Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el programa, on, per exemple, al matí
hi ha l'esmorzada germanò,
que ja es va fer l'any passat,
on va vindre moltíssima gent,
jetanets i pellets de tot arreu.
I després, les activitats
que fem, fem el campionat de Botifarra,
que també aquí a Tarragona té el resalt
que té, no?, té moltíssima gent
que li agrada fer aquest
joc. Doncs
després passem a altres activitats,
com al migdia, fem el vermut
popular, que, bueno,
l'any passat també em vam donar un vermut
ferm d'aquí de la terra,
vam fer una cassolades
de musclades i de
llengustinets, i la gent s'ho va passar de primera,
acompanyant, amb la rumba
catalana, donant ambient,
preparant-se per la tarda i
per la nit. Perquè a la tarda i a la nit
és quan vénen els plats forts, no? Sí, a la tarda
fent coses, fem una gent cama
per la canalla, on a nosaltres
s'agrada molt el que a nosaltres
havíem fet de petits, tots els jocs
de carreres de sac,
el trencar l'olla,
amb les pinyates que avui toquen, no?
I, bueno, els jocs del mocador,
doncs, bueno, el tradicional de sempre, que aquesta canalla
han de saber què eren, no? I, bueno, l'any passat
va ser un èxit. Va vindre moltíssima
gent, també, molts ranos. Perquè, algú,
aquests jocs, per cert, s'estan perdent?
I vosaltres, d'alguna manera, també els voleu recuperar?
Com a mínim que no es perdin del tot?
Home, jo voldria recuperar. A veure, a nosaltres,
tots els pares, paios i gitanos, que en parlem,
perquè ja et dic, sempre ho dic, i sempre reivindicaré,
que la part alta, els paies i els gitanets
som una família, doncs, per reixec,
per què no fem el joc? Per què no ho fem?
Clar, de bon esclar, això, n'altres hi jugàvem,
vull dir-ho a la nostra canalla, i això què és?
Un mocador. Doncs, què vol dir?
Quantes hores n'altres ho hem passat,
o els nostres pares s'han deixat al carrer,
sapiguem que estaven fent unes activitats
que s'agradaven, que no fèiem mal a ningú,
que eren sanes com la vida mateixa,
doncs, bueno, nosaltres també volem
que això segueixi, que les gent ho sàpiguin.
Molt bé. Doncs això, bàsicament,
ho fareu a la tarda de dissabte.
I després, ja més tard, què heu programat?
Doncs, doncs, a la nit, fem un sopar, també,
bastant lograt, que és una barbacoa,
perquè la gent, doncs, bueno,
tipus carn i tal,
perquè la gent ho passi de primera,
i després ve el plat fort,
i el plat fort és la rumba catalana,
que és on intentem que almenys
surti com l'any passat.
Estem supercontents, perquè l'any passat
és un èxit, un èxit.
tothom s'ho va passar de primera,
només has de veure la gent,
que passes,
aquest any la fareu, no?
Perquè l'any passat s'ho vam passar de primera,
evidentment, perquè jo estava guaitant
i estava amb un neguit,
i allà hi havia una jantada,
i veies com disfrutaven,
veies com la gent estava en tant,
hi havia tanta germanor,
paeus i tanos,
això no es ve de nou en altres, no?
Però bé, veies que la gent disfrutava,
i dius, bueno, aquest any ho he de fer igual.
I tindrem algun grupet d'aquí,
tindrem algun grupet de fora,
com ho fareu, això?
A veure, nosaltres tenim els nens,
no, els nens nostres diem nens,
perquè, bueno, nosaltres,
les gitanes, quan som una mica d'una edat,
diem nens,
els que som més joves,
és la cultura nostra, no?
Però tenim els nostres nois,
que toquen,
que són oracalí,
estan convidats altres nois,
també de Tarragona,
s'han convidat,
per com,
no sé si vindran o no vindran,
potser per les seves actuacions,
alguna part van dir que sí que vindrien,
que per exemple,
era com a vergonza ajena,
perquè són nois,
que se'ls hem vist,
que hi ha altres també,
i molt macos,
i també els hi agrada molt la rumba,
però estan convidats,
i després vindran,
com l'any passat van vindre
uns famílies nostres de Gràcia,
que toquen rumba catalana,
doncs aquest any també,
i compartiran una miqueta
els gitanes de Tarragona,
els gitanes de Barcelona,
perquè és el que a la gent els agrada.
Això què començarà?
Després del sopar, no?
Després del sopar.
Cap a les 12 de la nit,
com a mínim.
Exacte,
perquè el sopar,
si tot va bé,
i no...
les coses no se desmarxen,
perquè, clar,
a vegades tens una centena de gent,
i tant de bo n'hi hagi 2.000.
I a vegades els protocols canvien,
però pensem començar el sopar a les 10 de la nit,
el que porta aquí el sopar,
no sé si una horeta i mitja,
depèn,
les tertulis i la gent,
l'animada que estiguin,
o comencen a retirar taules i volen ballar,
i llavors aquells és un tas de la vida
d'anar cap a dalt
i començar a remoure-ho.
Anir a sobre la marxa.
Escolta,
què té la rumba catalana,
que a més ha agafat una nova embranzida
en els últims anys?
Sempre ha estat present,
però potser és que en els últims anys
torna a estar en primer pla
i sona a tot arreu,
agrada a tothom,
evidentment,
els gitanos,
els paios,
a tothom.
Què creieu que té la rumba catalana
i què representa per a vosaltres,
per a la comunitat gitana?
Representa,
bueno,
representa,
doncs,
el que són els gitanos catalans,
no?
Això s'identifiquem,
perquè, clar,
quan ves un gitanet petitet
i ja comença a tocar la guitarra
amb un brincal
i l'altre que estan tocant palmes
i aquelles nenes més petitetes
que veuen el ritme
i ja comencen a ballar,
els paiets se queden enxissats.
Què porta?
Com és que avui està com a,
si me'n permeteu,
com a caps delanteres d'altres músiques?
Bueno,
això ho haurà escollir la gent,
els paiets,
perquè se senten molt identificats
amb els catalans,
amb la rumba catalana,
per exemple,
aquí s'està fotent moltíssim,
com aquests xicots
que els estiguin fent publicitat
perquè els ho mereixen
amb vergüenza ajena
que els estan fotent de valent,
els nens nostres,
i a Barcelona,
doncs, bueno,
allò és el bomb.
A més, a més,
no només a Catalunya,
sinó està sortint pertot arreu.
Aquest ritme,
aquest, no ho sé,
això és una cosa
que la gent li fa ballar,
li agrada,
les lletres són maquíssimes
i si no,
de qualsevol cosa
fan una rumba
que la gent té
d'aquest esprit
de t'aixecar
i ballar
i remenar,
doncs, bueno,
avui sí,
és veritat
el que has dit,
avui és una de les músiques
que més agrada
i més, sobretot,
en festes i tal,
no?
I la gent,
doncs, bueno,
ho desitja
i aquí el que fan els joves
és saber
cada dia
fer el millor possible
perquè és el que la gent
li està demanant.
La rumba catalana
omplirà de música
i de ball
i d'alegria
la festa,
estem parlant d'una festa,
però,
de fet,
la festa gitana,
Paquito,
té algun altre objectiu
més, entre cometes,
seriós,
més important?
el fet que vosaltres
com a comunitat
de la part alta
surtiu al carrer
un dia
i us ensenyeu
d'alguna manera
a tota la ciutat,
que a més és un dia
un dissabte
que és just després
de Sant Magí,
preteneu alguna cosa més
que passar-ho bé?
Aviam,
què pretenem
els italians catalans
de Tarragona?
Aviam,
primer que tot,
com a tarragonins,
tothom celebra aquí
per Santa Tegla
i tothom participa,
per Santa Tegla,
tothom participa
per Sant Magí,
perquè és una festa
de Tarragona,
no?
Què fem els gitanos catalans?
Els gitanos catalans
el que sí fem
és una cosa
que es sentim
tants tarragonins
que presentem
com un afegit
o com un,
si em permets,
com un valor afegit
als tarragonins
la cultura que tenim,
que és la rumba catalana,
el que és la cultura catalana
del gitano,
el parlar,
el conviure,
bé,
llavors pensem
que la gent,
a l'obrir les mans
i acceptar
de fa,
no d'ara,
sinó de tantes generacions,
perquè podríem parlar
del 1700
que estem aquí
perquè he tirat d'estudis
i són,
no?
I imagina't,
encara hi eren
de més temps,
no?
Doncs clar,
tot aquest temps
que ha passat,
que s'ha fet
una cultura estimada
pels tarragonins
i penso
que han d'afegir,
a més a més,
els tarragonins
que tenim
uns gitanos catalans
que són
com tothom
i que a més
afegeixen
i porten
la seva cultura,
que és la rumba,
que és el seu conviure,
que és el seu fer
i que a la gent,
doncs bueno,
li agrada
i és un valor
a Tarragona,
no?
I estem orgullosos
de fer-ho.
I l'associació,
què tal?
Com va?
L'associació,
gràcies a Déu,
doncs tothom
està supercontent.
És un punt de trobada,
no?
És un punt de trobada
de tots vosaltres.
Correcte,
per la gent jove,
per la gent gran,
per tothom,
pels païets
que passen per allí,
sempre fem
algunes activitats,
tant a nivell
d'escolars,
no?
Per la canalla,
com també de música,
quan se vol
que fem
personal
d'un compleanys,
d'algun esdeveniment,
per exemple,
d'algun esdeveniment
de demà,
s'ha fet allà
i la gent passa per allí
i ho compartim tot.
És un lloc ideal
perquè, a més a més,
estem dins,
si em permeteu,
de la soca
dels nostres llocs,
que és la part alta,
no?
Doncs allà estem enxissats.
Esteu en el millor lloc,
en el lloc que hauria de ser,
perquè allà viviu realment
la majoria, no?
Totes les famílies,
poc o molt,
un carrer munt,
un carrer ball,
totes les famílies
vivim per allí.
Quants sou,
aproximadament?
Jo una estadística així,
molt acertada,
no te la sabria dir,
però, bueno,
jo com a representant
del poble gitano,
avui estarem fent
una estadística
d'uns 700 gitanos,
catalans.
Molt bé.
Escolta,
avui estem parlant
sobretot de festa,
però hi ha alguna cosa
que us preocupi realment
com a comunitat
ara aquí a Tarragona
que tingueu algun problema
que voldríeu solucionar,
aprofitant avui
que parlem
amb el president
de l'associació gitana?
No,
evidentment,
nosaltres els problemes
intentem,
a veure,
tothom tenim problemes,
tothom està patint la crisi,
tothom està patint,
bueno,
com qualsevol altra persona,
però sí que fem
una miqueta
d'incapeu,
no?,
amb la situació
i de bones
veurem problemes
com pots tindre tu,
com pot tindre
qualsevol altre senyor
de la Rambla
com el de la part alta,
em punto al cap,
són els que hi hem
i som els que hem d'assumir
cada dia,
no hem de destacar
nosaltres el poble gitano
que en tenim diferents,
no,
som gent,
però és igual que a nosaltres,
no?
Recordo que ara fa uns mesos,
potser era l'última entrevista
que vas venir aquí,
vam parlar d'aquell estudi
que s'està fent
a la Universitat
de la Parla Gitana,
que això estarà molt bé,
quan s'hagi acabat
i es pugui presentar públicament.
nosaltres pensem
tindre la tèxis
aquesta allà acabada,
tant de bo sigui així
com se va dir,
seria per Santa Tegla
de l'any,
evidentment,
perquè hi ha una tèxis
a fer,
a recórrer,
doncs,
bueno,
un temps
i volem fer
alguna cosa
que la gent
estigui ben feta,
no?
i a més que ensenyarà
als tarragonins
i a tothom en general
doncs aquestes coses
tan riques,
no?,
de la llengua,
de les paraules...
Gitanes,
catalanes,
de Tarragona,
de tota la vida,
de...
bueno,
estem supercontents
de que la gent,
aviam,
estem tan,
tan,
tan contents
de ser tarragonins,
de bo,
de bo,
i no perquè estigui jo
ara aquí
amb els mitjans de comunicació
ho vulgui dir,
no, no,
nosaltres ho som,
tan contents
de ser tarragonins
i compartir amb els tarragonins
que estem enxizats
de poder
per exemple
fer aquest llibre
que es preguntin
què vol dir
aquesta paraula
és com
amb aquesta revista
de festa gitana,
no?
Si la mireu
en algun lloc
per exemple
veureu
Villela a la festa
de nosaltres
és tan bonic això
què diu?
Villela
vol dir
vine a la festa
de nosaltres
de nosaltres són els tarragonins
no els gitanos,
de nosaltres
el que passa
és que ho diem en gitano
Villela a la festa
de nosaltres
nosaltres
evidentment
la passa al fòrum
la passa a la font
parlem al català
però és que
dins d'aquestes converses
sempre s'escapa alguna
bona paraula
i volem que sigui així
perquè si no es perderia
perquè així la nostra canalla
també ho va agafant
el dia a dia, no?
és com si parles francès
saps l'idioma
i no li parles a la canalla
quan estan aquí a Catalunya
ho diuen
nosaltres
que aquí no el sabran
però nosaltres
ho fomentem
i llavors és clar
molts paillets
diuen
què heu dit
però els agrada
perquè és amb aquell
accentuat catalanista
bueno
del gitano
no?
El dissabte els tindrem
a tots a més de festa
estarem tots de festa
perquè és una festa
per gitanos
per paios
en fi
és una festa per tothom
estaran tot el dia
comenceu esmorzant
a les 9 del matí
no?
i en fi
suposo que es farà
una miqueta de migdiada
perquè si no
s'haurà d'aguantar forces
no Paquito?
Sí
aviam
després de l'esmorzar
perquè volen que vingui la gent
i agafi forces
i tingui gana
i estigui ben alimentat
doncs després
passem al joc
de la botifarra
i després passem al vermut
i després que la gent
vagi a fer migdiada
si no l'aguantarem
clar
perquè després tenim
molta festa
moltes activitats
molta festa
moltíssima
Francesc Ferreres
Paquito
president de l'associació
Gitan de Tarragona
un plaer
que vagi molt bé
aquesta segona edició
i que sigui la segona
de moltes més
que ja posem ja
en el calendari
habitualment
allò al cap de setmana
de després de Sant Magí
molt bé
que vagi molt bé
bona festa
igualment
i s'ha convidat tothom
tarragonins
i totes
bueno
i en aquest cas
ara
estic aquí
amb la comunicació
de Tarragona Ràdio
perfecte
gràcies Paquito
bona festa
adeu
gràcies
que ese ritmo
es mi elemento
y muy pobre
diabolento
señores
cuando me piden
que en esto
que rumba
se vuelven
locos
échale
gràcies
gràcies
gràcies

Y este es el ritmo de ley
Si nadie más lo tiene
Porque tan solo hay un remedio
Cuando me pongo a cantar
Y la guitarra al sol
La gente corre a bailar
Porque la rumba sueña
A mí me llaman cumbiandero
Como también me llaman rumbero
Y aunque de eso la verdad tenga poco señores
Cuando canto sale puro fuego
Rumba, rumba
Rumba pa' cajepa ya
Rumba pa' ti ahí nama
Rumba pa' cajepa ya
Rumba pa' ti ahí nama
Jalanama, jinama, jinama, jinama
Rumba pa' ti ahí nama
Esa rumba buena la que yo llevo
Rumba pa' ti ahí nama
Y mi rumba chica que todo baila
Rumba pa' ti ahí nama
Rumba pa' ti ahí nama
Rumba pa' ti ahí nama
Ay, pati pati pati pati pati pati nama
Rumba pa' ti ahí nama
Cuando me piden que les toque rumba, se vuelven locos.
Cumbia, cumbia albero, rumba, rumbero, la cumbia de Duz Miquet, así la canta el Peret.
Cumbia, cumbia albero, rumba, rumbero, la cumbia de Duz Miquet, así la canta el Peret.
Hey, cumbia albero, te estoy llamando, pero tú no me respondes, si te llamas cumbia albero, no te cambiará de nombre.
Cumbia, cumbia albero, rumba, rumbero, la cumbia de Duz Miquet, así la canta el Peret.
Y ahora voy a bailar yo, por si alguien quiere aprender, como se baila la cumbia ya al mismo de Duz Miquet.
Baila cumbia.
Báilalo, Peret, báilalo.
Hay que ser la cumbia.
Búchalo, búchalo.
Búchalo, búchalo.
Búchalo, cumbia, cumbia albero, que la cantula el camino y tu mago al bandero.
Rumba, rumbero, tú dices que no baila, pero yo no me lo digo, cumbia albero.
Búchalo, cumbia, cumbia albero, que si la rumba se te cumbia, te camina con salero.
Búchalo, cumbia albero, fuego a la batería y dale al cuero, Martín.
Búchalo, cumbia albero, cumbia albero, la rumba del Peret, la baila en el mundo entero.