Seguim el matí de Tarragona Ràdio,
a les portes d'aquests dies de vacances, de Setmana Santa,
i amb aquesta època de plena primavera.
Avui, durant els propers minuts, volem desenvolupar,
volem entrar en detall amb tota la feina que s'està fent
al voltant del projecte de l'Anella Verda,
d'aquesta gran àrea verda que tenim al voltant de la ciutat de Tarragona,
en el propi terme municipal de Tarragona,
i que ha suposat, per exemple,
aconseguir fer un inventari de 140 quilòmetres de camins.
El director d'aquest projecte de l'Anella Verda
és el fotògraf i geògraf tarragoní Rafael López Muntner,
que avui ens acompanya en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Rafael, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
En quin moment podríem definir que està ara mateix
aquest projecte de desenvolupament de l'Anella Verda?
Doncs estem probablement a les tres quartes parts del projecte.
És a dir, en breu s'està senyalitzant ja una bona part,
la senyalització que en diem horitzontal,
que són les marques de pintura,
que permeten seguir els camins
i saber que estàs dintre d'una xarxa senyalitzada,
s'han començat a col·locar els pals
que portaran la senyalització vertical, les banderoles,
i jo crec que en unes setmanes, 15 dies o així,
començarem a col·locar ja les banderoles.
Aleshores, després ens quedarà,
i que ho estem fent també en aquest moment,
el tema de documentació, l'edició d'un petit fulletó,
i després, sobretot, al bolcar tota aquesta informació,
en una pàgina web vinculada amb l'Ajuntament,
on la gent pugui descarregar-se,
on a mi m'agradaria que fos una pàgina activa
on la gent pogués explicar-nos coses,
veure l'estat dels camins,
quins problemes es troba,
veure les sensacions també que desperta tot això,
que ens poguessin fer propostes, etcètera, etcètera,
perquè d'alguna manera aquest projecte
voldríem que fos el primer pas cap a altres coses.
Això serà de forma immediata,
però clar, per arribar fins aquí hi ha hagut prèviament
una tasca important.
Jo deia que heu fet un inventari
de 140 quilòmetres aproximadament de camins,
és a dir, què heu estat fent fins ara?
Quina ha estat la feina que ha dirigit Rafael López Montnér
justament per trobar i per fer aquesta llista de camins
que tenim dins el Terme Municipal de Tarragona?
Mira, el projecte, el que es van demanar,
quan vam entrar, ens vam fer càrrec del projecte,
el que era fonamental era la senyalització
d'una proposta circular que permetés als ciutadans de Tarragona
fer una llarga excursió, però la veritat és llarga,
que unís el francolí, d'alguna manera, amb el gallà,
és a dir, anar d'una banda a l'altra del Terme Municipal,
i que fos una proposta circular de manera que les persones
que fessin l'excursió poguessin tornar, en aquest cas,
al costat del mar cap a Tarragona.
quan vam començar, com us dic, a fer-nos càrrec,
vam veure que el projecte podia ser fins i tot una mica més ambiciós,
intentar que, a banda de senyalitzar una proposta d'excursió,
aquest projecte pogués ser el primer pas
per avançar cap a una veritable xarxa de camins,
pel que en diem una mobilitat alternativa,
una mobilitat dolça, una mobilitat no motoritzada,
és a dir, una xarxa de camins pensats
perquè la gent pugui anar a passejar,
pugui anar a passejar, pugui anar a fer excursions,
pugui anar amb bicicleta,
pugui anar a que es veï fantasmes
quan et trobes malament,
o quan et trobes bé a compartir-ho
amb els teus fills,
amb qui sigui.
Amb això ens hi vam posar,
i aleshores el primer que vam necessitar,
com passa en qualsevol d'aquests projectes,
és saber amb quins camins comptàvem.
Amb això, Tarragona portàvem un endarreriment,
com amb altres coses, no és l'única ciutat,
però en tot cas aquest endarreriment hi era,
i encara no hi havia fet un inventari de camins.
I vam demanar que necessitàvem això.
La veritat és que ens vam dirigir en aquest cas
directament a urbanisme,
perquè són els que tinden la informació
i la potestat en aquestes coses,
i ens van rebre molt bé,
els va encantar la idea d'avançar en això.
Ens confessaven que l'accés de feina
els portava a que aquest aspecte
no s'hagués acabat de resoldre.
I la primera fase va ser això,
encarregar amb un especialista,
amb en Xavier Canvillo,
la realització d'un inventari
que incloués no només aquells camins
per on pot passar un cotxe a quatre rodes,
que és fins ara el que estàvem fent,
sinó fins i tot la xarxa de camins tradicionals,
els més antics,
els camins, en alguns casos,
n'hi ha alguna encara de ferradura,
és a dir, prensat per qui pogués anar
un animal amb els forges,
però no pas un carro.
I el resultat ha estat realment molt interessant.
I sorprenent?
És a dir, us ha sorprès trobar tants camins?
O un especialista, un expert com el Rafal,
ja ho tenia bastant clar,
el que anava a trobar?
Jo ho sospitava.
Heu de pensar que, per exemple,
en una comarca de muntanya,
la xarxa de camins tradicionals,
és a dir, els camins sobretot de ferradura,
de carros, etcètera,
normalment triplica la longitud
de l'actual xarxa de carreteres
i pistes forestals juntes.
és a dir, el territori estava perfectament comunicat.
Nosaltres ara ens sembla,
perquè anem en cotxe,
que allà on no hi arriba una carretera,
pensem en incomunicació,
no és veritat.
Si pensem que tot aquest territori,
tot el que ens voltava,
estava conreat,
a tot arreu s'hi havia d'arribar,
com a mínim, amb animal,
per poder fer les feines,
per poder treure la collita, etcètera, etcètera.
Per tant, ens trobem
amb territoris molt comunicats.
No ens va sorprendre,
en el sentit que s'esperàvem alguna cosa a aquestes,
però, evidentment,
un inventari que es va fer al 90
en àmbit comarcal
havia donat una xifra
de 30 quilòmetres de camins a Tarragona
i nosaltres en vam trobar
140 quilòmetres de camins.
De 90 camins diferents, no?
I de 90 camins diferents.
Una altra cosa és l'estat
amb què tenim aquests camins.
Ara t'anava a preguntar
com estan aquests camins.
Doncs bé, hi ha de tot,
hi ha petits tresors,
però, clar,
no és possible amagar
que tenim un territori
per on ens passen
un munt d'infraestructures viàries,
d'infraestructures lineals,
des dels gasioductes,
i telenoductes,
autopistes, etcètera, etcètera,
que, evidentment,
en molts casos
han trinxat aquesta xarxa
antiga, no?,
o de camins.
I el fet de no haver disposat
d'un inventari
no ens ha permès,
en molts casos,
exigir, no?,
els passos, no?,
respectar la connexió
d'aquests camins.
Per tant,
ens trobem
en un territori
molt trinxat.
Clar, això vol dir,
perdona, Rafael,
que hi ha molts camins
que queden tallats
en un punt determinat, no?
Exacte, hi ha camins
que queden tallats.
I després,
una altra cosa, no?,
hem fet les coses
de tal manera,
la veritat és que tenim
un endarreriment
en aquest tipus de matèries,
jo calculo,
de 20 anys
respecte a altres poblacions.
I el que ens trobem
és en un territori
no només trinxat
per les línies,
aquestes, no?,
per aquestes infraestructures
de comunicacions,
sobretot,
sinó que tenim
un territori mal girbat,
un territori descuidat.
La manera en com
s'han acabat
de fer aquestes infraestructures
per mi és una cosa
que no és de justícia.
És a dir,
ja entenem tothom
que necessitem autopistes,
però de deixar-te l'ús,
no?,
fet un, no?,
o sigui,
amb la terra
no erosionant-se,
a jardinar allò,
doncs el resultat final
és completament diferent.
necessitem amorosir
una miqueta
el nostre territori,
és a dir,
fer-lo més bonic,
més cuidat,
perquè això finalment
el que ens transmetrà
seran aquests valors
i els incorporarem
a les nostres experiències.
O sigui,
quan tu camines
per un territori bonic,
per un paisatge bonic,
etcètera,
et condiciona d'una manera.
Si ho fas per un lloc
on hi ha abocadors,
no?,
on el que veus,
no?,
són coses abandonades
i més abandonades
i més deixades,
etcètera,
etcètera,
això sempre acaba
afectant el teu estat d'ànim,
més o menys.
et pots extraure més o menys,
però en tot cas
no avancem
cap a societats més cultes
i sobretot
cap a una cosa
que per mi
és fonamental
i que està molt vinculada
als camins
i és que, carai,
ens ajuden a ser més feliços.
I d'aquests 190 quilòmetres
que heu trobat,
ja teniu bastant clar
quins són els que estan
en condicions
més que acceptables
per poder utilitzar
avui mateix?
Clar,
el que hem fet nosaltres
és recórrer'ls
i veure exactament
amb pocs diners,
perquè el projecte
té molts pocs diners,
quins ens podrien
permetre
aquesta primera idea
de connectar
el Franco Líl-Gaià
i tornar
per donar-li resposta
i quins altres,
a més,
ens podrien ajudar
a començar
a crear aquesta malla,
una malla,
a connectar,
per exemple,
urbanitzacions,
barris,
amb la ciutat,
etcètera,
etcètera,
per anar fent créixer.
Això és el que hem identificat,
això és el que començarem
a senyalitzar
i a més ho començarem
a senyalitzar,
la gent,
jo suposo que se'n donarà
compte enseguida,
amb la idea aquesta
de reivindicar
el camí com a patrimoni.
Per això,
les banderoles,
sempre que ens ha estat possible
i segur que en tots els casos,
el que trobarem
a dalt
de les banderoles
és el nom del camí,
com s'ha de dir
tota la vida
amb aquell camí.
Esperem
aconseguir ja
que la brigada
ens pugui ajudar
a obrir alguns petits passos
d'algun lloc
on ara la gent passa
per un lloc,
el camí antic
i algun tram molt bonic
està emverdissat,
poder-lo obrir,
però ens quedarà
molta feina a fer,
fins i tot
de restaurar algunes coses,
etcètera, etcètera.
És a dir,
d'aquí poques setmanes
ja començarem a veure
aquestes banderoles
en els camins
que es troben
en un estat
en el que ja es pot utilitzar
sense problemes,
que s'identificarà
amb la paraula
camins de Tarragona,
l'expressió camins de Tarragona
i portarà el nom
del qual es coneix
antigament,
històricament,
aquell camí.
Aleshores,
per exemple,
es pot fer
ja sense dificultats
la volta completa,
una volta completa
que vagi
des del Francolí
al Gallà?
Sí,
es pot fer
i la Tornada també,
tot i que en el tema
de costa
el que hem començat
és un procés
que portarà
el seu temps
perquè hem de travessar
càmpings
i tot el que
em deia rondes públic,
doncs hem d'anar
habilitant la manera
en què la propietat privada
se senti còmoda,
no?
En tot allò,
és a dir,
no es pot negar el pas
però és probable
que la sinalització
de la costa
ens porti més temps
i arriba
a una segona fase,
al travessar
el bosc de la Marquesa
també estem,
no?,
iniciant els contactes
i et dic que,
no?,
amb els propietaris
de les finques
col·lindants
amb el camí de ronda
per veure
quina és la millor manera,
no?,
i sobretot
per construir
relacions de col·laboració
entre ajuntaments
i privats
que és fonamental.
Al final,
bona part dels interessos
dels privats
són els mateixos
que els públics,
és a dir,
que tot allò
es conservi,
es conservi
perquè en alguns casos
doncs
hi ha fins i tot
valors sentimentals,
per exemple,
en el cas del bosc
de la Marquesa,
hem de recordar
que tot allò
era una zona urbanitzable
i que hi va haver
un promotor
que va voler urbanitzar
tot allò
i que la Marquesa,
d'aquí li ve el nom,
va rebutjar
un munt de milions
de diners
i l'anècdota
és prou bonica,
no?,
i la persona aquesta,
el promotor aquest,
clar,
no entenia
que aquella dona
no li fes cap cas,
no?,
davant de l'oferta
multimil·linària
que li posava
sobre la taula,
li va dir,
però vostè,
no se n'adona
la contesta d'aquella senyora
va ser, sí,
comprar-me una finca
com la que tinc.
Per tant,
hi ha aquest valor sentimental,
no?,
de gent que vol mantenir allò,
hi ha el valor també
que, per exemple,
tota l'activitat turística
de càmpings
de la zona de Llevant
de Tarragona,
molt important,
té molt clar
que allò
és el seu patrimoni,
és el seu capital,
la gent ve
perquè allò
és realment bonic
i, per tant,
la idea aquesta de preservació
és comuna, no?,
tant des del sector públic
com el privat.
El que cal és anar,
no?,
de poder entendre's bé
i de poder tirar endavant
el projecte
de la millor manera.
És que,
seguint el fil d'això
últim que comentaves
i malgrat que
alguns dels trams
que heu fet
l'inventari
es trobin,
doncs,
això,
en mal estat
o hagin estat
perjudicats greument
per les infraestructures
que s'han construït
en els últims anys,
podem dir que Tarragona
és un municipi,
en fi,
amb una riquesa
patrimonial
en aquest sentit,
realment
fantàstica,
no?,
o com la qualificaries tu?
si ho comparem
amb altres municipis
o amb altres ciutats
el volum
de la població
de Tarragona.
A mi em genera
una sensació contradictòria,
és a dir,
tenim alguns tresors
realment valuosos,
evidentment,
començant des d'aquest tresor
que comentava,
no?,
el que és,
el que és posar la marquès
a punta de la creueta,
clar,
i tenim un tros de costa
que és molt difícil
de trobar,
no?,
en altres llocs.
Tenim,
després,
tot el tema
de monuments romans,
no?,
per tant,
tot això és important.
Tenim un passat rural
encara a tocar
i que estem perdent,
no?,
sobretot la memòria
que tot això era un camp
i un camp fèrtil,
però encara hi és,
però,
és a dir,
que podem estar cofoits
d'una banda,
però també hem de ser realistes
i fer-nos càrrec
d'aquest endarreriment
que portem.
És a dir,
que ens queda feina,
ens queda molta feina a fer
i amb moltes coses
anem endarrerits.
Però encara podem recuperar
amb la feina
que esteu fent
i la que heu de fer encara,
no?
Esperem,
però...
No està tot perdut.
No, no, no,
però,
clar,
això no ve,
no cau del cel.
És a dir,
que no tinguem
tots els barris
connectats
amb carrils bici,
no?
És a dir,
amb vies ciclistes,
com en moltes altres ciutats
ja passa.
Per exemple,
estic ara fent una feina
per l'àrea metropolitana
de Barcelona,
no?,
amb parcs
i ahir mateix
estava en un parc
de Badalona,
una ciutat
que en moltes coses
podria ser
assimilable a Tarragona.
Clar,
la veritat és que
et quedes,
ostres,
vaig estar treballant
en un parc
a Cal Arnús
i ens falta,
ens falta feina
per fer,
no?
I està bé
que sortim,
ens comparem,
reivindiquem.
D'alguna manera,
a vegades penso
que aquest front de mar
tan fascinant
que tenim
no ens ha espavilat
prou com
per reivindicar
altres coses.
I jo crec que,
jo soc molt,
sempre soc molt positiu,
i soc dels que veu
l'ampolla mig plena
i les feines
que s'estan fent ara,
per exemple,
en el parc
del Pont del Diable,
que és un dels nostres
grans parcs,
jo crec que són molt positives
i que estem avançant.
Però,
finalment,
és una qüestió
que la gent
hem de saber
reivindicar
els nostres polítics
cap on volem que vagin
i necessitem polítics
que es creguin
això que comencem
a parlar
del canvi de paradigma,
perquè és que
si no,
ens quedarem endarrere
i hem de ser atrevits
en plantejament
d'aquest tipus
de mobilitat,
d'entorn,
el tema de la bicicleta,
com deia abans,
per mi és clau,
que la gent pugui anar
a tornar,
sobretot tot el tema
de barris,
connexió amb la ciutat,
falta moltíssima feina
per fer,
endreçar tot aquest entorn,
que sigui un entorn
cuidat, civilitzat,
amable,
que ens farà ser
molt més competitius
com a ciutat,
però ens ajudarà,
allò que deia,
a ser més feliços
i poca broma
amb la importància
que té això.
El Rafa López Moner,
que treballa des de fa anys
en aquest àmbit
i en aquest sentit,
en aquesta línia
que ara ens comenta,
és l'autor per ser
amb el Xavier Campillo
d'un llibre,
El llibre dels camins,
editat per Arol Editors,
publicat fa poc temps,
li dieu
Un manual per esvair dubtes,
desfer mites
i reivindicar drets.
Què vol dir
el llibre dels camins
amb aquest format de manual?
Què preteneu?
Doncs mira,
és un llibre
que d'alguna manera
intenta suplir un but.
No teníem bibliografia
especialitzada
en això dels camins.
Penseu que els camins,
per exemple,
no tenim llei de camins.
L'última llei de camins
és de 1918.
Teòricament,
la llei de carreteres
de Catalunya,
que és dels anys 80,
deia que s'havíem de fer
una llei de camins
i no la tenim feta.
Llavors,
aquestes vies
que no són carreteres,
que al principi
sembla que no tinguin
tanta importància,
nosaltres pensem
que en tenen molta
i més en els temps
que venen
i que s'hi hem d'anar posant
i que necessitem
aclarir coses.
Per exemple,
molta gent parla
dels camins públics
com a drets de pas.
No.
Nosaltres expliquem
què és un dret de pas,
què és un camí públic,
què és una servitud,
de quines són
les responsabilitats.
És un llibre pensat
per a gent
que li preocupa
tot el tema
dels camins tradicionals
com a patrimoni
a secretaris d'Ajuntament,
a propietaris forestals,
o a gent
que pugui buscar
un manual
on es veu dubtes
i reivindicar drets.
El llibre dels camins
és una de les feines
del Rafael López Montnér.
Avui, però,
ja que parlem
de l'anella verda
de Tarragona
i per anar tancant
l'entrevista,
amb aquests dies
de festa que tenim
per davant
i amb aquesta primavera
esplèndida
que ens acompanyarà
durant una bona temporada,
la gent que surt
aquests dies,
Rafael,
a caminar,
a córrer,
amb bici,
per alguns d'aquests camins
que vosaltres
heu inventariat,
ja trobarà alguna
novetat
o encara el tema
de la senyalització
encara no trobaran res
de nou o de diferent.
Sí, sí,
començaran a trobar
marques grogues
pintades,
alguns GRs i PRs
repintats,
també,
i bé,
si segueixen
les marques grogues
no li garanteixo
que arribin a tot arreu
perquè estem
justament acabant-ho,
però començaran
a veure una mica
per on es anirà
perfilant
aquesta primera proposta
de xarxa alternativa.
Tu els hi feris
alguna recomanació
i això que això,
hi ha molts terragonins
i terragonines
que coneixen
bastant bé
i que són aficionats
a la bicicleta
o a caminar
o a fer exercici
per aquesta xarxa
de camins
del territori,
per alguna recomanació,
alguna proposta?
Tu has dit,
hi ha molta gent
que es mou,
i fa molt de gots
en bicicleta,
caminant,
és a dir,
que hi ha molta gent
que és molt experta
i sobretot en racons.
Jo crec que ara,
però,
és un moment fantàstic
per recórrer la costa
perquè encara no fa
la calor de l'estiu,
que tenim dies
amb cels molt transparents,
amb llums que encara
no són tan blanques,
que són una mica més daurades
i tot el que és la costa,
els penyassegats,
les platges,
etcètera,
resulta deliciós,
ara i la tardor,
però jo crec que la costa
per la primavera,
fonamentalment,
és un moment molt adequat.
Tenim una costa fantàstica,
afortunadament.
Rafael López-Muné,
fotògraf,
geògraf,
director d'aquest projecte
d'Anella Verda
que es comença a desenvolupar,
que té encara un llarg camí
per recórrer
i que el seguirem explicant
des de la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Rafael,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
i bona feina.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia,
bon dia.
Gràcies.