Et pintaré un bigoti en boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti en boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I a mi em pintaré cabells arrissats ben llancs
per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho.
Et pintaré un bigoti...
Ja ho heu endevinat segurament.
És Anna Roig, amb la seva formació a l'Hombre de Tonxem,
presentant el segon treball discogràfic que es diu,
tal com diu la cançó, Bigoti vermell.
No sé si hem d'anar demà a la plaça dels Sedassos
tots amb un bigoti vermell pintat
per accedir a aquest concert que organitzen les tacletes.
La Mercè Pérez és una de les tacletes d'aquestes Mares de Tarragona.
Mercè, bon dia.
Bon dia, Núria.
La Juno és una de les petites,
que justifiquen que la Mercè sigui tacleta.
Sí, bàsicament.
Ho dic perquè la Juno també està per aquí.
Quants anys té?
Dos anys.
Doncs si la sentiu...
Està dibuixant, en principi, dibuixant tranquil·la,
però si la sentiu,
doncs és que és la Juno que també vol participar
i que es mira el micròfon d'una manera una mica estranya.
Li sona com a xino, això, però bé.
Mercè, quant temps fa?
Recorde'ns que existeixen les tacletes?
Doncs, a prop de quatre anys.
De fet, la nostra vinculació amb Santa Tegla
és molt especial,
perquè vam néixer la Santa Tegla de fa quatre anys.
i això que preguntaves, abans que se m'escapi,
això de si hem de venir demà o no amb bigotis vermells,
no us preocupeu, tacletes ja hem pensat en això, eh?
Ja, deia jo.
I aleshores, sí, hi ha dues possibilitats,
dues versions vermelles,
una és el bigoti i l'altra és una caputxeta,
com no podia ser d'una altra manera.
Entesos?
O sigui que tothom,
demà que no pateixin,
perquè a la plaça dels Sarassos,
bigotis vermells no en faltaran.
Doncs això ho vam néixer fa quatre anys
i la nostra intenció és,
bé, tothom ja ho sap,
tacletes ja són molt conegudes,
però s'organitzen un munt d'activitats
i sempre sembla que siguin activitats per grans
o activitats per petits.
I nosaltres pensem que les activitats
poden ser sempre compartides,
si es fa un petit esforç.
I cada Santa Tegla hem anat muntant concerts.
O sigui, és la filosofia de fer activitats,
allò que sou familiars, no?
Compartides, compartides.
Entre tots, no?
Concerts, punxar música al cau
i que també pugui venir la canalla.
De fet, el concert d'aquest dimarts,
de demà dimarts,
sí, està molt enfocat als nens,
però també als grans.
Els grans no s'avorriran demà.
Muntat una mica de barra...
Vaja...
I a més, la música d'Anna Roig,
vull dir que cau molt bé.
És per totes les edats, exactament.
La plaça dels Sarassos
és una mica ja el vostre emplaçament natural?
Sí, jo crec que l'hi hauríem de posar
com un sobrenom.
La plaça dels Sarassos,
Tacletes,
perquè és una mica ja com nostra,
aquesta plaça, oi?
I fem un munt de coses.
Sí, sí, sí.
Jo també...
Jo crec que s'hauria de fer
una iniciativa popular.
És que heu fet les coses allà.
Hem fet moltíssimes festes,
moltíssimes.
Sempre fem una festa,
normalment,
amb l'entrada del curs escolar
i habitualment en fem una també amb la sortida.
I sí, sí, és que...
Va molt bé aquella plaça.
És tan recollideta, tan petitona,
hi ha un raconet per posar-hi els cotxets.
No sé, és una plaça molt bufona
i ens agraden molt altres.
Quan sí que vau necessitar
un espai una mica més gran,
va ser quan vau fer el Minipop,
sembla que en deia?
El Minipop.
Perquè és l'última vegada
que crec que vam parlar
a l'espai de les Palmeres.
Com va anar ja per fer balanç?
Fantàstic, va ser molt, molt, molt...
Bé, només puc dir que
tot això requereix una producció important
i que Tacletes ja està treballant
en el proper Minipop, clar.
Sí?
Evidentment, clar, sí, sí.
Va anar tan bé que repetirem, repetirem.
Molt bé.
Home, sorpreses i avançar coses ara no,
és molt aviat.
Això no arribarà fins a l'estiu de l'any que ve.
Però sí, sí, estem molt, molt contentes.
I altres manifestacions
que no tot s'acaba,
el que fa Tacletes ja no tot s'acaba
amb el que és més popular o més visible,
com són les festes al carrer,
sinó que feu altres coses,
jo crec que molt útils, per exemple,
recordo que vau editar un plànol de Tarragona
amb diferents...
El Kids Map, sí, sí, amb indrets,
amb quatre rutes per fer amb els nens,
tota la família.
Ha tingut molt bona acceptació.
De fet, encara es pot trobar un munt de llocs,
entre d'altres, els punts d'informació turística
de la ciutat.
Hi ha un munt de botigues
perquè Tacletes també té el projecte Tacletes en xarxa
i estem connectats amb moltes botigues
i amb molts establiments,
no només botigues de roba de canalla,
establiments que donen servei a la família,
doncs encara es pot trobar.
Demà que no hi falti ningú,
la plaça dels Sedassos,
perquè tenim música, tenim guixos,
música, ja ho has dit tu, fantàstica per tota la família,
guixos, pintar per terra,
que això els nens els torna bojos,
tu després t'hi tornes l'ela,
però sort que algun dia es va inventar les rentadores,
hi haurà bombolles de sabó,
i com hem dit, bigotis vermells
i caputxetes vermelles,
i res, pares, mares, nens, nenes,
avis, diets, padrins, cangurs,
tothom, tothom cap allà,
perquè no s'ho pot perdre absolutament ningú.
A partir de quina hora comencem?
Comencem a les 6 de la tarda.
I comencem ja amb música directament?
Sí, una mica, sí, sí, sí.
No sé si està preparada l'Anna Roig
per tota aquesta moguda.
Anna Roig, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Molt bé, amb ganes ja,
d'aquests bigots i aquestes caputxetes, i tant.
Escolta, Anna, deixem-ho clar per si algú no ho sap.
No sou un grup, en principi,
que faci música per a nens.
En principi no.
En principi no,
però ens venen a veure molts nens, sovint.
Vull dir, agrada a tothom la nostra música.
És una de les coses que ens fa especialment contents,
perquè en els nostres cuisos,
des de nens, avis, gent de la nostra edat,
i de tot,
i tothom s'ho passa bé a la seva manera.
Aleshores, que s'hagi pensat a fer un consell,
especialment a tots els públics,
ens fa especial il·lusió.
L'Anna Roig, recordeu,
va venir a Tarragona Ràdio,
jo crec que fa potser un parell d'anys,
ara me lio jo amb les dates, Anna.
Quan presentava el primer disc vaig venir.
Sí, i què, fa dos anys, ja?
O un?
Va sortir fa dos anys i escaig, el primer disc,
o sigui que no sé si era ben bé la sortida,
o va ser una mica més tard.
Era bastant el començament, eh?
Que tot just, encara,
encara se començava a parlar de vosaltres,
però encara no havíeu fet el salt.
A principi, que havíem de tocar el Metropol,
o potser a Reus,
a la qual, no ho sé.
Sí, ja fa un temps, sí.
I vam pensar, ostres, és frescot, això.
Cau bé, teníeu aquesta proposta que,
en fi, us van penjar l'etiqueta, no?,
de música, doncs, francesada.
Tu mateixa ens explicaves
que és que havies viscut a França un temps,
i el vindre cap aquí, doncs, bueno,
i es portava la proposta musical d'allà, no?
Ara, clar, després hi va haver el boom,
Anna reaccionava per tot arreu,
el grup Revelació.
En quin moment esteu ara?
Suposo que una mica cohibits
per veure com caurà aquest segon treball, no?,
que és un repte.
Sí, bé, de fet,
des del maig que l'estem presentant
i ja estem veient, doncs,
que la cosa va bé.
I ara, per exemple,
aquest dissabte hem estat
al Mercat de Música Viva de Vic,
amb un concert que està pleníssim de gent,
i, bueno, estem com molt emocionats
amb tot el que ens està passant.
I això, ara continuem una miqueta,
doncs, això,
de presentar-lo arreu, no?
A Tarragona encara no havíem anat,
és una ocasió perfecta ara
per anar-hi a Santa Tecla
i a les tacletes
que hem pensat amb nosaltres
i, no sé,
mica en mica a veure
si podem anar escampant
bigotis vermells arreu
i continuar disfrutant
d'aquest projecte.
Quina diferència trobarem
entre aquest bigotis vermell
i l'Anna Roig
i l'Ombra de Tonxian,
la primera proposta?
De fet,
ha estat una evolució
respecte a la primera proposta.
No hem fet cap sencament,
el que hem fet, doncs,
ara són noves històries,
sovint les altres cançons
són històries
expliquen coses, no?
I també, doncs,
en el directe
també fem tot el possible
perquè aquestes coses arribin
i aleshores són noves coses
a explicar
i sí que a nivell
de sonoritat,
a nivell d'arranjaments,
això, bueno,
es nota que
fa uns anys
que treballem junts
tota la banda
i que hem madurat
també, no?
Es veu com una cosa
més sòlida, no?
Com que el projecte, doncs,
ha anat agafant força
i això, doncs,
amb noves històries
i també una posada en escena
que continua sent
un pèl teatral
com fèiem abans,
cuidant el vestuari,
cuidant a tretzo,
bueno, com...
Jo diria, Anna,
que en aquest sentit,
diria, pel que he vist i tal,
que en aquest sentit
us heu radicalitzat,
vull dir que primer
feia una tentativa
i ara, com que ha caigut bé,
esteu això,
heu dut més a límid
la teatralització,
us atreviu, potser,
a fer lletres allò
més potents
o fer un tipus de música
més forta,
què et sembla?
Sí, potser sí,
a nivell de lletres,
per exemple,
jo tinc altres coses
a dir que fa uns anys,
aleshores, doncs,
sí, són...
Dic les coses
potser amb més seguretat,
no?,
que abans,
abans era més,
bueno, va,
fem humor,
d'això,
bueno, així,
i ara, no, no,
si tinc una cosa
a dir-la,
si la dic,
si s'anava a riure,
se'n riu,
si és per queixar-se,
també,
no sé,
he explorat altres emocions,
no?,
que també està bé,
doncs,
anar deixant
fer coses diferents,
no?
Home,
proposes una mica
passar l'acció,
eh?
No només explica,
sinó passar l'acció,
pinta bigotes vermells,
destrossar fotos.
Sí,
de fet,
aquí,
a veure,
és pintar,
passar l'acció,
però dins
una filosofia
molt pròpia,
no?,
que tampoc no és
molt destrosser,
diguéssim,
eh?,
qui pinta un bigoti vermell,
al cap i a la fi,
el que fa és,
és,
de veure diferent
una cosa
que no li agrada.
La cosa en si
no la canvies,
en el fons,
no?,
però,
però el que fas
és tenir-ne una altra visió,
i és una miqueta
la meva filosofia,
no?,
de les coses
que no m'agrada
intentar-ne fer humor,
o intentar-les
convertir en cançó
per explicar-me-les
a mi mateixa
o per entendre-les,
no sé,
i el bigoti vermell
és això,
no?,
qui pinta un bigoti vermell
doncs pot ser això,
transformar allò que veus
o per ràbia,
no?,
també per deixar-ne
certes coses
que tens dins
i que les vols treure,
no sé,
la teràpia del bigoti vermell
va molt bé.
Anna,
esteu encara,
us cau bé l'etiqueta encara
de música
amb influència francesa,
o ja no?
Sí,
i de fet,
continuen a la mateixa línia,
sí,
jo,
les meves
principals influències
han estat la cançó francesa,
aleshores,
doncs,
això hi queda tot
i que no deixo d'escoltar
altres coses,
hi ha molt d'això,
hi ha molt de...
la cançó francesa
explica moltes coses,
bueno,
té una gran importància
al text
i a tot el que explica
aquest text
i llavors nosaltres
des de sempre
hem treballat així
i continuem també treballant.
Que heu tingut un estiu
des del maig
dius que presenteu treball,
heu tingut un estiu mogut?
o sou un grup
que també treballa
més per hivern,
a l'hivern,
vaja,
que no pas l'estiu?
És curiós,
perquè a vegades
treus un disc
i comences a fer
més concerts
al cap d'un temps
d'haver-lo tret,
no?
nosaltres vam treure el disc
al maig i sí,
i sí, sí,
n'hem parat,
hem anat fent concerts
però tampoc no ha sigut
allò impressionant
com altres anys
i ara curiosament
al setembre
de cop
molts concerts,
no?
també,
no sé,
jo crec que avui en dia
ja no saps ben bé
i quan no hi ha normes,
hi ha de dir
ara és època forta o no,
perquè tot l'any
doncs s'organitzen coses
i depèn,
no?
Som grups molt
d'escenaris,
de teatre,
o auditoris,
i això que també,
a veure,
estan més actius
a l'hivern potser,
no?
aquests espais,
però no ens podem queixar,
no hem parat,
però ens ve encara més feina
a partir d'ara,
o sigui que genial.
Vale,
així serà un disc
d'allà recorregut,
el Bigotes Vermens.
Esperem,
sí.
Com vindreu a Tarragona?
Com serà la posada en escena?
Quants músics veniu?
I com serà?
Som els mateixos de sempre,
nosaltres ens considerem grup
pel fet que sempre treballem
amb cinc persones,
som sempre els mateixos
i som els mateixos
també en el procés de creació
i l'enregistrament del disc.
No és l'Anna Roig
que s'ha acompanyat
per uns músics,
sinó que som cinc músics
que treballem junts
des de fa molt de temps.
Aleshores,
doncs,
vindrem nosaltres cinc,
el Magí Batalla a la guitarra,
el Carles Sanz al piano,
Carles Munts al contrabaix,
el Ricard Pereira a la bateria
i jo cantant.
I farem, doncs,
el repertori
del Bigoti Vermell
i també, doncs,
a veure,
sabent, doncs,
que hi hauran potser
més nens
que habitualment,
doncs,
també, doncs,
hi ha alguna cançó
que potser no la farem
i potser en farem
algun altre lloc d'aquesta
i també, doncs,
la manera de dirigir-se
al públic
potser també
la canviarem una mica,
no?,
perquè pugui arribar
molt més
a aquesta...
Bé,
que de fet ja tinc
una manera
de dirigir-me al públic
que els nens,
jo crec que hi ha...
que sí,
s'hi senten còmodes,
no?,
però tot i així,
no?,
tenir una mica més
de cura
en aquest aspecte
perquè puguin entendre
una miqueta
el nostre univers.
Sí,
perquè de fet
aquesta part
diatralitzada,
no?,
de l'espectacle
amb molts colors,
suposo que
algun bigot i vermell
també ho portareu vosaltres,
eh?
Jo crec que això
ja agradarà,
visualment,
ja agradarà.
Alguns sobre l'escenari
n'hi haurà potser,
perquè tenim unes làmperes
amb uns divabixets
molt xulos,
però no sé,
normalment no ens el pintem,
eh?
No?
Normalment el cantem
el bigoti vermell,
o sigui que en forma de cançó
o d'alguna cosa
segur que hi ha un bigoti vermell,
però escolta'm,
si fa falta pintar-se el bigoti.
Jo crec que les tacletes
us en donaran, eh?
Tindran de sobres.
Ai, que bé.
No, Mercè?
Algun bigoti tindràs per l'Ana?
Sí, sí,
que no pateixin,
i tant.
Perfecte,
que bé.
Perquè, Anna,
una pregunta,
feu participar a la canalla?
Puja algun nen a l'escenari,
ho dic,
per anar-nos preparant?
Normalment no,
però a veure,
si sorgeix,
qui saps?
Se't gira feina,
ara, se't gira feina,
ja pots pensar com fer feina.
Sí, sí,
hauré de barrejar
els oficis,
que normalment
també dono classes
a petitons
a l'escola de la música,
i mira,
hauré de fer un mix allò de...
És que els nens tacletes
són molt atrevits,
saps?
Sí?
Jo crec que sí que...
Sí, sí.
Petitons,
molt petitons,
però jo crec que si us animeu a...
Rumiem-hi, vaja, rumiem-hi.
Ja hi rumiarem,
tenim fins demà.
Molt bé, molt bé.
Anna Roig,
escolta,
que no parlem
des que tots just
havíeu tret el primer disc.
Com us ha sentat
aquesta...
Bueno,
aquesta gran acceptació
que ha tingut la vostra música?
Què tal us ha caigut?
Molt bé, molt bé.
No sé,
estem molt contents,
vull dir,
està anant tot molt bé
i quan fas un disc
no saps ben bé, no?
A més és un segon disc
i tens com una pressió
de veure què, no?
i al final veus
que bé, no?
Que hi ha una continuïtat
que va creixent,
o sigui,
que genial.
Doncs,
felicitats, Anna,
perquè ja quan vas venir
amb el primer dissot al braç
ja ens va fer molta gràcia.
Ja sonava,
sonava molt bé
i aquest segon,
la veritat és que
jo crec que us heu superat
i heu agafat aquest toc propi
que també,
doncs,
representa que teniu més maduresa.
que bé, gràcies.
Tenim moltes ganes
de veure-us demà dimarts
a partir de les 6
a la plaça dels Sedas
Susana Roig i l'Hombre de Tonxen.
Gràcies, Anna,
una abraçada.
Gràcies a vosaltres,
fins demà.
Adéu,
adéu,
fins demà.
Mercè,
alguna recomanació
ja de cara demà?
No,
que vingui tothom
amb moltíssimes ganes
de festa i de gresca.
Abans de les 6
ja hi que veurem tots.
que si algú s'anima
a organitzar una miqueta
perquè ens fa falta gent,
saps que tenim aquelles samarretes
tan guapes,
tacletes?
Sí,
de jo ja no surto.
Sí,
se convitjo,
jo ja no surto,
jo ja no dormo,
etcètera,
etcètera.
I també tenim la barra
que posem amb la gent del cau
que vaja,
que si algú s'anima
i vol venir-nos a ajudar,
a partir de les 4
serem a la plaça
nosaltres muntant tot.
Simplement per muntar
i tot això.
Sí,
sí,
no,
però que si algú...
I que tacletes som tots
que estem oberts,
que és una associació
que us podeu continuar fent socis
i que vaja...
Us t'obran en xarxa,
no?,
a la web fantàsticament.
Exacte,
tacletes.org
i qualsevol demanda d'informació
a info arroba tacletes.org
Demà,
aquesta gran festa
de les tacletes
amb l'Anna Roig
i l'ombra de Tonxian.
Recordeu a les 6
a la plaça dels Sabassos.
Mercè Pérez Juno,
moltes gràcies.
A tu.
A vosaltres.
Vinga,
fins demà.
i és una celebritat.
És portada de revistes,
mig planeta la coneix,
disfruta fent entrevistes
que contesta com si res.
Però la vida no és un somni
i el somni,
somni, somn.
Ella és la senyora tímida
en totes les ocasions.
Si es pogués viure adormida,
si es pogués viure somiant,
seria una noia xerida,
una noia molt d'encant.
Però és la noia que es lamenta
d'una vida sense amor.
És la noia que es tormenta
pensant en els seus errors.
És la noia que voldria,
però mai no s'atreveix.
I mira amb adalida
com disfruten els altres.