Ara passen un parell de minuts del punt de dos quarts de 12
i seguim endavant amb una altra temàtica totalment diferent.
Acabem de parlar de l'aniversari del Col·legi de les Dominiques,
325 anys de presència educativa de les Dominiques a Tarragona.
Canviem de tema d'un altre aniversari, no tan enrere en el temps,
no tan nodrit podríem dir.
20 anys que se celebra la mitja marató ciutat de Tarragona.
Aquest diumenge serà això, quan se celebrarà la vintena edició.
L'altre dia en parlàvem amb en Ramon Quadrat,
que ens parlava de l'itinerari, de les novetats que hi ha en guany,
de tot plegat, i una de les novetats era una mena de reconeixement,
homenatge a reconeixement per a aquelles persones,
aquells corredors que han participat a totes les edicions,
que des de la primera edició fa 20 anys,
quan això de fer maratons era una mica estrany,
doncs ja hi eren i no han fallat mai.
Es tracta de 16 atletes.
Nosaltres n'hem triat un perquè representi,
o sigui, una mica la veu de tots 16,
i ens digui quin al·licient li aporta això
d'anar participant tan seguit i tan sovint
a la mitja marató ciutat de Tarragona.
És el Joan Soler.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Escolta, felicitats, eh?
Va, gràcies.
La Joana Soler és atleta de professió o de vocació?
No, no, això sempre està per vocació.
Vull dir, córrer és bastant estregat,
per dir-ho així, costa, s'ha d'entrenar
i si no es té una mica de vocació no es pot fer, no.
Per tant, no et dediques a això professionalment, diguem-ho així, eh?
Bé, durant molts anys he estat corrent, he competit,
he competit en campionats,
però sempre pensant que s'està fent una cosa que agrada fer,
que t'omple, que et deixi qualcom més
que la possibilitat de pujar en un podi o de guanyar alguns diners, no.
Quan va començar la mitja maratua ciutat de Tarragona,
fa 20 anys, tu ja havies competit en altres curses d'aquest tipus?
Sí, sí, jo feia ja, ara farà 30 anys
que estic, diguéssim, corrent en el món del fons, sí.
Per tant, devies pensar, home, ja era hora
que a Tarragona ciutat hi hagués una cursa així, no?
Sí, de fet, tot suposo que va sorgir
perquè precisament la gent que corríem en aquells moments,
doncs d'alguna manera estàvem desitjant
que Tarragona tingués alguna cursa,
perquè llavors per anar a competir
teníem que anar sempre a partir de Barcelona per amunt,
com aquell qui diu, no?
O pel Penedet, o per Lleida,
i aquí no hi havia res.
Avui en dia sí que n'hi ha, però llavors no n'hi havia.
I això era una mena de petició que s'anava fent
i que va tindre el seu reflex en la primera mitja.
Oi, què estàs fent d'avi?
O que és un gatet?
Sí, una crema i nadera, sí.
La veritat és aquesta.
No és un gatet, és una criatura, eh?
Sí, sí, és una criatura de 7 mesos.
Ui, vale, vale.
Em sembla que està una mica enfadada.
Com es diu, com es diu?
Ingrid.
La Ingrid està una mica enfadada, pot ser?
Sí, no, està jugant.
Jo crec que em reclamo una mica, però ja s'esperarà.
Sí, escolta, si ja has d'anar, vés-hi, eh?
I seguim l'entrevista anant fent les dues coses.
Parlem de fa 20 anys, Joan.
Tu deies, home, era una reclamació que fèiem la gent
que ens agradava córrer, que ens hi dedicàvem.
Quanta gent diries que la ciutat de Tarragona
tenia aquesta vocació?
Quanta gent formava part del grup aquest
de corredors de fundisperts?
Bé, en aquella època probablement no passàvem d'una vintena
d'una vintena de corredors que ens dedicàvem a això, no?
O 20 o 30 a Tarragona no crec que n'hi haguéssim més.
Estem parlant de principis dels anys 90
i llavors, doncs clar, la veritat és que hi havia poca gent.
Home, vintena, Déu-n'hi-do.
Després, alguns d'aquells companys també han anat participant
a totes les mitges, com tu, o no?
Sí, sí, de fet, la major part dels 15 o 16 que som, diguéssim,
els que els hem fet totes,
doncs som de Tarragona pràcticament tots, no?
Que va ser fàcil la primera cursa, la primera mitja que vas fer?
Bueno, no, la que vaig fer jo, no, home,
fer 21 quilòmetres mai és fàcil, no?
El que està preparat i com que sempre vols donar el millor de tu,
doncs mai és fàcil, la veritat és aquesta.
La ciutat estava preparada, llavors?
Suposo que ha canviat el recorregut i, clar,
ha canviat molt la fesonomia de la ciutat.
Estava preparada, llavors, per córrer?
A veure, la ciutat estava preparada perquè Tarragona és una ciutat bonica,
perquè té una gran façana marítima,
perquè es podien fer molts circuits bonics, no?
Potser el que no estàvem tan preparats
era els ciutadans,
que potser veien una mica que...
En fi, que s'escorbava una mica, no?,
a la població el dia que es feia
i que es tallaven carrers
i que se'ls hi causava, diguéssim, inconvenients, no?
Perquè no hi havia aquesta...
No ho sé,
aquesta mena de veure l'esport
com una cosa important.
Ara sí.
Ara la gent està acostumada
i la gent sap que això és important per la ciutat
i, bé, s'accepta
i les petites molèsties que es causa la població aquell dia
són assumides perfectament, no?
D'aquestes 20 edicions en què has participat, Joan,
què destacaries?
No sé si tens alguna anècdota
o alguna edició que diguis, home,
aquí va haver un canvi important en tot plegat.
Bé, anècdotes...
Sempre hi ha anècdotes,
el que passa és que, bé, d'importància, doncs, no, no.
La cursa ha viscut, ha viscut, doncs, èpoques diferents
perquè abans, doncs, per exemple, es feia una arribada,
al principi es feia una arribada en plena Rambla,
es va haver de canviar
quan es va fer l'aparcament de la Rambla
i llavors ens vam haver d'anar a un altre lloc.
És a dir, ha anat canviant de circuits,
ha anat canviant i sempre crec a millorar, eh?
O sigui, però, doncs, d'alguna manera
ha estat ubicada en diferents àmbits, no?
I això ha fet que sigui una cursa
molt viva, no?
I que la gent, doncs, hagi pogut provar
diverses maneres de fer la cursa, no?
Que et vas entrenar cada dia, Joan,
que és dels que van a córrer.
El què, el què, perdona?
Que és dels que van a córrer cada dia.
Bé, era...
Era dels que van a córrer cada dia.
Ara l'Aigrid no et deixa, no?
Però, exacte, un...
Sí, en el moment en què un
ja té obligacions importants,
és a dir, els nets,
és més difícil, no.
però un pic passen els anys
i t'ho prens una mica amb més calm,
doncs, bé, llavors, doncs,
t'ho prens d'una altra manera
i ara, doncs, no sóc d'entrenament diari,
per dir-ho així.
El que sí que fas és ajudar
l'organització, doncs,
fent tot el circuit marcant,
per dir-ho així,
el circuit pels carrers de la Ciutat,
no?
A veure, en el circuit hi ha un equip de gent
que, doncs, es preocupa pel circuit
i llavors ja estic integrat
en aquest equip.
En què consisteix això, Joan?
Explica'ns per la gent
que no hi estem posats.
En què consisteix?
Bé, a veure,
l'equip el que fa
és veure, doncs,
si es tenen que fer canvis al circuit,
vigilar
què és el que hi ha en cada lloc
per adequar
a què pugui passar la cursa
en condicions,
marcar-lo,
pintar els quilòmetres
o marcar perquè després
vagi la brigada a pintar-los...
Això es fa?
Amb quant d'entelació es fa, això, Joan?
Dies abans, una setmana?
No, a veure,
patent perquè, doncs,
es comença a treballar molt abans.
Dos mesos abans
s'estan fent moltes coses.
El que passa és que
cadascuna es fa en el seu moment
perquè, per exemple,
a vegades sorgeixen obres d'última hora
que obliguen a fer alguna variació, no?
Llavors, si tens que tirar amb un temps,
però no tant
com perquè no puguis després trobar sorpreses, no?
Expliquem això també perquè es vegi
una petita part de la moltíssima feina
que porta al darrere
organitzar un esdeveniment tan gran
com el que veurem a diumenge, eh?
Sí, sí.
Que nosaltres ens quedarem només amb la idea,
amb la vista baixa dels corredors corrents
i al darrere hi ha tota una feinada
que comença ja.
No, la veritat és que
la feina que fa el patronat
i l'equip del patronat,
la gent del patronat,
és fantàstica.
Són professionals, diguéssim,
gent molt preparada
i molt bé, molt bé.
Joan, ja acabem l'entrevista
que la Ingrid també em fa patir, escolta.
Quina és la teva marca fins ara,
la teva millor marca
i què n'esperes d'aquest diumenge?
Bé, la millor marca, ui,
la millor marca va ser potser
inclús el primer any de la mitja.
Vaig fer una hora i 16 minuts, no?
Però bé, ara no.
Ara jo com que estic,
en aquest cas,
col·laborant una mica en l'organització,
doncs aquell dia
faré la cursa,
però la faré acompanyant
doncs els corredors
que van una mica al darrere,
no perquè ja no hi hagi cap problema
per vigilar
i per mirar tot com ha quedat
i bé,
i diguéssim,
una mica la faré amb tranquil·litat.
No la faré, diguéssim,
competitiva en aquest sentit.
Molt bé.
A un altre ritme,
que ja és el que toca.
Sí, ja és el que toca.
Quan un es fa gran
ja toca una altra cosa.
Joan Soler,
escolta,
moltes felicitats també
des de Tarragona Ràdio
a tu i als altres 15 atletes
que heu estat participant
a totes les mitges maratons
Ciutat de Tarragona
durant 20 anys sense parar
i que ara aquest diumenge
tindreu també
el vostre reconeixement.
D'acord.
Molt bé.
Moltes felicitats.
Un petó a l'Agrín Grit.
Gràcies.
Adéu.
Adéu, adéu.