A les 10 del matí, 12 minuts.
Aquí estem en directe en aquest matí de dilluns
a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
repassant durant els propers minuts
l'actualitat política, una actualitat
molt intensa en els darrers dies
amb la reforma constitucional com a tema estrella
al Congrés dels Diputats.
Divendres es donava el vistiplau definitiu
ara aquesta reforma passarà pel Senat
aquesta mateixa setmana, dimecres.
En aquesta recta final de la legislatura
aquests dies també volem conversar
volem entrevistar els principals diputats
per la circunscripció de Tarragona.
Dilluns passat entrevistàvem en aquests estudis
el diputat del Partit Popular,
Francesc Enric Comà,
que deixa l'activitat política al Congrés
i avui ens acompanya el diputat
per Tarragona del Partit dels Socialistes
i a més a més coordinador de diputats i senadors
del PSC a Madrid, el senyor Francesc en Vallès.
Senyor Vallès, molt bon dia.
Molt bon dia.
En un matí de dilluns es pres una intensíssima setmana política,
la passada, amb la reforma constitucional
que es va donar el vistiplau definitiu el passat divendres.
Està plenament convençut realment,
els socialistes estan plenament convençuts
del que es va aprovar divendres passat?
Home, un cop aprovat, sí, diguem-ne.
I el que passa és que molt probablement ningú s'esperava,
no es faig si no dic cap cosa que ningú no sàpiga,
que ningú s'esperava una reforma d'aquestes característiques.
Per tant, va ser el president del govern,
la seva compareixença al Congrés dels Diputats,
qui va anunciar la seva voluntat de reforma de la Constitució.
i, per tant, aquí del que es tractava és de conèixer els arguments,
els motius i les causes.
Inicialment, ja li diré, entusiasme no massa,
perquè és posar-se en un terreny molt complicat,
però és evident que un cop el president del govern decideix
que s'ha de dur a terme una reforma d'aquestes característiques,
jo vull creure que ell, quan ho planteja,
ho fa creient que és necessària aquesta reforma
i ho fa creient que els efectes que preveu que produirà
efectivament es produiran.
I, per tant, amb aquesta voluntat hem treballat
i, en definitiva, del que es tracta és de posar a la Constitució
un principi que es diu d'estabilitat pressupostària,
que, en fi, que estan totes les economies domèstiques
i de qualsevol empresa d'aquest país,
que és que ningú pot gastar més del que ingressa.
i si ho fa, ho pot fer durant un cert temps,
però no per sempre, perquè al final els deutes són insuportables
i no et permet viure, en fi, t'acaben ofegant.
I del que es tracta és que el nostre país gaudeixi
de la màxima solvència des del punt de vista econòmic,
de la confiança envers els mercats financers,
que són, en definitiva, qui han de comprar el nostre deute,
és a dir, el que ens han de deixar diners
per poder fer polítiques al dia a dia,
i tots aquells signes i missatges que serveixin
per garantir confiança en el nostre sistema
i majors quotes de garantia
en el nostre sistema econòmic i financer,
doncs és bo.
Per tant, amb aquests condicionants,
amb aquests mecanismes i amb aquesta voluntat,
efectivament, hi hem acabat donant suport.
I creu que les maneres podran haver estat millors
en el sentit de, potser, el fet que s'hagi fet tan ràpid
en els últims dies d'agost,
amb el país pràcticament de vacances,
sense un consens més ampli,
sí que és veritat que hi ha hagut el gran consens
entre les dues grans forces polítiques espanyoles,
creu que es podia haver fet millor d'una altra manera?
Tot això més, perdoni, al final de la legislatura,
quan sembla, en fi, que estem abocats ja a les eleccions
el 20 de novembre?
Sí, el moment segurament no és el més adequat a la vida,
doncs quan vols prendre decisions
intentes fer-les quan creus que són millors,
el moment més oportú.
Ara, a vegades, les qüestions urgents
s'han de solucionar de forma urgent, també.
No és que pugui situar-les en el calendari.
Per tant, si efectivament estem en una situació d'urgència
o d'emergència nacional o mundial,
avui, precisament, la directora del Fons Monetari Internacional
advertia del risc d'una recessió econòmica a tot el món.
Per tant, això no és que algú tingui una ocorrència,
sinó que, efectivament, l'economia mundial està tocada
i aquells països que estan en una situació més dèbil
han de prendre decisions.
El procediment, home, el procediment des del punt de vista
de respecte al que estableix la Constitució,
és impecable, no?
Per tant, s'ha fet com s'havia de fer
i l'urgència, la tramitació,
el que implica és precisament això, no?
Que, fixi's, el 30 d'agost,
350 diputats de tota Espanya
estaven reunits al Congrés dels Diputats
quan no estava previst
i amb gairebé 48 hores
s'acaba procedent amb una reforma constitucional, no?
Per tant, és a dir,
aquí del que es tracta és que els efectes
que pugui provocar o produir en el nostre sistema,
la confiança en el nostre sistema,
aquesta reforma constitucional,
els produeixi com abans millor.
Per tant, l'urgència és per això, no?
I també m'agradaria una altra cosa,
perquè, efectivament, aquests dies s'ha comentat molt
sobre la possibilitat
que, efectivament, s'hagi trencat
un consens constitucional, no?
El consens de 1978.
A mi m'agradaria dir una cosa sobre això, no?
Jo crec que hi ha una diferència
que els seus oients
haurien d'intentar poder conèixer,
sembla que ja bastant també
de professor de Dret Constitucional,
amb el qual m'he dedicat molts anys.
Hi ha una gran diferència
entre el que se'n diu la iniciativa legislativa,
en aquest cas, la iniciativa de reforma constitucional.
Com tota la vida,
sempre hi ha algú que té la idea, no?
Que té la iniciativa de fer alguna cosa,
el que sigui, una idea, un projecte,
una reforma, una llei, en aquest cas,
i aquest que té la iniciativa legislativa
de reforma constitucional,
pot ser o el president del govern,
o un diputat, o un grup parlamentari,
i la iniciativa, com li deia,
sempre la té algú.
Ara, és en el tràmit del procediment
de reforma, és a dir,
un cop ja s'ha pres la cambra,
el Congrés dels Diputats,
ha manifestat la seva voluntat
de procedir a aquesta reforma,
és en el procediment legislatiu,
en el procediment del Congrés dels Diputats,
de reforma constitucional,
on s'ha de forjar el consens,
on s'han de buscar complicitats
d'altres grups que s'hi acabin sumant.
Per tant, aquells que diuen
que han estat exclosos
del consens constitucional,
home, jo crec que no hi ha estat.
La iniciativa l'ha de tenir algú sempre,
algú té la idea sempre,
algú té la necessitat, la voluntat.
En aquest cas, ha estat el president del govern
i ha seguit pels dos principals partits d'Espanya.
I després, en el tràmit parlamentari,
és quan s'hi han de sumar.
I a mi m'agradaria posar damunt de la taula
l'esforç que es va fer fins a última hora,
tothom ho va poder veure per televisió,
fins a l'últim segon, m'atreviria a dir,
per tal que altres partits,
i principalment Convergència i Unió,
que efectivament havia estat
en el pacte constitucional de l'any 78,
es pogués sumar en aquest consens.
De fet, hi havia unes transaccionals,
unes esmenes pactades entre els diferents grups
per tal que s'hi pogués sumar.
Al final, per una qüestió del propi Llama Zaris,
però suposo que tampoc Convergència va treballar-ho excessivament
si van acabar sumant.
Jo espero que d'avui a dimecres,
en fi, hi hagi la possibilitat
que en la votació final del Senat
aquest grup i algun altre s'hi pugui acabar sumant,
perquè crec que aquest tipus de reformes,
efectivament, més enllà de qui tingui la iniciativa,
és bo que tinguin un bon consens i un bon suport al darrere.
Quantes més forces polítiques hi donin suport, millor.
Per tant, treballarem, i el PSC treballarà,
com va fer en el Congrés,
perquè altres forces s'hi puguin sumar,
i especialment Convergència.
Jo crec, vostè parlava abans dels moments,
estic convençut que si aquesta reforma s'hagués fet fa un any,
segurament fa un any ningú hi havia pensat
i tampoc hi havia la necessitat de fer-ho,
però estic convençut que Convergència hagués donat suport.
I crec que ara Convergència ha actuat més
amb una lògica preelectoral d'aquestes eleccions generals
que no pas amb un veritable sentit d'estat,
sabent exactament què és el que s'ha de fer.
Aquí, què del que es tracta?
és que la Unió Europea, Europa,
ens està dient que fem uns deures.
I això implica una certa cessió de sobirania
de l'estat espanyol respecte a Europa
i després també de les diferents comunitats autònomes
respecte a l'estat espanyol,
però sempre i quan la resta de països de la Unió Europea
facin exactament el mateix.
Oi que sembla que tothom coincideix
en que no n'hi ha prou amb una Unió monetària,
sinó que volem una Unió Europea
des del punt de vista polític en termes federals
i una Unió de caràcter financer també,
i fiscal, en la mesura que sigui possible.
Doncs bé, aquest jo crec que és el primer pas
per la construcció de la Unió Europea
des del punt de vista financer.
Hem començat per nosaltres
i esperem que altres països també facin el mateix.
La reforma constitucional arriba ja en els últims dies,
pràcticament de la legislatura,
perquè d'aquí 3 dilluns, el 26 de setembre,
es dissoldran les cambres
per obrir la convocatòria electoral
de cara al 20 de novembre.
Ha estat una legislatura especialment de dificultats
pel context de crisi econòmica.
En la seva condició de diputat per Tarragona,
de diputat socialista català al Congrés,
quin balanç fa en els dos grans àmbits,
el de l'economia, el combatre a la crisi,
i d'altra banda, i també, clar,
molt relacionat amb l'economia, amb els pressupostos,
en el capítol d'infraestructures,
del que s'ha pogut fer
o del que no s'ha pogut fer
al llarg d'aquests quatre anys?
Quin balanç en fa?
Mira, jo crec que,
òbviament, estem en un final de cicle.
Per tant, quan el president del govern, Zapatero,
decideix que no es torna a presentar a la reelecció,
sobra una nova etapa.
I del que es tracta és de valorar
els gairebé vuit anys
de govern socialista
en el conjunt de l'Estat.
I crec que, efectivament,
es pot dividir en dues legislatures.
Gairebé, en els temps, permeten parlar...
Sense crisi hi ha un crisi.
Sí, sí, és exactament així.
Una primera legislatura
amb una majoria molt còmode
del Partit Socialista,
amb un Partit Socialista
que supera els 11 milions de vots
a l'Estat espanyol,
una arribada del president del govern molt forta
i, bé, una posada del dia
en tots els àmbits,
des del punt de vista
de l'impuls dels drets
i llibertats individuals.
Una aposta molt clara, també,
per la dinamització de la nostra economia,
per un canvi de model productiu
del nostre país,
una aposta per la formació,
una aposta per la internalització
de les nostres economies,
per la investigació,
i a partir d'aquí,
doncs, recordem les inversions
que hi ha hagut
en diferents parts tecnològics,
la recerca fonamental,
les beques universitàries,
escolars,
la llei per la dependència,
en fi.
I una segona part de la legislatura,
si em permet, també,
la primera legislatura
hi va haver moltes altres coses,
eh?
Això, clar,
vam arribar...
Podríem fuc llibre, segurament.
Amb el retorn...
No, el que volia dir-li
és que és un president del govern
que arriba molt fora de la Moncloa
i es veu amb la capacitat,
diguem-ne,
de prendre decisions dures,
no?
Fins al punt
que la primera va ser
el retorn de les tropes d'Irak
i l'aturada
del traspassament de l'Ebre,
no?
I això són decisions
que, efectivament,
també afecten a casa nostra.
I molt marcada, també,
en l'àmbit de les infraestructures.
Quan vam arribar al govern,
després de vuit anys
de govern del Partit Popular,
jo recordo com estàvem
en aquest país,
que hi hagués els clams
de les cambres de comerç,
de Foment,
cambres de comerç de Tarragona,
però també de Barcelona,
de Foment,
de totes les entitats
econòmiques i socials
d'aquest país,
de posar en evidència
de la pèrdua
de competitivitat
de Catalunya
en relació
a altres comunitats autònomes,
especialment València
i Madrid, no?
Inversions faraòniques
com la T4 de Barajas
o altres actuacions
en el front mediterrani,
com la línia d'alta velocitat
en estructura radial d'Espanya
entre València
i Madrid, no?
Per tant,
estàvem en una situació
de màxima dificultat,
de pèrdua de competitivitat
de les nostres empreses,
del nostre país,
i això afecta el turisme,
la indústria,
el comerç,
absolutament en tot.
I jo crec que en aquell moment
es posen les bases
perquè efectivament
hi hagi un major volum
d'inversió a casa nostra.
Ara, efectivament,
a partir de la segona legislatura,
a partir del 2008,
tot això es torça,
però es torça
fruit de l'impacte
de la major crisi econòmica mundial
que ha patit
el planeta Terra
en els últims 80 anys.
I això, efectivament,
afecta la presa
de decisions polítiques
en molts àmbits.
I afecta també
l'Estat espanyol
i afecta també
la Generalitat de Catalunya.
I aquí del que es tracta
és, amb un impacte brutal
i una crisi duríssima
que afecta l'ocupació,
es tracta de prendre mesures,
les màximes possibles,
per tal de parar el cop,
que és tremendo,
sense precedents,
perquè tota aquella gent
que amb molt poc temps
s'han quedat sense feina
puguin continuar
percebent algun tipus
de prestació
i per injectar
mesures, recursos
i opcions
a les empreses d'aquest país
de forma que puguin
tornar a generar ocupació.
Jo crec que tot això
ha anat donant resultat,
que les xifres macroeconòmiques
comencen a anar
en la bona direcció,
que efectivament
continuament tenim
un gran drama
que és l'atur
i fins que no comencem
a solucionar-lo
en fi,
no podem dir
que sortim d'això,
per tant no es pot
baixar a la guàrdia
i encara venen
temps bastant complicats
i del que es tracta
és precisament
d'assegurar
que hi hagi un govern
que en la sortida
de la crisi
que no deixi
els més febles
de costat.
és a dir,
que no,
com moltes vegades
havia passat,
aquells més vulnerables
de la nostra societat,
aquells que pitjor s'ho passen,
siguin els que
hagin de fer
tots els esforços
perquè ens en puguem sortir.
I en el tema
de les infraestructures
i pel que afecta més
el nostre territori,
senyor Vallès,
i després, per exemple,
de l'anunci
que es feia l'any passat
d'aturar obres
d'infraestructures
a tot l'estat espanyol,
recordem el ministre
de Foment,
José Blanco,
algunes que en tenim
de prioritàries
a les comarques de Tarragona,
les podem deixar
per congelades
durant força temps?
Estic parlant de l'A27
o de les obres
del corredor ferroviari
del Mediterrani?
La nostra demarcació
és,
Tarragona
és una demarcació
efectivament estratègica
des del punt de vista
de les infraestructures.
Tenim corredors
que ens connecten
a Espanya
amb Europa,
tenim el port de Tarragona
que és fonamental
i en tenim algun altre
que l'haurem de construir
que és la connexió
amb l'Atlàntic
des de Tarragona.
Per tant,
estratègicament
estem molt ben situats
i per tant
és un espai
que permet
o que justifica,
si puc utilitzar
aquesta expressió,
la màxima inversió
en infraestructures
perquè té un potencial terrible.
ara és evident
que un sotrac
d'aquestes característiques
implica un cert
replegament
en la inversió.
Aquelles que són
prioritàries,
no,
òbviament,
i el corredor mediterrani
no només és prioritari
per Tarragona,
sinó que ho és
per Catalunya,
per tot l'estat espanyol
i també per Europa.
De fet,
estem en el moment
en què Espanya
fa tots els elements,
totes les accions possibles
per tal
que el corredor mediterrani
acabi sent
o incorporada
en la xarxa
transeuropea
del transport
com a infraestructura
prioritària.
I per tant,
li puc garantir
que les obres
en aquest corredor
continuen
i continuen
en el ritme
més o menys previst.
Òbviament,
hi ha hagut un cert
atlentiment.
I també
en la Tarragona
Montblanc,
en fi,
permeto
recomanar
a qualsevol ciutadà
que tingui l'oportunitat
que es desplaci
del nostre territori
que vegi
com les obres
s'estan fent.
Hi ha un primer tram
Tarragona-Murell.
És impressionant
si algú agafa
el peatge aquest
de la sortida
de l'autopista
de Tarragona,
que a més a més
és gratuït,
si es va en direcció
a Reus
o cap al Vendrell,
es pot veure
com s'està construint
aquest gran túnel
i també l'alçada,
perdó,
aquest gran...
Viaducte.
Viaducte
i un altre
que està arribant
també l'alçada del Murell.
Per tant,
les obres van...
Efectivament,
en el seu moment
es va haver de rescindir
una part d'aquest contracte
que és l'últim tram
d'aquesta carretera
que el compromís
continuava a ser el mateix,
que al final d'aquest any
el projecte nou
estigués enllestis,
sortís molt més barat
perquè s'havia disparat
completament de pressupost
i es pogués acabar.
Per tant...
Vostè creu que es podrà licitar
aquest tram?
Home,
ara...
I a més a un final
de legislatura,
eleccions...
La legislatura acabava
al mes de març,
i per tant
nosaltres contemplàvem
que aquest any
hi hagués pressupostos generals
de l'Estat.
Ara,
el dia 26,
com vostè recordava abans,
es dissoldran les Corts
i per tant
estem en un govern provisional.
Ara,
efectivament el que hi haurà
és una pròrroga pressupostària
i per tant
hi ha d'haver recursos.
Els serveis tècnics
dels ministeris
continuen funcionant.
Ara,
no sé si el govern
està en la situació
de poder licitar
des del punt de vista jurídic
o administratiu.
Això se m'escapa.
Jo crec que sí,
però en qualsevol cas
els ritmes iran els previstos
i per tant això
a mig i a llarg termini,
governi qui governi
l'Estat espanyol
després de les prògimes eleccions.
Vostè creu que,
per exemple,
es podran afrontar
infraestructures
com les que planteja
Tarragona
i els seus voltants
sobre el mapa ferroviari
amb les connexions
a l'alta velocitat
amb Tarragona,
ciutat, centre,
tot el tema
de la façana marítima,
mantenint també
l'estació al sud
de l'aeroport?
Jo crec que aquesta
és una gran pregunta
perquè efectivament
l'impacte de la crisi econòmica
el que implica
és que tots fem un esforç
de racionalització
dels recursos públics.
I de replantejament
general de les coses?
De replantejament
de la manera de fer-les
i, per tant,
que es faci allò
que és més racional
i més sostenible.
És a dir,
fins ara,
escolti,
aquí es construeix
l'Estat espanyol
és un dels,
el primer o el segon
país en tot el món
amb número de quilòmetres
d'alta velocitat.
Això està molt bé
des del punt de vista
de la connexió,
de la cohesió social
i territorial,
d'anomenització econòmica,
però al final,
segons com pot ser insostenible?
No tothom pot tenir
una parada d'ave
a les portes de casa seva.
Segurament,
té molt més sentit
que hi hagi
unes línies de rodalies
que funcionin bé,
que la gent hi pugui confiar
amb unes bones freqüències.
Jo crec que això és fonamental.
És l'entremat.
Nosaltres treballarem,
i també en el nostre
programa electoral
així apareixerà,
en seguir construint
una Espanya en xarxa
des del punt de vista
de les infraestructures.
El corredor mediterrani
és estratègic en aquest sentit.
Abans l'hi deia,
el Partit Popular
havia aportat molt clarament
per la construcció
d'una Espanya radial.
És a dir,
des de qualsevol punt
de l'estat espanyol
de la malínsula ibèrica,
vostè podia arribar a Madrid
entre dues i tres hores.
I això és el que van construir.
D'acord.
El que passa
és que hi ha altres pols estratègics
que són importantíssims
i a Catalunya
aquest ens interessa moltíssim.
Per tant,
això és prioritari?
Sí, es farà.
Sí, segur.
Ara, hi ha altres coses.
Aquí tothom pensava
que s'havien de fer
tots els soterraments,
per exemple.
Els soterraments
no són molt importants,
però són molt més cars.
Són molt més cars.
Per exemple,
el soterrament
de la façana marítima,
vostè creu que realment
és viable i factible
plantejar-ho ara?
Mira,
el que és important
de la façana marítima
és primer tenir
una estació de rodalies
amb condicions,
perquè és efectivament
la que hi havia fins ara
i era insostenible.
I aquí, com sap,
fa aproximadament un any
vam fer una acció política
entre l'alcalde de Tarragona
i jo mateix,
a Medif,
per tal que aquesta estació
pogués,
en l'interi de temps,
fins que no tinguem la nova,
pogués tenir una estació
amb condicions.
Hi ha molta gent
que es desplaça diàriament
a Barcelona a treballar,
que van i venen.
Hi ha molts turistes
que arriben a la ciutat
de Tarragona via tren
i que, per tant,
veuen la ciutat,
el primer que veuen
és l'estació.
Per tant,
necessitem una estació
posada al dia,
necessitem una estació
que des del punt de vista
de la mobilitat
dels ciutadans,
no només de l'accés,
sinó també
persones amb mobilitat reduïda
que s'hi puguin desplaçar,
de l'accessibilitat,
que pugui ser
una bona estació
i necessitem també
que les freqüències de tren
siguin ajustades
a les necessitats
dels ciutadans
i dels treballadors,
és a dir,
garantir la mobilitat.
En l'interior farem això
i, mentrestant,
l'altre,
hem de tenir els projectes llestos
i decidir
quina és la millor solució.
Que tot s'ha de replantejar,
òbviament.
Miri,
suposo que aquesta campanya electoral
sentirem moltes coses,
no?
I tothom aquí prometrà de tot.
O potser no, no?
Miri,
jo i el meu partit
intentarem ser
bastant realistes,
ambiciosos,
però realistes,
sabent què és el que es pot fer.
Però jo li diré una altra dada
que no sé si coneix.
El govern de la Generalitat de Catalunya,
des del mes de gener d'aquest any,
pràcticament des de la presa de possessió
o la constitució del nou govern,
que no ha licitat
ni una sola obra pública.
Els contractistes d'aquest país
estan desesperats.
No hi ha cap carretera
ni cap tram que s'hagi licitat.
Aquí es parlàvem
des d'una carretera de doble vial
per arribar a l'estació de l'AVE
o la Reus Cambrils
també convertida en autovia.
Jo ja no sento ningú
parlar d'aquestes coses,
però és que el propi govern
ho ha parat absolutament.
tot, és tremendo, això.
Llavors, em sembla bé,
sí i no,
perquè a vegades jo havia sentit
arguments de la dreta d'aquest país
que deien que la infraestructura
no es podia parar,
que generava ocupació,
tot això.
Jo també m'ho crec que és així,
perquè la infraestructura,
en moments i jo,
van descobrir els nord-americans
en la Gran Depressió,
és a dir,
una gran inversió en infraestructures
perquè permetia posar diner públic,
allò que la idea
de les polítiques anticícliques d'abans,
en moments de crisi,
diner públic en circulació,
construir infraestructures,
això implica empreses que treballen,
treballadors que estan empleats
durant molt de temps
i al final tens una infraestructura
que la construeixes en un moment de dificultat,
però que quan passa la crisi
la infraestructura continua estant allà
i et genera competitivitat
i activitat econòmica.
Per tant, és evident.
Ara, és evident la seva necessitat.
Ara hi ha coses que tampoc no...
No tot és possible.
Aquest cap de setmana,
llegint algú,
fullejant els diaris,
em sembla que era ahir,
hi havia una relació d'aeroports
en el nostre país
que són insostenibles.
Aquí tenim aeroports a tot arreu.
Girona, Sabadell, Barcelona, Reus,
Lleida, la Seu d'Urgell,
Castelló, Ciutat Real, València,
Múrcia, Alacant...
El futur de l'aeroport d'aquí
no el posa en dubte.
No, òbviament.
Tot i que, efectivament,
encara era deficitari,
però el dèficit aquest
es computa en funció de la inversió feta.
L'aeroport de Reus,
òbviament, s'ha posat al dia
fa molt poc
i hi ha unes grans instal·lacions.
I aquesta és un àrea metropolitana
que, efectivament,
té capacitats de sortir-se'n amb el futur.
Jo crec que tenim els elements
per poder sortir-nos en tot això,
però ho hem de fer bé
entre tots plegats.
No es tracta d'enradar la gent,
es tracta de ser realistes,
es tracta de prendre
les millors decisions
perquè puguem acabar canviant
el nostre sistema productiu
i generar, efectivament,
les condicions
perquè la crisi econòmica
passi com abans millor
i ens sortim tots millors del que estava.
Fa un moment ha dit
jo i el meu partit
farem una campanya realista.
Ja t'he decidit, doncs,
senyor Vallès,
que serà el cap de llista
que tornarà a repetir
com a número
del partit dels socialistes
per Tarragona?
Jo, com es pot imaginar,
no puc tenir decidit
que seré cap de llista
perquè, efectivament,
la decisió no depèn de mi
sinó del meu partit
a l'hora de confeccionar
les candidatures.
Com sempre,
el més important
és l'elaboració
de la nostra oferta programàtica
en aquestes eleccions.
Són unes eleccions
molt difícils,
per tant,
no li amagaré.
Totes les enquestes
ens indiquen
que el Partit Popular
va per davant
i que és molt possible
que guanyi aquestes eleccions,
però també és veritat
que és una qüestió d'actitud.
I, per tant,
nosaltres,
a diferència del que hem fet
d'altres partits polítics,
no ens resignarem
ni davant d'aquests resultats
ni davant una possible victòria
del Partit Popular.
Per tant,
nosaltres anirem a donar la batalla
i ho farem donant arguments,
prometent coses
que podem complir,
estan al costat de la gent
i sabent
que en una situació
de màxima dificultat
com aquesta
no és el mateix
qui governi un país.
Acabem de veure
fa quatre dies
quines són les receptes
del govern
de la Generalitat de Catalunya.
Amb el tancament
d'hospitals,
menys recursos
per a les escoles,
etcètera.
Això genera
la supressió
de la sisena hora.
Vostè sap què és això?
Que hi hagi
una hora menys
d'escolarització
pels alumnes
d'aquest país
a l'escola pública.
Una hora menys
cada dia,
cinc dies a la setmana.
Això durant un mes
durant no sé quants anys.
Això crea diferències.
I quan es tanquen
caps i hospitals
i llits,
això ara a partir del setembre
ja ho veuran
els ciutadans d'aquest país
i de Tarragona mateix
quan vagin a demanar hora
pels especialistes.
Quan li donen
aquesta hora?
Hem vist la senyora Cospedal
que és una recepta
de la dreta també
la retallada
que ha fumut
en el pressupost
de la comunitat
de Castella-la-Manxa.
És clar,
diu que això
és austeritat
en temps de crisi.
Perfecte,
austeritat l'entén tothom.
Però resulta que
s'oblida de dir
per on retalla
i retalla
per allà on fa més mal.
I jo crec que
aquestes coses
s'han de saber
abans d'anar a votar.
Jo entenc que hi hagi gent
que no li hagi agradat
ni la reforma constitucional
ni no sé quines mesures
i decisions
que ha pres el govern socialista.
I fins i tot
algunes podrien arribar
a semblar de dretes.
Mira què li dic.
Perquè efectivament
amb aquesta sessió
de sobirania
de l'estat espanyol
envers la Unió Europea
implica
que pel benefici comú
acabem prenent
decisions
que són les més ajustades.
Tot això
haurà d'anar lligat
amb un altre element
importantíssim per mi.
Que és que
o el partit socialista
acaba dient
que s'han de pujar
els impostos
dels més rics
aquells que més tenen
perquè tot això
sigui creïble
o difícilment
ens entendran.
Per tant
si fem tots aquests deures
crec que tenim possibilitats
reals de donar
la batalla
plantar cara
i tenir uns bons resultats.
I jo
modestament
el que faré
és
en fi
posar-me a disposició
del meu partit
estic convençut
sé que és una frase feta
però
crec també
que és el que he de fer.
És a dir
he estat
set anys
dues legislatures
de diputat
en un moment
que gairebé
tot venia de cara
especialment
en els processos electorals
i ara ve un moment
difícil.
Per tant
jo crec que
les persones compromeses
tampoc no poden
desaparèixer
en els moments complicats.
Per tant
jo estic
disposat
i predisposat
a donar la batalla
si els companys
del meu partit
entenen
que puc ser la persona
per estar
en aquestes llistes
fins i tot
també per encapçalar-les
i per tirar
endavant
una nova etapa
en aquest canvi
de cicle
però efectivament
com sap
el procés
acaba de començar
estem en la definició
del nostre projecte
i oferta programàtica
i els terminis
són els que són
i els procediments
també
com deia abans
que els haurem de complir.
Respectem
evidentment
tots els processos interns
del partit
dels socialistes
i de totes
les formacions
polítiques.
Francesc Vallès
és el diputat
del PSC
per Tarraona
un dels quatre diputats
que va aconseguir
aquesta formació política
per la circunscripció
de Tarraona
l'any 2008
i avui ha estat
el nostre convidat
en aquesta estona
d'actualitat política
aquí al matí
de Tarraona
a Ràdio.
Senyor Vallès
moltes gràcies
i en fi
molta sort
en aquests últims dies
de legislatura
fins a la dissolució
de les cambres
del dia 26.
Gràcies, que vagi molt bé.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.