I continuem en directe al matí de Tarragona Ràdio
a 5 minuts de 3 quarts d'una,
després de Tothom, l'espai del Miquel González.
Ara saludem el Xavier Salvador,
ja fa una estoneta que s'espera.
Xavier, bon dia.
Hola, bon dia.
I de fet fa uns dies que ha tornat a Tarragona.
Ara va estar als Estats Units al Festival de Sundance,
si us recordeu o no us fem memòria.
Ara fa unes setmanes eren aquí amb la seva filla,
perquè va ser el seu vídeo,
el que van fer amb dos periodistes vinculats
amb el món dels castells,
almenys amb el programa dels castells de TV3,
van fer aquell vídeo on la Virgínia sortia fent de castellera
i que el vídeo ha donat la volta al món
i es va convertir en un dels vídeos,
fins i tot promocionals de la pel·lícula
Un dia al món, del director Ridley Scott,
un documental que s'ha fet a través de vídeos
que la gent penjaven al YouTube
i finalment aquest passat dijous
es va presentar la pel·lícula al Festival de Sundance.
Xavier Valtos hi vol ser presents,
vol estar en aquell festival.
Expliquen què tal l'ambient, com va anar?
Va anar molt bé, la presentació de la pel·lícula va anar fantàstica,
vull dir, és una pel·lícula que com a documental crec que val la pena veure,
i va anar molt bé, molt bé, ens van tractar molt bé.
Et va agradar la pel·lícula? Vau veure la pel·lícula?
Vam veure tota la pel·lícula i la pel·lícula està bastant bé.
Sí, comença des de les 0-1 minuts del dia 24 de juliol,
amb un noi que està una miqueta begut,
bé, bastant begut,
li pregunten l'hora i el dia què és,
i diu que són les 12 i 1 minuts del dia 24 de juliol,
i a partir d'aquí comença tot,
des de gent que està treballant de nit,
des de la gent que s'aixeca,
se renta la cara, se fa les dents,
s'afeita, van a treballar...
És més o menys un dia sencer
explicat per diferent gent, per molta gent, vamos.
I en tot aquest engranatge, on era el vídeo de la Virgínia?
A veure, el vídeo de la Virgínia,
el tracer que surt,
el minut 20 que surt,
surt més o menys a la meitat de la pel·lícula.
Però hi ha trossos que surten al començament,
per exemple, quan la gent s'enlleva
i fa un pipi per enclar i tal i qual,
es veuen els peus de la Virgínia,
en el moment que la gent esmorza
es veu a la Virgínia menjant-se els quel·logs,
i a la meitat de la pel·lícula
surt ja tot el vídeo.
Perquè el que van fent també és intercanviar
trossos dels vídeos,
depenent de l'hora del dia...
Ah, exacte, sí.
I van jugant amb això, eh?
Exacte, i com que el vídeo de la Virgínia
era des que es llevava fins que feia el castell,
han agafat dos trossos del començament
i han acabat ja tot el que surt al YouTube,
que és tot el vídeo sencer.
I no sé si vau tenir alguna mena de contacte
amb la gent de la productora, de la pel·lícula...
Sí, sí, sí, sí, amb el director,
amb el Kevin MacDonald,
vam estar tots els dies amb ell,
és a dir, només arribar vam tindre un sopar de benvinguda
amb tots els convidats allà,
amb tots els productors allà que vam convidar.
Es va portar molt bé, només arribar,
ens va sorprendre molt que estàvem tots allà
i va vindre directe a la Virgínia
i la va saludar, dient-li que era el director,
que li havia agradat molt el vídeo i tal,
va estar xerrant un rato i molt bé, molt bé.
És un home molt normal, molt correcte, molt bé.
I amb el Ridley Scott també va aparèixer per allà.
Ni el vam veure.
No ho vau veure, no?
Ni el vam veure.
No?
Què va, què va? Ni un dia.
No hi era per allà, doncs.
Ni a l'estrena ni res.
No, no, no.
El Ridley res.
Que estrany, no?
Bueno, ja ens van dir que és una miqueta raro.
Sí.
Com que és una miqueta divo i tal, igual,
ens van dir que era una miqueta raro
i que podria ser que no vingués ni a l'estrena.
I, de fet, no va vindre ni a l'estrena.
Evidentment, vau anar tota la família,
ens ho vau explicar l'altra vegada
i vau anar acompanyats dels dos periodistes,
autors del vídeo.
Contents, van quedar?
Molt contents.
Ells van quedar molt contents.
A més a més, per allò que ens van explicar i tal,
resulta que, bueno,
que en Pic van visionar el vídeo,
l'editor i el Kevin,
en Pic van veure el vídeo per primera vegada
i es veu que van decidir
que aquest vídeo anava a la pel·lícula.
Clar, que te comentin això
i que vegis que realment surt el vídeo,
doncs clar, ells estaven supercontents.
Clar, clar, de la seva feina
que ha tingut uns suïts, això està bé.
Un personal, sí, sí.
I escolta'm,
això del festival de cinema com és?
Vull dir, hi ha l'alfombra vermella
i tot el...
Bueno, ben bé.
Ben bé l'alfombra...
T'ho esperaves així o no?
M'esperava més o menys el que va ser,
perquè és el que veus normalment
per allà a la tele, no?
Vull dir, a veure,
ens vam fer entrar per una banda,
per una porta a dia 100,
no per la porta que entrava tot el públic,
sinó que vam entrar
per una porta del costat.
Ens van estar esperant,
llavors hi havia els periodistes
i el que es veu a la tele,
el típic amb el fondo de Sundance i tal,
igual, i llavors anàvem fent preguntes,
les càmeres gravant...
El típic que es veu a la tele, doncs...
Allà, no?
Allà, sí, en directe.
I la Virgínia, què tal?
Va estar contenta?
Bé, bé, una miqueta vergonyosa,
però bé, bé,
perquè tampoc la van atossir a gaire.
Vull dir,
amb ella li van fer quatre fotos
i un parell de preguntes
en aquell moment de l'estrena
i es van centrar bàsicament
en els productors.
Al ser una menor,
suposo que ja també veien
que era una miqueta tímida i tal,
i la van protegir bastant.
Amb això estem molt contents.
Vau parlar de castells
amb la gent d'allà o què?
Vam parlar de castells,
i tant, sí.
Van al·lucinar parlant en plata.
Sí, sí.
Amb el Kevin li van portar...
li van portar un calendari
de la colla jove i un pen,
i quan va veure el calendari
va flipar, però, pepinillos.
Perquè, clar,
s'imaginaven en els castells
una alçada més o menys
com el Pilar de 4,
que és el que es veu al vídeo,
i quan va veure
que hi havia tresos de 9,
cinc de 8,
quatreos de 8 amb l'agulla,
coses així,
dèiem, però fins des d'aquí,
dalt puja la Virgínia,
sí, sí.
Llavors li vam ensenyar
les fotos que sortia ella,
i, clar,
va al·lucinar, al·lucinar.
Sí, van quedar ben al·lucinats.
Super contents.
Super contents, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
A més a més,
aquests dies que hem tornat
a parlar de castells
amb la gran trobada
que es va fer diumenge a Valls,
hi éreu, o què?
I vam d'ahir un rato, sí.
Una estoneta.
Perquè quan vau tornar dels Estats Units?
Vam tornar el diumenge al dematí.
Ah, el mateix diumenge.
El mateix diumenge,
a les 9 arribàvem,
i a les 11 i mitja
vam estar a Valls
fins a la 1 i mitja o així,
però llavors ja les nenes
van començar a tindre son
i vam dir, marxem.
Ja van quedar cansades.
Escolta'm,
tot això ja s'ha acabat o no?
O encara no?
Doncs no ho sabem.
De moment no,
perquè de moment estàs aquí
a la ràdio explicant
com va anar l'experiència.
Exacte.
De moment,
en principi,
s'hauria d'haver acabat.
Sabem que la pel·lícula
es presentarà també
al certamen de la Berlinale,
a Berlín,
per tant,
no sabem si ens hi faran anar,
si què, com,
vull dir,
no sabem res.
Sabem que es distribueix
a Amèrica i a Anglaterra
la pel·lícula,
a Europa de moment
encara no té distribuïdora
i esperen que
amb el certamen
aquest de Berlín
trobin algun comprador
i si rep un premi
serà segur
perquè la puguin distribuir
per la resta del món.
I a la veïgina
li va agradar la pel·lícula?
Sí,
li va agradar.
A la família
li va agradar en general?
Sí,
sí,
li va agradar.
amb què et quedes
de tot plegat,
Javier?
Amb el tracte.
Sí?
Sí,
ens van tractar molt bé.
No ens van tractar
com a estrelles
perquè evidentment
no ho som,
però qualsevol cosa
que necessitàvem
o que volien
al moment
ens ho vam tindre.
Sí,
sí,
van tindre un detallet
molt maco
amb la Virginia,
vull dir que
estem molt contents.
A més a més,
des d'aquí ho vam poder seguir
en directe
a través del YouTube
i no sé si des d'aquí
també us han arribat
ímputs de gent,
de familiars,
m'imagino.
Ens han arribat,
ens han arribat,
sí,
sí,
de fet,
nosaltres estàvem connectats
via internet
i pel via Facebook
a mi em va arribar
una convocatòria
per poder veure
la pel·lícula en directe.
Ah,
sí?
Sí,
sí.
O sigui que la gent va quedar
per veure la pel·lícula.
Sí,
sí,
sí.
tot,
eh?
Molt bé.
I què en diu la gent?
Molt contenta,
la gent que l'ha vist
està contenta
i diu que la pel·lícula
està bé,
està molt bé.
Home,
i els de la colla
m'imagino que encara més.
Els de la colla
estan molt contents.
a més a més,
els crèdits
surt la colla jove.
Ah, ah?
Perquè amb l'arranyjament
de la música,
clar,
com que surt
el toc de gratlles
tenia que sortir
l'arranyjament i tot
i llavors amb els crèdits
surt l'arranyjament
dels gratlles
de la colla jove
de Tarragona.
Ostres,
això ja és,
no?
Sí,
sí,
sí,
és una bona puntilla.
Sí,
una bona,
per acabar la pel·lícula,
escolta,
que hi surti allà
el nom de la jove
i el nom de Tarragona
és important,
és important.
Així contents
d'aquesta experiència,
d'haver anat fins
als Estats Units,
d'haver participat
en tot aquest vídeo,
com ho dèiem
aquell dia que vas venir,
de tot això
no us imaginàveu,
vaja,
ni la meitat.
Ni molt menys,
ni la meitat,
exacte,
ni la meitat.
No?
S'ha fet molt gran.
Molt.
I suposo que encara
ens queda un trosset.
Sí,
encara queda una miqueta,
no?
Sí,
jo crec que sí.
Si això es presenta per aquí
o al final algun dia
la podem veure a Tarragona...
Suposo que sí,
que si es presenta a Espanya
o alguna cosa així,
doncs igual també ens tocarà anar-hi,
no ho sabem,
no ho sabem.
Com que encara estan pendents
d'aquestes negociacions
que tenen,
doncs clar,
no sabem si quan presentin aquí
ens hi faran anar,
què, com i de quina manera.
Si se presenten
amb més concursos,
si ens hi faran anar...
Clar,
de moment no sabem res.
I més enllà
d'haver anat als Estats Units,
què és el que t'ha agradat més
potser de tot el tema
d'haver gravat el vídeo
amb la nena,
vaja,
que la nena hagi gravat el vídeo,
què és el que més t'ha agradat
de tot plegat?
l'experiència que ens en portem.
Sí, sí.
Vull dir,
va ser l'experiència
de veure com s'agrava,
entre cometes,
una pel·lícula,
que clar,
n'antos no ho havíem vist mai,
i de tot el muntatge
que hi ha
quan hi ha una estrena,
és que és brutal.
És a dir,
la gent no s'ho pot imaginar
les mesures de seguretat
de tot el que hi havia.
Ens vam tractar superbé,
però allò,
tot molt controlat.
No et podies descantallar-te
ni un pèl.
Depèn de quins moments
havies d'anar
a toc de pitu,
per dir-ho d'alguna manera.
Sí,
això sempre.
Doncs ja ho veieu,
un dia al món,
aquesta pel·lícula,
que feia unes setmanes
en parlàvem,
que hi havia
un protagonisme català,
i no només català,
sinó tarragoní,
amb la Virginia.
Avui tenia classes,
i ja s'ha perdut
uns dies de classe,
m'imagino aquests dies.
S'ha perdut una setmana,
llavors vam dir
si era millor.
Avui convidem el pare,
que ens explica
com ha anat l'experiència,
i escolta,
amb l'altra germana,
la família,
què tal?
Molt bé.
Els va agradar l'experiència?
Molt, molt.
van disfrutar molt.
A més a més,
les nenes s'ho van passar molt bé,
perquè com he dit abans,
no ens van atossegar gaire,
només van haver de fer
un parell d'entrevistes
pels mitjans de comunicació
d'allà Estat Units.
Ah, vau fer entrevistes
fins i tot per allà, eh?
Sí, sí, sí.
Al YouTube fins i tot
n'hi ha una de penjada.
Ah?
Sí.
És el Tyson número 11,
em sembla que és.
Al YouTube,
al canal de Life in a Day,
n'hi ha una de penjada.
En van fer una per la televisió.
I acabat,
bueno,
vam fer una recepció també
per tots els patrocinadors
de la pel·lícula,
que llavors també hi havia càmeres,
mitjans de comunicació i tal,
però, bueno,
va ser bastant més informal, allò.
Ah.
Llavors veníem,
preguntàvem,
fan un parell de fotos
i ja està.
I vol fer una mica de turisme
aquells dies o què?
Vam fer turisme per les ciutats,
sí.
I què?
Vam visitar, bueno,
doncs,
el típic cinema de Sundance,
el del Feron,
em sembla que es diu.
I, bueno, no,
molt bé, molt bé.
És una ciutat molt maca,
és molt turística,
és de turisme d'hivern,
molta neu,
vam trobar moltíssima neu,
un metro de neu.
Ostres,
Déu-n'hi-do, no?
No, sí, sí, sí,
molta neu.
Vam fer una excursió en trineu,
hem tirat per dos cavalls,
molt maco,
pel mig del bosc i tal,
amb un sopar típic country,
amb gent cantant i tal,
vull dir,
molt bé, molt bé,
ens van tractar molt bé.
Sí,
heu viscut tota una experiència,
eh?
Sí, sí, sí.
Potser ho haurí de la vida,
a vegades, no?
Jo suposo que sí,
que serà ho haurí.
A no ser que va...
O l'altra germana,
la Virgínia se'ns torna a fer una altra pel·lícula.
Ho veig difícil,
ho veig difícil,
ho veig difícil.
Però, escolta,
són molt petites encara.
Bé, jo ho veig difícil.
Mai se sap,
mai se sap, eh?
Ja ho veieu, eh?
El nom de Tarragona,
que ha arribat fins al festival de Sundance,
gràcies a aquest vídeo,
n'hi participava la Virgínia,
de la colla jove
dels xiquets de Tarragona.
Ells ho van fer alguna trobada
per veure la pel·lícula o no?
No en tinc constància.
No.
No en saps això.
En tot cas,
sí que hi ha gent
que ho va veure des d'aquí, eh?
Sí, sí, sí.
I gent de la colla
em va dir el diumenge
que vam estar allà amb ells
que l'havíem vist.
L'havíem vist,
per tant,
la gent havia estat atenta.
A l'hora, sí, sí.
Crec que era a les dues de la matinada.
A les dues de la matinada
o hora d'aquí, no?
Que es podia...
I a plat s'repetia el dia següent
a les set de la tarda.
Doncs molt bé,
ja ho veieu, eh?
I si, vaja,
si arriba a Europa,
si arriba a Espanya,
esperem que se'n faci
alguna presentació
almenys a Tarragona,
sinó a prop,
perquè, vaja,
tenint un protagonisme especial
des de Tarragona
i també català,
doncs, vaja,
val la pena
que pugui venir
fins a Catalunya.
Xavier,
gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies a vosaltres.
Que ja era la segona vegada,
però, vaja,
ens interessava,
doncs, això,
conèixer com havia anat
l'experiència
d'estar en un festival
com el de Sundance
i la presentació
d'una pel·lícula
com aquesta
que tanta expectació
havia aixecat.
Gràcies i bon dia.
Gràcies, bon dia.