Tinc en compte el sabor tradicional de José Sirvent Garrigós.
José Sirvent Garrigós, 150 anys oferint els millors torrons artesans
amb certificat d'origen de Xixona.
Gaudeixi de la nostra variada selecció de torrons
amb una àmplia gamma de productes parcel·liacs.
L'esperem a les nostres botigues,
als carrers Portalet 5, Rambla Vella 27-29
i Canyelles 9 de Tarragona.
José Sirvent Garrigós, des de l'any 1860,
torrons de qualitat a la seva llar.
El matí de Tarragona Ràdio.
Passa justament un quart d'hora del punt de les 11 del matí
i ara sí entrem en matèria.
Durant tota la setmana, jo us ho recordo un dia més
i avui és l'últim.
Us hem estat oferint programació en directe des de les 11 fins a dos quarts a dues
al tram final del matí de Tarragona Ràdio des del carrer.
Justament des del tram final, o primer,
depèn de com comenceu a comptar, de la Rambla Nova.
Som encara aquí a la Fira d'Artesania,
en el tram que toca el balcó del Mediterrani
i us convidem a que vingueu a veure...
Perdoneu, com fem ràdio en directe
i també que ens porteu a joguines, roba i aliments,
tot plegat per contribuir en diferents campanyes solidàries
per ajudar d'alguna manera que els més desafavorits
puguin passar també un Nadal una mica més il·lusionant.
D'això en saben moltíssim la Creu Roja,
aquesta gran entitat que evidentment no treballa només per Nadal,
tot i que no sé si per Nadal la més intensifica activitat,
però vaja, Creu Roja, durant tot l'any i des de fa molts anys
que està al peu del canó.
Avui, per parlar de les seves campanyes de xifres,
també a nivell de tot Catalunya,
hem portat a la coordinadora territorial de Creu Roja,
l'Anna Sabater.
Anna, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb programes en què parlem de solidaritat,
no podíeu faltar a vosaltres.
Tu deies, comencem potser per les xifres,
per fer-nos una idea de fins a quin punt
hi ha necessitat a Catalunya.
Sí, nosaltres, molt inquiets per la situació
que estàvem visquent,
que cada cop hi ha més persones que s'apropen
a la nostra institució per demanar ajuts bàsics,
vam realitzar un estudi entre els nostres usuaris
de tot Catalunya i vam posar sobre la taula
unes xifres que realment són impactants
de com està afectant l'actual situació de crisi
als col·lectius més vulnerables
i també a persones que fins ara
no s'havien vist mai en una situació de necessitat
i que aproximadament des de l'any 2010
estan venint, tant a Creu Roja com entenem
que altres entitats, a demanar ajudes bàsiques.
Estem parlant de menjar, productes higiènics,
bàsicament per poder tirar endavant
perquè s'han quedat sense feina les famílies
i moltes estan, tots els membres de la família a l'atur
i no hi ha manera de tirar endavant.
Nou vinguts a la pobresa, és un titular que ja s'ha fet servir.
Nou vinguts a la pobresa.
I que diries, pel que estàs comentant,
que és conseqüència directa de tota aquesta crisi,
la paraula crisi ja està agafant un contingut una mica buit,
però de tota aquesta situació econòmica.
Sí, perquè ens fem una idea de l'abast.
Nosaltres, com a Creu Roja, treballem en molts àmbits
i a partir del 2010 veiem un increment dels usuaris
dels projectes que en diem de lluita contra la pobresa,
que van adreçats, com dèiem,
a cobrir les necessitats més bàsiques de les persones.
Abans era un projecte que tenia un pes específic
dintre Creu Roja, però no era el majoritari
i des de l'any passat és el que té més pes específic.
Vam incrementar durant el 2010 un 60% el número d'atencions
i d'aquest 2011 encara no tenim les xifres tancades,
però es prevoca que l'augment sigui de magnituds similars.
De fet, és això, tinguem en compte que Creu Roja
té diverses branques, actua fins i tot a nivell internacional,
on hi feu moltíssimes activitats.
I atenció amb això que deia l'Anna,
el que és la branca que lluita contra la pobresa,
contra les necessitats bàsiques, bàsiques, bàsiques,
ara és en el que esteu més centrats.
Sí, els projectes del que en diem ajut humanitària a casa nostra,
ara mateix porten bona part del pes de la institució,
sense oblidar els altres projectes de la casa,
però en quant a número de persones ateses,
en quant a número de recursos que adrecem,
tant recursos humans de voluntariat,
com recursos que ens venen derivats econòmics,
d'administracions, d'empreses privades, de socis,
els aboquem justament a aquests projectes
perquè és la necessitat més immediata que hi ha ara mateix.
De tot això es nodreix a Creu Roja,
potser nosaltres veiem quan ens truqueu a la porta
la cara més popular, de dir, escolta,
per exemple, la loteria, no?
Col·labora a comprar noteria o festa sòcia,
aquesta és la part, o campanya de recollida,
aquesta és la part de trucar a la porta.
Però vosaltres teniu tota una tasca al darrere,
tot un seguit de col·laboradors també,
grans empreses, institucions,
tot això és feina de trucades, com dic jo sempre, no?
Sí, fixeu...
De gestió.
Si parlem de xifres,
també hi ha una dada que crida l'atenció,
que és que nosaltres, malgrat la situació de crisi,
en el context en què estem,
no hem vist davall el nombre de socis,
de persones que col·laboren amb la institució.
S'ha incrementat, fins i tot?
Numèricament hi ha alguns socis o soci amb menys,
molt pocs,
però en canvi les quotes han augmentat espectacularment.
Qualcosa vol dir que en moments de crisi
també la gent és més solidària.
Fins i tot rebem trucades de persones
que són jubilades i que tenen unes pensions molt justes
però que volen col·laborar amb la Creu Roja.
Ens diuen, mira, aquest mes no em carrego el rebut,
però no el puc pagar,
càrrega-me'l el mes que ve,
però volem seguir col·laborant.
Això ens anima molt a l'hora de començar la nostra tasca cada dia.
Necessiteu aportacions econòmiques
perquè treballeu amb això en molts àmbits
i hi ha coses que és que
el que és la donació física fa de mal fer.
Hi ha coses que les heu de comprar, per exemple.
Hi ha coses que les hem de comprar
i també no oblidem que nosaltres distribuem molta ajuda amb espècies
a través del projecte d'aliments de la Unió Europea
que desenvolupem juntament amb altres entitats
i això sí que són ajudes amb espècies.
També els nostres projectes, els diners els invertim en compra
de productes bàsics, el que en diem nosaltres el projecte Equits Solidaris
que agafen una part d'alimentació i també part d'higiene
i una molt específica d'alimentació pels nadons
que a vegades són els més oblidats amb aquest tema de la crisi.
Això, atenció, perquè ja vam parlar, em sembla,
en un programa que vam fer amb vosaltres especials,
són els kits bàsics, que a vosaltres és una de les tasques
de les mil tasques que fa Creu Roja.
Repartiu aquests kits bàsics entre les famílies que ho necessiten.
És un kit que és el que dius tu, és un paquet,
alimentació bàsica, productes higiènics
i especial èmfasi fem...
Amb els nadons, tant amb les llets infantils,
que evidentment un nadó no té el mateix tipus d'alimentació
i és car, una llet de continuació és molt cara,
les papilles són molt cares, els bolquers és un producte molt car,
doncs tot això intentem que pugui arribar
i promocionar molt aquest tipus de kits
perquè no hi ha altra manera que puguin estar ben alimentats o ben atesos.
En aquest sentit, ja la dèiem a l'Anna,
hem de fer alguna campanya per ajudar-vos
amb aquesta recollida tan específica.
Pensem en molts col·lectius quan pensem de solidaritat
i el tema dels bebès a vegades queda una mica al marge
i realment hi ha el problema aquest,
que o veuen aquella llet o no poden veure res més.
És una de les moltes branques.
Ha parlat abans de xifres a nivell fins i tot territorial.
M'agradaria concretar aquestes xifres i a més parlar de perfils.
Quin tipus d'usuari s'apropa a Creu Roja,
us beneficia del vostre servei?
En quant a xifres, dèiem que respecte a anys anteriors
hem incrementat el nombre de persones que tenim
en aquests projectes de lluita contra la pobresa.
Durant l'any 2010 vam arribar a 19.000 persones aproximadament,
persones registrades en tota la demarcació de Tarragona.
19.000 persones.
19.000 persones que han vingut a demanar
un ajut bàsic de menjar o higiènic.
I el perfil ha anat canviant.
Nosaltres treballàvem sempre amb uns col·lectius
que tenien una vulnerabilitat múltiple
i que estava molt cronificada la seva situació,
però ara hi ha una entrada al que dèiem
persones nouvingudes a la pobresa.
Són persones, bàsicament persones autòctones d'aquí,
que s'han quedat sense feina,
famílies, amb fills, amb nens,
i que s'han quedat sense feina
i que necessiten de l'ajuda nostra per seguir endavant.
Això és molt complicat,
perquè són gent que no estan acostumades
a anar mai a demanar res.
Ens diuen 4 de cada 10 persones abans del 2010
no havien anat a demanar mai ajuda a ningú,
ni a serveis socials, ni a la família, ni a ningú.
O sigui, 4 de cada 10 persones...
De les que tenen actualment, correcte.
Això no n'estan mai en situació de demanar.
Mai, mai.
I ara s'hi troben.
Això és molt complicat,
perquè s'ha de superar una barrera també psicològica.
El fet de demanar ajut és molt dolorós,
la gent passa molta vergonya,
i també intuïm que hi ha després
part de gent que no acaba arribant
perquè hi ha una xarxa familiar
que encara aguanta aquestes situacions,
però clar, això m'han digut amb el temps,
i es fa molt difícil que sigui continuat.
Ja comença a fallar també la xarxa familiar
perquè és una situació mantinguda amb el temps
i és complicat.
L'avantatge que ja tenen aquests col·lectius
és que de moment, com que són nouvinguts,
en certa manera no estan cronificats.
La seva situació no està cronificada,
per tant, encara hi ha esperança,
però clar, això falta veure, no?,
a llarg termini quant de temps dur.
El que passa és que han d'escollir,
bàsicament, entre menjar o tenir un sostre.
El cost de la vivenda per a aquestes famílies
els suposa més del 70% dels ingressos que reben,
i no estem parlant de salaris,
estem parlant de prestacions,
per exemple, prestació d'atur,
i amb aquesta prestació mantenir un sostre
i poder menjar i poder donar a la teva família
el menjar que necessiti per una alimentació equilibrada
es fa molt complicat.
Els menjadors escolars compleixen una gran funció
en aquest sentit, no?,
perquè garanteixen que els nens que hi van,
que hi assisteixen,
tenen una alimentació equilibrada cada dia.
Com fan cap a vosaltres aquestes persones?
Disculpa?
Sí, com fan cap a vosaltres aquestes persones?
Per quins canals acaben a creure?
Nosaltres treballem sempre amb derivacions
dels serveis socials.
El que passa és que ara ja estem en una situació
que estan molt saturats, els serveis socials,
que estan donant hora per temps
i la gent es troba en situacions d'urgència,
que no té res a casa seva.
Haurem de mirar la manera d'agilitzar aquests tràmits
perquè realment hi ha situacions molt urgents
que s'han d'atendre.
Anna, què esteu fent per Nadal?
Després, com podem posar remei a tot això?
Com podem ajudar en terreny de les solucions?
Podem ajudar a Nadal i cada dia.
Nosaltres pensem que la gent a la que tenim
té les mateixes necessitats avui que el gener i el febrer.
El que passa és que per Nadal, bé, sembla que tothom estem una mica més solidaris.
Necessitem ajuda molt concreta amb menjar, amb productes que es puguin aportar
i també necessitem ajuda amb joguines, amb joguines pels nens i nenes de Tarragona
que no tenen altra manera de tenir-ne.
Vosaltres feu un any més una recollida de joguines,
això ja és un clàssic també de Creu Roja,
i a més ho feu porta a porta i també aneu a trucar als grans distribuïdors.
Això està molt bé.
Sí, perquè realment la situació de les famílies ja és molt justeta
i tothom estem intentant estalviar pels Nadals.
Nosaltres estem criant també la col·laboració empresarial,
empreses que ens puguin ajudar en aquesta recollida,
perquè, bé, els reis són màgics i tenen joguines per tots els nens,
però també volen que les famílies siguin solidàries.
Ens ho demanen.
Per tant, els reis mags també passen per Creu Roja?
Passen per Creu Roja.
De fet, ahir ens van enviar un telegrama i tenim ja joguines
perquè estan molt contents amb els nens i nenes de Tarragona,
amb la col·laboració que han fet aquests dies,
i tenim joguines guardades al magatzem del Port
perquè no donaven l'abast de carregats que anaven aquest any.
Molt bé. Escolta, un missatge, Anna, a tots els nens,
que avui ens estan escoltant bastants nens i nenes, eh?
Sí.
Perquè, com que ja no tenen escola, doncs posen Tarragona a ràdio.
Un missatge potser seria que siguin responsables
amb les seves joguines que els hi portin els reis,
amb el que mengen, no deixar-se res al plat,
allò que s'ha dit tota la vida.
Tenir en compte, eh?, els nens, que no ho passen tan bé.
Sí, jo penso que els nens també i nenes, de la seva manera,
en són molt conscients de la situació que hi ha
i el que els hi volem dir és que siguin molt feliços,
que vagin al Parc de Nadal,
que també trobaran un estant de la Creu Roja,
de Creu Roja Joventut,
i que si aquests dies pensen que poden col·laborar
amb alguna cosa, nosaltres estarem,
a partir d'avui fins al dia 30,
a la botiga Bacus,
recollint joguina, joguina nova,
per poder aportar també aquesta ajuda
que ens han demanat els reis,
i en el Parc de Nadal també farem el mateix.
Molt bé, el dia 29, això ja en parlarem,
presenteu un altre informe,
la continuació del que seria aquest informe de l'any 2010, no?
El dia 29, en fet, el que presentarem és un informe
que és el seguiment d'aquest grup,
sis mesos després,
de la situació que tenien,
com estan ara mateix,
que ja podem avançar,
com tothom pot suposar que han pitjorat, notablement.
Estàvem parlant abans que la gent s'havia quedat sense feina,
ara estem parlant que la gent es queda ja sense prestacions,
és a dir, en una situació de desprotecció.
I bé, davant de tot això,
nosaltres com a Creu Roja
tenim la responsabilitat de treballar-hi cada dia,
no necessitem només recursos econòmics o amb espècies,
ens en tenim moltes mans.
Voluntaris?
Voluntaris i voluntàries.
Són la força de la nostra institució.
Per tant, si algú té temps lliure
i té una estona durant la setmana
per posar-nos ajuda,
estarem encantats,
perquè necessitem moltes mans,
perquè es necessita molta ajuda.
Mans per fer de tot, eh?
Mans per fer de tot.
Perquè teniu...
Per distribuir, per registrar,
per empaquetar,
per ajudar-nos a atendre les demandes de les persones.
I la veritat és que la resposta a Tarragona
per part dels voluntaris i voluntàries
és espectacular.
Ara hem incrementat el número de voluntaris i voluntàries.
Potser hi ha gent que econòmicament no pot col·laborar,
tot i que la quota de soci per col·laborar amb Creu Roja
és la mínima, eh?
És minça, fins i tot a vegades és a nivell simbòlic,
de dir, com més socis tinguem,
encara que siguem poca quota, millor,
perquè així podem fer més pressió, no?
Tenim més opció de demanar a l'administració.
Correcte.
Nosaltres treballem amb una quota a l'any del voltant de 50 euros.
No és molt,
però entenem que hi ha gent que no hi pot arribar,
perquè som conscients,
aleshores hi ha altres maneres de col·laborar
que no són econòmiques
i també col·laborar amb vosaltres,
amb els mitjans de comunicació,
que ens ajudeu a transmetre aquest missatge, no?
I a veure si a partir d'aquí
tothom ens consciencien més
i podem provocar canvis, no?
Que al final és del que es tracta.
Anna, on us trobem?
Aquí a Tarragona, on està Creu Roja?
Nosaltres estem a la carretera de Valls.
Estarem, evidentment, tots els Nadals oberts,
excepte els festius,
però, per suposat, nosaltres no tanquem per vacances,
és quan tenim potser més feina que mai.
Dona'ns un telèfon, que així és com a més immediat, no?
Algú potser que ens escolta?
Va, si us truca, a veure si necessiteu.
Ens podeu trucar al 977-24-4769.
24-4769.
Aleshores, també, a través de la nostra web
www.creuroja.org
podeu veure les maneres de col·laborar-hi
tan econòmicament com amb temps.
I així com a més directe, pim-pam,
al Parc de Nadal farem activitat recollida
i també la botiga Bacus fins al dia 30.
Molt bé.
Anna Sabater, coordinadora territorial de Creu Roja,
em sembla que més o menys ja hem fet la crida, no?
Sí, molt bé.
Jo m'avanço ja i si tot va bé
intentarem fer una mena de campanya.
Això ja veurem com i com ho articulem,
però hem de fer alguna cosa,
hem de col·laborar d'alguna manera
específicament per a aquest col·lectiu
tan vulnerable com són els bebès.
Ja ho farem, Anna.
Moltes gràcies i bona nada.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.