Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Saludàvem a través del telèfon dos periodistes tarragonins que anaven a presenciar els dos partits a títol personal, no anaven a treballar, en un cas ha treballat a mitges aquest cap de setmana.
Però, en fi, anaven a Londres, ho estaven a Londres per veure la final de la Champions.
A més, de tornada, d'humetge, es disposaven a viure el nou estadi al partit contra l'Albacete.
Avui els tornem a saludar, però aquí els estudis de la ràdio.
Són el Xavi Soler.
Xavi, bon dia!
Bon dia!
I el Joan Castell.
Joan, bon dia!
Bon dia, Ricard!
Què tal la ressaca, entre cometes, en particular, personal i professional, Xavi?
Doncs força cansat encara, però, bueno, molt content per totes bandes, no?
Com deies abans, un cap de setmana, que gairebé no es pot demanar més, no?
El Nàstic salvat, el Barça campió de la Champions...
Bueno, tot rodat, no?
El Barça bé que va ajudar i molt el Nàstic, perquè si no hagués estat pel resultat del Barça bé.
No ho dubtaven i ahir es va veure també la professionalitat dels jugadors del Barça bé
i treus el barret per l'Ocean Rick, eh?
De tantes emocions viscudes aquest cap de setmana, a nivell personal, amb quina imatge et quedes ara mateix?
Què és el que tens aquí al cap?
Bueno, jo encara tinc la imatge aquella de Wembley, de la superioritat del Barça davant el Manchester,
és que va ser una cosa espectacular.
Només va haver-hi un moment que va ser amb l'empat que fa Rooney,
que, bueno, tens una mica d'incertesa, dius, bueno, una a una, a veure què passarà,
però tal com va sortir el Barça després, a la segona part ja es va veure que allò només podia caure d'una banda
i, bueno, ho va veure tot el món.
Joan, com estàs a aquestes hores del matí de dilluns?
Encara estic una mica cansat, perquè el viatge de tornada va ser una mica durillo,
però, bueno, al final vam poder estar al nou estadi i jo tenia els meus dubtes de si arribaríem a l'hora o no,
però bé, vam estar, vam patir i avui és un dilluns de felicitat després d'aconseguir aquesta Champions
i la permanència del Nàstic.
I quina imatge tens? Allò que li deia al Javi, quina imatge creus que tens a la memòria
que et ve al cap de seguida pensant en els dos partits?
Jo en tinc dues. Una a Vidal i Sagan a la Champions, que per mi va ser un gest espectacular,
i l'altra a veure el Nàstic al nou estadi, perdó, novament ple.
Després de molts anys tornar a veure 13.000 persones al nou estadi,
a mi va ser una imatge molt bonica i que em va agradar molt.
Es va patir molt més ahir, curiosament, que dissabte, no, Javi?
Sí, sí, dues sensacions totalment diferents, no?
Sembla molt més difícil aconseguir una Champions que mantenir la permanència,
però en aquest cas...
I això que jugàvem contra un rival que no jugava res, no, a la Bacete,
però bueno, ja ho vam veure tots, no?
La imatge de l'últim minut, veient el porter que puja a rematar un córner,
doncs...
És perpèntic, sí, sí.
Contrasta aquesta imatge amb la dels últims 20, 25 minuts segurament, de Wembley, no?
On el Barça sembla que gairebé no va patir en cap moment per aconseguir el títol.
No, no va patir, però a mi els 10 últims minuts se'n van fer llargs.
Sí?
Jo tenia moltes ganes que l'àrbitre siules al final, pogués celebrar-ho,
però també és veritat que ahir els últims 20 minuts,
des que el Nàstic marca el segon gol, se'n van fer a terns.
Clar, perquè si et fan llargs els 10 minuts a Wembley, els últims de Tarragona...
Sí, perquè em venia a la memòria un partit de fa uns quants anys contra el Poli Ejido,
en què el Nàstic acaba baixant a segona B,
i això, s'apareixien aquests fantasmes i tenia moltes ganes de que es siules.
Parlem una mica de l'experiència de Londres, d'aquesta final a Wembley,
des del punt de vista logístic, d'organització, de viatge, d'estada, de camp,
de veure l'estadi de Wembley.
Què tal, Javi?
Jo que vaig anar pel meu compte, allà Anglaterra el futbol el cuiden molt,
respecte a altres països, respecte a Espanya també,
allà el futbol el tenen, no sé si com a l'esport número 1,
junta amb el rugby també té molta seguida,
però realment sents que la gent viu futbol,
i en un estadi com Wembley,
tot i que no té la màgia potser que tenia abans amb la remodelació de l'estadi,
però és un estadi espectacular.
Per veure futbol jo he estat en pocs estadis on es vegi tan bé el futbol.
Què tal, l'ambient, a la grada?
Bé, bé, superioritat del Barça, vam guanyar també, a la grada.
En número i en qualitat?
En número jo crec que hi havia més anglesos,
però estaven allò ensupits,
i fins i tot abans que comences el partit la gent del Barça estava molt animada,
jo crec que també vam guanyar a la grada.
Jo crec que tenien una mica de por, els del Manchester.
Sí? És a dir, creieu que el Manchester va arribar amb una sensació potser de...
En fi, en el sentit de donar-li el títol de favorit al Barça?
Sí, sí, clarament.
A més, parlant amb la gent del Manchester,
doncs els veies una mica allò tamarosos,
un pèl guardant el respecte.
Els accessos a l'estadi,
tot el que suposa l'estadi com a tal,
els serveis de l'estadi, perfectes o...
Sí, sí.
O alguna cosa a criticar?
Res a criticar, almenys que veies jo, res.
Tu, Joan?
L'accés perfecte, perquè, a més, arribaves a l'estadi
i era una gran avinguda.
Des de l'estació del metro, no?
Sí, des de Wembley Park Station.
Això, una gran avinguda amb riuades de gent,
amb moltes tendes oficials de la UEFA,
diferents activitats perquè la gent pogués estar entretinguda
abans del partit.
Allí cap tipus d'incident,
fins i tot l'afició dels dos equips estava barrejada,
amb càntics, això anem parlant amb uns i altres.
I, molt bé, en aquest sentit la UEFA ho té tot ben controlat.
El de sàdic et va semblar, Joan?
Jo és la primera vegada que veia un camp anglès
i quan vaig entrar a Wembley vaig al·lucinar,
perquè era molt gran, és un camp molt extens,
però el que diu el Xavi,
en qualsevol lloc que estigués assegut es veia molt bé el partit.
Jo estava a dalt de tot del gol
on el Barça t'acaba la segona meitat,
quasi al córner, però es veia molt bé el futbol.
I l'organització de l'accessos a l'estadi, tot bé?
Cap problema?
Vau trobar que es notava que era una final de la Champions
i que tot estava molt ben organitzat?
Sí, l'ambient, primer de tot, era espectacular,
amb moltíssima gent,
i un cop d'entrada a l'estadi,
doncs sí, estava ple de seguretat,
que et controlàvem.
Això sí, a mi em va sorprendre
perquè pensava que tindria uns problemes
avant d'entrar amb la bossa,
aquests que exagerien bastant,
i la veritat és que no,
vam fer jo un cop d'ull bastant ràpid
i et vam deixar entrar.
Vau viure amb l'ambient previ a les hores prèvies
en altres llocs de Londres,
o tu suposo,
jo vaig estar a Hyde Park,
que ja havia muntat el que comentava el dijous,
el divendres,
el festival de la UEFA,
amb el museu,
i allà estava a rebentar de gent.
De gent de tota mena o de gent del Barça?
De tota mena,
del Barça,
del Manchester,
de gent que no anava al partit,
i estava simplement allà
per veure el festival,
i a partir d'allà,
ja és allò que et comences a posar una mica nerviós,
comences a entrar en el partit,
que es diu.
El Joan va tenir possibilitat
de viure una mica l'ambient
al centre de Londres, o no?
Res,
perquè teníem el vol a les 11.40 al matí,
vam acabar sortint amb dues hores de retard,
i a Wembley arribàvem,
que eren les 5 de la tarda.
Per tant,
vam tenir una hora abans de...
De l'aeroport,
directament al camp.
Sí, sí.
Perquè, clar,
pensa que arribes a l'aeroport,
tens una hora en autobús fins a Wembley,
i, clar,
vam arribar sobre les 5 de la tarda,
temps de donar una volta per fora del camp,
i cap dins.
Del partit,
podem comentar alguna cosa
que no s'hagi dit
o que vagi més enllà de...
En fi,
de tots els comentaris
que a nivell mundial
es fan en les últimes hores
del Barça-Manchester,
de dissabte?
Bueno,
és difícil resumir,
doncs,
en poques paraules,
no,
el partit,
però simplement,
doncs,
el Barça,
molt superior,
és que no va haver gairebé rival.
Durant els 5 primers minuts del partit,
però després,
amb molta tranquil·litat,
de fet,
amb el Xavi ens vam trobar
abans de començar el partit,
vam estar xerrant una estona per fora,
ell ja estava molt nerviós,
i jo deia,
Xavi, tranquil,
jo estic molt tranquil,
Xavi,
tu no pateixis.
No,
és que a les finals,
dona igual que qui hi hagi davant,
com estigui el Barça,
sempre em poso nerviós.
Però parlant de nervis o no nervis,
vau trobar que potser
l'afició no estava especialment...
No hi havia aquesta ansietat
potser d'altres vegades?
Sí,
i comentant,
jo de fet...
Ja no era la primera,
l'objectiu no era guanyar
la primera Champions,
sinó que ja era la quarta,
en tot cas,
com a objectiu.
També,
com a moda d'anècdota,
durant el dia vaig estar amb un amic
que anava amb son pare,
penso que té més de 70 anys,
i ell ho comentava,
diu,
recordo quan vaig venir
fa 19 anys aquí a Wembley,
que teníem unes urgències
que s'havia de guanyar,
sí o sí.
I comentava el cas d'ara,
i deia,
ara no,
ara s'ha de disfrutar.
Diu,
podem perdre,
podem guanyar,
però el que estem vivint ara
és únic.
Tu vas estar força tranquil?
Jo sí,
jo em vaig aixecar
i abans d'anar a Londres
i estava força tranquil.
Estava nerviós
per tot el que envoltava
el partit en si,
per veure un ambient
de Champions,
perquè,
com us vaig dir,
era la primera vegada
que fèiem desplaçament
d'aquesta mena
i això,
estava molt nerviós
per veure el que era
l'ambient en si,
però pel partit
estava molt tranquil,
perquè sabia que
amb aquests jugadors
i amb aquesta plantilla
guanyàvem,
no de sobres,
però que guanyaríem tranquil·lament.
Del partit,
alguna jugada a destacar?
Algun moment?
Alguna cosa?
Del partit,
no de les celebracions posteriors,
sinó del partit.
d'alguna jugada que,
en fi,
vau trobar clau
en l'encontre?
Home,
el gol de Messi
va ser la jugada
que jo crec que va marcar
la final,
perquè va ser
un autentic olàs
i després,
amb la ràbia
que ho va celebrar,
feia gala
del sentiment
que hi havia
en aquell moment
sobre el terreny de joc
i també a les grades.
I tu, Xavi?
Jo a més recordo
el gol de Messi,
només va controlar,
vaig dir gol.
Li vaig dir
el del costat.
El del costat.
I sí, sí.
L'ambient a les graderies,
dèieu que més confiança
o força confiança
entre la gent del Barça
i fins i tot superioritat
a nivell d'animació
respecte
dels anglesos.
Sí, sí.
A mi és una cosa
que m'ho puc sobtar,
perquè pensar que
l'afició anglès
estaria tota l'estona
cantant i saltant,
com s'ha de veure
per la televisió,
però la veritat
és que l'afició
del Barça
va estar a 10
i no sé,
em va agradar molt
l'ambient.
Això sol dir
que el futbol
és un estat d'ànim
i això
el dissabte
es va traslladar
també a les aficions.
Sí, però fins i tot
abans de començar
el partit,
l'afició del Barça
ja hi era el camp,
l'afició anglesa
va trigar molt
a entrar
i no sé,
aquí ja es va començar
a guanyar també
el partit
en els instants prems.
Els anglesos
segurament devien estar
al Barça
aprofitant el temps.
És una altra manera,
a Anglaterra es mira
el futbol
d'una altra manera.
I parlant de mirar
el futbol,
com es passa
amb 24 hores
de veure una final
de la Champions
a veure un partit
de segona
en què l'equip
de la teva ciutat
intenta salvar
la categoria
i no baixar segona B?
Com mentalment
s'afronten
les dues situacions?
És difícil,
perquè jo a part
vaig arribar a Tarragona
a les dues i mitja
de la tarda,
temps de dinar,
passar per la redacció
un moment
i cap al nou estadi.
Perquè tu no vas a treballar.
Sí, sí,
a treballar.
I canviar el xip
no és fàcil,
estar en un estadi
amb 90.000 seguidors
vas allà
a viure una festa
i al nou estadi
vam anar
a patir
des del primer minut.
I ho vas afrontar
bé o...?
Bé, bé, sí,
amb uns quants cafès
per no...
per estar en alerta,
però bé, bé.
Joan,
i tu?
Com vas canviar el xip?
Vas arribar a Tarragona
directes al nou estadi
i fins i tot
li deia a mon pare
a dir, ostres,
costarà això,
perquè ahir
estàvem a Wemble
i avui aquí al Nàstic,
però bé,
durant els cinc primers
minuts del partit
sí que estaves allò
encara pensant
en el que havies viscut
el dia anterior,
però després ja
quan va començar
a rodar la pilota
aquí d'Aragona
ja estava 100%
animant al Nàstic.
què destacaríeu del partit
ahir?
Si parlàvem de l'afició
del Barça
a Wembley,
de l'afició,
de l'àmbient
que es va viure
ahir al nou estadi,
aquests gairebé
14.000 espectadors,
el joc de l'equip,
en fi,
quina sensació
ens us deixa
el partit ahir
al nou estadi?
Potser dues coses,
el primer,
l'afició,
que es demostra
que quan el Nàstic
necessita urgentment
l'afició respon,
ja estima que sempre
hagi de ser al final,
quan queden dues jornades,
i després va ser clau
pel que fa al partit
el gol de l'empat
de Felipe,
perquè estàvem al 0-1,
hauríem patit molt
arribar a la segona part
amb 0-1,
i per sort
Felipe
es treu aquell xut
ajustat al pal
i...
Allò sí que va ser
un gol psicològic,
eh?
Sí, sí.
Perquè si no hauria costat
molt en la segona meitat.
Jo em quedo també
en aquest moment,
i també amb el gol
de Bergantinos,
que va ser allò
un gol amb ràbia,
que va entrar a rematar amb tot
perquè aquella pilota
havia d'entrar sí.
Havia d'entrar sí.
Una mica com el gol de Messi,
no?
Amb ràbia,
no hi xuta tan força,
en aquest sentit,
parlem.
I és molt difícil
viure
o viure
i animar
un partit així
de segona
en què
l'objectiu salva la permanència
a un partit
de Champions?
No.
O s'anima igual?
S'anima igual.
Igual no,
perquè l'afició del Nàstic,
això s'ha de dir,
és una mica paradeta.
Li costa,
li costa
ajudar l'equip.
Sí que hi havia 14.000 persones,
però jo vaig trobar
falta més empenta
des de la graderia.
Però bueno,
estàs al camp,
estàs amb l'equip 100%
i clar,
jo des de petit
que he anat al Nàstic
no volia tornar
a viure
els anys de segona B,
perquè són molt durs.
I des de la tribuna de premsa
o des de la zona de premsa?
Doncs bastant nervis,
des de dalt
a la premsa
amb els companys.
Va haver-hi moments
que van passar una mica malament.
Quina diferència hi ha,
Javi,
entre veure un partit
com a simple espectador,
com el que vas viure dissabte,
a viure un partit
com a professional
de la comunicació?
Bueno,
com a aficionat
potser disfrutes més
també de l'ambient,
d'estar allà a la grada
i des de la tribuna de premsa
et fixes en altres coses.
Mires més el joc,
estàs més atent
a diferents factors
del partit.
Jo per això tinc ganes
també de veure
el partit
de la Champions
tranquil·lament
per la tele
per analitzar-lo bé
i veure coses
que se'n van escapar
al camp.
Ahir a la nit
ja el repetien,
jo ja el vaig mirar
abans d'anar dormint.
encara restava la redacció.
Ahir vau poder veure
el partit del Nascen,
clar, no vau poder gaudir
de les celebracions
que es feien del Barça
a Barcelona.
En fi,
gairebé un milió de persones
sortint al carrer
per celebrar
la quarta Champions.
Alguna cosa
que us quedi
a nivell personal,
ja per acabar,
d'aquest cap de setmana?
I més enllà,
fins i tot,
del tema futbolístic.
algun moment personal
que penses
ostres,
això me'n recordaré
tota la vida.
A mi va haver-hi un moment
abans de començar
el partit del Barça
que va ser
el més significatiu
per mi,
que era la performance
que vam fer
abans del partit.
Quan van aparèixer
els dos guàrdies
reals anglesos
amb la Champions,
que tot el camp
es va encendre
va començar allò
aquell moment
a mi m'ho omplia
d'emoció
perquè era per fi
estic podent veure
una final de la Champions
en directe.
Bé,
jo l'ho trobada
amb un amic meu
turc
que va ser gràcies
a qui vaig aconseguir
l'entrada
i, bueno,
que si no fos per ell
que em va cedir
l'entrada
no ho hagués pogut anar
a Wembley.
Un amic turc
t'aconsegueix l'entrada
per anar a Wembley?
Sí, sí.
Podem explicar la història
o...
Es pot explicar.
I com ho vas fer?
Jo soc soci del Barça,
el sorteig
no em va tocar
tot i que vaig posar
cinc carnets.
Tenia, crec,
que un 80-85%
de possibilitats
que em toqués
doncs no em va tocar.
em va tocar
el 15% restant.
I aquest amic
que és turc,
soci del Barça...
Resident a Catalunya
o a Turquia?
No, no, resident a Istanbul.
I, bueno,
parla castellà,
el vam conèixer
Abu Dhabi,
el mundialet de clubs.
Doncs aquest amic
tenia dos entrades
per la UEFA,
pel sorteig
que li va tocar
a la UEFA
i ell va apuntar
com qui no vol la cosa
el seu carnet
de soci
al sorteig.
I amb un carnet
doncs li va tocar.
I allò parlant
per internet
diu, ah,
a mi m'ha tocat.
Diu, ja te la dono.
I doncs gràcies a ell
vaig poder
estar a la final.
És a dir,
que li retjo
un homenatge gairebé,
li hauries de retre
un homenatge.
I a més ens vam veure allà,
o sigui...
El Joan, per cert,
com va anar?
A entrades de sorteig?
Sí, però jo no soc soci
i la vaig aconseguir
gràcies a una companya
periodista d'aquí de Tarragona
que em va dir
que si li tocava
m'adonava l'entrada
i per tant
també li agraeixo.
Doncs escolta,
els hi heu d'agrair
molta gent
haver-hi estat
a Wembley.
Poques persones
de Tarragona
han pogut
compartir
aquestes
dues experiències
futbolístiques
que han viscut
tan intensament.
La final de la Champions
a Wembley
i gairebé la final
perquè era com una final
el que jugava
i el Nasti
contra l'Albacete
per salvar la categoria,
per salvar-se
en aquesta segona divisió.
En fi,
amb la música
de Fonsa Shakira
que ha estat
d'alguna manera
també un altre protagonista
del cap de setmana,
va aconseguir
mig omplir
a l'Estadi Olímpic
de Montjuïc
gràcies a la promoció extra
que li van fer
els jugadors
del Barça.
Agraïm
la presència
avui
del Javi Soler
i del Joan Castell,
aquests dos tarragonins
que han viscut
els dos partits
de Wembley
i del nou Estadi.
Moltes gràcies,
a descansar,
que ja toca,
a pair-ho
amb tranquil·litat
i en fi,
a disfrutar
sobretot
de les victòries.
Gràcies.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Déu-n'hi-do de felicitat i d'alegria
perquè el que es va viure ahir al nou estadi
feia temps que volíem celebrar la permanència de l'equip a segona divisió A.
Ara, a aquesta hora del matí,
ens apropem a un dels santuaris de l'afició grana,
al bar Petit Tàrrecó,
on segur que hi ha gent, m'imagino esmorzant, prenent un cafè,
home, i m'imagino que també parlant de la salvació de l'equip.
Joan Maria Bertrani i Josep Ardila també han anat a esmorzar al Petit Tàrrecó.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal l'ambient? Hi ha gent o no?
Molta gent aquest dia del matí,
que hi ha totes les taules plenes al Petit Tàrrecó,
també a fora avui que fa un bon dia,
i evidentment molta gent aficionada del Nàstic.
Avui és el tema de conversa principal,
aquesta salvació del Nàstic un any més a la segona divisió A.
Carlitos, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui el tema és el Nàstic, avui.
Sí, això ja de Pesta a Salvatgell ja només se parla de Nàstic avui aquí al bar.
Sí, no tothom ha vingut, ja ho he comentat moltes vegades,
m'imagino que ha jugat o què?
Sí, sí, va patir fins al final,
però menys mal que el per saber es va fotre una mà que ha sigut molt bona.
Com vas viure tu el partit?
Molt nerviós, vaig estar de preferent superior que mai havia anat,
i bé, va patir molt, però mira, al final van recollir els fruits.
Sí, no, al final un any més a segona.
Un any més a segona, com mereixem.
Gràcies, eh?
De res.
Ja ho veieu, que avui el petit tàrrec és una mica el tema central del dia,
evidentment ja ho sabeu que aquí reuneixen cada dia molts aficionats del Nàstic de Tarragona
que venen, comenten la jugada, parlen del seu equip,
i això és el que ens han dit alguns dels aficionats que aquest matí estan esmorzant,
el petit tàrrec o de Tarragona.
Què tal després d'haver aconseguit la permanència amb el Nàstic una temporada més a la segona?
És el que pertoca.
I pujar a primera ja seria al màxim.
Què tal? No sé com va viure ja el partit, si ho vas sentir per la ràdio...
Sí, sí, per ràdio, per ràdio.
Els fills, els nets, tots al camp de futbol,
i un quart abans d'acabar, telèfon la dona trucant,
què fan, com estan?
Perquè la tele no dona res, la tele de TV3, com que és de Barcelona,
no dona res del Nàstic.
No se'n vam enterar.
Doncs ja està.
Satisfets, però no?
Eh?
Satisfets, oi?
Com, satisfets no, al màxim, home, eh?
Tota la vida, i home, sí.
Home, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Què tal, satisfets amb aquesta aconseguida permanència?
Encantadíssimo, encantadíssimo.
Me alegre mucho.
Yo pego un puñetazo en la mesa cuando marcó el dos unas ese.
Com va viure el partit ahir?
Jo, por la ràdio, por la ràdio.
No suelo ir porque como estoy con el juvenil,
yo no tengo tiempo de andar a un sitio para otro y tal,
pero muy bien, yo muy contentísimo, contentísimo.
Van patir fins a la última jornada, però bueno, ho hem aconseguit.
Sí, no, porque yo creía,
confiaba mucho en que el Barça ve,
le ganara el Salamán que nosotros ganáramos.
Era importantísimo, sí, sí, sí.
Què hem de fer la propera temporada?
Què creu que ha de fer un Aste?
Yo creo que debe reforzarse,
y además algo de la cantera, eh?
La cantera hay que tocarla.
Hay que coger alguno que yo del juvenil sé que hay jugadores
que encima que se lo merecen,
creo que están preparados por lo menos, por lo menos,
para estar ahí.
Por lo menos para estar ahí.
Creo que sí.
Molt bé, gracias.
De nada, de nada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, satisfet després d'haver aconseguit la permanència,
no hay más a segona A?
Bueno, per una banda satisfet,
però descontent de l'últim patiment que estem tenint
des de ja fa algunes temporades, vull dir que...
Aconseguim gairebé al final de temporada aquesta permanència.
És un patiment continu
i l'única alegria que t'endús
és quan aconsegueix la permanència
i això no diu gaire cosa de l'equip.
Què creu que ha de fer l'equip ara?
Ahir parlàvem de fer un replanteig,
un pensar-se profundament
què és el que hem de fer la propera temporada,
com s'ho han de treballar.
Bueno, jo em penso que ara el que prima és la qüestió,
o sigui, tenir cura una mica del tema econòmic
i en funció d'això,
avalorar una mica les possibilitats que puguem tenir
de cara a l'objectiu que se persegueixi.
Si és la permanència,
doncs tenir molt clar que és aquest l'objectiu
i si aspirem a alguna cosa més,
doncs mirar d'aconseguir mitjans per aconseguir-ho.
Com vam viure ja al partit?
Doncs la veritat que vam estar fora,
ho vam viure des de fora
i amb l'alegria i els nervis
de les circumstàncies, no?
Quasi més pendents d'això del Salamanca que del nàstic.
Molt bé, gràcies.
A vostès.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Ahir vau viure el partit fora de Tarragona,
però amb la mateixa intensitat.
Com ho vau viure?
Doncs mira,
cridant al cotxe
i patim molt perquè com estàvem retransmitint altres coses,
doncs cada connexió era un patiment
i vivint el del Barça bé i el Salamanca
i el nostre partit.
I ens patim molt.
Avui contents, però no?
Amb la salvació un any més a segonar.
Bueno, avui ahir ja vam cridar, quan veníem.
Ja ho vam celebrar ahir, no?
Sí, sí, sí, sí.
Amb tots els amics vam començar a trucar a uns i a altres
i molt bé.
Molt bé, gràcies.
De res, un gran partit.
Bon dia.
Bon dia.
Va viure el partit d'on estic ahir?
Sí, molt guapo, un gran partit, els dos equips.
Un any més al Bando's a gairebé l'última jornada.
Com ho va viure això?
Com a aficionat, malament, perquè portem dos anys
anant d'un puntet, no?
Però bé, no? Satisfet.
Un gran partit, sí.
I hem de fer partida.
Va disfrutar, eh?
Va disfrutar.
I què hem de fer a partida?
Què creu que ha de fer un estic a la propera temporada?
Com s'ho ha de plantejar?
És molt dur, però canviar tota la directiva
i posar gent que li agradi el futbol
i una miqueta més de carinyo als aficionats,
que pateixen molt.
No podem estar fins a l'últim moment.
Conxita, bon dia.
Hola, buenos dias.
Què tal? Satisfet avui o què?
Com vas viure el partit ahir?
Pues si te digo la verdad, si hubiera tenido a un de estos del corazón allí,
¿cómo se llama?
El especialista este, ara no me sale, un cardiólogo, yo creo que me hubiera atendido.
Mira la garganta como la tengo, eh?
Los nervios, bueno, creo que como yo toda la afición, fue horroroso.
Lo mal que lo pasamos, pero al final muy satisfecha, de verdad que sí, eh?
Una alegría, me recordaba los años, cuando íbamos a subir a primera división,
cuando se tiró todo el mundo al campo, aquella alegría que viviste, aquel...
Eso es fabuloso, fabuloso, de verdad.
Has saltat al camp també o no?
No, yo esas cosas no, ya no estoy, nunca lo he hecho, pero ya a mi edad tampoco salto, eso no.
Un any més hem aconseguir la permanencia segona,
però a les últimes jornades patint una miqueta, què hem de fer a la propera temporada?
Yo creo, creo que ya lo he dicho varias veces, que para otra temporada, si Dios quiere,
que ya somos mayorcito, que hagan una buena base, una buena base,
no tantos cambios de jugadores, eh?
Y que si hace falta fichar tres o cuatro jugadores, bueno, vale,
pero no cada año trece o catorce, cambios de entrenadores, cambios de jugadores, cambios...
Eso es, como comprenderéis, no se puede hacer una base
y unos jugadores que lo sientan de verdad,
porque es que yo creo que... vamos, yo creo que a mi parecer tiene que ser así,
pero también te digo una cosa,
que si no sufriéramos nosotros no seríamos del nástimo,
porque somos los sufridores, yo creo, de toda la... el fútbol español, ¿sabes?
Así que...
¿Avui es parla el Petit Tarraco de fútbol o que avui es un día de aquellos que es parla del nástic?
Bueno, sí, ya sabéis que aquí nos juntamos cada día bastante gente y siempre los mismos,
y sí, sí, tanto que se habla del nástic, muy triste cuando perdemos,
muy siempre nervioso a dónde llegaremos, qué haremos,
y hoy ya verás tú como todos hablaremos contentos y todos te felicitan y todo...
Sí que es verdad.
Ah, quiero decir otra cosa, que el Albacete no se jugaba nada, estaba descendido,
no había visto yo que en los últimos minutos fuera el portero también a rematar un córner,
eso ya, vamos, no hace falta ver para darse cuenta de todo lo que hay,
y que Dios me perdone, pero hay un refrán muy antiguo que dice
piensa mal y acertarás, o no, hombre, es que no es normal, eso no es normal.
Gracias, Conchita.
Nada, a vosotros y Vizca Nasti y Vizca Tarragona Radio que cada día lo hacéis mejor, de verdad, ¿eh?
Gracias, mejor.
Doncs ja ho veieu, és el sentiment, els comentaris que hi ha avui al Petit Tàrrec o a Tarragona,
un dels santuaris, com dèiem, del nàstic de Tarragona, molta gent,
doncs que vull comentar això entre la satisfacció d'haver aconseguit la permanència no només a la segona A
i amb aquest punt crític de veure què hem de fer la propera temporada,
que no haguem de patir gairebé fins la darrera jornada.
Vas patir molt tu, eh, o no?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, va ser un partit molt intens, eh, vam viure des del camp.
Vam tenir una àmplia delegació de Tarragona Ràdio, no?, a les grades.
Vam veure des de preferent superior, que hi havia molta gent ahir.
I tant, és que va ser un partit d'aquells intensos que fins a l'últim moment vas patir,
però molt bé i, a més, una imatge molt bonica quan tothom va saltar al camp,
curioso també amb els espersorsos amb l'aigua, que tothom es va acabar mullant,
va estar molt bé, la veritat.
I va seguir el partit a través de la ràdio?
A través de la ràdio, sí, sí, vam estar escoltant la ràdio tot el partit.
Molt bé, doncs, ara escoltarem un resum del que es va viure ahir a la tarda a Tarragona Ràdio.
Josep Ardila, Joan Maria Bertran, gràcies.
Fins ara, vagi bé.
Que vagi bé.
Després, a la recta final del programa, tornarem a l'exterior, anirem al Caixa Fórum.
Però ara el que toca és recordar viure, tornar a passar per la memòria de les zones de la ràdio
les quatre hores intenses que es van viure ahir al vespre.
el 96.7 de la freqüència modulada i també a tarragonaradio.cat.
Perquè, Déu-n'hi-do, la retransmissió del Nàstic Albacete, pendents del Barça B Salamanca.
Va ser una tarda de nervis, d'emocions i al final d'alegria, de molta alegria.
Així la vam viure aquí, a Tarragona Ràdio.
Que tot s'hagi hermanat seguidors.
S'ha volgut el nou estadi amb respecte i amb memòria de Xavi Tondo, que perdia la vida al passat i lluny.
El pilota que la posarà en joc l'Albacete, tot a punt perquè comenci el partit, ho farà amb puntualitat màxima.
Aquesta és la directriu que tenen tots els àrbitres.
Estan esperant també el mini-estadi de Barcelona i el mini de Vilareal, són les imatges que veiem.
Esperant que algú doni l'ordre perquè puguin començar aquests partits de les 7 de la tarda.
Avui la Tere, com sempre, estarà molt pendent a la jornada, però principalment amb aquest avantatge de tenir avui imatges dels dos mini-estadis.
Sí, us explicaré l'alineació perquè el trident del Barça B és Jonathan Soriano, Ed Uriol i Saúl, en comptes de Nolito, que comença la banqueta.
Avui, Tere, que comença el partit, la Moja Laloacete.
Ha començat el partit, ha començat la jornada 41 de Lliga.
Mau pilot a l'Albacete, que ja l'ha enviat fora, i que el primer servei de banda serà a favor a l'anàstic.
Encara no ha començat ni el partit del Salamanca ni el del Vilareal B.
Home, aquí ho ha fet amb un minut d'avançament, eh?
Bé, també les Tere es van d'aquella manera, eh?
Ulla, el jugador de la regala ràpidament buscaven a Tato.
Ulla Tato, que arriba a la frontal de l'àrea, intenta fer el retall davant de Medina.
Ulla Tato, que encara porta la pilota, xuta a Tato.
Ulla Tato, que encara porta la pilota, el pal, eh, pal.
És que jo crec, Jordi, que aquí a Medina l'he deixat massa espai.
Li hauria d'haver tancat una miqueta més, cada vegada més.
L'ha deixat, se l'ha mirat, i Tato no és un home que se li pot perdonar de que tiri el porta, eh?
Perquè si se li perdona...
No, mira, està en ratxa, eh?
Està en ratxa, està en ratxa, està en ratxa, està en ratxa.
En les últimes jornades porta 10 bolets i és el tio més en forma aquí de l'Albacete.
Ha apret el nou estadi, pràcticament ple.
Ha apretat de veritat el públic del Nàstic, té ganes que l'equip comenci.
Ha decidit aquest partit.
Ja ha tingut un parell d'oportunitats més o menys clares.
Llençament de Felipe, el cop de cap i anava el pal!
El cop de cap de Mayrata la pilota el pal!
I l'acaba traient l'Albacete, home, també.
Que bona, eh?
No estem tenint sort, eh?
No estem tenint sort.
Que bona.
La toca Miguel o no?
No, no, no, va el pal directe.
El cop de cap de Mayrata va el pal.
I després l'acaba refusant la defensa de l'Albacete.
Sí, l'espalma està salvat, eh?
Amb 51 punts té tots els gols de Berraix segurals, eh?
Està salvat, està salvat.
Oh, mira que ve la jugada ara de Tuni d'Islaria.
Baixada aquesta pilota, no hi arriba Paguel.
La torna a treure Tarantino.
Continuem, continuem, continuem.
Ja, la hi torna.
Raúl Fuster, que torna a enviar aquesta pilota.
La torna a treure la defensa, però controla l'altra vegada Tuni a l'afrontar.
Veurem què fa Tuni.
Intenta donar-se la volta, envoltat de cinc jugadors.
La que va deixant enrere per Seogane.
Obrirà bé a la dreta.
Tira, tira.
Manel Ruz, perdó, llançament de Ruz.
Clar que sí, home, clar que sí.
Ah, que passa que s'ha recomposat la defensa de l'Albacete.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Miguel!
Oh, quina parada, quina parada.
Quin cop de cap de Powell i com l'ha tret, Miguel.
La jugada molt bona, que bé li ha posat a l'oll.
Cap a Powell, que també ha rematat perfectament.
I finalment, la que va traient Miguel.
Jo crec que no ho sap ni ell com l'ha tret,
perquè la pilota li venia a sobre.
Se l'ha trobat.
La prova és que se l'ha trobat.
Se l'ha trobat, se l'ha trobat, se l'ha trobat.
Perquè crec que fins i tot s'ha fet mal.
Bé, gol, gol.
Bones notícies, sí, senyor.
Bones notícies des del miniestadi.
Ha marcat el Barça bé.
Bé, bé, bé, bé.
I si no m'equivoco, crec que ha estat...
Jonathan, va.
No, Benja, crec que ha sigut l'autor del gol del Barça.
Ara mateix us ho dic, de cap ha aconseguit posar-se per davant en el marcador.
L'equip ho ha de saber, això l'equip ho ha de saber.
Barça, la manca 0, minut 37.
Està posat, la banqueta ja ho ha celebrat.
Aquesta pilota morta a la frontal, l'hem de treure com sigui.
Gol, gol, gol, gol.
El gol de l'Albacete.
Pilota el pal i es cola la pilota.
Souza, diria, no?
Souza, sí, sí.
Souza?
Doncs...
Està plogada.
Pitjor, eh?
Tato, Tato, Tato, Tato.
Barra, Tato, Tato, sí, sí, Tato.
Tato.
Tato.
A minut 41, Tato que acaba de marcar el gol per part de l'Albacete.
Més mala sort, Àngel, no es pot tenir.
La pilota entra plorant.
Entra plorant, toca el pal i es va colar.
Però li ha trencat la cintura, no sé qui, allà dintre, eh?
A Medina.
O sigui, li ha trencat la cintura perquè s'ha controlat,
s'ha donat la volta ràpida i la li s'ha tirat allà, eh?
I ara, Gerro, grossa aigua freda, destrempada col·lectiva,
perquè tot el que ens havia fet pujar el gol del Barça bé
ens va tirar per terra ara aquest gol de Tato.
Queda molt, eh, Quim?
Queda molt, queda una vida, tota una segona part
i quatre minuts de la primera.
Però, home, el que no es pot, Jordi,
és amb aquestes indecisions que tenim nosaltres, eh?
Llançament de Rubén Pérez, punta de peu llarga,
al cop de cap hi va Aloy Gila, la pilota baixa al terra,
hi va Sanchón, la pilota se'l pot emportar bé, Sanchón.
A tira, tira!
A txuta, Sanchón farà...
Gol! Gol! Gol! Gol de Felipe! Gol de Felipe!
Gol de Felipe! Que bé l'ha agafat a la frontal!
El gol de Felipe! Per acabar la primera part!
El quart de Sanchón! Empat al Nàstic!
Nàstic 1! El batet de 1! La salvació a tocar!
Ho havia aprovat Sanchón i aquesta primera part dues vegades!
A la tercera anant avançuda!
Segurament no és el seu millor dia!
Segurament n'ha tingut algunes clares!
No la que ha tingut! L'ha enganxat amb l'esquerra!
I li ha dit a Miguel! Mira el pal dret que allí va la pilota!
Empat al Nàstic! Empugeix al nou estadi!
Nàstic 1! Sanchón!
El batet de 1! Altra!
Mitja part al nou estadi!
Un moment que comença la segona meitat!
Pilota que mou el Nàstic!
Rubén Pérez defensa la porteria del gol de Muntanya!
Atacant al Nàstic!
El gol de Mar!
I s'escalfen Alvarito Rey!
S'escalfen també Ludo del Port!
I Albert Virgili!
Han començat els altres camps, Tere!
Sí, amb una grandíssima ocasió de Marcos Márquez!
El segon 25 de joc!
La pilota l'ha anat per sobre de la porteria del Barça B!
Continua, per tant, la victòria del filial Braugrana!
Barça 1!
Salamán Casero comença també a Vilareal
al partit del filial contra el Recreativo
amb avantatge del conjunt
que entrena l'exporter de l'Atlètic de Madrid, Molina!
Ah, per cert, en aquests moments
fem un gol de la salvació!
Si el Nàstic marca...
Mira, la pilota a la porta, Fernando Moran
a la frontal de l'àrea, veurem què fa Fernando!
La deixarà per Sanchón!
Sanchón, per Bergantinho!
Ai, ha fet misto!
Torna a tenir la pilota de Bergantinho!
Ha fet misto!
Anava a centrar, eh, jo crec!
Ha fet misto!
Una vegada la jugada de Sanchón
que penja la pilota de segon paga!
Mare de Déu!
Mare de Déu, la chilena de Powell
i la pilota al pal!
Mare de Déu, la chilena de Powell
i la pilota al pal!
Bé, Moran, llàstima que la pilota
se li ha quedat massa escurada
però i acaba traient un cor a l'esquerra
de la porteria de Miguel.
És tot just el primer el Nàstic en tot el partit.
Andrés, ràpidament, ja en curt.
Pilota per Sanchón, a la frontal pel Rus,
veurem què fa Rus, en Moran, molt bé,
el treball de la pilota per Rus, la penja, Rus!
Power, Miguel!
Oh, oh, oh!
Oh, oh, oh!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Salvats!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol de Bergantinos!
Gol de Bergantinos!
Gol de Bergantinos!
Minutxat a la segona!
Quina bona jugada col·lectiva!
I Bergantinos, després de l'aturada, Miguel,
aprofita el refugi de la fons dins.
El segon per donar la permanència.
Ara sí que és matemàtica tal com està.
El segon del Nàstic marca Bergantinos.
Nàstic 2, Albacete 1!
Ha jugat l'altra vegada l'Albacete, no hem de baixar els braços.
Si podem marcar el tercer...
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol de Jonathan Soriano!
Gol de Jonathan Soriano!
Gol de Jonathan!
El segon del Barça!
El segon del Barça!
El gol de Jonathan!
El gol de Jonathan!
Peña, Blanca, Peña!
Sí senyor, avui em trec el barret i fondo la penya Jonathan Soriano.
davant de la desesperació de Walter Sánchez, el porter del Salamanca,
i de la celebració de Luis Enrique, en el que serà l'últim partit al mini com a entrenador del Barça.
I aquí al Nou Estadi està guanyant 2 a 1 el Nàstic a l'Albacete, pilota que mou ara l'equip de la Manxera Tarantino.
Ullaqueta pilota a l'afrontal, Ullaqueta, trançament, Rubén!
La pilota i el gol!
No fotis!
Fora de joc! Fora de joc! Fora de joc!
Fora de joc! Fora de joc!
Menys mal! Menys mal!
que acaba de senyalar el fora de joc amb aquesta jugada.
Tinc molts dubtes, Quim!
Tinc molts dubtes, perquè m'ha de tenir rebotada la porteria!
Tinc molts dubtes, eh!
Jo també, jo també!
Mania rebotada la porteria, és veritat, no?
No, però alça, jo crec que alça la banderola...
Abans!
Abans!
Amb el xuta verça!
Jo no m'hi he fixat!
Pere, teniu repetició?
Sí, sí, ara la fan!
Ara tenim la repetició!
Aviam!
La veus, no, Quim?
Sí!
Bona joc!
Per mi no ho és!
No ho és, ara!
No, no, no, no, no surt de darrere, eh!
Per mi no ho és!
Ja et dic jo que tenia molts dubtes de la cosa!
Per mi, gràcies!
Doncs gràcies, Santiago Jaime Latre!
Ja hi pot ser!
No podem jugar així, per l'amor de Déu!
No podem jugar així!
Mira Medinara!
Com aixeca els braços que la gent animi!
I com anima els seus companys!
Gol del Barça!
Gol!
Gol del Barça!
Gol del Barça, sí, sí, sí!
Gol del Barça, i tant!
Sí, de Jonathan Seriano, de nou!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Barça!
I tercer amb un jugador, l'Albacete!
Gol del Barça, bones notícies!
El tercer del Barça!
El tercer del Barça!
Vinga, home, vinga!
Hem de marcar també el tercer!
El tercer del Barça!
Aquest fàtric de Jonathan Seriano,
gols de Nolito i de Benja,
5 a 1, ha guanyat el Barça bé,
el Salamanca, decepció,
a la banqueta de Balta Sánchez.
Hem de vigilar llançament de la pilota,
pilota passadeta!
Ulla, aquesta jugada, Medina,
li acaba fent falta a la pilota!
Falta, falta, falta, falta prèvia,
falta prèvia a Medina!
Tranquilizeu-se, home, tranquilizeu-se!
Home, jo et dic una cosa, eh?
Jo soc jugador del Nàstic,
i el porter malment jugué.
El porter d'ells, eh?
Patata, s'ha acabat, s'ha acabat!
Final, final, final!
Final, final, final!
El Nàstic, matemàticament,
continua a segona divisió!
Final del partit!
El Nàstic continua a segona divisió!
El Nàstic ha guanyat!
Gràcies, Sant Magí, gràcies, Santa Tegla!
A mi també ens heu ajudat!
El Nàstic, que matemàticament
es manté segona divisió aquí!
Flora, Joan Carles Oliva!
Es ponen a una abraçada amb la filla de Joan Carles Oliva!
Moments emotius al nou estadi de Tarragona!
El Nàstic seguirà un any més
a la segona divisió del futbol estatal!
Marxen ràpidament els àrbitres!
Invasió de camp al nou estadi!
Salta la gent a celebrar
la permanència del Nàstic!
A segona divisió,
Joan Carles Oliva es ponen amb el seu fill!
S'abraça Joan Carles Oliva amb el seu fill!
S'encenen els espersors ara mateix al nou estadi!
Invasió de camp total!
Ha saltat tota la gent a la gespa!
celebració de la permanència!
Aquest, aquest és el so del nou estadi a la gespa!
Espereu un moment, els endirem en sala de premsa,
però el vull agafar ara un moment!
Mister, florant i tot, eh?
Va!
Jo vull que te digui, que vull que te digui!
Emocionat perquè...
perquè hem patit molt, hem patit massa, hem patit massa, no hem patit massa, hem patit massa!
Però bueno, al final, tot està bé, s'hi acaba bé!
Però jo crec que la gent s'ho mereix, el club s'ho mereix, la pitjor s'ho mereix,
els jugadors han estat tot l'any impressionant!
Jo crec que hi ha hagut algun moment que hem vist que estàvem al límit de la situació,
al límit, al límit, i bueno, els hem mantingut amb tot el que s'ha fet,
doncs jo crec que és un pas endavant important, però ara jo crec que també hem de reflexionar,
hem de reflexionar perquè jo crec que el nàstic no té que arribar a aquesta situació,
hem d'intentar enllegar amb Juan Carlos, amb qui sigui,
per un projecte una miqueta més consolidat i que es permeti una mica,
doncs gaudir més de la segona, no?
perquè si no vas, el que deia fa un moment, amb molta necessitat a cada camp,
no pots anar a Valladolid amb aquella necessitat de 3 punts,
si no, no te mantens, no?
Vull dir, jo crec que l'equip ha aconseguit una línia de punts
que et podria permetre viure tranquil·lament,
però jo crec que hem d'apretar més tot i fer les coses d'una altra manera.
Gran paper de Joan Carlos Oliva, que amb aquesta classificació matemàtica,
amb aquesta permanència matemàtica, té la renovació a la mà,
veurem que s'acaba decidint, però sense cap mena de dubte,
avui és un dia feliç pel Nàstic, segurament abans parlàvem
de dies importants a la història del Nàstic,
doncs aquest 29 de maig del 2011 també ho és,
perquè el Nàstic ha aconseguit certificar una temporada més matemàticament
la permanència i amb la propera temporada segona divisió A,
el Nàstic vetrà el seu rècord personal de temporades
entre primera i segona divisió de forma consecutiva,
que no està gens malament per la història del Nàstic.
els aficionats que han inveït la gesta del nou estadi,
Àngels, hem patit molt, això val la pena,
però segurament l'alegria d'ara no ens ha d'esborrar,
el que deia Joan Carlos Oliva, s'ha de fer un projecte molt més sòlid,
no s'ha de patir tant.
Estic totalment d'acord amb les paraules de Joan Carlos Oliva,
o sigui, tot això és molt bonic, realment s'ha salvat la categoria,
però s'ha patit massa, s'ha patit massa,
i portem tres anys consecutius, patim moltíssim,
i com tu ho veus dit abans, quan un pateix massa,
en un any o altre acabes caient com l'hi ha passat a la Maceta
i com l'hi ha passat al Salamanca.
Per tant, molt d'ull, i hem de fer una reforma molt important,
molt important pel pròxim any,
sense cap tipus de sentimentalismes,
però amb el cap, sensatament,
i perquè la pròxima temporada,
sigui el pressupost que sigui,
no es torni a passar el que realment s'ha parat amb aquesta, no?
I dir una cosa, s'ha acabat el patiment, ja era hora!
I això és el que està gaudint ara el públic,
que està al nou estadi, que continua,
i que ara sí sona aquell himne
de les grans celebracions del Nàstic,
l'I Will Survive, que sona a tot drap,
al nou estadi!
Música
La cançó de Gloria Gaynor,
que identifica també aquelles tardes històriques pel nàstic,
tardes d'emoció, tardes d'alegria,
encara que sigui com en aquest cas per aconseguir la permanència.
Unes tardes que vam viure així d'intensament
ahir a la cintoria de Tarragona Ràdio.
Déu-n'hi-do el que va donar de si el nàstic al Bacete.
Avui ho estem celebrant especialment aquí a la cintoria de Tarragona Ràdio.
Ho hem fet durant una bona part d'aquest matí
i ho tornarem a fer aquest vespre a partir de les 8 al sempre nàstic
amb el Jordi Blanc, amb el Quim Pons i amb els diferents convidats
que ens ajudaran a analitzar la jornada d'ahir
i aquesta permanència matemàtica
que permet a l'equip a grana continuar una temporada més
a la segona divisió A.
De fet, ho celebrarem durant tota la setmana
perquè dimecres a les 8 del vespre
farem la gran festa de la permanència
en el programa ja tradicional fi de temporada
que fem a l'Auditori de Catalunya Caixa,
l'Auditori de Caixa Tarragona, el de tota la vida.
Allà ens tornem a trobar el proper dimecres
amb molts convidats i amb moltes sorpreses
que ens preparen els nostres companys del sempre nàstic.
Des d'aquí ja us llençem la invitació
perquè vingueu a veure el programa en directe
a gaudir de les entrevistes,
dels testimonis dels protagonistes de l'equip.
Comptarem amb la presència dels jugadors
més destacats de tota la temporada
i a més a més hi haurà alguna sorpresa
en forma de música en directe.
Això serà dimecres a l'Auditori de Catalunya Caixa
i a partir de les 8 del vespre.
Avui durant tota la setmana
la programació especial de Tarragona Ràdio
dedicada a la permanència del nàstic.
Per cert, que podeu enviar els vostres comentaris,
els vostres missatges de felicitat,
les vostres opinions, el que vulgueu,
a través del Facebook del sempre nàstic,
a través també del Twitter,
a través del correu electrònic
sempre nàstic arroba tarragonaradio.cat.
En fi, el que vulgueu,
ho podeu transmetre en qualsevol moment
a través d'aquests mitjans de comunicació.
Avui especialment contents i feliços
des del matí de Tarragona Ràdio
perquè ja hem assolit la permanència.