This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ja tenim la connexió a punt, així que, com us dèiem,
marxem fins al Caixa Fòrum, on aquest matí estan els comedians.
Han estat amb un grup de nens, ara ens ho explicaran,
i a més a més estan preparant un espectacle
que podrem veure durant aquests propers dissabtes i diumenges,
dos dissabtes i dos diumenges a la tarda, al Caixa Fòrum.
Tenim la unitat mòbil en aquest punt de la ciutat
amb Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estàs aquí amb els comedians?
Sí, estic amb els dos actors que representen,
que realitzen aquesta obra de teatre que, com deies,
es podrà veure aquest cap de setmana i el següent.
Aquí al Caixa Fòrum Tarragona és de comedians
i l'obra es diu Escribo, una aventura caligràfica.
Ells ens acompanyen perquè, vaja, volíem conèixer més detalls
del que podrem veure aquest cap de setmana i el següent.
És un espectacle familiar, de caire familiar,
per als més petits, però també ho pot venir a veure tothom.
Això que quedi clar, que tothom pot venir a veure aquest espectacle
i, vaja, més bé ens ho explicaran ells, la Núria Cullàs.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
I també l'Arnau Lobo, bon dia, Arnau.
Hola, bon dia.
És un espectacle familiar, però, vaja,
que pot venir tothom a veure'l, o què?
I tant, o sigui...
Bé, quan vas a fer una obra, els dius als amics,
ei, veniu-me a veure, que fas una obra molt xula i tal,
i els meus amics de la meva edat, vull dir,
16, 20, 25, 30, van venir i s'ho van passar,
teta, i van riure molt, i la van disfrutar.
Vull dir que no cal que siguis una família per venir,
pots anar-hi amb els amics i realment t'ho passes molt bé.
Què podrem veure en aquest espectacle?
Perquè Comedians, almenys, sempre fa grans espectacles,
molt visuals, on combina moltes arts escèniques.
La veritat és que si és un espectacle molt visual,
en què hi ha dos actors i una pantalla,
que és com un tercer actor,
que al mateix temps funciona com a escenografia
i com a suport visual didàctic.
i veureu la història d'un país que es diu Tecnolife,
on la gent ha deixat de, ja no sap ni llegir ni escriure,
però en bon dia tenen un problema i necessiten,
s'adonen de la importància de la lectura i l'escriptura.
Llavors, aquí és on apareix un cavaller
que els ajudarà a retornar a llegir i escriure.
I ja no explico res més, perquè heu de venir-ho a veure.
No podem desvetllar-ho tot, que això han de venir-ho a veure.
Per tant, ja ho sabeu, aquest cap de setmana
i el següent, aquesta obra de Comedians,
tot un luxe, m'imagino, treballar per Comedians, o què?
Doncs sí, jo recordo quan era petit
i vaig anar a l'escola a veure una obra de Comedians
que estava a tempos.
Vaig pensar, quan jo ja començava a sentir
que el sector em cridava molt l'atenció,
vaig dir, ostres, jo vull treballar amb aquesta gent
quan sigui gran.
I mira, quan em van agafar va ser com un, ostres,
no m'ho puc creure,
va ser com un somni fet realitat una mica,
poder treballar amb aquesta gent.
A més, són molt macos tots,
des d'oficines, des de la gent artística.
No, però és veritat, és un plaer
i hem après moltíssim.
No sé tu, Núria, però jo estic encantat.
Ha estat un projecte fet
en què hi ha participat moltíssima gent,
tothom hi ha posat el màxim d'esforç
i d'il·lusió
i nosaltres, ara fent les funcions,
ens ho passem molt, molt bé
i això es nota també.
Com es resposa al públic?
Doncs el públic ha respost molt bé.
La veritat és que al principi
dubtàvem d'alguns trossos,
com és normal,
en un espectacle de creació,
en què el guió i tot està fet des de zero,
la música, tot.
I des del primer moment
en què vam fer un passe en públic,
tant els nens com els grans
van respondre molt bé.
Els moments en què havien de mantenir l'atenció,
la mantenien,
els moments en què havien de riure,
reien i, en definitiva,
que disfrutaven i que s'enduien una bona...
bé, que s'ho passaven bé
i disfrutaven l'espectacle.
L'espectacle és el cap de setmana,
i vas dir, avui és dijous i ja sou aquí.
Ensegeu o feu alguna cosa prèvia, especial,
aquests dies?
Aquests dos dies, dijous i divendres,
o sigui, avui i demà,
estem fent les sessions escolars.
Les escoles que...
Bueno, sí que Xaforum va oferir a les escoles
de venir a veure aquest espectacle
i llavors venen els grups escolars
i la veritat és que el públic
és molt diferent que el públic familiar,
però té un altre clima.
És molt divertit veure un munt de nens
reaccionant tots alhora amb certes coses
i té la seva màgia, no?
I com que és un espectacle per tots els públics,
tant pot ser per nens,
com el que hem dit abans,
que pot ser per famílies
o per gent més gran o més joves,
o el que sigui.
I llavors tenim això,
aquests dos dies d'escolars
i els altres quatre,
sigui aquest 17 i diumenge a les 6 de la tarda
i els altres dos, també igual.
Ens acompanya també el Carles Marqués,
el director del CaixaForum.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Això una aposta sempre del CaixaForum,
fer activitats també relacionades
i vaja, que vinguin les escoles de la ciutat.
Exactament, sí que és pràcticament cada matí
durant tot el curs escolar
hi ha activitats per a escoles.
La majoria de vegades són tallers,
però sí que en molts casos són concerts.
Si recordeu la setmana passada, no l'altra,
vam estar parlant amb els de Teranga,
que feien un concert també familiar,
també feien la versió concert escolar
i aleshores això, vull dir,
uns quants cops a l'any
tenim arts escèniques d'aquestes característiques
per nens o de primària generalment
i o concerts, vull dir, això...
I a més estem evidentment molt contents
de tenir aquest espectacle de comedians.
Vam tenir aquest són lletres,
aquella era de números,
el Numeràlia, fa un parell d'anys
i realment vam quedar molt satisfets
i realment valia la pena l'experiència.
Jo avui no he pogut entrar,
hauria de dir que he estat treballant,
vull dir, bé, és la veritat,
tampoc és que sigui cap mentida,
però ja m'escaparé quan hi pugui,
però sí que he anat seguint, diguéssim,
la reacció dels nens i ara em pressionant.
Escolta'm, i aprofito per dir que dilluns vinent
aneu-vos preparant perquè donarem unes entrades
pel cap de setmana vinent,
per comedians,
per dissabte i dimonja,
encara m'ho estic pensant,
però ja explicarem el dilluns com ho farem,
heu de trucar a Tarragona Ràdio,
venir aquí, donar el vostre nom,
en fi, això ho expliquem el dilluns amb el Ricard.
Això, el dilluns a la una, com sempre,
al nostre espai Caixa Fòrum,
i escolteu-me, això de fer un espectacle de creació,
vosaltres hi heu participat també des del primer moment
o ja us ho heu trobat tot una miqueta fet?
És a dir, quin ha estat el vostre paper des del principi?
Doncs, com a actors,
nosaltres vam rebre ja un guió,
perquè bé, el director ja va dir des del principi
que això era un espectacle de creació,
però que nosaltres,
la nostra feina comença per crear,
nosaltres necessitem una base,
no pots crear del res.
I llavors vam començar a treballar
a partir del guió, doncs fent lectures,
compartint impressions
sobre el que es podia dir,
el que no a l'obra,
sobre què volíem explicar,
i a partir d'aquí, doncs,
ja posar-se dret, com aquell qui diu,
sense els papers,
i començar a fer i aprovar
aquest personatge va més per aquí,
aquest va més per allà,
aquí podríem fer això,
aquí jugarem amb aquest element,
aquí amb aquest altre,
i anar fent entre tots una creació col·lectiva.
La música en paral·lel,
l'escenografia,
l'atretzo,
i tot.
És que sou dues persones del teu escenari,
però una ajentada de gent
produint aquesta obra.
La veritat és que,
al principi de tot,
quan hi ha una pantalla,
hi ha un personatge que surt per allà,
doncs, per gravar aquestes imatges,
doncs,
t'adonaves que en la sala
on vam gravar això,
hi havia una quantitat de gent brutal,
més la que no veies,
perquè estava treballant en altres coses,
paral·lelament,
més els que van venir abans,
els que van venir després,
hi ha moltíssima gent,
tota la gent de vestuari,
a tretzo,
tot el tema del guió,
la correcció del guió,
les músiques,
la direcció,
assistent de direcció,
producció,
tot.
O sigui,
hi ha tantes,
tantes coses,
i aquest és un espectacle
de petit format.
Imagineu-vos un espectacle
de gran format,
la quantitat de gent
que arriba a moure.
La gent en veu dos,
a l'escenari,
dos i mig,
diguem,
però darrere hi ha,
buf,
hi ha moltíssima,
moltíssima gent.
Fent aquest espectacle,
físicament,
en el moment de l'espectacle,
som quatre persones,
som els dos actors,
un tècnic que està condurant
els llums i el so,
i també un altre tècnic,
diguem,
que ens ajuda
en qüestions de tretzo
i de semografia,
està per allà,
i per assistir-nos
en cas de qualsevol problema,
esperem que no passi res.
Vosaltres sou molt joves,
o almenys feu cara
de ser molt joves.
No us preguntaré l'edat,
però vaja,
vaja,
està treballant
en això del teatre,
no sé si és molt complicat o què,
com està el món del teatre?
Com està?
Ja, doncs,
home,
sempre depèn de com es miri,
pots veure el bass mig ple o mig buit,
si el veiem mig ple,
doncs,
evidentment,
és un món difícil,
però com molts d'altres,
i estem en un moment de crisi,
i el teatre també ho pateix,
d'alguna manera,
però hem de dir que nosaltres ara
no podem queixar-nos de res,
tenim la sort de tenir feina,
això no treu,
que sempre has d'estar en altres projectes,
i que és una feina que pots passar una època
que gairebé no tens res,
i una època que tens moltes coses,
però bé,
has d'aprofitar cada experiència
i treure'n l'opositiu sempre,
i per tant,
estem contents.
I, Bernal,
veu el mig ple o mig buit,
aquest got?
Ara mateix,
mig ple,
per això que deia la Núria,
perquè tenim la sort
o la fortuna
de poder tenir una feina
molt xula i molt guai,
que ens passem molt bé
i això es nota,
però, clar,
també aquesta gira
que estem fent ara
té un final,
i quan s'acabi això,
ve el gran vací
i dius
i ara què?
I per això el que deia la Núria,
que no només hem d'estar
amb això,
no nosaltres,
sinó els actors en general,
és allò,
un actor mercenari,
que fa una lectura
de Matisse d'aquí,
unes classes de teatre allà,
un espectacle no sé què,
dirigeix un altre,
un muntó no sé què,
saps allò,
que no pots parar de fer coses
per això,
perquè els ingressos
d'aquesta feina
són molt irregulars
i ara tens això,
ara tens feina,
ara no,
t'estàs un any que dius
ostres,
estic menjant de l'aire
i què faig,
no?
Però ara mateix
el veiem mig ple
per aquesta raó,
no?
Per això,
però, bueno,
just abans de com a dient
jo el veia mig buit,
per exemple,
perquè és allò
què faig,
què faig,
com visc,
com pago el pis,
com pago les factures
i...
però molt bé,
vull dir,
és una feina
que quan treballes
val la pena.
Ara,
quan fa que esteu
en el projecte
de comedians?
Doncs,
doncs,
mira,
sí,
vam fer el càsting
al setembre
i a l'octubre
vam començar ja
amb els assajos.
Déu-n'hi-do,
i escolteu-me,
per a aquells
que ens estiguin escoltant,
per què han de venir a veure
l'obra que fareu
aquests dos caps de setmana
al Caixa Fòrum?
Primer,
perquè es divertiran molt
i passaran una bona estona.
aprendran un munt de coses
sobre la lectura,
l'escriptura,
que segur que
tant els petits
evidentment que no,
però els grans
segur que també
aprendran moltes curiositats noves
i que,
bé,
se'ls obrirà una porta
per seguir coneixent
coses d'aquest tema.
I tercer?
Tercer, Arnau.
Vale,
m'acabes de passar
la patata calenta.
Molt bé, Núria!
Amb dos n'hi havia prou,
eh?
Ja estava bé amb dos, eh?
No,
jo el que vull dir
és que no han de venir,
però jo els recomano
molt que vinguin.
No perquè és el meu espectacle
en fa multil·lusió que vinguin,
que sí,
sinó perquè realment
la gent que l'ha vist,
els amics que han vingut
i els no tan amics,
gent que quan surts a fora
a saludar els teus amics
et veu una persona
que no et coneix de res
i diu
escolta,
feia molt temps
que no hi havia un espectacle
tan xulo,
hem après moltes coses,
el meu fill està encantat
i també per comentaris
de mira,
jo soc profe,
vaig venir a veure aquesta obra
i els he dit
als meus companys
que així que puguin
que intentin
fer venir els seus alumnes
a aquest espectacle
perquè jo penso
que és una obra
que està molt bé,
a més,
no és per dir-ho
però l'entrada
està molt bé de preu
i sí,
està molt bé
i llavors
és una activitat perfecta
per fer un cap de setmana
amb família
o amb amics
a dir,
què fem?
Estic allà avorrit a casa,
no sé què fer,
doncs anem al caixa fòrum
i ens passarem una horeta
perquè l'espectacle
dura menys d'una hora,
són 50-55 minuts
que es passen volant
i la gent diu
és que se m'ha fet tan curt
i no fem una segona part?
Doncs és això,
jo no heu de venir
però jo recomano que vingueu
perquè us ho passareu molt bé.
I escolta'm,
vosaltres també heu après coses
perquè deieu
és que la gent que vingui
aprendrà moltíssimes coses,
vosaltres també heu après coses?
I tant,
sí, sí, sí,
un munt de curiositats
i més que res
és això
que aquesta obra té punts
que et crea més curiositat
per saber més coses.
Molt bé,
Núria,
Arnau,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat,
que hi hagi molt de sort
i a veure si podeu
estar en contacte
amb el món del teatre
molt i molt de temps.
Gràcies i bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies, fins a tot.
I Carles,
recordem les hores
de l'espectacle
aquest cap de setmana.
Exacte,
sempre és a les 6 de la tarda
i és aquest dissabte,
aquest dimonja
i dissabte i dimonja
de la setmana a vinent,
a les 6 de la tarda.
Perfecte,
ja estigueu atents,
dilluns,
que ens porta la sorpresa
el Carles
de regalar-vos una entrada.
Carles,
gràcies i bon dia.
Una o més d'una,
més d'una, més d'una.
Dilluns ho desvallem.
Molt bé,
doncs ja ho sabeu,
aquest cap de setmana,
aquest espectacle
de comedians,
escribo una aventura
caligràfica
amb aquests dos fantasis actors
que ens han estat acompanyant
ara en directe
al matí de Tarragona Ràdio.
Perfecte,
doncs moltes gràcies,
en Josep Ardila
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran.
Que vagi bé,
adeu-siau.
Vinga,
fins ara.