion and Melody Mediterrània.
És a dir, som gent més aviat tocant la Mediterrània, no?
I hem agafat alguns de Barcelona
i diguéssim de la Catalunya Sud,
que saps que sempre dic jo, estic jo sol, no?
I, bueno, estic molt content perquè
sense conèixer, bueno,
deu que em coneixien,
et truquin a la comissària del Centre d'Art Contemporani
de Sant Petersú
per exposar, però imagina com estic.
Demà al dematí o a les 8 del dematí marxo.
Que t'havia passat mai?
Tu has exposat en altres llocs?
Jo crec que als Estats Units ja has exposat, no?
Diria que sí.
Sí, sí, sí, vaig posar a Nova York
per fer a temps ja, per fer a temps.
I Rússia mai?
No, no, Rússia mai.
Vais posar a cauna a Lituània
ja fa 3 anys, em sembla, 4.
No sé, des que el temps m'ha passat molt volent.
I ara, doncs, és la primera vegada
que es posa a Sant Petersburg.
És una exposició bastant important.
L'any passat pensa que l'acabem de fer
a la tinta 33.000 visitants.
Aquesta s'hi inaugura el dia 9,
tenim la inauguració,
i és fins al 30 de setembre.
I, com he dit abans,
si me'n recordo, el diumenge, dia 11,
a la 1 del mesdia,
feia la Masterclass,
que la baso sobre la meva experiència
com a Tarragoni,
i, a més a més, parlo de Tarragona.
Ara en parlarem de la Masterclass,
que també té tema, com diem aquí.
Pepa, com va anar la cosa?
Perquè, clar, tu ni menys t'esperaves
que a Sant Petersburg
poguessin haver sentit a parlar de tu, suposo.
Home, a veure,
Reps una Miu,
amb un nom rústric,
ja em coneix i ho dic clarament
i molt sincerament.
De Marina, Predoslava,
no sé, no en tinc record,
però el condom no sé ni pronunciar, no?
I, bueno, ja és una e-mail d'aquests
que t'envien, saps?
Aquests que també en un munt,
com ara...
De contactes.
I va sorprendre,
sí, me'l vaig llegir,
bueno, amb el poc que sé d'anglès,
i dic,
aquesta gent m'estan cridant per exposar.
Efectivament,
m'havia posat en contacte amb ells,
vam estar en temps de conversa,
a través de la meva web
me'l vam fer una selecció,
i, bueno,
vam estar parlant de la selecció
perquè m'han seleccionat un total,
si no m'equivoco,
de 32 obres.
Amb diferents categories, no?
Sí, sí,
amb arquitectura,
retrat i style,
bueno,
el que es diu Estalqui és Budagó,
és Budagó.
I, bueno,
imagina't una sorpresa,
llavors,
m'he estat xerrant,
em van proposar,
hem seleccionat a 10 futures
per fer una masterclass,
futures diferenciats uns dels altres,
entre italians i espanyols.
Perquè la gràcia era
que fosiu tots mediterranis,
d'això va l'exposició, no?
Sí, perquè es diu Passió en Melody Metterranian,
sí, sí.
I, bueno,
i m'han agafat,
ja t'ho dic,
m'han agafat retrats de gent de Tarraona,
que estic molt content,
perquè ja saps que tinc gent famosa i tal,
i, bueno,
famosos de Tarraona també per mi, no?
I m'ha fet molta gràcia
perquè justament me van agafar
retrats que,
amb l'apartat de retrat,
que estic molt content, no?
Perquè són amics meus
i per mi ha sigut un plaer fotografiar-los, no?
Clar.
Estic molt content.
Parlem, parlem, doncs,
d'aquestes obres,
em sembla que una trentena, pot ser?
Sí,
32 obres en total,
entre arquitectura,
retrat i Buda Hugo.
Que ells han triat,
ells han entrat a la teva web
i han triat aquest, aquest i l'altre.
Sí, sí,
em van donar una opció de canviar alguna cosa,
però, sincerament,
m'ha va semblar bé, saps?
La tria que van fer.
La tria que van fer.
Ja a vegades,
un mateix,
el seu objectiu costa molt, saps?
I dic,
mira,
m'ha semblat perfecte
i del material que hi ha,
hi ha molta cosa de Tarragona, no?
I diria-t'ho.
No,
t'anava a dir,
no,
volia entrar al detall, no?
Amb el tema dels retrats,
per exemple,
que abans parlaves d'això,
que havien triat retrats de gent coneguda,
gent popular,
a Tarragona.
Aquí trobarem, per exemple,
i què creus que tenen d'especial,
aquests retrats,
com per què els hagin triat?
Bueno,
que tenen d'especial...
Suposo que no han buscat l'essència mediterrània,
també,
els retrats.
Que m'entrego de cor i ànima,
sincerament.
I també retratar una mica
es fa difícil,
no ho sé,
per dir-te alguns noms,
estic parlant del Josep Maria Rosselló,
del Jordi Berió,
de l'Oriol Grau,
que és un retrat molt poc,
molt poc conegut,
i és molt maco,
la Mareu Anguera,
i el senyor Boada,
el senyor Boada del bar Boada,
que em sembla que han passat
tots els tres reunions per allà
i menjant-nos al Bocata,
no?
Però han nomenat alguns.
I, bueno,
d'especial que tenen,
doncs, bueno,
el que dono jo,
tenen alguna cosa de surrealistes,
no?
El del senyor Boada mateix està...
Ja sé que és difícil explicar
un retrat per la ràdio,
està amb dos talls de llimó
en els ulls, no?
I, per cert,
que és un dels preferits.
Aquest va tenir un programa
amb l'envio
i me'l van tornar a demanar,
que és que el del senyor Boada
és un dels preferits
per al Centre del Contemporani.
Ah, sí?
Tu han dit ells?
Perdona?
Tu han dit ells?
Sí, sí, sí, sí,
perquè vaig tenir un programa,
l'enviau amb FTP,
i saps que es va quedar
una foto penjada,
i rebo una mela,
escolta,
que no m'has enviat
el meu retrat preferit,
i dic quin és el preferit?
Clar,
em pensava que els havia enviat tots,
no?
I justament era aquest
el del senyor Boada.
Sí, sí.
En poder veure una mostra,
nosaltres ho estem fent també,
dels retrats,
bé, de l'obra,
de fet,
del Pep Escoda,
la seva pàgina web
és a pepescoda.com.
Sí, sí, exacte,
www.pepescoda.com.
Alguns retratats
dels que estic parlant
estan penjats a la web, sí.
Són curiosos, eh?
Després et preguntaré
què t'agrada més,
però passem a l'altra,
a l'altra categoria,
diguéssim,
en què també t'han seleccionat
diverses obres,
que és la fotografia arquitectònica,
de la qual jo diria
que tu ets gairebé
un especialista
perquè has publicat,
no?,
molta de la teva obra
o dels encàrrecs que et fan.
Sí, sí.
Són per,
ho hem comentat vist una vegada,
per aquests llibres de Tàxi
en aquesta editorial
que es dedica a publicar,
doncs això,
llibres de fotografia arquitectònica
moltes vegades.
Sí, sí,
bé,
d'arquitectura,
si no m'equivoco,
són d'obres,
moltes són del Wingen,
perquè saps què passa?
Allò m'han cridat bastant
per treballar.
i llavors tinc fotos del Wingen
i, si no m'aquí,
el Wingen m'han agafat sis.
Llavors,
d'aquesta rona
n'hi ha dos d'una budella
del Priorat
i llavors n'hi ha dos
de la Carpa del Camp de Mar,
que, pel que es veu jo,
no les tinc a la web,
però les coneixiem
perquè jo la Carpa del Camp de Mar
fa tres anys,
que m'he semblat
i això no ho vaig fer ni públic,
penso-ho.
Potser sí que m'has preguntat tu
una vegada per ràdio
i t'ho he dit.
És a dir,
l'editorial Carpa Design
de Nova York
va fer un llibre
que és d'Espectacular
Times in the Wall.
Allà abans vaig fer
un reportatge
de 20 fotos
i ho van publicar
en aquest llibre,
que et dic,
que és un editorial
de Nova York.
I, bé,
ells ho han deigut veure
en aquest llibre,
suposo,
perquè jo no la tinc posada
a la web.
Jo m'imagino
que aquests convidaris
fan un seguiment
de les teves publicacions
i tal, no?
I, doncs,
han escollit també
tres fotos
de la Carpa
del Camp de Mar.
Perquè,
tornant a allò
que et preguntava abans,
com t'han conegut ells
a través de la web?
Bueno,
m'imagino
que a través de la web...
Home,
pensa que també
en una vall
porto,
entret,
individuals i col·lectius,
com uns 150 llibres
publicats
per a editorials bones.
La majoria,
ho saps tu,
són 80 persones,
són alemanes,
taxen,
teniu,
és d'ab,
d'americanes
també hi ha publicat
per algunes.
On he publicat menys
són veritials d'Espanya.
És a dir,
m'acrida més
d'altres postres,
no?
I m'imagino
que és per això.
A veure,
els llibres,
corren el llibre
de Taxen mateix,
doncs,
crec que sóc l'únic
de l'estat espanyol
que ha fet
tres llibres exclusius
per a Taxen.
És a dir,
a vegades fas llibres
que són col·lectius,
no?
Que tens 10,
15 projectes,
3,
però per a Taxen,
que jo sàpiga
actualment en aquests moments,
no sé que sóc l'únic
futur de l'estat espanyol
que ha publicat
tres llibres íntegres
per a Taxen.
Llavors,
bueno,
els comissaris ja saps tu
que la seva feina
és aquesta,
no?
És buscar,
indagar sobre tu,
i t'ha sorprès
inclús que quan te miro
una mel
és com si t'haguessin
el teu currículum,
no?
Perquè tampoc
el tinc penjat
en cap banda.
Ja.
M'entens?
I, bueno,
i llavors a través de contacte
vas fent canvis,
però ja t'ho dic,
del que em va,
del que em va,
escollir ella,
no sé si vaig fer un canvi
només,
un canvi amb el que és
alimentació,
que també és una part
que presento,
sí.
Sí,
alimentació,
el que tu en dius,
bueno,
el que podem enterar
com a bodegó,
seria això?
Sí, sí,
que ells em diuen,
amb l'argot em diem style,
però bueno,
és bodegó,
sí, sí.
I, clar,
com s'entén avui en dia?
Què vol dir bodegó?
Jo entenc el bodegó
com abans,
no?,
els quadres,
aquells en què es veien
una gerra d'aigua
i una peça de fruita.
I si en parlem,
Núria,
de la masterclass,
justament la començo per aquí.
És una masterclass
que està estudiat
més o menys que serà nova
i començo per aquí,
perquè,
com tu bé saps,
jo vinc de la pintura,
és a dir,
bueno,
vaig ser pascó
i paral·lelament a la pesca
doncs vaig estudiar
a l'escola d'ara
i sóc vint tu.
I justament el masterclass
feia referència d'això,
no?,
és a dir,
dels fotògrafs d'abans,
no?,
i inclús començo
la masterclass
amb un dibuix
de la cova d'Altamira,
no?,
en què passo als romans
que ja fèiem bodegons
aquesta gent amb molts anys
i tal.
I ho fas una miqueta
amb això, no?
A veure,
això la masterclass
i el bodegó
que feia ara
justament està fet
per terroi de turisme,
és una feina
que vaig fer,
deu fer 6 o 7 mesos,
que era de producte
i menjar
del col·lectiu
restaurants de Renascència,
no?
Sí.
I, bueno,
és una foto,
l'has de veure,
és molt contemporània
i utilitzar
molt la transparència,
molt, molt,
molt de foto
per baix, no?
Imagina't una galera,
per exemple,
amb llum per baix,
no?,
que és transparent
i li veus l'interior,
no?
Molt xulo.
I, pues,
això és el bodegó
que fa ara actualment
contemporània
i això,
a veure,
la meva font d'inspiració
també ha estat
en pintors, no?,
Picasso,
Miró,
Gessant,
Furbaran,
inclús,
et dic,
de l'època romana,
tothom,
quasi tots els pintors
sempre feien
algun bodegó
de menjar, no?
Pep,
i és que,
de fet,
és el que dius tu,
la teva fase,
doncs,
pictòrica,
t'haurà servit,
suposo,
pel tractament del color
i d'altres coses
i em sembla
que el tema
de la llum,
ja sé que és una obvi,
no?,
sent fotògrafs,
però crec que tu també
el portes molt endins
amb la teva experiència vital
i això també ho explicaràs
a la Masterclass.
Sí, home, Núria,
per mi la llum
és una cosa
d'investigació diària,
no?,
és a dir,
encara no l'he descobert,
t'ho dic sincerament,
no l'he descobert del tot.
No,
et comentava
allò de la llum,
perquè també destacaràs
a la conferència
que m'ha semblat entranyable,
doncs,
que quan eres molt,
molt jovenet
vas a,
anaves a pescar,
feies de pescador
al serrallo
i feies de pescador
de...
De la llum.
De la llum,
aquells que van a buscar
em sembla que són sardines,
no?
Sardines,
i tot barats
i, bueno,
i el cacau,
no?
I el cacau
és a les xarxes.
Qualsevol peix
que s'aproximi
a la llum.
Jo sempre dic
que la meva universitat
és el Mediterrani
i vaig tindre per sort.
Per sort,
en aquell moment,
potser,
mira,
no ho acabaves d'entendre,
però li he agraït
finalment al meu pare
que als 16 anys
m'agafés per l'orella
i es va comprar una barca
i va anar a la llum,
doncs,
imagina't,
dels 16,
als 24,
a 25 anys,
no ho recordo massa bé,
no?
I,
paral·lelament aquí
és quan a les tardes,
perquè treballava de nit,
quan a les tardes
doncs,
me vaig matricular
a l'escola d'Avi Desend
d'aquí a la Diputació
de Tarragona
i vaig fer pintura
amb el mestre Icar,
que per mi,
doncs,
és un gran referent,
no?
És un gran referent
i,
com deus-tu abans,
doncs,
a mi m'ha servit molt
per la fotografia,
però molt,
l'haver pintat
m'ha servit molt.
Sempre,
quan començo,
l'explico.
És a dir,
jo sempre dic una cosa
molt clara.
Primerament començo
Pep Escoda
de Tarragona,
explico on t'està,
vaig i em vaig
i els dic
on t'estàs situat,
perquè molta gent
no ho coneix,
i llavors sempre ho explico,
que soc pescador
i com he arribat
a fotòria,
vital,
perquè com a fotòria
sóc de formació
autodidacta.
A la Masterclass,
el que et deia,
sempre se fa molt referent
a Tarragona,
a la cuina de Tarragona
i al que és el Mediterrani,
i a l'ascència mediterrània.
I sempre estic fent
referència a això.
I s'acaba
amb un audiovisual
sobre el menjar aquest
que hem acabat
fa una setmana
que és molt maco,
és preciós.
Jo crec que impactarà.
Jo crec que sí,
i a més,
aquest estiu ha sigut,
no sé si t'has fixat,
nosaltres tot l'estiu
que en parlem,
que hem tingut molta afluència
de turistes russos
aquí a Tarragona.
Sí, sí,
se'n veu uns quants,
Déu-n'hi-do.
Només falta que vagis tu
cap allà,
Tarragona està de moda a Rússia.
Doncs mirant d'anar
els tarragonins
cap a Rússia, tu.
Veus que...
Pep Escoda,
escolta,
molt bé,
parlàvem abans
amb el Ricard Laod,
amb el company,
de dir,
bé,
el Pep ara l'entrevistem
per això,
per l'exposició
que fa a Sant Petersburg,
però que hem d'enredar,
eh,
la setmana de Santa Tecla,
la setmana vinent,
o l'altra,
perquè estàs preparant
ja la festa als ulls,
no?
Sí,
si ho tinc ja,
mira,
ja està a laboratori,
està tot a punt,
els fotògrafs de Palermo,
és a dir,
que arribo i m'enganxo
amb la Santa Tecla,
els fotògrafs de Palermo
arriben el dia 15,
si no m'equivoco,
a veure,
el dia 16 a les 9 del vespre
a Palau de Congressos,
i el dia 18
ens ve el nou fotògraf
que és Gabriel Tizón,
un fotògraf espectacular
de la Corunya.
D'on és?
De la Corunya.
De la Corunya,
sí,
que és un noi
que treballa molt
pel país
i per revistes estrangeres
i crec que ens farà
un gran treball
com els que ens han fet
tots fins ara,
no?
Pensa que anem
per la setena edició,
mira,
això va començar
com a real,
i sí,
bueno,
dintre de pocs dies
ens veurem,
recent arribat de Rússia
cap a la Rambla
que muntava allí a l'estat,
m'imagino.
Doncs vinga,
escolta,
doncs mira,
ja te faig un repte
que t'aprenguis
alguna paraula en rus
i quan vinguis
la senyora
vinent o l'altra
m'ho dius.
Me n'ha ensenyat alguna
però me la costa molt,
me les estic apuntant
amb una llibreta,
però jo se'm diré alguna,
segur.
Tu triem en una
de ben xula
per la ràdio,
d'acord,
d'acord.
Pep Escó,
de felicitats
per la feina reconeguda
a Sant Val,
Pep Escó
de presentar obra
a Sant Petersburg
i que vagi molt bé el viatge,
ens veiem a la trobada,
a la tornada.
Moltes gràcies, Núria.
Un abraçant.
Adéu, adéu.