Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
música per diferents conjunts diferents
i amb nivells diferents
que són els alumnes, els músics, no?
Llavors, això està
realment complicat, no?
I, bueno, s'ha intentat.
Així que creiem que més o menys ho hem aconseguit.
Era tot un repte i
i, bueno, a veure si ho materialitzem
amb aquest cap de Sant Lana en directe, no?
I com s'ha fet tot aquest procés,
Josep, de fer tota aquesta música adaptada
a tots els alumnes de l'estudi de música?
És a dir, com us heu coordinat al llarg d'aquest tema?
Sí. Jo, d'entrada, doncs, he necessitat
tenir coneixement
i una constant comunicació, estar en contacte
amb els caps de departaments,
de tot el que és l'equip de professorat
i d'alumnes, de l'estudi de música
per conèixer exactament, no?,
el nivell dels alumnes,
quines formacions concretes hi ha
i què se'ls pot demanar als alumnes
a tocar i què no. Llavors, també
que els hi agradi, no? Que si aquí estàs...
Llavors, hi ha un munt d'objectius,
per tant, és un espectacle amb molt ambiciós.
també que, clar, hi ha moltes dificultats, no?
Però, doncs, s'ha intentat
i creiem, creiem que, més o menys,
en global tothom està content
i que, bueno, que serà una realitat, no?
Malgrat que sembla una mica complicat tot plegat,
però perquè implica molta gent,
per tant, és un espectacle de gran embragadura
i, a més a més, doncs, és això.
No tens un...
Digues, la part musical no va a càrrec d'un orquestra fixa,
sinó que són tots els conjunts de l'escola, no?
D'aquesta manera, tots els alumnes poden participar,
a nivell instrumental com a nivell vocal.
I tota la coordinació entre tu i l'Albert,
que ha escrit el text,
com ha anat tot plegat?
Bé, la veritat és que ha sigut molt
via online i via comunicació de la música,
perquè, clar, per feina,
per qüestions personals i professionals de cadascú,
realment no hem pogut coincidir massa, no?
Però, però, bueno, sí que és veritat
que hem coincidit bastant en la idea
i l'essència del que és l'obra, no?
Del que és la dramaturgia,
del que és...
I de com està plantejada.
L'altre dia ho comentàvem, precisament,
i dius, ostres, crec que ens hem trobat bastant, no?
Per la part dramàtica i musical,
que ho hem entès de la mateixa manera
i que ho hem intentat plasmar, no?
Doncs tant en el que és l'escena
com en el que és la música, no?
Sí, Albert?
Sí.
Sí, no? Ja estàs d'acord.
Sí, sí, vull dir això amb el Josep,
que jo crec que ell va entendre perfectament
el que ell va proposar quan vaig escriure el llibret,
que jo prèviament també m'havia coordinat amb l'escola
i ja sabia, a d'acord,
quin conjunt de nens o de persones grans
o del que sigui ho faria.
i jo crec que el Josep
ha fet una música molt eficaç en aquest sentit,
des del punt de vista escènic
com des del punt de vista musical,
tenint en compte cada un dels grups.
I els músics, Teresa,
estan emocionats,
esperançats que tot funcioni,
que vagi a la perfecció o què?
Clar, perquè és una cosa nova,
una cosa nova per celebrar,
és una cosa que està molt bé.
I tens una experiència per ells també,
segurament,
al participar en un espectacle
d'aquestes característiques,
perquè habitualment estan acostumats
a tocar en uns concerts
i amb uns motius amb uns altres
i ja està.
Però el fet que formis part d'un espectacle,
que hi ha uns cantants, actors,
també alumnes i exalumnes,
que entren, surten cors,
que entren, surten...
Això és tot nou, no?
No només és tocar la teva peça i ja està,
sinó que tu formes part d'un tot
que és l'orfeu oridici nostre.
Perquè tota la gent que hi surt,
tothom són alumnes o exalumnes
de l'estudi de música,
tothom?
Sí, tothom.
I la crida a la gent que són exalumnes
han respost bé la gent?
Sí, a veure,
en el cas dels alumnes de cants,
que són els que em toquen més directament,
es va fer un càsting el mes de febrer
entre alumnes i exalumnes
per triar els personatges
en el que hi era present l'Albert
i tot l'equip tècnic de l'orfeu
i aleshores vam mirar,
d'acord amb el que el Josep havia escrit,
quines persones eren les més adequades
per fer un tipus de coses
i la veritat és que
es van triar uns personatges
però els que no fan aquests personatges
fan altres coses,
participen en altres grups,
vull dir que s'han quedat tots,
per tant, sí.
Albert,
tu com ho esperes viure aquest cap de setmana?
Perquè després de tanta feina
serà la culminació d'això,
de moltíssima feina
i de veure-ho damunt de l'escenari.
Home, per mi serà un cap de setmana complicat
perquè tot i que hem intentat preveure-ho tot,
doncs encara ens queda bastanta feina,
sobretot a nivell tècnic, etcètera,
i segur que sortiran problemes
i el que intentarem de totes totes
és que el dissabte matí ho tinguem tot controlat
perquè el Josep quan arribi s'ho trobi
i no sorgeixin llavors els problemes
que ho hem pantanat...
ho hem pantanat...
Ui, ara m'ho hem pantanat...
M'agradien tot.
Per tant, aquests dies no els nervis previs
i és normal, Teresa.
Clar, això és coordinar moltíssima gent
i moltes coses a tenir en compte.
Clar, molta gent estudiant,
perquè no oblidem que és un espectacle
que és d'una escola
i per tant són estudiants
i que, clar,
se'n poden sortir una sèrie d'imprevistos
que intentarem, com deia l'Albert,
tenir els previstos,
però que, bueno,
ja ens ho trobarem dissabte.
Ja ens ho trobarem, no?
I, escolteu-me,
tots dos a més tenen relació
amb l'estudi de música, Teresa.
A veure, el Josep havia sigut professor
durant un temps,
ara no hi és,
i amb l'Albert hem coincidit
amb altres coses,
no necessàriament en l'estudi de música,
sinó que amb altres espectacles
i, bueno,
vaig parlar jo amb ell
perquè vaig pensar
que era la persona que coneixia
que ens podia fer aquest treball.
Per tant, Josep,
Albert,
també aquesta vinculació especial
amb l'estudi de música
fa encara potser més especial
un treball com aquest?
Bé,
l'entrada és un projecte únic
i singular
i només per això
ja té un interès
i després,
malgrat que jo normalment
treballo en el meu professional,
jo penso que fer aquest tipus de coses
és importantíssim
perquè estàs fent una doble feina,
estàs potser creant nous professionals
i al mateix temps
creant nou públic.
Josep?
Sí,
bueno,
penso que també era el mateix,
o sigui,
tant no el podem oblidar,
que això,
com molt bé diu la Teresa,
és un espectacle d'una escola,
tant la nostra ambició
és que pugui anar una mica més enllà
del que és un festival de fi de curs,
donat que impliquem
doncs molta gent,
el projecte té unes dimensions
molt grans,
però la il·lusió és el principal motor,
no?
També com viu l'Albert
i per tant,
doncs,
ens deixem portar molt per això.
Nosaltres ho hem enfocat,
evidentment,
des d'una vessant professional
al màxim
i esperem que la il·lusió
sigui el que
el dignifiqui
d'alguna manera
tot plegat
i faci que
tothom
en quedi satisfet
i content,
no?
Home,
una bona manera,
Teresa,
de celebrar els 25 anys.
Sí,
home,
es tractava d'això,
25 anys són,
han passat com si res,
però són anys.
Tu mires i penses,
bueno,
de com vam començar ara,
doncs això,
han passat moltes coses
i contents ara
de poder-ho fer,
de tenir en aquest cas
l'ajuda de l'Ajuntament,
que això no,
és veritat que no haguéssim pogut
tirar-ho endavant
perquè
ens ha posat el Metropol
i tot l'equip tècnic
pràcticament a la nostra disposició
i això és un,
per nosaltres,
és un valor impressionant
perquè no,
habitualment,
no tenim ajuda de ningú,
per tant,
sinó,
segurament hauríem hagut de pensar
en un altre tipus d'espectacle
més petit
o, en fi,
en unes altres condicions,
segur.
I, escolta,
moure tanta gent,
400 músics,
això evidencia
el bon estat de salut
de l'estudi de música,
creus?
Bueno,
esperem que sí,
no sé si serà una estrellada
de tanta gent,
home,
és complicat,
moure tanta gent,
som,
diem que som 400,
no sé si serem 380
o 420,
no els he comptat exacte,
perquè en aquest moment
l'estudi de música
té quasi 400 alumnes
i llavors comptem
que, a més a més,
amb les aportacions aquestes
que comptàvem d'exalumnes
arribem als 400.
i segurament ens passarem.
Sí,
és una experiència
que no havíem fet mai,
una producció
que per nosaltres
és molt gran,
perquè no estem acostumats
a tenir
aquesta capacitat
de,
sí,
d'organitzar el concert
i traginar nens
amunt i avall,
el que sigui,
però aquesta cosa
d'ajuntar música i teatre,
doncs,
bueno,
no ho havíem fet cap vegada
amb aquest nivell
i per això hem anat
a buscar dos professionals
que ens,
bueno,
ells dos
i tot un equip
de gent
que hi ha al darrere
que ens ajudin.
Són,
com dèiem,
els dos professionals,
l'Albert Mestres
i el Josep Ferrer
que els agraïm moltíssim
que ens hagin aconseguit
aquests minuts
al matí de Tarragona Ràdio.
i Josep Albert,
moltes gràcies,
molta sort
i que vagi molt bé
el cap de setmana,
eh?
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé,
del Cial.
Bon dia,
adeu,
adeu.
L'Albert i el Josep
que ens acompanyaven
a través del telèfon,
la Teresa que la tenim aquí.
Escolta'm,
Teresa,
això per ser una cosa única,
especial,
no sé si quedarà gravat
d'alguna manera
o l'havíeu tenint previst.
Intentarem,
estem tramitant ara
a veure si fem un vídeo
perquè, clar,
això no es repete...
Bueno,
suposo que no es repetirà mai més.
potser d'aquí 25 anys,
però ja veurem.
Bueno,
però ja anem amb els altres,
ja no ho faré jo.
No,
a veure,
clar,
són coses d'aquestes
que són una mica úniques,
no?
Que sí que ho fem tres vegades
perquè,
clar,
si sortim 400,
doncs dues vegades
ja pràcticament
tens el metropol ple,
com aquell qui diu,
i la tercera
perquè ens puguin
venir a veure
els nostres amics
i si hi ha algú
despistat que ve,
doncs també.
Però
és una cosa
que ens fa molta il·lusió
des de...
bueno,
des de fa temps
que diem
és que hem de celebrar-ho
però hem de celebrar-ho tots.
Com, com?
No sabíem com
i, bueno,
finalment se'ns va acudir
això,
parlar amb el vell i Josep.
I és una manera
de celebrar-ho tots
i a més a més
celebrar-ho amb tota la ciutat
també,
d'aquesta manera,
oi?
Clar, sí,
o sigui,
el fet de tenir,
en aquest cas,
l'ajut de l'Ajuntament
i d'altres aportacions,
sobretot de petites empreses
que ens han ajudat
en la mesura que han pogut
i que per nosaltres
és un ajut molt valiós
perquè hi ha com 18,
no,
16 empreses diferents
que totes han fet
la seva petita aportació
i, per tant,
això,
gràcies a tot això
ho podem tirar endavant.
Vull dir que
no només és la gent
que surt a l'escenari,
que en surten molts,
sinó tota la gent
que hi ha al darrere,
l'equip de professors,
els pares que ens ajudaran
aquell dia,
perquè, esclar,
400 nens amunt i avall,
no és fàcil,
de fer-los entrar
i sortir dels escenaris
i quan els hi toca,
etcètera.
Per tant,
hi ha tota una col·lecció
de gent
que ens ha ajudat
i que ens està ajudant
i que esperem
que aquest cap de setmana,
a més a més,
ho puguin veure,
que sense ells
hagués sigut
impossible de fer això.
Recordem els horaris,
Teresa,
de quan es representarà?
És dissabte a la tarda,
a les 7 l'estrena
i llavors fem diumenge
al dematí a les 12 i a les 7 de la tarda.
Perfecte,
doncs ja ho sabeu,
els tres horaris,
aquest dissabte i diumenge,
a Orfeu i a Euridice
per celebrar els 25 anys
de l'estudi de música.
Teresa,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé,
molta sort.
Gràcies.
A veure si aquests problemes
que puguin sorgir a última hora
també és un repte,
solucionar-nos.
Que siguin petits.
Que siguin petits.
Teresa, gràcies.
Gràcies.
Que vagi bé.