Camí de tres quarts d'una de la migdia.
Deixem els estudis de l'Avinguda Roma
i ens anem al costat del mar amb aquest migdia esplèndid.
Anem al Serrallo perquè a partir d'avui
tenim el Tarragona-Cells,
aquesta trobada de vaixells d'època.
És la primera vegada que es fa
i ens agradarà molt conèixer tot el que volen fer els organitzadors
des d'ara i fins al proper diumenge.
Així que tornem al carrer.
Josep Ardila, Joan Maria Bertran, bon dia.
Pep, què tal l'ambient?
Un ambient favorós, home.
Estem al Serrallo, estem a prop del mar
i ja ho sabeu que sempre és un ambient favorós.
I avui estem al Tarragona-Cells.
De fet, el dia a fora és a partir de demà.
Avui començaven a arribar tots els vaixells.
N'han arribat ja uns quants i ara ens ho explicaran
el Matías Beandro. Matías, bon dia.
Hola, bon dia.
Estem organitzant des d'aquí al Serrallo
i en Miquel, del Parcantí-Cirano.
Miquel, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, bé?
Bé, bé, bé.
Han començat a arribar ja els primers vaixells.
Expliquem quins han arribat ja.
Bé, doncs en aquest moment hi han arribat
dues boletes una mica grosses,
d'uns 22 metres aproximadament.
Una boleta anglesa, que es diu Dream of Freedom.
Una boleta diferent,
que és el que li diem nosaltres la boleta verda,
que té un projecte preciós,
que és la boleta Alània.
Després ha arribat un queig anglès, també,
que es diu Tina.
Estem pendents que obrin el pont d'un moment a l'altre
per arribar a un petit eslub
d'apenes 9 metres, però molt i molt especial,
perquè és un eslub també anglès,
construït per l'admirallat britànic
per competir en regates.
És una autèntica preciositat.
I a part d'això estem nosaltres,
el Bergantí-Cirano,
i el vaixell que ens farà de base
per als periodistes i tot això,
que és el vaixell del Tarragona Blau,
que està aquí de sempre.
Sempre està aquí al Serrallo.
Escolta'm, ara ho dèiem,
que avui comencen a arribar els primers vaixells,
demà ja seran els dies més forts,
i de fet, Matías, també a terra,
no només a la mar, sinó a terra,
també hi haurà activitats, eh?
Sí, està per avís que hi hagi una fira tradicional pescadora i marinera,
que hi hagi inflables pels crius,
que hi hagi una representació dels establiments
que tenen a veure amb la nàutica del Serrallo,
i que no només és mar,
que tingui la gent en compte
que aquesta és la primera vegada que fem el Tarragona Sells,
que és una primera vegada molt laboriosa i molt costosa,
que segurament hi haurà molta gent que dirà
i on estan els barcos,
però els barcos s'han de mirar i s'han d'apreciar un a un,
perquè són barcos únics,
són barcos diferents,
i és una vegada, una ocasió per veure'ls tots junts
i poder fer una fotografia de mèrit al Serrallo
i des del Serrallo a Tarragona.
Ho dèiem que són vaixells d'època
i hem esperit de tradició,
i ara m'ho explicava el Miquel,
estan aquí i no et penses que és venir i prou,
sinó que això porta moltíssima feina
d'organització, de coordinació amb tots aquests vaixells.
Sí, evidentment un vaixell és un aparato
que s'està movent sempre d'un costat a l'altre
i més a més amb una explotació econòmica,
perquè tots els que venim aquí vivim
de l'explotació dels nostres vaixells.
Llavors, agafar i amb una data concreta
dir que a una gent,
a uns empresaris que vinguin aquí,
segurament per no guanyar calés,
senzillament per agafar
i comprometre-se en un projecte de promocionar,
doncs un barri, una manera de fer les coses
i així, doncs costa.
En aquest moment ho hem aconseguit,
ho hem aconseguit amb sis vaixells,
que crec que per una primera edició
està més que bé.
Pensem que aquests sis vaixells
són trenta i pico de professionals
que s'han desplaçat aquí,
només per això.
I bueno, ja heu dit abans,
és el primer cop
i en aquest moment estem molt contents,
la veritat.
Tot un buc, no?
Això, perquè hi ha des de que
a més fa moltíssims mesos
que aquesta gent sap que han de venir aquí a Tarragona.
Sí, són gent que ha quadrat les seues agendes,
penseu que hi ha barcos
que porten ja tres dies aquí,
perquè, bueno,
depens del temps
i quan trobes el forat per venir,
doncs vens
i ja saps que no quedaràs després,
doncs, malament,
per culpa del temps, no?
N'hi ha un altre vaixell,
el més gros de tots que hi hauren aquí,
que és el Soder Cross,
que és un vaixell de 40 metres,
també, de vela.
Doncs aquest,
senzillament,
ha decidit venir a passar,
doncs a la seva inspecció anual
i anar a Varadero,
doncs venir precisament a Tarragona
i estar-se aquí ja dues setmanes abans
per assegurar l'estada.
O sigui,
la veritat,
molt contents
del comportament
dels professionals
i, bueno,
d'aquests
pocs,
sis barcos,
però que,
la veritat,
fa molt de boig.
Fa unes setmanes ja van venir
i que es va presentar tot aquest Tarragona
de Seus,
ja en van parlar,
però potser és bo recordar
d'on neix aquesta iniciativa,
per què amuntem aquesta mostra
aquí a Tarragona.
D'on neix això?
Bueno,
la idea d'això ja va sortir
fa uns quants anys
de quan estàvem a la Costa Brava,
no?
Ja està molt inspirada
en les reunions de vaixells
que es fan al nord d'Europa.
Fa molts anys
vaig veure com naixien
aquestes reunions allà,
bueno,
doncs a la zona de Bremen,
a Brest,
a França,
a Duarnéné,
a...
Bueno,
doncs a molts pobles
que dius,
ostres,
van començar,
recordo,
deu fer uns 15 anys,
entre 15 i 20 anys
la majoria d'aquests puestos.
I van començar
amb molt poquets barcos
i en aquest moment,
doncs,
per exemple,
a Brest rep cap a un milió
de visites
durant la setmana
que li dura.
Aquí,
bueno,
que és una gran ciutat,
doncs també
rep milions de visites.
Però en un moment
van començar així.
Van començar
amb un esdeveniment
lligat a un barri mariner
i, bueno,
fa un temps
van arribar al Serrat
i van veure
que era el barri ideal.
I la veritat
és que és ideal
no només pel barri,
sinó per l'ajuda
que hem tingut
per part dels comerciants
del Serrallo,
per part de l'autoritat portuària,
en fi,
ho han entès
d'una manera
que ens ha sorprès molt.
Sí,
en Matías,
és de l'Associació de Restauradors
i Comerciants
del Serrallo,
ha estat un punter important
per aquest Tarragona Seus.
Home,
no podíem ser menys.
Gent que vingui de fora
i aposti pel Serrallo,
nosaltres estem molt orgullosos
d'això.
Ens han tingut fois
i, a més a més,
com bé ha dit el Miquel,
els donem tot el suport
que puguem.
I, a més a més,
estem aquí lluitant
perquè això sigui
un esdeveniment futur
de projecció marítima
per tota la Mediterrània espanyola.
no només que vinguin aquí
quatre vaixells,
sis vaixells,
vint vaixells,
sinó que vinguin
els vaixells més representatius
que hagin de tota la costa Mediterrània
i que vinguin de fora
d'Espanya,
del nord d'Europa,
com bé li he dit
de la Bretanya Francesa.
Aquest és el nostre objectiu,
que en uns quatre o cinc anys
puguin haver 40 o 50 vaixells aquí
i que tot el Serrallo,
tot Port Arraco
i tota la d'Arsena marinera
de Tarragona
estigui plena
d'aquest tipus de vaixells.
Un dels nostres objectius
d'aquest Tarragona Seu
serà pujar els vaixells,
navegar,
per exemple,
els que pugin al Cirano.
Quina és l'experiència?
És a dir,
què viu la gent
quan puja del vaixell
i s'assura a la mar?
Bueno,
la veritat és que
serà la mateixa experiència
dintre del Cirano
que dintre dels altres vaixells,
perquè el que farim
és una cosa
que no és gaire normal
i és navegar en convoi,
navegar en un convoi
de grans vaixells de vela.
Això què vol dir?
Això vol dir
que navegarem en flota,
navegarem un al costat
dels altres
i potser la gent
que digui
és que jo vull anar
amb el Cirano
perquè porta bé les quadres
sembla un vaixell pirata.
Sí, sí,
tu estaràs aquí a bordo,
però en realitat
qui te veurà
serà el barco del costat
o els senyors
que hagin pujat a la golondrina
que serà una base
molt i molt estable
i que podran fer fotos
amb tota la facilitat del món
i fer filmacions.
Com dir,
que és un concepte
que fuig de les regates,
que fuig de tot.
Senzillament el que vol
és acostar
la manera de navegar
i la manera de ser
de la gent marinera
al poble en general.
això a la gent no m'agraeix.
Esperem que sí.
A quins dies són les navegables?
És a dir,
a quins horaris hi haurà
perquè la gent
pugui sortir a la mar?
Doncs hi haurà
una primera sortida
als dematins
a les 11 del dematí
que dura unes 3 hores
aproximadament
i després una altra
a les 5 de la tarda.
Perdó,
a les 6 de la tarda
i estarem més o menys
fins a la posta de sol.
Les dues sortides
que farem durant el dia
i el rest del temps
els vaixells estaran oberts
perquè la gent pugui
pujar al vaixell,
pugui parlar amb les tripulacions,
pugui veure'ls a treballar.
En fi,
acostar molt
el que és el nostre món
a la gent
i a més a més
per un preu molt econòmic.
Em sembla que la sortida
sortirà per uns 25 euros
per persona
sortir a navegar.
Pensem que són barcos petits
i que cada un de nosaltres
poder per portar-ne
15 o 20 persones
en porta 6 o 7 persones
de tripulació.
És una...
Com dic,
és una experiència
bastant especial.
Tota una experiència.
Per exemple,
si estem dalt
del Bargantí-Cirano,
ara mateix estem aquí a dalt
i hi ha molta gent,
força gent de la tripulació,
moviment amunt i avall.
Per exemple,
si entrem a dins,
Miquel,
què et sembla?
Si m'expliques una miqueta
les característiques
des de dins d'aquest vaixell,
sabeu que vosaltres
els dies que no surtin
a la mar
durant tot el dia
els podreu veure,
entrar, visitar-los,
veure tot el que hi ha.
Per exemple,
això és l'estança principal
o com ho diríeu vosaltres?
Sí, això és el saló,
això és on fem vida
la tripulació, no?
Aviam,
penso que nosaltres
vivim a bord
durant tot l'any,
som una tripulació
una mica numerosa,
normalment som entre
4 i 5 persones
i necessitem un espai
d'on viure
que sigui una miqueta de...
Bueno,
una mica com ho diria...
És numerosa,
és a dir,
4 o 5 persones
i hi ha molta gent
en una tripulació?
Una tripulació
d'un vaixell així petit,
sí,
penso que la majoria
dels vaixells
que porten
un aparell normal
amb 3 homes
ho porten perfectament.
Nosaltres necessitem
entre 5 i 6.
tots sabem
que pel que costa
mantenir treballadors,
més a més,
som treballadors
molt especialitzats,
no tothom serveix
per portar
aparells de vela
i més a més
que siguin professionals
encara van més escassos,
no?
I bueno,
doncs tenim de viure
d'alguna manera
que estigui bé.
Aquí a popa
tenim els nostres camarots
que van una mica
a part de tot
i si veus...
Aquí baixant
veiem
baixem unes escaletes
i com dèiem
diu que hi ha
els camarots...
Són camarots
que dintre de tot
són força còmodos,
tenen cada un
al seu quarto de bany,
en fi,
és viure en un lloc
molt reduït
com un vaixell
però,
en fi,
dintre de tot
amb les comoditats
que es poden aconseguir.
En les millors condicions possibles,
no?
Els camarots,
com dèiem,
el sabó principal
on hi fan vida...
En realitat
tot està a voltat
de medidas de seguretat,
aquí hi ha armaris
de xalecos,
armaris per bengales,
els botiquins,
tratxes de bomber,
en fi,
la seguretat
és molt important.
Això és important
per navegar,
m'imagino.
I aquí,
a la sala de prova,
passem a través del saló
un altre cop,
tenim el que és
la reproducció
d'una bodega.
Aquesta part
és pràcticament
el que seria
la reproducció
d'una bodega
de càrrega
o el lloc
on vivien
quasi bé
els paixells
del segle XVIII.
Hi trobem,
per exemple...
Hi trobem coses
molt curioses,
des de botes,
paquets,
saques,
trobem
uniformes
del segle XVIII,
roba de molt i molt
abric
que es feia servir
en aquell temps,
els recanvis
que necessitem
pel manteniment
del vaixell,
que és tot això
que està penjat
per aquí pel sostre.
Tenim també
un petit racó
aquí,
que en realitat
el que vol inspirar
una mica
és el ranxo.
Tothom coneix
la paraula ranxo
quan està
vinculada
amb la mar,
és el menjar
que menjan els mariners
quan en realitat
el ranxo
no és el menjar,
sinó el puest
on es menjava.
I els marinos mercants
que després van ser pescadors
quan la nostra marina
mercant de Bela
va morir i tot,
doncs van conservar
aquest mot
per assenyalar
el menjar,
el menjar de ranxo,
el menjar
que es menjava
en el ranxo.
I aquí
com anava dient
tenim coses tan curies
com per exemple
el pa que menjava
la gent
en les tripulacions
que anaven
cap a Amèrica.
Com pots veure
són pans que són
molt i molt
ja sentim com sonen.
Molt dur.
Sí, però bueno,
estan tendres el primer dia
com l'últim, no?
Són pans que estaven fets
per durar aproximadament
uns 6 mesos
i bueno,
era la base
de la seva alimentació
no tan menjant directament
com per,
diguem,
allargar altres àpats, no?
Per exemple,
menjaven cigrons,
menjaven bacallà
que eren molt i molt aficionats,
cansalado, així,
tot això es feia
una amèlia de
de cassola gran
i s'espaceïa
amb trossos d'aquest pa.
Venia a ocupar
més o menys
el lloc que ocupa la pasta,
no?
En el menjar dels mariners.
Per tant,
molt interessant
perquè no només
veiem com és el vaixell
sinó que a més
podem aprendre
com eren també
segles enrere.
Sí,
com dic,
la bodega
la tenim arreglada
no com una recreació
perquè seria pràcticament impossible,
però sí
amb petites coses
que ens donen
lloc a poder explicar
a la gent que puja
petites històries
de com funcionaven els vaixells,
de com era la vida
dels mariners
i moltes coses
estan tretes
del que m'havia explicat
la meva família,
els meus avis,
de com m'havien viscut
i com era tot.
Tu, Miquel,
quants anys portes
en això de la mar?
Doncs,
ja ni te'n recordes,
moltíssim.
30 i uns quants,
no ho sé.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Vaig començar embarcat
de molt petit,
ja amb el meu pare
i el meu tio
i, bueno,
embarcat i estudiant,
embarcat i estudiant.
Era un moment
que tens de triar feina
i, bueno,
era la mar
o la mar.
No,
no hi ha massa on triar.
I a la mar estem.
I a la mar estem.
Molt bé,
Miquel,
Matías,
moltíssimes gràcies
per haver fet aquesta visita
de Bucsa
per dins el Bargantissiano.
Tots els que ens heu d'escoltar
ho podreu fer
cada dia fins al dia 8
en aquest Tarragona
seus per visitar
no només també
el Bargantissiano
sinó els altres vaixells
que participen
en aquesta jornada
on podreu veure
vaixells d'època
i amb esperit
de tradició.
Podrem recordar
per acabar un altre cop
els horaris
que dèiem
de les visites
i de les sortides?
Sí,
les visites sortiran
a les 11 del matí
i a la tarda
a partir de les 6 de la tarda
excepte el diumenge
que només serà al matí.
Per tant,
podreu venir,
acostar-vos-hi
i navegar
amb els vaixells.
I les visites
als vaixells
com la que acabes de fer tu ara?
La resta del dia
mentre no estiguin navegant
estaran aquí
al port del Serrallo
estaran oberts
i que la gent
els podrà visitar.
Molt bé,
doncs perfecte,
molt interessant
aquesta visita
per algun d'aquests vaixells
d'època
que ja ha arribat
aquí al port de Tarragona
i que s'estaran fins diumenge
en aquesta Tarragona Cells.
Joan Maria Bertran,
Josep Ardila,
gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.