logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí i 12 minuts, aquí estem en directe
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
i en aquest primer dia feiner del nou any del 2011,
després d'un cap de setmana de celebració de cap d'any
i també de botigues obertes ahir diumenge,
en aquests dies previs a Reis.
Avui, en els propers minuts, volem analitzar,
fer una mica de repàs el que ha estat el 2010
a la ciutat de Tarragona i en el conjunt de les nostres comarques
i mirar d'analitzar també les perspectives
què pot passar en aquest any 2011 que acabem d'estrenar.
Per això, avui hem convidat, en aquest primer matí
de Tarragona Ràdio del 2011, hem convidat a tres periodistes
que segueixen l'actualitat de la ciutat i de les nostres comarques
de tres mitjans de premsa escrita
i que ens ajudaran, precisament, a posar-hi una mica d'anàlisi
i de comentari el que passa a les nostres comarques.
Saludem Esteve Giral, delegat del diari La Vanguardia a Tarragona.
Esteve, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Òscar Palau, redactor del diari El Punt a Tarragona.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
I Octavi Saumell, també periodista, redactor del diari de Tarragona.
Molt bon dia, Octavi.
Hola, bon dia.
Així que primer farem, si us sembla, una petita mirada enrere.
En fi, aquests dies tothom fa balanç.
Tots els diaris i tots els mitjans de comunicació
acostumem a fer un resum de l'any
amb les veus dels protagonistes o amb els seus testimonis,
amb aquelles fotografies o amb aquelles informacions més destacades.
Segur que el 2010 ens deixa moltes qüestions d'interès i d'actualitat.
Primer farem aquesta primera vista enrere
i després podrem analitzar el que pot passar en aquest 2011.
Us proposo, doncs, fer aquest petit exercici de mirar enrere.
Esteve, si haguéssim de destacar o si haguessis de destacar,
perquè això és també molt personal,
dos, tres, quatre qüestions que et semblen especialment significatives,
o una perquè consideris que ha estat especialment important
durant aquest 2010.
Jo, per posar un titular, això que ens ha agradat
als mitjans de comunicació, diria que ha sigut un any estèril,
i posaria, per exemple, la batalla Tarragona-Reus,
i un any també de projectes fallits
i projectes que no han estat o que havien estat
i que sembla que ara no podran ser.
I posaria l'exemple, traca final de la Marina Portàrrecó,
o posaria, per exemple, també la candidatura fallida de Tarragona
a la capitalitat de la cultura europea.
Un any estèril i fallit.
Sí, Déu-n'hi-do.
És un títol curt i contundent.
Òscar.
Bé, jo, seguint el que diu ell...
Bé, sí, estèril i fallit,
comptant amb el que me'l van deixar fa un any.
Diguéssim que vam acabar l'any, recordo ara fa un any,
amb el tema això de Tarragona-Reus, capitalitat.
No se n'ha parlat aquest any.
Home, siguem una mica positius,
doncs també, mira, hem arribat amb l'any d'Ikea,
ha sigut, doncs, l'any de les eleccions al Parlament,
que sembla que donaran aire nou també a la política catalana.
No sé, ha sigut l'any del nàstic, que no va gaire bé.
No sé, jo tampoc diria que ha sigut un any dolent del tot,
però, bé, que es poden agafar per diverses bandes
i, bé, que no es dolent del tot.
Hi hauria molts grisos, o molts matisos, entre els blancs i negres.
Sí, sí, jo aniria més cap al futur.
Ara en parlarem, també.
Octavi, en què et quedaries?
Home, ha sigut un any gris, però no només a Tarragona,
sinó a nivell general, no?
Per la crisi econòmica, doncs, Tarragona no s'ha pogut escapar de la conjuntura global.
I jo, pel que fa a projectes concrets,
doncs, segurament a Tarragona em quedaríem amb les escales mecàniques,
que s'han construït tant a l'ATX3 com al Palau Firal.
S'ha començat un enderroc històric, com era l'Hostal del Sol, que ja tocava.
Ha sigut l'any, passarà la història com l'any que ha obert el Corte Inglés, no?
O sigui, un tema històric.
I l'any que Tarragona ha recuperat l'edifici del Banc d'Espanya.
Temes pendents, doncs, bueno, tenim els de la petalització de la part alta,
les vagaries, com dèieu ara, doncs, ha sigut una polèmica estèril
que no ha portat enlloc i que, a més, doncs, no s'ha fet cas a les reivindicacions de la ciutat.
El tema de la Marina Tàrraco ja ha sigut el colofó final
i, com deia l'Esteval, la decepció, jo crec que molt prevista,
de la candidatura de Tarragona 2016.
Ara ens queda la de 2017, que ho sabrem aquest any.
Anem a entrar en el detall d'algunes de les coses que heu dit,
per coincidència, perquè per tots heu parlat de temes territorials,
relacions Tarragona-Reus amb el rerefons de la lli de Begueries.
És veritat que ara fa un any, i ho recordàvem nosaltres la setmana passada en aquest programa,
fa un any d'aquell acte a les escales de la catedral,
que era en resposta a l'acte que uns dies abans s'havia fet al Teatre Fortuny de Reus.
Tenim de nou la Picabarà i a Tarragona-Reus, ara amb el tema d'IKEA.
En aquest any s'ha avançat alguna cosa?
Al revés, hem anat a pitjor en les relacions entre les dues ciutats?
Això és demostrar amb el tema de l'IKEA?
S'ha incrementat potser la beligerància.
Tant de vol 2011 fos 2011, no ho estem?
Sí, sí, 2011. 3 de gener avui.
Doncs fos un any de col·laboració entre Tarragona i Reus.
Tant de vol d'una vegada se'n donin compte que col·laborant i sumant esforços
es fan moltes més coses que no pas anant a la contra.
L'altre dia un company periodista feia la reflexió que la T11 entre Tarragona i Reus
no és de ningú i és de tots i uneix molt aquestes dues ciutats.
I amb projectes també de les dues ciutats podrien entendre que potser l'IKEA
no és tan important que estigui a Tarragona i Reus, sinó que estigui,
que estigui a la demarcació de Tarragona.
O que el Corte Inglés també pot acabar sumant per tothom.
Com el seu dia també les Gavarres, acaba fent d'influència i de pol d'atracció per tothom.
Tant de vol 2011 en lloc de beligerància, que sembla cap on van les coses.
Potser segurament també amb el marc de les eleccions municipals,
el fet de marcar diferències amb Tarragona o Reus serà també argument electoral
a les dues ciutats i serà difícil avançar en aquest camí,
però tant de bo fossin capaços d'una vegada per totes d'entendre
que Tarragona i Reus jo penso que han de sumar amb el cas mateix de l'Hospital de Reus.
És un hospital que és de Reus però que dona servei també a moltes altres poblacions
del camp de Tarragona.
De fet ho hem comentat alguna vegada aquí en aquest mateix programa.
Sí, jo el que volia dir que amb això vull ser optimista
perquè almenys les més impressions que han arribat de l'any
són que la gent que tenia uns perfils més marcats en aquesta lluita,
dient que són les cambris de comerç, no ens enganyem,
han llançat missatges més conciliadors.
Una i altra crec que han vingut a coincidir que no han dut enlloc aquesta lluita
diguéssim que fratisida de l'any passat i que crec que han fet una reflexió.
De fet el tema de l'A27 ja va ser una primera pedra al llarg d'aquest any
que al principi la càmera de Reus va sentir esclosa i tal i al final ho van reconduir
i ara sí que fan un front comú pel tema de l'autovia i no només pel tema de l'autovia,
sinó que jo crec que aquest front comú s'ha de notar en tot.
I el fet d'aquest, no diria meva culpa, però aquesta assumpció de responsabilitats
o de reflexions propis a dir, escolta, parem-nos un moment,
on ens porta aquesta lluita constant per tot?
Aquest és el primer pas, jo crec que l'estan fent ja, ho l'han fet,
per poder a partir d'aquí col·laborar, que és el que jo crec que tothom els demana,
que quan tothom s'ompli la boca de parlar de camp de Tarragona com a l'àrea metropolitana de Tarragona
i tot això, que siguin més que paraules, que siguin actituds, que siguin fets.
Però per contra els alcaldes sembla que no han moderat les seves postures públiques com a mínim, no?
És que potser jo aquí ja no sé si hi entri a res de tipus personal.
A veure, l'alcalde de Tarragona va anar fa quatre dies a fer una conferència a Reus,
algú ho va tillar de provocador, però jo crec que és un senyal de normalitat,
com l'alcalde de Reus hauria de venir aquí sense cap problema, dir el que pensa ell,
i hauríem d'intentar parlar més i crear sinergies, això que es diu tant, però que no es fa.
És que a mi el que em fa ràbia és que tothom parli d'això, que hem de crear sinergies,
hem de buscar complicitats i tal, però la veritat, posin l'IQE a Tarragona i els de Reus ja s'exclamen.
I si ho haguessin posat els Reus, al revés.
Vull dir, no, el que hem de dir és que l'IQE vingui aquí
i crear una estratègia comuna perquè vingui aquí, ja està.
I així convé, ens repartim els diners dels impostos, si el problema és aquest.
Ui, quines propostes que fas tu, Òscar.
Aquí és a enraular el rovell de l'ou de la polèmica, els diners.
Jo crec que està bé que cada ciutat lluiti per l'oceo, està bé que...
Jo crec que va ser una polèmica bastant estèril,
però quan anim a Tarragona es van reunir 4.000 persones al pla de la seu,
i va servir per pujar una miqueta segurament l'autoestima.
En aquest cas, qui va agreujar la polèmica va ser el redactat de l'EI de Bavaries,
que primer posava capital, després va posar seu institucional,
després al final va acabar sense definir la capitalitat.
Jo crec que Tarragona i Reus han d'anar de la mà.
Per Reus, que estigui a Tarragona és molt millor que estigui a Badalona, per exemple.
I llavors hi ha el que deia l'Òscar, que en temps de crisi s'estan jugant aquí
els impostos d'aquestes grans multinacionals.
Tarragona, per exemple, jo crec que amb el Corte Inglés i IKEA
pràcticament recuperarà el que perden les químiques de la canonja.
Llavors són temes molt importants a tenir en compte.
I l'altra cosa, em sembla que ho deia l'Esteva,
les relacions entre els dos alcaldes no passen per un bon moment,
i ja veurem quina relació tindrà si un dels dos ajuntaments canvia de color polític.
Tot sembla indicar que Reus, el Palliser, podria treure a l'alcaldia a Lluís Miquel Pérez.
I en fi, ja veurem amb quin marc estem a partir del mes de juny.
Si hem tingut polèmica sent del mateix partit, a partir del mes de juny ja ho veurem.
Jo penso que no és un tema tan personal, ni de partit.
És una polèmica d'interessos de ciutat.
És un tema d'interessos econòmics.
Econòmics i polítics, també, de comptes polítics.
Són batalles que jo penso que són molt rendibles a nivell electoral.
Amb poc esforç, perquè n'hi has de tenir un projecte darrere.
Perquè ven electoralment, el tarragonisme aquí i el reucisme a Reus ven.
Ven i molt a determinats sectors de població,
que a més acostumen a votar i anar a les urnes quan se'ls crida.
Penso que ven.
Parlava d'autoestima, jo no sé si és autoestima de ciutat,
d'autoestima els diferents partits polítics.
De fet, segurament, si s'hagués fet una enquesta de popularitat
tan famosa i que es fan tant a nivell d'altres àmbits,
com pugui ser Generalitat o Estat o en d'altres països,
segurament hagués pujat la popularitat de Josep Fèlix Ballesteros
després del Pla de la Seu.
perquè són actes que ajuden a treure pit i a sentir-te una mica més fort.
Si vas a comptar quanta gent s'afegeix al carro, és poca gent.
Estàvem parlant de 4.000 persones, la majoria d'entitats,
els mateixos partits polítics que van mobilitzar la seva gent.
Per tant, jo penso que són batalles que no porten enlloc,
però que ajuden a treure pit, a creure-t'ho una mica i a guanyar popularitat.
Per tant, jo penso que estarem sempre parlant d'aquestes batalles Tarragona-Reus.
Hi hagi Lluís Miquel Pérez de Reus, hi hagi el senyor Pellicer...
El tema de l'Europort també va portar bastanta polèmica.
Clar, però d'això fa un any i ja no se n'ha tornat a parlar, no?
La llei de vagaries ha passat pel Parlament, es va aprovar pel Parlament,
però ara sembla que serà difícil la seva aplicació, precisament en aquest 2011.
De totes maneres, un últim apunt, més enllà de la batalla a Tarragona-Reus,
el tema d'Ikea, que ha estat l'última polèmica,
l'última picabari entre les dues ciutats,
i el tema del cort inglès.
Veuen aquí els nostres contartulis una mena d'aposta,
ara de Tarragona, clara,
per arrabassar-li aquesta capitalitat comercial, clarament a Reus,
i dir, nosaltres apostem per les grans firmes
i anem a per totes en aquest camp?
Jo crec que en aquest sentit ja li ha arrabassat la capital comercial.
I ara mateix és així, a Reus ens han quedat els petits botiguers,
i això que és un altre tipus de comerç diferent,
jo crec que pot ser complementari,
però si entenem capitalitat comercial com a capacitat d'atracció...
Que vingui molta gent de fora.
Doncs crec que Tarragona en aquest sentit li ha guanyat,
li està guanyant la batalla a Reus.
I l'Ikea encara ho incrementaria més, clar.
Sí, no, no, esclar.
El que passa és que, clar, l'Ikea no sé si és el mateix model.
El cort inglès jo crec que sí que és un exemple que va,
però l'Ikea és una cosa que està al polígon als afores,
i que jo crec que el comerç de Tarragona no ho notarà ni per bé ni per mal.
El de Tarragona ciutat estem parlant.
Si estem parlant del polígon de les Gavarres,
doncs igual ho noten,
i per malament les botigues de mobles que hi ha allà, per exemple.
Vull dir que en aquest sentit també tot és relatiu,
si és bo o dolent,
on s'instal·li exactament l'Ikea,
si és a les Gavarres o és a Reus.
Tu no estic massa d'acord amb capitalitat comercial
de grans superfícies segur que sí,
sobretot si acaba venint també l'Ikea,
però capitalitat comercial també és petita botiga,
també és teixit comercial.
El teixit comercial que de fet totes les ciutats
han intentat fer servir per fer ciutat,
precisament per recuperar determinades parts de la ciutat.
Segurament no té a recabar el nucli antic de Reus d'ara,
amb un teixit comercial molt actiu,
amb una vida també nocturna, diversa i interessant,
que el de fa molts anys,
i s'ha fet gràcies a través del comerç.
Penso que Tarragona sí que s'està centrant molt
en les grans firmes,
que és una aposta interessant,
i a més en època de vaques magres,
a través dels impostos et permet recuperar molt,
i ho comentava l'Octavi,
però capitalitat comercial també és el petit comerciant,
i segurament, i molts mitjans de fet ho han fet,
preguntar què pensen els petits botiguers de Tarragona
de l'arribada de grans marques,
segurament amb ells no els treuen
de les penories i dificultats que estan passant ara.
No, és a veure, és que jo crec que,
a veure, ja et dic que capitalitat comercial
en tanca atracció comercial.
A mi personalment m'agrada més el model de Reus,
també t'ho dic,
de petites botigues i més proper.
Aquí seria el concepte capital comercial,
que vol dir atreure milers de persones
de fora del teu municipi.
Jo crec que almenys per l'experiència personal
i experiència de gent que conec,
que gent que abans anava a comprar Reus,
ara se'n va a Tarragona,
però no se'n va a Tarragona a la part alta a comprar,
se'n va a les Gavarris.
I compta amb aquest perfil de client
que t'arriba a través d'un pàrquing,
baixa una planta,
en puja set o vuit,
i torna a marxar per allò on ha vingut,
que ni fa ciutat ni fa res.
Jo sóc client també del Corte Inglés d'aquí de Tarragona,
de fora de Tarragona,
i veig que molts altres fan el mateix camí que jo.
És a dir, arribem, entrem a sota,
pugem, comprem allò que ens convé,
i tornes a marxar segurament perquè és pràctic,
perquè utilitzes poc temps,
amb el que segurament passarà el mateix.
No sé si això és fer comerç de ciutat.
Si se sap utilitzar,
que també ho estan intentant des de l'Ajuntament de Tarragona,
sí que és molt interessant, però és complicat d'aconseguir...
Perquè el comerç de gran aparador
el que t'ofereix sobretot és comoditat i rapidesa.
La comoditat i rapidesa no és anar a tombar,
com pots anar a tombar pel carrer Monterols,
o anar a tombar pel Pallol,
o anar a tombar pels carrers de Reus.
Ara sempre estigui fent una falca del comerç a Reuseng.
No, no, però jo estic d'acord amb això.
Te la cobrarem.
Estic d'acord, estic d'acord.
És que, que vingui al Corte Inglés,
Reus no deixa de ser una ciutat eminentment comercial, no?
Té un comerç urbà, doncs,
molt consolidat i sempre serà una ciutat comercial.
I aquí estem parlant de termes,
capital comercial o no,
capital del gran volum, doncs, Tarragona.
Home, jo treballo a la Rambla Lluís Companys
i des que està oberta al Corte Inglés
és impressionant de veure...
S'ha allargat la Rambla.
Sí, era una Rambla morta
i ara li ha donat molta vida, no?
I els locals que hi ha al voltant del Corte Inglés
també s'han revoluïtzat molt
i segurament començaran a obrir nous, noves tendes.
Es parla, doncs, també que FNAC
podria venir a Tarragona
perquè vol estar a prop del Corte Inglés.
En fi, jo crec que una cosa, doncs, no treu l'altra.
Podem tenir dos nuclis comercials molt potents,
un més tradicional com és Reus,
que està molt consolidat,
molt més que Tarragona
i només cal veure el tracte que et dona la gent
quan vas allà.
I, en canvi, el tema d'Ikea,
doncs, jo crec que pot generar
un nou pol d'atracció a Ponent
que està bastant oblidat
i tenint en compte que Ikea
ha d'anar al costat del Camp del Nàstic,
doncs, allà es pot generar, doncs,
un nou centre comercial lluny del centre de la ciutat.
Deixem els temes comercials.
I ja que l'Octavi ha anomenat
el Camp del Nàstic,
com un d'aquells projectes d'allà
recorregut en aquesta ciutat,
us proposo comentar,
des d'aquesta perspectiva,
el 2010, si s'ha avançat
poc o molt en els grans projectes
de ciutat.
En alguns, que depenen, bàsicament,
de l'Ajuntament, però d'altres,
i que van més enllà, fins i tot,
de la ciutat de Tarragona,
que afecten el territori.
I aquí tenim qüestions com
la Tabacalera,
l'Escola Oficial d'Idiomes a la Chartres,
la remodelació del Banc d'Espanya,
tenim l'estudi informatiu
sobre la façana maríptima,
que aquest correspon, recordem,
al Ministeri de Foment.
Una altra obra de l'Estat
que implica molt el territori
és l'afectació de la crisi
en obres tan importants
com l'autovia A27,
l'autovia Tarragona-Montblanc,
en fi, i moltíssimes altres coses
que podríem comentar.
Però en aquest capítol d'infraestructures,
equipaments, obres, inversions,
com heu vist el 2010?
Jo penso que ha estat un bon any
per avançar en petites obres,
en obres de...
I l'Octavi feia un repàs,
penso que ha detallat
i molt interessant,
d'allò que s'ha aconseguit concretar,
obres que potser no necessiten
inversions tan grans,
però quan parlem de projectes
amb inversions molt més grans,
tot es complica molt més.
Ara comentaves el tema
de la façana marítima,
gairebé m'ha sonat a Déjà-vi,
a somni incomplert,
però incomplert des de fa més de 10,
15, 20 anys,
ja han perdut el compte,
el nou camp del Nàstic,
per exemple,
segurament serà d'aquells projectes
que passarà ja...
Aquest com a mínim s'ha dit publicament
que queda aparcat,
queda aparcat i és lògic.
Fins a altres moments més favorables.
És impossible de concretar
i a més es va lligar
amb una fórmula urbanística
que ara també sona
a edat medieval.
aconseguir pagar un camp de futbol
amb pisos ara mateix
i com que anvia les coses,
fa 4 o 5 anys
semblava una allò fàcil,
quan ho va presentar
l'alcalde Joan Miquel Nadal,
crec que recordar
semblava una cosa fàcil feta.
Fem 2.000 cases,
no recordo el número,
i tenim el camp del Nàstic.
Projectes grans jo crec que costarà molt més,
com més inversions
necessitem de fora,
molt més complicat.
veurem també
quines noves sinergies
es generen
entre l'Ajuntament de Tarragona
i el nou govern
de Convergència i Unió
i també passarà
en altres ciutats,
per tant canviem
una mica de paradigma polític
i aviam què és el que acaba passant.
S'està avançant,
l'escola d'idiomes sembla
que ja estigui enfilada,
si més no.
Hi ha projectes
que jo penso
que es comencen a veure a la llum,
però també queda poc
per les properes eleccions
i no sé,
quan es faci el balanç
del fet
i el que falta per fer,
segurament el que falta per fer
encara serà més que el fet,
però també l'actual conjuntura
no és senzill,
no és fàcil.
És que penso que,
a veure,
parlar de projectes
en el moment en què estem
i per desgràcia
dels periodistes els primers,
perquè no tindrem
que parlar,
diguéssim,
pocs,
ara mateix pocs,
vull dir,
no sé,
hi ha molta gent,
abans,
des del 2010,
potser m'ho he oblidat,
però jo crec que l'any 2010,
sens dubte,
és l'any,
no de la crisi,
l'any en què ens hem adonat
de la crisi.
Vull dir,
l'any de la crisi
va esgotar el 2008,
el 2009,
si fem-la viu-viu,
i el 2010,
jo crec que és
l'any de la caiguda
de l'hòstia,
a terra,
de dir,
hòstia,
si no hi ha calés per res.
Ara sí que la tenim al caput.
I, doncs,
el tema de les infraestructures
és l'exemple més clar,
quan va compareixer
el ministre de l'any
que va dir
que operaven pràcticament tot
i que no hi ha diners per res,
que no es començarà
cap obra nova
en cinc anys,
com a mínim.
Vull dir,
aquí és on jo crec
que la gent
es va adonada
o els polítics
s'haurien d'haver donat
quan es van dir
que el 2011
no es podien contraure
cap crèdit.
Recordem que a partir d'aquest any
està prohibit
que els ajuntaments
contraguin més crèdits.
Els que ho van fer,
doncs,
ja ho han hagut de fer
durant el 2010.
Jo crec que aquest any,
vull dir,
tots els ajuts
que han aprovat
la Diputació
aquest any
són per despesa corrent,
vull dir,
és que gairebé
no hi ha cap inversió,
no hi ha cap ajut
a cap inversió
de cap poble,
primer perquè
també és final
de legislatura,
hi haurà canvis
de govern
també a les municipals
i, doncs,
això també fa
que es parin
molts projectes,
però és que realment
no hi ha diners
i jo crec que
aquest és el missatge
que hauríem de dir
a la gent
aquest any,
que ningú s'esperi
que es facin
grans coses,
no sé,
les que ja estiguin
molt madurades,
potser la xar 3
és l'única
obra així
d'aquestes
que fa anys
que arrosseguem
que veig que aquí
a Tarragona
potser sí que es pot
realment desencallar
aquest any,
però és que la resta
que la gent
no es faci il·lusions
perquè aquest any
no hi ha diners
per res,
en prou feines
hi ha diners
per mantenir
tota l'estructura
que s'ha creat
administrativa
doncs,
la despesa corrent
d'ajuntaments
i d'administracions
públics en general.
Totalment d'acord,
ara que deies
del 2008
recordo les eleccions
generals
que el Solves
i el Zapatero negaven la crisi
i deien la prou
la recessió
en comptes de crisi econòmica
doncs bé,
dos anys després
o tres
estem veient
que estem
en la crisi històrica
estic d'acord
la gent
jo crec que si veu
que no hi ha calés
tampoc ara es posarà a pressionar
perquè no es facin
els grans projectes
perquè amb el 20%
de persones
a l'atur que hi ha
etcètera
doncs baixen
les prestacions
baixen els impostos
per construcció
dels ajuntaments
no tenen diners
el 2011
doncs els dos grans projectes
que haurà la llum
a Tarragona
doncs la comissaria
de la Guàrdia Urbana
que s'inaugurarà
al març
i el Teatre Tarragona
a partir d'aquí
poca cosa més
eh
perquè
no pas a nivell
dels carros
bueno
s'ha de visitat
i ja veurem si
ja veurem si
ja veurem si
la remodelació de l'estació
de Tarragona
no?

això s'ha provat
s'ha provat
de menys abast
que sembla que
puguin començar
a veure la llum


llavors
igual comencen
les obres del Banc d'Espanya
de l'Escola Oficial
d'Idiomes
però bueno
són tràmits
que comencem
obres culminades
de fa anys
doncs
bàsicament
aquestes dues
i poca cosa més
el Camp del Nàstic
seguirà
en un calaix
la 27
ja veurem
el Sant Jordi
doncs
l'empresa constructora

molts problemes
i la ciutat judicial
jo soc molt
molt pessimista
perquè si la Generalitat
no té diners
per demanar 8 milions
per l'Escola Oficial
d'Idiomes
veig difícil que en tingui 69
per fer la ciutat judicial
llavors crec que estem
en una època complicada
pel que fa als grans projectes
per tant que es tractarà
d'acabar el que podem
el que ja estigui en marxa
però difícilment podrem
engegar nous projectes
i més enllà de tot això
que hem comentat
hi ha hagut alguna notícia
recordo que
cap de
ni l'Esteba
ni l'Òscar
ni l'Octaví
ho han comentat al principi
el tema de la fusió
de les caixes
i del que representa
pel territori
el tema de Catalunya caixa
ara que s'ha acabat l'any
polèmica que es va crear al principi
considereu que ha estat
al final s'ha acabat acceptant
amb una certa resignació
amb una certa resignació
que no hi havia res més a fer
que a tot arreu s'ha fet el mateix
que tants territoris
també han perdut la seva bandera
com pugui ser per exemple Girona
on semblava impensable
que pogués desapareixer
i acaba desapareixent
fusionant-se amb la caixa
crec recordar
aquí hem fet aquesta fórmula mixta
penso que la gent al final
acaba a entendre
m'agradava la reflexió
que feia l'Òscar
potser és l'any
que hem après
que som pobres
és l'any que hem entès
que no hi ha calés
sí que hem entès
que no hi ha calés
però jo penso que també
que el ciutadà
serà cada cop més exigent
amb com els gastem
i Tarragona seria
potser un exemple
de projectes
que han acabat
llançant diners
a la brossa
que ara anirien
molt bé segurament
per acabar
alguns dels projectes
que hi havia pendents
que es perdi
caixa Tarragona
jo penso que
el territori és dolent
però s'ha acabat
acceptant
amb aquella resignació
cristiana
que no hi havia res més a fer
o ho fèiem així
o de fet
veient els números
que tenia
caixa Tarragona
tot i que els seus socis
tampoc són
cap meravella
ara els seus actuals socis
es veia com un mal menor
acabem ho fent així
perquè si no
segurament
potser acabarem desapareixent
algun comentari breu
del tema Catalunya Caixa
la desaparicia Caixa Tarragona
és més a nivell sentimental
i més és una decisió
que sap greu
que sempre costa
d'assumir
però que
i que és menys caler
pel territori
també no ens enganyem
a nivell d'inversions
de patrocinis
de obra social
suposo que et refereixes

bueno
jo crec que certa sensibilitat
mantindrà
Catalunya Caixa
sobre el territori
potser no tanta
com Caixa Tarragona
sensibilitat sí
però amb menys diner
a la Caixa
la sensibilitat es notarà menys
Caixa Tarragona
tampoc no hauria tingut diners
si s'hagués mantingut
vull dir que
és època de vaques
flaques per tothom
i és el que hi ha
ara també vindrà
aquest mateix procés
s'haurà de fer
amb les cambres de comerç
i d'aquí quatre dies
tindrem aquesta
aquesta disjuntiva
doncs amb les cambres
d'arreus Tarragona
i bany
què fem amb quatre
per exemple
en tota la demarcació
bueno
el Consell de Caixes
de Cambres de Catalunya
ja ha vingut a insinuar
que aquí
en sobre
bueno
cada tres n'han de fer una
i aquí també
pot haver-hi una nova
polèmica
Tarragona Reus
sobre la cambra
de comerç
de Tarragona Reus
estaran encantats
de la vida
de fer una fusió
penso que ja
ho estan celebrant
jo és que
en aquest cas
no li diria fusió
sinó absorció
de Caixa Catalunya
a Caixa Tarragona
perquè el valor d'actius
era de 8 a 1
de Caixa Catalunya
llavors
dir-li fusió
tampoc no
no li diria així
jo crec que
com deia l'Esteve
s'ha acceptat perfectament
semblava que
seria molt problemàtic
que de Tarragona
perdria pès territorial
i en fi
no sé
a veure
jo no soc client
tampoc de Caixa Tarragona
però jo crec que
tampoc no
donaven valor afegida
als seus clients
per ser de Tarragona
donaven mateix tracte
als clients de Tarragona
que als clients
de la Vall d'Aran
per exemple
llavors
jo crec que
tampoc ha sigut
cap d'alta baix
i que per exemple
Lleida no tenia
caixa
i moltes territoris
que no tenien caixa
i per això
tampoc perds
territorial
llavors
tindrà el vicepresident
tindrà pes
al Consell d'Administració
llavors
jo crec que
en fi
que el nom
de Caixa Tarragona
de moment encara
segueix
en algunes
entitats
i
en fi
jo crec que no ha sigut
tan
tan
tan malament
com ens pensàvem tots
segurament ens deixen
moltes coses
en el tinte
i encara les podem analitzar
durant els propers minuts
el que ha passat del 2010
però si mirem una mica
el 2011
tot i que hi ha hagut
algunes referències
en els comentaris
que heu fet
segurament el 2011
pot ser un any
encara molt
amb una afectació
molt clara
de la crisi
i per tant
de tot el que heu comentat
sobre el nivell baix
segurament que hi haurà
d'inversions
en noves infraestructures
i en nous equipaments
i ha de ser també
des del punt de vista territorial
clar
un any marcat clarament
per les eleccions
del 22 de maig
per les eleccions municipals
que tot just arribaran
pocs mesos després
de les eleccions
al Parlament de Catalunya
i que han suposat
aquest tomb
tan clar
en el mapa polític
seran un any marcat
claríssimament
per les eleccions municipals
de fet jo penso
que entrarem en campanya
si és que no hi hem
si no hi hem entrat ja
ja vam entrar
el dia següent
de les eleccions
econòmiques
i què creieu que passarà
doncs penso que
d'una banda
hi haurà molts treballs
i molts esforços
per intentar
fer que la dinàmica
creada
a les últimes eleccions
no acabi arrossegant
també les municipals
esforços
per part dels partits
que van sortir
mal parats
a les darreres eleccions
a la Generalitat
i per tant
serà interessant
veure
quins són els moviments
que fan els diferents
partits
alcaldes i alcaldables
o alcaldesses
i també candidates
a veure
com es situa cadascú
i com aconsegueix
trencar
o
fer bona
afavorir-se
de la dinàmica
de cavall guanyador
és a dir que
jo crec que la tendència
positiva
que pot generar
per un partit
venir d'una victòria
electoral
és clar
el partit socialista
ho va viure
quan anava guanyant
una darrere l'altra
les diferents
conteses electorals
però també s'ha de tenir
molt clar
que les eleccions
municipals
sempre han estat
diferents
molt diferents
en resultats
d'altres
conteses electorals
per tant
veurem què és el que
acaba passant
penso que
Convergència a Tarragona
té grans esperances
d'aconseguir
fer bo
a l'efecte
mas
i fins i tot
apropar-se
o intentar recuperar
molt de terreny
a l'alcaldia
de Tarragona
i el mateix passa
amb Reus
on Convergència
se sent cada cop
més forta
per intentar
disputar-li
l'alcaldia
a Lluís Miquel Pérez
després d'un munt d'anys
de governs socialistes
crec que serà molt interessant
veurem com es situen
els diferents candidats
i també els diferents
alcaldes i partits
actualment a govern
i veurem com saben jugar
les seves cartes
ara això està clar
que marcarà
els propers mesos
i que serà molt difícil
parlar de cap mena
de projecte
o de res
en clau ciutat
sense veure les eleccions
de fet
estan aquí mateix
jo per acabar
l'anàlisi anterior
i enllaçar amb aquest
primer dir
bueno
ja que el 2011
jo crec que serà un any
perdut a nivell econòmic
perquè no hi ha diners
i doncs
s'haurà d'anar
trempatjant com puguem
doncs almenys
hauria d'aprofitar
d'intentar
per sorgir propostes noves
per planificar
el que es vol fer en el futur
quan hi hagi diners
per administrar millor
els diners que hi ha
i en aquest sentit
doncs
bueno
que hi hagi eleccions
pot ser una bona oportunitat
doncs per això
perquè cada partit
digui ell
com sortiria
de la crisi que tenim
com administraria els diners
i en quins projectes
els dedicaria
i doncs en aquest sentit
podria ser una bona oportunitat
en l'aspecte polític purament
com deies
les municipals
s'ha dit i s'ha repetit
i jo crec que sí
que no tenen res a veure
amb les eleccions
catalanes
o les espanyoles
o cap altre tipus d'eleccions
una certa dinàmica
potser sí que es pot intuir
però per exemple
no crec que Tarragona
sigui prou forta
com per canviar el govern
la Convergència pot ser que pugi
el PSC pot ser que baixi una mica
però bueno
potser aquí el tema
i algun dia n'hem parlat
amb ens d'Octavi
és que
que ens no assumin
Convergència i PP
per treure el PSC de l'alcaldia
una cosa és arreus
una altra cosa és arreus
però és que arreus
potser allí
ja no és només
diguéssim
d'aquestes últimes eleccions
on ve la tendència
de canvi
perquè allí fa 30 anys
que hi mana el PSC
i potser
cada vegada
és més reduïda la distància
Barcelona passa exactament el mateix
i allí potser sí que s'endevine
que hi haurà canvi
però
ja no sols
per una tendència
encetada
en aquestes últimes eleccions
o per la crisi en si
sinó per una tendència
de cansament de l'electorat
simplement
perquè fa molts anys
que manen els mateixos
i no perdem de vista
per això
tampoc que la crisi
castiga sempre
qui governa
per tant
allí on s'està governant
també haurem d'anar molt en compte
que la crisi castiga
sigui del color que sigui
vols dir?
sigui del color que sigui
el ciutadà que es queda a l'atur
o que té dificultats
per arribar al final de mes
o que ha de baixar la percenta
del seu negoci
segurament la primera administració
que mira
és l'Ajuntament
tot i que moltes vegades
no és qui
no té cap competència
sí, sí, segurament
home, les eleccions del 22 de maig
seran un examen definitiu
pel PSC
un partit que sempre
s'ha caracteritzat
pel seu poder municipalista
doncs ara té en parell
ciutats importants
com Barcelona-Reus
fins i tot
Terrassa o Girona
estan ara mateix
en entredit
ara sembla que els dos
cavalls forts del PSC
són l'Àngel Rosa
a Lleida
i el Josep Félix Ballesteros
a Tarragona
seran també una prèvia
de les eleccions
del mes de març
a nivell estatal
i jo crec que
bueno, en fi
fa poc
va sortir una enquesta
del diari ara
doncs que deia
que Ballesteros
estava en 12-13
semblava que
Convergència Unió
pujava a 9-10
doncs
jo si bé fa un any
estava convençut
que el PSC
doncs estava més
apropé al 14è
de Consell de la Majoria Absoluta
ara sembla doncs
que suposo que
el desgast de govern
que deia l'Esteve
doncs l'està
l'està afectant
això està per veure
també quin serà
el paper que tindrà
la Esquerra Iniciativa
que a les últimes
eleccions autonòmiques
van estar al límit
del 5%
que seria el que els donaria
representació
municipal
i el que sí que tinc clar
és que
per primera vegada
en molts anys
la campanya electoral
home
no hi haurà
els programes
dels perdits
no hi haurà
grans promeses
perquè la realitat econòmica
és el que és
i segurament
faran
programes
més realistes
i centrats
en el dia a dia
que han anunciat
grans projectes
com va ser l'any 2007
o es carguen
no no
és que potser la clau electoral
almenys de Tarragona
serà això
si Esquerra i Iniciativa
aconsegueixen
entrar
o revalidar
Iniciativa
i es va quedar fora
fa 4 anys
o 3 anys i mig
sí sí
perquè dic
que entrin o no
amb un o dos regidors
pot depèn de la clau
que es revalidi
el govern d'Esquerra
és actual
o Comergencia i PP
assumin
i entrin
perquè clar
un pacte de Comergencia i Esquerra
o un pacte de PSC-PP
ja ho veig més complicat
i del nou govern de la Generalitat
que s'acaba d'estrenar
o en fi
pràcticament s'estrena
aquesta setmana
cara
en setem
què creieu
que podem esperar
a nivell
territorial
i si creieu
que pot tenir
una certa influència
amb això
que comentàveu ara
en els resultats
de les eleccions
municipals
o en fi
és tan aviat
que és molt difícil
no és aviat per dir-ho
però
almenys
abans
jo ho destacava
com una cosa
positiu
perquè no es malinterpreti
que m'agrada
que guanyin uns
els altres
simplement
tot canvi
genera
com una certa dosi
d'esperança
i en una època
de crisi
en què
tothom
sembla
que no hi ha sortida
i que
no hi ha
manera
que no es fan propostes
que ens treguin d'aquí
el fet
que entri
un nou govern
en aquest cas
està a Convergència
però si és del contrari
fa set anys
que no hi havia crisi
i també hi havia
aquesta certa dosi
d'esperança
fa que
almenys
certs mecanismes
certa concepció
de la gent
inclús a nivell interna
dir
a veure ara què fan aquests
s'obre un període
més enllà de l'experiència
de l'alució
creieu que en el territori
això es pot concretar
en coses
a curt termini no
jo crec que a curt termini
en grans projectes
no
i sobretot
tenint en compte
el que està explicant
fins ara
el nou govern
és un discurs
molt
hiperrealista
de conscienciar
la gent
ara venim cap aquí
a escoltar
el conseller
de salut
o escoltes
el conseller
d'economia
tothom està fent
un discurs
molt de
toquem de peus a terra
no hi ha diners
a la caixa
hi ha determinats
serveis públics
que pràcticament
no són sostenibles
en el temps
per tant jo penso
que serà un govern
de retallar
en el sentit
d'ajustar molt
la despesa
per tant dubto
que hi hagi
grans projectes
que puguin venir
cap al territori
més en el moment
que estem
per tant
generador d'il·lusió
segurament no
d'entendre
en el moment
que estem
potser
potser sí
perquè està pensant
en infraestructures
o qüestions
que són competència
de la Generalitat
tenim la presó
que ja s'està fent
la nova
això acompanyaria
el tancament
de la presó
de Tarragona
i el futur
del que s'havia parlat
trasllat
de les oficines centrals
de la Generalitat
en un sol edifici
un projecte
que segurament
ara pot quedar
entredit
per les circumstàncies
econòmiques
que dèiem
abans l'Octavi
parlava de la ciutat judicial
competència
de la Generalitat
difícil
tenim el complex
Sant Jordi
parat
atascat
clar
són qüestions
que no sé
si vosaltres creieu
que es poden concretar
amb el nou govern
Octavi
o vist el panorama
econòmic que tenim
ni aquest govern
ni cap altre
ho podrà
solucionar
els propers mesos
el primer any
segur que no
a veure
teòricament
el fòrum judicial
em sembla que va entrar
a la licitació
el procés de licitació
es va començar
el procés administratiu
però com deia l'Esteve
el primer candid
és
política d'austeritat
s'ha rebaixat
de 15 o 16 conselleries
a 11
al final
també volen eliminar
empreses públiques
fa poc
van haver d'emetre bons
el 4-75%
per aconseguir diners
en fi
jo veig
tot molt complicat
a més
una polèmica
que va haver
la setmana passada
no hi ha cap conseller
de Tarragona
no sé si això
és bo dolent
pel territori
potser ara s'inverteix més
per poder dir
que es fa posta
pel territori
però el que és cert
és que la conjuntura
econòmica
és la que és
i que gastar-se
ara mateix
70 milions d'euros
en un projecte
com a fòrum judicial
o que una empresa
trobi
el tema del Sant Jordi
no depèn de la Generalitat
és que depèn de l'empresa
un tema més de gestió
jo penso que el complex Sant Jordi
el separaria d'aquests
s'ha acabat encallant
s'ha acabat embarrancant
segurament
per un problema de gestió
de l'empresa
que no s'ha vingut
dur a terme
el projecte
que havia anunciat
i potser de l'Ajuntament
i també de la Conselleria
de la Secretaria General
de l'esport
de creure's
el projecte
que es va presentar
en el seu moment
que era un projecte
extraordinàriament ambiciós
ferònic
o sigui
20 milions d'euros
igual se n'hauria de fer
com el pollo del Serrallo
de la piscina municipal
del Serrallo
de 6 milions
i sí que es tiraria endavant
llavors
anem acabant
ja que l'Octavi ha parlat
del lobby
o no lobby
tarragoní en el govern
creieu que això és important
tenir consellers
o gent important
amb càrrec important
al govern de la Generalitat
és important fer lobby
com a territori?
a veure
jo crec que és més
una qüestió d'imatge
que de realitat
de pràctica
ell va dir
que faria un govern
dels millors
que tots els millors
siguin de Barcelona
o també sospitós
vull dir
a mi això
no m'ha agradat gens
és el centralisme
que sempre va
jo penso que aquest partit
ha sabut resoldre
la presència de Tarragona
al govern
és a dir
vam passar en els partits
i no tenim mai presència
i de bé
no te'n fa cap
segurament
no et soluciona res
és més una qüestió d'imatge
els últims 4 anys hem tingut el vicepresident
i el president del Parlament
i el president del Parlament
i jo crec que això
no és més qüestió d'imatge
que de realitat
vull dir
d'inversions
si se n'han de fer
se'n faran
i si no
no se'n faran
però bueno
no queda bé
de cara a la galeria
diguéssim
que de no sé
o de 30 consellers
i secretaris generals
n'hi hagi 25 de Barcelona
i 5 de comarques
que no són
però tu creus que és efectiu
tenir gent important
al govern
del territori
no no
però és més una qüestió d'imatge
jo crec que no s'acudeixi
és més imatge que no pas

jo crec que sí
però jo crec que s'hauria d'haver
cuidat mínimament
en aquesta qüestió
i tu Esteve?
jo penso que
és una qüestió estètica només?
jo penso que no és només estètica
és a dir
quan guanyen les eleccions
i es fa campanya al territori
i hi ha els diferents candidats
que fan campanya
al damunt del territori
un també pensa
que aquella persona
el representarà
als següents anys
el Parlament de Catalunya
tal com està organitzat
i distribuït
i tal com funciona
penso que cada cop
el territori perd més força
i més presència
i si ja no tens consellers
o càrrecs de primera fila
al govern que et representin
d'alguna manera
sí que se t'escolta menys la teva veu
i en determinats conflictes
o problemes
que hi puguin haver en territori
segurament serà més fàcil
pel govern
poder-los tirar endavant
en alguna o altra direcció
sense la presència
d'aquell càrrec polític
que t'està donant la cara
pel territori que l'ha votat
jo penso que tot això
hauríem d'intentar corregir
perquè no sé si la gent
se sent del tot representada
per això
el que hem de donar compte
és als diputats
que realment allí treballin
on han de treballar
els diputats d'aquí
sí que el diputat
la feina que té el diputat
moltes vegades
passa molt més desapercebuda
i la capacitat
que té d'influir
el Parlament de Catalunya
és relativament petita
penso que això
hauríem de corregir
d'alguna manera
deixeu-me acabar
amb un tema concret
molt d'actualitat del dia
però a més tindrà recorregut
el 2011
la sentència del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya
que vam conèixer
la setmana passada
i que obliga
l'enderrocament
dels edificis
de la Marina Port Tarracó
és una notícia
que esclata
al final del 2010
però que com dèiem
tindrà un recorregut segur
durant el 2011
perquè la sentència obliga
o dona un termini
de tres mesos
a enderrocar
aquests edificis
Octavi
com ho veus?
Doncs una sorpresa
la veritat
se'ns havia venut
que fent el pla especial
fer el pla d'usos
doncs
el tema s'arreglava
a posteriori
primer fas la il·legalitat
i després
quan ja ho has construït
ho legalitzes
en aquest sentit
estic bastant d'acord
amb la sentència del jutge
no pot ser que
en fi
que es passi la llei
per on sigui
i després ho vulguis
legalitzar
no sorpresa
tres mesos
jo tinc els dubtes
que siguin tres mesos
per arribar
demanar tres mesos
per executar la sentència
que si tu estàs fent
el projecte d'enderroc
ja estàs executant la sentència
com va passar
a la fortida de la reina
jo crec que és un cas
que encara
donarà bastant
per parlar
i que en parlarem
durant bastant de temps
no és que si aquí
de tres mesos
allò està
en executar la sentència
et pago un sopar
que dius
que ens convides a sopar

perquè és que no tres mesos
tres anys
però veus la resolució
del conflicte
jo no sé
jo crec que
no vaig seguir tant
el fortida de la reina
però
jo aquí no hi veig
no sé si llavors
hi va haver mal a fer
o no
jo aquí no n'hi veig
de mal a fer
jo crec que aquí va ser
un error garrafal
d'uns i altres
vull dir
uns pels altres
ningú va donar la llicència
i au
allò es va fer
però d'aquí
a haver-ho de tirar a terra
no sé
jo crec que
potser sí que legalment
és el que s'ha de fer
però s'hauria de trobar
alguna altra sortida
que és una llàstima
que no tinc cap acció
ni res
a mi tant me fa
però sí
amb la crisi que hi ha
que s'han gastat
x diners allà
fa tres anys
i ara
n'haguem de gastar
x més
per tirar-ho a terra
encara que siguin diners privats
és negatiu
per la ciutat
de totes totes
de fet
ara bé
construir sense llicència d'obres
des del punt de vista
del ciutadà
si tu a casa teva
et fas una petita reforma
i has d'anar a l'Ajuntament
a comunicar-ho
perquè no pots començar
a tirar a terra
amb mans i parets
a la brava
per dir-ho d'alguna manera
però sembla que els ports
pel que expliquen
sembla que els ports
és una manera de funcionar
cert
relativament habitual
si és per la dia a dia
de portuari
d'actuar
d'actuar sense demanar
una llicència
és un lloc obert
a la ciutadania
doncs no és de l'activitat portuà
però és un problema
de llicència municipal
però aquesta gent
ja s'hi va dirigir
a l'Ajuntament
per dir
vosaltres vam demanar llicència
l'Ajuntament va dir
no cal
ens pensem que no cal
és a dir
és aquesta manera d'actuar
que sembla que el port
sigui una mena de coto privat
on es pot fer
i desfer
perquè és
forma part de la ciutat
però estem al marge
però no sigui
en aquest cas
i aquí ens ha acabat
esclatant a les mans
i a vegada de construir
és absolutament negatiu
per la ciutat
allò que parlàvem
de l'autoestima
una ciutat que té problemes
per tirar projectes endavant
i que vegi com es desmunten coses
són imatges negatives
per la ciutat
a banda de la repercussió econòmica
del mal que es pugui fer
a determinats negocis
iniciatives privades
que tenen allà
doncs engegat
el seu restaurant
les seves oficines
qualsevol
activitat econòmica
en fi veurem com evoluciona
el tema
que aquest segur
que com a mínim
serà un tema d'actualitat
en aquestes primeres setmanes
del 2011
acabem aquest repàs
i aquesta anàlisi
que avui hem fet
mirant enrere
i mirant endavant
2010-2011
canvi d'any
que avui hem fet
amb tres companys periodistes
l'Esteve Giral
de La Vanguardia
l'Octaví Saumell
del Diari de Tarragona
i l'Òscar Palau
del Diari del Punt
a tots tres
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí en directe
a Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
aquest 2011
també professionalment
parlant
gràcies
Gràcies igualment
Gràcies
Bon dia