La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La pregonera.
La radio de las festas.

La radio de las festas.
La radio de las festas.



La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
La radio de las festas.
l'acte.
L'acte.
S'han habilitat un seguit de cadires.
A l'interior de la rotonda de la sala de plens.
On familiars i amics de la pregonera de Montserrat Tavelló.
...mirant aquest acte d'avui.
Molts vanos, molts ventalls,
i és que avui no hi haurà aire acondicionat
en aquesta sala de l'Ajuntament de Tarragona.
Funcionen dos ventiladors,
s'ha obert una finestra,
però ja es pot preveure que l'acte serà bastant calorós
per l'absència d'aquest aire acondicionat,
que sí que ha estat present en altres anys.
Les autoritats també han arribat a la sala de plens,
entre aquestes ocupant un lloc destacat,
l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, per cert,
que en guany l'acte l'obrirà el Premi
al Balcó al Tarragoni de l'any d'Òmnium Cultural,
i precisament és una entitat de la Canonja
qui rebrà aquest guardó tradicional previ
que s'entrega, que es lliura prèviament
a la pregó de la festa major.
L'entitat que rebrà en guany el premi
és el Centre d'Estudis Canongins Pons de Castellbí.
És per això que l'alcalde Roc Muñoz,
l'alcalde de la Canonja, estarà avui present,
ocupant un lloc destacat en aquesta sala de plens
per recollir aquest guardó que atorga Òmnium Cultural.
Serà aquest el primer moment de l'acte solemne d'avui
a l'Ajuntament de Tarragona.
Coincideix, per cert, aquest guardó
amb el primer any de la independència de la Canonja.
Com dèiem, diverses autoritats ja ocupant el seu seient
aquí a la sala de plens.
Hem vist, per exemple, el director del Servei Català de Trànsit,
Joan Arejo, també el president del Port, Josep Andreu,
altres exregidors de l'Ajuntament de Tarragona,
com Javier Sabater, també Josep Anton Burgassé,
els màxims responsables de la Guàrdia Civil,
de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra aquí a Tarragona,
repartits entre els seients del públic,
els membres del Senat tarragoní,
altres exregidors, com per exemple,
el exregidor d'Iniciativa per Catalunya, Lluís Valar,
i moltíssima gent que ja ocupa els seus seients,
lluint avui, Josep, aquest llaç verd
que ha repartit l'associació de malalts d'Alzheimer,
de familiars de malalts d'Alzheimer,
i és que el pregó, com cada any, 21 de setembre,
coincideix amb aquest dia internacional.
De fet, sí, hem pogut conversar breument,
abans de baixar aquí la base de la fauna,
amb el seu president, en Pere Soler.
Ell ens comentava que això que havien repartit
en els diferents seients que ocuparan les autoritats
en aquest acte, doncs, un díptic informatiu.
I, a més a més, al capdamunt de l'escala del Palau Municipal,
també hi eren ells, el mateix Serpera,
amb altres membres de l'entitat,
repartint aquell llaç verd que ja hem pogut veure
i que veurem, de fet, un any més,
bé, en l'indumentari de cadascun dels que formen part
dels que són a l'interior d'aquí del Palau Municipal,
avui en aquest dia mundial d'Alzheimer.
La plaça de la fauna s'ha omplint.
Mentre anem parlant, veiem que van arribant,
van sortint, de fet, alguns dels gegants
que eren a l'interior del Palau Municipal,
i van sortint cap a l'exterior,
es van col·locant, ja com és tradicional, a banda i banda,
per poder, doncs, fer l'arrencada, doncs,
més tard, quan ja acabi tot aquest acte protocolari.
I també, com dèiem, moltíssima canalla, doncs, aquí,
moltíssima canalla amb pares i mares,
amb alguns amb els barrets de la festa,
altres amb samarretes de la festa,
o amb la bossa de la festa, també, doncs,
a punt de fer aquesta, també, arrencada dels gegants
que veurem més tard, quan, insistint,
ja acabi tot aquest acte protocolari.
una arrencada dels gegants
que permetrà veure'ls per primera cop a les festes
tots junts, en aquesta sortida,
que passarà per diferents carrers de la ciutat.
De fet, sortiran pel carrer Portalet,
baixaran cap a Comte de Rius,
passaran per l'Arlamba Nova, per la Toca Central,
pujaran per Sant Agustí,
per tornar altra vegada fins aquí, a la plaça de la Font,
on hi haurà, doncs, una ballada conjunta.
Molt d'ambient aquí fora, molt d'ambient familiar,
i també recordem, per a aquells que ens escoltin,
encara no s'han arribat aquí, a la plaça de la Font,
que, per megafonia externa,
també es podrà escoltar aquest apregó de Montserrat a Balló.
De fet, tot l'acte, que és a punt de començar
a fora a l'exterior de la plaça,
ja s'ha apregut l'escenari que hi havia ahir
de l'actuació de la troba confull de Bongo Botraco,
ara no hi ha escenari, per tant,
tothom pot estar per aquí davant mateix del polar municipal,
i a més a més han habilitat el sistema de megafonia externa
per poder escoltar-ho aquí, des de la plaça de la Font.
Es podrà seguir aquest acte, el pregó de la festa major
des de la plaça de la Font, a través de la megafonia,
també, com dèiem, des de l'interior,
en directe de la sala de plens del Consistori Tarragoní,
i a l'altra sala, la d'actes,
que també es troba a la rotonda del Palau Municipal,
allí s'hi ha habilitat una pantalla,
i també a l'entorn de 90-100 cadires,
on altres tarragonins podran seguir en directe
aquest acte central de la festa major.
La gent continua esperant que arribi la protagonista,
que arribi Montserrat a Balló,
l'acte havia de començar a les 6 de la tarda.
Ara veiem que ja estan entrant a la sala
els regidors socialistes,
el grup municipal socialista de l'Ajuntament de Tarragona,
i estan al seu seient tots els regidors de Convergència i Unió,
tots els regidors del Partit Popular,
també la regidora d'Iniciativa per Catalunya,
Arga Santís,
i ara estan arribant els regidors socialistes,
Joan Seneuges d'Ensenyament,
també està entrant Begoña Florí,
la portadora del govern,
Francisco Zapater,
també el regidor de Relacions Ciutadanes,
i ha entrat també a la sala.
Un altre dels protagonistes d'avui és Francesc Roig,
és el president d'Òmnium,
el director del centre d'estudis Canungins-Pons de Castellbi,
serà la persona designada per recollir aquest premi
que atorga en guany Òmnium Cultural
com a Tarragoní de l'any premi al balcó,
que sempre es lliura abans d'iniciar-se
aquest acte del pregó de la festa major.
Entra ara la protagonista Montserrat Avelló
a la sala de plens del Consistori Tarragoní,
és ajudada pel propi Joan Andreu Torres,
el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès,
l'ajuden a poder accedir a aquesta sala de plens
a l'Ajuntament de Tarragona,
l'estan acompanyant Montserrat Avelló,
aquesta escriptora, poetesa, traductora tarragonina,
té 93 anys, amb bastó, amb un fluar fúcsia
i vestida rigorosament de negre,
així s'ha presentat avui per pronunciar aquest pregó
de la festa major.
Saluda alguns familiars, alguns amics
que han vingut fins aquí, fins a l'Ajuntament de Tarragona,
per seguir aquest acte en directe
i li estan donant les últimes instruccions
sobre el timing d'aquest acte,
que començarà, com dèiem, amb aquest premi
al balcó d'Òmnium Cultural,
posteriorment esglossarà la figura de Montserrat Avelló,
ho hauria de fer la regidora responsable de Cultura
i Festes de l'Ajuntament de Tarragona
i a continuació aquest pregó.
Aquest matí Montserrat Avelló explicava als micròfons
de Tarragona Ràdio que serà breu el seu pregó,
no ha volgut desvetllar quin seria el seu contingut,
però dic que seria breu,
que se sentia molt orgullosa,
molt il·lusionada amb aquest acte
al qual l'havien convidat
des de l'Ajuntament de Tarragona
i que tenia molts bons records a la ciutat,
que se sentia una tarragonina de soc arrel,
tot i haver viscut pocs anys aquí a la ciutat,
perquè el seu pare va haver de marxar a l'exili,
ella el va acompanyar
i, per tant, la seva relació,
els seus vincles amb Tarragona
es limitaven a estiuejar fins als 18 anys,
però que guardava bons records,
això és el que ens explicava aquest matí
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Falta la presència de l'alcalde,
que donarà la sortida a aquest acte institucional
de l'Ajuntament de Tarragona.
Ara sí, Josep Félix Ballesteros
acaba de fer la seva entrada a la sala de plens,
també el president de la Diputació de Tarragona,
Josep Poblet,
el delegat del govern de la Generalitat de Tarragona,
Joaquim Manín,
el president del Consell Comarcal del Tarragonès,
Frederica Adam,
són les persones que ara mateix
es col·loquen a la presidència d'aquesta sala de plens
i a punt de començar l'acte,
perquè prendrà la paraula
per donar el tret de sortida a aquesta cita
al pregó de la festa major,
l'alcalde Josep Félix Ballesteros.
Es posa en peus.
Molt bona tarda,
molt bona tarda,
benvolgut vicari general,
benvolgut president de la Diputació,
benvolgut fiscal en cap,
benvolgut secretari general
de la Universitat Rovira i Vergili,
benvolgut director general,
benvolgut president d'Òmnium Cultural del Tarragonès,
benvolgut delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya,
benvolgut president del Consell Comarcal del Tarragonès,
diputats,
en fi, segurament em deixo a algú,
companyes,
companys i consistori,
alcalde de la Canonja,
senyora pregonera,
senyores i senyors.
Molt bona tarda,
si heu benvinguts
a un dels actes més importants
de les festes de Santa Tecla de cada any.
Com veuen vostès,
portem un llaç,
un llaç en record
dels malalts de l'Alzheimer,
perquè avui és el Dia Internacional de l'Alzheimer.
Tenim aquí el president
de l'Associació de Familiars Malalts de Malalts de l'Alzheimer,
que, a més a més,
han passat tot el dia
fent tasques de difusió
i que, properament,
tindran la seva seu
a la llar de jubilats
de Sant Pere i Sant Paulo.
Espero que en molt poquetes setmanes.
Vagi, doncs,
l'acte simbòlic
de la posada d'aquest llaç verd
en record,
en sensibilització,
en homenatge
d'aquells que no tenen record,
que són les persones,
els homes i les dones
malalts d'Alzheimer.
Té la paraula,
a continuació,
el senyor Joan Andreu Torres i Sabater,
president de la delegació
del Tarragonès d'Òmnium Cultural,
que aglossarà
la trajectòria del Centre d'Estudis Canongins,
Pons de Castellbí,
guardonat en guany
amb el Premi Balcó
de 2011.
Té la paraula
el senyor Joan Andreu Torres.
Joan Andreu Torres es dirigeix
fins al lloc des d'on parlarà
del perquè s'esplica
aquesta entitat com a premiada.
Alcalde,
autoritats,
amigues i amics,
l'Almium Cultural del Tarragonès,
amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Tarragona,
es complau en aquesta data
significativa
per la ciutat
i per tots els tarragonins
i tarragonines,
atorgar el premi
al balcó
al Centre d'Estudis
Canongins,
Pons de Castellbí,
després que el jurat
hagués valorat
els mèrits
que han fet
mereixedora
a aquesta entitat.
La data de signatura
de l'acte
fundacional
de l'entitat
fou un 20 de gener
de 1983
i comptar
amb l'impuls
de vuit fundadors
Joan Alberic,
Robert Bufarull,
Josep Canadell,
Josep Maria Espasa,
Antoni Guinovar,
Josep Llop,
Francesc Roig
i Eliseu Soler.
El senyor Joan Mestres
va fer una sessió
precària
de la casa número 2
de la plaça Mestre Gols
per tal
que fos utilitzada
pel Centre d'Estudis
com a seu social
i lloc idoni
per allotjar-hi
la seva biblioteca,
la qual
compta en l'actualitat
amb més de 10.000
unitats bibliogràfiques,
fruit
del constant
intercanvi
de publicacions
amb un centenar
d'institucions
culturals
d'arreu dels països
catalans
i territori
de l'antiga
Corona d'Aragó.
Durant 17 anys,
el president
del Centre d'Estudis
ha estat
Josep Llob
Tous.
La segona presidenta
fou Carme Tomàs
Martorell
que desenvolupava
el càrrec
al llarg de 5 anys.
Actualment,
el Centre d'Estudis
compta
en 265 membres
numeraris,
una junta directiva
integrada
per 8 persones
i presidida
per Francesc Roig
i Caral
i com a línia
de futur
posar en marxa
una secció jove
Salitracus
que fa 3 anys
es constituï
com a entitat
ecologista
independent
amb el nom
de la Canonja 3.
del Centre d'Estudis
ha reivindicat
sempre els signes
d'identitat
canogins.
Per això,
adoptar
com a emblema
l'antic escut
municipal
de Marricard
i com a nom
el del senyor
de Marricard
amb més prestigi
anomenada
Fabrici
Pons de Castellbí.
Dentre les iniciatives
empreses
i consolidades
al llarg
d'aquests 28 anys
cal destacar
com hem dit
la creació
de la biblioteca
amb intercanvi
de publicacions
de temàtica
relacionada
amb la historiografia
local
de moltes poblacions
i entitats culturals
dels països catalans.
L'ànima inicial
de tota aquesta estructura
organitzativa
fou Eliseu Soler
que desenvolupava
les tasques
de bibliotecari
Arxiver fins al 1990
en què fou rellevat
per Carles Gómez Vallard
i aquest posteriorment
per l'actual bibliotecària
Immaculada
que a Fortuny.
Ha editat
un total
de 24 llibres
de la col·lecció
El Porxo
relacionats sempre
amb recerca
i investigació
a l'entorn de la Canonja.
Dos llibres
més fora de col·lecció
sobre l'escultura
de Salvador Martorell
i un recull
de cançons antigues
en CD incorporat.
Tres quadrens
de fitxes
per al treball escolar
sota el nom genèric
de Coneguem
la Canonja.
18 calendaris didactis
7 opuscles
de la col·lecció
Documentació Interior
amb dues coedicions.
La primera
amb els gogistes
tarragonins
sobre un goig
de Sant Antoni
amb lletra
del poeta
Ventura Gasol
i música
de Josep Gols
i Baciana
i la segona
amb la paròquia
de Sant Sebastià
de la Canonja
sobre la iconografia
d'aquest sant
conservada a la Canonja
amb motiu
de la restauració
del llenç
anònim barroc.
El centre d'estudis
ha tingut
des de bon començament
la ferma voluntat
de reforçar
la malmesa identitat
del poble
en el context
de la resta
de pobles
que configuren
el camp de Tarragona
a través
d'una participació
activa
en taules rodones,
cicles de conferències
i presència
en edat mediàtica
als mitjans
de comunicació.
S'han realitzat
també una multitud
de sortides culturals
per tal de visitar
poblacions,
museus
i monuments
emblemàtics
de la nostra geografia.
Una de les primeres
sortides destacables
fó a la Catalunya Nord,
concretament
a Vilafranca
de Conflent
i al Canigó.
El centre
fó un dels principals
impulsors
de la denominada
roda d'art
entre els centres
d'estudis
del camp de Tarragona.
Ha organitzat
importants exposicions
com la dels cartells
de la Guerra Civil
Espanyola,
els oficis artesans
de la ciutat
i l'exposició
antològica
sobre l'ova escultòrica
de Salvador Martorell.
Ha impulsat
també cicles
de conferències
sobre música i art,
literatura,
història
i investigació científica,
però molt especialment
s'ha preocupat
pel tema del territori
i l'entorn
en el qual està inserida
la població
de la Canonga.
Per això
felicitem de nou
el centre d'estudis
Canongins
Pons de Castellbí
i que continuï
la festa major.
Aplaudiments
per Joan Andreu Torres
i ara ell mateix
amb l'alcalde de Tarragona
li otorga
aquest balcó
a Francesc Roig
al president
del centre d'estudis
Canongins
Pons de Castellbí.
Aplaudiments
per Francesc Roig
el president
d'aquesta entitat
de la Canonga
que ha estat
enguany
l'escollida
per ser premiada
amb aquest premi
al balcó
al Tarragoni
de l'any.
Josep Félix
Ballesteros
saluda a l'alcalde
de la Canonga
Roca Muñoz
que s'està
seient
en un dels llocs
preferents
en aquesta sala
de plens
i ara
Francesc Roig
adreçarà
unes paraules
d'agraïment
per aquest premi
rebut
aquesta tarda
del Paragó
de Sant de Tegla
Tarragona.
Malgrat
la eufòrica
temperatura
del moment
us he d'agrair
en nom
del centre d'estudis
a les autoritats presents
senyor alcalde
de Tarragona
senyor alcalde
de la Canonga
senyor president
de la Diputació
senyor vicari general
senyor de l'edat
del govern
senyor
president
del Consell Comarcal
i senyor president
de l'Òmnium
regidores
regidors
del municipi
de Tarragona
i regidores
i regidors
del municipi
de la Canonga
amigues
i amics
certament
procuraré
que no sigui
un
parlament tòpic
perquè les circumstàncies
fan que
la pregonera
que em succeirà
us deleitarà
amb més
precisió
que no
aquesta
que el president
d'Òmnium Cultural
ha tingut la mobilitat
de fer aquesta ressenya
tan precisa
sobre
aquesta història
de 28 anys
del centre d'estudis
però
permeteu-me
que
posi uns quants
punts
de referència
per tal
de situar
una mica
què han significat
què són
i què han de continuar
sent
els centres d'estudis
al camp de Tarragona
els premis
ajuden a reflexionar
sobre el camí
recorregut
és una evidència
possibiliten
en aquest cas
mai millor dit
d'aguaitar
el balcó
i mirar
en perspectiva
l'esforç
realitzat
i els resultats
obtinguts
al llarg
de la seva trajectòria
en aquest cas
la raó
primigenia
per la qual
va néixer
i va créixer
el centre
d'estudis
Canongins
amb l'ajuda
de tot l'entorn
del col·lectiu social
que fins ara
li ha donat
suport
en la defensa
d'una identitat
de poble
fins
fa pocs anys
massa esmorteïda
infravalorada
i jo diria
poc creïble
pel gran
objectiu
que preteníem
mantenir-se
d'en peus
mantenir-nos
d'en peus
davant les adversitats
per tal
de tornar
a ser
el que
durant
700
gairebé
anys
hem estat
un poble
o dit
amb altres
paraules
per tornar
a ser
amos
del nostre
futur
venim
d'una època
que ja ha superat
els cafès
i els ateneus
per tal
d'instal·lar-nos
en la plataforma
de la recerca
històrica
la investigació
el compromís
social
la lluita
per les identitats
i la defensa
de la cultura
i aquest col·lectiu
pròsper
de centres
d'estudis
que tant
ha proliferat
el nostre camp
de Tarragona
i que va començar
durant la dècada
dels anys 70
del segle passat
és
i es va consolidar
durant la dècada
dels 80
amb una eufòria
excel·lent
però
com passa sempre
i ara
ho hem de dir
d'aquesta manera
hi va haver
una certa relaxació
durant els anys 90
fins gairebé
el 2005
i ara
estem instal·lats
en la línia
del reactivament
institucional
davant la necessitat
urgent
de refer
el teixit associatiu
com a alternativa
inevitable
al desencís
del relleu
generacional
i la baixa estima
en el compromís
col·lectiu
de la nostra societat
hem de tenir clar
que
hem treballat
per molts
i entre tots
hem fet
també
molt
però
ningú
si no forma part
d'un equip
d'un col·lectiu
pot avançar
el suficient
per tenir clar
que el futur
és
superable
per tant
s'ha de deixar
de dependre
de les subvencions
com a única
alternativa
de subsistència
i trobar
altres alternatives
de compromís social
des de la pròpia
idiosincràcia
de les entitats
no dic amb això
que rebutgem
subvencions
autoritats presents
però no només
de les subvencions
han de viure
les entitats
perquè potser
la comoditat
s'ha instal·lat
excessivament
en la força
de les voluntats
adormides
potser
la nostra força
en aquest cas
del centre d'estudis
ha estat
la de la moralitat
cultural
dit amb una expressió
potser que
esperem que comenci
a fer fortuna
moralitat cultural
que vol dir
sumar esforços
sumar voluntats
sumar objectius
per reforçar
per impulsar
i per salvar
les identitats
dels pobles
en aquest cas
la identitat
del nostre poble
que sortosament
un 15 d'abril
de l'any passat
va tornar
a reixir
amb èxit
com el que havia estat
un poble
amb municipalitat
plena
però també
tenim uns punts
febles
uns punts
febles
que són
la comoditat social
que ha afablit
les voluntats
individuals
tenim un planter
universitari
d'abast
molt ampli
i en canvi
hi ha poc compromís
de participació
i aplicació
de tot aquest bagatge
universitari
a les realitats
concretes
d'una ciutat
d'un poble
o d'un país
falta
relleu
generacional
ben bé
el relleu
i és
però falta
enfocar-lo
cap a objectius
de generositat
social
en el compromís
col·lectiu
els pobles
són
en funció
del que volen
que siguin
i això
només és possible
amb la unió
de tots els teixits
socials
i les voluntats
decidides
per aconseguir-ho
cal deixar de banda
les individualitats
el vedatisme
i els interessos
estrictament
particularistes
per tal
d'obrir-se
el compromís
col·lectiu
per aconseguir
objectius
de poble
dins el context
múltiple
de la diversitat
ben coordinada
si els dos
grans objectius
inicials
del centre d'estudis
canongins
Pons de Castellbí
han estat
fins avui
lluitar
en defensa
de la identitat
de la canonga
tant des del vessant
territorial
de política social
i cultural
també hem lluitat
per documentar
el passat canongí
des de l'impuls
d'edicions
anuals
com ha dit
el president
de l'entitat
que ens ha otorgat
aquest premi
hem editat
durant aquests
28 anys
una llarga
munió
de publicacions
de llibres
i de miscel·lànies
tot això
ho hem fet
en l'àmbit
de la col·laboració
contínua
amb l'Ajuntament
de la Canonga
amb la parròquia
de Sant Sebastià
de la Canonga
amb l'Orfeo Canongí
amb l'agrupament
Escolta Bisba Borràs
i també
amb altres entitats
exteriors
com per exemple
centres
d'estudis
del camp de Tarragona
amb l'organització
de les conegudes
rodes d'art
amb la Reial
Societat Arqueològica
Tarragonense
amb gogistes
tarragonins
amb el Museu d'Art
Modern
de Tarragona
i també
amb l'Ajuntament
d'aquesta ciutat
de Tarragona
Per tant
hem volgut sumar esforços
per arribar a ser
i arribar
on som
conscients
que no ens aturarem
ni hem d'estar
còmodes
en el sofà
ni en la complicitat
del camí recorregut
som conscients
que el futur
ens demana
més compromís
però no ens ho demana
només a nosaltres
ens ho demana
a tots
i aquest compromís
nosaltres
des de la perspectiva
estrictament cultural
social
de defensa
d'una identitat
de poble
l'hem posat
l'hem començat
esperem
i desitgem
sobretot
amb l'esforç
de tots els companys
que han format part
en la trajectòria
d'aquest centre d'estudis
al llarg dels 28 anys
i dels dos presidents
que m'han precedit
el senyor Josep Llop
i la senyora Carme Tomàs
i de totes aquelles
altres persones
de les 265
que formen part
de l'entitat activa
que ens han deixat
i algunes
llestimosament
ens han deixat
jo voldria tenir un record
avui
per un últim membre
que ens ha deixat
la setmana passada
o just aquest cap
de setmana passada
Enric Sells
que va tenir
una participació
molt destacada
en un període concret
del centre d'estudis
amb el seu suport
i com ell
tants altres
que avui
ja no estan
amb nosaltres
però que han format
part d'aquest teixit
del passat històric
les pedres
d'un camí
que hem anat recorrent
mica a mica
pas a pas
tots plegats
moltes gràcies
molt amables
i des de la complicitat
del veïnatge
que som ara
us desitgem
que tingueu
molt bona festa major
molt bona santa tecla
conscients
que des de la Canonja
sempre
hem baixat
a la festa major
de Tarragona
conscients també
que recíprocament
pujareu
a la festa major
del 15 d'agost
de la Canonja
moltes gràcies
amb la invitació
de Francesc Roig
a acudir
tots els sarragonins
a la festa
de la Canonja
el 15 d'agost
tanca
el seu discurs
agraïment
pel premi al balcó
pren la paraula
l'alcalde
té a continuació
la paraula
la tinent d'alcalde
senyora
Carme Crespo
que farà
la presentació
de la pregonera
de la festa major
de Santa Tecla
de l'any 2011
la senyora
Montserrat
Avelló
poeta
i traductora
tarragonina
gràcies alcalde
molt bona tarda
alcalde
autoritats
estimada pregonera
senyores i senyors
la regidora responsable
de festes
té l'honor
de presentar
el pregoner
o pregonera
de la festa major
de la nostra ciutat
quina responsabilitat
i quina angoixa
haver d'escriure
paraules
per presentar
a una tarragonina
que ha arribat
al més alt nivell
en el món
de les lletres
estimada
i admirada
per escriptors
i escriptores
i per addictes
a les lletres
i lletreferits
per sort
l'angoixa
va remetre
quan vaig demanar
ajut
a una altra escriptora
una dona
que coneix bé
la Montserrat
que l'admira
i l'estima
la Rosa Comas
gràcies Rosa
sense tu
tot hauria estat
més difícil
Montserrat Avelló
desig
paraula
i veritat
tot és així
com un vent
diu la poeta
i estic segura
que el dia d'avui
remourà
el que s'amaga
dins nostre
i quedarà
en la nostra ment
durant molt de temps
i en la nostra història
ja per sempre
perquè avui
comptem
amb la presència
d'una pregonera
d'honor
una dona
feminista
poeta
i traductora
nascuda a Tarragona
l'1 de febrer
de l'any 1918
que està considerada
una de les millors
escriptores
de la literatura
així
rasc i curt
sense objectius
afegits
estem de sort
Tarragona
està de sort
ella diu
que li agrada
retornar a la ciutat
sempre que pot
una ciutat
on només va poder
passar-hi la infantesa
però que estima
i considera seva
que li agrada
retrobar-se
amb el mar
d'aquest balcó
magnífic
que és la culminació
d'un error
bellíssim
el de la Rambla Nova
que li agrada
retrobar-se
amb la família
i els amics
que hi té
i sortosament
en els darrers temps
ha fet per manera
de presentar
cadascun
dels llibres
que ha anat publicant
que no han estat pocs
Montserrat Avelló
és una escriptora
prolífica
i només en els últims
cinc anys
ha tret a la llum
tres
dels més de
deu volums
de poesia
que ha editat
al llarg de la seva vida
és una escriptora
que té molt a dir
perquè es mou
pel desítenc
d'insar-se
al cor de les paraules
va començar a escriure
amb regularitat
durant el seu exil
a Xile
els anys 50
però la seva
presentació pública
no la va fer
fins que ella
en va tenir
45 a Barcelona
quan va sortir
vida diària
una aparició tardana
que és un reflex
de la seva manera de fer
del seu compromís
amb la veritat
tal com ella explica
al principi
de la seva carrera poètica
va tractar
d'escriure
segons els cànons
establers
seguint la mètrica
i la rima
però només
en el moment
en què va començar
a escoltar
el so de les paraules
i es va deixar
endur
per l'impuls interior
és quan es va trobar
realment
còmoda
i va enfilar
una poesia pròpia
plena d'autenticitat
i lliure
la poètica
en definitiva
que la distingeix
i la converteix
en única
i irrepetible
si hi ha tres mots
que defineixen
l'escriptura
de Montserrat Avelló
aquests són
desig
paraula
i veritat
perquè el desig
és emoció
i per tant
és veritable
i la paraula
és
per a Montserrat Avelló
el límit
exacte
i just
de la veritat
tal com ella
ha manifestat
en diverses ocasions
la poesia
només pot néixer
de la veritat
de la necessitat
d'expressar
el que ens emociona
o si més no
la poesia
que ella
entén
com a vàlida
i si hi ha un mot
que defineix
la personalitat
de Montserrat Avelló
és
llibertat
la defensa
ferrissada
de la llibertat
es filtra
en tots els racons
de la seva vida
i de la seva tasca
llibertat
en el vers
llibertat
a l'hora
d'expressar
el desig
llibertat
de la dona
llibertat
ideològica
i política
llibertat
de la llengua
llibertat
de la cultura
en definitiva
llibertat
de l'individu
i la defensa
de la llibertat
passa en gran mesura
per posar de relleu
la quotidianitat
i la paraula
en els propis poemes
per exemple
o per posar
en valor
l'escriptura
de les dones poetes
a partir
de la traducció
acurada
de múltiples
escriptores
anglosaxones
al català
i a l'inrevés
de la traducció
de les nostres
escriptores
a l'anglès
tal com ella diu
d'altra banda
a la vida
ser feminista
no és una opció
és una realitat
a que qualsevol persona
en principis
s'hi veu
abocada
Montserrat Avelló
ha rebut els premis
més importants
de la cultura
i la literatura
catalanes
els escriptors
del camp de Tarragona
la universitat
i la ciutat
li han rendit tribut
en altres ocasions
la seva obra
s'ha donat
a conèixer
amb motiu
de la trobada
d'escriptors
de la marató
de lectura
organitzada
en el seu
90è aniversari
i d'una
de les edicions
del Joc Partit
entre molts altres
actes
i ara
Tarragona
indefugiblement
l'ha tornat
a reclamar
en aquest espai
simbòlic
de la festa
que ens set
anualment
la reivindicació
desbordada
de la pròpia identitat
perquè
en una ocasió
com aquesta
no podem deixar
d'escoltar
aquelles veus
que ens situen
en els paràmetres
de la llibertat
i el compromís
i de l'art
autèntic
i atemporal
Montserrat
moltes gràcies
per retornar
un cop més
a Tarragona
Té la paraula
doncs
la senyora
Montserrat
Avalló
Les paraules
que acabeu de dir
sobre mi
Autoritats
senyores
senyors
amigues
i amics
de Tarragona
permeteu-me
que comenci
en primer lloc
agrair
a l'alcalde
de Tarragona
el senyor
Josep Fèlix
Magisteros
que m'hagi
concedit
l'honor
de fer
el pregó
d'aquesta
festa major
de Santa Tecla
de la ciutat
on vaig néixer
i que tan estivo
les circumstàncies
familiars
de la meva
infantesa
van fer
que voltés
per moltes altres
ciutats
però sempre
teníem
l'àncora
de la nostra
via
a Tarragona
malauradament
el cop militar
contra la república
em va
allunyar
per molts anys
de la meva ciutat
de les terres
en què
arrelava
més
profundament
la meva identitat
personal
potser per això
perquè sempre
la meva
ànima
està en rebel
a les imposicions
i fidel
a la nostra terra
i la nostra gent
potser per això
sempre he dut
amb mi
la llum
i
les olors
de Tarragona
i el so
de la llengua
de les tarragonines
i els tarragonins
en escaures
aquest any
el 75
de l'esclat
d'aquell
alçament militar
no puc
deixar de pensar
en aquella guerra
cruenta
contra
les forces
fascistes
que
ens
intentaven
arrelatar
la república
lesia
democràticament
com
ho dic
en aquests fragments
del poema
retorn
massa llarg
per llegir-lo
sencer
que
us llegiré
a continuació
en aquest
en aquest
resum
em refereixo
a aquell
de nit
del 16
de juliol
del 1936
en què
em trobava
aquí
a Tarragona
a casa
de la meva àvia
on anàvem
cada estiu
i on
sovint
ens hi quedàvem
per la festa
major
de Santa
Tecla
poema
on també
parlo
del meu
exili
i el meu
retorn
aquí
a Tarragona
estirar
estirada
l' urgem
les carrejoles d'aquesta cambra emburellada amb un sol forat clar
per on hi veia el mar i la lluna,
m'arriba un dia el crit dels homes que passen pel carrer.
Aquella nit es romperen les fòlames de la hipocresia
i la meva por, tan petita si la mesurem amb la por
de tots aquells que anaven a arriscar-se fins a la mort.
Com que cert que he viscut en altres contrades
amb horitzons senyits d'altíssimes muntanyes nues
i un mar fred i extens, asseguda d'esquena a la muntanya
contemplava la mar i la mà, sempre la mà viva d'homes i dones.
Per així, com la roca es desprèn bençuda pel pes de la neu,
o així com la corda deslliga la barca pel impuls massa fort de l'onada,
així ha estat d'inevitable el meu retorn.
És per això que ara cerco camins,
l'ombra dels arbres,
la fosca obaga contra les blanques cases
i així, arrossarada,
escolto el so de la paraula vostra i meva,
com l'aigua que transpua de la paret,
omblida, verda de morça i lenta,
es transforma en una sola gota clara
i ara, asseguda llindada a casa meva,
sóc amb vosaltres.
Així, com ho explico en la primera part d'aquest poema,
perduda la guerra,
per falta de suport dels països dits democràtics,
que declararen la no intervenció,
tot i la lluita ferrissada del nostre poble,
mentre ens bombardejaven avions alemanys i italians.
Marxo a l'exili
i no retorno a Catalunya
fins després de 20 anys,
el 1960.
És curiós, però,
que el meu exili
en un país
tan acollidor com Xile,
soltosament abans de la fonesta dictadura de Pinochet,
el veig i el vaig veure als anys 60
com unes vacances forçades massa llargues.
I el meu retorn,
tot i l'agria de ser a casa,
com el d'un exili,
un exili interior
per la constant i implacable
persecució de la llengua catalana
pel govern franquista.
Malgrat totes aquelles persecucions,
vam resistir.
Vam continuar parlant la nostra llengua.
A casa, al carrer,
a tot arreu,
on podíem.
Vam escriure,
vam publicar
i vam llegir.
La nostra llengua continuava viva,
ben viva,
perquè era llengua de tots,
de tot el poble de Catalunya,
nascuts aquí
o nouvinguts.
Aquesta és la nostra força.
Tinc claríssim
que és la nostra llengua catalana
el que ens dona identitat
i per això
fan tot el possible
per aniquilar-la.
Sovint, però,
hi ha qui
oblida,
se n'oblida
i passem massa fàcilment
pel català al castellà.
El català
és la llengua de Catalunya.
És de tots els que hi vivim
i l'hem de parlar arreu.
La llengua viu
per la paraula
i del ritme
i la força
de les paraules
neix
la poesia,
com en aquest poema
que és
un cant a la vida.
Visc i torno,
visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant la vida
que la faig meva
moltes vegades.
Avui
tornen
a sonar
fosques remors
contra la nostra
petita
autonomia
i contra la nostra
llengua.
Fosques remors
que sempre
venen d'allà mateix.
Cal que
retrobem
la força
de la paraula
la nostra
i si cal
i cal
del nostre
crit
que si
els anys
70
va ser
el de
llibertat.
Amnistia
estatut
d'autonomia
avui
és
el d'independència.
Un crit
des de sempre
latent
dins de nosaltres
com ja
ho deia
en aquest poema
Rere la porta
escrit
en aquells
anys de foscor.
Rere la porta
Rere la porta
el crit
un crit
mil crits
ofegats
cada cop
que es tanca
una porta
crit
que plana
sobre la ciutat
pesant
dents
crit
que puig
per fer-se sentir
i torna
la paraula
lenta
i embarbosada
crit
expectant
que s'alça
sobre les pedres
crit
que ja
no t'hi atura
gràcies
visca Catalunya
visca el català
visca Tarragona
visquin
els tarragonins
i les tarragonines
i visca
la nostra
festa major
de Santa Tecla
gràcies
gràcies
moltíssimes gràcies
a tots
moltes gràcies
senyora
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Tavalló
pel seu
pregó
a continuació
té la paraula
mossèn
Fortuny
vicari
general
de l'Arxidiòs
de Tarragon
il·lustríssim
senyor alcalde
digníssimes autoritats
una salutació
molt cordial
de part del senyor
arquebisbe
que no ha pogut ser
present en aquest acte
jo i sóc en nom seu
per desitjar-los a tots
el senyor alcalde
en representació
de tota la ciutat
una bona festa major
ell fa dos dies
el dilluns passat
que complia
el setè aniversari
de la seva
consegració
episcopal
i presa de possessió
com a
arquebisbe
de Tarragona
i ho revivíem
el dilluns passat
amb els mossens
i vam fer una celebració
molt bonica
i recordava ell
que en aquest temps
també ha estat fet
aquest any
fill adoptiu
de Tarragona
i per tant
porta
la ciutat
en el fons
del seu cor
amb una gran estima
se solidaritza naturalment
amb tots els anells
els desitjos
de tots els tarragonins
ens desitja a tots
i on em seu
us ho dic
una bona festa major
pregant el senyor
per intercessió
de Santa Tecla
per la nostra ciutat
i per tots els que hi vivim
en aquest temps
de dificultats
en aquests temps
de crisis
de preocupació
de passar-ho malament
tantes famílies
el senyor arquebisbe
en comana
totes aquestes intencions
a Santa Tecla
pel bé
de tots els nostres
conciutadans
i us desitja
a tots els presents
i a tots els tarragonins
una molt bona festa major
de Santa Tecla
molt bona festa
gràcies
senyor president
del centre d'estudis
canonjins
moltes felicitats
pel guardó
felicitats també
a Òmnium
pel seu encert
que es repeteix
any rere any
any rere any
ho adonem
amb totes
aquelles persones
i institucions
que han mostrat
fidelitat
a la cultura catalana
i han mostrat
una fidelitat
també
a la nostra ciutat
i el que es fa
a l'entorn
de la cultura
i de les activitats
diverses
de la nostra ciutat
l'institut
el centre d'estudis
canonjins
forma part
d'una munió
de centres
d'estudis
que les nostres comarques
tenen la seva importància
el centre d'estudis
Alcoverent
Riu d'Oms
Altafulla
Torredembarra
en fi
centres
que a partir
de l'aportació
de les persones
il·lustrades
de les persones
que voluntàriament
han volgut
mantenir viva
la història
la reflexió
la cultura
la tradició
la crítica
sobre el que
s'esdevé
a cadascuna
de les nostres
viles
pobles
i ciutats
han fet
una feia
impagable
impagable
que avui dia
en part fa
la universitat
o les universitats
però que
en el seu moment
en el seu moment
només eren capaces
de fer
entitats
arrelades
en el territori
vinculades
a la nostra cultura
i amb voluntat
d'anar més enllà
del que és
una historiografia
purament descriptiva
gràcies doncs
per la vostra aportació
per la vostra continuïtat
no sempre fàcil
no sempre fàcil
els recursos
ni són ara
ni han estat mai
suficients
segur
per tot el que voleu fer
en tot cas
aquest agraïment
serveixi
perquè us compensi
alguna part
d'aquestes
escassetat de recursos
i per animar-vos
amb la vostra tasca
moltes gràcies
Montserrat
per tornar a casa teva
per fer-nos feliços
amb la teva presència
pel teu pregó
moltes gràcies
també
per la teva trajectòria
professional
vital
de poetesa
de traductora
ja des de l'exili
fins ara
no és
massa habitual
tenir una tarragonina
o un tarragoní
premi d'honor
de les lletres catalanes
i per nosaltres
per tant
és un gran honor
i és una gran emoció
tenir-te
amb tots nosaltres
en un dia
tan destacat
com el dia
de pregonar
amb alegria
la nostra festa major
la teva
festa major
moltíssimes gràcies
per la teva aportació
que sé que ha estat
un esforç
però que sé
que ho fas d'acord
i amb molta
alegria
i amb molta vitalitat
moltes gràcies
a tu i a tota la teva família
que també t'ha acompanyat
en el dia d'avui
començàvem
alguns dels actes
d'aquestes festes majors
algun dels actes
amb una excel·lent exposició
que s'està fent
a la Caixa Fòrum
a la Caixa de Pensions
en aquests dies
una exposició magnífica
basada
en l'obra
de Narcís Oller
La febre d'or
una exposició
que relata
a través de la pintura
a través
bàsicament
de la pintura
però també
d'alguna escultura
i d'algun vestit
la importància
la transcendència
que l'alta
burguesia catalana
va tenir
al nostre país
per les lletres
per la cultura
per la música
per la revolució industrial
pel modernisme
pel modernisme
etc.
relata
l'esclat
de riquesa
d'aquella
alta burguesia
que va ser capaç
de donar
al país
algunes de les
més prestigioses
i importants
institucions culturals
i que també
en aquell moment
de gran abundància
va ser capaç
de malbaratar
molts recursos
amb luxe
amb plaers
firm
descriu
les dues
besants
les dues cares
d'aquesta moneda
de l'oculència
de finals
del segle XIX
també descriu
la caiguda
també descriu
la davallada
pel moment econòmic
d'aquesta
mateixa
burguesia
avui dia
amb el pas
de les dècades
aquella
burguesia
catalana
aquells
costums
de la burguesia
catalana
com l'òpera
la música
clàssica
o altres
han esdevingut
ja afortunadament
s'han socialitzat
s'han democratitzat
i són
populars
s'han popularitzat
per tant
avui dia
és possible
que
d'aquelles arts
d'aquelles arts
en el sentit
ampli
gaudeixin
no només
les altes
burguesies
les classes altes
de la nostra societat
sinó
el conjunt
de les classes
socials
de tot Catalunya
i de tot arreu
amb les festes majors
pràcticament passa
l'evolució
és justament
gairebé
la contrària
i l'altre dia
hi pensava
mentre fèiem
el perpetuador
de les festes
o guardonàvem
els teclers d'honor
els dos
perpetuadors
d'aquest any
i l'any passat
són persones
vinculades
al que en diem
les classes obreres
o populars
en genó
l'any passat
un fuster
un gran professional
molt humil
però un gran professional
o en guany
el Mariano Borrero
en guardito
també una persona
vinculada
al món del treball
al món obrer
les festes
en aquells moments
d'aquesta borgeria
de finals del segle XIX
eren fetes
eren fetes
per la gent
del poble
per pagesos
per pescadors
per traginers
per obrers
que són els que vestien
els castells
que són els que portaven
els sants
que són
com en el cas de Tarragona
la brigada municipal
la que portava
fins i tot
els nanos
vells
de la ciutat
d'aquelles
classes populars
d'aquelles classes populars
que portaven
i mantenien
i vivien
amb entusiasme
la festa major
hem passat
en aquests temps
en què afortunadament
en una colla castellera
no hi ha només
gent que carregava sacs
o gent que es dedicava
al món de la pagesia
o gent que es dedicava
al món de la pesca
avui dia afortunadament
hi ha universitaris
i hi ha gent
molt acomodada econòmicament
i hi ha gent
no tant
en definitiva
s'ha intercomunicat
s'ha fet multiclassista
la festa major
i avui dia
és viscuda
amb la mateixa intensitat
per l'obrer
com pel gran professional
o pel professional
amb una posició econòmica
benestant
aquestes dues tendències
que podíem definir
com a
en tot cas
divergents
o antagòniques
fan
que la festa major
avui dia
sigui una festa major
molt viscuda
molt viscuda
per tothom
molt viscuda
al carrer
molt viscuda
a les escoles
molt viscuda
a les institucions
com la nostra
i totes les institucions
viscuda també
amb devoció
viscuda
amb ganes
de passar-s'ho bé
viscudes
des de la tradició
viscudes
des de la voluntat
de trobar-se
units
d'obrir un parèntesi
en aquests temps
difícils
i complicats
i la nostra festa
es mostra així
viva
es mostra
vital
enguany
com cap altre any
malgrat la crisi
els espectacles
les entrades
dels espectacles
s'han exaurit
i s'han exaurit
abans de temps
inclús
la munió
de persones
que omplen
places
carrers
espais
d'aquesta ciutat
veient exposicions
participant en concerts
participant
d'aquells actes
tradicionals
de la nostra festa major
són
no direm més que mai
però són moltes
moltíssimes
en tot cas
això demostra
la vitalitat
de la festa
la devoció
per la nostra patrona
que processiona
a la nostra ciutat
d'ençà
que des del 1321
va arribar
al port de Salou
i va processionar
fins a la catedral
demostra doncs
que Tarragona
està viva
que la nostra festa
està viva
que la gent la vol
i si a més a més
tenim una diada
castellera
com la que vam viure
diumenge
històrica
doncs
és la cirereta
del pastís
d'una festa
que ha de continuar
encara
fins al proper
cap de setmana
unes festes
intenses
viscudes
amb les que
hem d'obrir
un parèntesi
i de les que
des de les quals
no podem oblidar
amb aquella gent
que ho està passant
malament
com el Jaume Guas
el director
de l'esbar
d'en Saire
perdó
de l'esbar
Santa Tecla
que ahir
fent un esforç titànic
amb cadira de rodes
va poder assistir
a la representació
d'una de les seves obres
que és el retaule
de Santa Tecla
per tots ells
per aquests
arragonins
que han donat
la vida
que han donat
el seu temps
el de la seva família
per la nostra ciutat
per la nostra festa
per tots ells
un sentit
homenatge
que tinguin
una molt bona
festa major
de Santa Tecla
2011
i que la visquin
amb joia
amb felicitat
amb reflexió
amb els seus
familiars
amics
i coneguts
moltes felicitats
anem a fer l'acte
de sortida
de la bandera
de la ciutat
pel balcó
i l'arrencada
dels gegants
finalitza aquí
el pregó
de la festa
major
de Tarragona
ara
la festa
al carrer
a la plaça
de la Font
allà marxem
per conèixer
com s'ha seguit
el discurs
de Montserrat a Balló
i a l'acte en si
Josep
Hola
doncs s'ha seguit
amb atenció
amb aquesta