ETA ha anunciat el cessament definitiu de la seva activitat armada.
Aquesta notícia, coneguda ahir a la tarda i que trenca més de 40 anys d'accions terroristes,
la volem analitzar avui al matí de Tarragona Ràdio,
amb Antoni Batista, professor de periodisme especialitzat en conflictes de la Universitat Rovira i Virgili.
Senyor Batista, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina és la primera reflexió que li provoca l'anunci d'ETA?
La primera reflexió és de tipus ètic i modal, i la vull dir perquè ningú la diu.
A partir d'ala, la vida a Euskadi i a Espanya es normalitzarà al respecte del dret a la vida.
No hi haurà més morts, no hi haurà coacció, no hi haurà sofriment.
Aleshores, la primera reflexió és de tipus ètic.
Em sap greu que hi hagi gent que treu importància i que digui que podien haver anat més lluny i parlen de retòrica.
Home, el més important és que deixen de matar, que ho confirmen i que, a més a més, ve avalat perquè ja fa dos anys que no fan atemptats.
Per tant, primera reflexió aquesta, la segona, doncs, bueno, és un triomf de...
És un triomf una mica de tothom, de la democràcia, de la pressió policial i judicial, de la mobilització de la societat.
Però també és un triomf de l'esquerra versal, que han sabut, finalment, veure que per les vies polítiques podien aconseguir amb més probabilitats
les seves finalitats independentistes i que la via armada només els podia portar a la presó.
I aquí està l'èxit de Diudo i l'èxit probable que tindrà a Mallor a les eleccions espanyoles del 20 de novembre.
El gran desastre, aquí sí que no hi ha èxit, és per a les víctimes.
La gent que ha patit damunt seu, en fi, o familiar o ells mateixos les seqüales d'un atemptat.
Jo crec que aquestes persones, pensin com pensin, se'ls ha de tenir un gran respecte i un gran reconeixement social
i que vius necessiten perquè per moltes serà difícil d'entendre que ara es donin passos, per exemple, de tipus de mesures de Gràcia.
És una rendició camuflada?
No, no, una rendició no, perquè en definitiva un comandolet es pot armar amb 3 o 4 persones
i un cotxe bomba costa molt poc de fer i la mortalitat pot ser altíssima.
És a dir, la mortalitat d'un cotxe bomba és inversament proporcional al nombre de persones que necessita per activar-lo.
És a dir, podrien ser 20 i fer grans desastres i perfectament podrien dir que són 200 perquè ningú no ho sabria.
És a dir, un grup armat amb un suport d'un 20% de la població com han tingut, no es pot parlar de rendició.
El comunicat parla de la lluita que s'han portat activistes de l'organització, però no parla de les víctimes,
tampoc parla de dissolució o del retorn de les armes.
I aquests són uns aspectes que avui, per exemple, destaquen molt alguns mitjans de comunicació espanyol.
Vostè aquests aspectes com els analitza?
Bé, ja havia dit, destaquen el que falta, que és molt menys del que donen, és a dir, que no hi ha més morts.
Com analitzo? Bé, analitzo que jo crec que sempre, sempre, sempre trobaran a faltar alguna cosa.
L'esquerra, però, en aquests dos últims anys, ja ha fet molts passos.
I allò que se'ls anava demanant falta, falta, hem vist que ho ha anat fent.
Ara falta això. Jo estic segur que al final definitiu del procés se va a un lliurement d'armes
i ja estic segur també que faran alguna mena de reconeixement a les víctimes.
I què pot passar a partir d'ara?
Bé, a partir d'ara poden tenir una espectacular pujada a les eleccions.
És probable que el PSOE repunti una mica capitalitzant això, que té tot el dret, perquè ha fet molta feina.
i a partir que el Partit Popular guanyi les eleccions, com tota la demoscòpia diu,
doncs el Partit Popular ha de gestionar des del govern aquest lliurement d'armes
i, d'alguna manera, la solució de, jo diria que de l'aplicació de la llei penitenciària,
sense sortir ni una coma de la llei, però amb unes mesures, diguem-ne que no tant, de situació de violència.
Perquè, segons vostè, quines haurien de ser, doncs, les properes passes?
A veure, jo no, no, jo soc un periodista i soc un analista de la realitat
i lluny del meu ànim és donar lliçons a què han de fer.
Jo crec que el Partit Popular, com ahir em va demostrar una manera més el senyor Lejoy,
ha demostrat una capacitat d'anàlisi bastant superior a la de les seves antenes mediàtiques,
per dir-ho d'alguna manera, aleshores jo crec que, no sé què hauria de fer,
jo crec que farà, això sé que ho he puc dir, perquè tinc alguns indicis,
jo crec que el Partit Popular, en el govern, gestionarà al final,
és a dir, l'autodissolació d'ETA, la foto finis de lliurement de les armes
i estic segur que també prendrà algunes mesures de tipus penitenciari gradual,
tipus, com dic, sense sortir-se de la llei, acostament de presos,
mesures de gràcia amb els presos que estan malalts,
llibertats condicionals pels presos que han complert les tres quartes parts de condena,
tot això ho diu la llei penitenciària, es pot interpretar d'una manera restrictiva o garantista,
jo crec que ho han aplicat d'una manera restrictiva fins ara
i que a partir d'ara potser ho podran aplicar a la llei d'una manera més garantista.
Quin escenari polític preveu pel País Basc en els propers mesos?
Bé, jo crec que el País Basc d'entrada està molt content,
perquè jo hi vaig parlar amb molts amics bascos, hi ha eufòbia,
amb tots els sectors, eh?
L'escenari, bé, les eleccions espanyoles, a veure què donen de si,
probablement guanyi el Partit Nacionalista Basc una vegada més,
haurem de veure com se situen el Partit Socialista, el Partit Popular i l'Esquerra de Salle,
però jo crec que la gran campanada al País Basc no sabrà tant si hi ha major o l'Esquerra de Salle
forma grup parlamentària a Espanya amb cinc diputats, que crec que sí,
sinó què passa a les autonòmiques del 2013, on aquí sí que hi pot haver una majoria parlamentària,
diguem-ne que a favor del dret a l'autodeterminació.
Tenim el líder de l'Esquerra de Salle a la presó, Arnaldo Otegi.
S'hauria de fer algun gest, creu que vostè, cap a allà, en els propers mesos?
No cal fer cap gest perquè l'Arnaldo Otegi i els seus advocats tenen recorreguda la sentència
de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem.
Per tant, no s'ha de fer res, s'ha d'esperar que el Tribunal Suprem resolgui un recurs
i veurem si el resol en funció del que diu l'article 3 del cèlebre Codi Civil Espanyol
el 1899 que resisteix a tots els canvis de temps, perquè és molt bo el que diu
que la llei s'ha d'aplicar en funció de les circumstàncies, del context històric
i del que està passant en cada moment.
Per tant, si apliquen la llei en funció del que diu el Codi Civil Espanyol,
el més probable és que l'Arnaldo Otegi surti de la presó
i si es presenta a les eleccions a l'Endacadi, jo no descarto que dongui la campanada.
I el nou escenari polític a Euskadi pot tenir de retruc?
Creu vostè alguna conseqüència a Catalunya o nota res a veure?
Jo tinc un llibre que analitza el nacionalisme a base i el nacionalisme català
i els posa en paral·lel i crec que tenim més, diguem-ne que sí,
que hi ha una coincidència simbòlica o efectiva
en funció que ja som dues nacions claríssimes
i tenim un sentiment de pertinença a una comunitat molt elevat,
però que en canvi la manera de defensar això,
és a dir, la ciència aplicada,
és totalment divergent de la ciència pura a Catalunya.
Hem vehiculat el nostre nacionalisme d'una manera inclusiva i pacífica
i el País Basso l'ha aplicat a partir de la resistència atàvica,
no només dels 50 anysetes, sinó les guerres carlistes,
les partides de bandolers, en fi,
remunten a la resistència fins a l'impevi romà, d'alguna manera.
Acabo, senyor Batista.
Si avui donés classe,
tingués classe amb els seus alumnes de la Universitat Rovira i Virgili,
quina lliçó els explicaria?
Bé, jo els intentaria, doncs, m'hi ha dit el que hauria dit a vostè
i als oients de Tarragona Ràdio,
fer-los un guion de què ha passat i què pot passar,
i sobretot, i acabo com he començat,
dient que no treguin valor,
que després de 50 anys de coacció,
el dret a la vida ha guanyat una gran batalla.
Senyor Antoni Batista,
professor de periodisme especialitzat en conflictes
a la Universitat Rovira i Virgili.
Gràcies per atendre aquest matí de divendres tan intens,
gràcies per atendre aquesta trucada de Tarragona Ràdio.
Fins la propera, bon dia.
Un plaer, bon dia.