Avui, en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
volem parlar de la figura i de la feina que fa el síndic de Greuges Municipal.
Ara farà, aviat farà, tres anys de la creació i de la posada en marxa
d'aquesta institució per atendre les consultes i les queixes
dels ciutadans de Tarragona.
I ara fa pocs dies, el síndic de Greuges Municipal,
Francesc Ferrer, presentava l'informe de la feina feta durant el 2010.
És, d'alguna manera, el segon exercici de la feina realitzada,
tot i que ara ja estem tancant pràcticament,
aviat es tancarà el tercer any de la feina del síndic de Greuges Municipal.
Així que d'això i d'altres qüestions de l'actualitat
que afecten aquesta institució en parlarem durant els propers minuts.
Senyor Francesc Ferrer, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com valoraria aquest segon exercici que presentava en aquest informe del plenari?
Respecte al primer, respecte al del 2009,
han detectat a la institució alguns canvis pel que fa a la feina que han hagut de fer?
Home, jo el valoraria positivament en comparació a l'altre,
perquè, bueno, doncs, si l'any 2009 va ser l'inici i la posa en marxa d'aquesta institució,
m'atreveixo a dir que durant l'any 2010, diríem que va ser la posada de llarg,
l'aposta de l'argo que se'n diu, no?
Bueno, doncs, ja se sap tot el que s'ha de fer, el que s'està fent,
i si valorem i comparem amb el 2009, vull dir,
el tant per cent, ja no de número de queixes, sinó de feina, de tot tipus,
ha augmentat considerablement.
En l'informe que presentava el plenari, parlava de 113 expedients oberts
durant el 2010, si no m'equivoco,
una part dels quals, això sí, es van demostrar,
o en fi, o es van revelar que no eren competències municipals.
Aquest continua sent un tema que no sé si a vostè li preocupa
o creu que, en fi, forma part del normal que el ciutadà s'adrecia al síndic,
encara que després, doncs, al síndic li hagi d'explicar
que aquest no és un tema de la seva competència.
Home, la veritat és que no em preocupa, al contrari.
Vull dir, jo, des que vaig acceptar ser el síndic de Tarragona,
primera perquè m'ho van proposar,
i segona, després dels comentaris i de les abudes
que hagi posat en marxa, vaig creure que era una feina
que tranquil·lament podia fer jo, si més no,
perquè vinc del món de l'associacionisme.
Dit això, a veure, sí que és bo que et vingui la gent
a preguntar, sí que és bo que et parin pel carrer,
sí que és bo que puguis atendre la gent i contestar-li,
malgrat, malgrat, hi ha moltes vegades que la gent no sap ben bé
el síndic perquè està i perquè se'l pot anar a veure
i perquè no cal que se'l vagi a veure.
En qualsevol cas, vull dir, jo estic obert
i l'oficina està oberta de 9 a 2 per rebre qualsevol tipus de consulta.
El que passa és que, esclar, es deriva o no, ens quedem o no a l'expedient,
això no vol dir que no el treballis, l'has de treballar, l'has d'escoltar
i li has de dir a la gent més o menys, o li dius a la gent cap on s'ha de dirigir.
I per què? I per què ve tanta gent que no caldria que vingués?
Home, la situació actual, vull dir, s'ha d'entendre que la situació actual
és molt complexa i potser algú, vulgui o no vulgui, sàpigui o no sàpigui,
potser veu que la institució del síndic els pot donar un cop de mà,
els pot ajudar, si més no, els escolta i els adreça, com he dit abans,
cap a lloc més adient que crec o creiem a l'oficina que ha d'anar aquí al ciutadà.
I dels expedients que sí que corresponien a la seva competència
i, per tant, que afectaven a l'Ajuntament de Tarraona,
de quins æmbits o de quines temàtiques han estat la majoria
dels que s'han gestionat durant el 2010?
Sí, hi ha de tot tipus, no?
El que passa és que, clar, la majoria, majoria, majoria,
és la gent com aquell que he dit abans, vull dir,
el tema econòmic és molt important.
Vull dir, quasi un tant per cent molt elevat és sobre les sancions,
sobre concretament les multes de trànsit, del cotxe mal aparcat,
del cotxe que l'ha retirat la grua,
i que estudies els casos, i que estudies els casos,
i quasi tots, i quasi tots, el ciutadà, quasi que no té raó,
perquè el cotxe ha estat mal aparcat, el cotxe ha estat ben retirat.
Em sap greu dir-ho així, però és que és la realitat.
Vull dir, no val que em digui, però, escolta,
quan estudies el cas i agafes proves,
i dius, escolta, el cotxe estava mal aparcat, oi?
Diu, sí, però només dos minuts, perdoni.
per dos minuts no hi ha ningú que posi una denúncia,
o no hi ha ningú que es retiri el cotxe perquè no té temps material.
Aquestos dos minuts normalment no són dos minuts,
sinó que en són 10, 12, 15.
Llavors, acotxen el cap, reconeixen la infracció,
i, bueno, doncs, llavors...
És a dir, que multes de trànsit, la majoria d'aquestes...
La majoria, molts problemes, molts, aviam,
clar, amb 66 que n'hi ha, tampoc no en poden haver masses.
Però els altres...
Sí, perquè aquests 66, perdoni, són dels 113 expedients que jo deia,
66 són els que realment eren competència seva.
I s'han treballat, i s'han estudiat,
i estan arreglats 51 a 31 de desembre del 2010,
i els altres o bé ja estan arreglats,
o s'acabaran d'arreglar aquest exercici.
Altres, no sé, gent que, per exemple, els hi molesta,
els hi fa ciroll des de l'aparell d'aire condicionat
del negoci que tenen a sota casa,
que, bueno, doncs, depèn d'on estiguin els aparells,
Déu-n'hi-do, com molestos que són,
fins a les nocturnitats, doncs, amb negocis,
em sembla que ja heu dit més de quatre vegades,
amb negocis de nit, que dic jo, no?
Clar, encara que no s'arribi en cap moment,
estic dient que es faci un mal ús de la nit.
No, però vulguis o no vulguis,
la gent, si amb el tema ara que no es pot fumar dins del local,
surt a fora al carrer, es fuma,
s'aixeca més la veu que amb una conversa normal,
i, sobretot, si són la una de la nit,
doncs, aquesta veu és molt més,
aquest volum és molt més pujat que no pas a les 12 al migdia.
I llavors la gent, doncs, clar, un dia darrere a l'altre,
que té un negoci a sota de casa,
arriba un moment que molesta,
perquè hem de tindre tots clar que la nit està per descansar,
i el dia està per treballar,
i el no sé què per disfrutar, vull dir.
I la resposta per part de l'Ajuntament,
quan s'inicien els expedients,
sobren els expedients i s'ha de fer tota la tramitació i tal,
estàs satisfet el síndic del ritme de resposta
i del nivell de resposta per part de l'Ajuntament?
No, no estic satisfet, vull dir, ja ho he dit,
per activa i per passiva, ja ho vaig dir
amb el discurs de la presa de posició,
ho he dit tantes vegades com m'hi he pogut,
amb això no vull dir que sigui tot nefast, no,
però que es pot millorar molt, sí.
Aviam, sempre he dit que a nivell de funcionariat,
vull dir, aviam, quan arriba un cas
o arriba una sol·licitud d'informe o el que sigui del síndic,
que tampoc n'hi ha tants,
amb un departament en concret,
i torno a repetir, que tampoc no n'hi ha tants,
home, jo no dic que contestin ni en 24 ni en 48 hores.
Aviam, posem com a norma
que donem 15 dies hàbils per contestar,
o perquè m'expliquin,
o que em demanin i jo hi vaig,
o hi vaig al departament.
Aviam,
amb el pitjor dels casos,
un departament,
no dic noms,
un departament amb el pitjor dels casos
durant l'any que en pot tindre 7 o 8,
crec que tampoc no és de rebut
que estiguem mesos i mesos
i que tingui que fer 3, 4, 5 reclamacions
i alguna vegada tingui que,
bueno, doncs,
no cridar l'atenció,
però dir-ho, doncs,
al més amunt,
al jeràrquic més amunt, no?
Del 2010 i de les feines fetes,
dels expedients oberts i tramitats,
n'hi ha algun cas que no s'hagi pogut aclarir
o que sigui una pedra a la sabata
que encara no s'hagi pogut resoldre?
Mira,
tot el que es refereix al tema econòmic
n'hi ha pràcticament...
O sigui,
del 2009,
ara que em ve la memòria,
en tinc un,
o n'hi ha un,
que s'està acabant de solucionar ara.
Imagina't,
del 2009,
un.
Bueno,
és un problema,
és un problema,
és un problema de fums
i s'està arreglant ara,
però és un problema
que el ciutadà,
doncs,
em va vindre a dir,
em va vindre a queixar,
però és que venia ja
de dos o tres anys enrere.
Llavors,
fixa't tu,
portem pràcticament dos anys
i encara tenim l'expedient
a damunt de la taula
que ningú hi ha sapigut
o ha volgut donar solució.
del 2010
fins a finals del mes passat
n'hi havia tres
que s'estan acabant de tancar,
vull dir,
tampoc no és cap cifra,
cifra, cifra
per espantar-se
ni escandalitzar-se.
Aviam,
jo puc dir,
per la relació que tinc
a nivell de Junta
de tots els índices de Catalunya
i tal,
que la sindicatura de Tarragona
no és,
ni a mascreix,
ni de bon tros,
una de les pitjors.
Jo diria que és
de la normaleta
tirant a bona.
podríem dir.
De tota la feina feta,
aviat farà tres anys
de la creació
de la institució.
Creu que
s'ha donat a conèixer prou,
és a dir,
que els ciutadans
coneixen prou el síndic
o encara continua sent
una institució
bastant desconeguda?
Mira,
ho dic tal com ho penso.
Ningú m'ha ajudat
a fer propaganda
del síndic.
Me l'he anat fent
jo mateix,
però no com a persona,
evidentment,
sinó com a institució,
que a vegades aquestes coses
s'han de matitzar
i tindre molt en compte.
he anat
amb bastantes associacions
de veïns,
home,
tampoc,
tampoc no en totes,
que Déu ni do les que hi ha,
però mica en mica,
mica en mica,
vaig a dir-ho,
que existeix
aquesta institució,
els explico
què fa,
què fem,
què no fem,
què deixem de fer,
per què ens poden vindre,
per què no cal
que ens puguin vindre,
qualsevol tipus
de consulta.
Vull dir,
mica en mica,
la institució
per si sola,
amb la meva representació
al capdavant,
doncs estic fent,
bueno,
estic fent bandera
d'aquesta institució
perquè la gent sàpiga
que realment
existeix
una institució
que els pot,
els pot intentar ajudar,
no evidentment econòmicament,
però sí,
a vegades no saben
a on anar
a presentar un paper,
mira que és una cosa
tan senzilla,
perdona,
em trobo pel carrer,
amb gent i em diuen
escolta'm,
això,
on ha d'anar
de l'Ajuntament?
Doncs mira,
ves a l'OMAC,
ves aquí,
ves allà,
i no és cap queixa,
vull dir,
de la mateixa forma
que la institució
és complicada,
però és complicada
perquè no s'han fet
els mitjans
de resòs oportuns,
però bueno,
ja estic jo per fer-ho,
intento que això sigui així,
malgrat
alguna ment il·luminada
pugui dir
que a vegades
serveix pel meu
d'allò personal,
pel meu ego personal
i més lluny que això
no hi ha res més
perquè no necessito
avui per avui
més popularitat
per mi com a persona.
El fet d'això últim
que comenta,
Xemà Ferrer,
la institució
ha estat qüestionada
per alguns,
per algunes persones
a nivell individual
o per alguns sectors
en aquest context
de crisi econòmica
en què s'ha enterrat
ja pressupostos
i en què l'Ajuntament
de Tarraona
precisament ara
està elaborant
els pressupostos
el 2012.
Què en pensa
de tota aquesta
d'un cert debat
que s'ha originat
al voltant de la figura
del síndic,
de la institució
del síndic
i d'altres elements
al voltant
de l'Ajuntament
de Tarraona
que s'estan posant
en qüestió
precisament per això,
perquè costen diners,
perquè s'han de fer
retallades
pressupostàries.
Home, estic content
que per fi
algú em pregunti
alguna cosa
sobre aquesta qüestió,
perquè sembla ser
que s'ha preguntat
a tothom,
a tothom,
o tothom ha dit
la seva,
tothom que ha volgut,
i no s'ha anat
al focus,
diguem-li,
del tema,
estic content
que l'amic Ricard,
que estic aquí
al davant,
estic content
que em preguntis
alguna cosa,
perquè clar,
fins ara
s'ha pogut
saber o dir moltes coses
de tot aquest tipus
de gent
que has dit tu
i en canvi a mi ningú
ni ningú se m'ha adreçat
com a síndic
i ningú,
però hi ha
ni de dintre
ni de fora,
quan dic de dintre
ni de la casa
ni de fora,
ni els mitjans
de comunicació,
no?
Llavors,
vull dir sobre
la pregunta que em fas,
aviam,
jo tinc moltes respostes
o podria fer moltes respostes,
però esclar,
m'a faltaria temps,
o sigui que
ho valoraríem
si convé
en un altre moment
o en una altra
entrevista
o tertúlia,
però sí,
ja que tinc
l'oportunitat,
aviam,
jo crec que
i així penso
que
quan
amb una persona
i els que sàpiguin
m'entendran,
amb una persona
se li posa
el micròfon
a la boca,
a vegades
no sap ben bé
com contestar-ho,
vull creure
en això,
en cap moment
vull creure,
perquè si siguessi així
llavors seria
per posar
el debat
damunt d'una altra taula,
potser,
vull creure
vull creure
que a vegades
se diuen
les coses
no per dir
però
per sortir-se'n,
vull dir,
ah,
i si estem
de retallar,
ah,
doncs també
el síndic,
com s'han de retallar,
sembla ser altres coses,
no?
Aviam,
en cap moment
sempre he dit
el mateix,
vull dir,
jo no vaig demanar res,
em van vindre a buscar,
honorat,
honorat perquè es pensés
en mi tothom,
tothom,
i quan dic tothom
em refereixo
a tothom
que podia
triar
el síndic
i a tothom
que podia
decidir
si es muntava
aquesta institució,
estic agraït a tothom,
bueno,
jo crec que
amb la meva
professionalitat,
amb la meva responsabilitat
i amb la meva honradesa
estic fent una feina
que
a vegades
parlant amb companys
síndics de Catalunya
doncs
diuen
que no entenen
com és
que m'hi dedico tant,
o sigui,
fixa't tu
el que canvia
les coses
o el pensament d'algú,
bueno,
potser perquè
com que oficialment
no tinc res més a fer
ja em va bé fer de síndic,
o sigui,
estic fent un servei
a la ciutat,
al ciutadà,
em van demanar,
crec que cada vegada
s'està fent millor,
el que passa
que llavors
el tema
que és per on ve tot,
el tema econòmic,
el tema econòmic.
Sí,
perquè quant costa,
senyor Ferrer,
la sindicatura?
És a dir,
quin pressupost té
la sindicatura
de Greuges Municipal?
Aviam,
la pregunta
és molt directa
però hi ha
alguna explicació.
Clar,
però li pregunto directament
perquè, clar,
l'argument
per posar en qüestió
la institució
és la retallada
de les pressupostàries.
Sí, sí, sí.
Per tant,
la pregunta és directa
perquè, clar,
si hi ha un argument
segurament no es qüestiona
la persona de França Ferrer
sinó la institució.
No, no, espero i confio
que no es qüestioni la persona
perquè si sigués així
ja et dic
que hauria de posar el tema
damunt de potser
una altra taula, no?
Llavors,
si es compta tot,
tot el de la institució,
el que diu el diari
suposo que deu ser veritat,
malgrat que jo no estic
massa d'acord.
Seria una mica
inferior a l'import.
Però si el diari
algú ho deuria dir
o algú
ho deuria treure,
el diari
vull recordar
que parlaven
de 177.000 euros.
Aquestes 177.000 euros
haig de dir
que allí
hi ha
tres persones,
tres funcionàries
amb uns sous.
Jo diria,
no vull entrar
si són elevats
o no són elevats,
són tres persones
que en cap moment
jo vaig demanar
que véssin tres persones.
M'explico?
Llavors,
aquest import,
si demà
la institució
la desmuntessin,
no existigués,
el sou
d'aquestes tres persones
que passen
amb escreix
dels 100.000 euros,
aquest cost
hi seria igualment
perquè som funcionàries
i estic parlant
d'uns 140.000.
Vull dir,
aviam,
que vinguin retallades,
llavors,
què és la retallada?
La meva,
solament la meva gratificació?
Si realment
la meva gratificació,
que també s'ha dit
al diari,
vull dir,
que tampoc
no entenc
que puguin sortir
o tinguin que sortir
aquestes quantitats
en cap moment,
en cap moment
ni jo ni ningú
crec que no
s'ha de publicitar
el que cobra
un conseller,
el que cobra
un gerent d'una empresa,
el que cobra
no sé què,
vull dir,
entenc que no.
Però si realment
el problema
de 12 milions d'euros
de l'any que ve,
del 2012,
solament és
la gratificació
del síndic
perquè l'altre,
l'altre import
és una despesa
que existirà igualment,
estigui ubicada
on estigui ubicada,
realment
tenim un problema
seriós.
seriós,
realment tenim
un problema seriós.
No entendria
de cap manera
que desaparegués
la institució
del síndic?
No, no,
és que hi hagi
qui hi hagi
com a síndic,
vull dir,
la institució
muntada
amb un fet
de valentia
per tots,
per tots,
els consellers
de l'Ajuntament
de Tarragona
va ser una prova
de valentia
que hi posés
un síndic,
vull dir,
no entendria
que ara
a tres anys
d'experiència
ara es desmuntés,
no ho entendria,
malgrat,
torno a dir,
la despesa,
com he dit abans,
què trauríem?
Què ens estuviaríem
de tota la despesa global?
Un 15 o un 20%?
No s'entendria
que es desmuntés
la institució.
i vers a la persona,
aprofito
que tinc el micròfon,
vers a la persona,
vull dir,
en cap moment
sembla que ara
es qüestioni
que el síndic
ha de ser un jurista,
perdoni,
aviam,
de 42 síndics
que hi ha a Catalunya,
n'hi ha 6
que són abogats,
dels quals 3
no exerceixen
perquè són grans
i la resta,
el 50%,
el 50%
venen del món
de la docència,
o sigui,
que han sigut
mestres
de col·legis,
i l'altre 50%
venim
del món
de l'associacionisme.
A partir d'aquí
som gent
de reconegut prestigi,
malgrat
alguna ment
il·luminada,
i ho he dit
per segona vegada
aquest matí,
sembla ser
que les mentes
il·luminades
o que
els professionals
o que
les persones
de reconegut prestigi
que només són
els abogats.
I em sembla
que a mi
ja saps
de què em refereixo
i em sembla
que algú
ja em pot escoltar.
Hi ha tanta gent,
i hi ha tanta gent
que estan preparats
i que són
el suficientment
professionals
que no tenen
una professió
en concret.
Jo he estat
tota la vida
a la banca
i crec
que tinc
una professió
i crec
que com a persona
i com a tal
se m'ha de respectar.
S'ha sentit atacat
per algunes persones
en aquests dies
o per alguns col·lectius?
Sí, sí,
m'han dit que
jo he vist al diari
que per substituir
les meves mancances
les meves mancances
de què?
Que tinc dos lletrats.
Dos lletrats,
on són els lletrats?
No n'hi ha ni un
de lletrat.
Perquè de les tres persones,
perdona,
tinc una lletrada
que es va
de carrera
abogada
de fa no sé quants anys,
fa 20 anys
o 25 o 30
que no he exercit mai.
Perquè
aquesta feina
dins de la institució
no es necessita
un abogat
i ho dic de veritat
i ho d'acord.
Que pot ser un abogat,
sí,
com pot ser un economista,
com pot ser
com puc ser jo
que vinc
del ram de la banca
amb tots els meus estudis
i tots els meus cursos
i tota la...
Sí que no tinc una carrera,
però aviam,
perdonim.
El regidor d'Urbanisme
és un arquitecte?
El regidor d'Agenda
és un economista?
El regidor de no sé què
és no sé...
No,
estic tan preparat
com per portar
la sindicatura
com un altre.
Perquè al fin del cap,
al fin del cap,
la feina del síndic
no cal que sigui
lletrat.
Perquè
el no poder jutjar,
el no poder jutjar,
vull dir,
no cal que sigui.
El síndic jo diria
que podria equiparar-se
la seva figura
amb un auditor
o amb un inspector
de la pròpia administració
que hi ha una normativa vigent
i una normativa reglada
que l'única cosa
que ha de vigilar
és que allò es faci.
I com se n'entera
si no es fa bé
o es fa malament?
A través de les queixes
del ciutadà
i llavors es tracta
d'ell no pot canviar
tampoc la normativa,
però sí el que pot dir,
sí el que pot dir
el que li ha passat
durant l'any
i ho ha d'explicar
que és el que fa
amb les presentacions
d'informe,
que és el que fa
perquè senyors,
si de ser entre
ja queixes
n'hi haguéssim
sent d'un departament
en concret
puc anar tranquil·lament
a l'Ajuntament
i dir-li,
sí senyors,
amb aquest departament
en concret
tenim un problema.
Intentin
arreglar-ho.
Aquest problema
pot ser
per manca de personal,
el millor
amb aquell departament
no vull dir
que,
mira,
aquest encara diu
que falta personal,
no ho estic dient,
potser potser està mal repartit
o mal restribuït.
Aleshores,
i tenint en compte
que aquests són els dies
en què es debaten els pressupostos,
vostè creu que es podrien
reduir les despeses
de la sindicatura
de Greuges
de Caralain Vinent.
Ja ens ha explicat
això,
que hi ha una part
de la despesa
que vostè la considera fixa
perquè són els sous
de funcionaris
i que si no estan
a la sindicatura
estaran en un altre
departament
de l'Ajuntament.
Però,
de la resta,
vostè veu la possibilitat
que es puguin
reduir
les aportacions
econòmiques
de l'Ajuntament?
Home,
vull dir,
només n'hi ha una
que em sembla
que no van trobar
ningú,
malgrat
s'hagi dit
per la premsa
que hi hauria gent
que ho faria
gratuïtament.
No,
no es va trobar
ningú abans
de dir-m'ho a mi.
En qualsevol cas,
si hi ha algú
que ha fet
alguna cosa gratuïtament
per treballar,
o sigui,
jo des dels 18 anys
que treballo altruïstament
per diferents entitats
de Tarragona
i em sembla
que això
està prou
reconegut.
Bé,
però,
des que fa
i de síndic,
el primer any i mig
vaig estar sense
percebre res.
res,
ni un duro,
per si algú no ho sap.
Res,
ni un duro.
Des del dia
que em donen
una petita gratificació,
també més que menys
per les despeses,
pel que sigui,
tothom sembla
que es posi
les mans al cap
en què quedem,
senyors.
algú fa alguna cosa
gratuïtament
per l'administració?
Hi ha gent
que treballi
des de les 8 del matí
fins a les 12 de la nit
que arribi a casa
que ets el síndic,
per tant,
una persona pública
i si no és el síndic
és igual.
qualsevol
fa alguna cosa
gratuïtament,
llavors,
que ho facin
i que ho arreglin,
no en tinc cap problema.
En qualsevol cas,
jo estic esperant
que quan toqui,
parlar amb l'alcalde,
amb els diferents grups
o amb qui correspongui
fer els números,
doncs que algú
s'adreci a mi
i en podem parlar,
evidentment,
però és que ningú
ha parlat mai amb mi,
ningú ha parlat mai amb mi,
perquè hem de ser tanta gent.
Aviam,
acabo dient,
qualsevol departament,
des de quan,
des de quan,
qualsevol departament
d'un ajuntament,
es mira,
ara es miren
les rentabilitats
dels departaments?
Potser es tindrien
que tancar tots.
Potser es tindrien
que tancar tots
els departaments.
Hi ha algun departament
que sigui rentable?
Mireu que de números
n'és a ser un tros
i no diré cap nom
de cap departament,
però la majoria,
per no dir tots,
els departaments
no tenen ingressos.
És l'Ajuntament
en general
que recauda
uns impostos,
recauda uns diners
de subvencions
de no sé què
i amb això
s'ha de distribuir.
No hi ha cap departament
un per un
que es miri
la seva rentabilitat.
N'hi podria dir un munt.
Hi ha molta gent
treballant en un munt
d'apartaments
que no perceben
ni un ingrés.
I per acabar
i fent una mica de broma
jo m'atreveixo
a dir
que inclús
aquest any o el que ve
ni el departament
de llicències
deu ser rentable
perquè no deuen
entrar ingressos.
Així acabem.
Francesc Ferrer
és el síndic de Greuges
municipal.
Avui farà tres anys
de la creació
d'aquesta institució
i avui anem a parlar
i avui anem a parlar
en aquest programa
al matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Ferrer,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Molta sort.
No, no.
Sempre que em crideu
estaré aquí.
Perfecte,
gràcies i bon dia.