26 de desembre, avui, Diada de Sant Esteve,
estem a punt de tancar el 2011,
l'any en què aquesta casa, Tarragona Ràdio,
ha celebrat el seu 25è aniversari.
Així que avui, precisament, en una jornada festiva
tan tradicional com aquesta, la de Sant Esteve,
volem tancar la commemoració dels 25 anys de Tarragona Ràdio
recordant el programa especial que vam fer el passat mes de febrer
des de l'Auditori de Catalunya Caixa,
amb més d'un centena de convidats i col·laboradors,
amb els responsables polítics que ha tingut l'empresa municipal
de mitjans de comunicació i amb un bon grapat d'oienys,
dels més fidels dels que ens han seguit al llarg d'aquesta història
tan intensa i tan apassionant com han estat els 25 anys
de Tarragona Ràdio.
Així que avui, com dèiem, Diada de Sant Esteve,
volem celebrar amb tots vosaltres aquests 25 anys,
els de Tarragona Ràdio, els de la ràdio de la ciutat.
Gràcies també per acompanyar-nos en un dia com avui.
Arrenca aquest programa especial dels 25 anys de Tarragona Ràdio.
Avui fa 25 anys de les primeres emissions d'aquella petita emissora de ràdio,
Ràdio Fòrum, que començava a l'antic mercat del Fòrum.
Ha passat un quart de segle i avui ens disposem a celebrar-ho,
a fer una festa d'aquell esdeveniment.
És un plaer poder compartir durant els propers minuts
aquesta edició especial del Matí de Tarragona Ràdio,
poder-la compartir amb tots o gairebé tots els tertulians habituals
del Matí de Tarragona Ràdio.
Alguns no han pogut venir per raons personals o professionals.
Molts porten més de 10 anys participant habitualment a les nostres tertúlies.
D'altres s'han incorporat fa poc temps.
En qualsevol cas, polítics, periodistes, advocats, professors,
historiadors, arqueòlegs, llibreters, botiguers,
persones relacionades amb el món de les associacions de veïns o dels sindicats.
En tot cas, un agraïment per la seva presència aquí
i un aplaudiment també per la seva contínua d'aportació a la ràdio de la ciutat.
Senyors, senyores, moltes gràcies per venir a aquest auditori
de la Fundació Caixa Tarragona.
Això serà una tertúlia una mica molt especial.
És evident que entre tanta gent no podrem fer una tertúlia habitual.
Mirarem de conduir-la de la millor manera possible
i que tothom que hagi vingut pugui comentar
algun aspecte relacionat amb aquests 25 anys que deixem enrere.
Ha estat una etapa intensa per la ciutat de Tarragona,
així que avui ens agradaria fer una tertúlia
on recordem algun dels fets, algunes de les notícies,
el que consideren vostès que ha estat el més important per a la nostra ciutat.
Com veuen aquesta Tarragona 25 anys després de la creació de Ràdio Fòrum,
de la primera emissora municipal de Tarragona?
Quina és per vostès la notícia més rellevant, la més important?
Aquests últims dies, a través de les xarxes socials i a través del telèfon,
la majoria d'oients i de persones representants de la societat civil
ens han apuntat tres grans fets,
un de tràgic i d'altres dues bones notícies per a la ciutat.
La notícia més tràgica segurament d'aquests 25 anys,
encara molta gent ho recorda,
és l'atemptat d'en Patrol de l'any 1987.
Les dues bones notícies,
per a la majoria dels oients de Tarragona Ràdio,
han estat la declaració de patrimoni mundial de l'any 2000
i l'ascens del Nàstic, a primera divisió,
el juny del 2006.
I per a vostès, per als nostres tertulians,
quina és la gran notícia o el gran fet.
Saludem els tertulians que hem situat a la taula,
tots podran parlar,
ho esperarem que tots puguin parlar al llarg del programa d'aquesta gran tertulia.
El Rafael Muñoz, inspector d'ensenyament.
Rafa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Pitu Rovira, president del Grim i de Llebreters.
Bon dia, Pitu.
Hola, molt bon dia.
El degà del Col·legi d'Advocats, Antoni Salas.
Antoni, bon dia.
Bon dia.
I l'Anani Rodríguez, periodista i professora de la universitat.
Bon dia, Nani.
Hem seleccionat aquestes quatre persones una mica
per representar aquest ventell amplíssim
que tenim a les tertulies del matí de Tarragona Ràdio.
Després, amb el micròfon autònom del nostre company Josep Ardila,
anirem donant pas a tots els tertulians que avui ens acompanyen.
Rafael, començo per tu.
25 anys.
Què creus que és el més important per a la nostra ciutat?
Home, jo, totes les notícies que heu dit,
però com que els tertulians aniran parlant d'aquestes vices més a fons,
jo abans li comentava al Ricard un fet, si més no, curiós.
Jo recordo un Tarragona Ràdio
durant la moció de censura de l'alcalde Requesens
en què jo estava a Prades
i amb una ràdio de Galena
vaig poder captar Tarragona Ràdio
i vaig poder seguir tot aquell empleu.
És una cosa ben curiosa
perquè en aquell temps, evidentment,
ni la ràdio estava com està ara
i era molt difícil captar-la.
Amb una ràdio de Galena.
Déu-n'hi-do, l'any 1989.
Pitu, i tu què recordes?
O quina és la notícia per tu més?
Jo quasi que li demanaria que expliqués
el que és la ràdio de Galena
perquè estic convençut que la majoria...
Per cert, deixa'm aprofitar
per saludar tota aquella gent
que ens estigui escoltant per internet
des de qualsevol lloc del món
i que potser ens podrà enviar alguna felicitació
o algun comentari a través del Facebook i del Twitter.
Ara estem parlant d'internet i coses d'aquesta.
Això que envia notícia.
Pitu, què? Què recordaries?
Home, jo, em sembla que jo vaig avançar
amb la trucada que em va fer.
perquè, mira, jo destacaria l'evolució que ha fet Tarragona
des de molts aspectes en aquests 25 anys, no?
Fins i tot el fet curiós d'una emissora local
sigui un referent, sigui un referent al cap de 25 anys
dintre de la... i no sé la pilota, eh?
Però que sigui un referent dintre de les comunicacions
a la ciutat de Tarragona i al seu voltant.
el que deia el company Muñoz, és veritat que Tarragona Ràdio
la pots escoltar més enllà de les fronteres estrites del municipi,
molt més enllà, no? És curiosíssim, això amb una emissora local.
Jo, quan me van trucar i em van preguntar,
escolta, que era... sí, la que era d'evolució urbanística,
però també em dol, i ho dono com a notícia, també,
que no hàgim sapigut donar-li sortida
a molts i molts projectes d'aquests d'aquesta ciutat
que han quedat allà, no?
Que si en féssim una llista seria una miqueta per plorar, no?
I no cal allargar-nos, perquè tots els que som aquí
asseguts seran quins són aquests punts de la ciutat
que no han sigut resoltes ni desencallar
després de... no de 25, fins i tot de 40 anys, eh?
A veure si podem, en els propers anys, desencallar alguns d'aquests temes.
Amb el micròfon autònom, el Josep Ardila,
que el tenim pendent del Twitter i del Facebook,
mirarem de saludar alguns dels moltíssims tertulians que ja tinc,
per exemple, veig el Joan Andreu Torres,
president d'Omium Cultural, el Josep Samanté,
president local d'Iniciativa, Àngel Conesa,
Manel Castanyo, Tomàs Carot...
Joan Andreu, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què destacaries tu d'aquests 25 anys?
Home, de moment els 25.
I que ara continuem mantenint-nos d'aquesta ciutat,
jo crec que sí, com deia ara el Pitús,
lògicament hi ha hagut, i és una transformació de la ciutat.
Vull dir, pensem, doncs, inclús els que no hem nascut a Tarragona
i veníem de tant en tant, quan érem més jovenets,
podem tenir la visió de com érem en aquests anys,
el canvi que ha fet en tots els nivells.
Ens falta molt de camí a fer,
però sí que la transformació des del punt de vista urbanístic,
cultural, educatiu, etcètera,
crec que Tarragona ha millorat molt.
bé, els mitjans de comunicació hi han contribuït també
a donar aquesta dimensió més universal,
i avui dia ja globalitzada i tot,
la qual, doncs, és una tasca que també val la pena
anar-s'hi afegint tothom.
Molt bé. Joan Andreu Torres,
Josep Sementes al seu costat.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és el president local d'Iniciativa per Catalunya aquí a Tarragona.
Com veus la ciutat?
Què destacaries?
Hi ha algun fet que t'hagi impactat especialment aquests 25 anys?
Jo crec que l'evolució no es pot negar,
la transformació no es pot negar,
jo crec que hi ha dos temes que no em resol bé,
que és l'estació de l'AVE
i tot el tema dels ferrocarrils i de les rodalies.
Jo crec que el segle XXI,
que encara no hagi resolt el tema de rodalies,
Tarragona-Barcelona, em sembla una mica preocupant.
Àngel Conesa, bon dia.
Hola, bon dia.
Un altre dels tertulians habituals,
que coneix bé aquesta casa,
va treballar durant molts anys a Caixa Tarragona.
He passat moltes hores aquesta casa.
Sí.
En aquell lloc, exactament.
Aquesta casa també ha canviat molt
amb aquest auditori en aquests últims 25 anys, per cert.
realment va ser una fita important també,
vull dir, perquè es va dedicar,
especialment que fos un auditori,
que fos molt hàbil per als temes musicals,
i em penso que té una qualitat important.
A nivell personal,
d'aquest tema, vull dir jo,
com a referència castellera,
que de vegades també em va deixar,
jo recordo,
i no sé exactament l'any que va ser,
però recordo amb molta emoció,
quan una santa tecla,
no recordo quin any,
les dues colles,
la jove i els xiquets de Tarragona,
van fer per primera vegada
un 4 de 8 a la plaça La Font.
Va ser una empenta, diríem,
el tema casteller,
i a mi realment me va emocionar.
Vull dir, després les coses han evolucionat cap a bé,
i en algunes altres colles també han fet desimportants,
però per mi va ser un fet molt emotiu.
Cadascú, a nivell personal, té els seus records.
Manel Castanyo, bon dia.
Hola, bon dia.
El Manel Castanyo és el president
de l'Associació de Vents de Sant Salvador,
també des de fa anys participa a les tertúlies.
A nivell de barri o a nivell de ciutat,
alguna cosa específica, important d'aquest quart de segle?
Bé, jo destacaria allò que realment en 25 anys
encara no s'ha fet, no s'ha fet prou.
S'han fet coses però no prou.
És aquesta connexió de Sant Salvador,
i parlo concretament del meu barri,
amb la ciutat de Tarragona.
Hi ha molt camí per recórrer,
i en 25 anys aquest camí l'hem recorregut,
però penso que no amb la dimensió que calia
i que necessitava el nostre barri.
Això per una banda.
I després, d'alguna manera,
desactivar aquesta sensació
que els barris, alguns barris, no són Tarragona.
Nosaltres també som Tarragona.
Jo destacaria que s'hi ha de treballar,
que penso que amb aquests 25 anys i abans
no s'ha treballat prou.
Encara hi ha un camí molt gran per recórrer
en millorar la cohesió social, la convivència,
i pensar en els que tenen la responsabilitat
d'administrar que nosaltres també som Tarragona
i tenim necessitats de tipus social molt importants.
Tenim una taxa d'immigració importantíssima
al nostre barri,
no vull dir que això per si sigui un problema,
però sí que genera certes tensions
al voltant de la cohesió i de la convivència,
i cal resoldre.
Reflexions molt interessants.
També aquestes del llenguatge,
com moltes vegades parlem de Tarragona,
i sembla que només parlem del cas Corbà,
i parlem de barris,
i no del conjunt de la ciutat.
Tomàs Carot, bon dia.
Bon dia.
Company periodista,
amb més de 25 anys, si em permets l'expressió,
més de 25 anys treballant en diferents àmbits.
i des d'abans que existís Radiofòrum,
quan l'Ajuntament tenia experiments també amb Radio Tarragona.
Exacte, s'havien fet emissions amb proves
d'emissora municipal dels anys 83, aproximadament.
Efectivament.
Jo destacaria l'evolució en la comunicació, justament,
i de la qual l'evolució en Tarragona Ràdio
ha estat un dels protagonistes i que ha fet el seguiment
des d'aquell Radiofòrum fins ara.
Però també tenim una universitat que està fent comunicació
d'on surten professionals.
Per tant, la ciutat també disposa de més mitjans
i les oportunitats o les crisis també són reptes
de mantenir el nivell de professionalitat,
igual que en el panel parlava de reivindicacions,
també hem de reivindicar la professionalitat
de la nostra professió, valga la redundància,
per la crisi que hi ha i malbaratament, a vegades,
de professionals.
Gràcies, Tomàs.
Estem fent aquí una gran trobada de tertulians.
Ben bé, aquesta no serà una tertulia convencional,
però sí que podem saludar.
Aquí a la mateixa fila tenim el Jordi Sendra,
el Josep Maria Sabater Bosch i el Manel Sant Romà.
No, Manel, és igual, tu mateix.
Déixem-me amb mi primer perquè quan l'agafi el doctor Sabater
s'acabarà la tertulia perquè parlarà només d'ell.
Jordi Sendra, bon dia.
Jo fa 25 anys, tenia 25 anys.
Ja en tens 50?
Quasi bé, quasi bé.
Si fos dona no ho hagués dit.
El Jordi Sendra més fa anys que ve a les tertulies també,
com moltíssims altres...
Tants com regidor sóc, jo crec que fins i tot d'abans de ser regidor,
però en tot cas sí que és veritat que ha destacat aquests 25 anys
l'evolució espectacular, el salt endavant que fem la nostra ciutat,
sí que queden moltes, encara tenim mancances,
tenim moltes coses per fer.
Jo coincidiria, podríem trobar molts esdeveniments,
no importants, però coincidiria amb aquells que ho he dit
que l'audiència us ha marcat com els més significats
i els més recordats, no?
El negatiu, el rac d'enpatrol,
que allò dona la imatge de la fragilitat,
que són fràgils, que tot va bé fins que ho deixa d'anar-hi
i tot el que sembla tranquil·litat es pot convertir en una tragèdia.
I sobretot, evidentment, els dos positius.
Els dos positius, ja no tan sols pel significat estricte
de ser patrimoni de la humanitat o que el nàstic jugués a primer dir-ho,
sinó per allò de la recuperació de l'autoestima dels tarragonins
que es va produir amb aquests dos fets, no?
Quan Tarragon va ser declarada de patrimoni de la humanitat
i després amb l'ascens del nàstic a primera,
jo crec que l'ànima tarragonina va reviscular,
cosa que ens fa tanta falta de tant en tant en aquesta ciutat, oi?
Jordi, gràcies.
A vosaltres.
Per cert, em vas a treballar al port?
Ja ho veurem.
Josep Maria Sabater-Bos.
Ara no toca, que diria que ell.
Ara no toca.
També vol parlar el Manuel Sant Romà abans que el Josep Maria Sabater...
El deixarem per l'últim, el Josep Maria, si voleu.
Manuel, bon dia.
Bon dia.
Jo he de destacar el que representa la universitat,
no és perquè jo hi estigui vinculat,
però jo crec que a nivell global per la ciutat ha sigut molt important.
Hi ha una cosa lligada, encara que no sembli relacionat,
però és l'explosió de la festa a la ciutat,
aquella centetecla que tots havien conegut,
i això està molt relacionat amb la quantitat de gent jove que hi ha
i la quantitat de...
Per tant, la festa està molt relacionada amb això
i la universitat jo crec que ha jugat un paper,
no solament amb el fet de tenir molta gent jove,
sinó també amb la qualitat de la vida de la ciutat.
Per mi, en aquests 25 anys, és el més important que ha passat.
També podríem destacar tinet, no?
Sí, però no em toca parlar d'això.
Josep Maria Sabater-Bos, bon dia.
Bon dia.
El cronista de la ciutat, l'historiador, professor de la universitat.
Com a historiador, què et sembla, aquests 25 anys?
Què destacaries?
Quina mala fama que hem posat, no?
De xerraire, de xerraire.
Ara et posarem el cronòmetre per veure quanta estona parles.
Moltes felicitats, punto i me'n vaig.
Adéu.
No, no, no.
A veure, fem una petita precisió històrica.
Vols dir que vam encetar Tarragona Ràdio a la plaça del Fòrum
o ja la teníem al carrer La Nau cantonada amb el carrer de la Dastral?
Antic Mercat del Fòrum, van començar.
Jo recordo una emissora posada allí.
I aquí...
Això va ser posterior.
El Manel, vols dir?
Sí, primer, Antic Mercat del Fòrum,
després Carre La Nau, després Rambla Nova
i després Avinguda Roma.
Segur?
Que et vam deixar aquell edifici tan maco i se'n vam anar cap a...
De fet, l'emissora es va començar a dir Ràdio Fòrum
precisament perquè estava a l'Antic Mercat del Fòrum
i a la plaça del Fòrum.
Sí, si tu ho dius.
Jo recordo aquella d'això.
Jo no m'hi posaré a sèrio, eh?
Ja saps que jo només me'l poso a sèrio amb les coses intrescendents.
Molt bé.
Res més, a dir?
Res més, que val.
Felicitat, Josep Maria, gràcies també per venir a aquesta tartuliana.
Ja que estem en aquesta fila, Manel Roca, advocat, bon dia.
Hola, què hi ha?
Com estem?
Molt bé.
Sí? Estàs a gust?
Sí, i tant, perfectament.
Avui, per cert, no tenim cafè pels nostres tartulians.
Bueno, hi ha panera, no?
Hi ha panera, hem vist que tenim una panera.
Sí, sí.
Que no pot ser per cap dels tartulians, haurà de ser per un oient.
Manel, escolta, amb la teva perspectiva ciutadana.
A veure, l'altre Manel, que no soc jo, d'aquí al costat,
m'ha tret la paraula de la boca, o sigui que m'ha deixat sense paraules,
perquè jo volia dir que jo crec que la universitat ha sigut el motor més important
que hem tingut aquí a Tarragona i que tenim, la URB.
Bueno, com se digui, la Universitat de Tarragona, no?
Aleshores, jo crec que ha tingut un projecte d'apertura,
d'integració de gent vinguda de fora.
Actualment, dintre de la nostra universitat, hi ha una sèrie de gent,
fins i tot hi ha un important sector xinès, segons tinc entès,
que està participant activament de la vida cultural tarragonina.
Vaig llegir que havien fet una festa no fa gaire celebrant l'any nou xinès, no?
Tot això fa que enriqueixi la nostra vida cultural, social, etc.
I això té un rerefons molt important, molt transcendent,
que moltes vegades passa desapercebut.
quasi sempre.
Només hi ha fets puntuals, com a l'altre dia.
Ahir mateix, amb el d'en Requesens, no?
Doctor Honoris Causa, va ser un impacte ciutadà,
un reconeixement a un home important dintre de la història tarragonina.
Bé, tot això fa que a poc a poc vagi calant dintre del sector del gran públic,
dintre del sector del tarragonisme.
I això és molt important.
Jo crec que la universitat ha sigut una peça transcendent,
importantíssima dintre de Tarragona.
Això jo és el que crec.
Des d'aquí també, d'alguna manera, un cert homenatge
a la feina de la universitat en aquests anys.
Gràcies, Manel.
Al seu costat, el Jou Acero, Josep Acero.
Gràcies.
Jou, pels amics i pels companys de Tarragona Ràdio.
Jou, bon dia.
Bon dia.
Què destacaries tu?
Tocaré el tema esportiu, que és el meu, no?
Vicepresident de l'ADT, entre d'altres càrrecs.
Destacaria l'ascens al Nàstic, destacaria les retransmissions d'aquell any,
la retransmissió des del Camp del Xerez,
la macro pantalla a la plaça de la Font, que va ser impressionant,
i com a part negativa destacaria que Tarragona encara no ha tingut un equip a la CB.
Positiu i negatiu, no?
A les 25 anys.
L'ADT aspira a jugar a la CB algun dia?
Avui no toca, com ha dit el centre.
I tancant aquesta fila, el Ramon Maria Sanz, advocat. Bon dia, Ramon.
Hola, bon dia, com estem?
Molt bé. I tu? Estàs bé?
Jo també, molt bé. Bon dia a tothom.
Després, per cert, farem tots una foto, eh?
Quan s'acabi la gran trobada tertuliana,
la intenció és fer una foto entre tots per recordar aquesta data.
Ramon, advocat, què?
Em posaré una mica nostàlgic.
Jo recordo d'haver estat entrevistat a l'antic ràdio Fòrum,
que es deia, a la plaça Fòrum,
i destacaria també la tasca de Tarragona Ràdio
a l'hora de promocionar tots els grups de música,
cantants, cantautors,
que en aquella època volíem una sortida,
perquè a Barcelona s'ho menjava tot,
encara es continua menjant moltes coses,
però en aquella època encara es menjava moltes coses
i culturalment encara més.
I Tarragona Ràdio era la nostra finestra
perquè ens pugui la gent escoltar
i les cançons i tot allò que fèiem.
I em voldria posar-me nostàlgic i parlar d'aquells temps.
Això també ha canviat molt.
Avui, per cert, convidem els PETs,
que estan amb els seus 25 anys,
perquè ells van començar la nit de Nadal de l'any 1985,
era en aquella època,
i dos mesos després naixia Ràdio Fòrum.
Ramon, moltes gràcies.
D'advocat, d'advocat, tornem aquí a la taula.
El cap dels advocats, el Degà, Antoni Sales, bon dia.
Molt bon dia.
Què destacaries tu d'aquests 25 anys?
Bé, 25 anys són molts anys.
Pels que encara no tenim 50 anys, Jordi,
és més de la meitat de la nostra...
Bé, però poc de falta.
El Jordi està a punt de tenir els 50 allà.
Encara en falten dos anys.
És més de la meitat de la nostra vida, no?
Clar, què és el que passa?
Que la memòria és molt feble,
i una vegada s'aconsegueixen aquestes fites,
per mi ja cauen amb el que és una cosa aconseguida,
la cara on l'actiu,
però per mi el que encara s'ha de reivindicar
és una cosa que es parlava fa 25 anys,
que es parlava fa 15 anys,
que es parla actualment,
i és que Tarragona no ha aconseguit guanyar el mar.
Tarragona no ha aconseguit la façana litoral
que per mi, per aquí arribarà
la veritat de transformació de la ciutat de Tarragona.
Si algun dia s'aconsegués d'aquí 25, 50 o 100 anys,
la gent pensaria que això d'aquí és una fita
que una gent va lluitar
i que va costar molt d'aconseguir.
O sigui, que coincidís absolutament
amb les persones que m'han perseguit
que diuen que hi ha fites per fer,
s'han fet moltíssimes coses,
la universitat que s'ha creat,
Tarragona s'ha transformat des de tots els punts de vista,
però Tarragona, per mi, encara no ha guanyat el mar.
Ens emplacem amb un altre aniversari de la ràdio
per veure si hem aconseguit aquest objectiu.
A veure si amb els 30 anys
ho tenim una mica difícil.
En 5 anys és difícil fer transformacions d'aquest tipus.
I la professora i periodista Nani Rodríguez,
com es mira la ciutat?
El que passa és que conforme vam parlar en tots
me van matant els temes.
És igual, però ho podem repetir.
Això no hi ha problema.
No, en principi jo em deixareu que sigui una mica egoista
i m'he plantejat aquest matí venir,
pensava, els últims 25 anys,
evidentment és tota una vida.
I jo si tindria de destacar alguna cosa
és destacar la importància de la comunicació
com a matèria prima.
És a dir, si jo penso on estava fa 25 anys
que començava a treballar al gabinet de premsa
de la Càmera de Comerç,
que encara no se servia massa bé
què era un gabinet de premsa.
Fins ara, la comunicació, com a matèria prima,
torno a dir, ha crescut, ha canviat
i passa a formar part de la nostra vida
de manera molt important.
Per exemple, pensem que abans
ni el govern municipal ni el govern de l'Estat
tenia la figura del portaveu del govern.
Era un funcionari o més o menys traça
o un amic d'algú que s'entenia
amb aquells raros que eren els periodistes.
Ara no s'aconsep un govern,
fins i tot el govern de l'Estat,
la figura, la màxima figura després del president
és exactament el portaveu del govern.
I m'agradaria recordar allò que deien
que abans els mitjans explicaven les coses que passaven
i ara les coses passen perquè les expliquin els mitjans.
I això em fa vincular la meva trajectòria professional
i personal, perquè també pensava
ostres, amb 25 anys jo tenia 3 crios
i ara tinc ja, bueno, ja són,
ja que has dit que això càvia.
Vincular la meva vida professional i personal
amb la vida de Tarragona Ràdio
que penso que ha seguit aquest camí
de posar la comunicació en majúscules,
la comunicació com a matèria primera,
al servei de tots,
al servei de la participació i del diàleg
que crec que és l'important.
Després, si tenim temps,
et preguntaré per això d'en Patrol,
com els tarragonins 24 anys després
continuen recordant en Patrol,
perquè l'Anani és un especialista
en el tema de la comunicació de risc,
és evident que el que va passar el 87
ara difícilment passaria,
però si tenim temps, a veure si és possible.
Josep, estàs pendent del...
Del Twitter.
Del Twitter, què diu la gent?
Bueno, rebem moltes felicitacions.
La gent ha anat posant l'etiqueta
aquesta TR
i vaja, molta gent que està felicitant,
que ens està escoltant,
que van comentant,
hi ha molta activitat a la xarxa.
Després ho comentem.
Carles Tepero, bon dia.
Bon dia.
Ex-regidor de l'Ajuntament,
director de l'Institut Municipal d'Educació.
No sé si des del punt de vista educatiu
hi hauria alguna cosa
o des de qualsevol altre punt de vista
de la ciutat que t'agradaria destacar.
Segurament,
i no et voldria fer quedar malament,
però no parlaré de temes educatius,
que en parli un altre.
Hi ha molta més gent, també.
Que si no, una mica,
doncs, monopolitzem el debat
en funció també de la...
que ho podria fer si interessa
i algú pregunti.
No, a mi m'estava recordant
de què té a veure amb la ràdio
i amb les emisores municipals,
no?
I com a anècdota també,
i potser per generar el coneixement,
no?
En els seus anys,
no sé quan hi ha,
en fa molts,
el Rafel que tens al costat
també ho va viure de prop,
amb mi treballant a Camp Clar,
hi havia una emisora municipal
d'aquelles que van néixer
com emisores municipals,
com Tarragona Ràdio,
no?
Bona Vista,
Sant Pere i Sant Pau,
Sant Salvador,
Sant Salvador i el Pilar.
I el barri del Pilar.
I el barri del Pilar.
Radiografia.
Radiografia.
Imagina't quins noms, no?
Imagina't quins noms en aquella època.
I jo pensava...
Clar, allò també era una voluntat suposa
de llançar,
de comunicar,
de participació dels ciutadans,
etcètera,
a través de la ràdio,
que una mica és el que,
si només han sobreviscut,
doncs, evidentment,
la potent, potentíssima Tarragona Ràdio,
que cada dia escoltem tots, suposo,
Sant Pere i Sant Pau,
i crec que ja no queda res més, no?
Però en tot cas,
Tarragona Ràdio ha aconseguit també
això que pensava jo
que aconseguirien les emisores municipals,
donar peu a que el ciutadà
participi a través, doncs,
de persones vinculades
de diferents àmbits
i també a través, doncs,
de ciutadans
de qualsevol naturalesa, no?
I un altre fet,
que a mi, en tot cas,
en aquests 25 anys,
doncs,
m'he sentit també orgullós
de participar per la ciutat de Tarragona,
que és l'increment,
ja s'ha dit alguna cosa per aquí, no?
de participació ciutadana també
en les festes de la ciutat,
Santa Tecla,
a través dels esbars,
a través de totes les entitats i institucions
que fan possible
que el poble de Tarragona
i més enllà
es tiri el carrer durant uns dies
i allí parli,
es comuniqui
i, en fi,
es parli
i es transcendeixi
més enllà
del significat de la festa,
fins i tot.
Sens dubte,
Santa Tecla ha viscut
una evolució espectacular.
Li passem al micròfon
al Pere Valls.
Pere, bon dia.
Hola, bon dia.
Un altre dels tertulians històrics
de la casa,
vicepresident de la candidatura
del 2017,
molt pendent,
m'imagino,
aquests dies,
de les votacions, no?
Setmana que ve.
Com les tenim?
Bueno,
no ho sé,
ja ho veurem.
Què destacaries,
Pere,
d'aquests 25 anys?
Jo destacaria...
Una persona tan vinculada
a l'esport com tu.
Fa 25 anys
portàvem 6 anys
d'Ajuntaments Democràtics
i pocs anys
de Democràcia.
I Tarragona Ràdio,
com altres coses,
com s'ha dit aquí també
amb el Seguici,
va ser l'esclat
de participació
de llibertat
i de ganes de fer coses
per la ciutat
i per la societat.
I això,
moltes coses
d'aquella època
van començar,
d'altres
han desaparegut
perquè això
ja ha de preveure,
però el fet
que en aquella època
la il·lusió
de tot lo nou,
de tenir espais nous
de llibertat
que es deia llavors,
vull dir,
amb tota la...
a vegades,
inclús amb la il·lusió
i sobretot
amb les ganes,
sense saber ben bé
com aniria tot
i Tarragona Ràdio
és això,
va néixer
a la part alta,
jo hi vaig ser una vegada
a Tampadugues
allà dalt,
després va anar
al carrer de la Nau,
després va anar
a la Rambla,
vam estar,
per arribar allí
hauríem de pujar
un munt d'escalas
i esperem-se cinc minuts
abans d'entrar
a l'estudi
i ara,
evidentment,
amb els estudis
aquests que hi ha
aquí a l'Avinguda de Roma,
vull dir,
és una emissora potent,
important
i jo espero
que d'aquí,
no sé si 25 anys,
però d'aquí d'aquí d'un anys
ho puguem tornar a seguir celebrant.
Home,
jo crec que podem celebrar
el 30,
el 35,
el que sigui.
Tots, tots.
Lluís González,
bon dia.
Hola,
bon dia.
company periodista,
subdirector del Dirac de Tarragona,
Lluís,
tu que no vius estrictament a Tarragona,
que potser només tens aquesta perspectiva
professional,
evidentment,
de conèixer molt el territori,
què és el que destacaries
d'aquests 25 anys?
Bé,
el primer que he dit
que veient el que hi ha aquí
i els que encara falten,
Déu-n'hi-do,
la nova minera que t'està obviat,
capaí,
vull dir que
són uns quants
i a sobre ui sense cafè,
vull dir que
no,
jo crec que s'ha dit moltes coses
i de la meva perspectiva
d'un ciutat
que no és un tarragoní,
crec que l'exemple de Tarragona Ràdio
és un exemple
a seguir per altres ciutats
i municipis.
És a dir,
una ràdio,
sobretot com
jo que coneixo
perquè he nascut,
l'he emremat la ràdio
des que vaig començar
amb aquesta feina,
crec que la tasca
que està fent Tarragona Ràdio
és tan incomiable
que a mi,
com a periodista,
em recorda els meus temps d'inici
i per tant,
crec que és la millor escola
que pot tenir qualsevol periodista.
És una de les primeres escoles
perquè la diversa,
la immediatesa,
només la pot tenir de ràdio.
Et mereixes el cafè,
eh, Lluís?
Gràcies.
Gràcies, Lluís.
Amb pastes,
sisplau.
I tant.
No,
crec que,
deia això que és un exemple
per,
crec que els periodistes
que ara comencen,
crec que la ràdio
és un bon inici,
és un bon instrument
per fer-se grans periodistes
com els que hi ha aquí.
Molt bé.
Li passem al Sergi Casado
que el tenim...
És que aquí hi ha una fila
de periodistes.
Sergi Casado,
bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
És el seu aniversari.
Va,
un aplaudiment.
Gràcies pel dia
del seu aniversari
que vingui a la Tertúlia.
Sergi.
Encara no en tinc 50, eh?
Tu no tens ni 25 anys.
Però arribarem, arribarem.
No tens ni 25 anys.
Diguem-ho tot.
Uns quants més, sí.
Uns quants més, sí.
Escolta, com a periodista
dels últims anys,
alguna cosa que t'hagi frapat?
Clar,
jo vinc del periodisme esportiu
i clar,
vull dir,
ho vaig veure en primeríssima persona.
Al Nàstic.
Vaig, clar,
vaig estar a Jerez,
ho vaig veure aquí,
ho vaig veure allà,
com la ciutat es va transformar,
vaig agafar un equip
o vaig tenir la possibilitat
de seguir un equip
des de segona B
fins a primera,
des del camp del Novelda,
des del municipal de la Magdalena,
al mateix Camp Nou
i Santiago Bernabéu.
Per això és un honor
i un autèntic privilegi.
Després escoltarem,
en la propera hora,
escoltarem un fragment
d'aquells dies de Jerez.
Sí, sí, sí.
O del partit contra el Madrid,
segur que més d'un record
d'aquell partit
de Copa del Rei contra el Madrid
al nou estadi.
Sí, sí.
És que aquí he vist
el president que va estar
a la llotja del Bernabéu,
que crec que va ser el Raül.
Sí?
Sí, senyor.
El Raül Font va ser molt afortunat.
va estar a la llotja del Camp de Barça
i del Camp del Madrid, no?
I a la del Camp Nou.
Va estar a poc temps, però...
Ho va saber rendibilitzar molt bé.
Ho va fer molt bé.
Sí, sí.
I després,
coses negatives,
n'hi ha moltíssimes,
però prefereixo
quedar-me amb el positiu.
I recordant el que diuen
el Manel Castanyo de Sant Salvador,
jo reivindico el meu barri,
reivindico Sant Pere i Sant Pau,
que Tarragona,
o sigui, el centre
i el nucli històric
és molt maco
i és el que queda potser
per al visitant,
però Tarragona som tots.
Molt bé.
Montse Cartanyà, bon dia.
Hola, bon dia.
Periodista també.
Ara treballa a la Fundació de la URB,
abans en diversos mitjans de comunicació.
Montse,
tu que també ets de Montblanc,
però molt integrada a la ciutat.
A Tarragona, sí.
Què?
Com ho veus?
Doncs,
jo siguin també una mica
a la línia de Lluís,
volia parlar
precisament perquè estem aquí
pels 25 anys de Tarragona Ràdio
i ho comentàvem abans,
ho comentàvem vosaltres,
que hi ha hagut molts canvis importants
a les mitjans de comunicació,
tothom ens hem hagut d'adaptar,
sobretot aquests últims anys,
a les noves tecnologies
i volia fer referència a Tarragona Ràdio,
no només perquè avui fa els 25 anys
i perquè tingui uns molts bons resultats
en el baròmetre de la comunicació,
que això és molt important,
sinó perquè ha demostrat
i que una ràdio local
pot ser un mitjà local,
no una ràdio,
sinó un mitjà local,
pot ser local,
important
i a més a més plural
i sobretot quan no és un mitjà públic
que moltes vegades tenim
o hi ha la tendència a pensar
que no pot ser del tot plural,
jo sé que tothom tenim les nostres pressions,
treballem amb mitjans públics o privats,
pot semblar que els públics més
perquè tothom sabem públicament
qui els paga,
però que demostrat
i en aquesta tertúlia es demostra,
no en aquesta sinó en el que feu cada dia,
que és un mitjà que pot ser molt plural
i aquí tenim gent de pensaments,
de professions molt diferents,
que tots pensem molt diferent
i tots tenim la nostra veu cada matí
a la parcel·la de la mitja hora de la ràdio.
Per tant, crec que és un motiu més
per felicitar-vos als que ho feu possible
i no només a tu com a director,
sinó a tota la gent que cada dia està
i ho sabem,
tots els que els coneixem,
treballant molt i molt fort
perquè surti un bon programa
i jo ho dic i no ho dic perquè estigui aquí,
jo crec que és una ràdio amb molta qualitat
i això s'ha de felicitar.
Gràcies.
Un cafè, pastes i un sopar, si vols.
I a més a més una cosa molt petita,
que també us heu adaptat molt ràpidament
amb l'adaptació a les noves tecnologies,
que no tothom ho pot fer.
Esteu al Twitter, esteu al Facebook
i a més a més amb molt de moviment
i heu sapigut adaptar-vos-hi,
que ho dic perquè ho conec.
I a més això cada dia canvia.
Sí, sí, i no tothom ho sap fer,
ni mitjans públics ni privats.
Núria Palai, bon dia.
Un altre amb un Blanquina.
Hola, hem fet aquí el front.
El front com que de Barberà.
A més tenim el Josep aquí al costat.
Del sindicat de la UGT.
Núria, digue'ns, res, en 30 segons,
què et sembla el més important d'aquests anys?
Jo no buscaria un acte o un d'això en concret,
sinó que faria la immediatesa, la proximitat,
les coses aquelles que no tenen cabuda els mitjans nacionals
i que ens afecten a la gent que estem a Tarragona.
Per tant, jo no buscaria només un tema,
sinó el dia a dia aquest d'una inauguració,
d'un acte que fan al mercat,
d'una manifestació, d'una empresa que té problemes,
la immediatesa i la proximitat
que té una emissora com Tarragona Ràdio.
Molt bé.
Doncs li passem el micro en aquesta mateixa fila
que tenim el front periodístic amb el Sergi Casado,
la Montse Cartanyal, la Raquel Sánchez.
Raquel, bon dia.
Hola, molt bones.
Què tal?
Bé, bé, bé.
Bon dia.
Vallenca, però molt tarragonina.
Sí, sí, ja...
Escolta, tu que segueixes molt als castells.
Alguna notícia castellera?
Si vols, eh?
No, home, no, jo no vull parlar de castells avui.
Doncs parla del que vulguis.
Jo tampoc, no.
Però sí que parlaré d'alguna cosa relacionada.
Se'n dit moltes coses, però, per exemple,
el tema del seguici popular,
la recuperació de les festes de Santa Tecla,
crec que marquen un punt important d'inflexió
en la història de la ciutat.
crec que són molt importants per moltes coses,
no només per la capitalitat que han suposat aquestes festes,
sinó també per la participació d'entitats,
per veure realment aquell moviment
que de vegades se li reclama a Tarragona
i que per les festes de Santa Tecla sempre hi és, no?
I com el Sergi jo també vaig viure l'ascens del Nàstic a Jerez
i com que la memòria és selectiva i molt subjectiva,
doncs, home, jo també recordo aquest moment
com un dels moments clars de la ciutat.
3 de juny del 2006.
Carles Gossalvet, bon dia.
Hola, bon dia.
Un altre nàstic, per cert,
no sé si tu també recordes especialment aquesta data
o patrimoni mundial que tu,
com a periodista especialitzat en temes de...
Són dos de les grans notícies de la dècada, sens dubte, no?
En quant al 25è aniversari,
a mi m'agradaria destacar o recordar
que en aquella època a les rodes de premsa
anaven 4 o 5, 6 periodistes, era un rècord.
Veu arribar a vosaltres
i veu començar a fer una ràdio molt professional, no?
Molt interessant.
Ostres, perdoneu.
Cap problema.
M'he quedat amb l'aigua.
Quan un tira cap enrere, escolta, és fatal això.
En definitiva, vosaltres us heu convertit
en l'arxiu sonor de Tarragona,
sou els hereus de Ràdio Tarragona
i que la tasca que esteu fent és importantíssima.
Si volia dir, perquè us feu una mica...
Com era fa 25 anys el periodisme Tarragona?
Jo en aquella època era el corresponsal
a la Tarragona de la Cope de Reus.
O sigui, a Tarragona no hi era la Cope.
La Cope era un corresponsal, simplement.
Evidentment, tot ha evolucionat, tot ha canviat
i vosaltres heu jugat amb això un paper importantíssim
i espero que el continueu jugant.
Gràcies, també et mereixes el cafè.
Carles, gràcies, bon dia.
Octavi Soumell, bon dia.
Hola, bon dia.
Noves generacions periodístiques, el diari de Tarragona.
Octavi, tu que tens poc més de 25 anys...
Estava pensant ara que fa 25 anys tenia 4 anys, jo.
Déu-n'hi-do.
No sé si sóc el més jove de la sala.
Sí, dels més joves, deu ser, segur.
Sí, no tinc tanta visió històrica com els meus companys.
Jo d'aquests 25 anys destacaria el creixement de Tarragona Ràdio,
crec que sou un referent informatiu de la ciutat,
i el creixement sobretot de la Universitat Rovira i Virgili.
Jo sóc exestudiant de la URB, de Turisme i Periodisme,
i crec que és una universitat que també és una referència a nivell de Catalunya.
Com a aficionat a l'esport, aquí la gent ha destacat molt l'ascens a primera.
Jo destacaria sobretot els dos ascensos a segona A,
perquè som un club consolidat a segona divisió A,
però durant molts anys vam estar a segona B i a tercera.
Jo vaig viure amb molta intensitat els dos ascensos a segona A,
va ser quan es va fomentar l'anastigmania,
i que per sort encara segueix bastant ara.
I llavors, seguint amb el que deia el Jou de l'ADT,
crec que l'assignatura pendent és un club a l'ACB,
i per tenir un club a l'ACB necessitem un pavelló esportiu
de 7 o 8.000 espectadors que ara no tenim i que crec que si no en tenim,
doncs és la gran assignatura pendent en matèria d'esports,
que espero que en el 2013 es pugui solucionar.
Aquest és l'Octavi, aficionat i jugador de bàsquet.
Gràcies, Octavi.
Javier Climent, bon dia.
Bon dia.
Arquitecte.
Sí, encara que estic amb els periodistes, però ja m'agrada, ja m'agrada.
Escolta, hi ha alguna obra que t'hagi agradat especialment
de les que s'hagin fet des del punt de vista arquitectònic en aquests 25 anys,
o aquesta és una pregunta massa compromesa per un dia com avui?
Totalment compromesa, però no,
però jo penso que el ser positiu sempre,
perquè si no, no sabíem aquí molts amb aquesta crisi que està caient,
i s'ha de tirar endavant.
Heu parlat de, primer de tot, perdona, felicitar-vos,
perquè 25 anys és una cita molt, molt important,
i segur que no serà l'última ni la penúltima,
arribaran molts anys més d'expectatives i d'èxits de Tarragona Ràdio.
I com no ens podrem jubilar, estarem tots aquí.
Això, però això mateix, jo espero que d'aquí 25 anys torna...
Continua sent cartulianys.
...tornar a repetir.
I d'això volia parlar una mica més, que del passat del futur.
Vull dir, s'ha parlat aquí de les mancances de la ciutat,
de que no arriba al mar,
de que l'AVE, de totes aquestes històries que tenim pendents,
i estic segur, perquè soc profundament optimista,
que aquests propers 25 anys,
posem una mica menys, si pot ser 5 o si poden ser 10,
tindrem aquestes grans notícies,
que realment seran les que marcaran la pauta de la nostra ciutat.
Les que hem tingut fins ara han sigut molt importants,
totes aquestes que heu relacionat són importantíssimes,
senten les bases de la nostra convivència i de la nostra ciutat,
però jo encara crec que les bones encara han d'arribar.
Estan més o menys preparades,
algunes estan més verdes, altres més madures,
però cauran totes.
I jo espero d'aquí pocs anys tornar a celebrar.
Gràcies, en Xavier.
Passem a l'altra banda, la Rosa Rossell,
tinent d'alcalde de Patrimoni.
Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos també.
Des del punt de vista de patrimoni,
o des d'un punt de vista estrictament personal,
alguna cosa que t'hagi impactat d'aquests darrers anys?
Home, a veure, jo la cobertura que vau donar
quan es va declarar Tarra Copatrimoni de la Humanitat,
doncs és d'agrair tota la feina que vau fer.
Però jo sí que vaig tirant enrere, 25 anys enrere,
doncs me n'enrecordo dels programes de ràdio
que jo també vaig ajudar a fer,
el començament de Tarragona Ràdio
amb aquella emisora que hi havia rònega petita
allà al carrer La Nau,
que doncs era com una cosa com a molt nostra,
que estaves engegant un projecte
que tu anaves allà voluntàriament a col·laborar,
que algunes vegades crec que feia més nosa que servei,
però que doncs va ajudar a fer la ràdio gran
i penso que això és important.
Una altra de les coses que jo sempre he d'agrair
a Tarragona Ràdio dins el suport que va donar l'emisora
amb els tallers que vam muntar de ràdio
quan jo dirigia els parcs infantils de Nadal,
allà en aquella carpa que posàvem a la Quinta de Sant Rafael,
que em penso que va ser l'època que tu vas arribar
de director de la ràdio, no?
I jo sempre he tingut un lligam molt efectiu amb l'emisora,
vull dir, i abans, evidentment, d'estar a l'Ajuntament,
jo vaig començar a fer coses a Tarragona Ràdio
quan estàvem a l'escola de teatre.
Déu-n'hi-do. Gràcies, Rosa.
A veure si ens dona temps a què parli tothom.
Tenim els quatre portaveus que m'agradaria agrair
especialment que hàgim acceptat aquesta invitació
i estiguin acompanyant aquest aniversari,
Begoña Floría, Victoria Forns, Alejandro Fernández
i Sergi de los Rios.
Són els portaveus dels quatre grups municipals.
Begoña Floría, bon dia.
Molt bon dia.
Política en actiu, però periodista de professió.
Sí, estava recordant ara moments,
i jo recordo, així a nivell professional,
quan treballava al Nou Diari
i aquell lloc que havies d'estar moltes vegades a la redacció,
que agraïa molt poder sentir els plenaris
de vuit i deu hores,
que alguns fins i tot s'allargaven a la tarda
i seguien a la nit,
perquè en aquell moment no hi havia temps,
després es va posar el temps,
i agraïa molt els redactors en aquell moment.
El Carles Gossalves es deuen recordar també.
No sortia de la redacció.
Bé, més que res, perquè si no,
no et donava temps a escriure i seguia el plenari.
Per tant, era allò...
Valtros feia una feina de suport als periodistes,
i era molt habitual en aquell moment,
i suposo que també ara posar Tarragona Ràdio
i tenir-la de fons.
Ara competeix amb Catalunya Informació,
amb les redaccions, suposo,
però en aquell moment, i molt encara ara.
Dit això, ja en aquesta època,
i ara que es parlava tothom,
a banda de les grans dates que ja s'han comentat,
jo crec que destacaria la companyia.
Jo m'aixeco des de fa molts anys
escoltant Tarragona Ràdio.
Segurament faig tapping, també ho he de dir.
Vull dir, després passo a la C...
Com molta gent.
Bé, sí, com molta gent.
Però diguem-ne que la primera que poso
és la vostra,
és Tarragona Ràdio,
és la nostra, vaja.
I per tant, la companyia,
de tota una generació,
que hem passat molts anys,
i seguirem molts anys
compartint amb la ràdio
allò de posar-te el dia
del que passa a la ciutat,
que és molt important,
amb una societat global
que cada cop és més important,
també, la informació local.
I la segona cosa
que volia destacar
que no volia deixar-me de dir
és la tasca que feu
ara alguns programes
ja no es fan,
però segurament es recuperaran.
Per exemple,
recordo els dissabtes al matí
que fèieu amb alumnes
de Sant Salvador
i d'altres tallers de ràdio,
amb gent jove
que en un moment
en què els mitjans tradicionals
o la ràdio
està en una evolució constant
per internet i per altres raons,
recuperar...
Jo vaig anar un dia
amb tres nens de Bona Vista
d'ESO
a veure Tarragona Ràdio
i van tornar a casa
que li van explicar
a tota la seva família
el que s'havien quedat
d'al·lucinats
d'un estudi de ràdio...
Bueno, doncs aquesta tasca
que heu fet de pedagogia
del que és la ràdio
a la ciutat,
també penso que és molt important
sumar del voluntariat
de gent que ha participat
i que participa
més enllà de les tertúlies
a molts programes.
Per tant,
jo me'n vaig a les persones
i per tant aquest fer xarxa,
fer xarxa ciutadana
on la ràdio
ha tingut un paper fonamental.
Gràcies, Begoña.
Al seu costat,
la Victòria Forns,
la portaveu del grup municipal
de Convergència Unió.
Victòria, bon dia.
Bon dia.
Alguna cosa a destacar?
Alguna cosa a dir
en un dia com avui?
Moltes, moltes.
Jo crec que s'han dit moltes,
com deia ara també la Begoña.
Jo la meva primera experiència
amb Tarragona Ràdio
no va ser com a tertuliana,
sinó que jo recordo
que aleshores
la Iolanda
o tu mateix
ens critàveu
des de Càritas,
vull dir,
perquè véssim des de Càritas
i s'han explicat
els nostres projectes socials.
Jo segurament
la meva primer record
és la sensibilitat social
que ha tingut també
Tarragona Ràdio
sempre amb els més vulnerables
i amb aquells projectes
de ciutat importants
que lideraven
d'alguna manera
l'atenció a les persones
que estaven més excloses.
Per tant,
si recordo
aquest seguiment
del dia dels sense sostres
i passar tot un matí
vosaltres
a la casa de Transaú
a la xocolatada
que fèiem
o al carrer
i una mica
buscant l'opinió
també del ciutadà
i la sensibilitat ciutadana.
Per tant,
segurament aquest és
el meu primer record
en contacte amb la ràdio
i que a més a més
era a la Rambla
a les hores.
Jo només recordo
aquella cosa
aquella escala estreta
i una mica
d'anar per casa.
I recordo
el moment
d'arribar
a les noves instal·lacions.
Ara estem tots acostumats
però a les hores
ens semblava
com un luxe
quan vam passar
de la Rambla
a les noves instal·lacions.
Després jo crec
destacar
jo crec que s'ha dit
el tema
del tractament
de l'actualitat.
Si vols saber
exactament
què està passant
a Tarragona
en el minut a minut
en el dia a dia
a Tarragona Ràdio.
El tema de les persones
jo crec que també
ho destacaria.
La proximitat
que hi ha
a Tarragona Ràdio
el coneixement
que té de la ciutat
les vivències
de la ciutat
i com
d'alguna manera
fa el seguiment
no només de l'actualitat
sinó també
de totes aquelles activitats
que per nosaltres
són importantíssimes.
El seguiment
de la festa.
Jo crec que això
és molt important.
Molt important.
I després
és evident que
aquesta lluita
que teniu
per la llibertat d'expressió
que jo crec
que és imprescindible
aquí s'ha parlat abans
només dels mitjans
a vegades remen pressions
és evident
però jo crec
que destacaria
aquesta llibertat.
I a títol personal
quan jo començo
a venir
en aquestes tertúlies
que ja són més
en clau política
d'actualitat política
i d'actualitat de ciutat
doncs crec que
bueno
que estan ben travades
que la representació
de tothom
i que a mi m'ha donat
una visió
i una perspectiva
una mica diferent.
Jo les he disfrutat
també ens hem barallat
també ens hem barallat
perquè tenim
i ens barallarem molt
o us barallareu.
Però bueno
jo crec que això
també li dona
molt de dinamisme
perquè és plural
i perquè tothom
ens doneu la possibilitat
de dir la nostra
i per tant
ens doneu veu
i això és molt important
per nosaltres
per poder-nos expressar
i també pels oients.
També pels oients.
Gràcies Victòria.
Alejandro Fernández
del Partit Popular
bon dia.
Molt bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Què ens dius?
Què ens recomanes?
Què ens destaques
d'aquests 25 anys
o de la teva vinculació
a la ràdio?
Recomanar poca cosa.
Jo la veritat
és que
en quant a l'experiència
o la trajectòria
de Tarragona Ràdio
en una determinada etapa
em passa com a l'Octavi
no tan exagerat
però també jo era
un nen petit
quan es va fundar
i podria destacar
dues coses
una experiència
a títol personal
i després
una reflexió genèrica
una mica
al voltant
d'algunes idees
que la resta de companys
han posat
damunt de la taula.
Jo he de dir
i ja sé que no sonarà
massa políticament correcte
però vosaltres
m'heu fet de gimnàs
perquè jo fa 10 anys
que participo
en les tertúlies
un gimnàs verbal
s'entén
perquè quan vaig començar
era un passarell
i m'imagino
no vull ni imaginar-me
com eren
aquelles tertúlies
de la joventut
dels partits
podem recuperar
alguna d'aquelles tertúlies
d'aquelles tertúlies
i m'imagino
que quan dic gimnàs verbal
és que també
m'ha servit personalment
per aprendre
per conèixer el mitjà
i per tant
el carinyo que us tinc
és enorme
i després
la reflexió
més genèrica
segurament també
a partir d'una idea
que ha comentat
la Begoña Floriara
ara mateix
s'està parlant molt
dels mitjans
de comunicació públics
de la TDT pública
de si amb els temps
de vaques grosses
doncs
s'havien generat masses
si la despesa
era enorme
la justificació
darrere d'un mitjà
de comunicació públic
en l'àmbit local
és la creació
d'allò que s'anomena
l'espai informatiu local
l'espai informatiu local
si no el feu vosaltres
no el fa ningú
això significa
que Tarragona Ràdio
té tota
la necessitat
d'existir
i és una exigència
dels poders públics
mantenir-la
amb els mitjans
i amb la programació
el més actualitzada
i el més potent possible
i jo crec que aquest és el missatge
que a mi m'agradaria traslladar
que Tarragona Ràdio
és imprescindible
imprescindible
de cara al futur
Gràcies Alejandro
Sergi de los Ríos
al seu costat
el portaveu d'Esquerra Republicana
Sergi bon dia
Hola bon dia
Algun record
alguna cosa en especial
a destacar en un dia com avui?
Bé
hi ha molts records
però jo bàsicament
el que crec
que seria destacar avui
és el vostre paper
com a ràdio
perquè hem estat
molts
els tarragonins
i tarragonines
que gràcies a vosaltres
hem tingut
o vam tenir
el primer contacte
amb la ràdio
allò de tenir un micro al davant
i dir la teva
i crec que si no existís
molts dels que avui
estem sentats aquí
haguessin tingut
una estrena a la ràdio
potser en un altre àmbit
i molts d'altres
potser mai
haguessin parlat
a la ràdio
i per tant
haver entrat
en el món de la ràdio
gràcies a vosaltres
jo crec que aquest ha estat
una gran aportació
en el meu cas
personal
vaig començar
amb tertúlies
amb el programa de Castells
i també esportives
també aquestes tertúlies
del Nàstic
però sobretot
les del programa de Castells
amb el Joan Borràs
amb en Fortuny
que bàsicament
en la meva època
que era cap de Pinyes
de la Colla Jove
i que venia pràcticament
cada dissabte
a explicar l'actualitat
a Castellera
i feien aquelles tertúlies
i tot allò
i realment
doncs allò
és el primer contacte
que dius
t'han cridat a la ràdio
vas allí
posen un micro al davant
i vaja
i tens tot un món
per córrer
i aquesta sensació
crec que
que és molt gratificant
i que realment
doncs a tots
ens ha reconfortat molt
Gràcies Sergi
no tindrem temps
de parlar de tothom
m'agradaria
reconèixer que hi ha
la presència
d'altres regidors
Manel López Pasca
Joan Seneuges
Judit Eres
Raül Font
el doctor
Soler Poblet
que m'agradaria
que ens digués
alguna cosa
doctor bon dia
molt bon dia
estem bé de salut
no?
jo crec que sí
i Tarragona Ràdio
molt més
no i dic tots
en general
tots els tertulians
aquesta és la nostra tasca
i això intentem
el doctor també fa moltíssims anys
que és habitual tertuliar
de la ràdio
m'assento part d'aquesta família
alguna cosa a destacar?
sí
s'han dit moltes coses
s'esgoten els temes
però jo
esportivament
voldria afegir
i s'ha oblidat
fins ara
que el Tènic de Tarragona
va ser capaç
de fer una copa d'Evis
a la ciutat
el que va comportar
tres dies
de televisió
per tot el món
i crec que això
és un tema molt important
i tant mateix
des de l'agrupació
d'associacions de Setmana Santa
vam aconseguir
que televisió espanyola
cosa raríssima
retrasmetís en directe
la processó
del divendres sant
d'una ciutat
que no era Sevilla
precisament
i per tant això
crec que té un valor afegit
entre moltes altres coses
jo crec que
la labor que ha fet
i que fa
i que farà
espero
Tarragona Ràdio
és importantíssima
fa ciutat
fa poble
i fa país
i jo crec que
el que hem de fer
és felicitar-vos
perquè us toca realment
gràcies doctor
també hi ha
altres regidors
Raül Fon
Fede Dan
Maribel Rubió
crec veure
m'agradaria parlar
amb la Carme Padrol
el Joan Menchon
si tenim un moment
Carme bon dia
bon dia
des del Serrallo
com esteu?
bé bé
l'aigua està al seu puesto
tot bé
les barques són a la mar
tu segur que recordaràs
el 94 i el 10 d'octubre
que algun oient
ho ha recordat aquests dies
les inundacions
del Serrallo
sí sí
jo era una de les coses
que volia dir
la tasca d'informació
que es va fer
des de Tarragona Ràdio
quan va passar
el desbordament
del Francolí
però a més a més
volia dir
que ja ho han dit
l'opropera
que és l'emissora
jo quasi
que puc parlar
amb nom meu
perquè jo també ho he fet
i de molta gent
que està a casa
i no poden sortir
les retransmissions
que heu fet
igual de Setmana Santa
com de Santa Tecla
com totes les retransmissions
de la nostra ciutat
que molta gent
no les poden gaudir
pel que sigui
perquè estan impossibilitats
o pel horari
o pel que sigui
i des de Tarragona Ràdio
tot això s'ha pogut seguir
només podies posar
Tarragona Ràdio
perquè és l'emissora nostra
és l'emissora local
per tant
molt agraïts
per tot això
i per la gent
que no ho poden
gaudir directament
i a través de les zones
ho han pogut agaudir
gràcies Carme
per les pastes
que ens has portat
durant tants anys
a les Tartulies també
Joan Menchon
bon dia
bon dia
com tenim les pedres
no es mouen de puesto
alguna cosa a dir
d'aquests 25 anys
home
ara a mi em venia al cap
una comparació
entre Tarragona Ràdio
i l'emperador August
que potser és
el més tarragoniu de tots
i deien que August
tenia
la prudència del vell
però la força del jove
i Tarragona Ràdio
és una miqueta
aquest mix
o aquesta mescla
gairebé una emulsió
que si no la treballa
se desfà
on s'avarreix
experiència i joventut
i després
dues coses
també molt importants
professionalitat
i proximitat
gràcies Joan
Josep Maria Boqueres
al seu costat
a veure si ens dona temps
Josep Maria
bon dia
bon dia
alguna cosa a dir breument
que ens acaba el temps
no ja s'han dit moltes coses
jo l'únicament
que destacaria
potser més
que fes puntuals
que si el nàstic
puja primera
que si
l'atemptat
d'en Petrol
coses que tenen
continuïtat
i aquestes són
sobretot
ser patrimoni
de la humanitat
el patrimoni
que té Tarragona
no únicament romà
sinó també medieval
i modernista
i també la universitat
i el tinet
i tot el que significa
avui dia
les xarxes de comunicació
Em sap molt de greu
no podran parlar tots
ja l'Antoni Uber
Anton gràcies
perquè em sembla
que hi havia algun judici
o qüestions personals
la Teresa Valls
amb la que parlarem després
el Dionisio de la Varga
l'Arga Santís
el Francesc Roig
que se m'ha posat
a l'altra punta
de la sala
senyors
senyores
moltes gràcies
s'acaba el temps
de la tertúlia
aquesta tertúlia
una mica caòtica
que avui hem volgut fer
una tertúlia molt especial
una tertúlia
amb la que
d'alguna manera
volíem que
la immensa majoria
dels que sou habituals
vinguéssiu aquí
a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona
un aplaudiment
per a tots vosaltres
gràcies per venir
esperem que vingueu
molts anys
esperem que vingueu
molts anys
als estudis
de Tarragona Ràdio
i el que sí
que us demano
a tots els que esteu
a les butaques
doncs que pugeu aquí
que farem una gran foto
dels tertulians
de l'emissora
gràcies
i fins la propera
bon dia
Bon Nadal
Tarragona Ràdio
Seguim en directe
en aquesta edició especial
del matí de Tarragona Ràdio
celebrant els 25 anys
de les primeres emissions
de l'emissora municipal
aquí hem començat
ben acompanyats
de tots els tertulians
o gairebé tots
que ens han pogut acompanyar
en aquest matí
tan especial
per nosaltres
i aquí seguim
de seguida
repassant
algunes de les notícies
dels fets
que han estat
els més importants
durant aquest darrer
quart de segle
a la nostra ciutat
però tenim el micròfon
autònom de Josep Ardila
pendent fins ara
dels tertulians
però també pendent
del Twitter
del Facebook
Josep bon dia de nou
Bon dia
Què diuen els ullens
a través de les xarxes socials?
Treu fum eh
per exemple
Winfalen
ens diu
25 anys
Déu n'hi do
que tingueu un bon programa
a l'auditori
i per molts anys més
també ens saluden
des de les Terres de l'Ebre
Albert Cabastanya
ens diu
enhorabona
encara recordo
que de ben petit
amb 5-6 anys
ja venia a fer entrevistes
a la part alta
Maria Vit
també ens felicita
Sergi de los Ríos
Begoña Fúria
també tuitejaven
quan estaven aquí
Ser Romero
diu
escoltant Tarragona Ràdio
moltes felicitats
des d'altres mitjans
que també ens feliciten
vaja
està traient fum
al Twitter
i al Facebook
aquest matí
Recordem
la gent que vulgui
participar
que ha de fer
Pot participar
com vaja
sempre que vulgui
però si posa
l'etiqueta 25TR
doncs tots els missatges
s'agruparan
i vaja
els podrem anar seguint
més còmodament
i també
nosaltres ho anem fent
des d'aquí a l'auditori
hem anat penjant
fotografies de la tartubia
la gran fotografia
i ara també
sortireu vosaltres
hem ensenyat la panera
i la panera també
Què tenim a la panera?
Tenim un pernil
tenim formatges
tenim una llonganissa
fantàstica
també tenim vi
una gran panera
que us en portareu
sobressada també
sobressada
Tots aquells que vingueu
a l'auditori
de la Fundació Caixa Tarragona
al llarg del matí
fins a quarts d'una
doncs entrareu
en el sorteig
d'aquesta gran panera
que ens ha preparat
Gervasio Mojío
el bon amic
col·laborador
d'aquesta casa
de l'empresa Germo
d'exclusives Germo
no se'n podran portar la panera
perquè treballen a la ràdio
o han treballat a la ràdio
els nostres propers convidats
Teres Ortega
bon dia
Hola bon dia
la cap dels serveis informatius
de Tarragona Ràdio
també ens acompanya
el nostre company
de la redacció d'Esports
Quim Pons
Quim bon dia
Bon dia
i el nostre excompany
bon amic de la casa
durant molts anys
treballant a Tarragona Ràdio
Jordi Sorinyat
Jordi bon dia
Hola bon dia
perquè els tres
ens ajudaran a comentar
a repassar de manera
molt sintètica
alguns dels fets
i escoltarem a més
els documents honors
alguns dels fets
que han marcat
la història de la ciutat
en aquests últims 25 anys
a nivell informatiu
la Teresa Ortega
ens ha marcat
tres coses
Sí, i el primer
crec que coincideixo
amb el que havia destacat
de l'audiència
que ens ha anat trucant
al llarg d'aquests últims dies
per votar
és el RAC d'en Patrol
senzillament
perquè tothom
aquell que té
més de 25 anys
se'n recorda
té la seva experiència
del que estava fent
aquella nit
de juny
de 1987
quan l'atemptat
del RAC d'en Patrol
Tu te'n recordes
què feies?
Jo me'n recordo
perquè tinc més de 25 anys
el que passa
que no estava a Tarragona
estava estudiant
en l'autònoma
i recordo
que una companya periodista
en Marga Mallol
me la vaig trobar
i me va informar
del que estava passant
a Tarragona
i de la preocupació
perquè els nostres pares
treballaven precisament
a la gran indústria química
Ràdio Fòrum
acabava de néixer
feia poc més d'un any
així sonava
una mica
d'aquella programació especial
que es va fer
aquella nit
del 12 de juny
del 1987
n'hi ha molta gent
que suposo
que ens està seguint
a través de la ràdio
i no sap ben bé
el que ha passat
la gent convindria
que es tranquil·lés
que no es traslladés
cap allà
perquè n'hi ha molta gent
que s'està traslladant
cap a la zona
de la plaça Imperial Tàrrec
o el govern civil
està de ple
de gom a gom
puc afirmar
que les flames
superen
rebassen
a l'alçada
de l'edifici atlàntic
ha començat
per l'explosió
és una fuga
d'un RAC
de Porta Tile
que transporta Tile
la situació
ja està controlada
no dominada
perquè el foc
realment
és molt difícil
de dominar
perquè a més
en aquest moment
hi ha combustió
de gasolina
i de petòleg
no hi ha perill
i s'espera
que en 3 hores
pugui estar resolt
el problema
era el governador
civil de la província
en aquell moment
Vicente Valero
fent aquells avisos
a la població
aquella nit
de juny del 87
amb cotxe
i altaveu
anava recorrent
la ciutat
imagina't
el que han canviat
les coses
a més la gent
va fer el contrari
del que s'aconsella
en tot pla secta
que vas demanir
a partir d'aquest fet
és justament fugir
no tancar-se a casa seva
o sigui que tots
vam aprendre
una mica
d'aquell accident
A la Teresa
com a bona periodista
li agraden
les tragèdies
o les coses
allò
negatives
aquesta seria
una notícia destacada
malauradament
la d'en Patrol
també
la que va passar
l'any 94
Sí, és l'octubre
les inundacions
del Francolí
va ser una cosa negativa
però que també
va acabar
amb un fet positiu
és que
el moviment veïnal
d'aquella zona
de la part baixa
de la ciutat
va adquirir molta força
van lluitar conjuntament
i van aconseguir
que finalment
es desvies
el riu
Francolí
ara, aquell dia
també va ser
tràgic
10 d'octubre
del 1994
abans amb la Carme
Pedrol del Serrallo
ella recordava
especialment
aquesta data
també
Gervasio
que té el seu
establiment
la seva empresa
a Torres Jordi
que era
l'altre gran barri
afectat
recordem
de manera sintètica
també aquella programació
especial de Tarragona
Ràdio
clar, com que hi ha troncs
pel mig del carrer
cotxes atrevessats
bueno, vull dir
això és una cosa
d'entesca
de veritat
l'últim pont
també sobre el pont
sobre el Francolí
sembla que té problemes
i podria arribar a cedir
i fer d'etap
per la qual
hem de preveure
que el riu
es desbordaria
i que inondaria
tota la part del Serrallo
les zones més afectades
són les zones
del carrer
Torres Jordi
del Serrallo
i el pont
de la via
d'entrada
del carrer Pere Martell
a l'entrada del Serrallo
Josep Maria Moster
portaveu
de l'equip de govern
en aquells moments
ell també serà
un altre dels nostres convidats
després
perquè ell durant uns anys
va ser el president
de l'empresa municipal
de mitjanços de comunicació
i què més
destacaríem d'aquests 25 anys
Teresa?
La nota més positiva
que és la declaració
de Tàrraco
com a patrimoni
de la humanitat
i el que passava
també de matinada
aquell dia
que Tarragona Ràdio
també anunciava
a través d'una
connexió telefònica
amb KERS
a Austràlia
aquest esdeveniment
que també ha significat
un abans
i un després
a la història
de la ciutat de Tarragona
Sí, perquè la declaració
es va fer a Austràlia
en l'Assemblea General
de l'UNESCO
Així ho recollíem
des dels micròfons
de la ràdio de la ciutat
Tarragona
ja és patrimoni
de la humanitat
a les 12.38 minuts
al migdia
a l'hora d'aquí d'Austràlia
Tarragona ha sigut
declarada patrimoni
de la humanitat
i ha passat a formar part
de la llista
del patrimoni mundial
Alcalde, la tronada
se'ns ha avançat
Què és el que volia dir
als tarragonins?
Donar-los les gràcies
per la seva col·laboració
Donar les gràcies
a tota la ciutat
per l'esforç que ha fet
Dic que això
és una fita importantíssima
que l'arribar a ser patrimoni
de la humanitat
és un fet important
que acabem el segle
molt bé
i que esperem
i desitgem tots plats
que el nou segle
sigui molt bé
Doncs això passava
el 30 de novembre
de l'any 2000
ara justament
celebràvem els 10 anys
Alguna cosa més, Teresa?
Mira, destacaria també
la inauguració
de Port Aventura
que ha tingut lloc
també ha pogut ser
narrat en directe
per Tarragona Ràdio
també perquè ha significat
a nivell turístic
un abans i un després
pel territori
també per la gent
de la ciutat de Tarragona
a nivell de diversió
però també a nivell
de creació
de nous llocs de treball
La moció de censura
Josep Maria Requesens
el 17 d'agost del 89
perquè també es va començar
a descobrir
que la democràcia
donava de sí
perquè precisament
no fos alcalde
el cap de llista
de la candidatura
més votada
i a nivell de moviment
veïnal
i d'identitats
una cosa molt similar
al que va passar
al Serrallo
van ser els accidents
a la Nacional 340
aquell d'autobús
a la Mora
un altre
a l'altura
de la Torre dels Escipions
es va mobilitzar
moltíssim
als veïns
sobretot
dels barris
de Llevant
de la Mora
es va mobilitzar
també molt
els autotransportistes
la Càmera de Comerç
de Tarragona
i van aconseguir
el desdoblament
de la Nacional 340
la variant
d'Alta Fulla
i també
la gratuïtat
de l'autopista
P7
en el tram
aquest de Tarragona
fins ara
no s'ha pogut
aconseguir
el segon
cintura de Tarragona
Déu-n'hi-do
quantes coses
han passat
en aquests anys
això pel que fa
la informació general
la informació esportiva
i la informació castellera
sempre ens porta
bàsicament
a recordar els bons moments
i això és el que han fet
el Quim Ponch
i el Jordi Sorinyac
Quim
clar
en esports
jo crec que en 25 anys
no hi ha dubte
de quina és la notícia
més important
no?
Sí
tot i que
segurament
molta gent
els més nostàlgics
tindran al cap
sentir l'Octavi Saumell
abans
parlada
que segurament
els ascensos
de segona B
segona A
poden tenir
aquell punt d'importància
que també
ens escoltarem després
però si
algú li diu
en la data
del 3 de juny
del 2006
a l'estadi de Chapin
a Jerez
li ve al cap
una cosa
primera divisió
i gimnàstic de Tarragona
i érem
Tarragona Ràdio
va narrar aquell dia
a Jerez
amb un programa especial
a més
que es va allargar
fins crec que eren
quarts de 3 de la matinada
si no les 3
l'endemà
a les 10 del dematí
tornavem a ser
van fer aproximadament
jo vaig calcular així
molt per sobre
unes 28 hores de ràdio
en un cap de setmana
per explicar tot aquell ascens
per explicar la rua
les celebracions
i tot el que va passar a Tarragona
aquell mes de juny
on el nàstic pujava primera
ara
els minuts abans
de l'ascens
es narraven
d'aquesta manera
a l'estadi de Chapin
tots els jugadors
del nàstic
amb bufandes
bé els no convocats
estan tots amb bufandes
lliures de la bucana
del vestidor
Lluís César
està pels ulls
amb les mans
atenció que l'ha vist
David García
digue-li a Lluís César
que ja està home
Lluís tranquil
que esto ja està
en quan posi la pilota
en joc el nàstic
això estarà
de Tibaneït
atenció Bell Bugades
que la posarà
el tècnic del nàstic
està plorant Lluís César
atenció Bell Bugades
que la posarà
ja som de primera
això és la història
del nàstic
el 3 de juny
del 2006
el llançament
els crits
de primera
primera
Arcas Piqueras
que dona el servei
de porteria
la banqueta dreta
final final final final final final final
ja som a primera
ja som a primera
59 anys després
celebrem un ascens
ja està
els Panadés
els Juanete
els Camilo Roig
i el Dínena Déu
el nàstic és de primera
Tarragona és de primera aquí
Déu-n'hi-do
tothom ho recorda
3 de juny del 2006
era un dissabte a la tarda
a l'estadi de Chapin
Tarragona Ràdio va començar
la programació especial
el dia anterior
divendres
i va continuar
aquell diumenge
a la tarda vespre
amb la rua
que comentaves
pels carrers de la ciutat
i érem tots
ara que us veig a tots aquí
Sorinyà que estava
a la plaça de la Font
fotent-se una festa
allí entre petards
i cava
que li va caure per sobre
i no sé quantes coses més
tu Ricard
que era la festa Jordi
espectacular
em vaig sentir a Arcàdia
a l'ibes
per un dia
Ricard Lagoza
estava a la llotja
al costat de l'UIC
ser allí segur
plorant
i Ter Ortega
estava sense veu
a l'estudio
de Tarragona Ràdio
amb unes fotos
que vaig veure
espectaculars
brutal no?
Sí però no vaig perdre
la veu en cap moment
d'emoció
dic home
Jordi Blanc
i jo ens hem quedat
fent galls
allí sense veu
i altres
que havia amagats per a l'UIC
també
era l'ascensa primera
segurament és la data esportiva
més rellevant
quan vam haver de triar
aquests tres ítems esportius
segurament
hi ha molts esports
que ens saltarem
i que després anomenarem
amb coses importants
que han passat en aquests 25 anys
però ens hem quedat
amb tres ítems
del nàftig
perquè també segurament
és el que ha arrossegat més gent
a la ciutat de Tarragona
i el que ha arrossegat
també més esforços
de tots plegats
ens quedem també a Zamora
això és l'any 2001
i ara sí dedicat
Octavi Saumell
que abans ho demanava
el gol de José Antonio Gordillo
era un córner
que pentinava Castilla
el primer pal
i que Gordillo el rematava
era una jugada
que durant aquella temporada
s'havia aprovat
aproximadament
unes 3.482 vegades
i que 3.481
no havia sortit
aquell dia va sortir
i el nàftig
aconseguia pràcticament
l'ascens
a la segona divisió
després de 22 temporades
a la segona divisió
el narrava
l'Albert Ullés
i ara ja sí que
no podem jugar
amb més davanters
un defensa
per un davanter
estem jugant
amb 4 davanters
la centrada
segon pal
sí
sí
sí
sí
sí
gol
gol
gol
gol
gol
de Castillejo
vei a ver
si es Castillejo
o el Gordillo
pero embarcad
embarcad
la pilota
centrada
morta
davant
a la frontal
ha posat
el cap
Gordillo
hasta Gordillo
s'abracen
Josep Maria Noguessi
Robert Elvira
gol
i a segona divisió
Nàstic 1
se mor a 0
una vella tercera
el nàstic
que pujava
a segona A
i un últim
12 del 12
del 2001
i diràs
què va passar aquell dia
doncs
jo crec que va ser una cosa
que molta gent encara recorda
era el Madrid dels Galàctics
la primera prova
de l'ésser superior
de Florentino Pérez
a Madrid
fotent molts calés
amb els Zidanes i els Pavones
i a Tarragona
li va passar
això que també ens explicava
l'Albert Ullés
Félix Prieto
cap a Manolo Rero
ara no hi ha fora de joc
vinga
la passada Manolo Rero
cap a Codina
dins d'àrea
la central
ara sí
ara sí
ara sí
gol
del nàstic
li ha marcat el Madrid
li ha marcat el Madrid
gol
de tota Tarragona
el gol per ser en pròpia porta
però què més dona
què més dona
el 37 de la segona
82 de partit
la centrada
de Lluís Codina
un defensador
al Madrid
ara intentarem saber qui era
Caranca
gràcies Caranca
intentant tallar la pilota
se l'ha fotut a dins
nàstic 1
nàstic 1
reial
Madrid 0
un gol
que després va tenir
un partit que després va tenir la continuïtat
amb aquell desplaçament
a Madrid
multitudinari
amb un munt d'autocars
amb una nevada espectacular
d'aquí a Madrid
amb un fred que pelava
per tots aquells que van anar cap a Madrid
i amb el Bernabéu
on es va sentir cridant
nàstic nàstic
durant una bona estona
abans de començar el partit
perquè hi havia més afició
del nàstic que no pas
hi ha alguna cosa més a destacar?
home
esportivament
i fent un repàs ampli
ens hem de quedar també lògicament
amb l'ascens del CBT
per exemple
amb Porfirio Fisac
a la banqueta d'aquell CBT
era la temporada 2001-2002
amb els play-offs
que han jugat
per exemple
també els del Club Bàsquet Tarragona
fins i tot per pujar a la CB
se n'han jugat diferents
ara sembla que ens ha passat
tot a la memòria
però se'n van jugadors
ara no fa massa
amb el Donado i Ocampo
a la banqueta
però també online
en 95-96
amb Joan Garitomé en dia
a la banqueta del Club Bàsquet Tarragona
destacaríem també una figura
del CBT
Bernie Álvarez
que segurament és aquell jugador
insigne que hem tingut
en aquests últims 25 anys
per el seu pas per la CB
ha jugat competicions europees
amb el PAMES a València
i per la seva trajectòria
també al Club Bàsquet Tarragona
si parlem encara de bàsquet
jo em quedo també
amb els últims anys de l'ADT
ja sé que són molt recents
però un equip
que ha acostumat
pràcticament a ser un equip de barri
a ser un equip
de jugar a Lliga Eva
com a molt
ha fet un salt
a la professionalització
ha fet un salt
a donar un impuls
del bàsquet a la ciutat
i qui sap
si algun dia podem veure
aquell famós equip
que analem tots
d'equip de CB de Tarragona
per tenir una potència més
en bàsquet
i dos apunts ràpids
un per destacar
un club
el Sambri i Sant Bau
que també va jugar
a competicions europees
era l'any 98-99
ha plogut ja
i el Sambri i Sant Bau
ja es passejava per Europa
amb el nom de Tarragona
va jugar a la Copa d'Europa
aquella temporada
l'any passat per exemple
els cooperativistes
van aconseguir
la seva millor classificació
a la història
a Tarses
a la Superlliga
de voleibol
i ara sí
dos noms propis
i acabo
un Albert Capastany
campió del món
de trial indoor
l'any 2002
és un tarragoní
campió del món
segurament és una disciplina
on molta gent
tindrà reticències
perquè hi ha pocs pilots
però home
és un campionat del món
i d'un tarragoní
com l'Albert Capastany
i el nom propi
de la ciutat
el de Natàlia Rodríguez
que s'ha convertit
per menys propi
jo crec
l'esportista
més important
de Tarragona
ja no només
en aquests 25 anys
sinó segurament
a la història de la ciutat
no sé si algun esportista
romà
corria molt
i era d'aquí
però Natàlia Rodríguez
jo em quedo amb ella
va perdre el Mundial
l'any 2009
a Berlín
per aquell cop de colza
que segurament
recorda tothom
a Guilherme
en aquella recta final
a l'Olímpia Estàdio
de Berlín
però a partir d'aquí
plates a l'europeu
de Turí
2010 pista coberta
plata al Mundial
de Doha
del 2009
en pista coberta
i el bronze final
de fa 4 dies
a l'estat olímpic
Lluís Companys
de Barcelona
en aquell també europeu
de pista a l'aire lliure
també té un rècord
és l'únic atleta
de l'estat espanyol
que ha aconseguit baixar
dels 4 minuts
en els 1.500
o ha aconseguit l'any 2005
a Rieti
amb un 3.59.50
el nostre reconeixement
en un dia com avui
amb un atleta
com la Natàlia Rodríguez
i en Castell Jordi
també bones notícies
sempre, no?
Home, sí
tovam-nos començar
amb l'any 86
el millor castell
que feien les colles
de Tarragona
era el 3 de 8 carregat
dels xiquets de Tarragona
el millor castell
3 de 8 carregat
dels xiquets de Tarragona
el millor castell
que s'havia aconseguit
era el 3 de 9
amb folra
oblidem-nos
de games extres
els castells
no eren patrimoni
de la humanitat
hi havia menys de 20 colles
en el conjunt de Catalunya
per tant
el salt en aquests 25 anys
ha estat espectacular
Què recordaries
o què destacaries
d'aquests 25 anys?
Jo he seleccionat
3 ítems
podrien ser molts més
però en primer lloc
hem de parlar
de l'èxit
de la colla jove
dels xiquets de Tarragona
de les dues colles
de la ciutat
que fan que 16-9
és un fet importantíssim
però la jove a Tarragona
en un moment determinat
a principis dels 90
va aconseguir
que 16-9
va fer un boom
va haver-hi una mena
de jove mania
a la ciutat
recordant que la jove
en el concurs del 94
es va quedar
a 13 punts
de la victòria
del concurs
de castells
i podem escoltar
per exemple
com la jove a Tarragona
per una Santa Tecla
del 1993
no era el dia Santa Tecla
era el 26
perquè el 23
va ploure
amb una actuació
en què la jove
acabava actuant
en solitari
que descarregava
el 5 de 8
i carregava
en el seu primer intent
el 4 de 9
en fort
Era un moment històric
anem a recordar-ho
Aquest castell
es pot fer
va molt bé
la canària és dalt
aguanteu fort
aguanteu fort
el castell a punt de fer
la canària és dalt
la canària és dalt
i el castell
4 de 9
carregat
4 de 9
carregat
4 de 9
carregat
per la colla
joves
dels piquets de Tarragona
el poden descarregar
el poden descarregar
venguin ois
el podeu descarregar
aquest 4 de 9
no s'ha pogut descarregar
però s'ha fet
escolti
escolti
el 4 de 9
no es va poder descarregar
però es va carregar
aquell 4 de 9
del 93
quines altres fites
voldries destacar
la jove de Tarragona
després d'aquest 4 de 9
van fer tripletes
en dues etapes
els xiquets de Tarragona
han descarregat el 3 de 9
i el 5 de 8
i les altres dues colles
de la ciutat
xiquets del Serrallo
i Castellers de Sant Prisant Pau
han arribat a carregar
el 4 de 8
i la Torre 7
que s'ha fet
per tant
de força envergadura
si un fet
ha estat importantíssim
en la història dels castells
la ciutat
ha estat el concurs
de castells
l'última edició
retransmès en directe
per televisió
de Catalunya
i vaja
amb una demanda
d'entrades
espectacular
n'és segurament
la prova més palpable
en els últims anys
curiosament
la campiona
la colla
que l'ha guanyat
amb més edicions
han estat
els castellers
de Vilafranca
però a mi m'agradaria
recordar
aquell 3 de 10
amb forra i manilles
que va encarregar
la colla vella
de xiquets de Valls
en el concurs
de l'any
amb 2000
era el primer
que es vella
a la ciutat
de Tarragona
i Xavier Valls
el narrava
d'aquesta manera
3 de 10
amb forra i manilles
dos us col·locats
enxaneta
i acotxador
que estan arribant
va
falta un moment
falta un moment
només
l'enxaneta
que s'està esperant
l'acotxador
vinga
acotxador
acotxador
l'acotxador
posa un peu
posa l'altre
s'ajup
i només l'enxaneta
i això costa
s'està enfonsant
s'està enfonsant
carregat
carregat
castell carregat
castell carregat
3 de 10
amb forra i manilles
de la folla vella
dels chiquets de valls
i just després
de carregar-lo
i de fer l'aleta
el castell
s'ha enfonsat
per les manilles
i el forra
li va costar molt
però ho van poder aconseguir
va ser dramàtic
l'estampa del castell
enfonsant-se literalment
gent de les manilles
intentant canviar de posició
vaja
els castells són emoció
i aquest dia
es va veure més que mai
i també per reflectir
una mica
què ha estat el salt
del món castell
en els últims 25 anys
ens agradaria
doncs vaja
quedar-nos
amb una de les fites
dels castellers
de Vilafranca
en guany aquest 2010
van descarregar
la torre de 8
sense forra
però 5 anys abans
havien estat capaços
de carregar
de ficar una torre
de 8 sense forra
dalt d'una pinya
per tant van carregar
la torre de 9
sense manilles
era un Sant Fèlix
del 2005
si mal no recordo
i Tarragona Ràdio
i hi era en directe
doncs vinga
escoltem-ho
el castell
entre terços i quarts
va força
força bé
ara
primer és problema
sembla que el castell
està inclinant una mica
cap a l'esquerra
la cotxadora
a punt de col·locar-se
l'enceneta
arribant gairebé
al pis de dos
problemes
entre terços i quarts
la plaça es posa nerviós
els castellers no
a cotxador
a col·locar
canvia repic de gralles
carregat
carregat
carregat
surten seneta
surten seneta
i el tenen bé
el tenen bé
el tenen bé
llàstima
llàstima
torre de 9
al forra
torre de 9
sense manilles
carregada
pels castellers de Vilafranca
ho celebren
i de quina manera
quin castellers
que ens acaben
d'obstaciar
els castellers
de Vilafranca
s'han viscut
moments realment espectaculars
en el món dels castells
en els últims anys
alguna cosa més a destacar Jordi
la castell mania
segurament
la jove a Tarragona
va donar un impuls
a la ciutat
en els castells
de la ciutat
i tinc la sensació
que igual que el futbol
o que en moltes altres aspectes
els castells
formen part
de la realitat
quotidiana
de la ciutat
especialment
durant les festes
i que Tarragona
vivi amb els castells
és una cosa significativa
una pregunta molt tòpica
per acabar
a la Teresa Ortega
al Quim Pons
i al Jordi Sorinia
quina notícia us agradaria donar
des dels micròfons
de Tarragona Ràdio
o des d'alguna altra mitja
en el vostre àmbit respectiu
Teresa
jo parlant des del cor
ja no tant com a periodista
i si és a curt termini
que el Nasti
que aguanti
una temporada més
de segona divisió
almenys
Quim
què has de dir tu
si fas esports
jo espero narrar amb la Tere això
que els dos
el mateix dia
puguem narrar ajuntament
quina és l'última jornada
quan cal?
5 de juny
a Pontferrala
juga l'última jornada
5 de juny
farà 5 anys
o acabarà de fer 5 anys
de l'ascens
a primera divisió
però no cal patir tant
si ens podem salvar una mica
abans
també estaria bé
la Tere
i el Quim
això i el Jordi
també
el futbol
home
futbol seria fantàstic
tornar a reviure
aquelles emocions
com a mín
quedar-nos a segonar
que la gent no sé si ho valora
però és una passada
tenir un equip a la CB
seria fantàstic
però vaja
si ensenyem en l'hàbit
dels cassets
que una colla de Tarragonia
pogués assolir
un casset de gama extra
situar-nos en aquest
top 5
del món casteller
ja ser un top 6
seria espectacular
un castell de gama extra
que seria
el més accessible
per una colla de Tarragonia
ara
home
la jove va aprovar
l'any passat
el 5 de 9 en Folra
el 2 de 9 en Forra
i Manilles
podria anar a Salabast
esperem
tu imagines per aquest any
ho veig una mica justet
però vaja
en els castells
hi ha moltes sorpreses
a veure si podem anar
algun dia
ben aviat
als micròfons
a Tarragona Ràdio
Jordi Sorinyac
Teresa Ortega
Quim Pons
gràcies per participar
en aquesta trobada
i recordar-nos
alguns dels fets
que han passat
en aquests últims 25 anys
a Tarragona Ràdio
Bones festes
Tarragona Ràdio
La zona
és de l'any 1986
en el moment
en què neixia
Ràdio Fòrum
una de les emissores
municipals
de la ciutat de Tarragona
d'això
d'aquells primers anys
de les primeres emissions
de Ràdio Fòrum
en parlarem
durant els propers minuts
amb els nostres convidats
però mentrestant
tornem a saludar
amb el Pep Ardila
amb una mà
el micròfon
amb l'altra mà
l'iPad
no?
l'iPhone
l'iPhone
perdona
l'iPhone
és més car
l'iPhone
pendent del Twitter
del Facebook
i de tot
què continua dient la gent
Pep?
Déu n'hi do
per exemple
Cinta Liban ens diu
felicitats per la bona
i molta feina
són uns cracs
petons
i 25 estirades d'orelles
Joan Maria Bertran
que està des dels estudis
ha penjat una fotografia
dels estudis
de Tarragona Ràdio
i l'Avinguda Roma
però encara per construir
tota la sala
tota buida
encara en obres
per exemple
Winfalen ens diu
pell de gallina
en recordar l'ascensa primera
brutal
l'expresident del Parlament
Ernest Banach
que sabeu que és molt
tuitero
també ens felicita
la Zara
ens diu
moltes felicitats
per molts anys
Javi Bailac
moltes felicitats
vaja
moltíssima gent
que treu fuma
avui al Twitter
i Facebook
tornem a recordar
la manera de contactar
com sempre
sabeu que podeu entrar
al nostre perfil
Tarragona Ràdio
també al Facebook
i si poseu l'etiqueta
25TR
doncs
s'agruparan
tots els missatges
i els podrem
anar llegint
amb més comoditat
això
tota la gent
que està treballant
que està a la feina
conduint
a casa
que evidentment
per motius
personals
o professionals
no podrà venir
a veure el programa
en directe
sí que tenim
alguns oients
que m'agradaria
saludar-los
com a mínim
que ens diguin
alguna cosa
tenim gent aquí
bon dia
hola bon dia
què tal
molt contents
com es diu
Carme Gené
i què tal Carme
què ens expliques
truco de tant en tant
també
sí i tant
què representa per tu
la ràdio
una companyia
nosaltres a partir
de les 7
fins a les 10
de la nit
que escolto
per tercera vegada
la tertúlia
tot el dia
enganxada a la ràdio
sí
i ens feu molta companyia
t'agrada alguna cosa
especialment
de les coses
de la ràdio
dels continguts
la tertúlia
la tertúlia
però també
clar
continguts
de la ciutat
quan hi ha actes
i el que deia
la Carme Pedrol
que
quan s'està malalt
i tal
les retransmissions
que a vegades
no pots estar-hi
de Setmana Santa
dels castells
dels castells
es fan molta companyia
és un gran favor
doncs Carme
moltes gràcies
tu sí que tens
algun número
per la panera
no?
sí
a veure si tens sort
ja l'has vist
és espectacular
he vist trucar
per allò del petrol
perquè
el meu marit
era el que es va quedar
sol a la laboral
i va haver de fer front
per treure
tot
els alumnats
i tot
i va ser un dia
molt cru
per ell
molt bé
Carme
doncs moltes gràcies
per venir
al seu costat
ja la Neus Soles
que també la vull saludar
Neus
molt bon dia
hola bon dia
una oient també
de les històriques
de la ràdio
sí sí
com estàs Neus?
bé molt bé
mira aquí
veient-se
escoltant-se
què representa per tu
la ràdio?
oi molta companyia
molta
des de bon dematí
escoltar
doncs per tot
el que hi ha de Tarragona
la temperatura
i per tot
i després la tertúlia
que també m'agrada molt
els tertulians
ja veig que les tertulies
agrada molt a la gent
abans n'hem tingut aquí
com 40 o 50 tertulians
sí sí sí
molt bé
doncs moltes gràcies
Neus
i felicitats també
i aquest senyor
d'aquí davant
també que el vull saludar
que no el conec
de nom
bon dia
el seu nom?
Joan Bonastre
Joan
què representa per vostè
la ràdio?
m'agrada
perquè t'entens moltes coses
que no t'entenaries
i la meva senyora
és la que l'escolta més
ella és addicta
també a la ràdio
addicta
a veure com es diu la senyora?
Rosa Soler
què tal Rosa?
jo s'escolto molt
cada dia també
i tant
ens hem escoltat moltes vegades
per telèfon
ah sí?
sí home
que ha trucat només una vegada
sí ja me'n recordo
Rosa Soler
molt bé
doncs Rosa
jo l'escolto molt
cada dia
quan m'aixico al dematí
el primer que faig
la ràdio Tarragona
moltes gràcies
la ràdio
l'Udol en Petrol
també vam quedar
arribàvem de Barcelona
tot bé
vostè és llotja
i arribàvem
devien ser a les 10 a casa
i com vam ser
allà el peu
de la portalada de casa
va explotar
i llavors
doncs esclar
vam arribar a casa
i no sabíem
el que passava
vam trucar a la seva germana
no hi havia ningú
i vam sentir
la gent del replà de casa
que sortien corrents tothom
cap a agafar els cotxes
al pàrquing
i nosaltres
no sabíem el que passava
llavors vam trucar a la ràdio
i llavors
ens en vam enterar
això és el que molta gent
recorda encara
aquell juny del 1987
em va fer trucar a la ràdio
perquè llavors
em van enterar
tenia la meva mare
de 93 anys
al llit
i no vam poder marxar
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Rosa moltes gràcies
gràcies per venir
d'aquella nit
se'n recordo molt bé
Jordi Bertran
Jordi bon dia
i es deu recordar també
el Francesc Valls
Francesc bon dia
me'n recordo molt bé
i també el Quim Fernández Moya
Quim bon dia
i l'Eduard Garcia
bon dia
el Jordi Bertran
és que a més
estava al Peu del Canó
abans l'hem sentit
en un moment
bé, al Peu del Canó
no sé què es feies
però ell col·laborava
a Ràdio Fòrum
i deus recordar molt
aquella nit
i suposo que moltes altres coses
d'aquells primers anys
de l'emissora
jo era dels musicals
sempre una mica
jo del sector farà
espera que
ara
endavant
dic que jo era més
dels musicals
del sector
més faran dolero
de la ràdio
però
en aquella època
tothom feia una mica
de tot
i hi havia una consigna
com a molt participativa
quan hi havia
alguna notícia
no teníem
doncs
ni els mòbils
ni les iPods
ni els iPods
i realment
la connexió
la primera connexió
d'aquella nit
es va fer des d'una cabina
de telèfonos
i les altres també
fins que vam arribar
als estudis
era tot molt diferent
però també generava
suposo una necessitat
que si veies alguna cosa
doncs es pogués
passar la informació
no va ser l'única
jo recordo algunes altres
d'interessants
també
d'aquestes de connexions
i tu vas passar por
aquella nit
o vas tenir
aquella sensació
de perill
de perill
sí
jo crec que
una sensació real
de perill
com es comentava
ara
era bastant evident
de magnitud enorme
el que estava passant
jo crec que
vaig veure
una ciutat
atemorida
realment
la gent
era de pànic
va haver gent
que va dormir
també és cert
jo conec gent
que se'n va sabantar
el dia després
però feia por
realment
ara no sé
jo aquella nit
recordo que vam connectar
als estudis
de la plaça del fòrum
hi havia el Jordi Llorens
que estava fent
un programa musical
i vam connectar
i no sé
vam decidir
a partir d'ahir
seguir el tema
i realment
quan vam arribar
allà
al polígon industrial
entre vies
la magnitud
es veia
molt molt molt molt
molt gran
vull dir
era una cosa
aquella nit
segurament
Francesc
Francesc Valls Calçada
primer director
de Ràdio Fòrum
de Tarragona Ràdio
va marcar molt
aquella nit
perquè feia un any i poc
que l'emissora
havia nascut
aviam
al principi
primer que res
gràcies per estar aquí
felicitats a Tarragona
i a la ràdio
perquè crec que és important
felicitats
que compartim tots
en aquell moment
va ser molt estrany
perquè em va trucar
el Jordi Llorenç
que m'havia dit
que l'havies trucat tu
i lògicament
per nosaltres
és un moment
en què marca
el pas de credibilitat
en aquell moment
hi havia una sèrie
d'emissores
molt potents
que
estaven a Tarragona
i Tarragona Ràdio
en aquell moment
Radio Fòrum
es veia com un
cidronet
que potser molestava
amb algú
perquè parlaven
de si pastís
de la publicitat
o pastís de l'audiència
però de fet
ens va
ens va donar
carta de naturalesa
perquè
el que va fer el Jordi
i el que va fer
la resta de l'equip
durant tota la nit
amb mitjans
molt precaris
perquè la tecnologia
no era la d'avui
però l'emissora
a més a més
era una emissora
on
la part principal
estava feta
per molts voluntaris
i dic voluntaris
gent
que hi posava
fins i tot
a vegades diners
doncs
va fer
que hi hagués
una certa credibilitat
dintre de l'àmbit periodístic
perquè sí que hi havia
una sèrie de gent
ara no el recordaré tots
que han passat
per l'emissora
però ara se m'acut
per exemple
a la Cinta Bellmunt
hi havia molts més
que feien pràctiques allà
i que s'intentava
prendre
o sigui
conviure
la part
diguéssim
de voluntariat
de gent
que volia fer
coses a la ràdio
i també
una part
més
professionalitzable
perquè
s'hi va anar
a poc a poc
cap aquí
si va arribar
al 100%
quan va arribar
un director
que és
el Ricard Laoz
però primer
era necessari
fer tot això
i jo recordo
aquella nit
amb molt
jo suposo
que érem uns inconscients
perquè
quan em van dir
que havia passat
això
amb el Jordi
vaig agafar
un 5.000
de color groc
que tenia
amb un amic meu
i vam anar
cap al rac
així
tal com ho explico
és a dir
just al contrari
del que s'hauria de fer
i es podia fer perfectament
perquè tothom anava
al cantó contrari
i a mig camí
el meu amic
Ramon Montagut
em va dir
pare que jo baixo
no tenia
i vaig arribar
a un bloc de pisos
em sembla que era
Torrefort
que no hi havia
ningú més
que una persona
una sola persona
un senyor
que no havia marxat
i aquest senyor
em va deixar
trucar
des d'allà
cap a l'emissora
però vaja
ja
crec que si no
arriba a ser
perquè el Jordi
va tenir
et sembla que estaves
al Serrallo
quan va passar
aproximadament
a la zona
del Serrallo
clar
per allà on està
la Tabacalera
allà es va
veure l'exclusió
és bastant espectacular
la visió
que hi havia allà
és significatiu
que siguem parlant
d'això
24 anys després
perquè encara molta gent
aquests dies previs
ens ha trucat
i ens ha dit
què recordes
aquests 25 anys
i la gent continua
recordant
aquella nit
d'en Patrol
jo recordo la gent
amb pijama
pel carrer
marxant
Quim Fernández Moya
era cap de programació
va ser una mica
el coordinador
de tots els programes
d'aquella època
de Radiofòrum
més enllà d'aquesta nit
tan tràgica
com era aquests primers anys
de l'emissora?
Els primers anys
no tenien res a veure
amb el que vèiem avui en dia
era una cosa molt precària
teníem dos micros
un caset
i dos plats
i anàvem fent el que podíem
el que sí que hi havia
era molta gent
amb molta il·lusió
de fer programes
o sigui
es va començar
no recordo ara
quin horari es feia
però es va acabar fent
de set del matí
a dues de la matinada
i hi havia
cua de gent
esperant
per poder fer
els seus programes
va ser un èxit
la gent us anava
a parlar amb vosaltres
perquè volia fer ràdio
exacte
hi havia gent
venia
normalment
la gent jove
que volia fer
el seu programa de música
però
aviam
cua a cua
per poder
venir a fer
el seu programa de ràdio
va ser una mica
d'escola
per aquesta gent
i alguns
després van continuar
i altres no
era
suposo
llei de vida
que alguns podien continuar
els mitjans
eren molt precaris
precaris del tot
precaris
era anar amb un casset
m'imagino
en aquella època
anar amb cintes
aquelles de bobina
un casset
que a vegades
no hi havia ni piles
per posar
i de la vies de comprar
de la butxaca
moltes vegades
començant
començant ja
per l'emissor
que era
una emissor
muntat així
amb allò
amb sau
esquit
me sembla que es deia
que era
muntat així
per peces
aviam
arribàvem
no a tota la ciutat
a contra
i ara que arribem
a tot el món
la diferència
molt bestial
però aviam
la il·lusió
hi era
l'il·lusió
d'anar fent coses
i amb el poc
que teníem
anàvem tirant endavant
us sentiu orgullosos
la gent que vau impulsar
a Radio Fòrum
de com després
també ha evolucionat
i encara que us hagueu
desvinculat
però
què sentiu?
Estem orgullosos
perquè en aquell moment
era
on ens hauria agradat
arribar a nosaltres
en el moment
en què estic vosaltres
avui en dia
era la clàssia
on volia anar
anar
que jo anés tirant endavant
i que anés fent
més professionalitzada
i tot
L'Eduard García Castells
també l'hem convidat
perquè ell és el director
de ràdio
Sant Peri i Sant Pau
en aquell any
el 1986
es van crear diferents
emissores municipals
Bona Vista
Sant Salvador
Radiografia
Radiografia del Barri del Pilar
i vosaltres
i Radio Fòrum
Radio Fòrum
i com recordes
aquell moment?
És a dir
tot això neix
que en diferents barris
de la ciutat
hi ha gent jove
hi ha gent de les entitats
com neix per exemple
en el cas de Sant Peri i Sant Pau?
Mira
això va sortir
d'un projecte
de l'Ajuntament
que jo crec
que la idea
va ser molt bona
va dir
posem una emissora
central a Tarragona
com que tenim
la ciutat
com que la tenim
desmembrada
vull dir
amb Sant Salvador
Pilar
Sant Pere i Sant Pau
al barri del Serrallo
fem unes emissores
més petites
i que totes
vagin
emetent
i al mateix temps
vagin fent coses
entremig intercalades
i es connexionen
i facin coses comunes
la idea era molt bona
però molt difícil
no
vull dir
la mentalitat
d'aquell país
era començar
a construir el país
en Esperdenya
i amb una Esperdenya
no s'hi podia anar
val?
de comptes
el voluntarisme
que ha parlat el Quim
que ha parlat el Francesc
que han parlat tots
vull dir
això funciona durant un temps
però arriba un moment
que es va trencant
i es va
vull dir
diluint
i hem quedat
pràcticament nosaltres només
Ràdio Sant Pere i Sant Pau
que som una emissora
que no cobrem ningú
és el que t'en va preguntar
precisament Eduard
vosaltres continueu fent
aquesta feina
de vinculació
a la gent jove
la gent del barri
les entitats
hi surt molta gent d'allà
que després es ve parar
a les vostres emissores
amb unes altres
jo crec que hem d'estar
molt orgullosos
i que se n'hem sortit
del projecte
en aquella època
l'any 85
86
87
hi havia una sèrie de gent
que apostàvem
per la ràdio de proximitat
per la ràdio local
i més a més
després ja es van afegint
que se tenia que
professionalitzar
i fer una ràdio de qualitat
molta gent
no hi crea en això
i jo crec
que ens n'han sortit
i amb molt bona nota
nota molt alta
la prova és aquesta
vull dir
hi ha totes aquestes
grans cadenes
que serveixen
que fan tot
un contingut de notícies
però que al ciutadà
de la seva proximitat
no li arriba res
ben ser
si recordeu
els primers
en retransmetre
els partits
del màstic
en directe
que no els feien
totes les emissores
que hi havia aquí
hi havia la COP
i la SER
feien una connexió
un apartat
un dia
tot això
les emissores municipals
ho hem fet
i jo crec
que hem posat
la nota molt alta
i hem de continuar
fent-ho així
perquè realment
la gent
jo el que detecto
és que vol
la notícia
de proximitat
cada cop més propera
la notícia més propera
jo abans
deia el Quim
a l'emissor
nosaltres encara
el guardem
sembla que es deia
Ricard
aquell xiquet
vivia a la selva
francès
Albert
Albert
doncs encara
el guardem
el primer emissor
el tenim allà guardat
un trastó
que formarà part
algun dia
d'un museu
sí
però jo és que
anàvem a les perdenyes
però tampoc
no ens espantaven
Albert Vergés
que va muntar
totes les emissores
amb kits
i el Jordi Bertran
era una persona
que després
no s'ha dedicat
professionalment
al periodisme
que com va a parar
a Radio Fòrum
perquè té ganes
en aquell moment
de parlar
per la ràdio
de fer algun programa
van fer una crida
hi havia el Quico
i el Julián
que era el regidor
de relació institutiva
Julián López
que després
estarà amb nosaltres
també
i bueno no ho sé
em van enredar
d'aquelles coses
de joventut
que et deixes enredar
era bastant dur
jo feia els divendres
a la nit
amb la qual cosa
volia dir
que sopaves
relativament d'hora
prescindies
de la juerga
amb els teus amics
de divendres
com a mínim
la primera hora
i pujaves carregat
amb els teus discos
que això no era
perquè a la ràdio
hi havia pocs discos
la gent anava
amb els seus discos
jo portava els meus discos
però
era una època
en què clar
començava a emergir
la música
doncs diguéssim
la nova generació
de músics catalans
era l'època també
de la movida madrilenya
però aquests discos
no estaven
a la ràdio
hi havia molt pocs
i funcionava
jo recordo
era un drama
pujar
jo vivia
a prop de la plaça
de Toros
pujar des de la plaça
de Toros
fins a
la plaça
del Fòrum
més carregat
que quan la gent
va comprar
al mercat
la fruita
doncs
Déu-n'hi-do
però tenia
molt rotllo
la història
i a més
penso que
l'equip de nits
el Quim també ho era
abans d'ell
feia més coses
però l'equip
de musicals
a les nits
era molt divers
molt plural
i jo crec
que tenia
certa gràcia
com a fórmula
alternativa
i vista ara
després de 25 anys
de la feina
aquella altruista
de tanta gent
vista ara
a Tarragona Ràdio
et sorprèn
era previsible
per tu
en aquell moment
que això
pogués acabar així
jo crec que
era una aventura
com tantes
que s'inicien
de fet
d'emissores municipals
n'hi ha moltes
que han fracassat
jo crec que
a Tarragona Ràdio
la gran diferència
és que s'ha hagut
trobar l'encaix
amb els temps
i llavors
hi ha hagut
una evolució
lògica i natural
que havia de produir-se
de totes formes
jo crec que
es van posar
unes quantes bases
sòlides
en aquell moment
hi havia
una voluntat
de no ser
només
una ràdio alternativa
és a dir
que jo
per exemple
els que formaven
part de la secció
de musicals
doncs bueno
no deixaven
de ser una mica
alternatius
perquè
fèiem una programació
realment diferent
a les ràdios comercials
però crec que
la voluntat
i la tossuderia
de la gent
dels equips directius
de fer
la informació
o de traslladar
aquest esperit
que a mi
em va tocar
fer el dia
del RAC
d'en Petrol
però que altres companys
ho van fer
en altres moments
de saber
agafar
una cabina
de telèfons
i trucar
jo crec que
aquest esperit
si des de dalt
no s'hagués
contagiat
aquesta idea
de poder-ho fer
doncs jo crec
que
a vegades
és difícil
de poder arribar
a un futur
com el que hi ha
ara
si no
s'empelta
d'entrada
una bona dinàmica
jo crec que va ser
una experiència
que evidentment
havia d'anar
en positiu
i crec que es van
sentar unes bases bones
Francesc
per sentir-se orgullosos
tots els que vau
estar en la primera època
per sentir-se orgullosos
jo al volt del temps
jo em sento molt orgullós
molt orgullós
no orgullós
en el sentit
de mira
que bé no
sinó allò
modestament satisfet
perquè
el que vull
aquí ara
era un somni
compartit
per molts
o sigui
sí que era una ràdio
tal com va néixer
participativa
era una ràdio
del moment
que
els primers
ajuntaments democràtics
la situació
ho demanava
i era tal com van néixer
moltes emissores
locals
que són professionals
avui
les que van aguantar
i em sento
orgullós
perquè
vol dir que hi ha hagut
una gent
que ha passat
molt compromesa
amb la ràdio
i amb la ciutat
que hi han cregut
des dels primers voluntaris
que a vegades
hi havia reunions
que eren 80
90
100
m'havia de barallar
no hi havia horaris
la meva senyora
un dia em va dir
tria la ràdio
o jo
és que és molt fora això
perquè
ens ho creiem
estimàvem
la ràdio
però després
també eren uns temps
molt difícils
cada dos per tres
teníem l'amenaça
que ens tancaria
la Generalitat
perquè l'emissora
no tenia la freqüència legal
i tot allò
no podíem fer publicitat
a no ser que féssim intercanvi
així
amb coses
amb històries
recordo que
a la botiga
en dos retrets
els van fer un asfalques
a canvi d'un fax
vull dir
però no podíem fer publicitat
després
els equips tècnics
els equips tècnics
no eren
ni els d'avui
però tal com he dit
l'Eduard
a més a més
eren molt
casolans
i això volia dir
interferències
veïns que es queixaven
i clar
anar torejant això
amb 100 persones
que
quan hi ha 100 persones
la majoria
poden ser excel·lents
però sempre hi ha algú
que t'hi has d'enfrontar
o que t'has d'equadrar
o que simplement
has de tenir
per poder mantenir
el ritme
satisfet també
perquè veig el Joan Reig
jo el recordo
ell no se'n recordarà
perquè ha anat a molts dinars
a molts sopars
i a molts concerts
i a moltes coses
però
quan començaven els pets
nosaltres precisament
per això de l'intercanvi
teníem intercanvi
amb alguns restaurants
convidàvem els tertulians
com que no podíem
ingressar diners
doncs
era una manera
d'obsequiar-los
i
recordo que
els pets
devien treure el primer disc
o el segon
no ho sé
el barquet
el vam convidar
i
després hi havia un programa
que es deia
Callar la Llauna
que es dedicava
directament
i únicament
a la música rock
en català
vull dir
el tema
del tarragonisme
la catalanitat
la cultura
i després vam tenir
la gran sort
que les grans cadenes
que hi ha
a l'estat espanyol
es van anar
desvinculant
de les ciutats
i és quan es va poder
fer una ràdio local
realment
fent el paper
que avui
està fent
Tarragona Ràdio
i que
jo crec
que millor
no es pot fer
realment
hi ha un bon equip
d'avui
estem parlant
de 25 anys
i jo crec
que aquest bon equip
que hi ha avui
i que està treballant
és perquè
hi ha un passat
i hi ha un pòsit
i hi ha una sèrie de gent
que han fet
una prehistòria
i una història
fins a arribar avui
amb uns bons fonaments
ho hem de deixar aquí
senyors
moltes gràcies
per recordar-nos
de manera sintètica
aquella època
continuant
parlen dels records
amb el Joan Reig
que ja ha arribat
i que ens acompanyarà
perquè els PETS
i Tarragona Ràdio
gairebé
doncs han tingut
vides paral·leles
ells van néixer
la nit de Nadal
del 1985
i dos mesos després
naixia
Ràdio Faron
com una de les emissores
municipals
de Tarragona
Eduard
felicitats també
perquè a Ràdio Sant Perí
sempre ho fareu
25 anys d'aquest any
el novembre
la primera setmana de novembre
doncs vinga
us celebrarem
gràcies a l'Eduard García Castells
al Quim Fernández Moya
al Francesc Valls Calçada
i al Jordi Bertran
que tothom el coneix
com l'home de les festes
de Tarragona
però que també va tenir
el seu paper
a Ràdio Fòrum
gràcies a tots
Bon Nadal
Tarragona Ràdio
Aquest és el Menys Avellanes
una de les primeres cançons
a les més d'èxit
dels pets
la banda tarragonina
la banda de Constantí
que també està
amb el seu 25è aniversari
ells seran
amb el Joan Reig
com a bateria i veu
seran els protagonistes
dels propers minuts
d'aquest especial
25 anys de Tarragona Ràdio
Joan Reig
molt bon dia
i moltes felicitats
moltes felicitats a vosaltres
com porteu l'aniversari?
bé
treballant
treballant
que és la millor manera
de poder celebrar una cosa
ara parlarem de la trajectòria
dels pets
abans
Josep Pardila
bon dia de nou
bon dia
com tenim el Twitter
el Facebook
les xarxes socials
què diuen?
avui ja ho dèiem
que traiem un punt
per exemple
ara mirem el Facebook
el Javier Moratón
ens diu
moltes felicitats companys
i per molts anys més
els amics de la Tala Calera
moltes felicitats
gràcies per aquests 25 anys de ràdio
gràcies
gràcies pel tractament
que hem tingut
per la vostra emissora
per la vostra emissora
la Mònica

això serà demà divendres

i les xarxes socials
està molt bé
però jo prefereixo
fer vida social
on s'ha fet
dels últims mil anys
que són els cafès
hi ha gent que
en qualsevol cas
ho està molt enganxada
amb el tema del Twitter
i el Facebook
com ho demostra
ho demostrem avui
i en qualsevol moment
jo crec que és una opció
que jo he agafat personalment
que jo m'agrada
anar a fer el tallat
o anar a esmorzar
al bar del poble
i parlar amb la gent
i no m'agrada parlar
electrònicament
jo quan parlo amb la gent
m'agrada mirar-los els ulls
m'agrada veure'ls i l'ànima
com aquell que diu
i jo crec que
aquestes xarxes socials
estan molt bé
però no permeten
copsar la personalitat
de la gent
tothom es pot fer passar
per qui vol
i per tant
té coses bones
i coses dolentes
jo de moment
m'hi resisteixo
a entrar-hi
tinc el meu correu electrònic
que utilitzo
per coses de feina
més que res
però d'aquí
no passo
aquí havia de pensar
l'any 1985
la nit de Nadal
quan neixen els pets
que tindríem internet
xarxes socials
ara quan veia el teu company
aquí amb un aparell
que cap amb una mà
connectant-se
amb tota la gent
doncs
això és una cosa
impressionant
qui ho havia de dir
com tu dius
avui estem recordant
un 17 de febrer del 1986
com a data simbòlica
tu què recordes
del 24 de desembre
del 1985
doncs recordo
que
que vam fer un concert
dels pets
al sindicat agrícola
als baixos
que aleshores
l'ocupava una associació
que es deia
Ateneu Llentisclell
a Constantíc
i que els pets
van fer
un concert
en dues parts
la primera part
encara érem
condons adulterats
que era el grup
amb Rió
que després va donar pas
als pets
i la segona part
ja vam sortir
sols
amb Fallin
amb els meus companys
en Lluís
i un servidor
i vam fer el repertori
ja
el primer repertori
com a pets
diguéssim
o sigui que era el primer concert
oficial
podríem dir
sentíem ara el Menys Avellanes
això era el Vine a la Festa
això que ha sonat
sí
Vine a la Festa
perdona
havíem sentit el Menys Avellanes
a primera hora del matí
seria una de les primeres cançons
d'èxit
dels pets
tant el Menys Avellanes
com el Vine a la Festa
formen part de la primera maqueta
i el Vine a la Festa
va sortir en el segon disc
i el Menys Avellanes
crec que en el tercer
les cançons que teníem
i les anàvem recuperant
cada disc que fèiem
però sí
diguéssim que ja eren èxits
abans de sortir en disc
perquè molta gent
sobretot la gent de Tarragona
les coneixia
perquè les tenia
en una primera maqueta
que vam fer
i que vam distribuir
recordo
aleshores
de mà en mà
on deixàvem
unes quantes al Tocant
unes quantes a la Cova
que eren els dos bars
on anàvem el jovent
d'aleshores
com es formen els pets
perquè sou amics
perquè us coneixíeu
en fi
d'altres coses
per a afinitats musicals
som
érem tres nois
de Constantí
del mateix barri
diguéssim
de la mateixa zona
i ja jugàvem de petits
i teníem un cau
i aleshores
l'únic músic
podíem dir amater
era un servidor
que tocava en orquestres
i estudiava al conservatori
i aleshores
Lluís quan va vindre de la Mili
va fer de bibliotecària
a Haka
i allí
un soldat veterano
li va ensenyar
a fer quatre cors
amb la guitarra
i quan va vindre aquí
li va entrar a la Dèria
de fer un conjunt
no?
aficionats ja ho érem
érem
érem
col·leccionistes
de discos
ens agradava molt
el rock
i col·leccionàvem discos
i premsa musical
etcètera
però
hi ha una mica granadets
ja et dic
després de la Mili
Lluís quan va vindre
Sapigant tocar una mica la guitarra
li va vindre la Dèria
de fer un conjunt
i m'ho va dir
primer ho va dir
l'Ismael Sabater
que era molt amic seu
després
em van convidar
a baixar un dia
els baixos del xalet
de Lluís
i que portés la bateria
ja que jo era
l'únic músic
professional
o amateur
de la colla
i després vam cridar
el falin
i així van néixer
els condons adulterats
i posteriorment
els pets
i va ser com una broma
com una manera
de passar-s'ho bé
els dissabtes de la tarda
d'anar amb la colla
i uns feien de públic
i els altres feien
de músic
diguéssim
no hi havia cap pretensió
professional
ni cap pretensió
d'arribar a ser un dia
músics professionals
al contrari
era simplement un joc
com aquell que anava
a jugar a futbol
anava a donar
tombs en bicicleta
nosaltres agafàvem
uns instruments
i intentàvem
imitar els nostres
ídols
en alguns moments
del programa
ha sortit
la vinculació
de la música
de la música en català
d'aquell moment
de finals dels 80
amb emissores de ràdio
com aquesta
el paper que juga
la ràdio
per potenciar la música
el paper
la relació dels grups
d'aquella època
amb les emissores
locals
amb la ràdio
de proximitat
des de la vostra perspectiva
com a músic
també va ser molt important
aquell paper
és importantíssima
coincideix en el moment
el ressorgiment
d'una nova música
cantada en llengua catalana
i el ressorgiment
de les ràdios
municipals
i sort en vam tenir
de les ràdios municipals
perquè
el rock català
comença a promocionar
i les grans emissores
i les ràdio fórmula
li donen cova
quan ja
feia anys
que anaven pel món
però qui primer
ens va ajudar
van ser les emissores
com aquesta
les emissores
municipals
gairebé
cada emissora
tenia el seu espai
de música
cantada en català
i fins i tot
molt abans
que les emissores
institucionals
que s'hi van apuntar
a posteriori
però jo me'n recordo
que anaves a les Borges
o anaves a qualsevol poble
no del camp de Tarragona
sinó d'arreu de Catalunya
i totes tenien
4 o 5 joves
que
traient temps
d'on podien
i esforços d'on podien
i evidentment
per la cara
vull dir
sense cobrar ni un duro
feien programes
dedicats a la nova música
que sorgia
en llengua catalana
en aquell temps
nosaltres sempre
n'hem presumit d'això
fins i tot
quan fem promoció
hi havia molts artistes
cuatanis nostres
que quan ja eren
molt populars
només anaven
a Catalunya Ràdio
a la SER
bé
a les emissores grans
i amb els PET
sempre
sempre hem continuat
siguent fidels
a les emissores municipals
si es tenia d'anar
a Deltebre
i després de Deltebre
al Parelló
i després de pujar
de passar per l'Hospitalet
cada emissora petita
cada emissora
ho fèiem
perquè
sempre ens agradava
reconèixer
que aquests
van ser
les primeres emissores
que ens van recolzar
i la premsa escrita
igual
les premsa escrita
les revistes municipals
o comarcals
que es fan arreu del territori
també van ser
les primeres
que es van fer seu
al moviment
del rock català
i això
jo crec que
com ho diuen allò
agraïts
no sé com es diu
aquell dictam
però
algú ho sabeu
però que s'ha de ser agraït
i nosaltres
ho intentem
ho intentem ser
de fet
potser la difusió
en aquell moment
era millor
que la que podeu tenir ara
a nivell de mitjans
de comunicació
convencionals
parlo en general
o no
o clar
en 25 anys
ha canviat tant
el panorama comunicatiu
i a més
ara ja esteu
al dalt de tot
que no necessiteu
tanta
no sempre és important
per exemple
això que anomenaves
del Facebook
i el Twitter
és una cosa que ara
el Facebook
per exemple
és una eina
importantíssima
de promoció
i de comunicació
amb els teus seguidors
i a més és immediata
i també ho utilitzem
però clar
els mitjans tradicionals
de sempre
tant la premsa escrita
com la ràdio
són fantàstic
i són eines
super vàlides
encara
nosaltres quan traiem un disc
fem la ruta
de ràdios
per tot Catalunya
per tots els països catalans
en 25 anys
ja sé que
en un dia com avui
segurament és un tòpic
però d'aquests 25 anys
els peig
el Joan Reig
quin seria el moment clau
d'aquesta trajectòria musical
de la banda?
N'hi ha molts
perquè clar
amb 25 anys
pots triar una colla
de moments
i una colla de
no ho sé
tirant enrere
quan va sortir
el primer disc
és un moment important
perquè és quan
tu comences a creure
no?
Graves un disc
i vam demanar un crèdit
Caixa Tarragona
ja que som
aquesta sala
és veritat
avalat pels dos
i es el van donar
no?
Sí
bueno
els nostres pares
van fer de voladors
vam haver de demanar
van haver de demanar diners
perquè ningú creia en nosaltres
evidentment
aleshores això de rock
cantat en català
sonava xinès
i afortunadament
el segon
ja no va caldre
demanar res
perquè la discogràfica
ja va apostar
per naltos
aquest seria un moment
un moment
important
després n'hi hauria d'altres
que potser no són tan
tan divertits
com la mort de Marc Grau
del nostre productor
i guitarrista
que va ser un punt
important
i trist
diguéssim
que ens va costar
de superar
un altre
podia ser la primera vegada
que anem a Estats Units
a gravar
i a mesclar
no ho sé
n'hi ha
amb 25 anys
com pots pensar
n'hi ha per triar
i remanar
i era previsible
a finals del 85
que arribaríeu aquí
no
us ho pensàveu
no en absolut
ni teníeu la intenció
no
no perquè quan fas un conjunt
ho fas per passar-t'ho bé
no tens
no et creus
que les coses
t'aniran tan bé
jo tocava amb una orquestra
d'aquestes de ball
que va pels pobles
a les Revelles
i les festes majors
i jo pensava
que em jubilaria
ja amb una orquestra
i tenia clar
que seria un músic
doncs de festes majors
i ja m'agradava
era un ofici
que m'agradava
a part compaginava
les senyes
amb el tros
i amb mon pare
fent de pagès
i tot plegat
els pets
la fama ens va anar atrapant
i ens vam haver de posar
les piles
perquè
a mesura que veus
que tens concerts
que surts per la tele
i que vas agafant popularitat
dius
hòstia
si sóc un pecatot
potser que estudiï una mica
potser que n'aprengui
i és una mica
que la fama ha anat al davant
i nosaltres hem anat
intentar posar-nos
posar-nos
a l'alçada
del que la gent esperava
de nosaltres
crec que ho hem aconseguit
i cada vegada
superant-te
cada disc
i cada concert
intentar fer les coses
millor
però
si ens ho haguessin dit
fa 25 anys
jo t'havia dit
que
mira
el que deia la gent del poble
de Constantí
la gent deia
res
això dos dies
això dos anys
després quan n'aportàvem dos
ja deien res
això 5 anys
i això s'acabarà
ja això
i ara ja en portem 25
i hi ha algú de Constantí
que deu dir
no sé què deu dir
150 anys
o d'aquí 150 anys
ja no
en qualsevol cas
ha estat una trajectòria
en fi
molt molt molt intensa
quin és el futur
dels pecs
si és que
li veus
home i tant
mira el futur és diumenge
que toquem a Cervera
és el més immediat
és pensar
pas a pas
ahir vam tocar València
a la Universitat Politècnica
de València
de la ciutat de València
diumenge anem a Cervera
crec que venim
a Vilaseca
al març
també venim al Metropol
a presentar aquesta gira
que es diu
Els Pets fan més teatre
que presentem un repertori
més pensat
en sales com aquesta
que la gent està asseguda
en una platea
és a dir
entreu al Metropol
ara ben aviat
venim al Metropol
no et sé dir la data
crec que és al març
i també venim a l'Auditori
Josep Carreras de Vilaseca
a prop d'aquí
i no ho sé
i també estem preparant
una gira
que començarà a partir del maig
que es dirà 25 anys
25 cançons
perquè ja que fem els 25 anys
bé els vam fer per Nadal
doncs farem una gira
en la qual recuperarem
cançons de totes les èpoques
farem 25 cançons
una cançó per any
en les quals
hi hagi representat
els pets d'avui en dia
del disc que acabem de treure
del fràgil
però també els pets
de totes les èpoques
intentarem fer
un repertori equilibrat
que hi hagi representació
cançons
doncs de totes
de totes les èpoques
i amb això fareu una gira
farem una gira d'estiu
sí
molt bé no?
quina manera més xula
de celebrar
el 25 aniversari
com tu que també ho celebres pencant
treballant no?
que és el que toca
com es veu la vida
i com es veu la música
amb 47
47 anys
no m'amago
no sóc com la Lola Flores
i el Lluís i el Felip també
amb aquesta dada
47 també en tenen 47
com es veu
la música
home com més anys vius
més perspectiva tens
per jutjar tot el que fas
tens més experiència
tens més bagatge
tens la maleta plena
d'experiències
de records
i
bueno
de tècnica com a músic
de visió
de moltes coses
i per tant es veu
amb certa tranquil·litat
no?
amb una fenya feta
important
i cada pas que fas
el fas amb més seguretat
primer
i sobretot
perquè saps que hi ha gent
que t'escolta
que això un grup novell
no sempre ho té
no?
als 25 anys
un grup que hem sabut
canviar
el nostre
el nostre públic
perquè evidentment
els que venien fa 25 anys
ja no venen ara
venen algun dia
amb la canalla
li ha hagut un canvi
generacional
al nostre públic
i això et dona
una garantia
que sempre hi haurà gent
que t'escolta
però d'altra banda
és un peix
que es mossega la cua
perquè això també
t'exigeix més responsabilitat
perquè
no diguin
hòstia aquest
si ja tornen a fer
el mateix de sempre
s'han apalancat
no?
per tant
també t'obliguen
a reinventar-te
i fer la teva música
que és la que saps fer
però sempre
amb matisos
diferents i nous
perquè la gent
la trobi fresca
i interessant
i una cosa
actual
i teniu ganes
us veieu
quan esteu entre vosaltres
amb ganes de continuar
ara comentaves
ahir a la nit
un concert a València
haureu acabat
tard de matinada
venit cap aquí
avui estàs aquí
preparant el concert
discos
el món de les gires
els concerts
clar
és la nostra feina
però us veieu
sí
amb plenitud de forma
i amb ganes de continuar
mentre
mentre passin coses
al nostre
al nostre
al redor
que et motiven
a escriure cançons
i a explicar coses
els músics
el que necessitem
són idees
per tal
d'escriure
igual que un escriptor
o qualsevol cosa
qualsevol persona creativa
que viu
del que passa
al redor
mentre passin coses
i de coses
no passen
llegeixis el diari
cada dia
o escoltes la ràdio
cada dia
n'hi ha
milions de coses
que et poden motivar
que poden ser
aquella guspira
que falta
per començar
a escriure
una cançó
mentre tinguis
ganes de comunicar
no t'avorreixis
a la vida
tinguis curiositat
per saber
què fan
coetanis teus
aquests grups
joves
per exemple
que surten ara
que hi ha
com un nou moviment
de rock català
de pop
independent català
molt interessant
això
també és una guspira
per naltos
també ens espitja
a superar-nos
i a posar-nos
a l'alçada
de les noves generacions
mentre tinguis curiositat
en el teu treball
i te l'estimis
jo em sembla
que hi ha
ofici per anys
com veus
el panorama musical
ara mateix
ara que deies
que hi ha
aquesta exclusió
de grups
jo crec que estem
en un moment excel·lent
no sé si
els mitjans
de comunicació
se'n fan ressò
se'n fan prou ressò
a la nostra època
com que hi va haver
el boom del rock català
recordo que tots
els mitjans de comunicació
s'hi van abocar molt
ara poder
les coses
se'n normalitzant més
però
hi ha una nova generació
que encapçalarien
els Manel
els Amics de les Arts
els Quart Primera
els Mishima
una sèrie de grups
el Petit de Caleril
no ho sé
hi ha una sèrie
de grups interessantíssims
que
que no veuen directament
de
de
de
de la generació meva
del rock català
sinó que són gent
jove
amb noves inquietuds
amb nova visió de la música
i que està donant
excel·lents obres
al panorama musical català
jo estic molt content
com a
com a aficionat
diguéssim
ho gaudeixo
molt
feia temps que
que desitjava que
hi hagués una generació
que es pitjés amb tanta força
i el teu poble
i el teu país
com els veus
25 anys després
de néixer com a pets
Tarragona
Tarragona
amb Esborrona
i Constantí
encara em fa patir
sí
però valeniríem
que no fos així
no ho sé
a vegades
penses
hòstia
amb 25 anys
les coses
no han canviat
tant
però és que no han canviat
ni amb 60
a vegades
llegeixes articles
que es feien en temps
de la república
i tot això
del dèficit fiscal
del tribunal
constitucional
d'aquest
bueno
d'aquest
d'aquest
neonacionalisme espanyol
que
que està
que està sorgint
a vegades poses
televisions
emissores de televisions
o de ràdio
i t'agafen unes ganes
de dir
en quin país vivim
les coses
no han canviat
prou
i d'altra banda
hi ha coses
que sí que han canviat
en
en positiu
no?
vull dir que
hi ha una mica de tot
continuareu durant guerra
no?
des d'aquest punt de vista
els pets
amb les vostres lletres
i amb les vostres cançons
jo em sembla que sí
esperem que sí
Joan Reig
és un plaer
convertir amb tu
una estona del programa
igualment
moltes felicitats
una gran notícia
això de que feu una gira
de 25 anys
aquest estiu
ja sabeu
on l'actuareu
teniu alguna
no
l'agenda s'està tancant
ara tot just
ara acabem
la gira de teatres
i ara s'està omplint
la gira d'estiu
contractació oberta
si algú ens vol llogar
ja ho sap
doncs deixem aquí
la proposta
per veure
aquest estiu
els pets
celebrant aquests 25 anys
acomiadem el Joan Reig
li posem música dels pets
aquest especial
dels 25 anys
de Tarragona Ràdio
Joan Reig
moltes gràcies també
moltes felicitats
felicitats a vosaltres
a tot l'equip
gràcies
música dels pets
i seguim endavant
en aquest matí de Tarragona Ràdio
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
tarragona m'esborrona
a les fosques, hi havia un cotxe
aparcat, si no fos
perquè cada dia me'l trobo
sempre allà, diria que
és una parella
fotent-se o bec allà.
Però no ho és, no ho és,
ningú no em vol fer cas
quan els dic a la gent que hi ha
lluny seients, enllocs que s'estan jutant.
Aradona,
les corones,
Constantia
em fa patir.
Tarragona
amb les corones,
Constantia
em fa patir.
Sortia de la feina
i volia fer un segaló,
vaig trobar la meva penya,
em vaig veure el meu racó.
Gairebé
eren les dues, jo el Miguel
volia aixapar, la nit era
molt tranquil·la, quan de sobte
algú va trucar.
I ja ho sé, i ja ho sé,
i pot venir a molestar,
va escritxar aviat que els uniformats
tenia ganes de ser au.
D'Aragona
m'escorrona,
Constantia
em fa patir.
D'Aragona
m'escorrona,
Constantia
em fa patir.
Tarragona m'escorrona,
Constantia
m'escorrona,
Constantia
em fa patir.
Tarragona m'escorrona,
Constantia
em fa patir.
pont del diable,
carrer està a la part alta,
francolibro,
tia congit,
a l'obrir la porta,
cortines que es mouen,
quan arribes a les 6.
Camp de mar,
patroquímica,
turistes imaginant,
al molí de l'horta,
avançar les forques,
els pagesos,
marcontents,
les voreres brutes,
repitxen les putes,
xeriques per tot arreu,
escarres i dretes,
velles pentidetes,
van a missa d'areu,
imperial terracos,
baixant i alcerrallos,
o la gent en teu paret,
a la fresca xerrant,
segons al davant,
de la plaça del castell,
al tocant,
la cova,
a la vella,
a la jove,
les titanes venen aix,
treballant a baixar,
a la feix en faixer,
tot a fora van tornar,
tocar ferro al cor,
lencament el pudor,
travessa la ciutat,
mentre la rutina,
l'altrament patina,
aquest poble abandonat.
Tarragona,
bascordona,
gustant-sí en fa patir,
Tarragona,
bascordona,
gustant-sí en fa patir,
Tarragona, bascordona,
El matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim en directe des de l'auditori
de la Fundació Caixa Tarragona.
Tornem a agrair a la gent de la Fundació
que ens hagi acollit,
que ens hagi cedit aquest espai
per fer aquest programa especial
dels 25 anys de Tarragona Ràdio.
Aquí estem des de primera hora del matí,
des de quarts de nou,
hem fet ja una primera part del programa
amb més de 40 tertulians
que els hem tingut tots aquí asseguts
en les cadires de l'auditori.
Hem tingut temps per recordar les notícies
i els fets més importants d'aquests 25 anys
a la nostra ciutat.
Hem fet una mirada al passat,
als primers anys de l'antiga Ràdio Fòrum,
aquella emissora municipal
que després va desembocar,
bascord a venir Tarragona Ràdio.
Hem pogut també celebrar i recordar
un altre aniversari molt especial
per a la gent de Tarragona,
els 25 anys dels PETs.
Tot això fa uns minuts amb el Joan Reig.
Estem aquí en directe en aquest auditori.
Tenim la panera des de primera hora a punt.
Recordem a tots els oients
que tinguin una estoneta
i es vulguin apropar a l'auditori
que podran entrar en el sorteig
d'aquesta gran panera
que ens ha preparat l'empresa Germo,
una panera amb un pernil fantàstic,
amb cava, amb vi, amb formatges,
amb fuet, llonganissa,
en fi, una sèrie d'embotits,
un regal fantàstic
que algun dels oients de Tarragona Ràdio
s'emportarà a la recta final del programa.
També ens ha arribat el pastís,
el tenim aquí darrere
perquè amb el pastís i amb cava
acabarem el programa brindant
cap a quarts de dues del migdia
per celebrar aquests 25 anys de la ràdio.
En fi, aquí estem tot l'equip
que fa possible el programa.
També tenim uns quants oients
als quals els vull agrair la seva presència
i els demano per a ells també uns aplaudiments.
Gràcies per venir.
I amb aquesta franja musical
que hem compartit fa uns minuts
amb el Joan Reig,
ara tenim música en directe
i tenim el Josep Ardila
amb el seu micròfon autònom.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Perquè té el micròfon,
té el Facebook i el Twitter.
Sí, ara no tinc tantes mans ja.
Ara no tens tantes mans.
Però continua, eh?
Continua la gent parlant al Facebook,
parlant al Twitter
i avui tenim amb nosaltres la Soul Machine.
Ells no fan 25 anys,
però ja fa més de 10
que volten pels escenaris.
i per tant avui ens ha fet molta il·lusió
que vinguessin fins a Tarragona
a uns a actuar.
I abans de parlar amb ells,
abans que ens expliquin
una mica la seva trajectòria,
com que fem 25 anys
ens han dit
home, doncs també us podem fer nosaltres un regal.
I aquells oients més fideus
de Tarragona Ràdio
segur que reconeixereu
això que ara ens tocaran la Soul Machine.
Tarragona Ràdio
25 anys
Tarragona Ràdio
25 anys
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
La pell de gallina
moltíssima...
La pell de gallina
d'haver sentit
la sintonia
de Tarragona Ràdio
ja heu vist
quins regalars
que ens han fet
els amics
de la Soul Machine
són el Francesc,
el Carlos,
el Toni,
el Manu,
el Joan,
el Sisko,
el Raül
i el Javi
i els portant veus
seran el Francesc
Bon dia Francesc
Bon dia
i el Toni
Toni bon dia
Bon dia
Ho dèiem abans
no fa 25 anys
però en fa més de 10
ja que tu em veu
per tot arreu
Doncs sí
doncs bé
fa poc
vam celebrar els 10 anys
i ara anem cap a l'11
però bueno
que toquem
i estem vinculats
al món de la música
doncs potser ja en fa
quasi uns 20
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
no 25 però gairebé 20
Sí, sí, sí
vam començar
amb altres grups
i ara
vam decidir
fer música soul
i fins ara estem aquí
Qui són la Soul Machine
per a aquells que no us coneguin?
Doncs la Soul Machine
és una banda de soul
funky
rim en blues
podríem dir que és del Priorat
Som un grup d'amics
tots som d'allà
i el que volem és divertir-nos
passar-nos-ho bé
fem la música que ens agrada
ens encanta
i quan anem de concert
i anem a tocar
intentem que tothom s'ho passi
igual de bé que en antros
i ja estem contents
Sou de falset
la majoria o no?
Sí
Podríem ubicar el grup a falset
Podríem ubicar a falset
del falset i del Priorat
què més voleu?
Sí, i tant
I escolta'm
dèiem 10 anys
10 anys dalt dels escenaris
el Soul Machine
que toqueu diversos
diversos
vaja
el soul
tot el que comentava el company
quan neix però la vostra formació?
Quan decidiu ajuntar-vos
gent que tocava o música
i dieu
vinga va
muntem un grup
Bueno
neix
amb el fet
que el que comentava el Toni
feia temps
que era un projecte
que ens rondava pel cap
i sempre hem estat vinculats
al món de la música
i sentint això
i aprofitant
que hi ha una banda
falset i tal
vam dir
com podem fer
que aquests amics
vinguin també a tocar amb nosaltres
i vam dir
escolta'm
doncs la música Soul
té vents
té instruments de vent
i per tant
podríem adaptar això
i fer música Soul
que és una música
que a més
que ens agrada
i que a més
pensem que
a la gent li transmet
molt bones vibracions
una mica
la gent s'ho passa bé
sentint aquest estiu de música
i dèiem
ara ens hem quedat una mica
en vanga
això de fer-ho així
dalt
dalt
l'escenari
i escolta'm
quina valoració feu
d'aquests 10 anys
dalt dels escenaris?
Molt bé
molt bé
la veritat és que
l'experiència que hem tingut
sempre ha estat
una bona acollida
per part de la gent
i una mica
et suposo que també
perquè és
les ganes que tenim
d'encomanar una miqueta
aquesta bona
sintonia
que volem tindre amb la gent
i una de les coses
que sempre guardem
més bons records
és que han passat molts músics amb nosaltres
i sempre els queda aquell cuquet
no de dir, si em necessiteu
aviseu-me i tal
la sensació que tenim sempre ha estat molt positiva
tant amb els membres del grup
com amb la gent
amb els pobles que hem repetit
o amb les ciutats que hem anat a tocar
doncs hem repetit moltes vegades
perquè l'experiència i la sensació que tenen
és molt...
Heu anat per arreu a tocar
Sí, hem anat tota Catalunya
després també hem fet petites incursions
al País Basc, on hi ha hagut molt bona acollida
han participat al Festival de Jazz de Vitòria
bé, sempre en aquest sentit
és un grup que d'alguna manera
es belluga molt per Catalunya
el que passa és que tenim la sort
de tindre aquestes petites incursions
que fem cap a altres zones del territori
I Autònia, en què es queda d'aquests 10 anys?
Ui, jo crec que com a músic
formar part d'una banda
que són els teus amics
això no té preu
o sigui, em quedo amb això
o sigui, que he fet música
m'ho he passat bé
he anat d'excursió
o sigui, no he anat a tocar
a fer concerts
he anat d'excursió amb els meus amics
m'he anat d'acampada amb els meus amics
és això
o sigui, em quedo amb aquests moments
que són més personals
quasi que musicals
per tant, és una bona combinació això d'amics i música
o a vegades hi ha
m'imagino que com a tot arreu
sí, però la Sula està molt barrejat
o sigui, són molt amics
o sigui, som molt amics
i a vegades allò que diuen que la confiança fa fàstic
aquí passa
això passa aquí
però bé, ho portem força bé
sí, sí, sí
i ara on són la Soul Machine?
és a dir, en quin moment us trobeu?
quins projectes teniu ara entre mans?
bé, diversos projectes
perquè estava sentint el que comentava el Joan Reig
i clar, un grup és viu
mentre sempre va observant
tot el que passa al seu voltant
i els projectes més inmediats
són una miqueta
fer aquest esforç
de poder adaptar
poesies i músiques catalanes
al que seria la música Soul
i donar-los un tret diferencial
en aquest sentit
i després també porta una miqueta
el tema de la Soul Machine al carrer
o sigui, no tan sols que es quedi
en un escenari
sinó que surti al carrer
i ara fa poc
hem començat
hem inaugurat un grup
que es diu la Soul Street Machine
Soul Street Band
i, perdó
Street Sub Machine
imagina't si és nou
és molt nou
molt nou això
i el que entendem és
precisament el que estem fent
dalt de l'escenari
portau al carrer
com una brambà
una, com se diu?
no, una tuba
una, una
marching band
tipus marching band
molt bé
llavors, bueno
hem incorporat un tuba
i els mateixos temes
que fem amb la Soul Machine
els fem però
de cara al carrer
i és una manera més
de continuar contagiant
una miqueta
no tan sols a l'escenari
sinó al carrer
aquest estil de música
que tant ens agrada
i que tant ens manté units
i explicau-me això
de la poesia
que m'explicava
ell m'ho explicarà millor
sí
bueno
el que fem
és agafar poetes catalans
i amb bases
de música Soul
intentar adaptar
les seves poesies
a la música
i hem fet
alguna experiència
amb l'espectacle
de l'Ebreu al Mississipi
i la veritat és que
doncs la resposta
de la gent
ha estat molt
positiva
què ens tocareu avui?
avui tocarem
precisament dos temes
en català
hem adaptat
la cançó
de Sex Machine
de James Brown
donant-li
una lletra
d'un poeta
local
a l'Agustí Massip
i que es titula
El riu és vida
i després
hem agafat
un tema
de l'Stivi Wonder
i hem agafat
un poema
del Manel García Grau
aquests seran
els dos temes
que us toquen avui
o sigui
és una mica
perquè veu
una miqueta
quin és aquest experiment
i com queda
Déu-n'hi-do
per tant
quedeu-vos-hi tots
i no apagueu barratio
que ara serà
molt interessant
escoltar la Soul Machine
aquí en directe
des de la Fundació
de Caixa Tarragona
i escolteu-me
vosaltres
què és el millor
de fer música?
Ui
com diu un amic meu
fer música
és la millor cosa
que podem fer vestits
no?
Fernand
la música
forma part
de la nostra vida
o sigui
és tot
no?
i
és que no sé
què dir-te més
és molt important
Fernand
però sense això
has de pensar
que ja tenim rutines
fins i tot
o sigui
cada divendres
cada dissabte
ensegem
el divendres
o el dissabte
que passa alguna cosa
i no es pot ensegejar
hi ha un buit
tan gran
perquè fa deu anys
que cada divendres
a les vuit de la tarda
estem allà
vull dir
forma part ja
o sigui
ho hem agafat
com a rutina
forma part
de les nostres vides
i el Francesc?
bueno
doncs el mateix
estem passant
dols personals
quan ens trobem tots
perquè el que veiem
no?
és un aspecte
que clar
és com si
ve a ser una mena de parella
i tot
la banda
perquè
cada divendres
cada dissabte
et trobes
i quan no vas a tocar
sempre estàs junt
per tant
és una cosa
que quan no es fa
es troba a faltar
però la música
representa això
una mica
el que diu ella
és aquesta
bueno
és aquesta mena de
no sé què dir tant
ja m'ha agradat
ja m'ha agradat
el que m'heu dit
ja m'ha agradat
la Soul Machine
són amics
fan música
venen de falset
del Priorat
fan bona música
i avui ens acompanyen
en directe
al matí de Tarragona Ràdio
celebren aquest 25 aniversari
moltes gràcies
i us deixem
amb la música
el que sabeu fer
molt bé
gràcies
gràcies
un aplaudiment
es preparen els músics
de la Soul Machine
en directe
en aquest especial
25 anys
de Tarragona Ràdio
la figuera està molt alta
camassés molt amagat
la bisbola
d'una roca
i Margalef
amb un forat
1, 2, 3, 4
la riu
la riu
es vida
la riu
es vida
es vida
es vida
es vida
la riu
es vida
es vida
es vida
la riu
no es fresca
es vida
i hués al vall
camins transparents
serpentejant
doce riberes
dibuixant
gos i meandres
cicatrils
de la terra
la riu
es vida
es vida
es vida
es vida
es vida
es vida
es vida
es vida
es vida
es vida
es vida
es vida
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Més hernit a la falsa resistència de la prudència.
No al fang de refugiat ni a la mitjança dels sorons.
No al fang de refugiat ni a la turat sin uos.
No a la ser que debo la llibertat.
Disculpa el meri sota la galena de pau.
No perill de no comones per res.
Els guardi complis ens criden a tots.
A tots a la revolta.
A la revolta.
No, a la baixada de la consciència
Ni, a seu toit d'aigües clares i seduïdes
No, a la rebota de la sang i aguiles
Acorca també es mentir la senta en teus poters
No, no, a ca, un pact romana
Espriu, la stella signa un par
Carre, fible no tende la spigua
No, no, a ca, un pact romana
No, a ca, un pact romana
No, a la ser que devoren llibertat
Y escupa el verí sota galena de pau
No, perill de no comores perdes
Desguarco el pis ens crida a tots
A tots a la revolta
En la revolta
No, a la ser que devoren llibertat
No, a la ser que devoren llibertat
Disculpa el verí sota galena de pau
No, a la ser que devoren llibertat
Meso pas al punybertat
No, a la ser que devoren llibertat
No, a la ser que devoren llibertat
No, a la ser que devoren llibertat
No, a la ser berna
No, a la ser rem��a
No, a la ser que devoren llibertat
Sí, a la revolta, revolta,
ens cridem tots a la revolta, revolta,
ens cridem tots a la revolta, revolta.
Moltes gràcies, de Shul Machine, per aquesta actuació
i avui que nosaltres celebrem 25 anys,
doncs que els pugueu celebrar vosaltres també
amb aquesta força i amb aquesta contundència.
Gràcies i un aplaudiment per The Shul Machine
i gràcies pel regal especialment de cantar-nos aquesta sintonia,
la sintonia de Tarragona Ràdio.
De Shul Machine li hem volgut posar una mica de música, de festa,
aquest matí de dijous, 17 de febrer del 2011.
Avui fa 25 anys de les primeres emissions de Ràdio Fòrum,
aquella emissora municipal que després va donar pas a Tarragona Ràdio.
Des de primera hora del matí tenim moltes felicitacions
que ens estan arribant especialment a través del Facebook i del Twitter,
la gent jove que contacta a través de les xarxes socials.
el Pep Ardila continua recollint aquests comentaris.
Pep, què ens diuen els oients?
A Twitter és on continua més,
on vull més la xarxa avui,
una usuària, la Xeniar,
ens diu felicitats per un anyet no us vaig veure néixer.
Mira, Sandra Coloma, que també la tenim per aquí,
que també li agrada això de tuitejar,
també ens ha posat una foto del grup que estava tocant ara,
per tant ja estan a la xarxa.
Carles Castillo, també una abraçada enorme
a tota la gent de Tarragona Ràdio.
Missions TGN, felicitats per aquests 25.
I la Montse Cartanyà, que abans ha estat aquí,
diu, home, he vingut a la Tartulia,
però una vegada no he parlat de l'escola oficial d'idiomes,
molt bé la mega Tartulia.
Per tant, molta gent que ha anat seguint el Twitter
i el Facebook al llarg d'aquest matí.
Una mega Tartulia que hem convertit a primera hora del matí
entre les 9 i les 10 amb més de 40 Tartulians.
Ens hem fet la gran foto
i entre tots hem pogut comentar aquests 25 anys
del que ha passat a la nostra ciutat.
Amb el micròfon autònom tenim dos o tres minutets
per conversar amb alguns dels oients,
amb alguns dels amics i de les amigues
que ens han fet companyia,
ells i elles també a nosaltres,
durant tot aquest temps.
I estic assentat just al costat de la Conxita Modena.
Bon dia.
Hola, buenos dias.
Y felicidades en primer lugar, eh?
Què tal?
Tu, que molta vinculació amb Tarragona Ràdio,
més la Conxita.
Muchísima.
Jo a las 7 de la mañana,
cada noche cuando me acuesto,
me pongo la rádio en la cabellera.
Y a las 7 de la mañana,
hay muchos días que a las 6 menos algo.
y escucho la tertulia de la noche anterior.
Pero a las 7 de la mañana,
hasta que me levanto a las 9,
a las 9 y pico,
la radio.
¿Qué es lo que me has parado?
Y con la radio puesta,
todo.
Porque me entero.
El Ricardo dice,
si llueve,
la temperatura que estamos,
los problemas que hay en Tarragona,
si otra desgracia como el otro día,
la persona que se encontraron
en Vilafranca del Panadés
y dijo,
perdón a todos los viajeros,
que tenían que tener un poco de paciencia,
porque se había...
En fin,
te enteras de todo,
de todo,
de todo.
Y yo a las 7,
hasta las 2,
Tarragona Radio,
diariamente,
los sábados y los domingos,
hechos de menos.
Gràcies, Conchita.
Escolta,
a veure si et toca la panera,
que ja has vist,
quina panera tenim.
Gràcies.
Sí,
i el más producto de mi tierra.
Exacte,
que la Conchita
em sembla que és extremadura,
no?
Anem a veure si podem saludar
amb altres persones
que ens acompanyen aquí.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Luis Corral.
Vostè també,
vinculació amb Tarragona Radio,
tempa a l'escola,
li agrada?
Sí,
sí,
sí.
Llevo aquí unos 35 años
i l'escuto cada dia.
Què és el que més li agrada
de la ràdio,
las noticias
y el ambiente
y la manera de presentarlo.
Creo que es la adecuada.
Molt bé.
Estoy un poco afónico,
o sea que no he cantado,
pero lo siento.
Cap problema.
Gràcies.
Anem a saludar,
a veure si podem saludar
alguns altres oients.
Camí del punt horari
de les 12.
Bon dia.
Hola,
bon dia.
El seu nom?
Maria Teresa.
Maria Teresa,
vostè em sona
que truca
diverses vegades
a la ràdio,
que sí.
No.
No?
Ah,
deu ser una altra Maria Teresa.
Deu ser una altra.
Escolto,
però no truco.
Vostè escolta a Tarragona Ràdio,
també.
Què és el que més li agrada?
Doncs,
a veure,
les notícies pròpies d'aquí,
les tertúlies,
i en fi,
tot.
no puc estar fins a dos quarts de dues,
però, bueno,
doncs,
quan fan els programes de cuny,
també,
diguéssim,
de l'hospital,
quan també,
doncs tot.
Avui,
si estarà Maria Teresa,
fins al final?
Doncs,
la veritat és que no podem.
No podrà.
hem d'anar a buscar uns nens petits,
i llavors ja no podem.
Què feina d'àvia?
D'àvia,
d'àvia.
És el que ens toca ara.
Si podem,
li guardem un trosset de pastís,
que tenim el pastís a punt
pel final del programa.
Doncs,
moltes gràcies,
que es mengeu per molts anys,
que pugueu celebrar més anys,
no?
I tant.
Home,
esperem celebrar els 30,
35 i molts anys més.
Nosaltres potser ja no ho veurem,
però, bueno,
molt bé.
Per molts anys.
Gràcies,
Maria Teresa.
Anem a veure si podem saludar
aquella parella que està a la tercera fila.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Maria Glòria.
Què tal?
Bé,
m'agrada molt,
sempre l'escolto.
I què és el que més l'agrada a vostè?
Ai,
quasi tot.
M'ho passo molt bé,
de veritat.
El meu marit també.
Doncs saludem el...
Sí,
també.
Salutem el senyor.
Bon dia.
Bon dia,
bon dia.
Com es diu?
Joan,
Joan.
Molt bé.
Li agrada molt la ràdio?
Estem encantats de m'escoltar la ràdio,
especialment la ràdio de vostès.
Abans de les 8 del dematí ja la sentim.
Molt bé.
Sentim els actes socials de Tarragona,
després les notícies,
després tornem a escoltar-ho.
En fi,
els felicitem cordialment
i els desitgem molts anys més de progrés i de cirull.
Perfecte.
Doncs Joan,
moltes gràcies.
A vostè.
Miri,
com que arribem ja pràcticament a les 12,
li agraeixo aquesta felicitació,
una felicitació que fem extensible a tots els que estan aquí
i a tots els que ens estan escoltant a través de la ràdio,
a través del 96.7 de la freqüència modulada,
que és el sistema tradicional amb l'aparell de ràdio,
però també amb aquells que ens estan escoltant
des de qualsevol lloc del món a través d'internet,
perquè això de la ràdio ara mateix també es pot escoltar
a través d'internet,
a través de la nostra pàgina web,
tarragonaradio.at.
Gràcies a tots els que ens esteu escoltant a través de la ràdio,
gràcies a tots els que ens heu felicitat a través de la xarxa social,
especialment del Twitter, del Facebook,
a la gent que ha trucat a l'emissora,
i gràcies també als que esteu compartint una estona del programa amb nosaltres,
des d'aquí, des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Un agraïment, especialment a aquesta casa,
per haver-nos acollit i per haver fet possible aquest programa de celebració.
El programa encara té moltes coses.
D'aquí una estona, d'aquí menys d'una hora,
sortejarem aquesta gran panera que ens ha preparat l'empresa Germo
i que pot ser per a alguns dels oients de la ràdio,
alguns dels que han trucat en els últims dies,
participant en el concurs dels 25 anys,
o per a alguns dels que esteu aquí i ens acompanyeu
a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Si us hi voleu apropar, encara hi sou a temps,
si quan sortiu de la feina, si sortiu d'aquí una estona
o veniu de l'escola de portar els nens o de treure els nens de l'escola,
podeu passar per aquí, per l'auditori, que encara hi sou a temps
i a més a més us convidarem després a una mica de cava i a pastís,
un pastís que també ens han preparat els amics de la pastisseria a Trill.
En fi, per nosaltres aquest és un dia de festa,
ho volem celebrar amb molts convidats,
ara també amb les persones que han estat o són responsables polítiques
de l'emissora municipal, d'una aventura que començava l'any 1986
a partir de la iniciativa de molta gent jove i del propi Ajuntament,
una època que ja hem recordat en el seu moment a quarts d'11 del matí
i que ara també tenim entre els nostres convidats el que era regidor,
responsable de la ràdio municipal en aquell moment.
Ell era regidor de relacions ciutadanes a l'Ajuntament de Tarragona
l'any 1986, és el Julián López, ara mateix viu a Barcelona
i li volem agrair especialment que hagi vingut avui a Tarragona
per celebrar aquest aniversari.
Julián López, molt bon dia i moltes gràcies, felicitats.
Gràcies per venir.
Felicitats a vosaltres.
Ens acompanya la història que representa Julián López a l'inici,
ens acompanya també la persona que representa el moment actual,
l'actual presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona,
regidora de Joventut i Festes de l'Ajuntament, la Sandra Coloma.
Sandra, molt bon dia.
I també ens acompanyen altres persones que han estat presidents,
que han estat els màxims responsables de l'empresa de mitjans de comunicació.
Javier Terrés, Javier, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
I Gabriel Mas. Gabriel, molt bon dia.
Molt bon dia.
A més a més, d'aquí uns minuts esperem a l'alcalde de Tarragona,
Josep Feliç Ballesteros, que durant quatre anys,
ell també va ser el responsable, el president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
També esperem d'aquí uns instants a una altra expresidenta
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, com és la Maria Mercè Martorell.
I a través del telèfon saludarem el que va ser primer president
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Josep Maria Moster.
I en un dia com avui també voldria agrair la feina que en el seu moment
van fer altres tres regidors de l'Ajuntament de Tarragona
i que en el seu moment també van tenir responsabilitat sobre l'emissora municipal,
que són Javier Sabater, Matías Palau i Josep Miquel Sebel.
Però m'agradaria començar pel Julián López,
perquè ens recordi una mica aquell 1986 des de l'Ajuntament
com vam veure el naixement d'aquella emissora de Radio Fòrum
i de les altres emissores municipals que van naixent en diferents barris de la ciutat.
Com va ser aquella aventura, Julián?
Bueno, sem permès, en primer lloc, podría felicitar a Josep Maria Racacens
la distinció de ahí.
Y a la vez propondría que las entidades económicas de la ciudad y las ciudadanas
le dieran la distinció del mejor ahorrador que haya podido tener nunca la ciudad de Tarragona.
Yo creo que es incalculable e imposible saber, quizás algun estudio os atreve a investigarlo,
los dineros que Josep Maria Racacens ha ahorrado a esta ciudad y a sus ciudadanos
con su forma de hacer política.
Por ejemplo, el Ara Racacens no permitía un endeudamiento superior al 15% del presupuesto.
Bueno, pensar lo que pasa ahora en los ayuntamientos.
Respecto a aquel año, pues, bueno, me tocaba como responsabilidad incidir en los temas de comunicación
y, aparte del boletín municipal, pues iniciamos la experiencia de la radio,
algún pinito con televisión.
Y, por resumir, pues la batalla era triple.
Había una batalla de tipo jurídico.
La llenadita de, en aquellos momentos, pues, bueno, las frecuencias FM las daba a los suyos, digamos.
Y lo extraño fue que fuera a machacar a los que no eran suyos,
que era la mayoría de los ayuntamientos de Tarragona.
Inició una política que llevó a 130 expedientes,
entre ellos todas nuestras emisoras también.
Pero, al final, esto se ha solucionado.
La batalla jurídica se ganó.
La batalla económica, por lo que veo, también se ha ganado.
En aquellos tiempos, pues, el presupuesto de cada mesura municipal
era de 250.000 pesetas que apenas daban para el equipo emisor.
Y, bueno, veo que la cosa se ha consolidado, afortunadamente, para todos.
Pero era emocionante ver como, pues, no sé, el Jorén,
yo no sabía que había un payo en Tarragona que supiera tanto de música
y que se llevaba los discos de su casa para hacer los programas.
Pues, francamente, eso era emocionante.
O como el Francis Valls, cuando tenía una peseta,
se iba a los encantes de Barcelona a comprar discos viejos.
Bueno, pues, así se construyó.
Pero hay una faceta que es de la que yo creo que todos nos podemos sentir orgullosos,
que era la faceta social, la batalla social.
Cada uno tiene su estilo de hacer las cosas.
A mí me lloveron muchas bofetadas por mi estilo.
Pero para mí era muy importante la participación de la gente.
Y, en este caso, pues, miel sobrejuelas, porque además era juventud.
Pensar que en aquel año, al siguiente, había listados, que lo vi yo una vez,
450 jóvenes de Tarragona en torno a las emisoras municipales,
pues, francamente, una cosa, se puede calificar como se quiera, a mí me emocionaba.
Una experiencia seguramente única, que ahora, seguramente,
tampoco nos podría repetir, entre otras cosas,
porque ahora estamos en el Twitter, en el Facebook.
Ahora Tarragona Rádio se escucha arreu del mundo a través de Internet.
Han cambiado mucho las cosas.
La realidad del momento la representa ahora Sandra Coloma,
una de las regidores más joves de l'Ajuntament.
Joventut, festes, presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicación.
Escoltant això que diu ara el Julián López,
sembla una mica la prehistòria.
I només han passat 25 anys, no?
Sí, de fet, jo quan va néixer Tarragona Ràdio, jo tenia 8 anys.
Imagina't.
Sí, sí, per mi és tota una vida el que té Tarragona Ràdio.
Però, en primer lloc, voldria felicitar a l'emisora,
perquè 25 anys, a la gent que ha fet, que fan Tarragona Ràdio,
no només els treballadors, que amb el seu esforç i la seva dedicació
estan sempre al darrere de la notícia per portar-la a casa de tothom
i, com tu dius, també a través de la web, a tot el món,
sinó a totes aquelles persones, a totes aquelles entitats
que venim convidant, sempre expliquen i ens acosten
el que passa a la nostra ciutat.
Què representa, creus tu ara, el paper de Tarragona Ràdio
en el panorama de la ciutat,
en respecte als altres mitjans de comunicació
i respecte precisament al que fa la gent de la ciutat,
les entitats, els col·lectius, el propi Ajuntament?
Jo crec que la característica més especial
que té aquesta emisora és realment la fidelitat,
la fidelitat durant tot aquest temps a la ciutat
i aquell acompanyament que sempre hi és.
Jo recordo quan era petita que sempre anàvem al cotxe
amb un pare a posar Tarragona Ràdio i la seguies
i des d'aleshores en sa no ha canviat aquest tarannà fidel
del caire social que comentava el Julián Muñoz
i que jo era una cosa que aquest matí anava pensant,
que realment el que destaca aquesta emisora
i la seva particularitat, allò que els la fa especial realment,
és aquest caire social que és un micròfon obert a tota la ciutat,
una porta oberta per comunicar
i que penso que és allò que, com deia,
la fa més especial i més sensible
a totes les coses que succeeixen a Tarragona.
Julián, visar en perspectiva d'aquells inicis que ens explicaves,
ara és per sentir-se orgullós del que s'ha arribat a fer?
Una iniciativa que surt molt de la gent amb quatre duros, com dius tu,
ara és per sentir-se orgullós?
Jo crec que sí, cal felicitar-los, i tant que sí.
¿Por qué? Porque se ha consolidado algo que se ha demostrado que era necesario.
Entre els presidents de l'empresa hi ha Xavier Terrés.
Ell és advocat, ell és regidor, ara, de territori, d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona
i va ser durant un temps, més d'un any, crec,
president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
El que potser molta gent no recorda o no sap
és que ell, abans de ser president de l'empresa, va ser col·laborador de la ràdio.
I tant.
Ens venies a explicar notícies i temes de justícia, no? De lleis.
I tant. Bon dia a tothom.
Enhorabona també a Tarragona Ràdio, a l'empresa, a tothom,
els que esteu present, els que col·laboreu,
a algun membre del Consell d'Administració, el senyor Francesc Putau,
que veig aquí present, que me'n recordo molt
de totes aquestes tasques, sessions i reunions.
Doncs sí, la veritat és que jo participava en aquests debats
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
amb el qual era diputat, era membre governant,
i la veritat és que va ser una experiència,
mai havia tingut aquest temps en un mitjà de comunicació i tan immediat.
I en aquest sentit, doncs, em va tocar presidir l'empresa,
justament després de molts anys sense governar el Partit Socialista,
el partit del senyor Ballesteros i nostre,
doncs en una nova època.
I a més va ser curiós perquè recordo que el dia de les eleccions,
quan ja coneixíem tots els resultats,
em vau entrevistar i, sincerament,
el meu grau d'eufòria i d'aclaració va ser terrible,
no sé el que vaig arribar a dir,
i justament el dia en següent em diu l'alcalde,
doncs seràs el president de la ràdio.
Clar, no sabia com entrar als estudis, jo, no?
El dia següent, perquè el que s'havia gravat de la meva eufòria
era tot menys un president, no?
Però molt content, vaig aprendre molt,
ja ho havia tastat,
no coneixia el món de la comunicació,
encara que sí, possiblement, de com es tenia que gestionar,
i l'experiència és molt bona,
perquè tot el que la senyora Coloma us ha comentat,
aquest arrelament, aquest aproparia,
també, doncs, aquest gust, no?
Aquest gust tarragoní que és molt,
el vaig notar, i sobretot, doncs, no només com els professionals,
jo crec que tots els presidents o membres
havien volgut deixar en aquesta empresa, en aquesta ràdio.
És molt diferent venir de col·laborador,
de fer d'advocat, que de venir a la ràdio i fer de polític, no?
Allà, com a col·laborador, podria dir de tot.
Entre els presidents també hi ha Gabriel Mas.
Ell va ser durant uns mesos,
si em permet l'expressió i la ironia,
va ser el president més breu de la història
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Deixi'm també recordar que l'emissora n'és l'any 1986,
impulsada per la regidoria de relacions ciutadanes,
i és l'any 92, quan es crea l'empresa municipal
de mitjans de comunicació,
que va tenir diferents presidents,
entre els quals, com dèiem, avui ens acompanyen
a aquesta àmplia representació.
Gabriel, per tu, encara que fossin només sis mesos,
crec recordar, o menys, fins i tot,
què representa, o quina sensació,
quin esperit, quina anàlisi fas
en un dia com avui d'aniversari?
Jo recordo que teníem una mica l'obsessió
d'allò de la ràdio de proximitat.
Les ràdios convencionals comercials
tenien un abast més ample,
perquè, òbviament, des del punt de vista comercial
i empresarial, havien de ser més viables,
i nosaltres, òbviament, ens plantejàvem coses,
no tant des del punt de vista de la rendibilitat econòmica,
sinó des del punt de vista de servei.
I, en aquest sentit, recordo una miqueta
que vam posar l'exemple de la BBC.
Òbviament, això era molt agosarat i molt ambiciós,
però, realment, aquestes van ser una miqueta les pautes,
que volíem una ràdio autònoma, independent,
i, sobretot, de proximitat.
Permeteu-me dues o tres coses abans, eh?
Felicitats.
Sobretot els protagonistes, els actors,
els professionals, els que hi heu treballat,
perquè, òbviament, els que han tingut una responsabilitat política,
doncs, és això, hi hem estat un temps.
Jo diria que hi ha estat el president breu,
però, doncs, d'altres han estat, doncs,
durant tres anys, quatre anys, o que és el mandat.
Per tant, els vereders protagonistes sou vosaltres,
els oients, que, amb la seva confiança que us dipositen,
us permet continuar.
I, després, una cosa que no voldria deixar passar.
La ràdio és també un element vertebrador.
M'explicaré.
Quan parlàvem dels ajuntaments democràtics,
a partir de l'any 1969, a Tarragona,
es va començar a parlar de la vertebració dels barris
i vam parlar, sobretot, de l'urbanisme com una eina fonamental.
Recordo, ara que parlàvem del Josep Maria Requesens,
que aprofito, també, òbviament, per felicitar-lo,
perquè no en la vessant política,
sinó, en aquest cas, la seva contribució a la història de Tarragona.
Jo crec, sincerament, que ha estat un merescut reconeixement
del món universitari i, en aquest sentit,
només queda, òbviament, d'estar molt content i agraït
que la ciutat hagi fet aquest reconeixement
en una persona que, al marge, òbviament,
també de ser el primer alcalde democràtic de la nostra ciutat,
la seva contribució en l'estudi de la història de Tarragona
ha estat capdalt i fonamental.
Però, tal com us deia, la vertebració no només és un element físic.
La ràdio municipal hi ha jugat un paper molt important,
fins i tot, ràdio també Sant Pere i Sant Pau,
o els seus inicis vinculats molt a la part alta.
Per tant, aquest seria, aquest immobilitzat immaterial,
però que ha estat capdalt important
per la formació, també, de la nostra comunitat,
de la nostra societat, de la ciutat de Tarragona.
Gabriel Mas, com deia, va ser el president
amb menys temps a la presidència, uns mesos.
En canvi, si no m'equivoco,
Maria Mercè Martorell, que és la nostra propera convidada,
bon dia, Maria Mercè.
Hola, bon dia.
Són dos mandats i, per tant,
crec que deu ser exactament la presidència més llarga
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Quina anàlisi, quin record li porta a Maria Mercè Martorell
haver estat al capdavant de Tarragona Ràdio?
Bé, bon dia.
No. A veure, ara sí?
Sí? Sí.
No, no.
Ara, perdó.
Bé, a primer lloc, certament, va ser el mandat més llarg
perquè va ser del 99, o sigui, la presidència va començar en realitat
a finals del 99, principis del 2000.
Jo vaig succeir amb la presidència l'actual alcalde, el Pep Fèlix,
que era el president en aquell moment,
i, bueno, va acabar al maig del 2007,
o sigui, van ser set anys i mig de presidència.
Home, jo crec que l'experiència va ser boníssima,
perquè, a més a més, igual que tots els altres presidents,
va tindre la sort de comptar amb un equip boníssim.
Va ser, a més a més, una època en què, per qüestions,
no perquè toqués la meva presidència, sinó una altra,
sinó, senzillament, va haver-hi un problema amb la casa,
l'ubicació que hi havia a la Rambla, que era un lloc de lloguer,
on ara hi ha l'hotel d'Alexandre,
i, per tant, es va haver de buscar un altre espai.
Va ser el moment que es va decidir comprar un espai de propietat,
i, llavors, sota l'alcaldia de l'alcalde Nadal,
es va decidir que l'Ajuntament el comprava,
que el posava a nom de l'empresa
i les instal·lacions que actualment hi ha.
I, com deia molt bé el Gabriel,
com cada un dels presidents a la seva època,
des de la Fundació, amb una idea,
en cada moment, jo crec que la Tarragona Ràdio
ha sigut molt puntera, i en aquell moment es va entendre
que era també un punt d'inflexió,
que hi havia que donar un salt,
que es tenien que fer unes noves espais,
una nova ubicació, una nova unitat mòbil,
uns nous estudis, etcètera, i així es va fer.
Per tant, l'experiència boníssima,
no sols per tot el personal de la ràdio,
que era i és magnífic,
sinó perquè tinc la sort de dir,
igual que jo crec que tots els presidents,
que, a pesar que era un Consell d'Administració
d'una empresa de mitjans de comunicació,
i que teníem, doncs, bueno,
el que vosaltres ja sabeu que jo deia el boletí municipal,
que jo deia jo el boletí del règiment,
perquè era allò i fet, i amb tal,
que hi ha inaugurat, i nadat, i tal, i qual,
i després les columnes de l'oposició,
doncs, en realitat,
no ha sigut mai una ràdio
que presideixi, que presideixi,
i el col·lo que presideixi, no ha sigut mai tendenciosa.
Ni la ràdio, ni el boletí, ni res de res.
I, a més a més, el Consell d'Administració,
jo vull donar les gràcies a tots els companys,
alguns estan aquí del Consell d'Administració,
dels vuit anys,
jo crec que érem un grup d'amics,
i això els notava molt.
O sigui, cada un feia el que tenia que fer,
votava en funció del seu partit,
però sempre posant per davant
els interessos de la ràdio,
ni que el color polític fos totalment diferent.
Ni que estiguessin parlant d'una presidència,
d'una independent per la llista del PP,
i un representant d'iniciativa,
d'Esquerra, del Partit Socialista,
o de Convergència i Unió.
Per tant, això era molt important.
I aquesta relació,
jo crec que sempre s'ha notat
amb la projecció que ha tingut Tarragona Ràdio
des dels inicis,
des dels inicis de Radio Fòrum,
fins a l'actualitat.
Ens queda una cadira buida,
que és la que ocuparà d'aquí uns instants,
quan vulgui,
l'alcalde Josep Elis Ballesteros,
que ja ha arribat també a l'auditori
de la Fundació Caixa de Tarragona,
i que, com jo deia,
ell també va ser president
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Va ser en una etapa que va
de l'any 1995 al 1999.
Ara se saluda amb Julián López,
regidor de l'any 1986,
i se saluda també amb els altres
contartulis,
amb els que estem parlant,
precisament,
d'aquests 25 anys de Tarragona Ràdio.
Han passat moltes coses en aquests 25 anys,
i segur que l'alcalde també ens ajudarà a analitzar-ho.
Ell és alcalde,
ell va ser president en el seu moment,
ell ha estat al govern, a l'oposició.
Alcalde, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui, com que estem una mica de festa,
i tenim aquí tots els presidents,
ens queda un que ara el trucarem per telèfon.
De l'etapa de la presidència
de l'empresa de mitjans de comunicació,
o del naixement de Radio Fòrum
i de les altres emissores d'aquell 1986,
algun record,
alguna cosa que li vingui a la memòria?
De Radio Fòrum,
el lloc que era molt bonic,
allà dalt, damunt del mercat,
i que, a més a més,
hi havia molt de voluntari,
era bàsicament gent voluntària,
gent jove,
era una onada d'aire fresc real,
perquè en aquell moment
ja feia la seva funció,
però hi havia la ràdio nacional,
hi havia ràdios, diguéssim,
que apostava molt poc
per tot allò que estava sortint,
que era nou en una societat
efervescentment democràtica,
i era molt divertit,
perquè hi havia gent de totes les tendències,
crec que era
de les primeres experiències
en aquesta ciutat,
comunicativament,
a les zones
de molta diversitat.
i, a més a més,
tenia una penetració
gairebé cap pilar
a tots els barris,
hi havia Bonavista,
hi havia, bueno, suposo que ja n'heu parlat,
Sí, sí, n'hem parlat,
Sant París i Sant Pau,
Sant Salvador...
En un lloc hi havia un capellà,
en un altre hi havia una associació de veïns,
en un altre una entitat cultural
que ho portava,
en un altre quatre o cinc joves
amb gent gran
que ho anava fent possible,
i, a més,
es feia amb unes condicions...
Bueno, això del mercat
ja va ser després, perquè...
No, no, primer va ser el mercat,
després del carrer de Nau.
Després del carrer de Nau.
Després la Rambla
i després l'Avinguda Roma.
I de la meva època més recent
recordo que va ser l'època
de la digitalització,
que vam començar
a passar del suport analògic
de les cintes aquelles a la revox
a la digitalització,
és a dir,
vaig passar d'entendre
com funcionava una ràdio
a no entendre res,
perquè, clar,
era, en fi,
tenir-ho tot posat en llau,
o sigui, ara ja és normal,
vas a una ràdio
i ja veus que pitgen,
que entra,
que no sé què,
en aquell moment,
el fet de no treure un revox,
posar l'altre,
sinó que amb dos tecles
entraves,
sorties,
posaves música,
a mi em va semblar
un autèntic miracle.
I va ser una transformació
molt divertida,
molt bonica,
un repte per tots vosaltres,
però per nosaltres
també va ser molt important.
han passat moltes coses
en aquests 25 anys,
en aquesta taula que veuen
estan representades
diferents formacions
i sensibilitats polítiques
que han tirat endavant
la ràdio de la ciutat
en aquests 25 anys.
Ens falta una persona
que la volem saludar
a través del telèfon
perquè no s'ha pogut
traslladar fins a aquest estudi
que avui tenim aquí
a l'auditori
de la Fundació Caixa Tarragona,
però li vull agrair
especialment
que ens pugui acompanyar
a través del telèfon.
on ell va ser
el primer president
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació,
el senyor Josep Maria Mosté.
Senyor Mosté,
molt bon dia.
Bon dia.
I felicitats també a vostè.
Gràcies igualment a tots
i una salutació
a tots els que han estat presidents
i han col·laborat
amb Tarragona Ràdio
des dels seus inicis,
des del fòrum,
fins avui dia.
Tots ho podem celebrar
i crec que una idea
com la que es va tindre
ha donat fruit
perquè era una cosa bona
i tots hi hem col·laborat
amb la millor de les intencions
i hem fet el que hem pogut.
Cada una en el seu temps
ha fet el que li tocava.
Què recorda d'aquells primers anys
de l'empresa?
L'empresa es crea l'any 1992,
és època també
en què ja s'ha traslladat
al carrer La Nau
amb els mitjans
que es tenien en aquella època
que clar,
no eren gaires,
cada cop més.
Quin aspecte destacaria més
d'aquella època,
senyor Mosté?
I ara,
amb la perspectiva del temps,
és per sentir-se,
creu vostè,
com a tarragonins i tarragonines
orgullosos
de la ràdio que tenim ara?
Sí,
jo crec que hem de ser orgullosos
de la ràdio que tenim
i de la gent
que teníem treballant,
perquè realment
els polítics van fer
el que vam poder
i vam ajudar,
però realment
hi havia un equip de gent,
recordaràs el Francesc Valls
i Josep Bahia
i altres,
que tots els que col·laboraven
en aquell moment,
la Cristina,
la Tere,
vull dir jo recordant,
i recordant a tots
i van dir,
seria algun,
no vull dir ningú més
perquè a tots els recordos
els tinc presents,
però crec que ho devem amb ells,
perquè del fòrum
que van passar,
del fòrum
o el Cargadau,
vam tindre
les possibilitats
d'anar ampliant
mica en mica,
a poc a poc,
i vam formar
l'empresa de millors
de comunicació,
va ser una conseqüència
precisament
del treball
de la gent
que entregada
i amb molta voluntat,
amb més voluntat
que mitjans,
vam fer possible
que nosaltres,
els polítics,
vinguéssim obligats
d'alguna manera
també a col·laborar-hi,
a part que,
com hem parlat
de totes les armidures
que teníem,
Sant Pere i Sant Paula,
de la García,
recordo perfectament,
com portava
la de Sant Pere i Sant Pau
o el Monavista,
doncs,
bé,
en aquell moment
hi havia,
la ràdio era
un mitjà de comunicació
que teníem més a l'abast,
avui com s'ha dit
també repetidament,
hi ha altres mitjans
socials
de comunicació
que fan que la ràdio
potser no sigui
a nivell personal
o d'equip
de joves
tan imprescindible,
però realment
Tarragona Ràdio
ha arribat allà entès
perquè tots
hi hem col·laborat
des del primer
de Sant Julián López
fins a l'últim
que avui presideix
de Sant de Coloma,
doncs,
crec que tots
hem fet
el possible
perquè Tarragona Ràdio
sigui una emissora
que es pot escoltar,
que s'ha d'escoltar
i que si ho volen saltar
a la Tarragona
ha de saber
el que passa
és comptar en la emissora
des d'aquell primer
queit que va fer
Radio Fòrum
del RAC d'en Patrol,
cuidat-ho,
que el RAC d'en Patrol
ja us han atentat
fins al que pugui passar avui.
Avui hem recordat
senyor Moster
i a tots els oients
ho recordaran
la nit d'en Patrol
o per exemple
el 10 d'octubre del 94
quan vostè era portaveu
de l'equip de govern
i van tenir aquelles inundacions
del riu Francolí
que segur que també les recorda
i molt.
Les recordo
que em vaig mollar una mica
em sembla que
l'homitant m'ha afectat.
L'alcalde també el vol saludar
especialment
l'alcalde
i tots els altres convidats.
Molt bé, molt bé.
Josep Maria
una abraçada molt forta
i molt bon dia.
Molt bon dia
Joan Fèrix
moltes gràcies
per estar aquí
i gràcies pel suport
que actualment
té Tarragona Ràdio
a través de la direcció
de la que marca el dia
i que per molts anys
puguis fer
tot el que puguis
per Tarragona
des d'un lloc
tot des d'un altre
des d'allò
que ens toqui
a cada u i en cada moment
Tarragona
és el nostre objectiu.
Saps de què m'alegro més
de veure't amb tanta força
bé, a veure no
sentir-te
escoltar-te
amb tanta força.
Ja saps que
si no tinc força
Tarragona me'n dona.
Senyor Moster
una última qüestió
perquè m'agradaria
preguntar-li a tots
els nostres convidats
i començaria
començaria por vostè.
Si vostè
hagués de destacar
alguna notícia
algun fet
d'aquests últims 25 anys
fent una mica
de memòria
en fi
què és el que més destacaria?
Què creu
que ha estat
el més important
per Tarragona
en aquest últim
quart de segle?
Ai,
ho poses en una situació.
És difícil, eh?
No sé
què vols que et digui.
Potser, mira,
el que jo,
clar,
és una cosa
que és general
i potser no és
precisament de la ràdio,
però la consolidació
de la democràcia
i el poder parlar
amb aquesta amistat
i amb aquest carinyo
entre uns i altres
perquè avui
estem tots aquí
de diferents partits
i diferents maneres
i tots hem treballat
amb el mateix
i hem aconseguit
un objectiu
gràcies a que
la idea
de la democràcia
que actualment tenim
fa que no distingim colors
sinó que
assenyalem objectius
i hem tingut objectius
units tots.
En el moment
que a cada un
li toqui fer-ho
és quan es consegueix
que Tarragona avanci.
El que no farem
serà si destruïm coses
perquè ho fes d'un altre.
Fet que ho hagi fet,
el que està fet,
ben fet,
està ben fet
i en aquest sentit d'unió
hem aconseguit
per Tarragona
tot allò que és bo
i no criticar-ho
sinó jugar-ho
a construir
és la postura
que tots els tarragoners
haurien de tindre
els polítics
els primers
i tots els altres
seguint-hi.
Vull dir,
aquest és,
per mi,
un dels guatges que tinc
que a Tarragona
realment
hem aconseguit
que la gent
no siguin rivals
però no pas enemics.
Doncs amb aquest missatge
ens quedem,
Josep Maria Mustet,
primer president
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació.
Des d'aquest auditori
de la Fundació Caixa Tarragona
un agraïment
i un aplaudiment
per a vostè.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Li preguntava
a Josep Maria Mustet
per algun fet,
alguna notícia.
Periodistes,
polítics,
oients,
ens han dit aquests dies
que recorden
d'aquests 25 anys
especialment
dues o tres coses
i les vull compartir
amb els contartulis
que tenim ara.
El rac d'en Patrol,
la gent ho continua recordant
molt l'atemptat d'en Patrol
de l'any 87,
la Sandra gairebé
no es deu recordar.
Sí,
me'n recordo,
sí,
tant.
I després dues coses positives,
la declaració
de patrimoni mundial
i el nàstic a primera
i moltes altres.
Però segurament,
si haguéssim de fer un rànquing,
els hi pregunto a vostès,
i vostès a nivell personal,
d'aquests 25 anys,
algun fet,
alguna notícia,
alguna cosa que,
fins i tot a nivell personal,
els hagi impactat especialment,
alcalde?
Jo recordo
una manifestació
que es va fer a Tarragona
demanant la llibertat
de Miguel Ángel Blanco
quan estava
segrestrat
per l'ETA
i que es va seguir,
es va tallar
tota la programació,
es va seguir,
a més a més,
en directe
i a mi em va tocar
en aquell moment
circumstancialment
ser president
de la Mitjans de Comunicació.
Era l'any 97,
1997.
97 devia ser
i ho recordo perfectament
perquè encara m'impressiona
recordar la Rambla
des del Balcó
fins pràcticament
a la Font del Centenari
plena de gom a gom
de gent
i vam alterar
la programació
amb una programació
especial,
molt emotiva
i la unitat
d'acció
que va haver
en aquell moment
entre tots els gusts polítics
i tota la gent
que patíem
per aquella situació
que dissortadament
no va acabar bé, no?
Maria Mercè Martorell,
algun fet que destaquï
d'aquests 25 anys?
Bé,
jo crec que
com a oient
evidentment
el racc d'en Patrol
va ser importantíssim
i a més a més
el fet de Tarragona
com a ràdio
de referència
i vinculada
a tot el pla secte
actualment
i a cada moment
amb els plans
d'evacuació de la ciutat
jo crec que va ser importantíssim
i home,
ja sabeu el que diré,
no cal que ho diguin.
Hem sentit la seva veu
abans des d'Austràlia
quan deia a la ciutat
que havien estat
declarats patrimoni
de la humanitat.
jo vaig tindre la sort
que durant la presidència
i durant els consells
d'administració
que vaig tindre la sort
de presidir
van haver-hi dos coses
a les que heu dit,
una va ser la declaració
i el 30 de novembre
l'any 2000
i l'altra va ser
precisament
l'ascens
del nàstic.
Per tant,
al marge de la il·lusió
també la capacitat
que va tenir
tot el personal
de la ràdio
d'adaptar-se
a dues qüestions
la de la declaració
perquè era important
però que permetia
més un treball
més dintre
de la ràdio
i després de sortir al carrer
i conèixer
el que la gent pensava
a part de les connexions
amb Kerres
en aquest cas
amb l'equip
que estàvem allà
però en el cas
de l'ascens
al nàstic
perquè allò va ser
un tema complicadíssim
i una festa
i per tant
jo recordo
que tots vosaltres
estàveu absolutament
destrossats
a l'instant demà
de l'esforç
que es va fer
per tant
jo això ho recordaria
però també m'agradaria
molt recordar
que clar
que també em va tocar
a mi els 20 anys
de Tarragona Ràdio
i que amb aquesta
bona relació
dels presidents
com deia molt bé
Josep Maria Mosté
jo recordo que allà
el Julián
el Gabriel
el Josep Maria
el Pep
que va ser el que
a mi me va donar
el relleu
i bueno
ell
no com a president
però sí com a col·laborador
a partir de l'espai
dels advocats joves
la bona relació
amb aquells 20 anys
que ja vam celebrar
recuperant el Julián
que era el que teníem
més lluny
i que en tot moment
va estar amb nosaltres
amb tota la celebració
el Julián
que el recuperem
sempre
d'aniversari en aniversari
al Julián
l'impacta encara
per exemple
el tema d'en Patrol
el tema del rac d'en Patrol
és a dir
que una notícia
de fa 24 anys
encara sigui
per a molts ciutadans
el que recordi més
va ser molt impressionant

me parece infinitamente
más positivo
Tarragona
Patrimonio Universal
porque es un reconocimiento
pero sobre todo
porque es un acicate
para que se siga trabajando
en algo que tiene que permanecer
y que además rinde otro tipo de frutos
para la mente
y lo siento
yo no soy aficionado al fútbol
y siempre me ha parecido
un estipendio demasiado caro
ha d'haver opinions per tot
Sandra
a tu
què és el que destacaries
d'aquests anys
per Tarragona
home
jo recordo
el de Repsol
i la veritat
que va ser un impact
a més
eren molt petits
i va ser un trasbast
quan ets tan petit
tampoc no encaixes molt bé
que és el que està passant
vau sortir de casa
aquella nit
sí
vam anar
tota la família
amb els cotxes
bueno
va ser una moguda
perquè és a la de així
però potser
així en negatiu
el que recordo
així més impactant
l'explosió
de la Rambla
de l'òptica
allò realment
de l'any 2005
és això
és més proper
però ens va copsar molt
a més jo treballava Creu Roja
i va ser un moviment
molt accelerat
de preventius
que hi anessin
i tota la gent
i el trasbast
que va suposar
el que te pot afectar
l'empatia
que pots tenir
amb el que està passant allí
i en positiu
no és una cosa concreta
potser
és important
el patrimoni
l'ascens del nàstic
però jo crec que és
el fil conductor
que ens porta
a l'herència
que tenim ara
per exemple
jo ara vull
em sento molt orgullosa
de tindre aquesta herència
de poder ser
jo la presidenta
de l'empresa de mitjans
amb tot el que comporta
i celebrar avui
amb vosaltres tot això
però és aquest fil conductor
del tarragonisme
que ens porta avui
a celebrar això
i per exemple
potser perquè em toca
més de prop
el moment de les festes
que realment
hi ha una exaltació
de tot aquest tarragonisme
però sobretot
durant tot l'any
també hi ha aquestes puntes
en les que realment
Tarragona
flueix per les venes
i ho sents molt teu
i realment
te sents molt orgullós
de la ciutat
amb la que vius
de la gent
amb la que comparteixes
i de l'esforç
que fem tots
per construir una Tarragona
millor
i això jo crec que
potser és el que més
destacaria en positiu
destacant totes les notícies
en positiu
que es van succeint
al llarg de l'any
de fet de l'excursió
de la festa
també se n'ha parlat
al llarg del matí
com en aquests últims 25 anys
la festa
en fi
ha tingut una transformació
espectacular
Javier Terres
què destacaria
ell a nivell personal
d'aquests 25 anys
alguna obra
ell encara que és
el regidor d'urbanisme
ja sé que
és el que voleu que digui
l'altre dia ens van dir
una persona
que el pom
destacava com a fita històrica
jo particularment
i sent el pom
de tots
la veritat
és que aquestes gravacions
que teniu
dels plenaris
i sobretot
dels aplaudiments
com aquest darrer dia 31
doncs crec
que ha de quedar
en la memòria
i jo ho dic
des de la meva posició
de part interessada
però efectivament
té aquest grau d'emoció
i a més
tampoc és habitual
que es produeixi
aquest aplaudiment
per tant
sí que ho destacaria
me'n recordo molt
de totes les
les gravacions
i dels desplegaments
que vau fer
tant per als RACs
com per la Riada
recordo a més a més
que en el del RAC
si no tinc mala memòria
en Jordi Bertran
tècnic
que us feia
les informacions
ha estat aquest matí
abans
des de les cabines
des de una cabina
en aquella època
la telefonia mòbil
ni idea
Jordi Bertran
el que després
ha dirigit
durant molts anys
tècnicament
tota la festa
que després
imagineu-vos
de com me va impactar
aquell document
que quan he tingut un moment
quan he arribat a l'ajuntament
li vaig fer explicar-me
un dia com va ser
m'hi vaig quedar
encara més parat
de com era jo
perquè jo me l'imaginava
gairebé
dintre de les flames
no
són un munt de coses
després també
no fa falta
que sigui
gran desplegaments
el que comentàvem
d'aquesta properia
d'aquesta properia
amb el ciutadà
jo personalment
en els darrers anys
ho havia comentat
amb alguns de vosaltres
sent encara jo
president
amb Josep Junyer
amb la Yolanda García
una salutació per a ella
que també li agradaria molt
estar aquí
i era un document
d'una entrevista
que em sembla
que va fer
el Josep Junyer
o no sé si la Núria
el doctor Santís
el doctor Jordi Santís
que no està amb nosaltres
que em veu deixant
afectat
afectat
per una
malaltia
que va arribar
fins al final
i que ens va donar
una llició
de moral
era cap a les 5
de la tarda
són aquells documents
d'una
lucidesa
d'on sàpiguer
la situació
en què està
i sobretot
d'un can a l'esperança
jo crec que és un document
que he demanat
jo he demanat
alguna vegada
de poder tindre'l
i que dona idea
de la humanitat
que ha de presidir
les comunicacions
ja siguin a través
de la ràdio
ja siguin
a través de les persones
em quedo amb aquell document
dintre de l'època
de la meva presidència
perquè em va copsar
i el Gabriel Mas
d'aquests 25 anys
algun fet a destacar?
sí
bé jo crec que ja
s'ha anat dient
totes les coses
més rellevants
les més significatives
però jo crec que hi ha
una cosa
que cal ressaltar
les bones pràctiques
jo crec que
Tarragona Ràdio
és un exemple
de bones pràctiques
i com jo soc
una persona
que se'm va educar
entre altres coses
en el món
de l'escoltisme
i quan anàvem
allà a baix
a la parròquia
de Sant Joan
amb els llobetons
molt petitet
allí sempre ens ensenyaven
a fer la bona obra
i sempre a punt
i jo penso
que Tarragona Ràdio
fa bona obra
i Tarragona Ràdio
sempre està a punt
i està al costat
de qui
realment
necessita la ràdio
i quan hi ha
un aconteixement
per això
abans al començament
us parlava
de la ràdio
de proximitat
i això
és un actiu
que no podem perdre
i espero
que siguem capaços
tots plegats
de conservar
per molts anys
per anar acabant
que em permet
fer un apunt
ara ja com a expresident
no com a alcalde
suposo que a tots
els que heu estat presidents
us ha passat allò
que la resta
d'equip
de govern
de companys
us foten la bronca
perquè l'oposició
té massa canxa
aquesta també
és una característica
d'aquesta ràdio
la probabilitat
de la diversitat
d'opinions
que no sempre
és fàcil
de pilotar
de conduir
d'equilibrar
de que es visualitzi
per molt que ho intentis
aquesta és una característica
important
d'una ràdio pública
en general
dels mitjans públics
però aquesta
en concret
aquestes bronques
que rebem
d'alguns companys
dient
no
és que l'oposició
té massa canxa
o els crítics
no cal que sigui
l'oposició
en fi
jo no sé
si us ha passat
o no
però en fi
el cas és que
celebrem avui
els 25 anys
a més
ho celebrem
amb bones notícies
segons les últimes dades
del baròmetre
de la comunicació
de Catalunya
som la ràdio
local líder
del país
pel que fa a audiència
29.000 oients
tenim
més de 20.000 visites
al mes
a través d'internet
a través de la xarxa
ens poden escoltar
des de desenes i desenes
de països del món
de fet
ho podem comprovar
en el dia a dia
més de 2.500 amics
al Facebook
al Twitter
en fi
això que ara és tan modern
i que aquest matí
tothom s'està felicitant
amb aquestes dades
amunt de la taula
amb aquesta realitat
alcalde
ja per acabar
aquest bloc del programa
abans li preguntava
al Julián López
què va ser l'impulsor
en aquell moment
vostè ara és l'alcalde
és per sentir-se
orgullosos
de tenir
una ràdio pública
a la ciutat de Tarragona
com aquesta
un mitjà públic
encara que costi diners
i que per tant
també la paguem
entre tots els
tarragonins i tarragonines
costa molts diners
costa molts
no diré que masses
però costa molts diners
no
sentir-se orgullosos
com s'ha dit per aquí
primer de la trajectòria
quan veus
els que estem aquí
i els que no ens han pogut
acompanyar
excel·lents persones
dedicades a la vida pública
que a més a més
no tenen altre objectiu
que dedicar uns anys
de la seva vida
o unes hores i dies
de la seva vida
a la seva ciutat
és fantàstic
però a més a més
haver mantingut
una línia
de fidelitat
amb allò
que forma
part del
moll de l'os
de la nostra identitat
les festes
el nàstic
encara que a Julián
li sembli molt car
el nàstic
els castells
la dedicació
als castells
recordo que
la primera entrevista
que vam tenir
tu i jo
quan vaig ser president
és
escolta
no hem de renunciar
per molt que sigui car
als castells
al màstic
i a la diversitat
o a la pluralitat
i després
aquesta
penetració
en diferents barris
com sempre
Sant Pau
Bona Vista
en el seu moment
Sant Salvador
i altres experiències
també és molt important
també és molt important
perquè difícilment
qualsevol altra
experiència de ràdio
ens pot acostar
amb aquest nivell
de detall
dedicació
i desinterès econòmic
la realitat
de la nostra ciutat
que és molt diversa
però que no sempre
és notícia
per la resta
de cadenes
de televisió
per tant
orgullós
de la trajectòria
orgullós
del present
i atent
o amatent
com diuen
els que en parlen
de maneres caient
als reptes
de present
i de futur
que hi són
que hi són
per mantenir
un bon nivell
un bon producte
però alhora
adaptant-se
als nous requeriments
de futur
sobretot
xarxes socials
internet
necessitat
de tenir informació
actualitzada
minut a minut
al dia
en fi
per tant
orgullós
de la realitat
i del passat
i sobretot
expectant
perquè aquesta
realitat
fantàstica
que és
Tarragona Ràdio
i l'empresa
de mitjans
de comunicació
en el seu conjunt
segueixi estant
a l'alçada
del que la ciutat
necessita
i del que tots demanem
alcalde Josep Elis Ballesteros
regidor de relacions ciutadanes
l'any 1986
Julián Ortif
presidenta
Sandra Coloma
expresidents
i expresidentes
Xavier Terres
Maria Mercè Martorell
Gabriel Mas
també Josep Maria Mostec
els hem saludat
a través del telèfon
gràcies per haver compartit
aquesta estona amb nosaltres
i gràcies per haver celebrat
també aquests 25 anys
de la ràdio de la ciutat
recordant
ho dèiem al principi
i ho recordo ara
que també altres tres polítics
han tingut responsabilitats
sobre l'emissora municipal
els regidors
Xavier Sabater
Matías Palau
i Josep Miquel Sabit
moltes gràcies
felicitats a tots
i que vagin molt bé
fins la propera
adeu-sia
bon dia
les notícies del matí
a Tarragona Ràdio
Atenció Tarragona
Atenció
Don Tresillo Loft
la tienda del diseño
Ahora precios de ofertas
para ayudarnos a ahorrar
Sofá 3 plazas
asiento extraíbles
con Chase Longpil
solo 1.155 euros
Sofás 3 más 2 plazas
extraíbles reclinables
solo 599 euros
Telas a elegir
dormitorios juveniles
matrimonio
comedores
a precio de fábrica
2 años de garantía
financiación
hasta 24 meses
sin intereses
Don Tresillo Loft
Centro Comercial
Port Halley
Vilaseca
Abans que comenci la jornada
el diari més a prop teu
Cada dia repartim
més de 25.000 exemplars
Cada dia gratuït
Cada dia
a la teva població
Tarragona
Reus
Torre d'Embarra
Vilaseca
Salou
A més de 20 localitats
Cada dia
amb les informacions
més properes
Tu decideixes
si avui és un dia més
o un dia més
Del 25 de gener
fins al 27 de febrer
Vinc al Palau Virali
de Congressos
de Tarragona
i descobreix
l'exposició
en capses de sabates
Històries domèstiques
dels tarragonins
Un recull de fotografies
que conformen
la identitat personal
i familiar
dels tarragonins
amb imatges anteriors
al 1990
Obert de dimarts
a diumenge
fins al 27 de febrer
Més informació
a la web del Palau
Aquest dissabte
tenim una cita
amb el futbol
A partir de les 3 de la tarda
Rayonàstic
a Tarragona Ràdio
i a tarragonaradio.cat
Aprofita la setmana blanca
amb el Club Bàsquet Tarragona
Si tens entre 4 i 13 anys
apunta't a fer esport
i nous amics
Coincidint amb les vacances
escolars
del 7 a l'11 de març
trobaràs un munt
d'activitats
al Pavelló del Serrallo
Talles i manualitats
per als més petits
i cursos d'iniciació
o millora de bàsquet
per als més grans
Més informació
a les oficines del club
o a la pàgina web
cbtarragona.cat
Campus de la setmana blanca
al Club Bàsquet Tarragona
Tarragona Ràdio
és informació
I de una oligua de l'Ajuntament
ha explicat que el concurs
comenci demà
Tarragona Ràdio
és esports
Controla l'esfer
que l'údumín del Port
per Rodri
No!
Tarragona Ràdio
és participació
Amb qui parlo?
Amb la mascota
Amb com?
La mascota
Com la mascota?
La mascota del Nàstic
Ah, molt bé
el Nàsticus
I Tarragona Ràdio
és humor
A l'última mitja hora
recollim els moments
més divertits
i curiosos
de la ràdio
de la ciutat
Por favor
pero esto
¿qué es?
L'última mitja hora
amb Miquel González
i Josep Ardila
¿Cuánto sale esto
por la ràdio?
Cada divendres
a partir de la 1 del migdia
al 96.7
de la freqüència modulada
i a tarragonaradio.cat
El cuerpo de periodismo
de la ciudad
és forte
I ara parlarem de rebaixes
amb un referent de moda a Tarragona
Sasteria Pizarro
i Pizarro Gala
Hola Raquel
Explica'ns
Hola
Aquestes rebaixes trobarà descomptes
del 20 al 60%
vestits d'home
a partir de 126 euros
També comprant el primer article
li fem el 20% de descompte
i comprant el segon
li fem el 40% de descompte
Tot això en camises
pantalons i corbates
Estem al seu servei
i els recordem
que és un servei
personalitzat
de més de 40 anys
a Tarragona
Ens trobarà
al carrer Mallorca
número 1
Sasteria Pizarro
i número 27
Pizarro Gala
Gràcies i els esperem
Gràcies Raquel
I recordeu
aquestes rebaixes
a Sasteria Pizarro
i Pizarro Gala
al carrer Mallorca
número 1
i 27
de Tarragona
al telèfon
977
21
36
17
Sasteria Pizarro
perquè som professionals
Molt bon dia a tothom
Benvinguts
Benvingudes
entenem just aquí al costat
el que va jugar
a Villalbí
a les seccions
a les entrevistes
i avui presentem
a les discapacitats
la plaça
l'únic que és
que és
la plaça
el nuevo cuerpo
de periodista
de Tarragona
Són dos quarts de 2
Gràcies al conveni
la Federació de Gremis
de la Construció
podrà organitzar
l'edifici de l'autoritat portuària
de Molirà
a la majoria de països del nord d'Àfrica
Tarragona
Tarragona Ràdio es confirma
com a líder de la ràdio local de Catalunya
Som 29.000 oients
segons el baròmetre de la comunicació
la millor notícia per celebrar els 25 anys de la ràdio de la ciutat
Falten sis minuts per arribar només al punt horari de la una del migdia
estem ja a la recta final d'aquest matí de Tarragona Ràdio
d'aquest programa especial dedicat als 25 anys de la ràdio de la ciutat
ara segurament ve un dels millors moments del programa
que és el sorteig de la gran panera
que ens han preparat des de l'empresa Germo
i els quals volem agrair especialment
que ens ofereixin aquest obsequi tan espectacular
que algú de vosaltres
dels que esteu aquí
o dels que potser heu trucat en els últims dies
a través de la ràdio s'emportarà
tornem a saludar el Josep Ardila
bon dia Josep
hola bon dia
estàs al costat del Pernel
i al costat del Gervasio Mojillo
del Gervasio
bon dia
hola bon dia
quina panera
quina bona pinta que fa tot
sí, no està mal
aquí l'hi toqui
explica'ns per aquell
l'hi va solucionar una miqueta
que estem bé
a veure explica'ns exactament
què tenim en aquesta panera
per aquells que no ens vegin
i ens escoltin només avui
hi ha un pernil
de bodega de Gicuelo
chorizo ibèric d'Extremadura
llangurisa de Pallès
una sobrassada
dues botelles de cava
dos de vi
un formatge d'ovella
i un...
i aquest?
i aquest de què és?
aquest de cabra
escolta, aquests són productes
de la màxima qualitat, no?
sí, sí, de la màxima
perquè el tema del pernil
que jo ja et preguntava ahir
aquest pernil
per què és el que teniu vosaltres
a Germán?
és un bodega de Gicuelo
el que hacemos normalmente
con la marca del Nasti
pero ya que la semana pasada
ganamos al Salamanca
lo hemos puesto en la panera
és a dir que és un pernil
de Salamanca
sí
molt bé
doncs anem a procedir
ja al sorteig
a veure
tots els que han vingut
suposo que tenen
doncs el seu numeret
els que ens van trucant
els últims dies
també
anem a...
quants números tenim
Josep, ho saps?
crec que 83
si no m'equivoco
83
83
82
82
82
la Rosari Manys
ens ajudarà
ens està remenant
i serà el mateix
Gerbacio
qui treurà el número?
la main-100
que treu el número
atenció
atenció perquè
a veure si està aquí
o és dels que
ens han trucat
aquests dies per telèfon
és el número?
72
número 72
72
la tenim aquí
tenim aquí
la Fortunata
de Fortunata
o no?
72
no?
ha marxat
el 72?
potser ha marxat
fa pocs minuts
ha marxat
no està el 72?
potser ara torna
si algú
coneix el 72
que ens truqui
per telèfon
a Tarragona Ràdio
o que torni a venir
a l'auditori
de la Fundació
Caixa Tarragona
perquè tenim aquí
el
tenim aquí
el
el lot
la panera
que ens ha preparat
Germo
72
sí?
no?
sí?
sí?
aquesta noia
sí o no?
7-2
doncs som-hi
doncs va
un aplaudiment
un aplaudiment
no t'havies adonat
número 72
que s'emporta
aquesta magnífica panera
del Gervasio Mojillo
que ens ha preparat
com sempre
un pernil
aquest lligat
molt amonàstic
i també amb Tarragona Ràdio
que n'hem sortejat
diversos
és el 72 o no?
rosó
sí, és el 72
no?
72
hola
sí
bon dia
bon dia
què tal?
bé
portes molta estona
aquí o què?
sí
què t'ha semblat?
bé
com et dius?
vidio
d'on ets?
ets de fora?
de Nepal
de Nepal
i fa molt que vius aquí a Tarragona?
3 anys
3 anys
i escoltes la ràdio
molt sovint o
sí
o de tant en tant?
sempre
i per què?
pots parlar en castellà
si vols?
no, és igual
t'agrada parlar en català
també?
i per què escoltes la ràdio?
no, a mi m'agrada
i també
per aprendre català
i si coses
has vist quins productes?
sí
sí?
què?
aquesta és que no saps què dir, no?
has provat aquest pernil?
no
boníssim, eh?
boníssim aquest
ja el podràs prendre tot cap a casa
haurem de cridar
en una furgoneta
escolta, doncs
moltes gràcies
i en fi
moltes felicitats
i que ho disfrutis
gràcies
un aplaudiment per ella
aquesta oient
que tenim del Nepal
que fa 3 anys
que viu a Tarragona
no cal que te'n vagis
quedat aquí
i en fi
ella és la
afortunada
oient
de Tarragona Ràdio
que s'ha emportat
aquesta gran panera
després tenim pastís
i tenim cava
per celebrar una mica
entre tots els oients
un pastís
que ens ha preparat
la pastisseria Trill
i abans de la una
Josep
el tema del Twitter
i el tema del Facebook
com el tenim?
continua, eh?
continua, fins i tot
ens han felicitat
també altres mitjans de comunicació
com dèiem abans
des de Canal Reus
ens han dit moltíssimes felicitats
per aquests 25 anys
han penjat també
la Sandra Comó
amb una fotografia teva
mentre fèiem el programa
també N. Bermudes
ens diu moltes felicitats
per aquests 25 anys
amb aquesta etiqueta
25TR
i també una foto
que ha penjat el company
el Pep Sunyer
de la Rosó
quan estava preparant
aquest pastís
i tot aquest sorteig
que hem fet ara mateix
per tant heu pogut seguir
minut a minut
el que hem fet aquest matí
avui a l'Auditori
de Caixa Tarragona
perfecte
tenim encara moltes més coses
per exemple
l'estudi de música
que està a punt
que ens farà una petita actuació
i després el pastís
i el cava
per celebrar
i per fer el brindis final
d'aquests 25 anys
de Tarragona Ràdio
seguim
en la recta final
ja des d'aquí
des de l'Auditori
de la Fundació
Caixa Tarragona
ara ja som
a la recta final
del matí
de Tarragona Ràdio
estem preparant
el pastís
i les copes
de cava
per poder brindar
tota la gent
que ens està
acompanyant
un pastís fantàstic
de la pastisseria
Trill
que després
podrem tastar
i que ens servirà
per fer aquest brindis
final del programa
abans però
tenim una mica més
de música
perquè abans
hem convertit
una estona del programa
amb el Joan Reig
dels Pets
perquè ells fan 25 anys
i tenim un col·lectiu
de música
de la ciutat
que també
enguany fa
el seu 25è aniversari
és l'estudi de música
de Tarragona
i ens acompanya
la seva presidenta
la seva fundadora
la Teresa Valls
Teresa molt bon dia
molt bon dia
i per molts anys
igualment
com va aquest aniversari
bé
què esteu fent
a l'estudi de música
pel 25è aniversari
hem fet
tota una sèrie
d'activitats
i ara ens falta
l'activitat central
que estrenem
un musical
el mes de maig
el 14-15 de maig
i l'hem encarregat
el text i la música
el text
ens el dirigirà
també
l'Albert Mestres
i la música
està escrita
pel Josep Ferrer
i l'encàrrec
era que hi pogués sortir
tothom
tothom
que formem
l'estudi de música
que som al voltant
d'uns 400
400 persones
sortiran
i personetes
de mides diferents
sí, sí
clar
la gràcia era aquesta
perquè clar
no existeix
un musical
a la nostra mida
aleshores
hem anat al Sastre
i ens l'ha fet
un traje de mida
i això quan s'estrenarà?
el 14-15 de maig
14-15 de maig
ja està previst
ja està posat
en el calendari
ja està previst
escolta
quan neix
i per què neix
l'estudi de música
amb quin objectiu
fa 25 anys
poseu en marxa
l'estudi de música
a l'estudi de música
de Tarragona
Bé, jo aquest matí
quan he vingut
a primera hora
tothom
i les estones
que he estat
perquè jo
tothom recordava
coses de fa 25 anys
i tal
i jo pensava
en el panorama musical
de Tarragona
de fa 25 anys
i no té res
a veure
amb el que tenim ara
a la Tarragona
de fa 25 anys
podies cantar
amb una coral
podies estudiar
música al conservatori
hi havia una banda militar
i poca cosa més
aleshores
ens vam ajuntar
un grup de gent
i el que volíem
era ensenyar música
a tothom
que volgués aprendre
fos
gran, petit
mitjà
gent que
potser
ja era gran
i no n'havia fet
no n'havia pogut fer mai
i no volia fer
i això
amb aquests 25 anys
s'ha aconseguit
gràcies
evidentment
a la col·laboració
de tot el professorat
que ha anat passant
durant tot aquest temps
i gràcies als alumnes
i gràcies als pares
dels alumnes
que ens els han portat
i també hi ha una altra cosa
que jo estava recordant
clar
parlem de 25 anys enrere
però
segurament ara
estem en aquest punt
que Tarragona té
doncs
no sé quantes corals
i grups de música
de totes menes i maneres
i etc
i orquestres i tal
i és que
clar
no la Tarragona
de fa 25 anys
la de fa 30
a l'any 79-80
si no recordo malament
amb el primer
ajuntament democràtic
una altra persona
vull dir
la Núria del Clos
i jo
vaja
vam presentar un projecte
a l'ajuntament
que era l'ensenyament
de la música
a les escoles
per les escoles públiques
en aquell moment
a les escoles públiques
no hi havia
ensenyament de música
i vam ser
la primera ciutat
de Catalunya
que vam tenir música
a totes les escoles
clar
a partir de llavors
què va passar
tots aquells nens
que llavors tenien
no sé
5, 6, 8 anys
s'han fet grans
van aprendre música
i evidentment
la majoria
tenen fills
i han vist
l'important
que era
que la gent
fes música
i jo penso que és
a partir d'aquell ajuntament
i gràcies a l'alcalde Requesens
que aquests dies
també ha sigut
notícia per altres coses
que ens va
recolzar el projecte
segurament
estem on som
que encara ens falten
moltes coses
vull dir
no ho dic
que ho tinguem tot fet
però
que part de la feina
era
aquesta feina
formigueta
clar hem recordat
moltes coses
de fa 25 anys darrere
molt espectaculars
em veiem mal
però això és una feina
de formigueta
que es va fent
que sembla
que no fa res
però que amb el temps
doncs jo hi crec
amb les formiguetes
una història
que va començar
a 25 anys
i que ens dona
per exemple
el resultat
que tenim aquí
presenta'ns una mica
aquests nois i noies
que ara
ens interpretaran
una peça musical
per anar posant
el punt i final
del programa
doncs
són alumnes
de l'aula de flauta
amb el seu professor
que és l'Albert Curto
hi ha el Pol
hi ha la Maria Rosa
l'Àngela
el Jorge
i el Guifré
acompanyats
per un professor de piano
acompanyant
que és el David Jiménez
i què faran?
què interpretaran?
quina peça tocaran?
a veure
Albert
interpretarem
un quartet
per a flautes
que es diu
Jamaican Rapsal
i que està arrenjat
per Jerry Nowak
l'heu triat
aquesta peça
per alguna cosa
en concret
perquè us agrada?
si el que ens agradava
és el que
de què hem estat treballant
potser
el que millor portàvem
i bueno
esperem que us agrada
molt bé
doncs vinga
anem a escoltar-la
en directe
des d'aquest auditori
de la Fundació Caixa Tarragona
la una del migdia
i onze minuts
en directe
la música
de l'estudi de música
en els seus vint-i-cinq anys
de la Fundació Caixa Tarragona
de la Fundació Caixa Tarragona
de l'Ella
ofici
de l'Ella
de la Fundació Caixa Tarragona
de l'Ella
de la Fundació Caixa Tarragona
de la Fundació Caixa Tarragona
de l'Ella
de l'Ella
i d'aquestioni
de aquí
efect אם
de la Fundació Caixa Tarragona
de l'Ella
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per molts anys, aquesta cançó que ens servirà ara
per posar foc a les espelmes.
Ja veieu aquí el pastís, ho expliquem a la gent que ens sigue escoltant per la ràdio.
Primer que res, és un pastís del Toni Tauler, de la pastisseria Trill.
Li volíem agrair especialment que ens hagi fet aquest partís tan especial
que ara bufarem els que fem possible cada dia la ràdio
i després us hi convidem especialment a tots els amics i amigues
que ens acompanyeu des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
En aquesta recta final del programa, molts agraïments i un aplaudiment
i un record per tota la gent que fa possible la ràdio.
Ara mateix, per exemple, des de l'estudi i des del control central,
una salutació molt especial al Joan Maria Bertran
que s'ha encarregat de conduir aquest programa
i tantes i tantes hores de ràdio a través de Tarragona Ràdio.
També un agraïment per les companyes i els companys
dels serveis informatius i d'esports.
D'esports, el Joan Andreu Pérez, el Quim Pons i el Jordi Blanc d'informatius.
Aquí podreu veure ara la Teresa Ortega que torna,
però a més a més també l'Anna Plaza, la Laura Casas i el Pep Sunyer.
Tenim també la feina, agrair la feina del Miquel González,
del Jordi Ubac, que és el nostre estudiant en pràctiques en aquests moments.
Una salutació des d'aquí també molt efectiva a la Núria Cartanyà
que ara fa una setmana va ser mare per primera vegada
i des d'aquí també li volem aplaudir i dir-li que li vagi molt bé
perquè la Núria Cartanyà, que fa des de fa temps el programa de les tardes,
esperem que es pugui reincorporar de seguida
quan se li acabi el seu permís maternal.
Ha estat la mare de la Martina, la Núria Cartanyà
i segur que em deixo moltes més persones.
El Lluís Comas, que ha estat el responsable tècnic de l'emissora
i una persona a la que especialment vull anomenar,
que és la Sílvia García i que m'agradaria que pugies a gué.
Sílvia, vine, vine.
La Sílvia García, que ella les ha vist de tots els colors,
posa't aquí, perquè ella és una d'aquelles joves, jovenetes,
que va començar a Radio Fòrum, a la plaça del Fòrum
i que ha estat 25 anys al nostre costat.
Sílvia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estàs contenta?
Estàs emocionada?
Sí.
Va el micròfon, no va el micròfon?
Hola, hola.
Sí, sí que va el micròfon.
Perfecte.
Com estàs? Com un flan?
Sí.
Home, 25 anys no s'aconsegueix ser sempre, no?
Diguem, és tenir l'oportunitat d'estar amb molts dels oients
que ens han acompanyat d'hora d'aquesta temporada
i d'altres que avui no han pogut venir,
que segur que ens deuen estar escoltant encara més.
Com ha canviat la ràdio, no?
En 25 anys?
Moltíssim.
D'aquelles cintes de casset...
I del Rebox...
Què és el Rebox? Explica-li a la gent què és el Rebox.
El Rebox és un catxarro enorme
en el qual la cinta va per fora
i has de barallar-te amb la cinta
perquè si no, no hi ha manera de posar-la.
I fa un recorregut especial fins que arribes a posar-la.
Això es feia fa 20 anys i 25.
Exacte, exacte.
Ara anem amb ordinadors.
Ara anem amb els ordinadors i que bé que van i que no se facin malbé
i que no marxi mai la llum, sisplau.
I els estudis d'aquell antic mercat del fòrum?
Doncs mira, dos plats, una platina, doble,
que funcionava quan volia alguna vegada,
una tauleta de micros mini
i allà amb la por que alguna vegada
la gent del costat, que era del centre cívic,
no t'entrés per la porta
i enmig del programa t'atrobessis de tot.
Però bé, això eren petites adècdotes que arribaven a passar.
En fi, la Sílvia García és la que millor representa aquests 25 anys.
Segur que m'he deixat gent
dels que treballen o han treballat a la ràdio.
Ara ve el Lluís.
Aquest és el Lluís Comas, el tècnic de l'emissora.
I nosaltres anem a posar el puny final.
Jo li demanaré al Joan Maria Bertran que des de l'estudi
ens torni a posar la cançó de l'aniversari per molts anys
perquè puguem anar a bufar les espelmes d'aquest pastís tan fantàstic.
I li vull demanar també al Quim Fernández Moya i a la Rosa Gutiérrez
que pugin, són dos col·laboradors històrics.
Veig que hi ha també Lluís Marçal, hi ha l'avi Ramon,
que vingui també, que bufarem les espelmes
i després us convidem a tots a Cava
per tancar aquest matí de Tarragona Ràdio.
Amb aquesta cançó, per molts anys, que podeu escoltar,
els que ens esteu sintonitzant
a través del 96.7 de la freqüència modulada
i de Tarragona Ràdio.cat.
Anys i anys, per molts anys
A la una, per molts anys
Anys i anys, per molts anys
A les dues, per molts anys
Anys i anys, per molts anys
A les tres, per molts anys
Sents els supertupacis,
cuci, sport i les tepani.
Ancians, per molts anys,
a la una, per molts anys,
a les dues, per molts anys,
a les tres, per molts anys,
a la una, a les dues, a les tres,
supertres, per molts anys.
Supertres!
Per molts anys, la cançó que avui havíem de cantar
i havíem de posar en aquesta recta final del programa.
A tota la gent que esteu aquí a l'auditori,
si voleu, no marxeu,
perquè tenim un trosset de pastís
que suposo que ens arribarà per tots
i tenim una copeta de cava
per si voleu brindar per aquests 25 anys de la ràdio.
Ha estat un programa que pretenia ser una festa,
ha estat un programa que volia simplement recordar un aniversari.
25 anys són molts.
Vam començar el 17 de febrer de l'any 1986.
els estudis de l'antic mercat del fòrum,
després vam anar al carrer La Nau,
després a la Rambla Nova
i després a l'Avinguda Roma,
on ens trobem actualment,
en aquests estudis de Tarragona Ràdio.
Ha estat un programa molt especial.
La primera hora de 9 a 10
hem tingut aquí un munt de tertulians,
més de 40 persones, amics i amigues,
que ens fan cada dia les tertúlies
que ens ajuden a comentar l'actualitat de la jornada.
També hem tingut una mirada al record, al passat,
recordant els principals fets de l'actualitat,
del que ha estat a Tarragona,
del que ha passat a Tarragona durant aquests 25 anys.
Hem recordat la primera època de Ràdio Fòrum.
Hem tingut la presença de Joan Reig,
perquè els pets també celebren els seus 25 anys en aquest 2011.
Hem tingut la música en directe de The Soul Machine,
també de l'estudi de música,
amb aquest grup de flautes travesseres.
I hem recordat amb els polítics,
amb els responsables polítics de la ciutat,
hem recordat amb l'alcalde també,
el que han estat aquests 25 anys de ràdio.
En fi, ha estat un programa molt especial,
que esperem que us hagi agradat.
A tots els que ens heu enviat missatges
a través del Facebook, del Twitter,
a través d'internet,
moltes gràcies.
A tots vosaltres també,
moltes gràcies per haver vingut.
Com deia, esteu convidats a Cava i a Pastís,
i nosaltres volem acabar amb una cançó
que es diu
I will survive,
sobreviuré,
perquè nosaltres, després de 25 anys,
hem sobreviscut
i volem sobreviure, com a mínim,
25 anys més.
Una cançó que recorda, a més,
molt els grans èxits futbolístics del Nàstic
i que avui serveix per posar el punt final
a aquest especial Tarragona Ràdio 25 anys.
Gràcies,
que vagi molt bé
i fins la propera.
Adéu!
Gràcies,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!