Abans d'arribar al punt horari de les 11 del matí,
volem fer noves referències al tema de la salut
i de la nova programació d'intervencions quirúrgiques
que presentava aquesta setmana
el Departament de Salut de la Generalitat
i que suposa també una ampliació de les listes d'espera.
Ja sabeu que en les últimes hores s'han multiplicat,
en fi, les veus en contra.
Per exemple, ahir, metges dels vuit grans hospitals de Catalunya
expressaven la seva queixa en un acte fet a Barcelona.
on estaven, com dèiem, representants dels grans hospitals de l'ICS
que depenen de l'Institut Català de la Salut.
Tenim també les veus de l'Hospital Joan XXIII
que ja hem escoltat aquest matí fa una estona
a través d'una acció de protesta en forma de nova casolada
i ara li volem preguntar al president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Fernando Vizcarro.
Doctor Vizcarro, bon dia.
Bon dia.
Sobre aquestes últimes notícies i anuncis que ha fet el Departament de Salut
pel que fa a les intervencions quirúrgiques
i a les listes d'espera.
En general, el Col·legi de Metges de Tarragona,
què n'opina?
Com ho valora?
Bé, nosaltres el que volem dir és que la gestió de les listes d'espera
sempre ha reclamat que estiguin fetes per els equips assistencials.
S'estan portant al malalt i la prioritat d'una intervenció
ha de establir el metge assistencial que porta directament al malalt.
Llavors, qualsevol retrasc d'una intervenció jo crec que es hauria de denunciar
pels mitjans jurídics que corresponguen.
Sí, sobretot si suposa un risc important, un risc vital per la salut de la persona.
De fet, aquí a Tarragona ja ha hagut algun metge que ho ha fet i ha tingut el suport
del Col·legi de Metges.
Per tant, que l'última decisió, o la primera i l'última decisió,
corresponguin als professionals.
Exacte.
A veure, hi ha un protocol que està normalitzat a cada patologia
del temps màxim d'espera, un temps de seguretat,
perquè no suposa un risc vital per la persona.
I això està ja referit i amb uns protocols.
El que passa és que hi ha medicina 2 i 2, no sé 4.
I cada persona pot variar el seu risc d'una manera variable,
per donar redundància, depenent de les característiques propies de la persona.
Llavors, és el metge, el professional, que està damunt del malalt,
el que li està portant la seva patologia, el que té que prioritzar una intervenció.
i després també hem de tenir en compte, a part del tema de risc vital,
el tema de l'entorn laboral i l'entorn familiar de les persones.
És una intervenció que no suposa un risc vital,
però sí que suposa un problema important el no resoldre la patologia
per a l'activitat laboral de la persona o de les activitats de vida diària
i també l'entorn familiar, perquè, clar, si una persona,
per culpa d'aquesta patologia que no se li resol,
va tenir baixes laborals d'una manera continuada
i que pot suposar risc per la seva tasca laboral
i que pot ser acomiadat de la seva empresa,
també tot l'entorn familiar s'ha de ser recent d'aquesta situació.
I més enllà d'aquesta qüestió d'Otò Vizcarro,
ahir els metges, els grans hospitals de Catalunya,
ens van deixar una imatge d'unitat i de queixa
davant de les retallades que ha anat anunciant el Departament de Salut,
alertant fins i tot que s'estan arribant a uns límits
que no s'haurien de traspassar.
Va ser, d'alguna manera, un crit d'alerta d'aquest col·lectiu de metges
dient-li a la Generalitat, dient-li al govern
que ja no es poden assumir més retallades en aquest àmbit.
Coincideix vostè i el Col·legi de Metges
amb aquesta apreciació i amb aquesta postura
feta pública ahir a Barcelona
pels metges dels vuit grans hospitals del país?
Doncs, home, per supost que tenen el suport dels col·legis de metges.
El que passa és que jo penso que estem en una situació insostenible
que hem de donar-li una sortida
i hem de començar a gestionar les coses d'una altra manera.
Està clar que el model està obsolet,
no s'adapta a la situació
i si fa poc temps necessitàvem més metges,
ara en poc temps no és lògic que sobren metges
i que comencem a encomiarar professionals.
És una situació injusta,
tant pels professionals de la medicina com pels pacients.
Llavors, el que sí que està clar és que
abans que acabi l'any hem de trobar una solució.
Aquí hem de tindre molta participació
o, fonamentalment, participació del sindicat i del govern.
Hem de entendre, hem de arribar a una situació clarificadora
i a una solució.
i a partir d'aquí començar un nou model
amb les situacions de crisi que tenim,
les situacions laborals que existeixen actuals
i tirar endavant.
Hem de donar-li un altre carisma a l'Helix.
És una empresa que és molt gran.
Jo crec que s'hauria de gestionar
d'una manera més directa a cada àrea de salut.
A cada hospital tindria unes característiques propies
i poder gestionar-se d'una manera més directa.
Donar-li un paper més preponderant
als professionals assistencials,
aprimar una mica l'estructura burocràtica
i conscienciar tant als pacients
com als professionals i a l'administració
que han canviat les coses.
Tenim que la situació mundial
de crisi econòmica ens afecta a tots
i ens hem de donar-li solucions al tema
d'una manera distinta a la que s'està utilitzant fins ara.
I llavors activar la gestió assistencial
i donar-li solucions als problemes que hi ha.
Vostès com aconseguim...
En aquesta època de bonança hi havia unes llistes d'espera
bastant engrossades,
doncs ara és lògic que si tu tanques serveis,
aquestes llistes augmenten.
I això ho diu en castellà de cajón,
com a qualsevol persona lògicament ho pensa.
Llavors es han de gestionar,
intentar aproximar el professional al pacient
i que puguin fer certa activitat quirúrgica
al millor als centres assistencials de primària,
la cirurgia major ambulatòria que estigui més activa,
en fi, donar-li sortida a la situació
d'una manera professional.
Senyor Fernando Vizcarro,
president del Col·legi de Metges de Tarragona.
Gràcies també per les seves explicacions
i per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
A vosaltres, sempre que vulgui, a la vostra disposició.
Adeu-sia, bon dia.
Bon dia.
Gràcies.