El nostre primer convidat és el president de la patronal
de les petites i mitjanes empreses, aquí a Tarragona, Joaquim Sendra.
Amb ell volem analitzar, en fi, el moment econòmic,
la situació d'aquest col·lectiu tan important
de l'economia de les nostres comarques,
el de les petites i mitjanes empreses,
o fins i tot, a vegades, com hem parlat, de les microempreses.
Senyor Joaquim Sendra, bon dia.
Molt bon dia.
Deixem pràcticament ja enrere l'estiu,
l'època, teòricament, de vacances.
Reprenem l'activitat també econòmica en plena normalitat
en aquest mes de setembre.
Com descriuria la situació del sector
de les petites i mitjanes empreses
pels inputs que li arriben a vostè
com a president de Pimeca a Tarragona?
Bé, es presenta amb un gran repte,
que és passar el nou curs.
Comencem un nou curs.
Comença en breu una tardor i una primavera
i ens plantarem de nou a l'estiu de 2012.
Per tant, emprenem un nou curs
complicat, complicat.
Prevèiem i pensàvem que podria ser
un curs de transició,
un curs de transició cap a un creixement
ja sostingut i consolidat,
però ens temem, doncs,
que aquest nou curs pugui seguir sent,
si més no, tan bo o tan dolent
com els que hem anat passant fins ara,
aquests últims dos anys o tres.
Per tant, amb la complicació
i amb aquest repte de tornar a superar
un altre curs.
L'estiu ha suposat més tancament d'empreses,
més reducció de persones
en algunes d'aquestes empreses,
negocis que no acaben de tirar?
O ha anat millor
d'aquesta descripció que ara faig?
Bé, ja hem vist
l'evolució de les taxes d'atur.
En certa mesura havia millorat,
ara l'últim mes ha tornat a empitjorar,
no tant com l'any passat.
Sembla,
ja heu dit alguna vegada aquí,
arriba a un punt
que ja no pots destruir més atur,
no pots destruir més ocupació,
ni pots destruir més empreses,
perquè ja has tocat un fons,
jo crec que aquest fons l'hem tocat,
evidentment.
El que passa és que encara hi ha empreses
que els costa aguantar aquesta situació
i pot haver-ho,
i sempre hi ha el degoteig,
sempre hi ha un degoteig.
Per tant, no hem pitjorat
i aquest estiu,
sortosament hem tingut
una bona temporada turística,
és un sector que ja venim dient
que és dels que aguanten millor
la situació de crisi,
conjuntures internacionals
també es poden haver ajudat
a oferir al nostre país
com una destinació turística preferent,
i ens hem de congratular
que hi hagi, en aquest cas,
el sector turístic que aguanti,
que tiri i que suporti aquest temporal.
La situació econòmica és tan complicada,
diuen alguns,
que fins i tot ha portat
a la reforma de la Constitució,
una reforma urgent,
que avui culmina
amb la seva aprovació
per part del Senat.
Una reforma que busca
limitar el dèficit,
que busca donar estabilitat
pressupostària
als comptes de l'Estat
i, de fet,
de totes les administracions públiques
d'Espanya.
Què li sembla, Pimec,
aquesta reforma constitucional?
Bé, en primer lloc,
i fent la mateixa analogia
que li deia abans del curs,
el que ens passa en el nostre país
és que hem estat tot a l'estiu
passant-ho bé
i llavors arribant els exams
de setembre i última hora
hem d'estudiar.
I aquí ha passat el mateix.
Hem estat tant de temps
negant que hi hagués crisi,
que s'acostés una crisi,
quan ja la teníem a sobre,
negant que hi fos,
quan ja estava consolidada
dient que no era res,
que ara ho hem de fer tot ràpid.
hem de dir que emprendre a mesurar ràpides.
I, sortosament,
que s'han emprès tard,
però sortosament,
perquè si no estaríem,
clarament,
en un col·lapse com a país.
També, sortosament,
han intervingut altres països europeus
en obligar-nos a fer-ho,
perquè és que si no,
si hem de dependre també
de l'iniciativa dels nostres governs
o del nostre govern central,
doncs tampoc sé ben bé on estaríem.
Aquesta reforma de la Constitució,
no tant com a reforma política,
sinó a limitació del dèficit.
Ja sabem que s'havia de limitar el dèficit.
Però vull perquè el dèficit
és com deixar de menjar.
Si una persona,
per reduir les seves despeses,
deixa de menjar,
evidentment,
redueix les seves despeses
i la seva economia millora,
però això l'afebleix
per seguir treballant.
I si no segueix treballant,
no hi ingressa.
I si no hi ingressa,
torna a feblir econòmicament.
Per tant, pot ser una roda.
I si l'Estat redueix tant,
tant, tant el dèficit,
adormirà tant l'economia del país
que no donarà pas a la recuperació.
Per tant, nosaltres veiem
bé la reducció del dèficit
perquè és necessària,
però si no va acompanyada
a mesures de reactivació econòmica,
de suport a l'emprenedoria,
de suport a les empreses,
de suport a la creació d'ocupació,
no servirà de res,
sinó que servirà per solucionar
únicament les contres estatals,
que potser no acabaran solucionant-se
perquè reduirà el dèficit,
és a dir, el que gasta,
però si no hi ingressa,
també se li redueixen els ingressos
procedents dels impostos
perquè no hi ha feina,
perquè les persones no treballen,
perquè les empreses no n'hi ha,
doncs haurà d'anar
reduint encara més el dèficit.
I això és un punt sense final.
Per aquí hi ha altres mesures
que s'han anat aprovant
en les últimes setmanes
al llarg de l'estiu
per part del govern central,
mesures, en fi,
per intentar pal·liar
l'impacte de la crisi,
vostès les consideren
que són efectives?
No, l'Estat el que està fent
és solucionar,
ara per ara,
el que li és més urgent,
que és la seva situació econòmica.
S'ha solucionat la seva situació,
que és el que li estan demanant
als mercats internacionals.
Encara no està prenent mesures actives,
de forma plena,
per afavorir la reactivació econòmica,
i és el que fa falta.
Jo crec que hem de deixar de parlar ja
de la crisi financera,
la crisi del dèficit
i de la situació de l'Estat
i hem de començar a parlar
de mesures de reactivació econòmica,
de mesures que facilitin
la creació d'empreses,
la superviència d'empreses,
la creació d'ocupació,
que és el que ens fa falta.
Perquè sol estem parlant
del dèficit soberà,
de les polítiques
que ens obliguen
a portar a terme els alemanys,
dels mercats,
de la borsa,
del deute extern,
de la quota diferencial
amb els alemanys...
Molt bé, està molt bé,
però en portem parlant massa temps.
Què hi ha
de l'activació
de l'economia real,
que és que la gent tingui feina,
que la gent pugui tenir un sou,
que les empreses puguin tenir comandes
i puguin treballar,
i que tots plegats
puguem treballar,
i puguin tenir ingressos,
el qual portarà l'Estat
també a tenir més ingressos.
Això hem de començar
a posar-ho en primera línia de foc
i deixar de...
Esperem que després de les eleccions
hi hagi qui hi hagi
al capdavant del país,
doncs,
em prengui aquesta idea
com a la principal
i que oblidem
ja una mica d'altra,
perquè és que si no,
tampoc està ajudant
a donar una sensació
de confiança necessària,
perquè hi ha molt diner estalviat,
l'estalvi ha augmentat moltíssim,
però aquest diner no es mou.
Llavors, si no es mou aquest diner,
no hi ha consum,
si no hi ha consum intern,
doncs,
ens falla una pota
de la nostra economia
i hem de parlar,
deixar de parlar de tot això
i començar a parlar
de l'altre que us deia,
precisament també
per afavorir aquest nivell
de confiança
i començar a consumir més.
Clar,
i en aquest context de crisi,
amb els comptes de l'Estat
realment en una situació crítica,
de fet,
de totes les administracions,
i n'hi ha algunes
que afecten especialment
el món de les petites
i mitjanes empreses,
com són els ajuntaments.
I, de fet,
aquests dies
estem veient i sentint
els pronunciaments
dels ajuntaments catalans
en el seu conjunt
i en alguns casos individuals
de la dificultat
que tenen
per tirar endavant
els seus comptes.
Clar,
i això de retruc
els afecta a vostès,
a les petites
i mitjanes empreses,
perquè no cobren
o cobren molt tard
per part dels ajuntaments.
Fins a quin punt
la situació
és greu
en molts casos
de petites i mitjanes empreses?
Bé,
la situació
de les petites i mitjanes empreses
és greu
en molts casos
i no particularment
per culpa dels ajuntaments,
no s'entengui això
com que Pimec denuncia
que per culpa dels ajuntaments
o que els ajuntaments
paguen malament
o que alguns ajuntaments
paguen malament
doncs
evidentment
hi poden haver casos concretos
i segur que hi són.
Senzillament
des de Pimec
reclamem
a les administracions locals
que primin
el pagar
les factures
que deuen
els seus proveïdors
perquè la gran majoria
d'aquests proveïdors
són petites
micros
autònoms
i petites
i mitjanes empreses.
els grans contractes
els paguen
els grans contractes
que tenen els grans ajuntaments
o mitjans ajuntaments
els paguen
però
molt sovint
aquelles petites factures
d'aquests proveïdors petits
tarden més
en pagar-les
i el que està fent
l'administració local
en aquest cas
és financiar-se
a través dels proveïdors
i això
no és ni just
ni lícit
i el que reclamem
és que
bé
es van aprovar
una sèrie de lleis
en el Parlament espanyol
el Congrés dels Diputats
que afavorien
i facilitaven
els ajuntaments
anar a l'ICOR
a buscar crèdit
per pagar
aquests deutes
nosaltres
el que demanem
als ajuntaments
és que ho facin
els que puguin
i que ho hagin de fer
perquè deuen diners
doncs que vagin a l'ICOR
demanin diners
i paguin els proveïdors
perquè això és una manera
de fer
de fer acció social
per nosaltres
les polítiques socials
millors són aquelles
en primer lloc
les que no fan falta
i si aquestes petites
i mitjanes empreses
cobren aquestes factures
podran mantenir
les seves plantilles
podran seguir pagant els sous
i podran seguir
donant feina
a gent que tindrem
tots plegats feina
i això implicarà
que no requerirem
ni d'una prestació d'atur
ni d'una ajuda social
etcètera
per tant
era una crida
als ajuntaments
que fessin això
evidentment hi ha ajuntaments
que estan en una situació
molt crítica
i evidentment
aquest ajuntament
tardaran en pagar
però bé
potser amb aquesta
el que cal demanar
els és que facin un pla
que es reuneixin
amb els seus proveïdors
i que els propogin
un pla de pagament
i un pla d'austeritat
igual que nosaltres
ara estem fent canvis
a la Constitució
per demostrar als mercats
donar confiança
als mercats
i garantir
els que cobraran
donar-los confiança
que cobraran
aquell deute
que té el país
amb ells
perquè tot això
es fa per això
doncs
és una bona senyal
o seria una bona acció
que els ajuntaments
fessin aquesta reunió
per donar confiança
als seus proveïdors
que cobraran
en breu
perquè evidentment
l'administració
acaba pagant sempre
però home
el sempre no es pot convertir
en ja veurem quan
és un bon signe
ho han fet
alguns ajuntaments
han sortit públicament
d'escolta
amb els temes
de situació difícil
doncs igual que una empresa
que està en un concurs
o que està en una situació difícil
es reuneix
amb els seus proveïdors
i els fa un pla
de pagament
perquè sàpiguen
quan podran cobrar
les seves factures
i els ajuntaments
ho poden fer perfectament
vull que potser
aquí estic posant
tots els ajuntaments
al mateix sac
i hi ha molts ajuntaments
que tenen
unes economies
senejades
i unes polítiques
en aquest sentit
austeres
i tal com marca
la bona praxi
empresarial
i segurament
són els menys
els que no tenen
aquesta situació
això ho podríem aplicar
la demarcació de Tarragona
són menys els que
paguen tard i malament
no la demarcació de Tarragona
no està ni pitjor
ni millor
que qualsevol altra demarcació
això depèn molt
de qui hi ha
al capdavant
d'un ajuntament
són les persones
les que fan l'administració
i són les persones
les que fan
les polítiques municipals
i depèn d'aquestes persones
de com estarà
la situació econòmica
municipal
hi ha
persones
que potser
han tirat la casa
per la finestra
i han gastat
més del que podien
i estan en una pitjor situació
i hi ha altres
que han invertit
bé els seus diners
i estan en millor situació
com definiria
la política
en aquest cas
de pagar els providors
de l'Ajuntament de Tarragona
bé
des de PIMEC
no coneixem
la situació exacta
de tots i cada un
dels ajuntaments
el que nosaltres fem
és una crida global
a tots els ajuntaments
per tant
jo desconec
quina és la situació exacta
de l'Ajuntament de Tarragona
però
penso particularment
i això és una opinió particular
que l'Ajuntament de Tarragona
no està
especialment
diguem-ne
no estaria
en una llista
d'ajuntaments
problemàtics
eh
jo diria que en ajuntaments
a la vora
i això li dic
per coneixences personals
eh
no per com a PIMEC
hi ha ajuntaments
a la vora
que estan en situacions
o amb deutes
molt preocupants
la política impositiva
dels ajuntaments
respecte a petites i mitjanes empreses
quina creu que ha de ser
perquè
ara en els últims dies
també aquí a nivell local
estrictament de Tarragona
ja s'ha parlat
de cara al proper any 2012
tenint en compte
doncs que l'any passat
l'equip de govern municipal
va aplicar
un augment considerable
de l'IBI
a les
grans empreses
entre cometes
quina creu
o què demana
PIMEC
en aquest sentit
als ajuntaments
mira
les administracions
en general
quan es torna una situació
de quasi col·lapse
és a dir
que se'ls redueixen
els ingressos
el que busquen
en primer lloc
és tornar a recuperar
recaptació
de forma ràpida
i aquesta
i aquesta solució
passa
una de les més fàcils
és
augmentar impostos
perquè ràpidament
tornes a ingressar
uns diners
que has perdut
perquè
s'ha reduït
l'activitat econòmica
des de PIMEC
això ho denunciem
perquè no és el moment
de pujar impostos
i el que és el moment
és d'invertir
els diners
en aquelles accions
que puguin revertir
amb l'increment
de l'activitat econòmica
i per tant
puguin tornar a revertir
amb l'augment
d'ingressos
per part
en aquest cas
de l'Ajuntament
si l'Ajuntament
facilita
que en la seva demarcació
s'instal·lin empreses
si l'Ajuntament
facilita
que en la seva demarcació
s'instal·lin negocis
botigues
comerços
activitat
en definitiva
està afavorint
que en la seva demarcació
s'instal·lin persones
es comprin vivendes
es faci despesa
es paguin impostos
i recuperi
un nivell
de recaptació
raonable
aquesta és la nostra política
la d'afavorir
tot això
perquè si no
tornem a estar
la mateixa
augmentem impostos
però arriba un punt
que tots
empreses
i persones
estem tan apurats
que un augment
d'impostos
ens pot repercutir
en deixar
de consumir
de comprar
de contractar
una persona
i això
al final
acaba
sent negatiu
és
pa per avui
i gana per demà
per tant
el que demanem
és inversions
en polítiques productives
en polítiques
que reverteixin
a curt termini
o a mitjà termini
a curt termini
però clar
això és difícil
de fer entendre
els polítics
que veuen
que els seus ingressos
s'han reduït
i necessiten
tornar a augmentar
els ingressos
bé
els diem
reduïu les despeses
ja ho estan fent
molts
s'hi han posat tard
reduïu les despeses
perquè molts
d'aquests ajuntaments
que dèiem abans
si s'haguessin posat abans
a reduir despeses
i a primar
la seva estructura
o a reduir
despeses
més supèrflues
doncs
no es trobarien
la situació
que es troben ara
doncs
els demanem
que redueixin
estructures
que redueixin
despeses
que
bé
que facin
tota una sèrie
de consideracions
i llavors
reajustin
els seus pressupostos
si llavors
cal pujar impostos
que s'expliqui clarament
per què
que hi hagi una política
de transparència
d'explicació
el per què
i que
s'expliqui molt bé
perquè jo crec
que tots estem disposats
a pagar una mica més
si rebem també una mica més
en la línia
del que deia
fa un moment
d'intentar captar
doncs això
empreses
i de polítiques
a favor
de l'economia productiva
l'equip de govern municipal
de l'Ajuntament de Tarragona
ha manifestat
aquesta voluntat
aquesta intenció
i també per exemple
i en aquesta línia
l'ha d'arranjar
perquè reconeix
que estan en mal estat
els polígons industrials
fonamentals
aquí a Tarragona Capital
creu que aquesta
hauria de ser
per exemple
una prioritat
que s'hauria de fer
en la mesura del possible
i malgrat la crisi
que hauria de fer
un Ajuntament
com el de Tarragona?
Bé, jo recordo
quan vaig iniciar
el meu trajecte
com a president de PIMEC
a la província de Tarragona
va ser un dels temes
que vaig posar sobre la taula
i amb les reunions
que vam tenir
en aquest cas
que em demaneu
amb l'Ajuntament de Tarragona
els polígons industrials
sembla que ara
es pugui moure alguna cosa
que es pugui agafar
un cert interès
potser també és una mica tard
és el que dèiem abans
potser s'hauria d'haver fet abans
no, potser no, segur
però és evident
és evident
Tarragona
ha patit una segregació
fa poc
d'un municipi
que s'emportarà
una bona part
dels ingressos
que fins ara
tenia Tarragona
i Tarragona
ha de pensar
una o dos
o d'on obtindrà
aquests ingressos
perquè segur que seran
més els ingressos
que deixarà de rebre
que de les despeses
que s'haurà tret de sobre
i llavors
d'alguna cosa
haurem de viure
com a ciutat
d'alguna cosa
haurem de viure
i tenim un port
i tenim
un teixit comercial
i suposo
que tenim
un teixit empresarial
que ha llotjat
en polígons industrials
aquestes podien ser
les tres
una de les tres
potes principals
de la ciutat
si en perdem una
doncs
també malament
i els polígons
que tenim
doncs
un està
de dos o tres
polígons
crec que tenim
Entrevies
bé
hi ha alguns petits
el Nilca
el Francolí
el Riu Clà
el Francolí
doncs
és
esperós
el Entrevies
és lamentable
i el Riu Clà
es va fer la transferència
de l'Institut Català del Sol
no fa gaire
amb unes deficiències
importants
i jo crec que
segueix sent
un polígon
mancat
de les infraestructures
necessàries
tant d'energètiques
com de comunicacions
com viàries
com de molts altres aspectes
això fa que
moltes empreses
puguin anar-se
en altres polígons
altres municipis
i per tant
es perden ingressos
després haurem de pujar
impostos
als que es queden
que cada vegada
seran menys
per mantenir
la recaptació
doncs bé
aquesta no és la política
i en el capítol
d'infraestructures
ja per anar acabant
senyor Sendra
que sempre és una qüestió
que evidentment
interessa a tots els ciutadans
però també les empreses
encara que siguin petites i mitjanes
avui per exemple
tenim una trobada a Castelló
una cimera d'alcaldes
per reclamar
per insistir en el tema
del corredor del Mediterrani
en un context de crisi
en fi
com el que estem
ja des de fa temps
amb retallades pressupostàries
a les administracions
com valora
aquesta cimera d'alcaldes
i el conjunt
de les infraestructures
de la demarcació
algunes de les quals
doncs estan
en una situació
d'estampai
és que
tornem a estar al mateix
l'Eix Mediterrani
fa molts anys
que hauria d'estar fet
molts anys
atenent a les necessitats
econòmiques
demogràfiques
tant espanyoles
com catalanes
com europees
però
en aquest país
la decisió política
va anar per un altre
tipus de sistema
un sistema més radial
jo li dic
ara l'Eix Mediterrani
no es farà
no es farà
no es farà tal com s'ha de fer
si més no
es farà ben segur
i passarà per Madrid
perquè tot allò
que no passi per Madrid
no es fa
i això és degut
a l'interès polític
i a l'interès mediàtic
i a l'interès social
i a l'interès econòmic
centrat
a la capital
i això és així
i la concepció política
en aquest país
és una concepció
absolutament centralista
en aquest aspecte
i en molts altres
molt diferent
de l'Alemanya
per exemple
i això farà
que no neixi
a l'eix
on ha de néixer
segurament acabarà passant
per Tarragona
i per Barcelona
però no passarà
per molts punts
potser de la Can
o València
en el qual enllaçarà
perquè vindrà des de Madrid
i ull perquè inicialment
ja des de Madrid
se'n anava directament
cap als Pirineus
ja no passava
ni per Catalunya
ni per València
ni pel Mediterrani
en definitiva
no?
el ministre Blanco
ha fet sempre
declaracions molt confuses
recolzant
però amb les seves accions
no demostrava aquest recolzament
nosaltres estem a Fermet
hem estat a Brussel·les
amb Fermet
estem a sobre d'aquest tema
estem donant recolzament
estem enviant cartes
als
els ministres
i els comissaris europeus
i a tothom
estem sempre
recolzant aquest aspecte
però
i seguirem fent-ho
però som temerosos
que aquesta pressió
centralista
acabi decantant
l'eix mediterrani
per un eix
meseto
mediterrani
no?
és una estructura
una infraestructura
capdalt
importantíssima
per Catalunya
per València
i per Espanya
i per la península ibèrica
en general
i per Europa
i per Europa
però
com que no es pensa
en empresa
o no es pensa econòmicament
sinó que es pensa políticament
i potser es pensa massa en vots
doncs les coses
a vegades no s'acaben fent
com s'han de fer
com per exemple
molts aves
o com moltes altres inversions
en infraestructures
doncs amb aquest missatge
ens quedem
a veure què surt d'avui
de la reunió d'alcalde
si realment
si el projecte del Corre del Mediterrani
tira endavant o no
o va en la línia
del que comenta
el president de Pimeca
Tarragona
Joaquim Sendra
ara de fet
connectarem amb Castelló
per veure si ha començat
aquesta cimera d'alcaldes
senyor Joaquim Sendra
president de Pimeca
Tarragona
gràcies per atendre la invitació
de Tarragona a Ràdio
que vagi molt bé
a vosaltres com sempre
adeu-siau
bon dia